Encyclopædia Britannica: diferència entre les revisions
m Plantilles |
m neteja i estandardització de codi |
||
(10 revisions intermèdies per 4 usuaris que no es mostren) | |||
Línia 1: | Línia 1: | ||
{{Falten referències}} |
|||
{{Infotaula |
{{Infotaula lloc web}} |
||
[[Fitxer:Houghton Typ 705.71.363 Encyclopaedia Britannica, 1771 - title page.jpg|miniatura|Primera pàgina de la primera edició de l'''Encyclopædia Britannica'']] |
[[Fitxer:Houghton Typ 705.71.363 Encyclopaedia Britannica, 1771 - title page.jpg|miniatura|Primera pàgina de la primera edició de l'''Encyclopædia Britannica'']] |
||
L''''Encyclopædia Britannica''' és l'[[enciclopèdia]] generalista més antiga en [[llengua anglesa]], i la més reconeguda en aquesta llengua. Els seus articles solen ser considerats rigorosos i fiables. |
L''''Encyclopædia Britannica''' és l'[[enciclopèdia]] generalista més antiga en [[llengua anglesa]], i la més reconeguda en aquesta llengua. Els seus articles solen ser considerats rigorosos i fiables. |
||
Línia 5: | Línia 6: | ||
Nascuda en el context de la [[il·lustració escocesa]], va ser publicada originalment a [[Edimburg]] per Adam i Charles Black al {{segle|XVIII}}. Contràriament a l'enciclopèdia francesa, l'enciclopèdia Britànica era una publicació molt conservadora, dedicant les edicions més recents als monarques regnants en aquell moment. La publicació es va traslladar el 1895 d'Escòcia a [[Londres]], on s'associà al diari [[The Times]] per les seves edicions novena i desena. L'onzena edició gaudí del patrocini de la [[Universitat de Cambridge]]. La marca i els drets de publicació van ser venuts posteriorment a l'editora estatunidenca [[Sears Roebuck]], de [[Chicago]], que ha estat responsable de les edicions subseqüents. |
Nascuda en el context de la [[il·lustració escocesa]], va ser publicada originalment a [[Edimburg]] per Adam i Charles Black al {{segle|XVIII}}. Contràriament a l'enciclopèdia francesa, l'enciclopèdia Britànica era una publicació molt conservadora, dedicant les edicions més recents als monarques regnants en aquell moment. La publicació es va traslladar el 1895 d'Escòcia a [[Londres]], on s'associà al diari [[The Times]] per les seves edicions novena i desena. L'onzena edició gaudí del patrocini de la [[Universitat de Cambridge]]. La marca i els drets de publicació van ser venuts posteriorment a l'editora estatunidenca [[Sears Roebuck]], de [[Chicago]], que ha estat responsable de les edicions subseqüents. |
||
El 13 de març de 2012, l'Encyclopædia Britannica anuncià que deixava de publicar en paper després de 244 |
El 13 de març de 2012, l'Encyclopædia Britannica anuncià que deixava de publicar en paper després de 244 anys. Tot i això, remarcà que la versió digital seguirà plenament operativa.<ref>{{ref-notícia |títol=Encyclopedia Britannica halts print publication after 244 years |url=http://www.guardian.co.uk/books/2012/mar/13/encyclopedia-britannica-halts-print-publication |agencia=The Guardian |data=13 de març de 2012 |dataaccés=14 de març de 2012 |llengua=anglès}}</ref> |
||
== Historial d'edicions == |
== Historial d'edicions == |
||
[[Fitxer:Ad Encyclopaedia-Britannica 05-1913.jpg|miniatura|Publicitat de l'edició de 1913]] |
[[Fitxer:Ad Encyclopaedia-Britannica 05-1913.jpg|miniatura|Publicitat de l'edició de 1913]] |
||
{| cellspacing= |
{| cellspacing=0 border=1 cellpadding=2 |
||
|----- |
|----- |
||
! Edició |
! Edició |
||
Línia 15: | Línia 16: | ||
! Volums |
! Volums |
||
|----- |
|----- |
||
| align= |
| align=right | 1a || [[1768]]-[[1771]] |
||
| 3 vol. |
| 3 vol. |
||
|----- |
|----- |
||
| align= |
| align=right | 2a || [[1777]]-[[1784]] |
||
| 10 vol. |
| 10 vol. |
||
|----- |
|----- |
||
| align= |
| align=right | 3a || [[1788]]-[[1797]], [[1801]] sup. |
||
| 18 vol. + 2 supl. |
| 18 vol. + 2 supl. |
||
|----- |
|----- |
||
| align= |
| align=right | 4a || [[1801]]-[[1809]] |
||
| 20 vol. |
| 20 vol. |
||
|----- |
|----- |
||
| align= |
| align=right | 5a || [[1815]] || 20 vol. |
||
|----- |
|----- |
||
| align= |
| align=right | 6a |
||
| [[1820]]-[[1823]], [[1815]]-[[1824]] supl. |
| [[1820]]-[[1823]], [[1815]]-[[1824]] supl. |
||
| 20 vol. + 2 supl. |
| 20 vol. + 2 supl. |
||
|----- |
|----- |
||
| align= |
| align=right | 7a || [[1830]]-[[1842]] |
||
| 21 vol. |
| 21 vol. |
||
|----- |
|----- |
||
| align= |
| align=right | 8a || [[1852]]-[[1860]] |
||
| 21 vol. + índex |
| 21 vol. + índex |
||
|----- |
|----- |
||
| align= |
| align=right | 9a || [[1870]]-[[1890]] |
||
| 24 vol. + índex. |
| 24 vol. + índex. |
||
|----- |
|----- |
||
| align= |
| align=right | 10a || [[1902]]-[[1903]] |
||
| 9a ed. + 9 supl. |
| 9a ed. + 9 supl. |
||
|----- |
|----- |
||
| align= |
| align=right | 11a || [[1910]]-[[1911]] |
||
| 29 vol. |
| 29 vol. |
||
|----- |
|----- |
||
| align= |
| align=right | 12a || [[1921]]-[[1922]] |
||
| 11a ed. + 3 supl. |
| 11a ed. + 3 supl. |
||
|----- |
|----- |
||
| align= |
| align=right | 13a || [[1926]] || 11a ed.+ 6 supl. |
||
|----- |
|----- |
||
| align= |
| align=right | 14a || [[1929]]-[[1973]] |
||
| 24 vol. |
| 24 vol. |
||
|----- |
|----- |
||
| align= |
| align=right | 15a || [[1974]]-[[1984]] |
||
| 28 vol. |
| 28 vol. |
||
|----- |
|----- |
||
| align= |
| align=right | 16a || [[1985]]- || 32 vol. |
||
|} |
|} |
||
Línia 83: | Línia 84: | ||
== Enllaços externs == |
== Enllaços externs == |
||
{{commonscat}} |
{{commonscat}} |
||
* {{Oficial}} |
|||
* {{oficial |http://www.britannica.com|en}} |
|||
{{Llibres}} |
|||
{{Autoritat}} |
{{Autoritat}} |
||
Revisió de 19:14, 15 ago 2024
Aquest article o secció no cita les fonts o necessita més referències per a la seva verificabilitat. |
URL | https://www.britannica.com i https://www.eb.com/ |
---|---|
Tipus | obra escrita |
Eslògan | crescat scientia vita excolatur |
Llengua | anglès britànic |
OCLC | 71783328 i 156863675 |
Llançament | 1768 |
Estat | Regne Unit i Estats Units d'Amèrica |
L'Encyclopædia Britannica és l'enciclopèdia generalista més antiga en llengua anglesa, i la més reconeguda en aquesta llengua. Els seus articles solen ser considerats rigorosos i fiables.
Nascuda en el context de la il·lustració escocesa, va ser publicada originalment a Edimburg per Adam i Charles Black al segle xviii. Contràriament a l'enciclopèdia francesa, l'enciclopèdia Britànica era una publicació molt conservadora, dedicant les edicions més recents als monarques regnants en aquell moment. La publicació es va traslladar el 1895 d'Escòcia a Londres, on s'associà al diari The Times per les seves edicions novena i desena. L'onzena edició gaudí del patrocini de la Universitat de Cambridge. La marca i els drets de publicació van ser venuts posteriorment a l'editora estatunidenca Sears Roebuck, de Chicago, que ha estat responsable de les edicions subseqüents.
El 13 de març de 2012, l'Encyclopædia Britannica anuncià que deixava de publicar en paper després de 244 anys. Tot i això, remarcà que la versió digital seguirà plenament operativa.[1]
Historial d'edicions
[modifica]Edició | Publicació | Volums |
---|---|---|
1a | 1768-1771 | 3 vol. |
2a | 1777-1784 | 10 vol. |
3a | 1788-1797, 1801 sup. | 18 vol. + 2 supl. |
4a | 1801-1809 | 20 vol. |
5a | 1815 | 20 vol. |
6a | 1820-1823, 1815-1824 supl. | 20 vol. + 2 supl. |
7a | 1830-1842 | 21 vol. |
8a | 1852-1860 | 21 vol. + índex |
9a | 1870-1890 | 24 vol. + índex. |
10a | 1902-1903 | 9a ed. + 9 supl. |
11a | 1910-1911 | 29 vol. |
12a | 1921-1922 | 11a ed. + 3 supl. |
13a | 1926 | 11a ed.+ 6 supl. |
14a | 1929-1973 | 24 vol. |
15a | 1974-1984 | 28 vol. |
16a | 1985- | 32 vol. |
vol. = volums, supl. = suplements
L'onzena edició és considerada com l'edició clàssica de l'Encyclopaedia Britannica, i pertany al domini públic. La primera edició en CD-ROM va aparèixer el 1994.
Les edicions 15a i 16a es poden considerar dues versions de la mateixa edició, només que la setzena conté un índex i actualitzacions menors. Estan precededides de la Propædia, un volum que està concebut com un índex temàtic complementari a l'alfabètic (es va voler substituir totalment un per l'altre però les crítiques dels lectors van obligar a incloure les dues opcions).
La Propædia pretén organitzar el coneixement de manera jeràrquica, com els diccionaris ideològics, i servir de guia per a la lectura d'articles dins una matèria. El dissenyador del pla general és Mortimer J. Adler. L'obra es divideix en deu parts, cadascuna amb diverses subseccions numerades i amb referències creuades, i s'inspira en els "mapes del coneixement" dels il·lustrats.
Referències
[modifica]- ↑ «Encyclopedia Britannica halts print publication after 244 years» (en anglès). The Guardian, 13-03-2012 [Consulta: 14 març 2012].
Edicions online
[modifica]- Encyclopaedia Britannica de 1911 (text) - enllaç 1
- Encyclopaedia Britannica de 1911 (text) - enllaç 2
- Encyclopaedia Britannica de 1911 (imatges) - enllaç 3