Lliga Àrab: diferència entre les revisions
Contingut suprimit Contingut afegit
m robot estandarditzant mida de les imatges, simplificant i catalanitzant codi |
m Enllaços |
||
| (27 revisions intermèdies per 8 usuaris que no es mostren) | |||
| Línia 1: | Línia 1: | ||
{{Infotaula |
{{Infotaula organització}} |
||
| ⚫ | La '''Lliga Àrab''' ({{Lang-ar|الجامعة العربية|tr=al-Jāmiʻa al-ʻArabiya}}), oficialment anomenada '''Lliga d'Estats Àrabs''' ({{Lang-ar|جامعة الدول العربية|tr=Jāmiʻat ad-Duwal al-ʻArabiya}}), és una organització política internacional d'[[estat]]s àrabs de l'[[Àfrica del Nord]], la [[Banya d'Àfrica]] i l'[[Àsia occidental]]. |
||
|nom_original = جامعة الدول العربية |
|||
|nom = Lliga d'Estats Àrabs |
|||
|bandera = Flag of the League of Arab States.svg |
|||
|mapa_opera_img = Arab League (orthographic projection) updated.svg |
|||
|peu_mapa = Els estats membres de la Lliga Àrab |
|||
|tipus = [[Organisme internacional]] |
|||
|etiqueta_lider1 = Secretari General |
|||
|nom_lider1 = [[Amr Moussa]] (des del 2001) |
|||
|etiqueta_lider2 = Consell de la lliga Àrab |
|||
|nom_lider2 = Síria |
|||
|etiqueta_lider3 = President del Parlament Àrab |
|||
|nom_lider3 = [[Nabih Berri]] |
|||
|establerta_nom1 = Protocol d'Alexandria |
|||
|establerta_data1 = [[25 de març]] de [[1945]] |
|||
|idioma = [[Àrab]] |
|||
|etiqueta_seu1 = El Caire |
|||
|nom_seu1 = Egipte |
|||
|etiqueta_estats1 = Membres |
|||
|nom_estats1 = {{Llista desplegable|title=22 membres| |
|||
|{{Bandera|Algèria}} [[Algèria]] |
|||
|{{Bandera|Bahrain}} [[Bahrain]] |
|||
|{{Bandera|Comores}} [[Comoros]] |
|||
|{{Bandera|Djibouti}} [[Djibouti]] |
|||
|{{Bandera|Egipte}} [[Egipte]] |
|||
|{{Bandera|Iraq}} [[Iraq]] |
|||
|{{Bandera|Jordània}} [[Jordània]] |
|||
|{{Bandera|Kuwait}} [[Kuwait]] |
|||
|{{Bandera|Líban}} [[Líban]] |
|||
|{{Bandera|Líbia}} [[Líbia]] |
|||
|{{Bandera|Mauritània}} [[Mauritània]] |
|||
|{{Bandera|Marroc}} [[Marroc]] |
|||
|{{Bandera|Oman}} [[Oman]] |
|||
|{{Bandera|Palestina}} [[Palestina]] |
|||
|{{Bandera|Qatar}} [[Qatar]] |
|||
|{{Bandera|Aràbia Saudita}}[[Aràbia Saudita]] |
|||
|{{Bandera|Somàlia}} [[Somàlia]] |
|||
|{{Bandera|Sudan}} [[Sudan]] |
|||
|{{Bandera|Síria}} [[Síria]] |
|||
|{{Bandera|Tunísia}} [[Tunísia]] |
|||
|{{Bandera|Emirats Àrabs Units}} [[Emirats Àrabs Units|Emirats Àrabs]] |
|||
|{{Bandera|Iemen}} [[Iemen]]}} |
|||
{{Llista desplegable |
|||
|title=4 observadors| |
|||
|{{Bandera|Brasil}} [[Brasil]] |
|||
|{{Bandera|Eritrea}} [[Eritrea]] |
|||
|{{Bandera|Índia}} [[Índia]] |
|||
|{{Bandera|Veneçuela}} [[Veneçuela]]}} |
|||
|lloc_web = [http://arableagueonline.org/ arableagueonline.org] |
|||
}} |
|||
| ⚫ | Va ser fundada al [[El Caire|Caire]] el [[22 de març]] de [[1945]] amb sis membres: [[Egipte]], l'[[Iraq]], Transjordània (anomenada ''[[Jordània]]'' a partir de [[1946]]), [[Líban]], [[Aràbia Saudita]] i [[Síria]]. El [[Iemen]] es va afegir com a membre el [[5 de maig]] de 1945. La Lliga Àrab té actualment 22 membres i quatre observadors. L'objectiu principal de l'organització és "reforçar les relacions entre els estats membres i coordinar la col·laboració entre si, salvaguardar la independència i sobirania dels estats membres, i tractar de manera general els assumptes i interessos dels països àrabs".<ref name="yale">{{ref-web|coautors= Head of states of the founding members|títol= Pact of the League of Arab States, 22 March 1945|obra= The Avalon Project|editor= Yale Law School|any= 1998|url= http://www.yale.edu/lawweb/avalon/mideast/arableag.htm|consulta= 26 de novembre del 2010|arxiuurl= https://web.archive.org/web/19991007232840/http://www.yale.edu/lawweb/avalon/mideast/arableag.htm|arxiudata= 7 d’octubre 1999}}</ref> |
||
| ⚫ | La '''Lliga Àrab''' ( |
||
| ⚫ | Mitjançant institucions com l'Organització de la Lliga Àrab per a l'Educació, la Cultura i la Ciència (ALESCO, de l'anglès {{Lang|en|''Arab League Educational, Cultural and Scientific Organization''}}) i el Consell Econòmic i Social del [[Consell per a la Unió Econòmica Àrab]] (CUEA, de l'anglès {{Lang|en|''Council of Arab Economic Unity''}}), la Lliga Àrab facilita programes polítics, econòmics, culturals, científics i socials destinats a promoure els interessos dels [[països àrabs]].<ref>{{ref-web|url = http://portal.unesco.org/culture/en/ev.php-URL_ID=36214&URL_DO=DO_PRINTPAGE&URL_SECTION=201.html|títol= The Arab League Educational, Cultural and Scientific Organization (ALESCO)}}</ref><ref>Ashish K. Vaidya, ''Globalization'', (ABC-CLIO: 2006), pàg.525</ref> L'organització ha servit als estats membres com un fòrum per a coordinar les seves posicions polítiques, per a deliberar sobre assumptes d'interès comú, per a resoldre alguns conflictes àrabs i per a limitar-ne d'altres, com la crisi del Líban del 1958. La Lliga ha servit com a plataforma per a l'elaboració de documents històrics que promouen la integració econòmica. N'és un exemple la ''Carta Àrab d'Acció Econòmica Conjunta'', que estableix els principis per a les activitats econòmiques a la regió. |
||
| ⚫ | Va ser fundada al [[El Caire|Caire]] el [[22 de març]] de [[1945]] amb sis membres: [[Egipte]], [[Iraq]], Transjordània (anomenada ''[[Jordània]]'' a partir de [[1946]]), [[Líban]], [[Aràbia Saudita]] i [[Síria]]. El [[Iemen]] es va afegir com a membre el [[5 de maig]] de 1945. La Lliga Àrab té actualment 22 |
||
| ⚫ | Mitjançant institucions com l'Organització de la Lliga Àrab per a l'Educació, la Cultura i la Ciència (ALESCO, de l'anglès ''Arab League Educational, Cultural and Scientific Organization'') i el Consell Econòmic i Social del [[Consell per a la Unió Econòmica Àrab]] (CUEA, de l'anglès ''Council of Arab Economic Unity''), la Lliga Àrab facilita programes polítics, econòmics, culturals, científics i socials destinats a promoure els interessos dels [[països àrabs]].<ref>{{ref-web|url = http://portal.unesco.org/culture/en/ev.php-URL_ID=36214&URL_DO=DO_PRINTPAGE&URL_SECTION=201.html|títol= The Arab League Educational, Cultural and Scientific Organization (ALESCO)}}</ref><ref>Ashish K. Vaidya, ''Globalization'', (ABC-CLIO: 2006), pàg.525</ref> L'organització ha servit als estats membres com un fòrum per a coordinar les seves posicions polítiques, per a deliberar sobre assumptes d'interès comú, per a resoldre alguns conflictes àrabs i per a limitar-ne d'altres, com la crisi del Líban del 1958. La Lliga ha servit com a plataforma per a l'elaboració de documents històrics que promouen la integració econòmica. N'és un exemple la ''Carta Àrab d'Acció Econòmica Conjunta'', que estableix els principis per a les activitats econòmiques a la regió. |
||
== Història == |
== Història == |
||
[[Fitxer:Arab League History.svg|miniatura|Evolució dels membres de la Lliga Àrab]]L'esperit que va portar a la creació de la Lliga Àrab es va començar a perfilar durant el |
[[Fitxer:Arab League History.svg|miniatura|380px|Evolució dels membres de la Lliga Àrab.]] |
||
L'esperit que va portar a la creació de la Lliga Àrab es va començar a perfilar durant el {{segle|XIX|s}} amb el sorgiment de diversos moviments nacionalistes àrabs, amb el desig exprés de posar fi a la dominació [[Imperi Otomà|turca]]; aquests moviments van prendre l'antiga herència comuna com a base de la seva voluntat de constituir una comunitat àrab lliure del control estranger. |
|||
Amb la derrota de [[Turquia]] en la [[I Guerra mundial]], aquests anhels d'independència i unió van aflorar de manera vigorosa, però les divergències entre els diferents cabdills àrabs i els forts interessos de les potències europees van impedir la realització d'aquestes aspiracions. Els tractats de pau de la I Guerra mundial van dividir els pobles àrabs en diferents mandats establerts pel [[tractat de Sèvres]]. A l'acabament de la [[II Guerra Mundial|II Guerra mundial]], diferents estats àrabs van assolint la seva independència. |
Amb la derrota de [[Turquia]] en la [[I Guerra mundial]], aquests anhels d'independència i unió van aflorar de manera vigorosa, però les divergències entre els diferents cabdills àrabs i els forts interessos de les potències europees van impedir la realització d'aquestes aspiracions. Els tractats de pau de la I Guerra mundial van dividir els pobles àrabs en diferents mandats establerts pel [[tractat de Sèvres]]. A l'acabament de la [[II Guerra Mundial|II Guerra mundial]], diferents estats àrabs van assolint la seva independència. |
||
| Línia 63: | Línia 14: | ||
El 1944, el govern egipci, que cercava una federació entre els països àrabs, va posar en marxa un grup d'estudi encarregat de l'elaboració d'un projecte. Amb l'ajuda de la Gran Bretanya, el 25 setembre de 1944, es va concloure la conferència d'[[Alexandria]] amb la redacció del '''protocol d'Alexandria''', que serviria com a base de la futura associació. |
El 1944, el govern egipci, que cercava una federació entre els països àrabs, va posar en marxa un grup d'estudi encarregat de l'elaboració d'un projecte. Amb l'ajuda de la Gran Bretanya, el 25 setembre de 1944, es va concloure la conferència d'[[Alexandria]] amb la redacció del '''protocol d'Alexandria''', que serviria com a base de la futura associació. |
||
La Lliga Àrab es va fundar el 22 de març de 1945 a la [[ciutat]] del Caire. Inicialment, era formada per 7 estats: [[Egipte]], l'[[Iraq]], el [[Líban]], l'[[Aràbia Saudita]], [[Síria]], [[Jordània]] (llavors anomenada ''Transjordània'') i el [[Iemen]]. La Lliga es configura com una associació d'estats en què els membres tenen un alt grau d'independència; s'afirma la unió de la ''nació'' àrab al mateix temps que la independència de cadascun dels estats membres. El nombre d'estats membres s'anà ampliant progressivament al llarg del |
La Lliga Àrab es va fundar el 22 de març de 1945 a la [[ciutat]] del Caire. Inicialment, era formada per 7 estats: [[Egipte]], l'[[Iraq]], el [[Líban]], l'[[Aràbia Saudita]], [[Síria]], [[Jordània]] (llavors anomenada ''Transjordània'') i el [[Iemen]]. La Lliga es configura com una associació d'estats en què els membres tenen un alt grau d'independència; s'afirma la unió de la ''nació'' àrab al mateix temps que la independència de cadascun dels estats membres. El nombre d'estats membres s'anà ampliant progressivament al llarg del {{segle|XX}}, sobretot a mesura que els diferents països àrabs anaren assolint la independència: [[Líbia]] ([[1953]]), [[Sudan]] ([[1956]]), [[Tunísia]] ([[1958]]), [[Marroc]] ([[1958]]), [[Kuwait]] ([[1961]]), [[Algèria]] ([[1962]]), el [[Iemen del Sud]] ([[1967]]), [[Bahrain]] ([[1971]]), [[Qatar]] ([[1971]]), [[Oman]] ([[1971]]), [[Emirats Àrabs Units|la Unió dels Emirats Àrabs]] ([[1971]]), [[Mauritània]] ([[1973]]), [[Somàlia]] ([[1974]]), [[Palestina]] (representada per l'[[Organització per l'Alliberament de Palestina|Organització per a l'Alliberament de Palestina]]) ([[1976]]), [[Djibouti]] ([[1977]]) i [[Comores]] ([[1993]]). |
||
Des del seu naixement, la Lliga es va dividir en dos bàndols amb agendes polítiques oposades: l'entesa entre Egipte i l'Aràbia Saudita donava suport als projectes d'independència oposant-se a l'eix [[haiximita]] de Jordània i l'Iraq, més inclinats a cooperar amb el poder britànic, que encara controlava molts mandats i protectorats (Sudan, Palestina, Emirats Àrabs, etc.). |
Des del seu naixement, la Lliga es va dividir en dos bàndols amb agendes polítiques oposades: l'entesa entre Egipte i l'Aràbia Saudita donava suport als projectes d'independència oposant-se a l'eix [[haiximita]] de Jordània i l'Iraq, més inclinats a cooperar amb el poder britànic, que encara controlava molts mandats i protectorats (Sudan, Palestina, Emirats Àrabs, etc.). |
||
| Línia 70: | Línia 21: | ||
Després de la [[Crisi de Suez|crisi del canal de Suez]] (1956), el Regne haiximita de l'Iraq va ser enderrocat i disminuí la influència haiximita. A partir de llavors, Egipte i Síria encapçalarien l'eix nacionalista àrab que s'oposava a les monarquies prooccidentals liderat principalment per Aràbia Saudita i Jordània. |
Després de la [[Crisi de Suez|crisi del canal de Suez]] (1956), el Regne haiximita de l'Iraq va ser enderrocat i disminuí la influència haiximita. A partir de llavors, Egipte i Síria encapçalarien l'eix nacionalista àrab que s'oposava a les monarquies prooccidentals liderat principalment per Aràbia Saudita i Jordània. |
||
[[Fitxer:ArabLeague Diagram-en.svg|miniatura|lang=ca|380px|[[Diagrama d'Euler]] dels estats que componen la Lliga Àrab i d'altres organitzacions d'àmbit interestatal: el [[Consell per a la Unió Econòmica Àrab]], la [[Unió del Magrib Àrab]], el [[Consell de Cooperació per als Estats Àrabs del Golf]] i l'[[Acord d'Agadir]].]] |
|||
El [[1958]], les [[Nacions Unides]] la van reconèixer oficialment com a organització regional i li van atorgar l'estatus d'observador. |
El [[1958]], les [[Nacions Unides]] la van reconèixer oficialment com a organització regional i li van atorgar l'estatus d'observador. |
||
| Línia 75: | Línia 28: | ||
Entre el [[1976]] i el [[1983]], la Lliga va entrenar una ''Força de Dissuasió Àrab'' durant la Guerra Civil del Líban, que només va tenir un efecte modest en el decurs del conflicte. |
Entre el [[1976]] i el [[1983]], la Lliga va entrenar una ''Força de Dissuasió Àrab'' durant la Guerra Civil del Líban, que només va tenir un efecte modest en el decurs del conflicte. |
||
El [[17 de setembre]] de [[1978]], Egipte va signar el tractat de [[pau de Camp David]] amb [[Israel]]. Els ministres de la Lliga Àrab es van reunir el 1979 a [[Bagdad]] per decidir sobre les sancions diplomàtiques i econòmiques que s'imposarien a Egipte. Iraq, a diferència dels seus veïns, va demanar l'adopció de sancions econòmiques simbòliques, que no afectessin el poble egipci. La seu de la Lliga va ser traslladat del Caire a [[Tunis]]. La pèrdua del seu membre més poderós i que proporcionava una part significativa del personal va tenir com a conseqüència una disminució de la influència de l'organització. El [[10 de setembre]] del [[1990]], 12 dels 21 |
El [[17 de setembre]] de [[1978]], Egipte va signar el tractat de [[pau de Camp David]] amb [[Israel]]. Els ministres de la Lliga Àrab es van reunir el 1979 a [[Bagdad]] per decidir sobre les sancions diplomàtiques i econòmiques que s'imposarien a Egipte. Iraq, a diferència dels seus veïns, va demanar l'adopció de sancions econòmiques simbòliques, que no afectessin el poble egipci. La seu de la Lliga va ser traslladat del Caire a [[Tunis]]. La pèrdua del seu membre més poderós i que proporcionava una part significativa del personal va tenir com a conseqüència una disminució de la influència de l'organització. El [[10 de setembre]] del [[1990]], 12 dels 21 membres de la Lliga Àrab van decidir el retorn de la seu al Caire, i malgrat les protestes dels nou absents a la reunió, el canvi va tenir lloc el [[31 d'octubre]] de [[1990]]. |
||
A causa de la prevalença de la sobirania dels [[estat]]s sobre l'interès panàrab, la Lliga no ha funcionat mai. Seixanta anys després de la seva creació, ni tan sols la qüestió de la periodicitat de les cimeres ha pogut ser decidida, ni tampoc els procediments de votació, el caràcter vinculant de les decisions o la recaptació de les contribucions. |
A causa de la prevalença de la sobirania dels [[estat]]s sobre l'interès panàrab, la Lliga no ha funcionat mai. Seixanta anys després de la seva creació, ni tan sols la qüestió de la periodicitat de les cimeres ha pogut ser decidida, ni tampoc els procediments de votació, el caràcter vinculant de les decisions o la recaptació de les contribucions. |
||
L'esclat de la Guerra del Golf Pèrsic, |
L'esclat de la Guerra del Golf Pèrsic, el gener del 1991, accentuà la crisi en el si de la Lliga per la gran disparitat de les posicions que els diversos estats membres. |
||
El 1993, la Lliga Àrab donà suport a les negociacions que culminaren en els tractats de pau d'Oslo, pel qual s'establí un autogovern palestí als territoris ocupats, però l'esclat de la segona [[intifada]], l'any 2000, tornà a precipitar les condemnes de l'organització sobre Israel. |
El 1993, la Lliga Àrab donà suport a les negociacions que culminaren en els tractats de pau d'Oslo, pel qual s'establí un autogovern palestí als territoris ocupats, però l'esclat de la segona [[intifada]], l'any 2000, tornà a precipitar les condemnes de l'organització sobre Israel. |
||
| Línia 85: | Línia 38: | ||
Tot i això, el 2002 aprovà un nou pla que instava Israel a retirar-se dels territoris ocupats palestins, dels alts del Golan i del sud del Líban i la creació d'un estat palestí amb capital a Jerusalem. Aquest pla no fou acceptat per palestins ni Israel. |
Tot i això, el 2002 aprovà un nou pla que instava Israel a retirar-se dels territoris ocupats palestins, dels alts del Golan i del sud del Líban i la creació d'un estat palestí amb capital a Jerusalem. Aquest pla no fou acceptat per palestins ni Israel. |
||
== Països |
== Països membres == |
||
{| class="wikitable sortable" style="font-size:95%; white-space:nowrap" width="100%" |
{| class="wikitable sortable" style="font-size:95%; white-space:nowrap" width="100%" |
||
! style="line-height:95%"|Estat<br /> |
! style="line-height:95%"|Estat<br /> |
||
| Línia 92: | Línia 45: | ||
! style="line-height:95%"|Superfície {{mida|80%|(km²)}}<br /> |
! style="line-height:95%"|Superfície {{mida|80%|(km²)}}<br /> |
||
! style="line-height:95%"|Població (2008)<br /> |
! style="line-height:95%"|Població (2008)<br /> |
||
! style="line-height:95%"|Densitat <br />{{mida|80%|(per |
! style="line-height:95%"|Densitat <br />{{mida|80%|(per km²)}}<br /> |
||
! style="line-height:95%"|PIB nominal<br />en milions $<br />(2008)<ref name=GEI_DEUSA>[http://www.state.gov/documents/organization/135723.xls Global Economic Indicators - US Department of State]</ref><br /> |
! style="line-height:95%"|PIB nominal<br />en milions $<br />(2008)<ref name=GEI_DEUSA>[http://www.state.gov/documents/organization/135723.xls Global Economic Indicators - US Department of State]</ref><br /> |
||
! style="line-height:95%"|PIB nominal<br />$ per capita<br />(2008)<ref name=GEI_DEUSA/><br /> |
! style="line-height:95%"|PIB nominal<br />$ per capita<br />(2008)<ref name=GEI_DEUSA/><br /> |
||
| Línia 342: | Línia 295: | ||
|} |
|} |
||
;Països observadors |
;Països observadors |
||
Hi ha quatre estats que tenen un estatus d'observadors que els |
Hi ha quatre estats que tenen un estatus d'observadors que els dona dret a expressar la seva opinió i donar consells, però sense dret de vot.<ref name="INDIAno">{{ref-web|títol= India invited as observer for Arab League summit|editor= Press Trust of India|data= 27 març 2007| url = http://www.expressindia.com/fullstory.php?newsid=83760|consulta= 26 de novembre del 2010}}</ref> Es tracta d'[[Eritrea]], on l'àrab és una de les llengües oficials, el [[Brasil]] i [[Veneçuela]], que tenen comunitats àrabs força influents, i l'[[Índia]]. |
||
== Organització == |
== Organització == |
||
[[Fitxer:Amr Moussa.jpg|miniatura|'''Amr Moussa''' dialogant amb periodistes durant el [[Fòrum Econòmic Mundial]] de 2007]] |
[[Fitxer:Amr Moussa.jpg|miniatura|'''Amr Moussa''' dialogant amb periodistes durant el [[Fòrum Econòmic Mundial]] de 2007]] |
||
La Carta de la Lliga Àrab<ref name="yale"/> va aprovar el principi d'una [[Panarabisme|pàtria àrab]] dins del respecte a la [[sobirania]] dels estats membres individuals. El reglament intern del consell<ref name="haynes">{{ref-web|títol= Internal Regulations of the Council of the League of Arab States|obra= Model League of Arab States|editor= Ed Haynes, Winthrop University|data= 6 abril 1998| |
La Carta de la Lliga Àrab<ref name="yale"/> va aprovar el principi d'una [[Panarabisme|pàtria àrab]] dins del respecte a la [[sobirania]] dels estats membres individuals. El reglament intern del consell<ref name="haynes">{{ref-web|títol= Internal Regulations of the Council of the League of Arab States|obra= Model League of Arab States|editor= Ed Haynes, Winthrop University|data= 6 abril 1998|url= http://faculty.winthrop.edu/haynese/mlas/CouncilRegs.html|consulta= 28 de novembre del 2010|urlarxiu= http://web.archive.org/web/20080406061423/http://faculty.winthrop.edu/haynese/mlas/CouncilRegs.html|dataarxiu= 6 d'abril del 2008|arxiuurl= https://web.archive.org/web/20080406061423/http://faculty.winthrop.edu/haynese/mlas/CouncilRegs.html|arxiudata= 6 d’abril 2008}}</ref> de la Lliga i de les comissions<ref name="haynes2">{{ref-web|títol= Internal Regulations of the Committees of the League of Arab States|obra= Model League of Arab States|editor= Ed Haynes, Winthrop University|data= 6 d'abril del 1998|url= http://faculty.winthrop.edu/haynese/mlas/CmteeRegs.html|consulta= 28 de novembre del 2010|urlarxiu= http://web.archive.org/web/20080406075743/http://faculty.winthrop.edu/haynese/mlas/CmteeRegs.html|dataarxiu= 6 d'abril del 2008|arxiuurl= https://web.archive.org/web/20080406075743/http://faculty.winthrop.edu/haynese/mlas/CmteeRegs.html|arxiudata= 2008-04-06}}</ref> va ser aprovat l'octubre de 1951 i la regulació de la Secretaria General el maig de 1953.<ref name="haynes3">{{ref-web|títol= Internal Regulations of the Secretariat-General of the League|obra= Model League of Arab States|editor= Ed Haynes, Winthrop University|data= 6 abril 1998|url= http://faculty.winthrop.edu/haynese/mlas/SecGenRegs.html|consulta= 28 de novembre del 2010|urlarxiu= http://web.archive.org/web/20080406064006/http://faculty.winthrop.edu/haynese/mlas/SecGenRegs.html|dataarxiu= 6 d'abril del 2008|arxiuurl= https://web.archive.org/web/20080406064006/http://faculty.winthrop.edu/haynese/mlas/SecGenRegs.html|arxiudata= 6 d’abril 2008}}</ref> |
||
Des de llavors, el govern de la Lliga Àrab s'ha basat en la dualitat d'institucions supraestatals i la sobirania dels estats membres. La preservació d'estats individuals forts es deriva de la preferència de les elits dominants de mantenir el seu poder i independència en la presa de decisions. D'altra banda, la por dels més rics que els pobres vulguin compartir la seva riquesa en el nom del [[Panarabisme|nacionalisme àrab]], les disputes entre els líders àrabs i la influència de poders externs oposats a la unitat àrab serien els obstacles per a avançar cap a una integració més profunda de la Lliga. |
Des de llavors, el govern de la Lliga Àrab s'ha basat en la dualitat d'institucions supraestatals i la sobirania dels estats membres. La preservació d'estats individuals forts es deriva de la preferència de les elits dominants de mantenir el seu poder i independència en la presa de decisions. D'altra banda, la por dels més rics que els pobres vulguin compartir la seva riquesa en el nom del [[Panarabisme|nacionalisme àrab]], les disputes entre els líders àrabs i la influència de poders externs oposats a la unitat àrab serien els obstacles per a avançar cap a una integració més profunda de la Lliga. |
||
| Línia 352: | Línia 305: | ||
; Característiques de la Lliga Àrab |
; Característiques de la Lliga Àrab |
||
* És una organització internacional basada en els lligams culturals i no pas en els polítics. |
* És una organització internacional basada en els lligams culturals i no pas en els polítics. |
||
* No fa una integració entre els membres ni es relaciona directament amb els ciutadans. |
* No fa una integració entre els membres ni es relaciona directament amb els ciutadans. |
||
* Planifica les relacions econòmiques entre els estats i prohibeix les agressions mútues. |
* Planifica les relacions econòmiques entre els estats i prohibeix les agressions mútues. |
||
* Des de la fundació, ha intervingut en tots els conflictes dels seus estats membres: guerres [[Iran]]-[[Iraq]], [[Kuwait]], etc. |
* Des de la fundació, ha intervingut en tots els conflictes dels seus estats membres: guerres [[Iran]]-[[Iraq]], [[Kuwait]], etc. |
||
| Línia 366: | Línia 319: | ||
La gran majoria dels ciutadans de la Lliga Àrab són [[Islam|musulmans]], mentre que el [[cristianisme]] és la segona religió en importància pel seu volum de practicants. Abans de la creació de l'estat d'Israel, també vivien en els països àrabs un nombre significatiu de [[Judaisme|jueus]]. Els membres de la Lliga Àrab acullen diverses ciutats santes i d'altres llocs religiosos importants, com per exemple [[Betlem]], [[Alexandria]], [[la Meca]], [[Medina]], [[Najaf]], [[Kirkuk]], [[Arbela]] o [[Bagdad]]. Els musulmans [[Sunnisme|sunnites]] constitueixen la majoria dels ciutadans de la Lliga Àrab, però els musulmans [[Xiisme|xiïtes]] són majoritaris en algunes zones del Líban, Iraq, [[Bahrain]] i Kuwait. |
La gran majoria dels ciutadans de la Lliga Àrab són [[Islam|musulmans]], mentre que el [[cristianisme]] és la segona religió en importància pel seu volum de practicants. Abans de la creació de l'estat d'Israel, també vivien en els països àrabs un nombre significatiu de [[Judaisme|jueus]]. Els membres de la Lliga Àrab acullen diverses ciutats santes i d'altres llocs religiosos importants, com per exemple [[Betlem]], [[Alexandria]], [[la Meca]], [[Medina]], [[Najaf]], [[Kirkuk]], [[Arbela]] o [[Bagdad]]. Els musulmans [[Sunnisme|sunnites]] constitueixen la majoria dels ciutadans de la Lliga Àrab, però els musulmans [[Xiisme|xiïtes]] són majoritaris en algunes zones del Líban, Iraq, [[Bahrain]] i Kuwait. |
||
{| border= |
{| border=1 class="wikitable sortable" cellpadding=2 |
||
!N |
!N |
||
!Estat |
!Estat |
||
| Línia 375: | Línia 328: | ||
|1 |
|1 |
||
| {{ALG}} |
| {{ALG}} |
||
| 99%<ref>{{ref-web |url=http://www.state.gov/r/pa/ei/bgn/8005.htm |títol=Algeria (03/09) |editor=State.gov |
| 99%<ref>{{ref-web |url=http://www.state.gov/r/pa/ei/bgn/8005.htm |títol=Algeria (03/09) |editor=State.gov|llengua=anglès|consulta=28-11-2010}}</ref><ref>{{ref-web |url=https://www.cia.gov/library/publications/the-world-factbook/geos/ag.html#People |títol=CIA - The World Factbook - Algeria |editor=Cia.gov |llengua=anglès |consulta=28-11-2010 |arxiuurl=https://web.archive.org/web/20120930183539/https://www.cia.gov/library/publications/the-world-factbook/geos/ag.html#People |arxiudata=2012-09-30 }}</ref><ref>{{ref-web |url=http://www.state.gov/g/drl/rls/irf/2007/90207.htm |títol=Algeria|editor=State.gov|data=11 d'abril 2007|llengua=anglès|consulta=28-11-2010}}</ref> |
||
| |
| |
||
| 1%* |
| 1%* |
||
| Línia 381: | Línia 334: | ||
|2 |
|2 |
||
| {{SAU}} |
| {{SAU}} |
||
| 100%<ref>{{ref-web |
| 100%<ref>{{ref-web|url=https://www.cia.gov/library/publications/the-world-factbook/geos/sa.html#People|títol=CIA - The World Factbook – Saudi Arabia|editor=Cia.gov|llengua=anglès|consulta=28-11-2010|arxiuurl=https://web.archive.org/web/20190108120845/https://www.cia.gov/library/publications/the-world-factbook/geos/sa.html#People|arxiudata=2019-01-08}}</ref><ref>{{ref-web |url=http://www.state.gov/g/drl/rls/irf/2007/90220.htm|títol=Saudi Arabia |editor=State.gov|llengua=anglès|consulta=28-11-2010}}</ref> |
||
| |
| |
||
| |
| |
||
| Línia 387: | Línia 340: | ||
|3 |
|3 |
||
| {{BHR}} |
| {{BHR}} |
||
| 81,2%<ref>{{ref-web |url=https://www.cia.gov/library/publications/the-world-factbook/geos/ba.html#People |títol=CIA - The World Factbook - Bahrain |editor=Cia.gov |
| 81,2%<ref>{{ref-web |url=https://www.cia.gov/library/publications/the-world-factbook/geos/ba.html#People |títol=CIA - The World Factbook - Bahrain |editor=Cia.gov |consulta=28-11-2010 |arxiuurl=https://web.archive.org/web/20101229005328/https://www.cia.gov/library/publications/the-world-factbook/geos/ba.html#People |arxiudata=2010-12-29 }}</ref><ref>{{ref-web |url=http://www.state.gov/g/drl/rls/irf/2007/90208.htm |títol=Bahrain |editor=State.gov |data=19 d'abril 2007|llengua=anglès|consulta=28-11-2010}}</ref> |
||
| 9% |
| 9% |
||
| 9,8% |
| 9,8% |
||
| Línia 393: | Línia 346: | ||
|4 |
|4 |
||
| {{COM}} |
| {{COM}} |
||
| 98%<ref>{{ref-web |
| 98%<ref>{{ref-web|url=https://www.cia.gov/library/publications/the-world-factbook/geos/cn.html#People|títol=CIA - The World Factbook - Comoros|editor=Cia.gov|llengua=anglès|consulta=28-11-2010|arxiuurl=https://web.archive.org/web/20181223041336/https://www.cia.gov/library/publications/the-world-factbook/geos/cn.html#People|arxiudata=2018-12-23}}</ref><ref>{{ref-web |url= http://www.state.gov/r/pa/ei/bgn/5236.htm |títol=Comoros |editor=State.gov |llengua=anglès|consulta=28-11-2010}}</ref> |
||
| 2% |
| 2% |
||
| |
| |
||
| Línia 399: | Línia 352: | ||
|5 |
|5 |
||
| {{DJI}} |
| {{DJI}} |
||
| 94%<ref>{{ref-web |
| 94%<ref>{{ref-web|url=https://www.cia.gov/library/publications/the-world-factbook/geos/dj.html#People|títol=CIA - The World Factbook - Djibouti|editor=Cia.gov|llengua=anglès|consulta=28-11-2010|arxiuurl=https://web.archive.org/web/20140702024855/https://www.cia.gov/library/publications/the-world-factbook/geos/dj.html#People|arxiudata=2014-07-02}}</ref><ref>{{ref-web |url= http://www.state.gov/r/pa/ei/bgn/5482.htm |títol=Djibouti|editor=State.gov |llengua=anglès|consulta=28-11-2010}}</ref> |
||
| 6% |
| 6% |
||
| |
| |
||
| Línia 405: | Línia 358: | ||
|6 |
|6 |
||
| {{EGY}} |
| {{EGY}} |
||
| 90%<ref>{{ref-web |
| 90%<ref>{{ref-web|url=https://www.cia.gov/library/publications/the-world-factbook/geos/eg.html|títol=CIA - The World Factbook - Egypt|editor=Cia.gov|llengua=anglès|consulta=28-11-2010|arxiuurl=https://web.archive.org/web/20181224211210/https://www.cia.gov/library/publications/the-world-factbook/geos/eg.html|arxiudata=2018-12-24}}</ref><ref>{{ref-web |url= http://www.state.gov/g/drl/rls/irf/2007/90209.htm |títol=Egypt |editor=State.gov |llengua=anglès|consulta=28-11-2010}}</ref> |
||
| 10% |
| 10% |
||
| |
| |
||
| Línia 411: | Línia 364: | ||
|7 |
|7 |
||
| {{ARE}} |
| {{ARE}} |
||
| 96%<ref>{{ref-web |
| 96%<ref>{{ref-web|url=https://www.cia.gov/library/publications/the-world-factbook/geos/ae.html#People|títol=CIA - The World Factbook – United Arab Emirates|editor=Cia.gov|llengua=anglès|consulta=28-11-2010|arxiuurl=https://web.archive.org/web/20190104010155/https://www.cia.gov/library/publications/the-world-factbook/geos/ae.html#People|arxiudata=2019-01-04}}</ref><ref>{{ref-web |url=http://www.state.gov/g/drl/rls/irf/2007/90224.htm|títol= United Arab Emirates |editor=State.gov |llengua=anglès|consulta=28-11-2010}}</ref> |
||
| |
| |
||
| 4%* |
| 4%* |
||
| Línia 417: | Línia 370: | ||
|8 |
|8 |
||
| {{YEM}} |
| {{YEM}} |
||
| 100%<ref>{{ref-web |
| 100%<ref>{{ref-web|url=https://www.cia.gov/library/publications/the-world-factbook/geos/ym.html#People|títol=CIA - The World Factbook – Yemen|editor=Cia.gov|llengua=anglès|consulta=28-11-2010|arxiuurl=https://web.archive.org/web/20160806090404/https://www.cia.gov/library/publications/the-world-factbook/geos/ym.html#People|arxiudata=2016-08-06}}</ref><ref>{{ref-web |url=http://www.state.gov/g/drl/rls/irf/2007/90224.htm|títol= Yemen |editor=State.gov |llengua=anglès|consulta=28-11-2010}}</ref> |
||
| |
| |
||
| |
| |
||
| Línia 423: | Línia 376: | ||
|9 |
|9 |
||
| {{IRQ}} |
| {{IRQ}} |
||
| 97%<ref>{{ref-web |
| 97%<ref>{{ref-web|url=https://www.cia.gov/library/publications/the-world-factbook/geos/iz.html#People|títol=CIA - The World Factbook - Iraq|editor=Cia.gov|llengua=anglès|consulta=28-11-2010|arxiuurl=https://web.archive.org/web/20181224065934/https://www.cia.gov/library/publications/the-world-factbook/geos/iz.html#People|arxiudata=2018-12-24}}</ref><ref>{{ref-web |url= http://www.state.gov/g/drl/rls/irf/2007/90211.htm |títol=Iraq |editor=State.gov |llengua=anglès|consulta=28-11-2010}}</ref> |
||
| |
| |
||
| 3%* |
| 3%* |
||
| Línia 429: | Línia 382: | ||
|10 |
|10 |
||
| {{JOR}} |
| {{JOR}} |
||
| 92%<ref>{{ref-web |
| 92%<ref>{{ref-web|url=https://www.cia.gov/library/publications/the-world-factbook/geos/jo.html#People|títol=CIA - The World Factbook - Jordan|editor=Cia.gov|llengua=anglès|consulta=28-11-2010|arxiuurl=https://web.archive.org/web/20160521031246/https://www.cia.gov/library/publications/the-world-factbook/geos/jo.html#People|arxiudata=2016-05-21}}</ref><ref>{{ref-web |url= http://www.state.gov/g/drl/rls/irf/2007/90213.htm |títol=Jordan |editor=State.gov |llengua=anglès|consulta=28-11-2010}}</ref> |
||
| 6% |
| 6% |
||
| 2% |
| 2% |
||
| Línia 435: | Línia 388: | ||
|11 |
|11 |
||
| {{KWT}} |
| {{KWT}} |
||
| 85%<ref>{{ref-web |
| 85%<ref>{{ref-web|url=https://www.cia.gov/library/publications/the-world-factbook/geos/ku.html#People|títol=CIA - The World Factbook - Kuwait|editor=Cia.gov|llengua=anglès|consulta=28-11-2010|arxiuurl=https://web.archive.org/web/20160521031251/https://www.cia.gov/library/publications/the-world-factbook/geos/ku.html#People|arxiudata=2016-05-21}}</ref><ref>{{ref-web |url= http://www.state.gov/g/drl/rls/irf/2007/90214.htm |títol= Kuwait |editor=State.gov |llengua=anglès|consulta=28-11-2010}}</ref> |
||
| |
| |
||
| 15%* |
| 15%* |
||
| Línia 441: | Línia 394: | ||
|12 |
|12 |
||
| {{LIB}} |
| {{LIB}} |
||
| 59,7%**<ref>{{ref-web |
| 59,7%**<ref>{{ref-web|url=https://www.cia.gov/library/publications/the-world-factbook/geos/le.html#People|títol=CIA - The World Factbook - Lebanon|editor=Cia.gov|llengua=anglès|consulta=28-11-2010|arxiuurl=https://web.archive.org/web/20190912232328/https://www.cia.gov/library/publications/the-world-factbook/geos/le.html#People|arxiudata=2019-09-12}}</ref><ref>{{ref-web |url= http://www.state.gov/g/drl/rls/irf/2007/90215.htm |títol= Lebanon |editor=State.gov |llengua=anglès|consulta=28-11-2010}}</ref> |
||
| 39% |
| 39% |
||
| 1,3% |
| 1,3% |
||
| Línia 447: | Línia 400: | ||
|13 |
|13 |
||
| {{LBY}} |
| {{LBY}} |
||
| 97%<ref>{{ref-web |
| 97%<ref>{{ref-web|url=https://www.cia.gov/library/publications/the-world-factbook/geos/ly.html#People|títol=CIA - The World Factbook - Libya|editor=Cia.gov|llengua=anglès|consulta=28-11-2010|arxiuurl=https://web.archive.org/web/20161224023634/https://www.cia.gov/library/publications/the-world-factbook/geos/ly.html#People|arxiudata=2016-12-24}}</ref><ref>{{ref-web |url= http://www.state.gov/g/drl/rls/irf/2007/90216.htm |títol= Libya |editor=State.gov |llengua=anglès|consulta=28-11-2010}}</ref> |
||
| |
| |
||
| 3% |
| 3% |
||
| Línia 453: | Línia 406: | ||
|14 |
|14 |
||
| {{MAR}} |
| {{MAR}} |
||
| 98,7%<ref>{{ref-web |
| 98,7%<ref>{{ref-web|url=https://www.cia.gov/library/publications/the-world-factbook/geos/mo.html#People|títol=CIA - The World Factbook - Morocco|editor=Cia.gov|llengua=anglès|consulta=28-11-2010|arxiuurl=https://www.webcitation.org/6BOX97UlY?url=https://www.cia.gov/library/publications/the-world-factbook/geos/mo.html#People|arxiudata=2012-10-13}}</ref><ref>{{ref-web |url=http://www.state.gov/g/drl/rls/irf/2007/90217.htm|títol= Morocco |editor=State.gov |llengua=anglès|consulta=28-11-2010}}</ref> |
||
| 1,1% |
| 1,1% |
||
| 0,1% |
| 0,1% |
||
| Línia 459: | Línia 412: | ||
|15 |
|15 |
||
| {{MRT}} |
| {{MRT}} |
||
| 100%<ref>{{ref-web |
| 100%<ref>{{ref-web|url=https://www.cia.gov/library/publications/the-world-factbook/geos/mr.html#People|editor=Cia.gov|llengua=anglès|consulta=28-11-2010|títol=Còpia arxivada|arxiuurl=https://web.archive.org/web/20181224211108/https://www.cia.gov/library/publications/the-world-factbook/geos/mr.html#People|arxiudata=2018-12-24}}</ref><ref>{{ref-web |url= http://www.state.gov/g/drl/rls/irf/2007/90109.htm |títol= Mauritania |editor=State.gov |llengua=anglès|consulta=28-11-2010}}</ref> |
||
| |
| |
||
| |
| |
||
| Línia 465: | Línia 418: | ||
|16 |
|16 |
||
| {{OMA}} |
| {{OMA}} |
||
| 75%***<ref>{{ref-web |
| 75%***<ref>{{ref-web|url=https://www.cia.gov/library/publications/the-world-factbook/geos/mu.html#People|títol=CIA - The World Factbook - Oman|editor=Cia.gov|llengua=anglès|consulta=28-11-2010|arxiuurl=https://web.archive.org/web/20190104011438/https://www.cia.gov/library/publications/the-world-factbook/geos/mu.html#People|arxiudata=2019-01-04}}</ref><ref>{{ref-web |url=http://www.state.gov/g/drl/rls/irf/2007/90218.htm|títol= Oman |editor=State.gov |llengua=anglès|consulta=28-11-2010}}</ref> |
||
| |
| |
||
| 25%**** |
| 25%**** |
||
| Línia 471: | Línia 424: | ||
|17 |
|17 |
||
| {{PSE}} |
| {{PSE}} |
||
| [[Cisjordània]]: 75%<ref>{{ref-web |
| [[Cisjordània]]: 75%<ref>{{ref-web|url=https://www.cia.gov/library/publications/the-world-factbook/geos/we.html#People|títol=CIA - The World Factbook – West Bank|editor=Cia.gov|llengua=anglès|consulta=28-11-2010|arxiuurl=https://web.archive.org/web/20140506164505/https://www.cia.gov/library/publications/the-world-factbook/geos/we.html#People|arxiudata=2014-05-06}}</ref><br />[[Franja de Gaza|Gaza]]:99,3%<ref>{{ref-web|url=https://www.cia.gov/library/publications/the-world-factbook/geos/gz.html#People|títol=CIA - The World Factbook – Gaza Strip|editor=Cia.gov|llengua=anglès|consulta=28-11-2010|arxiuurl=https://web.archive.org/web/20140608204417/https://www.cia.gov/library/publications/the-world-factbook/geos/gz.html#People|arxiudata=2014-06-08}}</ref> |
||
| Cisjordània: 8%<br />Gaza: 0,3% |
| Cisjordània: 8%<br />Gaza: 0,3% |
||
| Cisjordània: 17%<br />Gaza:0 |
| Cisjordània: 17%<br />Gaza:0 |
||
| Línia 477: | Línia 430: | ||
|18 |
|18 |
||
| {{QAT}} |
| {{QAT}} |
||
| 77,5%<ref>{{ref-web |
| 77,5%<ref>{{ref-web|url=https://www.cia.gov/library/publications/the-world-factbook/geos/qa.html#People|títol=CIA - The World Factbook – Qatar|editor=Cia.gov|llengua=anglès|consulta=28-11-2010|arxiuurl=https://web.archive.org/web/20181224211230/https://www.cia.gov/library/publications/the-world-factbook/geos/qa.html#People|arxiudata=2018-12-24}}</ref><ref>{{ref-web |url=http://www.state.gov/r/pa/ei/bgn/5437.htm|títol= Qatar |editor=State.gov |llengua=anglès|consulta=28-11-2010}}</ref> |
||
| 8,5% |
| 8,5% |
||
| 14% |
| 14% |
||
| Línia 483: | Línia 436: | ||
|19 |
|19 |
||
| {{SYR}} |
| {{SYR}} |
||
| 90%*****<ref>{{ref-web |
| 90%*****<ref>{{ref-web|url=https://www.cia.gov/library/publications/the-world-factbook/geos/sy.html#People|títol=CIA - The World Factbook – Syria|editor=Cia.gov|llengua=anglès|consulta=28-11-2010|arxiuurl=https://web.archive.org/web/20171229122345/https://www.cia.gov/library/publications/the-world-factbook/geos/sy.html#People|arxiudata=2017-12-29}}</ref><ref>{{ref-web |url=http://www.state.gov/r/pa/ei/bgn/3580.htm|títol= Syria |editor=State.gov |llengua=anglès|consulta=28-11-2010}}</ref> |
||
| 10% |
| 10% |
||
| |
| |
||
| Línia 489: | Línia 442: | ||
|20 |
|20 |
||
| {{SOM}} |
| {{SOM}} |
||
| 100%<ref>{{ref-web |
| 100%<ref>{{ref-web|url=https://www.cia.gov/library/publications/the-world-factbook/geos/so.html#People|títol=CIA - The World Factbook – Somalia|editor=Cia.gov|llengua=anglès|consulta=28-11-2010|arxiuurl=https://web.archive.org/web/20160701194614/https://www.cia.gov/library/publications/the-world-factbook/geos/so.html#People|arxiudata=2016-07-01}}</ref><ref>{{ref-web |url=http://www.state.gov/g/drl/rls/irf/2007/90120.htm|títol= Somalia |editor=State.gov |llengua=anglès|consulta=28-11-2010}}</ref> |
||
| |
| |
||
| |
| |
||
| Línia 495: | Línia 448: | ||
|21 |
|21 |
||
| {{SUD}} |
| {{SUD}} |
||
| 70%<ref>{{ref-web |
| 70%<ref>{{ref-web|url=https://www.cia.gov/library/publications/the-world-factbook/geos/su.html#People|títol=CIA - The World Factbook – Sudan|editor=Cia.gov|llengua=anglès|consulta=28-11-2010|arxiuurl=https://web.archive.org/web/20190205154022/https://www.cia.gov/library/publications/the-world-factbook/geos/su.html#People|arxiudata=2019-02-05}}</ref> |
||
| 5% |
| 5% |
||
| 25% |
| 25% |
||
| Línia 501: | Línia 454: | ||
|22 |
|22 |
||
| {{TUN}} |
| {{TUN}} |
||
| 98%<ref>{{ref-web |
| 98%<ref>{{ref-web|url=https://www.cia.gov/library/publications/the-world-factbook/geos/ts.html#People|títol=CIA - The World Factbook – Tunisia|editor=Cia.gov|llengua=anglès|consulta=28-11-2010|arxiuurl=https://web.archive.org/web/20121014010055/https://www.cia.gov/library/publications/the-world-factbook/geos/ts.html#People|arxiudata=2012-10-14}}</ref><ref>{{ref-web |url=http://www.state.gov/g/drl/rls/irf/2007/90222.htm|títol= Tunisia |editor=State.gov |llengua=anglès|consulta=28-11-2010}}</ref> |
||
| 1% |
| 1% |
||
| 1% |
| 1% |
||
| Línia 514: | Línia 467: | ||
== Secretaris generals == |
== Secretaris generals == |
||
{| style="background:transparent"|width="200px" |
{| style="background:transparent"|width="200px" |
||
| {{bandera|Egipte}} [[Abdul Rahman Hassan Azzam|Abdul Rahman Azzam]]||align= |
| {{bandera|Egipte}} [[Abdul Rahman Hassan Azzam|Abdul Rahman Azzam]]||align=right|de 1945 fins a 1952</tr> |
||
| {{bandera|Egipte}} [[Abdul Khalek Hassouna]]||align= |
| {{bandera|Egipte}} [[Abdul Khalek Hassouna]]||align=right| de 1952 fins a 1972</tr> |
||
| {{bandera|Egipte}} [[Mahmoud Riad]]||align= |
| {{bandera|Egipte}} [[Mahmoud Riad]]||align=right| de 1972 fins a 1979</tr> |
||
| {{bandera|Tunísia}} [[Chedli Klibi]]||align= |
| {{bandera|Tunísia}} [[Chedli Klibi]]||align=right| de 1979 fins a 1990</tr> |
||
| {{bandera|Líban}} [[Assad al-Assad]]||align= |
| {{bandera|Líban}} [[Assad al-Assad]]||align=right| de 1990 fins a 1991</tr> |
||
| {{bandera|Egipte}} [[Ahmad Esmat Abd al Meguid]]||align= |
| {{bandera|Egipte}} [[Ahmad Esmat Abd al Meguid]]||align=right| de 1991 fins a 2001</tr> |
||
| {{bandera|Egipte}} [[Amr Moussa]]||align= |
| {{bandera|Egipte}} [[Amr Moussa]]||align=right|des de 2001 </tr> |
||
|} |
|} |
||
| Línia 569: | Línia 522: | ||
{{Lliga Àrab}} |
{{Lliga Àrab}} |
||
{{Projectes germans |
{{Projectes germans}} |
||
{{1000 Societat}} |
{{1000 Societat}} |
||
| Línia 576: | Línia 529: | ||
[[Categoria:Lliga Àrab| ]] |
[[Categoria:Lliga Àrab| ]] |
||
[[Categoria:Entitats del Caire]] |
|||
Revisió de 12:25, 16 gen 2024
(ar) الجامعة العربية  | |||||
|
|||||
 | |||||
| Dades | |||||
|---|---|---|---|---|---|
| Tipus | organització regional unió política organització internacional | ||||
| Idioma oficial | àrab | ||||
| Història | |||||
| Creació | 22 març 1945 | ||||
| Fundador | Egipte, Iraq, Jordània, Líban, Aràbia Saudita, Síria, Iemen i Marroc | ||||
| ' | Charter of the Arab League (en)  | ||||
| Governança corporativa | |||||
| Seu | |||||
| Presidència | Ahmed Aboul Gheit (2016–) | ||||
| Filial | |||||
| Format per | |||||
| Altres | |||||
Premis | |||||
| Lloc web | leagueofarabstates.net | ||||
    
| |||||
Localització geogràfica  | |||||
La Lliga Àrab (àrab: الجامعة العربية, al-Jāmiʻa al-ʻArabiya), oficialment anomenada Lliga d'Estats Àrabs (àrab: جامعة الدول العربية, Jāmiʻat ad-Duwal al-ʻArabiya), és una organització política internacional d'estats àrabs de l'Àfrica del Nord, la Banya d'Àfrica i l'Àsia occidental.
Va ser fundada al Caire el 22 de març de 1945 amb sis membres: Egipte, l'Iraq, Transjordània (anomenada Jordània a partir de 1946), Líban, Aràbia Saudita i Síria. El Iemen es va afegir com a membre el 5 de maig de 1945. La Lliga Àrab té actualment 22 membres i quatre observadors. L'objectiu principal de l'organització és "reforçar les relacions entre els estats membres i coordinar la col·laboració entre si, salvaguardar la independència i sobirania dels estats membres, i tractar de manera general els assumptes i interessos dels països àrabs".[1]
Mitjançant institucions com l'Organització de la Lliga Àrab per a l'Educació, la Cultura i la Ciència (ALESCO, de l'anglès Arab League Educational, Cultural and Scientific Organization) i el Consell Econòmic i Social del Consell per a la Unió Econòmica Àrab (CUEA, de l'anglès Council of Arab Economic Unity), la Lliga Àrab facilita programes polítics, econòmics, culturals, científics i socials destinats a promoure els interessos dels països àrabs.[2][3] L'organització ha servit als estats membres com un fòrum per a coordinar les seves posicions polítiques, per a deliberar sobre assumptes d'interès comú, per a resoldre alguns conflictes àrabs i per a limitar-ne d'altres, com la crisi del Líban del 1958. La Lliga ha servit com a plataforma per a l'elaboració de documents històrics que promouen la integració econòmica. N'és un exemple la Carta Àrab d'Acció Econòmica Conjunta, que estableix els principis per a les activitats econòmiques a la regió.
Història
[modifica]
L'esperit que va portar a la creació de la Lliga Àrab es va començar a perfilar durant el segle xix amb el sorgiment de diversos moviments nacionalistes àrabs, amb el desig exprés de posar fi a la dominació turca; aquests moviments van prendre l'antiga herència comuna com a base de la seva voluntat de constituir una comunitat àrab lliure del control estranger.
Amb la derrota de Turquia en la I Guerra mundial, aquests anhels d'independència i unió van aflorar de manera vigorosa, però les divergències entre els diferents cabdills àrabs i els forts interessos de les potències europees van impedir la realització d'aquestes aspiracions. Els tractats de pau de la I Guerra mundial van dividir els pobles àrabs en diferents mandats establerts pel tractat de Sèvres. A l'acabament de la II Guerra mundial, diferents estats àrabs van assolint la seva independència.
El 1944, el govern egipci, que cercava una federació entre els països àrabs, va posar en marxa un grup d'estudi encarregat de l'elaboració d'un projecte. Amb l'ajuda de la Gran Bretanya, el 25 setembre de 1944, es va concloure la conferència d'Alexandria amb la redacció del protocol d'Alexandria, que serviria com a base de la futura associació.
La Lliga Àrab es va fundar el 22 de març de 1945 a la ciutat del Caire. Inicialment, era formada per 7 estats: Egipte, l'Iraq, el Líban, l'Aràbia Saudita, Síria, Jordània (llavors anomenada Transjordània) i el Iemen. La Lliga es configura com una associació d'estats en què els membres tenen un alt grau d'independència; s'afirma la unió de la nació àrab al mateix temps que la independència de cadascun dels estats membres. El nombre d'estats membres s'anà ampliant progressivament al llarg del segle xx, sobretot a mesura que els diferents països àrabs anaren assolint la independència: Líbia (1953), Sudan (1956), Tunísia (1958), Marroc (1958), Kuwait (1961), Algèria (1962), el Iemen del Sud (1967), Bahrain (1971), Qatar (1971), Oman (1971), la Unió dels Emirats Àrabs (1971), Mauritània (1973), Somàlia (1974), Palestina (representada per l'Organització per a l'Alliberament de Palestina) (1976), Djibouti (1977) i Comores (1993).
Des del seu naixement, la Lliga es va dividir en dos bàndols amb agendes polítiques oposades: l'entesa entre Egipte i l'Aràbia Saudita donava suport als projectes d'independència oposant-se a l'eix haiximita de Jordània i l'Iraq, més inclinats a cooperar amb el poder britànic, que encara controlava molts mandats i protectorats (Sudan, Palestina, Emirats Àrabs, etc.).
L'acció de la Lliga es va dirigir en un primer moment contra la interferència de les potències colonials europees a la regió, França i Anglaterra. Des de 1948, l'estat d'Israel també serà considerat com una entitat aliena al món àrab i la seva existència com a il·legítima. Un gran nombre de les cimeres de la Lliga Àrab s'han dut a terme en resposta a esdeveniments específics del conflicte araboisraelià i les resolucions més importants de la institució es refereixen a Palestina.
Després de la crisi del canal de Suez (1956), el Regne haiximita de l'Iraq va ser enderrocat i disminuí la influència haiximita. A partir de llavors, Egipte i Síria encapçalarien l'eix nacionalista àrab que s'oposava a les monarquies prooccidentals liderat principalment per Aràbia Saudita i Jordània.
El 1958, les Nacions Unides la van reconèixer oficialment com a organització regional i li van atorgar l'estatus d'observador.
Entre el 1976 i el 1983, la Lliga va entrenar una Força de Dissuasió Àrab durant la Guerra Civil del Líban, que només va tenir un efecte modest en el decurs del conflicte.
El 17 de setembre de 1978, Egipte va signar el tractat de pau de Camp David amb Israel. Els ministres de la Lliga Àrab es van reunir el 1979 a Bagdad per decidir sobre les sancions diplomàtiques i econòmiques que s'imposarien a Egipte. Iraq, a diferència dels seus veïns, va demanar l'adopció de sancions econòmiques simbòliques, que no afectessin el poble egipci. La seu de la Lliga va ser traslladat del Caire a Tunis. La pèrdua del seu membre més poderós i que proporcionava una part significativa del personal va tenir com a conseqüència una disminució de la influència de l'organització. El 10 de setembre del 1990, 12 dels 21 membres de la Lliga Àrab van decidir el retorn de la seu al Caire, i malgrat les protestes dels nou absents a la reunió, el canvi va tenir lloc el 31 d'octubre de 1990.
A causa de la prevalença de la sobirania dels estats sobre l'interès panàrab, la Lliga no ha funcionat mai. Seixanta anys després de la seva creació, ni tan sols la qüestió de la periodicitat de les cimeres ha pogut ser decidida, ni tampoc els procediments de votació, el caràcter vinculant de les decisions o la recaptació de les contribucions.
L'esclat de la Guerra del Golf Pèrsic, el gener del 1991, accentuà la crisi en el si de la Lliga per la gran disparitat de les posicions que els diversos estats membres.
El 1993, la Lliga Àrab donà suport a les negociacions que culminaren en els tractats de pau d'Oslo, pel qual s'establí un autogovern palestí als territoris ocupats, però l'esclat de la segona intifada, l'any 2000, tornà a precipitar les condemnes de l'organització sobre Israel.
Tot i això, el 2002 aprovà un nou pla que instava Israel a retirar-se dels territoris ocupats palestins, dels alts del Golan i del sud del Líban i la creació d'un estat palestí amb capital a Jerusalem. Aquest pla no fou acceptat per palestins ni Israel.
Països membres
[modifica]| Estat |
Data d'admissió |
Capital |
Superfície (km²) |
Població (2008) |
Densitat (per km²) |
PIB nominal en milions $ (2008)[4] |
PIB nominal $ per capita (2008)[4] |
Moneda |
Llengua oficial |
|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|
 Algèria
|
16 d'agost del 1962 | Alger | 2.381.741 | 34.895.000 | 14,6 | 159.669 | 4.588 | Dinar | Àrab |
 Aràbia Saudita
|
22 de març del 1945 | Al-Riyad | 2.149.690 | 28.686.633 | 12 | 469.426 | 18.855 | Riyal | Àrab |
 Bahrain
|
11 de setembre del 1971 | Al-Manama | 750 | 791.000 | 1.189 | 21.236 | 27.248 | Dinar | Àrab |
 Comores
|
20 de novembre del 1993 | Moroni | 2.235 | 798.000 | 275 | 532 | 816 | Franc | Comorià, àrab, francès |
 Djibouti
|
4 de setembre del 1977 | Djibouti | 23.200 | 864.000 | 37,2 | 982 | 1.252 | Franc | Àrab, francès |
 Egipte
|
22 de març del 1945 | El Caire | 1.002.450 | 77.420.000 | 82,3 | 162.617 | 2.162 | Lliura | Àrab |
 Emirats Àrabs Units
|
6 de desembre del 1971 | Abu Dhabi | 83.600 | 6.000.000 | 55 | 262.150 | 55.028 | Dirham | Àrab |
 Iemen
|
5 de maig del 1945 | Sanà | 527.968 | 23.580.000 | 44,7 | 26.909 | 1.171 | Rial | Àrab |
 Iraq
|
22 de març del 1945 | Bagdad | 438.317 | 31.234.000 | 71,2 | 91.453 | 3.007 | Dinar | Àrab, Kurd |
 Jordània
|
22 de març del 1945 | Amman | 92.300 | 6.316.000 | 68,4 | 21.225 | 3.626 | Dinar | Àrab |
 Kuwait
|
20 de juliol del 1961 | Al-Kuwait | 18.000 | 3.000.000 | 167,5 | 158.089 | 45.920 | Dinar | Àrab |
 Líban
|
22 de març del 1945 | Beirut | 10.452 | 4.224.000 | 404 | 29.350 | 7.708 | Lliura | Àrab |
 Líbia
|
28 de març del 1956 | Trípoli | 1.759.541 | 6.420.000 | 3,6 | 89.916 | 14.479 | Dinar | Àrab |
 Marroc
|
1 d'octubre del 1958 | Rabat | 446.550 | 31.993.000 | 71,6 | 88.879 | 2.827 | Dírham | Àrab |
 Mauritània
|
26 de novembre del 1973 | Nouakchott | 1.030.700 | 3.291.000 | 3,2 | 3.161 | 1.042 | Ouguiya | Àrab |
 Oman
|
29 de setembre del 1971 | Masqat | 309.550 | 2.845.000 | 9,2 | 59.946 | 21.646 | Rial | Àrab |
 Palestina
|
9 de setembre del 1976 | Jerusalem | 6.040 | 4.136.540 | – | – | – | Dinar, Xéquel | Àrab |
 Qatar
|
11 de setembre del 1971 | Doha | 11.437 | 1.409.000 | 123,2 | 102.302 | 93.204 | Riyal | Àrab |
 Somàlia
|
14 de febrer del 1974 | Muqdisho | 637.661 | 9.133.000 | 14,3 | - | - | Xíling | Somali, Àrab |
 Sudan
|
19 de gener del 1956 | Khartum | 2.505.813 | 42.272.000 | 16,9 | 58.029 | 1.522 | Lliura | Àrab, Anglès |
 Síria
|
22 de març del 1945 | Damasc | 185.180 | 21.906.000 | 118,3 | 55.024 | 2.768 | Lliura | Àrab |
 Tunísia
|
1 d'octubre del 1958 | Tunis | 163.610 | 10.432.500 | 63 | 40.843 | 3.955 | Dinar | Àrab |
- Països observadors
Hi ha quatre estats que tenen un estatus d'observadors que els dona dret a expressar la seva opinió i donar consells, però sense dret de vot.[5] Es tracta d'Eritrea, on l'àrab és una de les llengües oficials, el Brasil i Veneçuela, que tenen comunitats àrabs força influents, i l'Índia.
Organització
[modifica]
La Carta de la Lliga Àrab[1] va aprovar el principi d'una pàtria àrab dins del respecte a la sobirania dels estats membres individuals. El reglament intern del consell[6] de la Lliga i de les comissions[7] va ser aprovat l'octubre de 1951 i la regulació de la Secretaria General el maig de 1953.[8]
Des de llavors, el govern de la Lliga Àrab s'ha basat en la dualitat d'institucions supraestatals i la sobirania dels estats membres. La preservació d'estats individuals forts es deriva de la preferència de les elits dominants de mantenir el seu poder i independència en la presa de decisions. D'altra banda, la por dels més rics que els pobres vulguin compartir la seva riquesa en el nom del nacionalisme àrab, les disputes entre els líders àrabs i la influència de poders externs oposats a la unitat àrab serien els obstacles per a avançar cap a una integració més profunda de la Lliga.
- Característiques de la Lliga Àrab
- És una organització internacional basada en els lligams culturals i no pas en els polítics.
- No fa una integració entre els membres ni es relaciona directament amb els ciutadans.
- Planifica les relacions econòmiques entre els estats i prohibeix les agressions mútues.
- Des de la fundació, ha intervingut en tots els conflictes dels seus estats membres: guerres Iran-Iraq, Kuwait, etc.
- L'actual secretari general és l'egipci Amr Moussa.
Geografia
[modifica]La superfície dels estats membres de la Lliga Àrab abasta al voltant de 14.000.000 de quilòmetres quadrats entre els continents d'Àfrica i Àsia. La zona es compon de grans deserts àrids, principalment el Sàhara. No obstant això, també conté diverses terres molt fèrtils, com la vall del Nil, la serralada de l'Atles i el Creixent Fèrtil, que s'estén des de l'Iraq a Síria i el Líban, Palestina i Israel. L'àrea comprèn també boscos com els del sud d'Aràbia i el sud del Sudan, així com la major part del riu més llarg del món, el Nil.
Economia
[modifica]Els propòsits de la Lliga no són econòmics, ja que cada país pertany a altres organitzacions més eficaces i, a més, hi ha fortes diferències de PIB entre els integrants, però la riquesa en recursos naturals i petroli dels seus membres fa que sigui un organisme ric i amb poder de decisió. El gasoducte àrab que unirà Egipte i Turquia passant per Jordània o l'ajuda a Darfur són dos exemples d'iniciatives econòmiques promogudes per aquest organisme.
Religió
[modifica]La gran majoria dels ciutadans de la Lliga Àrab són musulmans, mentre que el cristianisme és la segona religió en importància pel seu volum de practicants. Abans de la creació de l'estat d'Israel, també vivien en els països àrabs un nombre significatiu de jueus. Els membres de la Lliga Àrab acullen diverses ciutats santes i d'altres llocs religiosos importants, com per exemple Betlem, Alexandria, la Meca, Medina, Najaf, Kirkuk, Arbela o Bagdad. Els musulmans sunnites constitueixen la majoria dels ciutadans de la Lliga Àrab, però els musulmans xiïtes són majoritaris en algunes zones del Líban, Iraq, Bahrain i Kuwait.
| N | Estat | Musulmans | Cristians | Altres |
|---|---|---|---|---|
| 1 | Algèria
|
99%[9][10][11] | 1%* | |
| 2 | Aràbia Saudita
|
100%[12][13] | ||
| 3 | Bahrain
|
81,2%[14][15] | 9% | 9,8% |
| 4 | Comores
|
98%[16][17] | 2% | |
| 5 | Djibouti
|
94%[18][19] | 6% | |
| 6 | Egipte
|
90%[20][21] | 10% | |
| 7 | Emirats Àrabs Units
|
96%[22][23] | 4%* | |
| 8 | Iemen
|
100%[24][25] | ||
| 9 | Iraq
|
97%[26][27] | 3%* | |
| 10 | Jordània
|
92%[28][29] | 6% | 2% |
| 11 | Kuwait
|
85%[30][31] | 15%* | |
| 12 | Líban
|
59,7%**[32][33] | 39% | 1,3% |
| 13 | Líbia
|
97%[34][35] | 3% | |
| 14 | Marroc
|
98,7%[36][37] | 1,1% | 0,1% |
| 15 | Mauritània
|
100%[38][39] | ||
| 16 | Oman
|
75%***[40][41] | 25%**** | |
| 17 | Palestina
|
Cisjordània: 75%[42] Gaza:99,3%[43] |
Cisjordània: 8% Gaza: 0,3% |
Cisjordània: 17% Gaza:0 |
| 18 | Qatar
|
77,5%[44][45] | 8,5% | 14% |
| 19 | Síria
|
90%*****[46][47] | 10% | |
| 20 | Somàlia
|
100%[48][49] | ||
| 21 | Sudan
|
70%[50] | 5% | 25% |
| 22 | Tunísia
|
98%[51][52] | 1% | 1% |
* Inclou els cristians
** Inclou un 5% de drusos
*** Musulmans ibadites
**** Inclou els musulmans sunnites i xiïtes
***** Inclou un 3% de drusos
Secretaris generals
[modifica]| Abdul Rahman Azzam |
de 1945 fins a 1952 |
| Abdul Khalek Hassouna |
de 1952 fins a 1972 |
| Mahmoud Riad |
de 1972 fins a 1979 |
| Chedli Klibi |
de 1979 fins a 1990 |
| Assad al-Assad |
de 1990 fins a 1991 |
| Ahmad Esmat Abd al Meguid |
de 1991 fins a 2001 |
| Amr Moussa |
des de 2001 |
Cimeres
[modifica]
el Caire: 13–17 gener de 1964.- Alexandria: 5–11 setembre de 1964.
Casablanca: 13–17 setembre de 1965.
Khartoum: 29 d'agost de 1967.- Rabat: 21-23 desembre de 1969.
- el Caire (1a cimera d'emergència): 21–27 de setembre de 1970.
Alger: 26–28 novembre de 1973.- Rabat: 29 octubre de 1974.
Al-Riyad (2a cimera d'emergència): 17–28 d'octubre de 1976.- el Caire: 25–26 d'octubre de 1976.
Bagdad: 2–5 de novembre de 1978.
Tunis: 20–22 de novembre de 1979.
Amman: 21–22 de novembre de 1980.- Fes: 6–9 de setembre de 1982.
- Casablanca (3a cimera d'emergència): 7–9 de setembre de 1985.
- Amman (4a cimera d'emergència): 8–12 de novembre de 1987.
- Alger (5a cimera d'emergència): 7–9 de juny de 1988.
- Casablanca (6a cimera d'emergència): 23–26 de juny de 1989.
- Bagdad (7a cimera d'emergència): 28–30 de març de 1990.
- el Caire (8a cimera d'emergència): 9–10 d'agost de 1990
- el Caire (9a cimera d'emergència): 22–23 de juny de 1996.
- el Caire (10a cimera d'emergència): 21–22 d'octubre de 2000.
- Amman: 27–28 de març de 2001.
Beirut: 27–28 de març de 2002.- Xarm al xeic: 1 de març de 2003.
- Tunis: 22–23 de maig de 2004.
- Alger: 22–23 de març de 2005.
- Khartoum: 28–30 de març de 2006.
- Al-Riyad: 27–28 de març de 2007.
Damasc: 29–30 de març de 2008.
Doha: 28–30 de març de 2009.
Sirte: 30 de març–1 d'abril de 2010.- Bagdad: març-abril de 2011.
Referències
[modifica]- ↑ 1,0 1,1 «Pact of the League of Arab States, 22 March 1945». The Avalon Project. Yale Law School, 1998. Arxivat de l'original el 7 d’octubre 1999. [Consulta: 26 novembre 2010].
- ↑ «The Arab League Educational, Cultural and Scientific Organization (ALESCO)».
- ↑ Ashish K. Vaidya, Globalization, (ABC-CLIO: 2006), pàg.525
- ↑ 4,0 4,1 Global Economic Indicators - US Department of State
- ↑ «India invited as observer for Arab League summit». Press Trust of India, 27-03-2007. [Consulta: 26 novembre 2010].
- ↑ «Internal Regulations of the Council of the League of Arab States». Model League of Arab States. Ed Haynes, Winthrop University, 06-04-1998. Arxivat de l'original el 6 d’abril 2008. [Consulta: 28 novembre 2010].
- ↑ «Internal Regulations of the Committees of the League of Arab States». Model League of Arab States. Ed Haynes, Winthrop University, 06-04-1998. Arxivat de l'original el 2008-04-06. [Consulta: 28 novembre 2010].
- ↑ «Internal Regulations of the Secretariat-General of the League». Model League of Arab States. Ed Haynes, Winthrop University, 06-04-1998. Arxivat de l'original el 6 d’abril 2008. [Consulta: 28 novembre 2010].
- ↑ «Algeria (03/09)» (en anglès). State.gov. [Consulta: 28 novembre 2010].
- ↑ «CIA - The World Factbook - Algeria» (en anglès). Cia.gov. Arxivat de l'original el 2012-09-30. [Consulta: 28 novembre 2010].
- ↑ «Algeria» (en anglès). State.gov, 11-04-2007. [Consulta: 28 novembre 2010].
- ↑ «CIA - The World Factbook – Saudi Arabia» (en anglès). Cia.gov. Arxivat de l'original el 2019-01-08. [Consulta: 28 novembre 2010].
- ↑ «Saudi Arabia» (en anglès). State.gov. [Consulta: 28 novembre 2010].
- ↑ «CIA - The World Factbook - Bahrain». Cia.gov. Arxivat de l'original el 2010-12-29. [Consulta: 28 novembre 2010].
- ↑ «Bahrain» (en anglès). State.gov, 19-04-2007. [Consulta: 28 novembre 2010].
- ↑ «CIA - The World Factbook - Comoros» (en anglès). Cia.gov. Arxivat de l'original el 2018-12-23. [Consulta: 28 novembre 2010].
- ↑ «Comoros» (en anglès). State.gov. [Consulta: 28 novembre 2010].
- ↑ «CIA - The World Factbook - Djibouti» (en anglès). Cia.gov. Arxivat de l'original el 2014-07-02. [Consulta: 28 novembre 2010].
- ↑ «Djibouti» (en anglès). State.gov. [Consulta: 28 novembre 2010].
- ↑ «CIA - The World Factbook - Egypt» (en anglès). Cia.gov. Arxivat de l'original el 2018-12-24. [Consulta: 28 novembre 2010].
- ↑ «Egypt» (en anglès). State.gov. [Consulta: 28 novembre 2010].
- ↑ «CIA - The World Factbook – United Arab Emirates» (en anglès). Cia.gov. Arxivat de l'original el 2019-01-04. [Consulta: 28 novembre 2010].
- ↑ «United Arab Emirates» (en anglès). State.gov. [Consulta: 28 novembre 2010].
- ↑ «CIA - The World Factbook – Yemen» (en anglès). Cia.gov. Arxivat de l'original el 2016-08-06. [Consulta: 28 novembre 2010].
- ↑ «Yemen» (en anglès). State.gov. [Consulta: 28 novembre 2010].
- ↑ «CIA - The World Factbook - Iraq» (en anglès). Cia.gov. Arxivat de l'original el 2018-12-24. [Consulta: 28 novembre 2010].
- ↑ «Iraq» (en anglès). State.gov. [Consulta: 28 novembre 2010].
- ↑ «CIA - The World Factbook - Jordan» (en anglès). Cia.gov. Arxivat de l'original el 2016-05-21. [Consulta: 28 novembre 2010].
- ↑ «Jordan» (en anglès). State.gov. [Consulta: 28 novembre 2010].
- ↑ «CIA - The World Factbook - Kuwait» (en anglès). Cia.gov. Arxivat de l'original el 2016-05-21. [Consulta: 28 novembre 2010].
- ↑ «Kuwait» (en anglès). State.gov. [Consulta: 28 novembre 2010].
- ↑ «CIA - The World Factbook - Lebanon» (en anglès). Cia.gov. Arxivat de l'original el 2019-09-12. [Consulta: 28 novembre 2010].
- ↑ «Lebanon» (en anglès). State.gov. [Consulta: 28 novembre 2010].
- ↑ «CIA - The World Factbook - Libya» (en anglès). Cia.gov. Arxivat de l'original el 2016-12-24. [Consulta: 28 novembre 2010].
- ↑ «Libya» (en anglès). State.gov. [Consulta: 28 novembre 2010].
- ↑ «CIA - The World Factbook - Morocco» (en anglès). Cia.gov. Arxivat de l'original el 2012-10-13. [Consulta: 28 novembre 2010].
- ↑ «Morocco» (en anglès). State.gov. [Consulta: 28 novembre 2010].
- ↑ «Còpia arxivada» (en anglès). Cia.gov. Arxivat de l'original el 2018-12-24. [Consulta: 28 novembre 2010].
- ↑ «Mauritania» (en anglès). State.gov. [Consulta: 28 novembre 2010].
- ↑ «CIA - The World Factbook - Oman» (en anglès). Cia.gov. Arxivat de l'original el 2019-01-04. [Consulta: 28 novembre 2010].
- ↑ «Oman» (en anglès). State.gov. [Consulta: 28 novembre 2010].
- ↑ «CIA - The World Factbook – West Bank» (en anglès). Cia.gov. Arxivat de l'original el 2014-05-06. [Consulta: 28 novembre 2010].
- ↑ «CIA - The World Factbook – Gaza Strip» (en anglès). Cia.gov. Arxivat de l'original el 2014-06-08. [Consulta: 28 novembre 2010].
- ↑ «CIA - The World Factbook – Qatar» (en anglès). Cia.gov. Arxivat de l'original el 2018-12-24. [Consulta: 28 novembre 2010].
- ↑ «Qatar» (en anglès). State.gov. [Consulta: 28 novembre 2010].
- ↑ «CIA - The World Factbook – Syria» (en anglès). Cia.gov. Arxivat de l'original el 2017-12-29. [Consulta: 28 novembre 2010].
- ↑ «Syria» (en anglès). State.gov. [Consulta: 28 novembre 2010].
- ↑ «CIA - The World Factbook – Somalia» (en anglès). Cia.gov. Arxivat de l'original el 2016-07-01. [Consulta: 28 novembre 2010].
- ↑ «Somalia» (en anglès). State.gov. [Consulta: 28 novembre 2010].
- ↑ «CIA - The World Factbook – Sudan» (en anglès). Cia.gov. Arxivat de l'original el 2019-02-05. [Consulta: 28 novembre 2010].
- ↑ «CIA - The World Factbook – Tunisia» (en anglès). Cia.gov. Arxivat de l'original el 2012-10-14. [Consulta: 28 novembre 2010].
- ↑ «Tunisia» (en anglès). State.gov. [Consulta: 28 novembre 2010].
Bibliografia
[modifica]- Ankerl, Guy: Coexisting Contemporary Civilizations: Arabo-Muslim, Bharati, Chinese, and Western. Ginebra, INU Press, 2000. ISBN 2-88155-004-5.
- Geddes, Charles L: A Documentary History of the Arab-Israeli Conflict. Greenwood Press, 1991. ISBN 0-275-93858-1.
Vegeu també
[modifica] | ||
