Jordi Dauder i Guardiola: diferència entre les revisions

	En altres projectes de Wikimedia:
Commons	Commons (Galeria)
Commons	Commons (Categoria)
Viquidites	Viquidites

Jordi Dauder i Guardiola
	; (2011)
Biografia
Naixement	5 març 1938 ; Badalona (Barcelonès)
Mort	16 setembre 2011 (73 anys); Madrid
Causa de mort	càncer
Formació	Universitat de Barcelona ; Universitat de París
Activitat
Ocupació	actor, director de teatre, escriptor, actor de televisió
Activitat	1983 -
Premis
	(2011) Gaudí d'Honor; (2009) Gaudí al millor protagonista masculí; (2009) Goya al millor actor secundari, per l'obra Camino; (2008) Creu de Sant Jordi ;
Lloc web	jordidauder.com

Exploració interactiva de l'historial

← Edició anterior

Contingut suprimit Contingut afegit

VisualWikitext

En línia

Revisió de 18:02, 3 set 2023

Jordi Dauder i Guardiola (Badalona, 5 de març de 1938 − Madrid, 15 de setembre de 2011)^[1] fou un actor, escriptor i poeta català.^[2] Home culte i de forta mentalitat d'esquerres destacà com a actor gaudint d'una forta notorietat pública arran del seu paper protagonista a la sèrie Nissaga de Poder.^[3]

Biografia

Nascut en la Badalona del 1938, al final de la Guerra Civil espanyola, era fill d'un dramaturg. Dauder va veure amb cinc anys com la dictadura franquista empresonava el seu pare per les seves conviccions polítiques. Va ser aquest fet el que va impulsar Dauder a dedicar-se a la interpretació, ja que originalment volia dedicar-se a la medicina.

Va llicenciar-se en Belles Arts, a la Universitat de Barcelona, i també en Història contemporània, a la Universitat de París, on va haver d'exiliar-se per motius polítics. Allà va romandre durant més de 15 anys.

Carrera artística

Després d'acabar els seus estudis universitaris a París, va començar a donar les seves primeres passes al teatre al mateix temps que participava en diferents moviments socials que propiciarien la revolució del maig francès de 1968 i essent també un dels principals fundadors de la Lliga Comunista Revolucionària de França i anys més tard també la d'Espanya.

En tornar a Catalunya, va començar treballant en una llibreria a Badalona, sota el nom d'Eina, i posteriorment va passar a coordinar la revista Quimera, d'anàlisi literària, on actualment aporta les seves col·laboracions. La seva carrera com a actor professional no va començar fins als anys 1980.

El 1988 va començar la seva activitat com a actor en el cinema i la televisió, a més d'un llarg recorregut teatral, tocant pràcticament tots els gèneres, des del clàssic (Antoni i Cleòpatra) fins al monòleg (La geografia estilogràfica), on debuta com a director en obres de Beckett. En el seu recorregut teatral destaquen muntatges d'autors com Txékhov o Shakespeare.

Entre les seves últimes obres es troben La gavina (2002), Après moi, le déluge (2007-08.09), amb Vicky Peña, Hamlet i El Bordell, totes dues el 2008, i Platonov (2009), de Txékhov. Cal destacar que per aquestes últimes obres ha estat finalista als Premis Max, els més importants de l'escena espanyola.

A la televisió va arribar la seva popularitat amb la telenovel·la Nissaga de poder (1996-1998), emesa per TVC. Aquesta sèrie, on interpretava Mateu Montsolís i on va treballar amb actors com Emma Vilarasau o Montserrat Salvador, es va convertir en la segona més longeva, per darrere d'El cor de la ciutat, de la mateixa televisió.

Dauder fou un dels eterns secundaris del cinema espanyol i participà en Pont de Varsòvia (1990), de Pere Portabella, La marxa verda (2002), de José Luis García Sánchez i també Amor idiota (2006), de Ventura Pons (del qual participà en diverses pel·lícules com Carícies i Amic/Amat, totes dues el 1998, i Anita no perd el tren, el 2001).

El 2008 es va produir el seu retorn al cinema amb Camino, de Javier Fesser, on Jordi Dauder va donar vida al Don Luis, un sacerdot de l'Opus Dei, i li va valer la seva primera nominació als Premis Goya en la categoria de «Millor actor secundari», alçant-se com a guanyador a la XXIII edició dels premis. Aquest mateix any també interpreta a Manuel Azaña, el darrer president de la II República Espanyola, a la pel·lícula, en clau de documental, Azaña, que li val el Premi Gaudí pel seu paper protagonista.

També fou actor i director de doblatge, tant de sèries com de llargmetratges i ha posat veu a actors com Gregory Peck o Nick Nolte i en pel·lícules com Gladiator (doblant a Richard Harris), Star Wars (doblant a Ian McDiarmid), o Matrix (doblant a Randall Duk Kim), entre altres.

Una altra de les seves facetes fou la d'escriptor i poeta, autor de la novel·la El estupor o A través de les derrotes, publicada el 1996, i de poesia i contes, faceta en la qual fou guardonat. També rebé pel seu treball literari el Premi Miquel Martí i Pol de poesia i de narració breu on fou reconegut amb el Premi Ciutat de Sabadell.

També fou cofundador i col·laborador de la revista El Viejo Topo (Barcelona), de la revista Coyoacán (Mèxic) i de la revista Sin Permiso, d'on exercí de membre del consell editorial.

El 2008 va rebre la Creu de Sant Jordi.

Va morir el 16 de setembre del 2011 a la clínica Ruber de Madrid a causa d'un càncer.^[4]

Filmografia

Cinema

Pont de Varsòvia (1990) de Pere Portabella
La teranyina (1990) d'Antoni Verdaguer
La punyalada (1990)
Havanera 1820 (1993) d'Antoni Verdaguer
La febre d'or (1993) de Gonzalo Herralde
El perquè de tot plegat (1995) de Ventura Pons
Land and Freedom (1995) de Ken Loach
Carícies (1997) de Ventura Pons
Els sense nom (1999) de Jaume Balagueró
La flaqueza del bolchevique (2003)
Amor idiota (2004) de Ventura Pons
Joves (2004) de Carles Torras i Ramon Térmens
Azaña (2008)
Camino (2008) de Javier Fesser
Lope (2010)
Catalunya über alles! (2011) de Ramon Térmens
Le Moine (2011) de Dominik Moll

Teatre

Medea (1983) d'Eurípides, dirigida per Núria Espert
El último vals (1992) de Samuel Beckett, dirigit per ell mateix
La Celestina (1996) de Fernando de Rojas, dirigit per Hermann Bonnin
El lector por horas (1999) de José Sanchis Sinisterra
El alcalde de Zalamea (2000), muntatge de Sergi Belbel
Via Gagarin (2003) de Jesús Diez, al Teatre Nacional de Catalunya
Don Gil de las Calzas verdes (2007), muntatge d'Eduardo Vasco, al Teatre Nacional de Catalunya

Televisió

Poble Nou. Eudald Balcells (1994-1995)

Nissaga de Poder. Mateu Monsolís (1996-1998)

Guardons

Premis Sant Jordi de Cinematografia

Any	Categoria	Pel·lícula	Resultat
1990	Millor actor en pel·lícula espanyola	Pont de Varsòvia	Guanyador

Premis Butaca

Any	Categoria	Pel·lícula	Resultat
1998	Millor actor de cinema	Carícies	Guanyador

Premis Goya

Any	Categoria	Pel·lícula	Resultat
2009	Millor actor secundari	Camino	Guanyador

Premis Gaudí

Any	Categoria	Pel·lícula	Resultat
2009	Millor interpretació masculina principal	Azaña	Guanyador
2011	Premi Gaudí d'Honor^[5]		Guanyador
2012	Millor interpretació masculina secundària	Catalunya über alles!	Candidat

Referències

↑ «Es mor l'actor i activista Jordi Dauder», 16-09-2011. [Consulta: 16 setembre 2011].
↑ «El actor Jordi Dauder, premio Goya al mejor actor de reparto por Camino en 2009, ha muerto a los 73 años» (en castellà). El País, 2011. [Consulta: 15 setembre 2011].
↑ «La nit dels ignorants 2.0: 2a hora» (àudio). La Nit dels Ignorants 2.0. Catalunya Ràdio, 16-09-2011, pàg. minuts 5 a 13 [Consulta: 16 setembre 2011]. «Xavier Solà entrevista a Benet i Jornet en ocasió de la notícia del seu decés»
↑ «Mor l'actor Jordi Dauder». Ara.cat, 16-09-2011. [Consulta: 16 setembre 2011].
↑ «Jordi Dauder, Premi Gaudí d'Honor». Ara, 09-12-2010. [Consulta: 11 desembre 2010].

Enllaços externs

[vilaweb-1] «Es mor l'actor i activista Jordi Dauder», 16-09-2011. [Consulta: 16 setembre 2011].

[2] «El actor Jordi Dauder, premio Goya al mejor actor de reparto por Camino en 2009, ha muerto a los 73 años» (en castellà). El País, 2011. [Consulta: 15 setembre 2011].

[3] «La nit dels ignorants 2.0: 2a hora» (àudio). La Nit dels Ignorants 2.0. Catalunya Ràdio, 16-09-2011, pàg. minuts 5 a 13 [Consulta: 16 setembre 2011]. «Xavier Solà entrevista a Benet i Jornet en ocasió de la notícia del seu decés»

[4] «Mor l'actor Jordi Dauder». Ara.cat, 16-09-2011. [Consulta: 16 setembre 2011].

[5] «Jordi Dauder, Premi Gaudí d'Honor». Ara, 09-12-2010. [Consulta: 11 desembre 2010].

[1]

[2]

[3]

[4]

[5]

@@ Línia 1: / Línia 1: @@
-{{Infotaula actor
+{{Infotaula persona}}
+'''Jordi Dauder i Guardiola''' ([[Badalona]], [[5 de març]] de [[1938]] − [[Madrid]], [[15 de setembre]] de 2011)<ref name="vilaweb">{{ref-web| url = http://www.vilaweb.cat/noticia/3928823/20110916/mor-lactor-activista-jordi-dauder.html | títol = Es mor l'actor i activista Jordi Dauder | data = 16 setembre 2011 | consulta = 16 setembre 2011}}</ref> fou un [[actor]], [[escriptor]] i [[poeta]] català.<ref>{{ref-web|url=http://eskup.elpais.com/1316127280-74624206c834e713d7a240f11a1ce1ae | títol=El actor Jordi Dauder, premio Goya al mejor actor de reparto por Camino en 2009, ha muerto a los 73 años |consulta=15 de setembre de 2011 |editor=[[El País]] |data=2011 |llengua=castellà}}</ref> Home culte i de forta mentalitat d'esquerres destacà com a actor gaudint d'una forta notorietat pública arran del seu paper protagonista a la sèrie ''[[Nissaga de Poder]]''.<ref>{{ref-publicació| nom = VVAA| article = La nit dels ignorants 2.0: 2a hora| url = http://www.catradio.cat/audio/563969/La-nit-dels-ignorants-20-2a-hora| format = àudio| consulta = 16 setembre del 2011 | publicació = La Nit dels Ignorants 2.0| editorial = Catalunya Ràdio| data = 16/09/2011| pàgines = minuts 5 a 13| citació = Xavier Solà entrevista a [[Josep Maria Benet i Jornet|Benet i Jornet]] en ocasió de la notícia del seu decés}}</ref>
-| imatge          = Jordi Dauder.jpg
-| peu             = Jordi Dauder a la gala dels [[premis Gaudí]] ([[Premis Gaudí de 2011|2011]])
-| sepultura       = incinerat; cendres esparses al cap de Gata (Almeria)
-| nacionalitat    = [[Catalunya]]
-| premis_gaudi    = '''[[Gaudí al millor actor|Millor actor]]'''<br />2009 - ''[[Azaña (pel·lícula)|Azaña]]''<br />'''[[Gaudí d'Honor]]'''<br />2011 - Trajectòria cinematogràfica
-| premis_goya     = '''[[Premi Goya al millor actor secundari|Millor actor secundari]]'''<br />2009 - ''[[Camino (pel·lícula)|Camino]]''
-}}
-'''Jordi Dauder i Guardiola''' ([[Badalona]], [[5 de març]] de [[1938]] − [[Madrid]], [[15 de setembre]] de 2011)<ref name="vilaweb">{{ref-web| url = http://www.vilaweb.cat/noticia/3928823/20110916/mor-lactor-activista-jordi-dauder.html | títol = Es mor l'actor i activista Jordi Dauder | data = 16 setembre 2011 | consulta = 16 setembre 2011}}</ref> fou un [[actor]], [[escriptor]] i [[poeta]] català.<ref>{{ref-web|url=http://eskup.elpais.com/1316127280-74624206c834e713d7a240f11a1ce1ae | títol=El actor Jordi Dauder, premio Goya al mejor actor de reparto por Camino en 2009, ha muerto a los 73 años |consulta=15 de setembre de 2011 |obra= |editor=[[El País]] |data=2011 |llengua=castellà }}</ref> Home culte i de forta mentalitat d'esquerres destacà com a actor gaudint d'una forta notorietat pública arran del seu paper protagonista a la sèrie ''[[Nissaga de Poder]]''.<ref>{{ref-publicació| nom = VVAA| article = La nit dels ignorants 2.0: 2a hora| url = http://www.catradio.cat/audio/563969/La-nit-dels-ignorants-20-2a-hora| format = àudio| consulta = 16 setembre del 2011 | publicació = La Nit dels Ignorants 2.0| editorial = Catalunya Ràdio| data = 16/09/2011| pàgines = minuts 5 a 13| citació = Xavier Solà entrevista a [[Josep Maria Benet i Jornet|Benet i Jornet]] en ocasió de la notícia del seu decés | ref = }}</ref>
 == Biografia ==
 Nascut en la [[Badalona]] del 1938, al final de la [[Guerra Civil espanyola]], era fill d'un [[dramaturg]]. Dauder va veure amb cinc anys com la dictadura franquista empresonava el seu pare per les seves conviccions polítiques. Va ser aquest fet el que va impulsar Dauder a dedicar-se a la interpretació, ja que originalment volia dedicar-se a la medicina.
-Va llicenciar-se en [[Belles Arts]], a la [[Universitat de Barcelona]], i també en [[Història contemporània]], a la [[Universitat de París]], on va haver d'exiliar-se per motius polítics. Allà va romandre durant més de 15 anys.
+Va llicenciar-se en [[Belles Arts]], a la [[Universitat de Barcelona]], i també en [[Història contemporània]], a la [[Universitat de París]], on va haver d'exiliar-se per motius polítics. Allà va romandre durant més de 15 anys.
 === Carrera artística ===
 Després d'acabar els seus estudis universitaris a [[París]], va començar a donar les seves primeres passes al teatre al mateix temps que participava en diferents moviments socials que propiciarien la [[Maig francès|revolució del maig francès de 1968]] i essent també un dels principals fundadors de la [[Ligue Communiste Révolutionnaire|Lliga Comunista Revolucionària de França]] i anys més tard també la [[Lliga Comunista Revolucionària|d'Espanya]].
-En tornar a Catalunya, va començar treballant en una llibreria a Badalona, sota el nom ''d'Eina'', i posteriorment va passar a coordinar la revista ''[[Quimera]]'', d'anàlisi literària, on actualment aporta les seves col·laboracions. La seva carrera com a actor professional no va començar fins als anys 1980.
+En tornar a Catalunya, va començar treballant en una llibreria a Badalona, sota el nom ''d'Eina'', i posteriorment va passar a coordinar la revista ''[[Quimera (revista)|Quimera]]'', d'anàlisi literària, on actualment aporta les seves col·laboracions. La seva carrera com a actor professional no va començar fins als anys 1980.
 El 1988 va començar la seva activitat com a actor en el cinema i la televisió, a més d'un llarg recorregut teatral, tocant pràcticament tots els gèneres, des del clàssic (''[[Antoni i Cleòpatra]]'') fins al monòleg (''[[La geografia estilogràfica]]''), on debuta com a [[director teatral|director]] en obres de [[Samuel Beckett|Beckett]]. En el seu recorregut teatral destaquen muntatges d'autors com [[Anton Txékhov|Txékhov]] o [[Shakespeare]].
@@ Línia 25: / Línia 18: @@
 A la televisió va arribar la seva popularitat amb la telenovel·la ''[[Nissaga de poder]]'' (1996-1998), emesa per [[TVC]]. Aquesta sèrie, on interpretava Mateu Montsolís i on va treballar amb actors com [[Emma Vilarasau]] o [[Montserrat Salvador]], es va convertir en la segona més longeva, per darrere d'''[[El cor de la ciutat]]'', de la mateixa televisió.
-Dauder és un dels eterns secundaris del cinema espanyol i ha participat en ''Pont de Varsòvia'' (1990), de [[Pere Portabella]], ''La marxa verda'' (2002), de José Luis García Sánchez i també ''Amor idiota'' (2006), de Ventura Pons (del qual ha participat en diverses pel·lícules com ''[[Carícies]]'' i ''[[Amic/Amat]]'', totes dues el 1998, i ''[[Anita no perd el tren]]'', el 2001).
+Dauder fou un dels eterns secundaris del cinema espanyol i participà en ''Pont de Varsòvia'' (1990), de [[Pere Portabella]], ''La marxa verda'' (2002), de José Luis García Sánchez i també ''Amor idiota'' (2006), de Ventura Pons (del qual participà en diverses pel·lícules com ''[[Carícies]]'' i ''[[Amic/Amat]]'', totes dues el 1998, i ''[[Anita no perd el tren]]'', el 2001).
 El 2008 es va produir el seu retorn al cinema amb ''[[Camino (pel·lícula)|Camino]]'', de [[Javier Fesser]], on Jordi Dauder va donar vida al Don Luis, un sacerdot de l'[[Opus Dei]], i li va valer la seva primera nominació als [[Premis Goya]] en la categoria de «Millor actor secundari», alçant-se com a guanyador a la XXIII edició dels premis. Aquest mateix any també interpreta a [[Manuel Azaña]], el darrer president de la [[II República Espanyola]], a la pel·lícula, en clau de documental, ''[[Azaña]]'', que li val el [[Premi Gaudí]] pel seu paper protagonista.
-També ha estat actor i director de doblatge, tant de sèries com de llargmetratges i ha posat veu a actors com [[Gregory Peck]] o [[Nick Nolte]] i en pel·lícules com ''[[Gladiator]]'' (doblant a [[Richard Harris]]), ''[[Star Wars]]'' (doblant a [[Ian McDiarmid]]), o ''[[Matrix]]'' (doblant a [[Randall Duk Kim]]), entre altres.
+També fou actor i director de doblatge, tant de sèries com de llargmetratges i ha posat veu a actors com [[Gregory Peck]] o [[Nick Nolte]] i en pel·lícules com ''[[Gladiator]]'' (doblant a [[Richard Harris]]), ''[[Star Wars]]'' (doblant a [[Ian McDiarmid]]), o ''[[Matrix]]'' (doblant a [[Randall Duk Kim]]), entre altres.
-Una altra de les seves facetes és la d'escriptor i poeta, autor de la novel·la ''El estupor'' o ''A través de les derrotes'', publicada el 1996, i de poesia i contes, faceta en la qual ha estat guardonat. També ha rebut pel seu treball literari el Premi Miquel Martí i Pol de poesia i de narració breu on ha estat reconegut amb el Premi Ciutat de Sabadell.
+Una altra de les seves facetes fou la d'escriptor i poeta, autor de la novel·la ''El estupor'' o ''A través de les derrotes'', publicada el 1996, i de poesia i contes, faceta en la qual fou guardonat. També rebé pel seu treball literari el Premi Miquel Martí i Pol de poesia i de narració breu on fou reconegut amb el Premi Ciutat de Sabadell.
-També és cofundador i col·laborador de la revista ''[[El Viejo Topo]]'' (Barcelona), de la revista ''Coyoacán'' ([[Mèxic]]) i de la revista ''[[Sin Permiso]]'', d'on és membre del consell editorial.
+També fou cofundador i col·laborador de la revista ''[[El Viejo Topo]]'' (Barcelona), de la revista ''Coyoacán'' ([[Mèxic]]) i de la revista ''[[Sin Permiso]]'', d'on exercí de membre del consell editorial.
 El 2008 va rebre la [[Llista de Creus de Sant Jordi|Creu de Sant Jordi]].
-Va morir el 16 de setembre del 2011 a la [[clínica Ruber]] de [[Madrid]] a causa d'un [[càncer]].<ref>{{ref-web|url=http://www.ara.cat/cultura/Mor-lactor-Jordi-Dauder_0_555544518.html | títol=Mor l'actor Jordi Dauder |consulta = 16 de setembre de 2011 |editor=Ara.cat |data=[[16 de setembre]] de [[2011]] }}</ref>
+Va morir el 16 de setembre del 2011 a la [[clínica Ruber]] de [[Madrid]] a causa d'un [[càncer]].<ref>{{ref-web|url=http://www.ara.cat/cultura/Mor-lactor-Jordi-Dauder_0_555544518.html | títol=Mor l'actor Jordi Dauder |consulta = 16 de setembre de 2011 |editor=Ara.cat |data=16 de setembre de 2011}}</ref>
 == Filmografia ==
@@ Línia 57: / Línia 50: @@
 * ''[[Lope (pel·lícula)|Lope]]'' (2010)
 * ''[[Catalunya über alles!]]'' (2011) de [[Ramon Térmens]]
+* ''[[Le Moine (pel·lícula de 2011)|Le Moine]]'' (2011) de [[Dominik Moll]]
 === Teatre ===
@@ Línia 68: / Línia 62: @@
 === Televisió ===
+* Poble Nou. Eudald Balcells (1994-1995)
-* ''Nissaga de Poder'' (1996-1998)
+* ''Nissaga de Poder. Mateu Monsolís'' (1996-1998)
 == Guardons ==
 [[Fitxer:JordiDauder EnricMajó1.jpg|miniatura|Jordi Dauder (esquerra) i [[Enric Majó]] a la gala dels [[premis Gaudí]] ([[Premis Gaudí de 2011|2011]])]]
 === [[Premis Sant Jordi de Cinematografia]] ===
-{| border="1" cellpadding="4" cellspacing="0"
+{| border=1 cellpadding=4 cellspacing=0
 |- bgcolor="#CCCCCC"
 ! '''Any''' || '''Categoria''' || '''Pel·lícula''' || '''Resultat'''
@@ Línia 81: / Línia 77: @@
 === [[Premis Butaca]] ===
-{| border="1" cellpadding="4" cellspacing="0"
+{| border=1 cellpadding=4 cellspacing=0
 |- bgcolor="#CCCCCC"
 ! '''Any''' || '''Categoria''' || '''Pel·lícula''' || '''Resultat'''
@@ Línia 89: / Línia 85: @@
 === [[Premis Goya]] ===
-{| border="1" cellpadding="4" cellspacing="0"
+{| border=1 cellpadding=4 cellspacing=0
 |- bgcolor="#CCCCCC"
 ! '''Any''' || '''Categoria''' || '''Pel·lícula''' || '''Resultat'''
@@ Línia 97: / Línia 93: @@
 === [[Premis Gaudí]] ===
-{| border="1" cellpadding="4" cellspacing="0"
+{| border=1 cellpadding=4 cellspacing=0
 |- bgcolor="#CCCCCC"
 ! '''Any''' || '''Categoria''' || '''Pel·lícula''' || '''Resultat'''
@@ Línia 103: / Línia 99: @@
 | [[I Premis Gaudí|2009]] || '''[[Premi Gaudí a la Millor interpretació masculina principal|Millor interpretació masculina principal]]''' || '''''[[Azaña (pel·lícula)|Azaña]]''''' || '''Guanyador'''
 |-
-| [[III Premis Gaudí|2011]] ||colspan=2| '''[[Premi Gaudí d'Honor]]'''<ref>{{ref-web|url= http://www.ara.cat/cultura/Jordi-Dauder-Premi-Gaudi-dHonor_0_386961561.html| títol= Jordi Dauder, Premi Gaudí d'Honor |consulta=11 de desembre de 2010 |obra= |editor= [[Ara (diari)|Ara]]|data= 9 de desembre de 2010|llengua= }}</ref> || '''Guanyador'''
+| [[III Premis Gaudí|2011]] ||colspan=2| '''[[Premi Gaudí d'Honor]]'''<ref>{{ref-web|url= http://www.ara.cat/cultura/Jordi-Dauder-Premi-Gaudi-dHonor_0_386961561.html| títol= Jordi Dauder, Premi Gaudí d'Honor |consulta=11 de desembre de 2010 |editor= [[Ara (diari)|Ara]]|data= 9 de desembre de 2010}}</ref> || '''Guanyador'''
 |-
 | [[IV Premis Gaudí|2012]] || [[Gaudí al millor actor secundari|Millor interpretació masculina secundària]] || ''[[Catalunya über alles!]]'' || Candidat
@@ Línia 109: / Línia 105: @@
 |}
-== Referències==
+== Referències ==
 {{Referències}}
 == Enllaços externs ==
 {{Projectes germans|Viquidites=Jordi Dauder i Guardiola}}
+* {{Oficial}}
+* [http://www.eldoblatge.com/fitxa_actor_doblatge/jordi_dauder Fitxa de films doblats per Jordi Dauder al català] {{Webarchive|url=https://web.archive.org/web/20160303220106/http://www.eldoblatge.com/fitxa_actor_doblatge/jordi_dauder |date=2016-03-03 }} i [http://www.eldoblaje.com/datos/FichaActorDoblaje.asp?id=61 al castellà]
+{{Goya al millor actor secundari}}
-* {{oficial|http://www.jordidauder.com}}
+{{Premi Sant Jordi al millor actor espanyol}}
-* {{Allmovie nom| id=195664}}
+{{Gaudí d'Honor}}
-* {{yahoomovies person| id=jordi-dauder-2}}
-* [http://www.eldoblatge.com/fitxa_actor_doblatge/jordi_dauder Fitxa de films doblats per Jordi Dauder al català] i [http://www.eldoblaje.com/datos/FichaActorDoblaje.asp?id=61 al castellà]
 {{Creus de Sant Jordi 2008}}
 {{Autoritat}}
@@ Línia 126: / Línia 120: @@
 {{ORDENA:Dauder, Jordi}}
 [[Categoria:Actors badalonins]]
-[[Categoria:Actors de cinema catalans]]
+[[Categoria:Actors de doblatge del Barcelonès]]
-[[Categoria:Actors de teatre catalans]]
+[[Categoria:Actors de teatre del Barcelonès]]
-[[Categoria:Actors de doblatge catalans]]
+[[Categoria:Actors de cinema del Barcelonès]]
 [[Categoria:Escriptors badalonins contemporanis en català]]
-[[Categoria:Poetes catalans]]
+[[Categoria:Poetes del Barcelonès]]
+[[Categoria:Exiliats del franquisme badalonins]]
+[[Categoria:Exiliats del franquisme a França]]
+[[Categoria:Alumnes de la Universitat de París]]
+[[Categoria:Alumnes de la Universitat de Barcelona]]
 [[Categoria:Creus de Sant Jordi 2008]]
 [[Categoria:Guanyadors del premi Gaudí d'Honor]]
 [[Categoria:Guanyadors del premi Gaudí a la millor actor]]
 [[Categoria:Guanyadors del Premi Goya al millor actor secundari]]
-[[Categoria:Exiliats del franquisme a França]]
+[[Categoria:Naixements del 1938]]
+[[Categoria:Morts a Madrid]]
+[[Categoria:Morts de càncer a Espanya]]
+[[Categoria:Poetes catalans del sud contemporanis]]
+[[Categoria:Directors de doblatge]]
+[[Categoria:Morts el 2011]]

Goya al millor actor secundari
1980s	Miguel Rellán (1986) Juan Echanove (1987) Josep Sazatornil (1988) Adolfo Marsillach (1989)
1990s	Gabino Diego (1990) Juan Diego (1991) Fernando Fernán Gómez (1992) Tito Valverde (1993) Javier Bardem (1994) Luis Ciges (1995) Luis Cuenca (1996) José Sancho (1997) Tony Leblanc (1998) Juan Diego (1999)
2000s	Emilio Gutiérrez Caba (2000) Emilio Gutiérrez Caba (2001) Luis Tosar (2002) Eduard Fernández (2003) Celso Bugallo (2004) Carmelo Gómez (2005) Antonio de la Torre (2006) José Manuel Cervino (2007) Jordi Dauder (2008) Raúl Arévalo (2009)
2010s	Karra Elejalde (2010) Lluís Homar (2011) Julián Villagrán (2012) Roberto Álamo (2013) Karra Elejalde (2014) Javier Cámara (2015) Manolo Solo (2016) David Verdaguer (2017) Luis Zahera (2018) Eduard Fernández (2019)
2020s	Alberto San Juan (2020) Urko Olazabal (2021) Luis Zahera (2022) José Coronado (2023)

Premi Sant Jordi al millor actor espanyol
‡ Del 1965 al 1983 es va atorgar el premi a la millor actuació sense distingir sexe o nacionalitat. Aquí apareixen només els guanyadors masculins i espanyols.
1958-1964	Francisco Rabal (1958) Albert Closas (1959) Adolfo Marsillach (1960) José Isbert (1961) José Luis López Vázquez (1962) Manuel Gallardo (1963) Julián Mateos (1964)
1965-1983‡	Manuel Gallardo (1964) José María Prada (1967) Fernando Rey (1970) José Luis López Vázquez (1972) José Sacristán (1974) José Luis Gómez (1977) Héctor Alterio (1978) José Sacristán (1979)
1984-ara	Eusebio Poncela (1984) Fernando Fernán Gómez (1985) Fernando Rey (1986) Juan Echanove (1987) Antonio Banderas (1988) Josep Maria Pou (1989) Jorge Sanz (1990) Jordi Dauder (1991) Fernando Guillén (1992) Javier Bardem (1993) Juan Echanove (1994) Juanjo Puigcorbé (1995) Federico Luppi (1996) Luis Cuenca García (1997) Eusebio Poncela (1998) Francisco Algora (1999) Eduard Fernández (2000) Sergi López (2001) Eduard Fernández (2002) Luis Tosar (2003) Joan Dalmau (2004) Javier Bardem (2005) Manuel Alexandre (2006) Quim Gutiérrez (2007) Àlex Brendemühl (2008) No atorgat (2009) Óscar Ladoire (2010) Carlos Areces/Antonio de la Torre (2011) José Coronado (2012) José Sacristán (2013) Antonio Dechent (2014) Raúl Arévalo/Javier Gutiérrez (2015) Pedro Casablanc (2016) Luis Callejo (2017) David Verdaguer (2018) Antonio de la Torre (2019) Antonio Banderas (2020) Mario Casas (2021) Javier Bardem (2022) Luis Zahera (2023) Alberto Ammann (2024)

Registres d'autoritat	WorldCat CANTIC (1) BNE (1) BNF (1) GND (1) LCCN (1) VIAF (1) ISNI (1) SUDOC (1)
Bases d'informació	GEC (1)