deufí

Català

• Pronúncia⁽ⁱ⁾: oriental /dəwˈfi/, occidental /dewˈfi/
• Rimes: -i
• Etimologia: De l’antic delfí, del llatí vulgar *delphīnu, de delphīnus, del grec antic δελφίν ‎(delphín).

Nom

deufí m. ‎(plural deufins)

1. (mallorquí, menorquí) Forma alternativa de dofí.

Miscel·lània

• Síl·labes: deu·fí (2)
• Anagrama: fideu

Vegeu també

• Obres de referència: DCVB, Termcat