delfí

Català

• Pronúncia⁽ⁱ⁾: oriental /dəɫˈfi/, occidental /deɫˈfi/
• Rimes: -i
• Etimologia:

[1] Del llatí vulgar *delphīnu, de delphīnus, del grec antic δελφίν ‎(delphín).

[2] Del francès dauphin, antic prenom usat com a títol hereditari.

Nom

delfí m. ‎(plural delfins)

1. (valencià, mallorquí) Forma alternativa de dofí.

Nom

delfí m. ‎(plural delfins)

1. Hereu del rei de França.
2. Hereu del poder o dels béns d’un magnat.

Traduccions

Traduccions

• Anglès: dauphin ^(en)
• Castellà: delfín ^(es)
• Francès: dauphin ^(fr)

Miscel·lània

• Síl·labes: del·fí (2)
• Anagrama: fidel

Vegeu també

• Obres de referència: DIEC, GDLC, DCVB, Termcat

Català antic

Nom

delfí m. ‎(plural delfins)

1. delfí
2. dofí

Variants

• dalfí

Vegeu també

• Obres de referència: Faraudo