Sanut
El tord ver, carall de rei, gallet del rei, lloro, papagall, pastanaga, pastenaga, sanut, tord blanc, xuclà o xular (Labrus mixtus) és una espècie de peix de la família dels làbrids i de l'ordre dels perciformes.
Labrus mixtus  | |
|---|---|
 | |
| Estat de conservació | |
 | |
| Risc mínim | |
| UICN | 187397 |
| Taxonomia | |
| Superregne | Holozoa |
| Regne | Animalia |
| Fílum | Chordata |
| Classe | Actinopteri |
| Ordre | Perciformes |
| Família | Labridae |
| Gènere | Labrus |
| Espècie | Labrus mixtus Linnaeus, 1758 |
| Nomenclatura | |
| Sinònims | |
.svg){kind=icon}
Morfologia
modifica- Els mascles poden assolir els 40 cm de longitud[1] i les femelles 30.
- El cos és allargat i no gaire alt.
- La línia lateral se situa per davall la dorsal.
- El cap és bastant allargat.
- La boca és ampla amb els llavis gruixats, les mandíbules extensibles i les dents còniques i grosses.
- Les dents faríngies s'han transformat en plaques mastegadores (fet comú a tots els làbrids).
- L'aleta dorsal és llarga i té més radis durs que blans, ambdues tenen la mateixa alçada. L'anal és llarga.
- Presenta un acusat dimorfisme sexual: els mascles tenen el cap blau i el cos vermell taronja amb taques blaves. Les femelles són de coloració variable (groc, taronja, vermell), amb 3-4 taques fosques alternades amb taques blanques a la dorsal.[2][3]
Reproducció
modificaÉs hermafrodita proterogin (les femelles passen a mascles). La reproducció té lloc a la costa durant els mesos de març i juny. És nidificant: el mascle fa un niu d'algues i la femella hi pon al voltant de 1.000 ous, els quals són protegits pel mascle.[2]
Hàbitat
modificaViu en els alguers i llocs rocallosos entre els 30 i els 200 m de fondària,[4] però normalment hom el troba entre els 40-80 m.[5] És una espècie característica dels fons coral·lígens.
Alimentació
modificaDistribució geogràfica
modificaEs troba a l'Atlàntic oriental: des de Noruega fins al Senegal, Açores i Madeira. També a la Mediterrània.[6]
Costums
modificaObservacions
modifica- Té una longevitat de 20 anys.[8]
Referències
modifica- ↑ Bauchot, M.-L., 1987. Poissons osseux. p. 891-1421. A W. Fischer, M.L. Bauchot i M. Schneider (editors) Fiches FAO d'identification pour les besoins de la pêche. (rev. 1). Méditerranée et mer Noire. Zone de pêche 37. Vol. II. Commission des Communautés Européennes and FAO, Roma, Itàlia.
- ↑ 2,0 2,1 2,2 FishBase (anglès)
- ↑ Mas Ferrà, Xavier i Canyelles Ferrà, Xavier: Peixos de les Illes Balears. Editorial Moll, Palma, maig del 2000. Manuals d'introducció a la naturalesa, 13. ISBN 84-273-6013-4. Planes 200-201.
- ↑ Gomon, M.F. i P. Forsyth, 1990. Labridae. p. 868-882. A J.C. Quero, J.C. Hureau, C. Karrer, A. Post i L. Saldanha (editors) Check-list of the fishes of the eastern tropical Atlantic (CLOFETA). JNICT, Lisboa, SEI, París; i UNESCO, París. Vol. 2.
- ↑ Quignard, J.-P. i A. Pras, 1986. Labridae. p. 919-942. A P.J.P. Whitehead, M.-L. Bauchot, J.-C. Hureau, J. Nielsen i E. Tortonese (editors) Fishes of the north-eastern Atlantic and the Mediterranean. UNESCO, París. Vol. 2.
- ↑ FishBase (anglès)
- ↑ Mas Ferrà, Xavier i Canyelles Ferrà, Xavier: Peixos de les Illes Balears. Editorial Moll, Palma, maig del 2000. Manuals d'introducció a la naturalesa, 13. ISBN 84-273-6013-4. Plana 201.
- ↑ Muus, B.J. i J.G. Nielsen, 1999. Sea fish. Scandinavian Fishing Year Book, Hedehusene, Dinamarca. 340 p.
