Carl Gustav Hempel
Carl Gustav Hempel (Oranienburg, 8 de gener de 1905 - Princeton, Nova Jersey, 9 de novembre 1997) va ser un filòsof empirista lògic i epistemològic d'origen alemany nacionalitzat nord-americà, un dels principals fundadors del positivisme lògic. Va ser el fundador del Model Nomológico-Deductiu de les ciències. Destacat representant del cercle de Viena, va emigrar als Estats Units l'any 1937, on va exercir com a professor en diverses universitats i on publicà diversos treballs sobre lògica simbòlica i filosofia de la ciència. És autor de L'explicació científica (1965) i Ment i cosmos (en col·laboració amb altres autors, 1966). La seva última obra va ser Fonaments de la formació de conceptes en ciència empírica (1988).
Biografia | |
---|---|
Naixement | 8 gener 1905 Oranienburg (Imperi Alemany) |
Mort | 9 novembre 1997 (92 anys) Princeton Township (Nova Jersey) (en) |
Causa de mort | pneumònia |
Residència | Estats Units d'Amèrica |
Formació | Universitat de Göttingen Universitat de Heidelberg Universitat Humboldt de Berlín |
Director de tesi | Wolfgang F. Köhler i Hans Reichenbach |
Activitat | |
Ocupació | matemàtic, assagista, professor d'universitat, filòsof, informàtic, epistemòleg |
Ocupador | Universitat de Princeton Universitat Humboldt de Berlín Universitat de Chicago Universitat de Pittsburgh Universitat Yale Queens College, CUNY |
Membre de | |
Obra | |
Obres destacables
| |
Estudiant doctoral | John Alan Robinson, Gerald Massey, Adolf Grünbaum, John Earman, Lawrence Sklar i Richard Jeffrey |
Premis | |
Nasqué a Orianenburg, Brandenburg Alemanya, estudià a Berlín i el 1923 entrà a estudiar a la universitat de Göttingen on cursà estudis de matemàtica amb David Hilbert i Edmund Landau i lògica simbòlica amb Heinrich Behmann. A la Universitat de Heidelberg també estudià física amb Max Planck i lògica amb John von Neumann.
Conegué i treballà amb Paul Oppenheim i junts, el 1932, publicaren un treball de teoria de la lògica. El 1934, obtingué el doctorat en filosofia a Berlín amb un treball sobre la teoria de la probabilitat.
Carl Gustav Hempel és una figura clau en l'epistemologia del segle xx, a la qual va desenvolupar diversos conceptes aclaridors sobre la naturalesa de l'explicació científica que va tenir, en la primera meitat del segle, una forta hegemonia filosòfica, és per això considerat com una figura central del positivisme lògic, corrent filosòfic abocada a l'estudi del llenguatge científic i fervorosa crítica de tota mena de metafísica.
Bibliografia
modificaObres principals:
- 1936 Über den Gehalt von Wahrscheinlichkeitsaussagen
- 1936 Der Typusbegriff im Licht der neuen Logik mit Paul Oppenheim
- 1942 The Function of General Laws in History
- 1943 Studies in the Logic of Confirmation
- 1959 The Logic of Functional Analysis
- 1965 Aspects of Scientific Explanation
- 1966 Philosophy of Natural Science
- 1967 Scientific Explanation