Hermann de Reichenau
|
No s'ha de confondre amb Herman I de Caríntia o Hermann de Caríntia. |
Hermann de Reichenau (alemany: Hermann von Reichenau) (Altshausen, 18 de juliol de 1013 - Abadia de Reichenau, 24 de setembre de 1054), també conegut com a Hermann l'esguerrat o el coix, ((llatí): Hermannus Contractus), fou un erudit monjo benedictí, compositor, musicòleg, matemàtic i astrònom. Fou beatificat el 1863.
Vida
modificaHermann de Reichenau va néixer el 18 de juliol del 1013 a Saulgau (Suàbia); el seu pare era el comte Wolfrad II d'Altshausen. Amb una paràlisi a les dues cames des de la seva infància, que també li dificultava la parla però no l'intel·lecte,[1] rep els malnoms de Contractus o Esguerrat. Des dels set anys estudia a l'abadia benedictina de Reichenau, situada en una illa del llac Constança, sota la tutela de l'abat Berno Augiensis[2] (mort el 1048). El 1043 jura els vots i es fa membre de la comunitat benedictina.[3]
Malgrat que algunes fonts el qualifiquen de traductor de l'àrab, no sembla que tingués coneixement d'aquesta llengua.[4] Podria ser que aquesta idea procedeixi de la confusió existent amb Hermann de Caríntia, un centenar d'anys posterior.[5]
Obra
modificaL'ampla erudició de Hermann de Reichenau, el va portar a escriure obres en diferents àrees de coneixement. Potser les matèries més destacades són la música i l'astronomia.
En astronomia se li atribueix la introducció de l'astrolabi i d'altres instruments astronòmics a Europa.[6] Va escriure dos tractats sobre aquest instrument: De mensura astrolabii i De utilitatibus astrolabii, tots dos d'influència àrab indubtable, tot i que el segon podria ser, almenys parcialment, obra de Gerbert d'Orlhac. També se li atribueix un tractat sobre la durada dels mesos: De mense lunari.
En música, a part de les seves composicions musicals,[7] va escriure un tractat sobre els modes musicals, Opuscula musica, en el que proposava un nou sistema de notació musical.[8]
En matemàtiques va escriure un tractat sobre el càlcul amb àbac: Qualiter multiplicationes fiant in abbaco i un text sobre ritmomàquia, un complex joc de taula basat en la teoria de nombres de Pitàgores.
També té força interès una crònica mundial[9] des del naixement de Crist, que va ser continuada i utilitzada per historiadors posteriors,[10] especialment per Berthold de Reichenau.[11]
Referències
modifica- ↑ Brunhölzl, 1999, p. 243.
- ↑ Cullen, 2002, p. 216.
- ↑ Lequeux, p. x.
- ↑ Lorenzo Martínez, 2006, p. 302-303.
- ↑ Iafrate, 2013, p. 146-150.
- ↑ Cullen, 2002, p. 216-217.
- ↑ Se li atribueix la autoria del Salve Regina.
- ↑ Ellinwood i Snyder, 2015, p. 1 i ss.
- ↑ Loewemann, 2020, p. 1 i ss.
- ↑ Hiley, 2017, p. 367 i ss.
- ↑ Williams, 2007, p. 130.
Bibliografia
modifica- Brunhölzl, Christoph «Gedanken zur Krankheit Hermanns von Reichenau (1019-1054)» (en alemany). Sudhoffs Archiv, Vol. 83, Num. 2, 1999, pàg. 239-243. ISSN: 0039-4564.
- Cullen, Elaine. «Hermann of Reichenau». A: Schulman, Jana K. (ed.). The Rise of the Medieval World, 500-1300: A Biographical Dictionary (en anglès). Westport (CT): Greenwood Publishing, 2002, p. 216-217. ISBN 0-313-30817-9.
- Ellinwood, Leonard; Snyder, John L. The "Musica" of Hermannus Contractus (en anglès). University of Rochester Press, 2015. ISBN 978-1-58046-390-4.
- Hiley, David. «The "Historia Sancti Magni" of Hermann Contractus (1013-1054)». A: Terence Bailey, Alma Santosuosso (eds.). Music in Medieval Europe (en anglès). Routledge, 2017, p. 367-392. ISBN 978-1-3515-5738-2.
- Iafrate, Allegra «Of Stars and Men: Matthew Paris and the Illustrations of Ms Ashmole 304» (en anglès). Journal of the Warburg and Courtauld Institutes, Vol. 76, 2013, pàg. 139-177. ISSN: 0075-4390.
- Loewemann, Alisa. Geschichtsschreibung im Mittelalter. Hermann von Reichenau zwischen Chronist und Autobiograph (en alemany). Grin Verlag, 2020. ISBN 978-3-3463-1864-0.
- Lorenzo Martínez, Angel «¿Fue Hermann de Reichenau (S. XI) traductor del árabe? Su vida, por Bertholdus de Reichenau» (en castellà). Estudios humanísticos. Filología, Vol. 28, 2006, pàg. 301-309. ISSN: 0213-1382.
- Williams, Hannah «Taming the Muse: Monastic Discipline and Christian Poetry in Hermann of Reichenau’s On the Eight Principal Vices» (en anglès). Studies in Church History, Vol. 43, 2007, pàg. 130-143. DOI: 10.1017/S0424208400003156. ISSN: 0424-2084.
Enllaços externs
modifica
- O'Connor, John J.; Robertson, Edmund F. «Hermann de Reichenau» (en anglès). MacTutor History of Mathematics archive. School of Mathematics and Statistics, University of St Andrews, Scotland.
- Kren, Claudia. «Hermann (Hermannus) the Lame» (en anglès). Complete Dictionary of Scientific Biography, 2008. [Consulta: 21 agost 2013].
- Lequeux, James. «HERMANN VON REICHENAU (1013-1054)» (en francès). Encyclopædia Universalis [en ligne]. [Consulta: 30 agost 2013].
- «Hermann Von Reichenau» (en anglès). Encyclopaedia Britannica, 1998. [Consulta: 7 abril 2024].