Euskal Herria Bildu
Euskal Herria Bildu (en eusquera, Reunir el País Basc) és una coalició independentista del País Basc formada per diversos partits de l'esquerra abertzale, entre els quals hi ha Eusko Alkartasuna, Aralar, Sortu i la plataforma Alternatiba.
|
|||||
  | |||||
| Dades | |||||
|---|---|---|---|---|---|
| Nom curt | EH Bildu | ||||
| Tipus | partit polític basc coalició partit majoritari | ||||
| Ideologia | esquerra abertzale nacionalisme basc | ||||
| Alineació política | extrema esquerra | ||||
| Història | |||||
| Reemplaça | Bildu Amaiur | ||||
| Creació | 2012 | ||||
| Activitat | |||||
| Àmbit | Hegoalde | ||||
| Governança corporativa | |||||
| Seu | |||||
| Presidència | Arnaldo Otegi (2017–) | ||||
| Format per | |||||
| Altres | |||||
| Color | | ||||
| Lloc web | ehbildu.eus | ||||
   
| |||||
.svg&lang=ca){kind=small}
Antecedents
modificaA les eleccions al Parlament Basc de 2009 l'esquerra Eleccions al Parlament Basc de 2009 no es va poder presentar per la il·legalització de Democràcia Tres Milions, possibilitant al front espanyolista format pel PSE-EE-PSOE, el Partit Popular i Unió, Progrés i Democràcia formar govern, amb el líder socialista Patxi López al capdavant com a nou lehendakari d'Euskadi.[1]
Formació
modificaLa creació d'Euskal Herria Bildu va ser acordada per Eusko Alkartasuna (EA), Aralar, Alternatiba i el sector de l'esquerra abertzale afí a Sortu, amb la coalició Amaiur com a precedent immediat, integrada pels mateixos membres que es van presentar a les eleccions generals del 2011, i la coalició Bildu, en què no va participar Aralar i que es va presentar a les municipals, forals basques i autonòmiques navarreses d'aquell any.[2]
Història
modificaEs va presentar per primer cop a les Eleccions al Parlament Basc de 2012, amb Laura Mintegi com a candidata a Lehendakari aconseguint ser la segona força del país amb 21 escons d'un total de 75 darrere del PNB, que va obtenir 27.
A les eleccions al Parlament Europeu de 2014 en la coalició Els Pobles Decideixen el seu cap de llista Josu Juaristi Abaunz va obtenir l'única acta d'eurodiputat de la llista,[3] integrant-se al Grup de l'Esquerra Unitària Europea/Esquerra Verda Nòrdica (GUE/NGL)[4] cedint després de tres anys i mig el seu escó a Ana Miranda Paz, la candidata del Bloc Nacionalista Gallec (BNG).[5] A les eleccions al Parlament foral de Navarra de 2015 va ser la tercera força política, amb 8 escons d'un total de 50. El seu candidat a Lehendakari navarrès va ser l'advocat Adolfo Araiz, i Joseba Asiron va aconseguir l'alcaldia de Pamplona en les eleccions municipals de 2015, en les que va ser segona força, mantenint el càrrec fins al 2019.[6] A les eleccions al Parlament Basc de 2016 va baixar a 18 escons i un 21,13% dels vots amb unes llistes encapçalades per Maddalen Iriarte.
A les eleccions al Parlament foral de Navarra de 2019 va baixar fins a ser quarta força política, amb 7 escons d'un total de 50, perdent-ne un respecte 2015.[7] A les eleccions al Parlament Basc de 2020,[8] de nou encapçalats per Maddalen Iriarte va mantenint la segona posició arribant als 22 escons i un 27,84% dels vots.[9] A les eleccions al Parlament Europeu de 2019 Pernando Barrena va ser elegit eurodiputat i va exercir fins a setembre de 2022, quan va cedir el seu escó a Ana Miranda Paz del BNG en compliment dels pactes de la coalició.[10] Les eleccions municipals i les eleccions a les Juntes Generals del 28 de maig van estar dominades per l'ascens d'EH Bildu, la coalició sobiranista va superar per primera vegada al PNB en regidors, tot i que els jeltzales es van mantenir en primer lloc. A les eleccions al Parlament de Navarra de 2023, amb Laura Aznal Sagasti com a cap de llista, va augmentar la seva representació a 9 escons i a les eleccions generals del 23 de juliol de 2023 va aconseguir més vots que el PNB i va obtenir sis escons, un mes que en 2019,[11] amb la possibilitat real de ser derrotats a les eleccions al Parlament Basc de 2024 davant els abertzales i perdre l'hegemonia que ha mantingut des de la transició.[12] Bildu va aconseguir 15 alcaldies a Àlaba, 41 a Biscaia, 51 a Guipúscoa,[13] i 39 a Navarra,[14] i Joseba Asiron va recuperar l'alcaldia de Pamplona.[6]
El desembre de 2023 EH Bildu va proposar Pello Otxandiano Kanpo com a cap de llista per a les eleccions al Parlament Basc.[15]
Resultats electorals
modificaParlament Basc
modifica| Any | Vots | % | Pos. | Escons | +/– |
|---|---|---|---|---|---|
| 2012 | 277.923 | 24,67 | 2n | 21 / 75 |
Nou |
| 2016 | 225.172 | 21,13 | 2n | 18 / 75 |
 3
|
| 2020 | 249.580 | 27,60 | 2n | 21 / 75 |
 3
|
| 2024 | 341.735 | 31.92 | 2n | 27 / 75 |
6
|
Parlament de Navarra
modifica| Any | Vots | % | Pos. | Escons | +/– |
|---|---|---|---|---|---|
| 2015 | 48.166 | 14,2 | 3.ª | 8 / 50 |
Nou |
| 2019 | 50.631 | 14,5 | 4.ª | 7 / 50 |
1
|
| 2023 | 55.478 | 17,3 | 3.ª | 9 / 50 |
2
|
Juntes Generals del País Basc
modifica| Any | Vots | % | Pos. | Diputats | +/– |
|---|---|---|---|---|---|
| 2015 | 242.431 | 22,73 | 2.ª | 39 / 153 |
Nou |
| 2019 | 266.946 | 23,98 | 2.ª | 39 / 153 |
= |
| 2023 | 290.513 | 29,33 | 2.ª | 51 / 153 |
12
|
Corts Generals
modifica| Pos. | +/- | +/- | |||||
|---|---|---|---|---|---|---|---|
| 2015[16] | 
|
219.125 | (0,87%) | 12è | 2 / 350 |
Nou | 0 / 208 |
Nou |
|
184.186 | (15,07%) | 4t | 2 / 18 |
Nou | 0 / 12 |
Nou | |
|
34.939 | (9,9%) | 4t | 0 / 5 |
Nou | 0 / 4 |
Nou | |
| 2016[17] |
|
184.713 | (0,77%) | 11è | 2 / 350 |
= | 0 / 208 |
= |
|
|
153.339 | (13,3%) | 4t | 2 / 18 |
= | 0 / 12 |
= | |
|
|
31.374 | (9,38%) | 4t | 0 / 5 |
= | 0 / 4 |
= | |
| 2019 (I) |
|
259.647 | (0,99%) | 10è | 4 / 350 |
2
|
1 / 208 |
1
|
|
|
212.200 | (16,7%) | 3r | 4 / 18 |
2
|
1 / 12 |
1
| |
|
|
46.640 | (12,77%) | 4t | 0 / 5 |
= | 0 / 4 |
= | |
| 2019 (II) |
|
277.621 | (1,15%) | 10è | 5 / 350 |
1
|
1 / 208 |
= |
|
|
221.073 | (18,78%) | 3r | 4 / 18 |
= | 1 / 12 |
= | |
|
|
56.548 | (16,96%) | 3r | 1 / 5 |
1
|
0 / 4 |
= | |
| 2023 |
|
333.362 | (1,36%) | 7è | 6 / 350 |
1
|
4 / 208 |
3
|
|
|
274.676 | (23,95%) | 3r | 5 / 18 |
1
|
4 / 12 |
3
| |
|
|
58.686 | (17,31%) | 2n | 1 / 5 |
= | 0 / 4 |
= | |
Parlament Europeu
modifica| Any | Total | País Basc | Navarra | ||||||||
|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|
| Vots | % | Pos. | Escons | +/– | Votos | % | Pos. | Vots | % | Pos. | |
| 2014 | Dins la coalició Els Pobles Decideixen | 1 / 54 |
1
|
177 694 | 23,4 | 2.º | 44 129 | 20,2 | 2.º | ||
| 2019 | Dins la coalició Ara Repúbliques | 1 / 54 |
= | 246 488 | 22,0 | 2.º | 54 308 | 16,0 | 3.º | ||
Referències
modifica- ↑ Ibarretxe seria lehendakari si no haguessin suspès D3M, Avui.cat, 16 de juny 2009 (consulta: 9-8-09).
- ↑ «EH Bildu, nueva marca de la coalición abertzale para las autonómicas» (en castellà). El Correo, 10-06-2012. [Consulta: 8 abril 2024].
- ↑ Butlletí Oficial l'Estat. «id=BOE-a-2014-6233 Acord de la Junta Electoral Central, pel qual es procedeix a la publicació dels resultats de les eleccions de Diputats al Parlament Europeu», 12-06-2014.
- ↑ «Podem i Bildu entren en el grup d'esquerres de l'Eurocambra amb el vistiplau d'IU». eldiario.es, 11-06-2014.
- ↑ «La eurodiputada del BNG Ana Miranda toma posesión de su escaño» (en castellà). La Vanguardia, 28-02-2018. [Consulta: 8 abril 2024].
- ↑ 6,0 6,1 Rioja Andueza, Iker. «EH Bildu recupera la alcaldía de Pamplona con el respaldo de los socialistas y más apoyos que los tres últimos alcaldes de UPN» (en castellà), 28-12-2023. [Consulta: 28 desembre 2023].
- ↑ «Navarra Suma gana las elecciones y el cuatripartito pierde la mayoría» (en castellà). EITB, Navarra Suma gana las elecciones y el cuatripartito pierde la mayoría. [Consulta: 12 juliol 2020].
- ↑ «El PNV gana ampliamente, EH Bildu logra una gran subida y Vox entra en el Parlamento» (en castellà). EITB, 12-07-2020. [Consulta: 13 juliol 2020].
- ↑ Rioja Andueza, Iker. «Maddalen Iriarte, una plusmarquista en atletismo que admira a Ibarretxe» (en castellà). [Consulta: 2 juliol 2020].
- ↑ «La nacionalista Ana Miranda ya es eurodiputada» (en castellà). La Voz de Galicia, 05-09-2022. [Consulta: 8 abril 2024].
- ↑ «Euskal Herria Bildu» (en castellà). Todos los partidos de las Elecciones. El Pais. [Consulta: 8 abril 2024].
- ↑ Andueza, Iker Rioja. «EH Bildu mira al 21 de abril con el sueño de ganar al PNV: "Lo que antes era impensable hoy no lo es"» (en castellà), 24-02-2024. [Consulta: 29 febrer 2024].
- ↑ EITB. «Hego Euskal Herriko alkatetzen mapa, herriz herri eta alderdiz alderdi» (en basc), 18-06-2023. [Consulta: 8 abril 2024].
- ↑ «EH Bilduk 39 udalerritako alkatetzak lortu ditu Nafarroan» (en basc). EH Bildu, 17-06-2023. [Consulta: 8 abril 2024].
- ↑ «EH Bilduren Mahai Politikoak Pello Otxandiano proposatu du lehendakarigai izateko» (en basc). Berria, 11-12-2023. [Consulta: 11 desembre 2023].
- ↑ «Resolución de 26 de enero de 2016, de la Presidencia de la Junta Electoral Central, por la que se publica el resumen de los resultados de las elecciones al Congreso de los Diputados y al Senado convocadas por Real Decreto 977/2015, de 26 de octubre, y celebradas el 20 de diciembre de 2015, conforme a las actas de escrutinio general y de proclamación de electos remitidas por las correspondientes Juntas Electorales Provinciales y por las Juntas Electorales de Ceuta y de Melilla.». Boletín Oficial del Estado, 29-01-2016 [Consulta: 11 novembre 2019].
- ↑ «Acuerdo de 20 de julio de 2016, de la Junta Electoral Central, por el que se publica el resumen de los resultados de las elecciones al Congreso de los Diputados y al Senado convocadas por Real Decreto 184/2016, de 3 de mayo, y celebradas el 26 de junio de 2016, conforme a las actas de escrutinio general y de proclamación de electos remitidas por las correspondientes Juntas Electorales Provinciales y por las Juntas Electorales de Ceuta y de Melilla.». Boletín Oficial del Estado, 20-07-2016 [Consulta: 11 novembre 2019].
Vegeu també
modificaEnllaços externs
modifica