Dinastia XVIII d'Egipte

	Dinasties de faraons ; a l'antic Egipte; (Entre parèntesis any aproximat; d'inici, sempre aC)
	Període predinàstic
	Període protodinàstic
	Període arcaic
	I (3100) - II (2890)
	Regne Antic
	III (2686) - IV (2613) - V (2498); VI (2345)
	Primer Període Intermedi
	VII (2181) - VIII (2173) - IX (2160); X (2130) - XI (2133) (Només a Tebes)
	Regne Mitjà
	XI (Tot Egipte)
	XII (2040) - XIII (1786) - XIV (1633)
	Segon Període Intermedi
	XV (1674) - XVI (1684) - XVII (1650)
	Regne Nou
	XVIII (1567) - XIX (1320) - XX (1200)
	Tercer Període Intermedi
	XXI (1085) - XXII (945) - XXIII (730); XXIV (720) - XXV (716) - XXVI (664)
	Primer període persa (525)
	Baix imperi
	XXVIII (404) - XXIX (399) - XXX (380)
	Segon període persa (343)
	Període hel·lenístic
	Alexandre el Gran (332)
	Dinastia ptolemaica (323)
	Província romana (30)
	Conquesta àrab
	Conquesta otomana

La dinastia XVIII fou una dinastia de l'antic Egipte, el govern de la qual marca el començament del Regne nou.

És una dinastia de les més estudiades, amb milers de llibres publicats, però no obstant això és de les que ha deixat més incògnites en l'egiptologia. En general, es pot dir que fou un període d'esplendor, en el qual les construccions i el comerç es desenvolupen extraordinàriament i la riquesa, que comporta la pau i la bona economia, es reflecteix en les tombes i les construccions.

Història

Tuthmosis III, amb les seves campanyes a Síria, es va assegurar el predomini a Canaan i Fenícia i part de Síria, que va haver de compartir amb Mitanni. Posteriorment, els següents faraons es limitaran a mantenir el territori, objecte de freqüents revoltes fins que, amb Akhenaton, els afers d'aquest territori s'abandonaren justament quan entrà en escena el gran rei hitita Subiluliuma I que, per mitjà d'Amorru, s'assegura el predomini a la franja central. Amb Tutankhamon, el poder egipci a la zona ha entrat en decadència i Horemheb tracta de mantindre l'hegemonia egípcia.

També Tuthmosis va assegurar la presència egípcia a Núbia, que va esdevenir segura i permanent. En algun moment, la frontera va arribar a la cinquena cascada del Nil, però això degué ser excepcional i la frontera permanent estava més avall de la tercera cascada.

Tota la dinastia destaca per la gran quantitat de temples, capelles, altars, i edificis construïts, restaurats o ampliats. Una gran part de les construccions es realitzaren a Tebes, però en general es troben arreu del territori.

El moment més destacat de la dinastia és quan, al cap de cinc anys de començar el seu regnat, el faraó Amenofis IV es canvia el nom a Akhenaton i estableix una religió oficial i única, monoteista, adoradora del déu Aton. El paper de la seva dona Nefertiti és objecte de controvèrsia.

El poderós i influent clergat d'Amon, el déu principal anterior, que formava un contrapoder molt important a Egipte per la seva influència sobre el poble i sobre els funcionaris clau, havia anat escalant posicions i, sota Amenofis III, es va considerar que la seva influència era excessiva i que calia contraposar-hi un altre déu. Sembla que fou la dona d'Amenofis III, la reina Tiy, qui va afavorir el culte d'Aton, però aquest déu no era relativament desconegut a Egipte. Akhenaton, amb tot el poder de què disposava un faraó, va poder imposar el seu desig, però el clergat d'Amon era prou poderós i tenia aliats arreu (la resta del clergat es va veure igualment afectat per la prohibició); la raó essencial del fracàs d'Akhenaton fou que ni en els alts nivells (en què les conversions foren en general forçades) ni al nivell del poble (que va seguir amb les seves anteriors pràctiques religioses testimoniades a la mateixa capital Akhetaton o Tell al-Amarna) es va acceptar la nova religió, i aquesta es va evaporar quan el faraó es va morir, especialment perquè probablement els fills i hereus del faraó no hi creien, o si hi creien, no ho feien els alts funcionaris que podien decidir.

Cronologia

Els faraons de la dinastia XVIII, amb les seves dades aproximades de regnat (el seu Nesut bity o nom de regne entre parèntesis) foren:

Amosis (Nebpehtyre) vers 1550-1525 aC
Amenofis I (Djeserkare) 1525- 1500 aC
Tuthmosis I (Akheperkare) 1500-1490 aC
Tuthmosis II (Akheperenre) 1490-1475 aC
Hatshepsut (Maatkare) 1479 - 1458 aC
Tuthmosis III (Menkheperre) 1475- 1425 aC
Amenofis II (Akheperure) 1425-1400 aC
Tuthmosis IV (Menkheperure) 1400-1380 aC
Amenofis III (Nebmaatre) 1380-1350 aC
Amenofis IV o Akhenaton 1350-1335 aC
Semenkhare (Ankhkheperure) vers 1335
Tutankhamon (Nebkheperure) 1335-1325 aC
Ay (Kheperkheperure) 1325-1320 aC
Horemheb (Djeserkheperure) 1320-1295 aC

Cronograma

Genealogia

L'arbre genealògic de la dinastia XVIII és complex i incomplet. Els faraons porten com a senyal una corona. Les relacions dubtoses estan marcades per una línia de punts. Només hi apareixen els personatges principals; els noms femenins van en "itàlica".

Arbre genealògic de la dinastia XVII d'Egipte

Sekhenenre Tao II

Iahhotep

Kamose

Abans d'aquestos punts : Dinastia XVII d'Egipte

Ahmes-Satkamose

Amosis I

Ahmes-Néfertary

Ahmose-Sipair

Ahmose-Ankh

Amenhotep I

Ahmose-Meritamon

Seniseneb

Mutnofret I

Tuthmosis I

Ahmes

Huy

Iset

Tuthmosis II

Hatshepsut

Merytre-Hatshepsut

Tuthmosis III

Neferure

Merytamon

Amenhotep II

Tiaa

Mutemuia

Tuthmosis IV

Yuya

Tuya

Amenhotep III

Tiyi

Aanen

Satamon

Henuttaneb

Nebetah

Tiyi II

Ay

Tuthmosis

Iset

Baketaton

"Jove Senyora" (KV35YL)

Akhenaton o Amenhotep IV

Nefertiti

Mutnedjemet

Horemheb

Tutankhamon

Mekhetaton

Neferneferouaton Tasherit

Neferneferure

Setepenre

Smenkhkare

Merytaton

Ankhkheperure

Ankhesenpaaton

Tutankhamon

Merytaton Tasherit

Ankhesenpaaton Tasherit

Referències

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Dinastia XVIII d'Egipte

(en anglès) http://www.digitalegypt.ucl.ac.uk//Welcome.html
(en anglès) http://www.ancient-egypt.org/index.html
(en anglès) http://www.narmer.pl/indexen.htm
(en anglès) http://www.phouka.com/pharaoh/pharaoh/pharaohs.html
(en alemany) http://www.eglyphica.de/egpharaonen
(en francés) http://2terres.hautesavoie.net/cegypte/texte/chronolo.htm Arxivat 2009-06-18 a Wayback Machine.