Cassiterita
La cassiterita (del grec kassiteros que significa estany) és un mineral de diòxid d'estany, de color bru o negre, de cristalls tetragonals, fràgils i opacs; és una de les principals menes d'estany. És isostructural amb el rútil, i pertany al grup rútil de minerals.[2]
 Cassiterita | |
|---|---|
 Cassiterita amb moscovita, de Xuebaoding, Huya, Pingwu, Mianyang, Sichuan, República Popular de la Xina (mides: 100 mm x 95 mm, 1128 g) | |
| Fórmula química | SnO₂ |
| Epònim | Cassitèrides  |
| Classificació | |
| Categoria | òxids |
| Nickel-Strunz 10a ed. | 04.DB.05 |
| Nickel-Strunz 9a ed. | 4.DB.05 |
| Nickel-Strunz 8a ed. | IV/D.02 |
| Dana | 4.4.1.5 |
| Propietats | |
| Sistema cristal·lí | tetragonal - ditetragonal dipiramidal 4/m 2/m 2/m |
| Hàbit cristal·lí | prismàtic, escorces botrioides radialment fibroses i concrecions massives |
| Estructura cristal·lina | a = 4.7382(4) Å, c = 3.1871(1) Å; Z = 2 |
| Grup puntual | tetragonal 4/m 2/m 2/m |
| Grup espacial | space group P4₂/mnm (en)  |
| Color | marró fosc, negre, vermellós, groc, gris, blanc; rarament sense color |
| Macles | molt comunes {011} |
| Exfoliació | dolenta |
| Fractura | concoidal, subconcoidal, desigual |
| Tenacitat | fràgil |
| Duresa | 6 a 7 |
| Lluïssor | metàl·lica |
| Color de la ratlla | blanca, gris o color bru |
| Diafanitat | transparent quan és de color clar, material fosc gairebé opac |
| Gravetat específica | 6,98 a 7,1 |
| Densitat | 6,4 a 7,1 |
| Propietats òptiques | uniaxial (+) |
| Índex de refracció | nω = 1.990 - 2.010 nε = 2.093 - 2.100 |
| Birefringència | δ = 0,103 |
| Pleocroisme | s'ha observat halo pleocroic. Dicroica en groc, verd, vermell, marró, generalment febles o absents, però fortes, de vegades |
| Fusibilitat | infusible |
| Solubilitat | insoluble |
| Més informació | |
| Estatus IMA | mineral heretat (G) |
| Símbol | Cst |
| Referències | [1] |
Característiques
modifica
La cassiterita es troba en forma de cristalls prismàtics curts, prims o bipiramidals. Altres hàbitats en què es pot trobar són: massiu, granular, botrioide, o de forma arronyonada. Pot presentar aspecte massís, criptocristal·lí, cristalls prismàtics tetragonals bipiramidals, sorrenc. El seu color típic pot ser de color brunenc a negre, però pot ser també de color groguenc o sense color. La ratlla és grisa, blanca o brunenca. La cassiterita és de transparent a quasi opaca. La brillantor és adamantina en la cara dels cristalls i greixosa a les fractures. La cassiterita és insoluble en àcids i infusible. De la cassiterita se n'extreu l'estany. També s'utilitza per fer aliatges (bronze, llautó) i per fer pigments per a la ceràmica.
Segons la classificació de Nickel-Strunz, la cassiterita pertany a «04.DB - Metall:Oxigen = 1:2 i similars, amb cations de mida mitjana; cadenes que comparteixen costats d'octàedres» juntament amb els següents minerals: argutita, plattnerita, pirolusita, rútil, tripuhyita, tugarinovita, varlamoffita, byströmita, tapiolita-(Fe), tapiolita-(Mn), ordoñezita, akhtenskita, nsutita, paramontroseïta, ramsdel·lita, scrutinyita, ishikawaïta, ixiolita, samarskita-(Y), srilankita, itriorocolumbita-(Y), calciosamarskita, samarskita-(Yb), ferberita, hübnerita, sanmartinita, krasnoselskita, heftetjernita, huanzalaïta, columbita-(Fe), tantalita-(Fe), columbita-(Mn), tantalita-(Mn), columbita-(Mg), qitianlingita, magnocolumbita, tantalita-(Mg), ferrowodginita, litiotantita, litiowodginita, titanowodginita, wodginita, ferrotitanowodginita, wolframowodginita, tivanita, carmichaelita, alumotantita i biehlita.
Formació
modificaLa cassiterita es forma en filons hidrotermals d'elevada temperatura amb minerals associats tal com el quars, la calcopirita i la turmalina. També es forma en algunes roques de metamorfisme de contacte. Als territoris de parla catalana ha estat descrita al Correc d'en Llinassos (Oms, Rosselló) i al Cap de Creus (Alt Empordà).[3]
Varietats
modifica- Ainalita, una varietat que conté fins a un 10% de FeTa₂O₆. Originàriament trobada a Pennikoja, Finlàndia.[4]
- Dneiproskita, també anomenada fusta d'estany (en anglès, wood tin), una varietat de cassiterita que mostra una estructura radial semblant a la fusta seca. Està relacionada amb la cassiterita de la mateixa manera que l'àgata ho és amb quars. Es troba de manera més comuna com un dipòsit hidrotermal de baixa temperatura en roques volcàniques àcides.[5]
- Toad's Eye Tin, una varietat similar a la dneiproskita però amb una estructura reniforme més petita. Originària del Regne Unit.[6]
Referències
modifica
- ↑ «Cassiterite» (en anglès). Mindat. [Consulta: 20 abril 2014].
- ↑ «Rutile Group» (en anglès). Mindat. [Consulta: 20 abril 2014].
- ↑ Bareche, Eugeni. Els minerals de Catalunya: segle XX. Barcelona: Grup Mineralògic Català, 2006, p. 269. ISBN 84-609-9071-0 [Consulta: 21 novembre 2023].
- ↑ «Ainalite» (en anglès). Mindat. [Consulta: 20 abril 2014].
- ↑ «Wood Tin» (en anglès). Mindat. [Consulta: 20 abril 2014].
- ↑ «Toad's Eye Tin» (en anglès). Mindat. [Consulta: 20 abril 2014].