Al-Ikhlàs

112a sura de l'Alcorà

Al-Ikhlàs (àrab: الإخلاص, al-Iẖlāṣ, ‘l'Adhesió’, ‘el Lliurament’, ‘la Sinceritat’, ‘la Lleialtat’, ‘la Puresa’[1]) o L'oració perfecta,[2] igualment coneguda com a At-Tawhid (àrab: التوحيد, at-Tawḥīd, ‘el Monoteisme’[3]), és la sura 112 de l'Alcorà.[4] Tracta de la doctrina de la unitat i unicitat de Déu (tawhid), fonament de l'islam, i consta de quatre versicles (aleies).[4] Juntament amb la primera sura, Al-Fàtiha (L'obertura) i amb les dues darreres sures, 113 Al-Fàlaq i 114 An-Nas, conegudes com Al-Muawwidhatayn, constitueix una de les més populars de la fe islàmica i sovint forma part de l'oració dels creients.

Infotaula de llibreAl-Ikhlàs

Modifica el valor a Wikidata
Tipussura Modifica el valor a Wikidata
Fitxa
Llenguaàrab Modifica el valor a Wikidata
Dades i xifres
Temasinceritat a l'Islam Modifica el valor a Wikidata
Sèrie
Part deAlcorà Modifica el valor a Wikidata
Altres
Identificador Library of Congress ClassificationBP129.8 Modifica el valor a Wikidata
Archive.org: Quranwarsh/page/n603
La sura Al-Ikhlas a un exemplar cal·ligràfic del segle XVIII
Text àrab
«
بِسْمِ ٱللَّهِ ٱلرَّحْمَـٰنِ ٱلرَّحِيمِ
قُلْ هُوَ اللَّهُ أَحَدٌ ١ اللَّهُ الصَّمَدُ ٢ لَمْ يَلِدْ وَلَمْ يُولَدْ ٣ وَلَمْ يَكُن لَّهُ كُفُوًا أَحَدٌ ٤
»
Alcorà 113:1–4
Traduccions
«
¹ Digues [profeta]: Hi ha Déu, és U
² Déu de plenitud
³ Que no engendrà ni fou engendrat
⁴ Que no n'hi ha cap d'igual.
»
Alcorà 112:1–4, [5]
«
En el nom de Déu Únic, Al·là,
el Compassiu per excel·lència, el molt Misericordiós!

Digues [profeta]: «Ell és Al·là, Déu, l'Únic!¹
Ell és Al·là, Fonamental, Ell és Etern!²
Ell no ha engendrat, no és engendrar!³
No hi ha ningú que se li assembli!
Ell no té parió, Ell no té igual!».⁴

»
Alcorà 112:1–4 (traduït per Míkel de Epalza)

Referències

modifica
  1. Castells Criballes, Margarida; Cinca Pinós, Dolors. Diccionari Àrab-Català. Barcelona: Enciclopèdia Catalana, 2007, p. s.v. «خلص». ISBN 978-84-412-1546-7. 
  2. Míkel de Epalza (trad.). L'Alcorà. Barcelona: Proa, 2001. ISBN 84-8256-958-9. 
  3. Castells Criballes, Margarida; Cinca Pinós, Dolors. Diccionari Àrab-Català. Barcelona: Enciclopèdia Catalana, 2007, p. s.v. «وحد». ISBN 978-84-412-1546-7. 
  4. 4,0 4,1 Míkel de Epalza (trad.). L'Alcorà. Barcelona: Proa, 2001, p. 977. ISBN 84-8256-958-9. 
  5. Espinet i Burunat, Francesc. Religió i política a l'Alcorà i altres assaigs. Barcelona: U.A.B., 1997. ISBN 84-490-0867-0. 

Vegeu també

modifica