Regne de Sardenya
| ||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||
El Regne de Sardenya (en llatí: Regnum Sardiniae et Corsicae o simplement Regnum Sardiniae) fou un estat situat al centre de la mar Mediterrània i que ocupà la totalitat de l'illa de Sardenya entre els anys 1297 i 1720.
Fou precursor del Regne de Sardenya-Piemont, governat sota la Dinastia Savoia, embrió del Regne d'Itàlia unificat.
Antecedents
Amb la marxa dels bizantins de les terres de Sardenya a la segona meitat del segle IX, els governants locals aconseguiren fer-se amb el poder de l'illa. Aquesta quedà divida en quatre "jutjats": Jutjat d'Arborea, Jutjat de Càller, Jutjat de Gallura i Jutjat de Torres, que responien a les administracions establertes inicialment pels musulmans i posteriorment pels bizantins.
Influència de Pisa i Gènova
L'ajuda prestada per les Repúbliques Marítimes de Pisa i Gènova van permetre alliberar els sards de nombroses incursions sarraïnes durant el segle X i XI, si bé exerciren un gran control sobre la zona militarment.
Així, al llarg de la costa est de l'illa, des de Cagliaritano fins a Gallura, s'establí una zona de protecció pisana, mentre la zona nord de Porto Torres i la pròpia illa de Còrsega restà sota influència de Gènova.
Períodes temporals
Des de la seva fundació ha tingut diversos períodes de dominació:
- 1297-1516: Corona d'Aragó, sota el domini del Casal de Barcelona.
- 1516-1708: Monarquia Catòlica, sota la Dinastia Habsburg espanyola.
- 1708-1720: Imperi Austríac, sota la Dinastia Habsburg austríaca.
- 1720-1861: Casa Savoia, sota la dinastia Savoia
Capital del Regne
Des de la seva fundació aquest Regne ha tingut dues capitals. Aixis, entre el 19 de juny de 1324 i el 10 de juny de 1326 la capital fou situada al Fortí de Bonaria, avui en dia situat dins la ciutat de Càller. El 10 de juny de 1326 la capital fou radicada a la pròpia ciutat de Càller, si bé el sobirà sempre tingué la seva cort a ciutats com Barcelona, Saragossa o València. En la ciutat Càller el rei estigué representat per un vicerrei.
Corona d'Aragó
El Regnum Sardiniae i Corsicae, en català "Regne de Sardenya i de Còrsega", va ser creat el 1297 pel papa Bonifaci VIII per a solucionar els conflictes entre les cases d'Anjou i d'Aragó sobre el Regne de Sicília, conflictes originats a partir de les Vespres Sicilianes. Així fou un regne de compensació, assignat a Jaume II d'Aragó.
Sardenya seguia no obstant això sotmesa a grans senyors que duien el títol de Judex (jutge). L'illa era dividida en quatre jutjats sota la influència de les ciutats de Pisa i Gènova. El 1323, Jaume II va formar una aliança amb el jutge d'Arborea, d'origen català, i va controlar els jutjats de Càller i de Gallura, eliminant de l'illa els Pisans.
El control reial no fou definitiu fins a principis del segle XV, quan Martí el Jove, rei de Sicília i procurador de Sardenya per al compte del rei d'Aragó Martí l'Humà, va eliminar els darrers jutges d'Arborea. L'illa fou governada a partir d'aquell moment en nom del rei per un vicerrei.
Monarquia Catòlica
Amb el casament entre Ferran II d'Aragó i Isabel de Castella realitzat el 1469 i la posterior signatura de la Concòrdia de Segòvia, realitzada l'any 1475, s'establiren els primers passos per la unió definitiva del Regne d'Aragó i la Corona de Castella sota un mateix rei, passant així mateix a aquests tots els dominis d'ambdós monarques.
Còrsega no va ser mai realment conquerida i els reis d'Aragó van deixar de fer-ne servir el títol a partir del 19 de gener de 1479, moment el qual el Consell Superior d'Aragó decidí retirà del nom oficial del Regne l'esment de Corsicae.
Frontera amb l'Islam
Amb la victòria del Terç de Sardenya, encapçalat per Joan d'Àustria, a la batalla de Lepant de 1571 contra Ali Pasha, i amb la presa temporal de Tunis el 1573, el Regne de Sardenya es convertí en el punt principal contra l'expansió de l'imperi Otomà pel Mar Mediterrani. A partir d'aquell moment tota l'illa es fortificà per prevenir qualsevol ataca otomà, destacant els fortins de l'Alguer o Castelsardo.
Intent d'invasió francesa (1637)
Amb l'inici de la Guerra dels Trenta Anys al Regne de Bohèmia el 1618 entre catòlics i protestants, el Cardenal Richelieu posà la vista en les possessions dels Habsburg d'Espanya i Àustria.
Durante aquest conflicte envià una flota de quaranta vaixells, sota la direcció d'Enric de Lorena, el 21 de febrer de 1637 per envair Oristano, saquejant la ciutat durant una setmana. Davant l'arribada de les milícies sicilianes i aragoneses els francesos van abandonar precipitadament la ciutat, oblidant els seus estàndards que avui en dia encara es conxerven a la seva catedral.
Imperi Austríac
El Regne de Sardenya restà dependent de la Corona d'Espanya a la Guerra de Successió Espanyola, acabada el 1714. Tot i això, l'illa fou ocupada pels Habsburgs de Viena, que ostentaven la Corona Espanyola i estaven enfrontats a Felip d'Anjou.
El 1714 passà a ser una possessió formal, reconeguda pel Tractat d'Utrecht, de l'Imperi Austríac, i Carles III feu efectiva la seva possessió, havent de renunciar però a qualsevol reivindicació al tron espanyol. L'any 1720 l'emperador bescanvià aquest l'illa de Sardenya pel Regne de Sicília, donant origen al nou Regne de Sardenya-Piemont sota la dinastia Savoia, governants del Ducat de Savoia.