T-90
El T-90, una evolució del T-72, és el tanc més modern en servei a l'exèrcit rus. La versió T-90 S està en servei a l'exèrcit indi, i l'Índia va començar a fabricar el seu propi model el T-90S Bhishma el 2006-2007.
 T-90S | |
| Característiques generals | |
|---|---|
| Tipus | Tanc |
| País d'origen |  Rússia |
| Any | 1995 |
| Dimensions | |
| Pes | 46,5 t |
| Amplada | 3,78 m |
| Long. amb canó | 9,53 m |
| Altura total | 2,22 m |
| Tripulació | 3 (comandant, artiller, i conductor) |
| Especificacions | |
| Motor | B84MC |
| Tipus de motor | dièsel, policarburant de 6 cilindres i quatre temps |
| Potència màxima | 840 CV |
| Rodatge | cadenes amb 6 rodes de rodatge a cada costat |
| Suspensió | Barra de torsió |
| Rati potència/pes | 19,2 CV/t |
| Prestacions | |
| Vel. carretera | 65 km/h |
| Autonomia carretera | 500 km (650 km amb tancs externs) |
| Armament | |
| Primari | Canó d'ànima llisa 2A46M de 125 mm, estabilitzat i amb carregador automàtic |
| Secundari | metralladora de 7,62 mm coaxial |
| Altre armament | metralladora de 12,7 mm antiaèria |
| Blindatge i defenses | |
| Blindatge en buc | Chobham/Dorchester Level 2 |
| Blindatge en torreta | Chobham/Dorchester Level 2 |
Història de la seva producció
El 19 de juny de 1986, d'acord amb la resolució del Comitè Central del PCUS i el Consell de Ministres de l'URSS núm. 741-208, els especialistes de l'UKBTM van començar a dissenyar un nou tanc amb la denominació "Objecte 188". Els dissenyadors, segons Vladimir Potkin, hi van posar tota l'experiència de les proves de combat i l'operació militar dels tancs T-72.[1] "Objecte 188" es va desenvolupar en paral·lel amb el tanc experimental molt més avançat "Objecte 187", ambdós objectes es van dur a terme sota el programa de portar el tanc T-72B al nivell de T-80U i T-80UD. L'armadura del T-72B de la sèrie posterior (model 1989) corresponia a aquest nivell, i el principal inconvenient era la manca d'un sistema automatitzat de control de foc. El sistema d'observació molt senzill i fiable 1A40-1 ja no compleix els requisits moderns per als tancs. Per augmentar la potència de foc del tanc, es va planejar instal·lar-hi un nou sistema de control d'incendis . La solució va ser la instal·lació del sistema de control d'incendis 1A45 Irtysh, provat als tancs T-80U i T-80 UD. Es va modificar per funcionar conjuntament amb el carregador automàtic del tanc T-72. El complex modificat va rebre la designació 1A45T.[2] El sistema d'armes guiades Reflex 9K119 va permetre augmentar el rang de foc fins a 5000 m contra objectius que es mouen a velocitats de fins a 70 km/h. A diferència del T-72B, l'Object 188 podria disparar un míssil en moviment a velocitats de fins a 30 km/h. Per primera vegada al món, el complex de supressió òptic-electrònica TShU-1 es va instal·lar en un vehicle. Els desenvolupadors de la defensa han arribat a la conclusió que la millor manera de repel·lir les municions intel·ligents és evitar que les xoquin en absolut.[1]
El gener de 1989, Object 188 es va presentar per a proves estatals. En sis mesos es van provar a les regions de Moscou, Kémerovo i Jàmbil, així com al lloc de proves d'Uralvagonzavod.[1] Les proves van demostrar l'alta fiabilitat del nou dipòsit.
El 27 de març de 1991, per decisió conjunta del Ministeri de Defensa i la Indústria de Defensa, les Forces Armades de l'URSS van recomanar l'adopció del tanc amb la designació T-72BU, mentre que el desenvolupament del projecte Object 187 s'havia de reduir. No obstant això, el període posterior de la vida del país i les conclusions extretes en rebre els resultats de l'ús de combat dels tancs T-72 a l'Operació Tempesta del desert no van permetre prendre una decisió final. A més, el desembre de 1991, la Unió Soviètica va deixar d'existir.
El 20 de setembre de 1992, van començar les proves repetides de "l'objecte 188", tenint en compte l'experiència de l'ús de combat dels tancs T-72 durant l'Operació Tempesta del Desert. L'Oficina de Disseny "Uralvagonzavod" ha fet millores a "l'objecte 188": s'ha instal·lat el complex de supressió òptica-electrònica TShU-1 "Shtora-1".
El 5 d'octubre de 1992, per resolució del Consell de Ministres de la Federació Russa núm. 759-58, el tanc de batalla principal T-90 va ser adoptat per l'exèrcit rus sota la designació T-90 . Un mes després, va començar la seva producció en massa. Molt sovint, l'aparició del T-90 es va atribuir al desig de Ieltsin de tenir el "primer tanc rus", al qual ni la direcció de l'UKBTM ni el president de la comissió estatal Nikolai Shabalin es van oposar.[1]
La fabricació de petites quantitats del T-90 amb un motor de 840 hp, va començar en 1993, basada en un prototip anomenat T-72BU. El T-90 va ser desenvolupat per l'Oficina de Disseny Kartsev-Venediktov de la fàbrica Uralvagonzavod en Nizhny Tagil, Rússia. El T-90 aquesta equipat amb armadura reactiva-explosiva de nova generació, (Kontakt-5) a la seva cuirassa i torreta. Dues variants, el T90S i T-90E han estat identificats com a possibles models d'exportació.
A mitjans de 1996, 107 tancs T-90 van ser assignats al servei del Districte Militar Rus a l'Est.
El 1999 es coneix un nou model de T-90, que és dotat amb una torreta de soldadura completa com la usada al tanc experimental Object 187 en comptes de la torreta de fosa usada originalment pel T-90. Aquest nou model és anomenat "Vladimir" en honor del Dissenyador a Cap del T-90, Vladimir Potkin, qui va morir el 1999. No es coneix com aquest nou disseny afecta la protecció i el disseny de la torreta o si la disposició del blindatge de la cuirassa del tanc va ser modificada.Actualment hi ha 241 tancs T-90 servint en la 5ta Divisió de Tancs de l'Exèrcit Rus assentada al Districte Militar de Sibèria, i set tancs T-90 en la Marina. El 15 de maig de 2006 el Ministre adjunt de Defensa Alexander Belousov va anunciar que uns trenta nous T-90 serien fabricats per a l'exèrcit rus.
En el 2001 l'Índia va comprar 310 tancs T-90 S a Rússia, dels quals 120 van ser lliurats complets, 90 en conjunts semiacabats i 100 en conjunts per armar. Els T-90 S van ser fabricats per Uralvagonzavod i els motors reforçats de 1000 hp van ser proveïts per la Planta de Tractors de Chelyabinsk. El T-90 va ser seleccionat perquè és un desenvolupament directe del T-72 que l'Índia ja posseïa, simplificant-se d'aquesta manera l'entrenament i manteniment. L'Índia va comprar el T-90 després de fracassar l'intent de produir el tanc de disseny indi Arjun i per a contra arrestar el desplegament Pakistanès del tanc ucraïnès T-80UD/T-84 en 1995-97 i la compra prevista del tanc d'origen xinès/ucraïnès Al Khalid.
El contracte entre l'Índia i Rússia, estimat en uns $750 milions de dòlars, també incloïa la completa transferència de la tecnologia del T-90 i el seu sistema d'armes a l'Índia. Amb assistència russa i francesa, l'Índia va desenvolupar una versió millorada del T-90 S coneguda com el Brishma, (el nom Bhishma correspon a un personatge de l'èpica Hindú Mahabharata). Tanmateix, l'Índia ha indicat que van sorgir problemes amb les mires tèrmiques de disseny francès usades en el T-90 per la intensa calor del desert.[3] En el 2006 el Govern Indi va atorgar un contracte per $2,500 milions de dòlars per fabricar 1000 tancs T-90 Brishma per a l'exèrcit indi.[4] El 26 d'octubre de 2006 Índia va firmar un altre acord amb Rússia per 800 milions de dòlars per a 330 tancs T-90.[5]
Armament
L'armament principal del T-90 és el canó d'ànima llisa 2A46 M de 125 mm.
És una versió altament modificada del canó antitancs Sprut i és la mateixa arma usada com a armament principal als tancs sèrie T-80. Pot ser reemplaçat sense desmantellar la torreta interna i és capaç de disparar projectils perforants (APFSDS), explosius antitancs (HEAT-FS), explosius d'alta fragmentació (HE-FRAG), Metralla de fragmentació (Fragmentació Shrapnel o FS) i míssils guiats antitancs AT-11 Sniper 9 M 119 M Reflectius.
Les variants T-90 M i T-90 Brishma poden disparar el míssil AT-11 Sniper 9 M 119 M Reflectiu, que té guiat per làser semiautomàtic i el cap de càrrega buida HEAT. El míssil té un rang efectiu de 100 m a 5000 m i li pren 17,5 segons assolir el rang màxim. Pot penetrar blindatges d'acer de 900 mm i pot assolir blancs en l'aire de baixa alçada com a helicòpters en un radi d'acció de fins a 5.000 metres.
La metralladora antiaèria, col·locada a una estació d'armes remota, NVST de 12,7 mm té un rang d'acció de 2 km i dispara 210 projectils per minut. La metralladora coaxial PKT de 7,62 mm pesa aproximadament 10,5 kg mentre que la seva caixa de munició porta 250 projectils i pesa un addicional de 9,5 kg.
Protecció
El T-90 està equipat amb un blindatge convencional i té equip de protecció contra armament nuclear, biològic i químic (NBC).
El cos i la torreta del T-90 estan coberts per un blindatge de tercera generació consistent en blindatge reactiu Kontakt-5 (ERA). El tanc té una torreta baixa que està ubicada en el centre del casc i hi ha coberta per plaques d'ERA. L'ERA li atorga a la torreta una aparença angulosa, amb les plaques d'ERA formant una aparença d'ostra marina. Les plaques d'ERA al sostre de la torreta li proveeixen protecció contra atacs d'aeris.
El T-90 està equipat amb l'equip de contramesures Shtora-1 produït per Electronintorg de Rússia. Aquest sistema inclou un atascador infraroig, un sistema d'advertència amb quatre receptors d'advertència de làser, un sistema de descàrrega de granades que produeix una pantalla d'aerosol i un sistema computaritzat de control. El sistema d'advertència làser adverteix a la tripulació del tanc quan el tanc ha estat "pintat" per una arma amb sistema de guia làser. L'atascador electre òptic del T-90, el Shtora-1 EOCMDAS, embussa el comando semiautomàtic a l'altura de la vista de l'enemic de míssils guiats antitancs, cercadors de rang làser i designadors de blancs. El tanc T-90 Indi no està equipat amb Shtora.
Supervivència
Mentre que el T-90 continua amb la tradició soviètica d'una protecció forta i eficient des del punt de vista del seu pes (els Soviètics van usar el blindatge compost que Occident abans, així com el sistema ERA com a protecció contra els APFSDS), com un desenvolupament evolucionat a partir del T-72, explica amb característiques similars de supervivència dels tancs occidentals, que poden mantenir la seva tripulació viva encara després de sofrir una penetració d'un projectil enemic. Actualment el Ministeri de Defensa de Rússia estudia l'opció de dotar el T-90 amb el sistema DARM-2 de protecció balística d'alta energia.
Conflictes en què ha intervingut
Hi ha un certificat conservat a Uralvagonzavod que indica que un tanc T-90 del model de 1992 estava a disposició d'una de les unitats de la zona de conflicte a la República Txetxena als anys noranta. Segons la informació de l'editor científic del departament de relacions públiques de la OJSC Research and Production Corporation Ural Carriage Works que porta el nom de F.E. Dzerzhinsky, candidat de ciències històriques S. V. Ustyantsev i el principal dissenyador de l'Oficina de Disseny d'Urals d'Enginyeria Mecànica del Transport OJSC D. G. Kolmakov, el 1995, diversos T-90 van participar en operacions de combat a Txetxènia i van resultar invulnerables a les armes antitanc dels militants.[1]
Els T-90 estan a Síria des de principis d'octubre de 2015. Els tancs sirians T-90 es van utilitzar en batalles prop de la ciutat d'Alep.[6] Així mateix, segons l'agència de notícies de la Unió Síria, els tancs T-90 van participar directament en els combats.[7]
A Síria, el febrer de 2016, hi havia 7 tancs T-90 de les Forces Armades russes.
En concret, una de les proves de la presència de tancs T-90 a Síria va ser un vídeo que va aparèixer el març de 2016 a Internet, que va capturar el moment del bombardeig d'un tanc ATGM TOW-2A per part dels combatents del grup opositor FSA. Un míssil disparat des d'un sistema de míssils antitanc va colpejar la torreta d'un tanc T-90 model de 1992. L'ona de xoc de l'explosió del coet i dels mòduls de protecció dinàmica va entrar per l'escotilla oberta i va provocar una commoció cerebral, però ell mateix va abandonar el tanc. No hi havia signes visibles de ferides al camió cisterna ni d'incendi al tanc. Al cap d'un temps, els soldats de la SAA van publicar una foto del tanc que s'estava reparant, on es veien danys externs parcials, com ara un focus IR trencat i un suport de metralladora danyat, però no es van trobar rastres de penetració de blindatge o foc al tanc.[8]
Operadors
Resumint hi ha 550 tancs T-90 actualment en servei amb les forces armades russes i índies:
Algèria, segons diversos informes 40, 180 o 300 T-90 S que es fabricaran en Rússia.[9]
Índia, 640 T-90S, 1000 + T-90 Bhishma que es fabricaran a l'Índia.
Rússia, 248 T-90, 30 T-90 S que es fabricarà a Rússia.
Síria va obtenir diversos T-90 com a part de la intervenció russa en la guerra civil siriana.
Carros de combat similars
Altres tancs de la Unió Soviètica/Rússia
Referències
- ↑ 1,0 1,1 1,2 1,3 1,4 «На просторах Евразии властвует Т-90 / Вооружения / Независимая газета». [Consulta: 20 maig 2024].
- ↑ «Библиотека», 06-02-2017. [Consulta: 20 maig 2024].
- ↑ Treient al T-90 S fora de la cuina Arxivat 2007-03-01 a Wayback Machine. - 24 de juny 2006, StrategyPage
- ↑ Especificacions del T-90 S Arxivat 2007-11-21 a Wayback Machine. - Bharat Rakshak
- ↑ Hindustan Times, October 26, 2006, " Índia comprarà 300 tancs T-90 S rusos Arxivat 2007-12-16 a Wayback Machine."
- ↑ «В Сирию пошли российские Т-90, оснащенные активной защитой от высокоточного оружия | ПолитНавигатор», 22-12-2015. [Consulta: 21 maig 2024].
- ↑ «سوريا - الجيش يسيطر على خان طومان معقل "جيش الفتح" في ريف حلب الجنوبي | UNION NEWS», 22-12-2015. [Consulta: 21 maig 2024].
- ↑ «Появилось фото Т-90, уцелевшего при попадании ракеты в Сирии» (en rus), 21-03-2016. [Consulta: 21 maig 2024].
- ↑ Algerian Arms Deal Brings Russia $7.5 billion, Gas Market Leverage - March 152006, Defense Industry Daily
- Mallika, Joseph (2004) "Issue Brief No. 19: T-90S ‘Bhishma’". Institute of Peace and Conflict Studies. URL accessed 2006-07-24.
Vegeu també
Enllaços externs
- Technical data sheet and pictures T-90 from ArmyRecognition.com
- Tanks — 31 d'agost de 1999, Federation of American Scientists