Challenger 2

FV 4034 Challenger 2
	Un Challenger 2 creua una trinxera iraquiana a la frontera entre Iraq i Kuwait durant la Invasió de l'Iraq de 2003.
Característiques generals
Tipus	Tanc
País d'origen	Regne Unit
Any	1998
Fabricant	Alvis Vickers
Dimensions
Pes	62,5 t
Amplada	3,52 m (4,2 m amb armadura especial)
Longitud	8,3 m
Long. amb canó	11,55 m
Altura total	2,49 m
Tripulació	4 (comandant, artiller, carregador, conductor)
Especificacions
Motor	Perkins Engines Condor CV-12
Tipus de motor	Motor dièsel de 12 cilindres
Potència màxima	1.200 CV (895 kW) a 2.300 rpm
Rodatge	Cadenes amb 6 rodes de rodatge a cada costat
Suspensió	Hidropneumàtica
Rati potència/pes	19,2 CV/t
Prestacions
Vel. carretera	59 km/h
Vel. camp a través	40 km/h
Autonomia carretera	450 km
Armament
Primari	Canó d'ànima ratllada 30A1 de 120 mm amb 52 projectils
Secundari	L94A1 EX-34 coaxial de 7,62 mm,; metralladora de cúpula L37A2 de 7,62 mm
Blindatge i defenses
Blindatge en buc	Chobham/Dorchester Level 2
Blindatge en torreta	Chobham/Dorchester Level 2

El FV4034 Challenger 2 és un tanc britànic en servei als exèrcits del Regne Unit i Oman. Va ser fabricat per l'empresa britànica Alvis Vickers, actualment part de BAE Systems Land and Armaments. El Challenger 2 és el tercer vehicle amb aquest nom: el primer va ser l'A30 Challenger, un tanc Mk VIII Cromwell armat amb un canó de 17 lliures; el segon va ser el seu precursor, el Challenger 1, el tanc de l'exèrcit britànic durant els anys 80 i la primera meitat de la dècada dels 90.

Encara que el Challenger 2 va ser desenvolupat a partir del Challenger 1, el nou vehicle fou completament redissenyat, amb menys d'un 5% de parts comunes entre ambdós. El Regne Unit va realitzar una comanda de 127 unitats el 1991 i més tard, el 1994, una comanda addicional de 259 unitats. Oman va demanar 18 Challenger 2 el 1993 i 20 unitats més el novembre de 1997. El Challenger 2 va entrar en servei amb el Regne Unit el 1998, esperant que s'hi mantingui fins a l'any 2035.

El Challenger 2 ha estat en servei a Bòsnia, Kosovo i Iraq des de 2003. Pocs d'aquests blindats han rebut danys importants. El primer cop que un Challenger 2 va quedar greument danyat va ser el 6 d'abril de 2007 a la Invasió de l'Iraq de 2003 mitjançant un atac IED (artefacte explosiu improvisat), que va causar l'amputació de les cames del conductor. Fins aleshores es considerava que el blindatge del Challenger 2 era pràcticament impenetrable contra aquest tipus d'atacs.^[3]

Història

Vickers Defence Systems (més tard Alvis Vickers i ara part de BAE Systems Land Systems) va començar a desenvolupar el successor del Challenger 1 com a operació privada el 1986. Després de la publicació d'una petició per part de l'Estat Major d'un carro de combat de nova generació, Vickers va enviar formalment el seu disseny per al Challenger 2 al Ministeri de Defensa del Regne Unit. El desembre de 1988 se'ls va concedir un contracte de 90 milions de lliures per a un vehicle de demostració. El juny de 1991, després d'una competició amb altres dissenys com el M1A2 Abrams, el Leopard 2 i el Leclerc, el Ministeri de Defensa va realitzar una comanda de 127 vehicles i 13 vehicles d'entrenament per un valor de 520 milions de lliures. El 1994 augmentaria la comanda amb 259 tancs més i 9 vehicles d'entrenament amb un cost de 800 milions de lliures.

Un Challenger 2 britànic dispara a un objectiu durant uns exercicis d'entrenament a Bàssora, Iraq.

La fabricació del Challenger 2 va començar el 1993 a dos llocs principalment: Elswick en Newcastle-upon-Tyne i Barnbow a Leeds, encara que hi va haver més de 250 sotscontractistes en la seva construcció. Els primers carros de combat es van entregar el juliol de 1994.

El Challenger va completar amb èxit la seva Prova d'Expansió de Fiabilitat (o Reliability Growth Trial) el 1994. Es van emprovar tres vehicles per simular 285 dies de combat. Cada dia consistia en 27 km de recorregut en carretera, 33 km fora de carretera, 34 trets de l'arma principal, 1.000 trets de les metralladores de 7,62 mm, 16 hores d'operació del sistema d'armes, 10 hores de funcionament del motor en ralentí i 3,5 hores de funcionament del motor en marxa.

Una altra prova important va ser la Demostració de Fiabilitat en Servei (ISRD) el 1999. El Challenger 2 va entrar en servei a l'Exèrcit Britànic el juny de 1998 amb els Royal Scots Dragoon Guards d'Alemanya i els últims vehicles es van lliurar el 2002. Oman va rebre els seus últims Challenger 2 el 2001. La variant Trojan per a la neteja de camps minats i el model llançaponts Titan, basats ambdós en el Challenger 2, es van presentar el novembre de 2006 i s'espera 66 vehicles d'aquests tipus siguin lliurats per BAE Systems als Enginyers Reals amb un cost de 336 milions de lliures.^[4]

Disseny

Armament

Reservistes britànics rebent instrucció sobre l'ús de l'armament del Challenger 2.

El Challenger 2 està equipat amb un canó L30A1 de 120 mm, successor de l'arma utilitzada en el Chieftain i Challenger 1. El canó està fet amb acer ESR de gran duresa amb un aliatge amb inclusió de crom i, com els anteriors canons de 120 mm britànics, cobert per un maneguí tèrmic. Incorpora un sistema d'extracció de fums i està giroestabilitzat. Com que l'Exèrcit Britànic continua situant a un lloc destacat l'ús dels projectils HESH, el canó del Challenger 2 és d'ànima ratllada.

El carro de combat pot portar 49 projectils dels tipus HESH (alt explosiu), APFSDS o de fum. S'ha fabricat un projectil APFSDS d'urani empobrit conegut com a CHARM 1, més tard reemplaçat per la versió CHARM 3. Com en les versions anteriors del canó de 120 mm, els projectils estan dividits en dues parts: la càrrega i el cap explosiu. La separació de la munició redueix la probabilitat que explotin en cas d'impacte.

El canó està controlat per un sistema elèctric i d'estabilització. A la seva esquerra hi ha una metralladora L94A1 ex34 de 7,62 mm. Sobre l'escotilla del carregador se situa una metralladora L37A2 de 7,62 mm per a defensa antiaèria. El tanc porta un total de 4.200 projectils de 7,62 mm.

La computadora digital de control de foc conté dos processadors de 32 bits amb un bus de dades MIL STD1553B. El comandant té un visor estabilitzat VS 580-10 de SAGEM amb telèmetre làser. A més, la cúpula del comandant disposa de vuit periscopis per a una visió de 360è. La càmera TOGS II de Thales Group proporciona la visió nocturna. La imatge termal es mostra a les pantalles i visors de l'artiller i del comandant. L'artiller disposa d'una mira estabilitzada amb telèmetre làser per a un abast des dels 200 m als 10 km. El conductor també disposa d'un periscopi de conducció passiva (PDP) per operar de nit.

Defensa

Un Challenger 2, llançant fum blanc per injecció de gasoil a l'escapament,^[2] en uns exercicis de guerra urbana a Cenzub, unes instal·lacions d'entrenament de França.

El Challenger 2 és un dels carros de combat més blindats. La torreta i el casc estan protegits per un blindatge Chobham de segona generació (també conegut com a Dorcherster) i els detalls continuen classificats. En cas de necessitat, es pot equipar al vehicle de blindatge reactiu. El sistema de protecció nuclear, biològic i químic (NBQ) està situat a la part posterior de la torreta. Cada costat de la torreta disposa de cinc llançagranades de fum L8. El Challenger 2 també pot crear fum amb la injecció de dièsel a la sortida de gasos.

Sistema de tracció

La planta motriu del Challenger 2 és un motor dièsel CV12 de Perkins de 1.200 cavalls de vapor de potència (895 KW). El canvi de marxes és un TN54 de David Brown Ltd., amb sis posicions cap a davant i dos reversos. La suspensió és hidropneumàtica de segona generació.

Ús operacional

Abans de la seva entrada en combat el març de 2003 durant la invasió de l'Iraq, el Challenger 2 ha participat en missions de Forces de Pau de l'ONU i exercicis militars. A l'Iraq, la 7a Brigada Blindada, part i la 1a Divisió Blindada, va entrar en combat amb 120 tancs, on en Bàssora van proporcionar suport a les forces britàniques.

Hi ha hagut una única baixa, a causa de foc amic, en el qual un Challenger 2 va disparar per error un altre, destruint-lo i posant fi a la vida de dos dels seus tripulants. En un encontre, un Challenger 2 va rebre l'impacte directe de vuit RPG-7 i un míssil anticarro MILAN. La tripulació va sobreviure i el vehicle va ser retirat per a reparació.

Variants

Challenger Lethality Improvement Programme

El Challenger Lethality Improvement Programme és un programa d'actualització del canó del Challenger des d'una versió L30A1 actual al model Rheinmetall L55 de 120 mm d'ànima llisa, que és utilitzat pel Leopard 2 A 6. L'ús d'un canó d'ànima llisa permet al Challenger utilitzar altres tipus de munició desenvolupats per Alemanya i els Estats Units. A més, en tractar-se d'un canó|gorja més llarg aconsegueix una velocitat de sortida major. S'ha considerat altres millores com un sistema de protecció NBQ regenerativo.^[5] Un Challenger 2 ha estat equipat amb el canó|gorja L55 i a gener de 2006 estava realitzant proves.^[2]

Challenger 2E

El Challenger 2E és la versió d'exportació del tanc. Incorpora un nou sistema de control de foc, amb un visor panoràmic SAGEM MVS 580 per al comandant i un visor SAGEM SAVAN 15 per a l'artiller. La planta motriu ha estat reemplaçada per un motor EuroPowerPack de 1.500 CV (1.100 kW) muntat transversalment amb un motor dièsel MTU MT 883 acoblat a una transmissió automàtica HSWL 295 TM de Renk. Es tracta d'un motor més petit però de major potència que permet augmentar la capacitat de combustible, incrementant l'abast del vehicle en 550 km

Llançaponts Titan amb un pont BR-90 No. 12 l'any 2009.

El 2005 es va anunciar que el desenvolupament i màrqueting d'exportació del 2E es detindria. S'ha enllaçat el fracàs del 2E per no haver estat seleccionat per l'Exèrcit Grec el 2002, on el Leopard 2 va guanyar la competición.^[6]

CRARRV

El CRARRV (ChallengeR Armoured Repair and Recovery Vehicle, o Vehicle Challenger Blindat de Reparació i Recuperació) és un vehicle blindat de recuperació basat en el xassís del Challenger i dissenyat per reparar i recuperar carros de combat danyats en el camp de batalla. Té cinc seients però generalment porta una tripulació de tres soldats dels Reials Enginyers Mecànics i Elèctrics (REMI). Hi ha espai per transportar fins a dos passatgers de forma temporal.

La mida i rendiment del CRARRV són similars al Challenger 2, però en lloc d'armament ve equipat amb:

Un argue principal amb una força de 52 tones, que pot exercir fins a 100 tones utilitzant la politja i ancoratge del vehicle.
Una grua capaç d'aixecar 6.500 kg a una alçària de 4,9 m.
Una pala per aplanar el terreny o eliminar obstacles.
Eines de reparació incloent eines d'aire comprimit i de soldadura per arc.

Modificació del Challenger 2 pels enginyers de combat, el Trojan AVRE, durant l'exhibició Tankfest 2009.

Titan

El Titan és un llançaponts basat en el Challenger 2 que reemplaçarà el Chieftain Armoured Vehicle Launched Bridge (ChAVLB). Està previst que entre en servei amb els Enginyers Reals el 2006 amb un total de 33 vehicles.

Trojan

El Trojan és un vehicle enginyer de combat, o CEV, dissenyat per substituir el Chieftain AVRE (ChAVRE). Utilitza el xassís del Challenger 2 i portarà un braç excavador i una pala aplanadora. Com el Titan, està previst que 33 vehicles entrin en servei.

Operadors

Països on operen el Challenger 2

– Exèrcit britànic 408 entregats
– Reial Exèrcit d'Oman 38 entregats^[1]
– Forces Armades d'Ucraïna^[7] El gener de 2023 es va confirmar que el Regne Unit subministraria a Ucraïna 14 tancs principals Challenger 2 juntament amb vehicles de suport.^[8] El 29 de gener, les primeres tropes ucraïneses van arribar al Regne Unit per començar a entrenar-se amb tancs Challenger 2. Aquestes tropes van completar el seu entrenament el 27 de març i van tornar a Ucraïna, els primers tancs Challenger 2 van ser lliurats a Ucraïna en la mateixa data.