Sonata de Vinteuil
La sonata de Vinteuil és una obra musical de ficció descrita en l'obra A la recerca del temps perdut de Marcel Proust. A la sonata s'hi fa referència especialment en la secció Un amor de Swann. El personatge Charles Swann associa una frase musical de la peça amb el seu amor per Odette de Crécy.[1] Proust estava interessat en el poder de la música de provocar memòria involuntària, un terme que va inventar. La sonata Vinteuil és així comparable al conegut episodi celebrat de la magdalena més d'hora en la novel·la, el qual provoca memòries en la part del narrador.[2]
| Forma musical | sonata  |
|---|---|
| Instrumentació | piano i violí |
En el context de la novel·la, la sonata és una obra contemporània. El compositor Vinteuil (no se'n facilita, a la novel·la, el seu nom) és un dels personatges de la Recerca. També s'hi narra que compon un septet.[2] La sonata Vinteuil és identificable com a sonata de violí. Mentre les sonates de violí són avui majoritàriament descrites com per a violí i piano, Proust va preferir llistar els instruments a l'inrevés.[3] Tanmateix, en temps de Proust anomenar una sonata de violí com per a piano i violí no era, de fet, inusual, com nombrosos exemples contemporanis demostren.
La sonata Vinteuil té una precursora en la novel·la inacabada Jean Santeuil de Proust, escrita en la dècada del 1890, però no publicada fins després de la seva mort. Aquí la composició musical no és una obra de ficció sinó laSonata núm. 2 per a violí op. 75 en re menor de Camille Sant-Saëns, la qual va ser escrita el 1885.
Referències
- ↑ "Va ser un d'aquells dies que se li va acudir [a Odette, aleshores senyora Swann] tocar la part de la sonata de Vinteuil on es troba la petita frase que Swann havia estimat tant." Proust, Marcel; Gaillard Francesch, Valèria (traducció). A la recerca del temps perdut 2. A l'ombra de les noies en flor. Edicions 62, juny 2013 (labutxaca). ISBN 9788499306810.
- ↑ 2,0 2,1 Ross, Alex «Imaginary concerts» (en anglès). New Yorker, 24-08-2009 [Consulta: 16 setembre 2018].
- ↑ "La Sonate pour piano et violon" de Vinteuil "réflexion sur un intitulé inhabituel", Bulletin Marcel Proust, no. 52, 2002.