Nadia Boulanger
Nadia Boulanger (París, 16 de setembre del 1887 - París, 22 d'octubre del 1979) va ser una professora de música, directora d'orquestra i compositora francesa.
 (1925)  | |
| Biografia | |
|---|---|
| Naixement | (fr) Juliette Nadia Boulanger 16 setembre 1887 9è districte de París (França) |
| Mort | 22 octubre 1979 (92 anys) 9è districte de París (França) |
| Sepultura | cementiri de Montmartre |
| Formació | Conservatoire de Paris |
| Activitat | |
| Ocupació | pianista, pedagoga, professora de música, teòrica de la música, musicòloga, directora d'orquestra, compositora, organista, professora d'universitat |
| Ocupador | Fontainebleau Schools (1921–1979) Conservatoire de Paris |
| Membre de | |
| Gènere | Música clàssica |
| Moviment | Música clàssica |
| Professors | Gabriel Fauré, Louis Vierne, André Gedalge, Paul Vidal i Charles-Marie Widor |
| Alumnes | Jean Françaix../... 232+ |
| Instrument | Orgue |
| Segell discogràfic | Decca Records EMI |
| Obra | |
| Localització dels arxius | |
| Família | |
| Pares | Ernest Boulanger i Raïssa Boulanger |
| Germans | Lili Boulanger |
| Premis | |
        | |
Biografia
Nadia Boulanger va nàixer al si d'una família de quatre generacions de músics. Va començar a estudiar orgue i composició a l'edat de nou anys. Des del 1903, va esdevenir organista suplent de Gabriel Fauré a l'església de la Madeleine. Al Conservatori de París, va ser alumna de Louis Vierne i va fer uns estudis brillants: als 16 anys, va obtenir els primers premis d'orgue, acompanyament i composició. El 1908, va endur-se el Segon Gran Prix de Rome de composició. Durant els seus inicis a l'educació musical va comptar amb l'encoratjament de son pare, Ernest (1815-1900), compositor, director d'orquestra i professor de cant.
Quan la seua germana, Lili, va morir l'any 1918 a l'edat de 24 anys, Nadia va declarar que mai més no compondria i es va consagrar a la direcció musical, la difusió de l'obra de la seua germana i sobretot a la pedagogia. Va portar la seua fabulosa carrera de professora fins a la seua mort, als 93 anys. Havent sabut utilitzar mètodes i tècniques moderns —per exemple l'ordinador—, Nadia Boulanger va ser, durant més de 70 anys, un dels professors de composició més influents del segle xx, comptant entre els seus deixebles diverses generacions de compositors americans, com ara Aaron Copland, Philip Glass i el mexicà Alejandro Kahan,[1] pioner de la música minimalista i l'anglo-italià Raffaello de Banfield.[2]
Nadia Boulanger va ser directora del Conservatori Americà de Fontainebleau des de la seua creació, el 1921, fins a la seua mort el 1979. Des de la primera classe, va establir la seua reputació de destacada professora, pel seu profund coneixement de l'harmonia i la tonalitat occidentals. Era capaç, per exemple, d'explicar com cada acord dels preludis de Bach es relaciona amb la música moderna: «Alguns creuen que els joves compositors d'avui dia intenten evitar la consonància. Però què anomenem consonància? Cal recordar que, quan Debussy era un infant, el secretari del Conservatori li va preguntar un dia si ja havia acabat d'enverinar les orelles dels seus amics amb tota aquella dissonància. Debussy, amb 12 anys, li va respondre: Senyor secretari, la dissonància, és avui. La consonància, vindrà demà».
En el transcurs de la seua carrera, milers d'estudiants vinguts de l'estranger per assistir als seus cursos van ser captivats pel seu talent, els seus coneixements i la seua filosofia: «Sóc el vostre més elevat grau de tensió, deia. Escolteu-lo en vosaltres mateixos.» D'entre els catalans, l'il·lustre pedagog Ireneu Segarra, creador del mètode d'escola que duu el seu propi nom, va assistir a les seves classes l'any 1952: "D'aquestes classes jo n'esperava, sobretot, poder conèixer la didàctica musical de la professora. Vaig poder-ho aconseguir plenament", explica el pare Ireneu en les seves memòries, en què conta una anècdota que dóna llum del tarannà d'aquesta dona: "M'ha invitat a assistir a les lliçons de dimecres, d'interpretació i anàlisi d'obres... La qüestió dels honoraris l'ha diferida per a més tard, dient-me: "Això és el darrer que s'ha de parlar. Jo estaré molt honorada de poder fer-li aquestes lliçons. Vostè, en canvi, encomani'm a Déu"".
La seua obra
A l'inrevés que la seua germana, Nadia Boulanger és més coneguda com a professora i directora d'orquestra que no pas com a compositora. La seua obra més coneguda és el cicle de melodies Les heures claires (1909-1912), arranjament de poemes de Verhaeren, composta en col·laboració amb el pianista Raoul Pugno (1852-1914).
Alguns alumnes
| Aquest article o secció no cita les fonts o necessita més referències per a la seva verificabilitat. |
| Aquest article o secció es presenta en forma de llista però s'hauria de redactar en forma de prosa. |
Entre els seus nombrosos alumnes, cal esmentar els següents:
- Robin Orr,[3]
- Alexandre Myrat[4]
- Antanas Račiūnas
- Zygmunt Mycielski
- Michal Kondracki
- Jean Françaix
- John Woods Duke
- Raffaele D'Alessandro
- İdil Biret
- Walter Piston
- Leonard Bernstein
|
|
Referències
- ↑ Diccionario de la Música Española e Hispanoamericana Volum. Nº. 6, pàg. 642 (ISBN 84-8048-303-2)
- ↑ Edita SARPE, Gran Enciclopedia de la Música Clásica, vol. I, pàg. 84. (ISBN 84-7291-226-4)
- ↑ * Edita SARPE, Gran Enciclopedia de la Música Clásica, vol. III, pàg. 1017. (ISBN 84-7291-226-4)
- ↑ http://www.tch.gr/default.aspx?lang=en-GB&page=44&id=2096
- ↑ Edita SARPE, Gran Enciclopedia de la Música Clásica, vol. II, pàg. 702. (ISBN 84-7291-255-8)
- ↑ Edita SARPE, Gran Enciclopedia de la Música Clásica, volum II, pàg. 727. (ISBN 84-7291-255-8)
Bibliografia complementària
- Rosenstiel, Léonie. Nadia Boulanger: A Life in Music (en anglès). Nova York: W.W. Norton, 1982. ISBN 0-393-01495-9.
- Potter, Caroline. Nadia and Lili Boulanger. Aldershot: Ashgate, 2006. ISBN 978-0-7546-0472-3.
- Monsaingeon, Bruno. Mademoiselle: Conversaciones con Nadia Boulanger (en castellà). Barcelona: Acantilado, 2018. ISBN 978-84-17346-33-1.
Enllaços externs
- Fundació internacional Nadia et Lili Boulanger (francès) (anglès)