Philip Glass
Philip Glass (Baltimore, Maryland, 31 de gener de 1937) és un compositor estatunidenc de música minimalista.
  | |
| Biografia | |
|---|---|
| Naixement | (en) Philip Morris Glass 31 gener 1937 (87 anys)Baltimore (Maryland) |
| Religió | Budisme i judaisme |
| Formació | Juilliard School (1956–1959) Universitat de Chicago - filosofia, matemàtiques (1952–) Fontainebleau Schools Peabody Institute |
| Activitat | |
| Ocupació | compositor, llibretista, compositor de bandes sonores, pianista, actor de repartiment |
| Activitat | 1964 - |
| Membre de | |
| Gènere | Òpera, simfonia, Dixieland i música minimalista |
| Professors | Nadia Boulanger, Vincent Persichetti, William Bergsma i Darius Milhaud |
| Alumnes | Antonio Pinto |
| Instrument | Piano, baix i bateria |
| Segell discogràfic | Virgin Records |
| Obra | |
Obres destacables
| |
| Família | |
| Cònjuge | JoAnne Akalaitis |
| Fills | Juliet Glass, Marlowe Glass |
| Premis | |
 | |
| Lloc web | philipglass.com |
              
 | |
De petit va estudiar flauta al conservatori Peabody i més endavant va anar a l'escola de música Julliard, on va començar a tocar quasi exclusivament el piano.[1]
Després d'estudiar amb Nadia Boulanger i treballar amb Ravi Shankar a França, Glass viatja el 1966 al nord de l'Índia, principalment per raons religioses, on va entrar en contacte amb els refugiats tibetans. Es va fer budista i va conèixer el Dalai Lama el 1972. És un gran defensor de la causa tibetana. Va ser el seu treball amb Ravi Shankar i la seva percepció del ritme additiu a la música índia el que el va conduir al seu singular estil.
Quan va tornar a casa, va renunciar a totes les seves composicions anteriors a l'estil de Copland i va començar a escriure peces austeres basades en ritmes additius i amb un sentit del temps influenciat per Samuel Beckett, el treball del qual descobrí component per a obres de teatre experimental.
La poca estima que sent cap als intèrprets i els espais tradicionals el porten a formar el seu propi grup musical, amb el qual comença a tocar principalment a galeries d'art, essent aquesta l'única connexió real entre minimalisme musical i art visual minimalista. Amb el pas del temps, les seves obres són cada cop menys austeres i més complexes, acabant per no ser totalment minimalistes i culminants amb Music in Twelve Parts. A continuació, va col·laborar en la primera òpera de la seva trilogia Einstein on the Beach amb Robert Wilson i amb coreografia i textos de Lucinda Childs.[2]
Glass va orquestrar algunes parts instrumentals dels discos de David Bowie Low i Heroes (Low Symphony i Heroes Symphony). Músic prolífic, ha orquestrat moltes pel·lícules, incloent el documental experimental Koyaanisqatsi, de Godfrey Reggio; el biopic dirigit per Errol Morris A Brief History of Time (basat en el llibre divulgatiu de física de Stephen Hawking); Mishima, de Paul Schrader o Kundun, de Martin Scorsese.
Recentment, Glass ha compost la banda sonora de la pel·lícula The Hours (2002), de Stephen Daldry, i Notes on a Scandal (2006), de Richard Eyre.
Obres destacades
modifica- Einstein on the Beach (òpera, 1976)
- Satyagraha (òpera, 1980)
- Glassworks (1982)
- The Photographer (1982)
- Akhnaten (òpera, 1983)
- Koyaanisqatsi (BSO, 1983)
- Mishima (BSO, 1984)
- The making of the representative for Planet 8 (òpera, 1985-88)
- Anima Mundi (BSO, 1992)
- Orphée (òpera, 1993)
- La belle et la bête (òpera, 1994)
- The marriages between zones three, four, and five (òpera, 1997)
- Heroes Symphony (1997)
- Kundun (BSO, 1997)
- Music with Changing Parts
- Music in Twelve Parts
- Hydrogen Jukebox (libreto d'Allen Ginsberg)
- Vides alienes (BSO, 2004)
Referències
modifica- ↑ Rebatet, Lucien. Una historia de la música (en castellà). Barcelona: Omega, 2012, p. 850. ISBN 9788428215770.
- ↑ «Einstein on the beach - Revista Ciencias». [Consulta: 15 maig 2023].
Enllaços externs
modifica
- http://www.glasspages.org/ GlassPages (anglès)
- http://www.philipglass.com/ Pàgina oficial (anglès)