Cúmbric: diferència entre les revisions

Contingut suprimit Contingut afegit
m Robot canvia 'galès' per 'gal·lès'
Cap resum de modificació
Línia 20:
El '''Cúmbric''' era una llengua celta que es parlava en les regions anglesas de [[Cumbria]], [[Westmoreland]], [[Yorkshire]], sur d'[[Escòcia]]. Es parlava del segle VII al segle XII o XIII. L'idioma està documentat nomès per noms personals en les cròniques britanicas i irlandesas, i per algunes paraulas que han sobreviscut en dialectes del [[Scots]].
 
Al [[segle VII]] l'avanç dels invasors anglos cap a l'oest de la Gran Bretanya des de la costa est, va deixar incomunicades en dues regions diferents a les comunitats de [[llengües britòniques|llengua Briton]], quedant al sud el [[gal·lès]] i dividint la zona nord en tres regnes: [[Gododdin]], entre els rius [[riu Forth|Forth]] i [[riu TyneTweed|TyneTweed]], amb capital a [[Edimburg]]; [[regne de Strathclyde|Strathclyde]], ocupant gran part del sud-oest d'Escòcia, amb capital a [[Dumbarton]], i [[Rheged]], en l'actual [[CimbrisCumbria]] i part d'Escòcia, amb capital possiblement a [[Carlisle]]. En aquests regnes i en aquesta zona, a banda i banda del límit actual entre [[Escòcia]] i [[Anglaterra]], a la part occidental, era on va ser parlat el cúmbricocúmbric.
 
El regne de Gododdin va caure en poder dels anglos a mitjan segle VII, tot i que desconeixem quant temps va perdurar el cúmbrico a la regió.
 
Els altres dos regnes van aconseguir sobreviure durant més temps a les incursions, ocupacions i rivalitats entre els anglos, els escocesos i altres grups procedents d'Irlanda, d'origen mixt irlandès i víking. Encara que en l'actualitat el terme 'Cumbria' es refereix únicament a la zona anglesa, hi ha justificació històrica perquè pugui usar-se per ludir a tota l'àrea, fins i tot l'antic regne de Strathclyde, de la mateixa manera que podem utilitzar el terme 'cúmbricocúmbric' per referim a la seva llengua. StrathciydeStrathclyde va passar a formar part del regne d'Escòcia al segle X, però s'han conservat nombrosos noms de llocs en Briton que han arribat fins als nostres dies:''Ochiltree''(cf. del gal·lès Uchel 'alt', tref 'ciutadania') .
 
On sembla haver més traces d'aquesta llengua és en la [[toponímia]], així ''[[Lanark]]'', per exemple, es correspon amb el [[gal·lès]] ''llannerch'', 'clar'; ''[[Ecclefechan]]'' amb el gal·lès ''eglwysfechan'', 'petita església', ''[[Penrith]]'' amb, en gal·lès, ''pen'' + ''fi'' "+''Rhyd'' + '' gual '', és a dir,' al final del gual ', o [[Carrock]] (Fell) amb el gal·lès ''carrega'',' roca '.
 
També coneixem tres paraules dins d'un text legal llatí datat del segle XI, '' Leges inter Brett et Scotto ''. Aquestes tres paraules són '' galnys '', 'indemnització per un homicidi comès o bé el deute de sang deguda a ell'; '' mercheta '', 'filla, i '' kelkyn '',' cercle ', els equivalents en [[gal lès]] medi són '' galana '', '' merch '' i '' cylch '' (en [[bretó]] '' merc'h '' i '' kelc'h '', en el cas de les dues últimes paraules). També hi ha noms propis en la '' Vida de Sant Kentigern ''.