ADMINISTRATIVO - SEGUNDO CUATRIMESTRE

04/02/2022

TEMA 6. ACTIVIDAD ADMINISTRATIVA DE INTERVENCIÓN

La activitat administrativa de intervenció constiteix en una seguretat i una cobertura a les
diverses formes de activitat material a través de les quals la AP dona compliment als objectius
que li encomana la CE, els diferents estatuts de autonomia i la resta de normativa sectorial que
explica en que consisteix la acció publica.

La activitat de la AP ha de estar sotmesa a una sèrie de principis: legalitat, igualtat,

proporcionalitat, bona fe i confiança legítima en el actuar de la AP.

Important principi de confiança legitima en el actuar de la AP (examen)

No obstant això, també es aplicable a les restriccions que imposa la administració i al seu
regim de policia o sancionador. L’objectiu mes important que ha de complir la AP es la de
prestar una activitat, ja sigui activa com promoció del turisme, ja sigui repressiva com
tancament del negocis d’Hosteleria, a la activitat dels particulars, als interessos generals i
sempre respectant l’OJ i sense incórrer en desviació de poder.

La activitat de la AP es pot dividir en:

 Activitat de control
 Activitat de policia
 Activitat d’intervenció: fixar el preu de les mascaretes, la nova llei de habitatge que el
que estableix una limitació en el preu del habitatge en quan al lloguer.
 Activitat de limitació.

Les tècniques per a dur a terme cada activitat podem dividir-les en:

 Autoritzacions administratives
 Mandats
 Ordres
 Inspeccions

Principis de la activitat administrativa

1. Principi de legalitat. El principi de legalitat vincula la activitat administrativa i per això esta
reflectit a la CE i esta molt repetit en la resta de normativa administrativa publica, el que
vol dir que es que la AP ha de actuar amb plena submissió a la llei i al dret. Es un principi
universal d’acord amb el qual qualsevol exercici del poder ha d’estar sotmès a la llei, a la
jurisdicció i això amb independència de la voluntat dels directors de la administració.

Una desviació del poder es una decisió de la administració que aparentment es legal, la
decisió esta presa en base a la legalitat però que la seu finalitat es contraria al dret.

Exemple: la limitació dels horaris d’obertura en el centre del Corte Inglés de Valencia,
antigament obria molt mes els diumenges i avui en dia ho tenen mes restringit, perquè la
Generalitat considera que vulnera els drets dels treballadors. TSJ de la Comunitat de Valencia
va dir davant aquesta al·legació que podria ser veritat però que no es podia provar que en

1
realitat es tractava d’una desviació de poder perquè per a poder provar-ho hauria de provar
quin es el pensament del polític i això es molt difícil de provar.

El principi de legalitat també podria anomenar-se principi de seguretat jurídica. El principi de

seguretat jurídica en dret públic és un paràmetres per a considerar que un Estat està sotmès al
dret i respecta i té clares les limitacions en les normes jurídiques aprovades. Per això parlarem
de separació de poders entre: el legislatiu i l’executiu. Podem distingir tres blocs:

o Subjectiu: fa referencia al reconeixement i a la tutela dels drets públics

o Objectiu: el procediment legalment establert per aconseguir que es respecten els
drets de la ciutadania o el que es igual, la submissió de la AP a l’OJ.
o Formal: com es consagren formalment les polítiques dins de l’Estat i mes
concretament com s’elabora el dret administratiu.

El principi de legalitat té un doble significat. En primer lloc, implica el respecta de la AP a la

figura de la serva de llei i, per tant, la AP no podrà intervenir en relació a qüestions com: la
llibertat, la propietat, la creació d’impostos o l’aplicació de penes. (indulto parcial o total) Per
tant, la AP estarà subjecta al que anomenem zona de reserva legal, es a dir, no regular
matèries que la llei no li permet. En segon lloc, la activitat administrativa ha de respectar el
principi de justícia material. En tercer lloc, el legislador podrà habilitar a la AP per a dictar
determinats Reglaments o actes administratius per a aplicar la llei. No obstant, la habilitació
atorgada pel legislador no autoritza per a adoptar actes administratiu complets ni implica una
delegació total de la competència.

Hem de aclarir que un reglament no podrà mai contradir una llei i, per tant, no podrà excedir-
se dels límits marcats per la norma. Els actes individuals, es a dir, els actes administratius
individuals no podran contradir ni les lleis formals ni els reglaments, tampoc la actuació de la
AP podrà excedir-se de les seues competències i la seua activitat ha de respectar el principis
generals del dret. D’altra banda, la AP com a part de l’Estat es l’encarregada de realitzar una
sèrie de funcions per a satisfer els interessos públics i, per això, per a dur a terme aquests fins
ha de disposar de mitjans jurídics, es el que anomenem potestats administratives i que son un
reflex del poder de l’Estat. Les potestats de l’AP son alienables, imprescriptibles, i
irrenunciables.

Imprescriptible: la potestat de sancionar de la AP no prescriu el que pot prescriure es

la infracció o l’actuació individual

Irrenunciable: la podràs explotar mes o menys però no pot renunciar.

Per això, tampoc es podrà transferir les potestats administratives entre AP. Si que podrà
delegar una potestat, però sempre i quan mantingui la seua titularitat (no entre
administracions, si entre alcalde a concejal).

Les potestats administratives poden classificar-se:

1. Potestat de manament: es a dir, els actes dictats per l’AP son immediatament
executius sense necessitat de que el ciutadà estigui d’acord amb la decisió persa per la
AP
2. Potestat reglamentaria: es la possibilitat de delegació de competències, per part del
govern central als governs autonòmics, i dels governs autonòmics als governs locals. La
potestat reglamentaria consisteix en la possibilitat de desenvolupar com s’articularà el
compliment de la norma sempre i quan no sigui contraria a la decisió de al AP superior.

2
 3. Potestat sancionadora
4. Potestat jurisdiccional: es a dir, que les decisions dictades per l’AP queden sotmeses a
la jurisdicció contenciosa administrativa i que la pròpia administració podrà tant
impugnar les seues pròpies decisions a través de la revisió d’ofici i a través de la
declaració de lessivitat, així com impugnar les decisions d’altres administracions si
consideren que son desfavorables als seues interessos.

El govern no pot imposar mesures restrictives de la llibertat perquè això ho ha de fer els
tribunals. Per quins motius pot la AP privar-nos de la llibertat? Per causa de interes general:
privació de mobilitat perimetral.

Per tant, la AP estarà subjecta al que anomenem zona de reserva legal, en segon

També cal fer menció al principi de sotmetiment a la jurisdicció. La decisió de la administració

es revisa en la jurisdicció contenciosa. Sentencia del 25% de assignatures s’han d’importar en
castellà en Catalunya

2. PRINCIPI DE PROPORCIONALITAT.

El principi de proporcinalita respon a la idea d’evitar una utilització desmusarada de les

sancions que comporten una privació o restricció de llibertat, per aquest motiu, el pirncipi de
proporcionalitat limita l’us de la força i l’us de les sancions a aquell que es estrictament
necessari. Aquest principi es troba justiifcat en un bon nombre d’artivles de la CE i del
reglament de potestat sancionadora. Aquest principi es considera com a dret fonamental i, per
tant, podrà ser al·legat davant el Tribunal Constitucional.

El principi de proporcionalitat te dos exigències:

1. Adequació al fi, es a dir, el jutge o legislador han de verificar que la mesura de la sanció
sigui adequada al fi buscat o pretès i, per tant, que tingui en compte el be jurídic que
tutela. Per això, la pena optima ha de respectar tant la qualitat com la quantitat de la
infracció.
2. Si s’imposa una pena innecessària s’està cometent una injustícia per això, la pena ha
de respectar tres requisits:
o Principi d’ultima ratio o d’intervenció mínima del dret penal. Es a dir, la
imposició de la pena ha de ser l’ultima opció.
o Principi de fragmentació, es a dir, el legislador nomes castigarà aquells actes
contraris als bens jurídics susceptibles de protecció penal i, per tant, sempre
que sigui possible acudirem preferentment al Dret Administratiu
o Principi de subsidiarietat, es a dir, el dret penal ha de declarar-se incompetent
si cal la possibilitat de discutir la infracció o la qüestió en l’ordre contenciós
administratiu.

TÈCNIQUES D’INTERVENCIÓ ADMINISTRATIVA: LLIBERTAT I PROPIETAT

En primer lloc hem de senyalar que no es suficient una classificació basada en matèries o en
finalitat que ha de complir la administració per tal de distingir les normes que divideixen cada
rol encomanat a la AP. Per aquest motiu resultarà necessari tindre en compte a la iniciativa
privada i els drets dels particulars que puguen estar afectats per l’acord de l’AP.

Podem dividir la activitat de l’AP en tres tipologies diferents:

3
 1. Activitat de policia o activitat de limitació. Es a dir, quan la AP restringeix l’activitat, la
llibertat i els drets dels particulars. (consisteix en limitació horària, activitat de
inspecció en cas de incompliment dels horaris, mesures sanitàries, intervencionisme
per part de la AP en l’activitat privada)
2. Activitat de foment: consisteix en estimular l’activitat dels particulars i de les empreses
privades en base a un interes general. (bonos hotel de la generalitat valenciana durant
els primers tres mesos de la pandèmia, subvencions, etc. intervenció per part de la AP
però ho fa en un interes diferent, ja no son les ganes de limitar la llibertat dels
individuals sinó de fomentar-la)
3. Activitat de servei públic. es el subministri de prestacions o de serveis als ciutadans i a
entitats mitjançant les seves organitzacions. En que consisteix la activitat de servei
públic? consisteix en que per part de la AP es presten serveis que es podrien
considerar de tipus essencial. (llum, aigua, gas natural, etc.) qüestió diferent es la
forma que te la AP de prestar-ho: la AP pot prestar ella mateixa el servei de la llum o
pot delegar la gestió en una empresa privada o gestió mixta.

En segon lloc, podríem parlar de que existeix dos tipus diferents d’activitat per part de la AP.

1. Activitat administrativa sancionadora relativa a la prestació del servei no en general.

Per exemple, activitat administrativa sancionadora en matèria de llum, seria tindre el
subministri de la seu habitatge al sortidor general, aleshores si la AP ho detecta també
ho pot sancionar.
2. Activitat arbitral de la Administració. Es sol donar en matèria de consumo. Es una
activitat de mediació entre diferents interessos i drets de dos o mes particulars que
defenen les seues pretensions i on l’AP tindrà una posició d’àrbitre o de mediador.
Quina es la diferencia entre la mediació i l’administració de justícia per part de
l’administració de justícia? En cas de procediment judicial les sentencies que es dicten
son d’obligatori compliment, mentre que en la mediació es voluntària, gratuïta i el
laudo arbitral no es obligatori de complir i, per tant, per ixe motiu les parts
normalment no acudeixen a aquest procés. S’ha de mantenir una postura imparcial i
no es du a les parts a arribar a un acord, cosa que si passa en el procediment judicial.

En tercer lloc, seran considerades mesures de limitació de llibertats i de drets dels particulars
les següents:

1. La primera, que és una mesura de limitació el deure o càrrega que l’administració pot
exigir als administrats en certes circumstàncies, i que seran d’obligat compliment, per
exemple, donar-se d’alta en el registre d’empreses sanitàries si volem prestar-li un
subministre a l’administració.

2. Segona, submissió de l’exercici d’un dret a una autorització; per exemple, vull obrir un
restuarant, l’administració me demanarà que si vull vendre begudes alcohòliques
necessitaré l’autorització, sinó sanció. És a dir, l’administració prèviament a l’inici
d’una activitat constata que es donen les condicions requerides, i que el ciutadà o
l’empresa pot efectivament exercir l’activitat.

3. Tercera activitat o mesura de limitació: prohibició formal de fer alguna cosa o

imposició d’una determinada conducta positiva. De què parlem? Vacuna’t (com a
l’Estat francés) o sinó sanció (però en Espanya no hi ha multa, però sí que hi ha part
d’un grup de restriccions, que és una prohibició formal de fer alguna cosa mitjançant
una conducta positiva).

4
 4. L’expropiació forçosa (no entrem, perquè ja vam parlar d’això).

Totes aquestes són activitats legals de limitació per part de l’administració amb el fi de complir
amb l’interés general.

Intervenció administrativa preventiva i repressiva:

INTERVENCIÓ PREVENTIVA DE L’ADMINISTRACIÓ:

En que consisteix? Tornem a vore l’autorització. Definició d’autorització: l’autorització és una

tècnica de control preventiu que implica condicionar l’exercici del dret a una prèvia activitat
administrativa, i suposa fer possible l’exercici d’un dret a una prèvia activitat administrativa i,
per tant, suposa fer possible l’exercici d’un dret o d’una facultat que ja té l’administrat. Per
tant, una autorització no és un privilegi ni tampoc suposa una exoneració de complir amb les
obligacions legals. La normativa aplicable indica que l’autorització no és concedida com un dret
preexistent, sinó que és una potestat autoritzadora que té l’administració.

L’autorització suposa un acte reglat que determinarà si l’activitat o l’exercici del dret compleix
amb les exigències legals o reglamentàries.

Tres notes característiques de l’autorització:

 El condicionament: el condicionament en matèria de autoritzacions implica que estem

davant un acte reglat (de regla, de requisits) que no es poden modular les
autoritzacions discrecionalment mitjançant determinacions accessòries com serien el
termini, la manera o la condició per a atorgar eixa mateixa autorització. Això vol dir,
que el condicionament incideix directament sobre els defectes de l’exercici del dret.
Les condicions per a atorgar una autorització han d’estar expressament previstes i no
estan exemptes de transmissibilitat (que es poden transmetre, que es poden vendre).

És un llistat de requisits que demana l’administració per a adquirir una autorització, en realitat.

 La transmissibilitat de l’autorització implica que no es poden transmetre (les

autoritzacions) les atorgades a una persona concreta, per exemple, el permís de
conduir (és una autorització, que em dona l’administració, però aquesta no es pot
transmetre, no es pot transmetre el carnet de conduir a una altra persona), però sí
que es pot transmetre en funció dels objectes, per exemple, una llicència urbanística,
que l’únic requisit serà comunicar la transmissió de l’autorització a l’administració
competent.

 L’extinció de les autoritzacions: es produeix per l’execució de l’activitat autoritzada,

per exemple, la finalització d’una obra o pel transcurs del termini pel qual va ser
atorgat. També es pot donar l’extinció a través de la revocació o de l’anul·lació. Vol dir
que les autoritzacions no es donen sine die, il·limitadament, sinó que hi ha un temps,
com per exemple, una llicència d’obres, en 4 anys.

INTERVENCIÓ REPRESSIVA DE L’ADMINISTRACIÓ:

Parlarem d’ordres, mandats i prohibicions.

5
  Ordres: l’administració està en disposició de donar ordres positives (com vacunar-
te), negatives (per exemple, aparcar en la vorera), o prohibicions absolutes (per
exemple, prohibició de venda ambulant en la platja). Els ordres són actes
administratius on l’administració en l’exercici d’una potestat de superioritat
imposa als ciutadà una obligació, i estarà obligada l’administració a sancionar al
ciutadà sinó les obeeix (si tu te anteres que no està complint amb la norma i no fas
res com a policia, per exemple, serà prevaricació de l’administració). Les ordres
poden estar contemplades en ordenances (és una norma xicoteta que normalment
dicten les administracions locals, i que el que fa és donar una sèrie d’ordres que la
seua inobservança...) i “bandos” (bando d’alcaldia, per exemple, que es diu per
megafonia, que és una ordre de l’autoritat administrativa corresponent que
imposa una prohibició per a un dia corresponent).
 El mandat: és un ordre que dona un funcionari de rang superior (per exemple, el
cap de policia) als seus subordinats per tal de que siga obeïda. El mandat és
d’obligatori compliment, a no ser que siga il·legal. On es dona el mandat
especialment? En els cossos i forces de seguretat.
 La prohibició: és l’impediment consistent en fer, en tocar o en usar alguna cosa
sempre i quant la mateixa estiga recolzada en una llei, en una norma o en un
reglament. Exemple: no fer un pícnic en una zona protegida per biosfera natural.

TEMA 9. SERVEIS PÚBLICS

 Concepte i classes
En primer lloc hem de distingir entre servei públic com a activitat emanada de la AP
consistent en la prestació de un subminsitsre recurrent necessari per a la vida del
ciutadà i el que implica, en segon lloc, un servi públic entés com a activitat
prestacional. Es a dir, un servei públic en puritat seria per exemple la prestació del
servei d’aigua potable i un servei públic en matèria pretacional seria per exemple el
pagament per incapacitat. Tots dos son serveis publics perque provenen d’una
administració pública i perquè tenen com a destinatari final al ciutadà. La distinció
entre servei públic en puritat i servei públic en matèria prestacional implica que en el
primer cas, hi ha una contraprestació econòmica en favor de la Administració, per
exemple pagament de la tasa de recollida de fem i; en el segon cas, no hi ha un
pagament o contraprestació en favor de la AP. Una bona definició atorgada pels
tribunals de servei públic en puritat seria que es una activitat dirigida al públic,
prestada de forma regular i continua, encaminada a la satisfacció d’una necessitat
publica i que la seva titularitat es dona a una entitat pública.
o Servei públic por prestación por desempleo- SEPE
o Ingreso minimo vital si que es un servei públic perquè la AP disposa part dels
seus ingressos per al ciutadà.
Es un servei públic, però en el nostre cas hi ha que distingir entre servei públic (aigua,
llum, recollida de fem, gas natural..) si q es servei públic perquè emana de la AP però el

6
ciutadà paga per rebre aquests serveis i en l’altre cas la AP dona sense rebre res a
canvi.
El dret comunitari inicialment, el Tractat de Roma de 1957, nomes va fer referència al
servei de tipus econòmic o empresarial (prestació de servei de correus) però va deixar
fora d’eixa definició als serveis públics de tipus social i assistencial no remunerant, per
exemple la Creu Roja. El legislador espanyol pot, i de fet, imposa limitacions en el
mercat a la hora de prestar serveis per part de empreses privades en relació als serveis
públics. Es a dir, hi han determinats serveis essencials que per interes general estan
molt restringits o, directament, monopolitzats.
Definicions importants per entendre el tema:
 Activitat administrativa. Constitueix activitat administrativa les formes
clàssiques d’acció per part de la AP, al costat de les activitat de intervenció i de
foment. Es a dir, es una forma de intervencionismes per part de l’Estat en la
activitat empresarial privada.
 Titularitat. La titularitat implica una reserva de la AP en un àmbit de la seva
competència.
 Caràcter prestacional. El caràcter prestacional es una característica que
distingeix el servei públic de tipus prestacional del servei públic en puritat i la
seva nota distintiva es el pagament de una taxa o impost per part del ciutadà a
la AP.
 Usuari. Es usuari el destinatari final del servei. Distingirem entre usuaris de
primera generació, per exemple, servei d’aigua potable; usuaris de segona
generació, per exemple, serveis socials i; usuaris de tercera generació, per
exemple, accés al servei d’Internet.
Servis públics locals, servis de caràcter obligatori i serveis essencials
És important tindre en compte la llei de bases de regim local indica i defineix que son
servis públics locals i atorga a cada AP local el que es un servi públic de la seva
competència. Es veritat que, seria dubtosa la interpretació de l’article que defineix
quins son els servis públics locals i, per això, s’ha d’entendre de la forma més ampla
possible. És a dir, la Llei de Bases de Regim Local actua com a un mínim de garantia i
els estatuts de autonòmica de cada CCAA permeten a les Administracions
Autonòmiques, desenvolupar lleis en matèria de serveis públics. Resulta important
tenir en compte que en l’àmbit local el concepte de servei públic esta directament
relacionat amb el de competència, per això, l’article 85.1. LBRL especifica que son
servis públics locals, els que presten els ajuntaments en l’àmbit de les seves
competències. (art. 26)
Cas que va ser molt famós en Adjuntament de Vlc hi ha empreses que s’encarreguen de la
recaptació de multes, ni les taxes d’aigua ni fem, etc. La AP el que feia era que la potestat
sancionadora la tenia delegada en una empresa (martinez de gestió) i li enviava la
notificació al ciutadà firmat per la empresa quan deuria estar firmat pel l’alcalde, concejal,

7
 etc. La responsabilitat i la competència sempre l’haura de mantindré la Admi. Local, si que
permet la delegació.

No obstant, hi ha una sèrie de servis que haurà de prestar si o si la Administració Local.

En la Llei de Bases del Règim Local diu que: “en tots les municipis hauran de prestar els
serveis de: (serveis mínims imprescindible per als ajuntaments que, a més, son
irrenunciables) i, son les següents:
 enllumenat públic
 cementeri
 recollida de residus
 neteja diària
 abastament domiciliari d’aigua potable
 clavegueres
 accés als nuclis de població
 pavimentació
 conservació de les vies públiques
 control d’aliments i begudes que en realitat esta compartida amb la
Administració Pública Autonòmic

La competència sempre la manté la AP però si que es pot ajudar de una empresa

privada
En municipis de mes de 5.000 mil habitants, a banda dels anteriors, també haurà de
proporcionar: parcs públics, biblioteques publiques, mercats i tractament de residus.
En municipis de mes de 20.000 habitants: protecció civil, avaluació de situacions de risc
d’exclusió, prevenció i extinció d’incendis i, instal·lacions esportives d’us públics.
En municipis de més de 50.000 habitants, a banda de les anteriors, transport col·lectiu
urbà de viatgers, protecció del medi ambients, servis de transport de persones amb
mobilitat reduïda.
Serveis essencials la Llei de Bases Regim Local efectua una reserva a favor d eles
entitats locals del que anomena servis essencials. Aquesta reserva possibilitat que es
presten en regim de monopoli serveis d’interès econòmic general i que son els
següents:
 son serveis essencials el subministrament i la depuració d’aigües
 la recollida
 el tractament i l’aprofitament de residus
 el subministrament de calefacció
 els mercats i les llotges centrals
 el transport públic de viatgers.

8
A priori tot el que no esta inclòs en aquest llista s’entén que no es servei essencial, el
que no implica que no s’haja de prestar per la AP. El que passa es que no te caràcter
obligacional.
L’establiment de serveis públics

Quin és el procediment per a crear, establir un procediment de servei públic?

La Llei de Bases del règim local estableix que les entitats locals han de prestar determinats
serveis de tipus obligatori i de tipus essencial. Existeix un procediment específic per a la creació
i per a dotar de contingut a qualsevol servei prestat per una entitat local. El procediment és el
següent:

1. En primer lloc, l’administració haurà d’elaborar una memòria justificativa on es

contemplaran quins són els motius per establir el servei, quins són els beneficis per a
l’administració que prestarà el servei, i per què és millor una forma de gestió o una altra.
L’administració també haurà d’elaborar un projecte d’establiment; és a dir, on
específicament s’establirà el lloc de prestació del servei o quin serà el personal adscrit al
projecte. De la mateixa forma, l’administració elaborarà un reglament que determinarà
quin és el règim jurídic de la prestació, és a dir, quin és el tipus de financiació, quin és el
règim de la prestació que rep l’administració o quin és el caràcter del personal adscrit a la
prestació del servei.

2. Una vegada creat l’expedient amb els documents anteriorment anomenats s’haurà de
sotmetre a informació pública per un termini de 30 dies hàbils en el corresponent butlletí
oficial de la província o diari oficial de la Comunitat.

3. Tercer pas: el ple de la corporació, prèvia resolució de les al·legacions, acordarà

l’establiment del servei, aprovarà el projecte d’establiment, i també, el reglament pel qual
es regirà. Per tal d’establir i de garantir la continuïtat dels serveis públics, l’administració
haurà de contemplar les característiques següents: (característiques generals per qualsevol
servei de l’administració)

 Els elements fonamentals del servei.

 Les obres i les instal·lacions necessàries per a l’explotació del servei.

 Les tarifes a percebre per part dels usuaris.

 El cànon (és un lloguer, en realitat; és un pagament del preu fixe, per part del
concessionari, per part de l’empresa privada, independentment de com vaja el
servei), la participació i la subvenció que ha de pagar l’entitat local.

(LA CONCESSIÓ DE SERVEIS CAURÀ SEGUR EN L’EXAMEN, que per exemple, el Marina Beach,
és una concessió, o també el servei de recollida del fem, que és una empresa que està
contractada per l’administració, ja ho vorem)

Les formes de gestió del servei públic:

Especialment, la concessió.

9
LES FORMES DE GESTIÓ DIRECTA DELS SERVEIS PÚBLICS LOCALS

 Gestió directa amb òrgan especial sense personalitat jurídica: constitueix forma de
prestació directa dels serveis. En la gestió directa per la mateix entitat local, aquesta
assumeix i centralitza el servici, i exerceix de manera exclusiva les potestats de direcció
i de gestió.

Resulta característic aquesta forma de gestió, la utilització del personal directament depenent
de la corporació, i assumint el risc derivat de la gestió.

Tan sols en el cas, i sempre per motius excepcionals, que es vulga crear una organització
especial, caldrà establir un consell d’administració i una gerència. En aquest cas, s’haurà
d’obrir una secció pròpia en el pressupost de la entitat local, i s’haurà de portar una
comptabilitat especial. Aquesta fórmula de gestió combina adequadament, per una banda,
l’interés de l’administració de crear un òrgan de gestió específic. I, per altra banda, s’estalvia
de dotar-lo de personalitat jurídica pròpia amb tot el que això comporta. Aquesta forma de
gestió exclou expressament els serveis que impliquen l’exercici d’autoritat.

Als avantatges anteriors caldria afegir-li la facilitat tant per a la seua creació com la facilitat per
a la seua supressió. Per a la seua creació, només serà necessari dictar un acord plenari,
simultàniament de ser possible amb l’aprovació del pressupost municipal, i amb la
corresponent plantilla de personal laboral i funcionari que passarà a pertànyer a l’ens sense
personalitat jurídica, i que a la vegada, tindrà una partida pressupostària pròpia. De la mateixa
forma, en el cas en que l’acord de creació de l’ens sense personalitat jurídica es faja a marge
del pressupost, s’haurà d’obrir un període d’informació pública per termini de 30 dies hàbils
per a atendre les possibles al·legacions que es pugues fer al respecte. Si l’acord de creació es
dictara sense informació pública (sense període d’audiència) seria nul de ple dret per
vulneració del procediment legalment establert. La forma d’adopció de l’acord no requereix de
majoria qualificada, és a dir, que s’aprovarà si el 51 % o més de la corporació vota a favor.

 Organisme autònom local: aquesta forma de gestió ve caracteritzada pel fet que
contràriament a la forma de gestió anterior, l’organisme autònom local està dotat de
personalitat jurídica i té un patrimoni diferenciat del de l’ajuntament que el crea. La
figura dels organismes autònoms ve a substituir a les anteriorment anomenades
fundacions públiques o “patronatos”, que abans eren prou nombrosos, i en el dia de
hui, tenen una caràcter testimonial. Tot i que té personalitat jurídica pròpia,
l’organisme autònom no és un ens local, sinó tan sols un simple instrument per a la
gestió de serveis o l’exercici d’activitat d’interés local.

S’ha de distingir entre organismes autònoms que tenen caràcter administratiu i organismes
autònoms que tenen caràcter comercial, industrial o financer. La deferència entre uns i altres
resideix en el fet de que el primer tipus estan subjectes al dret administratiu, mentre que
aquelles del segon tipus estaria sotmés al dret mercantil, sense perjudici de que la seua creació
sí estiga sotmesa al dret administratiu.

Esquema de creació del organisme:

 Acord de creació del servei, i aprovació inicial del ple dels estatuts de
l’organisme.

 Informació pública 30 dies.

10
  Resolució de les al·legacions, i aprovació definitiva.

 Publicació íntegra dels estatuts al butlletí oficial de la província i al diari oficial.

 Finalment, aprovació de l’ordenança fiscal reguladora de les taxes a percebre i

un reglament que fixe el règim estatutari dels usuaris.

PART DE MAR QUAN NO VAIG ANAR A CLASSE

En cas que l’organisme autònom local reba el seu patrimoni de la donació d’un particular, serà
obligatori la seua acceptació per part de l’organisme de conformitat amb e reglament dels
béns dels ens locals. Es requerirà necessàriament MS per part del ple per a la incorporació de
la donació.

Quan es tracta de crear un organisme autònom local per a l’exercici d’activitats econòmiques,
el procediment de creació és pràcticament idèntic amb el de l’òrgan especial sense
personalitat jurídica, si bé serà necessari en aquest cas la formació d’un expedient previ que
aprove la conveniència i l’oportunitat de la iniciativa pública.

Si l’activitat que es pretén realitzar és en règim de lliure concurrència, els acords del ple només
requeriran de MS. Ara bé, si l’activitat prestada és en règim de monopoli, requerirà MA.

 Societat mercantil amb capital integrament públic: Aquesta forma de gestió directa,
s’exerceix en regim d’empresa privada i el capital social ha de pertànyer íntegrament a
l’ajuntament. D’aquesta forma, aquest tipus de gestió directa, es donarà sempre en
aquells casos on l’AP tinga una obligació de prestar un servei en concret i vulga fer-ho
d’una forma més professional.

El procés d’adquisició d’accions de la societat mercantil ha de seguir íntegrament els tràmits de

la municipalització → l’AP haurà d’acreditar escrupolosament la necessitat i la conveniència
d’escollit una determinada empresa i no un altra. Per això, tindran molta responsabilitat el
secretari municipal i l’interventor.

Procediment molt exhaustiu:

a. Acord plenari per constituir la comissió d’estudi sobre la iniciativa de creació del servei
baix la formula de societat mercantil.

Per tant- hi haurà part política i tècnica per a tenir un estudi real.

b. Acceptació pel ple de la memòria elaborada per la comissió i aprovació inicial dels
estatuts.

c. Exposició pública dels anteriors documents per 30d.

d. Aprovació definitiva estatuts + creació societat.

e. Nova publicació dels estatuts al BOP (nova fase exposició pública).

f. Constitució dels òrgans de direcció i d’administració. És a dir, junta general, consell

d’administració i gerent.

El consell d’administració estarà format per personal qualificat i la junta general estarà
composada per membres polítics que pertanyen a l’ajuntament.

11
Formes de gestió indirecta:

A. CONCESSIÓ. VA AL EXAMEN FIJO!

És la forma de gestió indirecta més complexa i més usada. Mescla la titularitat del servei públic
i la gestió per una empresa privada. L’AP conserva la titularitat del servei i l’empresari privat
assumeix els riscos de l’explotació, percebent a canvi les tarifes que l’AP li autoritza a cobrar
dels usuaris del servei.

≠ És diferencia amb el contracte de serveis de que el de serveis te un preu fixe (l’AP paga un
preu fixe- empresa li dona els diners de la explotació- PAGA L’AP). A la concessió el que es fa és
que la empresa privada gestiona a canvi d’un cànon (empresari paga el cànon a l’AP i es queda
amb els diners que guanya- PAGA EMPRESA).

A més, la concessió també pot implicar la realització, execució i conservació d’obres. Dependrà
d’allò contemplat en la memòria de creació del servei.

≠ A el contracte de serveis l’AP pot fer contractes de màxim 4+1 (excepcionalment) anys. En la
concessió es pot arribar fins els 50 anys (RAÓ → ací no es guanyen diners des del primer dia, ja
que l’empresari primer inverteix i despès guanya).

PROCEDIMENT ADJUDICACIÓ CONCESSIÓ:

La concessió és un contracte que s’ha de licitar → ha de seguir un procediment concurrencial i

l’òrgan competent és el ple.

Per al cas de que la concessió excedeix del 20% del pressupost municipal serà necessària MA
del ple.

El procediment per al seu establiment i, en general per a qualsevol forma de prestació

indirecta, és:

a. Redacció i aprovació del projecte d’obres (quan siga necessari obrar) + del plec de
clàusules administratives particulars (PCAP) que reunirà els requisits que ha de tindre
l’empresa privada que resultarà adjudicatària del contracte de concessió.

b. una vegada aprovats els documents anteriors → convocar el corresponent

procediment d’adjudicació del contracte.

El reglament aplicable a les concessions de servei també preveu mecanismes excepcionals si

l’empresa privada concessionària no compleix adequadament amb el contracte.

El reglament contempla diverses possibilitats per a forçar al concessionari a que preste

adequadament els contracte: ho dividim entre faltes lleus, greus i molt greus.

- La falta lleu comportarà la imposició de multa coercitiva.

- La falta greu comportarà la imposició de sancions econòmiques.

- La falta molt greu l ‘AP podrà o be intervindré el contracte o resoldre’l.

12
Depenent de les causes que originen la intervenció del contracte la explotació del servei
s’efectuarà per compte i risc del concessionari i la seua durada s’entendrà fins que el
concessionari estiga en condicions de seguir amb la gestió normal de la empresa.

En tot cas, la durada màxima de la intervenció serà la que diga el plec i, si no constara, no
podrà superar els 2a o la tercera part del termini que resta per a acabar el contracte (sempre
que no siga +2a).

PRCEDIMENT PER ESTABLIMENT DE LA INTERVENCIÓ

En primer lloc, per intervindre una concessió és necessari un informe tècnic que acredite, de
forma suficient, que el concessionari ha encorregut en una infracció greu, que posa en perill la
bona administració del servei.

En segon lloc, l’admin haurà de donar trasllat al concessionari per a que en el termini de 15
dies hàbils puga al·legar respecte de la infracció que posa en perill la prestació del servei.

En tercer lloc, el secretari de l’ajuntament haurà de fer un informe jurídic contemplant que el
procediment és adequat a dret.

En quart lloc, es donarà un termini fixe al concessionari per a subsanar les deficiències
advertides, i advertir-lo de que sinó subsana, la intervenció del servei serà executiva.

En cas de persistir l’incompliment del concessionari, i vençut el termini per a subsanar,

l’ajuntament designarà a un interventor tècnic que serà qui assumisca les potestats directives
de l’empresa, naturalment en eixe contracte, i farà la funció en el servei correctament. (no
implica la substitució de l’empresari, sols substitució dintre del contracte)

Posteriorment, en l’acord del ple, es podrà ordenar al contractista la represa que reprenga el
servei, o podrà fer-se si l’empresari ho demana i justifica que pot reprendre el servei. Una
vegada acabada la intervenció, l’administració emetrà una liquidació on quedarà reflectit
l’actiu i el passiu del període d’intervenció.

La Llei de contractes preveu una fórmula de resolució anticipada a la concessió a través de la

qual l’administració podrà resoldre anticipadament, prèvia indemnització del contractista i per
raons d’interés general, i unilateralment el contracte abans del venciment del termini del
mateix; és el que s’anomena rescat de la concessió.

El rescat és un element essencial en la concessió fins al punt de que pot exercitar-se sense que
estiga previst en el plet ni en el contracte. El motiu és que l’interés públic està per damunt de
tot; rescatar o no és una potestat de l’administració. Els efectes del rescat són els següents:

 Transferència de les obres i de les instal·lacions a l’administració.

 Obligació d’indemnitzar al concessionari.

 Atorgament de plenes facultats a l’administració per establir discrecionalment la

determinació del servei i de les instal·lacions afectes.

La discrecionalitat que caracteritza el rescat permet que una vegada efectuat l’administració
pot suprimir el servei, o prestar-lo de qualsevol forma prevista en la legislació i, fins i tot, podrà
adjudicar-lo a una altra empresa sense necessitat de licitar el contracte.

13
La valoració de les concessions rescatades així com dels béns, i de les instal·lacions afectades,
sinó hi haguera mutu acord entre les parts, es fixarà de la mateixa forma que si es tractara
d’una expropiació.

(que es el interes general, es un concepte indeterminat. Interes es el que afecta a la major part
de la ciutadania. En política el interes general es el interes d’aquells que l’han votat)

El rescat
Es un element essencial en la concessió fins al punt que pot exercitar-se sense que
estiga previst en el ple ni en el contracte. El motiu es que l’interes públic esta per
damunt de tot, rescatar o no es una potestat de la AP.
Efectes del rescat:
1. Transferència de les obres i de les instal·lacions a la AP.
2. Obligació de indemnitzar al concessionari
3. Atorgament de plenes facultats a la AP per a establir discrecionalment la
determinació del servei i de les instal·lacions afectes.
La discrecionalitat que caracteritza el rescat permet que, una vegada efectuat, la
AP pot suprimir el servei o prestar-lo de qualsevol forma prevista en la legislació. I,
fins i tot, podrà adjudicar-lo a un altra empresa sense necessitat de licitar el
contracte.
La valoració de () així com dels bens i instal·lacions afectades, si no hi haguera mutu
acord entre les parts es fixarà de la mateixa forma que si es tractarà d’una
expropiació.
Procediment per a dur a terme el rescat
En primer lloc s’ha d’emetre un informe tècnic i jurídic que justifiqui els motius de
interes públic per a dur a terme el rescat.
En segon lloc, resolució del Alcalde iniciant l’expedient del rescat i donant tràmit
d’audiència per període de 15 dies per a que presente al·legacions i, en el seu cas,
si estiguera d’acord, una proposta d’indemnització a la AP.
En tercer lloc, acord plenari acordant el rescat, marcant un termini d’executivitat
no inferior als 6 mesos, i convidar al contractista a fer una nova valoració de la
indemnització.
(Junta de govern local son els regidors que tenen càrrecs de govern, i el ple son els
regidors i els regidors de l’oposició. La junta de govern sempre va a aprovar perquè
tots son del mateix partit.)
Si la AP i el concessionari arribaren a un mutu acord l’expedient quedar
automàticament tancat. Si no arribaren a un acord, concessionari i AP, això no
impedirà tirar endavant el rescat sense prejudici de en un futur indemnitzar al
contractista quan es tinga el preu fixat.

14
La resolució anticipada del contracte de concessió
És la màxima sanció que es pot imposar a un concessionari, correspon al plec estipulat
o fixat quines son les causes per a resoldre anticipadament el contracte.
Si no esta previst en el plec, la llei de contractes contempla dos causes de resolució:
1. A posteriori, i una vegada ja finalitzada la intervenció, el concessionari torne a
cometre les mateixes infraccions que ja va motivar la intervenció. La resolució
es la màxima sanció abans: multa, multa coercitiva, intervindré el servei i
resoldre.
2. Quan el concessionari deixa de prestar el servei o concessionari canvie de
titularitat, ja siga a traves d’una venta de participacions o, a traves, de un camí
de direcció i control de la societat.
La resolució del contracte (procediment per a la resolució del contracte de
concessió)
En primer lloc, se ha dictar un informe tècnic que acredite una falta greu reiterada o
una falta única gravíssima que pose en perill el bon funcionament de la concessió.
En segon lloc, audiència a l’interessat per termini de 10 dies per a al·legar.
En tercer lloc, acord del ple advertint al concessionari de que si no subsana el
contracte quedarà resolt.
En quart lloc, nou acord plenari declarant la resolució del contracte si les deficiències
no han sigut esmenades. Aquest últim acord determinarà el cessament en la gestió, la
confiscació dels elements de l’empresa afectes al contracte i la convocatòria de una
nova licitació per a adjudicar la concessió. (possibilitat de la AP de quedar-se i confiscar
els elements afectes al contracte)

GESTIÓ INTERESADA (no examen)

Es una gestió amb molt poca utilitat pràctica on la empresa gestora actuarà davant de
tercers, exclusivament, baix el seu nom i baix la seva responsabilitat, de tal forma que,
el nexe contractual del contracte que dona lloc a l’empresa gestora determinarà el
regim de obligacions i, en general, establirà les garanties que ha de prestar l’empresa
gestora per poder atendre les responsabilitat que puguen derivar-se de la prestació del
servei.
La gestió interessada implicarai que l’empres actua baix la seva responsabilitat partant
a la AP de les seues responsabilitats, per tant mai es dona, la AP sempre esta tutelant.
CONCERT
Forma de prestació indirecta de serveis que també te escassa regulació legal, però esta
si s’utilitza mes en la practica. la definició que dona la norma del concert es la següent:
es un concert els serveis locals, la prestació dels quals no estiga reservada a les formes

15
de gestió directes, podent-se prestar mitjançant concert amb altres entitats publiques
o privades o, amb els particulars, mitjançant la prestació dels seus serveis o
instal·lacions. (han de ser serveis que necessàriament no estiguen reservats a gestió
directa. Es a dir, que la AP no ha de prestar si o si) normalment es fa en col·legis
concertats.
Procediment
En primer lloc es necessari un encarrega de l’alcalde sobre si es procedent o no
concertar la prestació d’un servei en una entitat publica o privada
En segon lloc, informe del secretari confirmant que el concert es adequat al dret
En tercer lloc, acord del ple definint les característiques i el regim econòmic del servei
En últim lloc, signatura del concert o doc. Administratiu.
La duració d’un concert no podrà ser superior als 5 anys, si be cap pròrroga per
períodes addicionals de 5 anys fins a un tope de 50 anys.
La posició dels usuaris del servei públic:
Finalment, els usuaris tants drets com obligacions. Els drets dels usuaris consisteixen
en la possibilitat de fer ús del servei essencial, i en demanar a l’administració
corresponent, l’establiment i la correcta prestació del servei. Naturalment, el dret no
és il·limitat i, per tant, dependrà l’obligatorietat o no de prestar el servei segons el
tipus.
El dret a l’ús per part de l’usuari contempla les següents característiques: (els drets
dels usuaris)
 En primer lloc, existeix un dret a la continuïtat, és a dir, a que el servei es preste
de manera permanent.
 En segon lloc, la mutabilitat del servei, és a dir, el dret de l’usuari a que el servei
s’adeqüe a la tecnologia vigent.
 En tercer lloc, dret a la igualtat en l’ús del servei, és a dir, que tots els usuaris
tenen els mateixos drets front a l’administració, independentment del lloc on
resideixen.
 En quart lloc, el dret a que siga assequible (el dret a l’assequibilitat), és a dir,
que el preu estiga a l’abast del públic.
Els deures dels usuaris són els següents:
 L’usuari té l’obligació de pagar el preu pel servei públic. El preu podrà ser de
tipus públic o de tipus privat. I dependrà naturalment de la forma de gestió que
tinga l’administració del servei.
 Fer un bon ús del servei, no destrossar-lo.

16
TEMA 8. ACTIVITAT DE FOMENT (CONCEPTE I PRINCIPIS SUBSTANCIALS)
Constitueix activitat de foment l’activitat de l’administració que té per objecte orientar
les activitats privades per part de les empreses i les persones físiques a modalitats o a
finalitats considerades d’interés general.
El foment no suposa necessàriament una restricció de drets o de llibertats, sinó un
avantatge oferit per l’administració als interessos privats afectats.
És una vessant administrativa activa consistent en promocionar aquelles activitats
privades que l’administració pública per algun motiu considera d’interés general.
L’activitat de foment pot analitzar-se des de diversos punts de vista socials. En primer
lloc, l’activitat de foment pot practicar-se en l’economia, per exemple, atorgar
beneficis a les empreses per contractar joves o discapacitats. En segon lloc, pot
practicar-se en serveis socials, per exemple, oferint desgravacions i ajudes a entitats
socials. En tercer lloc, pot practicar-se en la cultura, per exemple, a través del
mecenatge, la recerca, el teatre..., i a banda de la cultura, també en l’educació.
L’activitat de foment no pot ser una restricció ni de drets ni de llibertats (no sé si eu ha
dit, ha sigut com un anyadit).
Segons el Tribunal Suprem, l’activitat de foment és una de les activitats de
l’administració amb una tipicitat molt definida, a través de la qual la mateixa estén els
seus objectius ficant en pràctica tècniques encaminades a que aquestes es
complisquen, sense necessitat d’assumir directament la gestió dels mitjans dirigits a
obtindre-los, ni per tant, la creació de serveis públics sent una activitat en la que
l’intervencionisme queda substituït per altres mesures tendents a que els propis
administrats o ciutadans lliurement col·laboren en el compliment de la finalitat
atribuïda a l’administració pública.
Per altra banda, la jurisprudència considera que és activitat de foment l’acció de
l’administració encaminada a protegir o a promoure aquelles activitats, establiments o
riqueses atribuïdes als particulars, i que es satisfacen les necessitats públiques
d’interés general. És a dir, la diferència entre l’activitat de foment i l’activitat de
limitació consisteix en que el foment no suposa ni implica una limitació de drets o de
llibertats privades, sinó un avantatge o benefici per als interessos privats afectats.
Respecte de l’activitat de servei públic, el foment i el servei públic també poden
diferenciar-se: el primer, correspon a activitats de iniciativa privada i, en canvi, el
servei públic implica una iniciativa pública. Naturalment, l’activitat de foment té les
seues limitacions:
 Disponibilitat de la despesa, és a dir, l’administració ha d’estar dotada
pressupostàriament per tal de poder pagar l’activitat de foment.
 La competència de l’entitat que realitza l’activitat. La mateixa podrà ser estatal,
autonòmica o local.

17
  La igualtat d’oportunitats, és a dir, les subvencions no poden o no deuen
atorgar-se discrecionalment, sinó que té que haver un procediment
concurrencial i competitiu.

PRINCIPIS SUBSTANCIALS DE L’ACTIVITAT DE FOMENT:

 El primer principi que regeix l’activitat de foment és el principi de legalitat. Per
això, com qualsevol altra activitat administrativa, l’activitat de foment també
està subjecta a la revisió per part dels tribunals. En la mesura en que l’activitat
de foment impacta en els recursos públics, per exemple, subvencions o
beneficis fiscals, estan sotmeses al principi de legalitat i a les limitacions
d’estabilitat pressupostària.
En l’àmbit de les administracions locals, només té caràcter reglamentari, però sí que
implica una subjecció a la norma i al procediment administratiu.
La Llei general de subvencions exigeix que amb caràcter previ al seu atorgament, o siga
de la subvenció, l’administració haurà de contemplar, tant en el seu pressupost
municipal com tenint l’aprovació de les seues administracions superiors, disponibilitat
econòmica en les arques públiques.
La manca o la falta de consignació pressupostària implicarà la nul·litat de ple dret de
l’atorgament de la subvenció.
També la Llei General de subvencions contempla que els crèdits per a les peces són
limitatius, és a dir, l’administració no podrà adquirir compromisos de despeses
superiors al previst en el pressupost municipal. El pagament o la disposició econòmica
d’un import que accedisca del pressupost municipal comportarà la nul·litat de ple dret
de l’acte administratiu.
En segon lloc, en la mesura en la que l’activitat de subvenció o de foment implica
l’atorgament d’ajuts (vol dir ajudes) o de beneficis a determinades persones, i que els
caudals públics no són il·limitats, és necessari òbviament sotmetre el pagament
d’aquestes ajudes a determinats procediments concurrencials que no tinguen un
caràcter discriminatori i que tracten per igual a tots els aspirants a les ajudes. En cas
contrari, de no existir aquests procediments es podria caure en discrecionalitat i
corruptela (corrupció), per això existeixen diverses limitacions addicionals al
procediment d’atorgament de subvencions:
 La primera limitació implica respectar els principis de transparència, per
exemple, publicar la convocatòria en el butlletí oficial de la província. En
segon lloc, estipular en unes bases quines són les regles de joc, és a dir,
quins van a ser els criteris d’adjudicació de les ajudes. En tercer lloc, que
existisca un règim de lliure concurrència.

18
  En segon lloc, el procediment d’atorgament de subvencions ha de ser
un procediment formalitzat, és a dir, que continga formularis idèntics
per a tots els aspirants.
 En tercer lloc, s’ha de respectar no falsejar les regles de competència en
l’exercici de les activitats productives (AQUESTA LIMITACIÓ MOLT
IMPORTANT).
 El principi d’eficiència: en la mesura en que un procediment d’atorgament de
subvencions comporta o implica disposar els recursos públics, l’administració
ha de ser eficient en la gestió dels mateixos. Eficiència implica traure el major
profit possible a una quantia econòmica reduïda, per això, l’atorgament de
subvencions també haurà de respectar les limitacions següents:
 Segons la CE, la despesa pública realitzarà una assignació equitativa dels
recursos públics i la seua assignació i equidistribució respectaran o
seguiran els principis d’eficiència i economia. Per altra banda, la Llei
general de subvencions exigeix que l’import de la subvenció no podrà
ser superior a l’activitat pròpiament subvencionada.
II. FOMENT ADMINISTRATIU I DRET COMUNITARI
L’activitat administrativa de foment ocupa un lloc destacat en el dret comunitari donat
que es molt freqüent l’atorgament d’ajuts i subvencions publiques dels estats
membres a les seues empreses o als seues sectors econòmics mes desfavorits.
Això de vegades ha entrat en conflicte amb el lliure mercat i amb el dret de la
competència a nivell de la UE. Un dels objectius fonamentals que busca la UE es
fomentar una unió de mercat comunitari i per tant, l’atorgament tant d’igualtat com
de competències internes a tots els estats membres en igualtat de condicions. Les
normes internes de cada país seran proposades pels seus respectius governs si bé en
cap cas l’atorgament d’ajudes i de subvencions no podrà ni ser contraria al dret
comunitari ni tampoc distorsionar el lliure mercat ni la llibertat d’empresa.

El regim general del dret comunitari ha consistit amb caràcter general en establir
garanties i limitacions per a garantir la lliure competència i en conseqüència ha legislat
en el sentit de limitar o de prohibir els ajuts econòmics provenint de fons públics que
amenacen o puguen falsejar la competència.

NORMATIVA COMUNITARIA
La norma més important és el tractat de funcionamiento de la UE. Aquest assenyala
que excepte que els tractats interns de cada estat membre disposen algo diferent
seran incompatibles amb el mercat interior les ajudes en la mesura que afecten als
intercanvis comercials entre estats membres o a traves de fonts estatals les activitats

19
de l’AP que amenacen o falsejant la competència afavorint a determinades empreses o
a determinats productors.
El TFUE també assenyala que si que son compatibles amb el mercat interior en primer
lloc
Preg mar totes les ajudes
- Les ajudes de caràcter social concedides a consumidors individuals sempre i
quan les mateixes s’atorguen sense cap tipus de discriminació basada en l’origen dels
productes.
- Les ajudes destinades a reparar els perjudicis ocasionats per desastres naturals
o altres esdeveniments equiparables com per exemple una pandèmia o una guerra.
- Les ajudes destinades a afavorir el desenvolupament econòmic de regions
concretes en les quals el nivell de qualitat de vida siga anormalment baix o tingui una
taxa de atur extraordinària o que es troben en una situació estructural, econòmica i
social de extraordinària fragilitat.
- Les ajudes per a la realització d’un projecte d’important interès per a la pròpia
UE.
- Les ajudes destinades a resoldre una greu pertorbació en l’economia d’un EM.
- Les ajudes destinades a facilitar el desenvolupament de determinades activitats
o de determinades regions econòmiques sempre i quan no alteren les condicions dels
intercanvis en forma contraria a l’interès comú.
- Les ajudes destinades a promoure la cultura i la conservació del patrimoni quan
no alteren les condicions del intercanvi i de la competència en la UE en contra de
l’interès comunitari.
- La resta de categories d’ajudes que determine el consejo de la UE a proposta de
la comissió de la UE.

Els organismes comunitaris tenen el rol o tenen la obligació de comprovar si una ajuda
atorgada per un estat o a traves de fonts estatals no es compatible amb el mercat
interior o la ajuda s’atorga de manera abusiva per part de l’estat membre la comision
de la UE podrà decidir que l’estat membre interessat la suprimisca o modifique la
norma en el sentit que la comissió considere.
Per a l’atorgament de qualsevol ajuda per part dels estats membres, la comissió ha de
ser informada dels projectes legislatius de concessió o modificació d’atorgament
d’ajudes amb la suficient antelació per a poder presentar les seues observacions.

1. POTESTATS DE INTERVENSIÓ DE LES AUTORITATS COMUNITARIES

20
La comissió europea es qui controla de manera permanent els ajuts existents en els
estats membres i te atorgades les següents funcions:
- Proposa als estats les mesures que considera adequades que exigeix el mercat
interior per a deixar sense efecte determinats ajuts.
- Si la comissió comprova posteriorment al corresponent procediment
contradictori que un ajut atorgat per l’estat de forma directa o indirecta que l’ajuda no
es compatible amb el mercat interior instarà a l’estat membre a suprimir-la o a
modificar-la dins d’un termini establert.
- La comissió ha de ser informada amb la deguda antelació dels projectes dirigits
a concedir o a modificar ajudes per part dels estats membres. Es un tràmit
imprescindible i la seua omissió comportarà la nul·litat de ple dret tant de la norma
aprovatòria de l’ajuda com implicarà la devolució de l’ajuda per part dels receptors.
- Si per raons d’interès general o a causa d’una necessitat urgent per part d’un
EM la comissió podrà eximir a l’EM d’aquest procediment de control de ajudes i
subvencions.

2. LES MESURES DE FOMENT PER PART DE LES INSTITUCIONS COMUNITARIES.

A més de les responsabilitats anteriorment anomenades les institucions comunitàries
també tenen capacitat per donar mesures de foment, i en determinats sectors tenen
una importància considerable.
Les ajudes mes importants en col·laboració amb les AP estatals i regionals son del tipus
següent:
- Les institucions comunitàries afavoriran la concessió d’ajudes en materia
d’innovació i de recerca.
- Les institucions comunitàries promouran les ajudes per a frenar o afavorir
determinats sectors productius. Ex: la PAC.
- Les institucions comunitàries que estan en disposició d’atorgar ajuts a regions o
estats en situació econòmica critica.

3. FOMENT ADMINISTRATIU I AUTONOMIA TERRITORIAL

Les mesures de foment per part de les AP espanyoles no estan exemptes de conflicte
en matèria competencial. Així es prou freqüent el problema competencial entre les AP
autonòmiques i les AP estatals.
En matèria competencial les autonomies tenen atribuïdes competències sobre
agricultura, habitatge o cultura. I per altra banda tenen competència en materia

21
pressupostaria les AP estatals que podran limitar o supervisar els pressupostos
autonòmics en materia d’ajudes i subvencions.
També resulta molt conflictiu la competència sectorial autonòmica i les condicions
d’igualtat entre la ciutadania.
Segons la doctrina del TC les competències en matèria d’ajudes i subvencions son
exclusives, compartides i executives. Es a dir, correspon a cada govern autonòmic en
l’àmbit de les seues competències la potestat reglamentaria que implica l’aprovació de
disposicions per a l’execució de la normativa de l’estat. També te atorgada una funció
executiva, és a dir, te una potestat d’autoorganització de la pròpia AP i en general,
totes les funcions i activitats que la normativa vigent atorga a l’AP.
En relació a l’activitat de foment la seua competència correspon a la generalitat
valenciana. Amb aquesta finalitat el govern autonòmic pot atorgar ajudes i
subvencions a càrrec dels seus propis fons públics.
També correspon a la generalitat l’especificació i distribució dels objectius als quals es
destinen les subvencions estatals i comunitàries europees i la regulació de les
condicions d’atorgament, la gestió, la tramitació i la concessió.
Finalment també correspon a la generalitat la participació del govern autonòmic en la
determinació de les subvencions estatals i comunitàries europees, en els termes que
fixe l’estat espanyol.

MITJANS DE CONTROL DE L’ACCIÓ DE FOMENT

Les activitats de foment comprenen diversos tipus de modalitats sempre i quan
l’Administració estiga en disposició d’acomplir amb els objectius marcats i de poder
justificar la finalitat de la suspensió.
Entre les mesures de foment podem trobar les següents:
 Les mesures honorífiques, és a dir, les conderacions, els títols nobiliaris, el
reconeixement de qualitat, les qualificacions acadèmiques, els premis...
D’aquesta manera, l’Administració reconeix honoríficament un èxit cap a una
empresa o cap a una persona i, a més, indirectament, genera estímuls
materials.
 Les mesures jurídiques, és a dir, activitats de l’Administració pendents de
permetre a les empreses i a les persones accedir a beneficis de tipus fiscal o
atorgament de noves subvencions.
 Les mesures econòmiques: Les més habituals, i consistirien en subvencions,
desgravacions, exempcions fiscals o activitats de mecenatge.

22
Control de l’acció de foment:

L’Administració com en qyalsevol procediment administratiu esta subjecta a controls

tant, interns com externs, per tal de verificar que l’Administració no malversa fons i
que les () atorgadeds compleixen amb els fins prèviament estipulats.
1. Intervenció interna de la Administració
Es a dir, cada Administració en disposició d’atorgar ajuts i subvencions esta controlada
per un funcionari de carrera que depèn del Ministeri d’Hisenda i que, per tant, no esta
subjecte a la direcció per part d’eixa mateixa administració, sinó que depèn d’una
administració de rang superior. Així, el funcionari serà: independent, imparcial i
inamovible.
El interventor de l’Administració no podrà impedir l’atorgament de la subvenció, però
si, podrà deixar constància escrita d ela contrarietat a dret de la subvenció i, per tant,
suposa una forma de prevenció de l’atorgament incorrecte de subvencions (alcalde de
vlc pot atorgar subvenció a ocupes de X carrer i el funcionari no podrà fer res pero en
el expedient podrà posar “reparo” i si un altra persona impugna el jutge vora que el
expedient no estava a favor) (es a dir, els secretaris no poden prohibir el atorgament)
2. La sindicatura de comptes
Aquests organismes tenen funcions molt similars, es tracten d’administracions
independents que tenen atribuït el paper de supervisar els pressupostos de les
administracions, el compliment de les subvencions i de les ajudes atorgades i, si es cau,
si detecten que els fons s’han gastat de forma incorrecta o contraria al inicialment
previst podran incoar un expedient per tal que els responsables de l’administració
tornen els diners incorrectament gastats.
La seva funció es supervisar pressupostos municipals, autonòmics i, avui en dia, la casa
reial.
3. Control parlamentari i polític: local, autonòmic i nacional.
Com per a qualsevol actuació administrativa, la Administració en cas d’atorgament
d’ajudes i subvencions ha de comptar, no nomes, en el vistiplau de l’Alcalde sinó que
també, hauré de ficar d’acord a la resta de membres del seu partit i, si no governa en
majoria, alguns dels partits de la oposició. Per tant, la votació en contra dels partits de
l’oposició impedirà, en moltes ocasions, l’aprovació o èxit de l’atorgament de la
subvenció.
4. Recursos administratius i recursos contenciosos administratius.
Novament, com en qualsevol acte administratiu la administració ha d’oferir la
possibilitat al ciutadà de impugnar les seues decisions i, la llei de la jurisdicció
contenciosa, permet a qualsevol particular discutir la legalitat de les decisions de
l’Administració davant dels tribunals.

23
PROCEDIMENT D’ATROGAMENT SUBVENCIONS
Si be es cert que existeix una llei general de subvencions, cada CCAA podrà dictar en
l’exercici de les seves competències disposicions normatives addicionals per a
desenvolupar, les seves prerrogatives en matèria de foment administratiu.
El procediment d’atorgament es el següent:
1. En primer lloc, el procediment sol iniciar-se d’ofici, l’administració publica una
convocatòria, i obri un termini per a que la ciutadania i les empreses puguen
participar. La convocatòria, necessàriament ha de de concretar:
 quantia de les subvencions
 requisits dels aspirants
 documentació a presentar
 criteris de prioritat
 òrgans responsables
 calendari per a atorgar-les.
Simultàniament, la administració haurà de publicar les fases reguladores. Aquests
fases poden ser:
 individuals per a la subvenció en concret.
 aplicades a la generalitat de subvencions
 o, directament, remetre’s a la Llei general de subvencions.

2. Els aspirants, presentaran les seves sol·licituds i, la administració obrirà un termini

de 10 dies hàbils per esmenar/subsanar els defectes advertits per al administració
en les instancies presentades.
No qualsevol error es subsanable, per exemple: impagament d’una taxa, no fer
referencia a la subvenció a la que es presenta.
També hi hauran defectes esmenables: no acompanyar el DNI o no acompanyar el
jsutificant de pagament de la taxa, sempre i quan, la mateixa s’haja pagat en temps i
forma.
La no subsanció o impossibilitat de subsanar implica l’exclusió del procediment.
3. Avaluació de les sol·licituds presentades i proposta de resolució.
En aquesta fase, la administració elabora un llistat preliminar de qui resultarà
beneficiari de la subvenció i proposar al òrgan competent que confirme ixe mateix
llistat.
Els particulars poden presentar al·legacions a la proposta de resolució.
4. Resolució definitiva i publicació del llistat de beneficiaris.

24
Fase que conclou el procediment que, es definitiu en via administrativa i que, per
tant,, ja es susceptibles de ser impugnada davant dels tribunals.

TIPOLOGÍA DE PROCEDIMENTS PER ATORGAR UNA SUBVENCIÓ

1. En primer lloc, el mes habitual es, la convocatori pública i en lliure concurrència.
Poden atorgar-se subvencions sense convocatòria publica, exclusivament, per les
raons taxades legalment:
o Per estar així previst en els pressuposts generals de l’Estat o CCAA o
Administracions Locals
o Per estar previst així en una norma amb rang de llei
o Excepcionalment, en aquells casos que la administració acrediti raons d’interès
públic, interes social, econòmic o humanitari, o altres causes que impedixquen
la convocatòria publica.

2. Atorgament de subvencions en concurrència competitiva. Similar a la convocatòria

publica i de lliure concurrència.
Expedient s’inicia a traves de convocatòria publica
Administració instrueix i proposa al òrgan competent com a determinar el
procediment
Administració dicta una resolució, concloent l’expedient
Finalment, haurà de comunicar el resultat de la resolució a la Unió Europea i, a més, el
beneficiari de la subvenció signa o es compromet a complir en l’objectiu de la
subvenció, estableix una relació jurídica amb la administració i, s’integren una sèrie de
drets i obligacions entre la administració i el subvencionat.
Exemple: beca Erasmus perquè la administració comprovarà la supervisió documental
de que els diners no s’han gastat per a altre fi.

3. Atribució directa.

FORMES EXTINCIÓ SUBVENCIÓ

Les formes d’extinció de la subvenció son les següents:
1. Pel compliment per les parts de les seues obligacions.
2. Per renuncia del beneficiari
3. Per haver incorregut (la subvenció) en una causa de nul·litat de ple dret, ja siga, a
traves de recurs administratiu, de revisió d’ofici o per sentencia.

25
4. Per una causa, especialment inclosa, en la Llei general de subvencions, com es no
estar dotada pressupostàriament la partida que anava a pagar la subvenció.
5. Per revocació. La revocació es una decisió de la Administració consistent en retirar
la subvenció atorgada si detecta de forma clara que el beneficiari no esta complint
amb les objectius establerts per a la subvenció.
La revocació tindrà com a efecte el retorn per part del beneficiari de la quantia de
la subvenció, incrementat amb interes legal dels diners, incrementat en un 25%.

Causes nul·litat de ple dret llei 39/2015 art. 69 pregunta examen

EL REINTEGRAMENT DE LA SUBVENCIÓ
És la conseqüència de la revocació o del incompliment per part del beneficiari de les
condicions establertes en la convocatòria de la subvenció.
El reintegrament pot produir-se per les següents causes:
1. Falsejament de les dades subministrades a la administració per a obtenir la
subvenció.
2. Incompliment de l’objectiu que, normalment, s’identifica amb la declaració de
caducitat de la subvenció. El temps de l’atorgament de la subvenció es
important. Si passa el temps i ja no te sentit per a complir el objectiu operarà la
caducitat.
3. Incompliment de la justificació o, justificació insuficient, del compliment dels
objectius per part del beneficiari.
4. Resistència, obstrucció o negativa a permetre a la administració la comprovació
i el control financer.
5. Per raons d’interès públic.

RÈGIM JURÍDIC DE LA SUBVENCIÓ

La subvenció es un actes administratiu unilateral per part de l’administració que
requereix l’acceptació formal per part del beneficiari. Una vegada vigent la subvenció,
comporta una relació jurídica entre la administració i la persona beneficaria. El règim
jurídic de la subvenció les característiques següents:
 Beneficiari obligació de realitzar l’activitat o d’adoptar el comportament que
justifica la subvenció
 Obligació del beneficiari de realitzar les altres actuacions accessòries a la
subvenció, per exemple: contractar personal minusvàlid, donar compte a la
administració del compliment de la subvenció, facilitar actuacions
administratives, donar publicitat al fet de resultar beneficiari.
 Comporta la potestat o el poder de l’administració de controlar el compliment
efectiu de les obligacions per part dels beneficiaris.
 Comporta el dret del beneficiari de renunciar la subvenció

26
 Implica la potestat de l’administració de modificar o revocar la subvenció i de
reclamar el reintegrament de les quanties efectivament abonades, sempre i
quan, l’administració acredite l’incompliment de les obligacions per part del
beneficiari.
 Possibilitat de la administració d’adoptar mesures sancionadores, a banda, del
reintegrament de la subvenció.

27