T10 Admin

Download as docx, pdf, or txt
Download as docx, pdf, or txt
You are on page 1of 13

TEMA 10- El procés contenciós-administratiu

1- Les parts del procés


El procés contenciós administratiu s’orienta en funció del principi dispositiu.
Els òrgans judicials estan obligats a jutjar “dins el límit de les pretensions formulades per les parts i dels
motius que fonamentin el recurs i l'oposició” (art. 33.1 LJCA).

A les parts li són d’aplicació els principi:


• Principi de dualitat de parts: la part demandant o recurrent es la que interposa el recurs contenciós
administratiu; y la part demandada és sempre una Administració autora de l’acte o reglament
recorregut.
• Principi de contradicció.
• Principi d’igualtat de les parts.

És un procés judicial que es desenvolupa, ordinàriament, entre dues parts:


 Una part demandant: Normalment és el ciutadà perjudicat per l’acció administrativa. Però també, a
vegades, és la pròpia AP quan recorre contra l’actuació d’una altra Administració, o bé perquè l’obliga la
legislació si vol anul·lar els seus propis actes
 Una part demandada, però pot haver una tercera part, des del moment en que algun interessat, aliè en
principi al conflicte entre Administració i administrat, desitja participar en el procés com a codemandat, és
a dir, beneficiat per l’acte administratiu que es recorre.

Per a iniciar qualsevol procés es requereix tenir capacitat processal i el dret o interès legítim per a
emprendre el litigi. Però, per a començar un procés concret contra l’Administració Pública es necessita, a
més, tenir legitimació. Per una altra part, s’exigeix també la postulació processal, és a dir, la intervenció de
representants professionals de les parts del procés.

LA CAPACITAT PROCESSAL:
Les parts per intervenir en el procés han de tenir capacitat processal (art. 18LJCA): és la mateixa que la
exigida en el procediment administratiu.

La capacitat processal és un requisit mínim, previ i fonamental per a iniciar un procés jurisdiccional.
Aquesta capacitat la tenen:
- Les persones físiques o jurídiques, inclús el concebut i no nascut per als efectes que li siguin
favorables
- Les masses patrimonials
- Entitats sense personalitat jurídica a les que la llei els hi reconegui expressament
- El Ministeri Fiscal
- Els grups de consumidors o usuaris o altres grups d’afectats

En el procés contenciós administratiu, la capacitat s’estén:


- Als menors d’edat en defensa d’aquells dels seus drets l’exercici dels quals estigui permès per
l’Ordenament Jurídic Administratiu, sense necessitat de l’assistència de la persona que exerceix la
tutela.
- També els grups d’afectats, les unions sense personalitat o els patrimonis independents tenen
capacitat processal quan una llei ho declari expressament.

a) LA LEGITIMACIÓ I POSTULACIÓ:
Per a ser part del procés és imprescindible tenir una relació amb l’objecte del procés, per al reconeixement
de drets o interessos propis o, excepcionalment de tercers.
La legitimació és l’aptitud específica per a ser part en un determinat i concret procés contenciós
administratiu, no solament per a recórrer o demandar (legitimació activa) sinó també per a ser demandat
TEMA 10- El procés contenciós-administratiu
(legitimació passiva).  Dos tipus de legitimació.

• Legitimació activa:
Està legitimat activament qui pot accedir als Jutges i Tribunals de l’ordre jurisdiccional contenciós
administratiu per a plantejar una demanda contra qualsevol de les AAPP, e inclús contra persones físiques
o entitats privades junt amb ella, amb la finalitat d’impugnar la seva actuació presumptament il·legal.
Tenen legitimació activa:
i. “Les persones físiques o jurídiques que exerceixin un dret o un interès legítim.
ii. Les corporacions, associacions, sindicats i grups i entitats a les quals es refereix l'article 18 que
siguin afectats o estiguin legalment habilitats per a la defensa dels drets i els interessos legítims
col·lectius.
iii. L'Administració de l'Estat, quan exerceixi un dret o un interès legítim, per impugnar els actes i les
disposicions de l'Administració de les comunitats autònomes i dels organismes públics que s'hi
vinculen, així com els de les entitats locals, de conformitat amb el que disposa la legislació de règim
local, i els de qualsevol altra entitat pública no sotmesa a la seva fiscalització.
iv. L'Administració de les comunitats autònomes, per impugnar els actes i les disposicions que afecten
l'àmbit de la seva autonomia, emanats de l'Administració de l'Estat i de qualsevol altra
administració o organisme públic, així com els de les entitats locals, de conformitat amb el que
disposa la legislació de règim local.
v. Les entitats locals territorials, per impugnar els actes i les disposicions que afecten l'àmbit de la
seva autonomia, emanats de les administracions de l'Estat i de les comunitats autònomes, així com
els d'organismes públics amb personalitat jurídica pròpia vinculats a una i altres o els d'altres
entitats locals.
vi. El ministeri fiscal, per intervenir en els processos que determini la Llei.
vii. Les entitats de dret públic amb personalitat jurídica pròpia vinculades o dependents de qualsevol
de les administracions públiques per impugnar els actes o les disposicions que afectin l'àmbit de les
seves finalitats.
viii. Qualsevol ciutadà, en l'exercici de l'acció popular, en els casos que les lleis preveuen expressament.
ix. Per a la defensa del dret d'igualtat de tracte entre dones i homes, a més dels afectats i sempre amb
la seva autorització, també hi estan legitimats els sindicats i les associacions legalment constituïdes
el fi primordial de les quals sigui la defensa de la igualtat de tracte entre dones i homes, respecte
dels seus afiliats i associats, respectivament” (art. 19 LJCA).

Aquesta legitimació es subordina al compliment de certes condicions, segons cada cas:


- Dret o interès legítim: Respecte als drets és suficient en que el titular del dret l’exhibeixi, però
l’interès legítim genera dubtes. En el procés contenciós administratiu la interpretació de l’interès
legítim es fa traslladat l’amplia concepció que existeix en el procediment administratiu, és a dir, la
possibilitat d’obtenir un benefici jurídic particular en cas de resultat estimat el seu recurs.
- Corporacions, entitats, etc.: Estan legitimats sempre que resultin afectats per l’actuació
presumptament il·legal, o bé estiguin legalment habilitats per a defensar drets o interessos
col·lectius
- Administracions Públiques: Estan legitimades per a impugnar les actuacions de les demes
Administracions, en els termes que preveuen les lleis. La resta d’entitats públiques poden recórrer
contra actes o disposicions que afecten a l’àmbit del seu objecte institucional
- Ministeri Fiscal: Solament intervé en els processos contenciosos administratius que determina la
llei, particularment en els processos contenciosos administratius que es refereixin a la protecció de
drets fonamentals i en los de declaració d’extinció de partits polític
- Acció Popular: És una formula que permet a qualsevol ciutadà impugnar actuacions – o la
inactivitat – de l’Administració en defensa de la legalitat, exercint l’acció publica, però solament en
els casos previstos per lleis específiques.
TEMA 10- El procés contenciós-administratiu

Un supòsit especial de legitimació activa:


- És el que permet als membres de les Administracions Locals recórrer en via contenciosa
administrativa contra els seus propis actes o acords, sempre que haguessin votat en contra de
l’aprovació en la sessió corresponent.

Els demandants o recurrents legitimats poden exigir:


- L’anul·lació d’un acte o acord, exprés o presumpte, d’un òrgan administratiu, o d’una disposició de
caràcter general de rang inferior a la llei, fins al restabliment de la seva situació jurídica
individualitzada
- La declaració de responsabilitat pels danys i la consegüent compensació
- Demanar que es condemni expressament a l’AP a complir algun dels seus deures legals
- Sol·licitar en la seva demanda que el Jutge o Tribunal plantegi una qüestió d’il·legalitat, per a
declarar nul·la la norma reglamentaria en la que es va recolzar l’AP per a dictar l’acte administratiu
il·legal
- Sol·licitar una mesura cautelar de caràcter negatiu o de caràcter positiu

Però no tenen legitimació:


- “a) Els òrgans d'aquesta Administració i els membres dels seus òrgans col·legiats, llevat que una llei
ho autoritzi expressament.
- b) Els particulars quan actuïn per delegació o com a simples agents o mandataris de l'Administració.
- c) Les entitats de dret públic que siguin dependents o estiguin vinculades a l'Estat, les comunitats
autònomes o les entitats locals, respecte de l'activitat de l'Administració de la qual depenguin. Se
n'exceptuen les entitats que, mitjançant llei, hagin estat dotades d'un estatut específic d'autonomia
respecte de l'Administració esmentada” (art. 20 LJCA).

• Legitimació passiva:
 Part demandada: Administració Pública.
 Part condemnada: les persones o entitats que els seus drets o interessos es poden veure afectats per la
estimació de les pretensions dels demandants, així com les assegurances de les AP que en els casos en que
es demanda la responsabilitat patrimonial d’aquestes.

Tenen legitimació passiva:


- Les AAPP dels òrgans de les quals provingui l’acte, disposició, operació material o via de fet, o a
les que s’imputi la falta d’actuació deguda
- Les persones a favor de les quals derivin drets o interessos legítims de l’acte o disposició
impugnat, ja que, en el cas d’anul·lar-se les actuacions i reconèixer-se les pretensions dels que
impugnen, podrien veure afectats negativament els seus drets o interessos

LA POSTULACIÓ PROCESSAL (art. 23 i 24 LJCA)


La postulació processal fa referència a la intervenció en el procés, de professionals per a representar i
assistir o defensar els drets e interessos legítims de les parts processals davant dels Jutges i Tribunals.
Aquesta postulació pot ser voluntària o obligatòria, en funció de les dificultats o importància dels
processos, de les quanties econòmiques o d’altres circumstàncies.

Òrgans unipersonals (Jutjats): poden conferir la seva representació processal a un procurador i han de
ser assistits jurídicament, en tot cas, per un advocat.
Òrgans col·legials: és imprescindible la representació d’un procurador i l’assistència d’un advocat. (quan
es substancia el procés davant de: Tribunals Superiors de Justícia, Audiència Nacional i Tribunal Suprem)
TEMA 10- El procés contenciós-administratiu

La representació o defensa de:


- Administració de l’Estat i dels seus organisme autònoms correspon als Advocats de l’Estat.
- Comunitats autònomes correspon als Lletrats dels seus propis Serveis Jurídics.
- Les Entitats Locals, en alguns casos tindran els seus propis lletrats i en altres contractaran els serveis
professionals d’un advocat.

Els funcionaris públics que no tenen reconegut el dret a la justícia gratuïta, amb independència dels seus
recursos, poden comparèixer per si mateixos en defensa dels seus drets estatutaris, però solament quan
el recurs es refereixi a qüestions de personal que no impliquin separació d’empleats públics inamovibles

2- L’objecte del recurs


L’objecte habitual i ordinari de procés contenciós administratius és la impugnació dels actes
administratius suposadament il·legals, expressos o presumptes, que hagin posat fi a la via administrativa,
ja siguin resolutoris o de tràmit. Els de tràmit només en cas de decidir directa o indirectament el fons de
l’assumpte, determinar la impossibilitat de continuar amb el procediment, produir indefensió, produir un
perjudici irreparable a drets o interessos legítims.

Hi ha quatre modalitats de recurs contenciós administratiu (art. 25 i seg. LJCA):


- Actes expressos i presumptes
- Disposicions generals: el recurs pot ser directe (és aquell que es pot interposar directament contra
el Reglament, un co publicat i dins del termini legal) i indirecte (permet la impugnació d’actes
d’aplicació del Reglament, argumentat que el Reglament és il·legal), és a dir, contra la disposició
general directament i contra els actes d’aplicació de la disposició general al·legant la il·legalitat
d’aquesta.
- Inactivitat de l’Administració: procedeix quan l’Administració esta obligada a realitzar una
prestació concreta en favor d’una o més persones determinades, en virtut d’una norma que no
necessita un acte d’aplicació, així com d’un acte, contracte o conveni, i aquesta no compleixi. Es pot
interposar el recurs contra la falta de resposta de l’Administració, o el incompliment d’una
obligació o prestació a favor d’administrats
- Via de fet: l’interessat podrà formular requeriment a l’Administració actuant intimant la seva
cessació. Si aquesta intimació no es formula o no és atesa dins dels deu dies següents a la
presentació del requeriment, podrà deduir directament recurs contenciós administratiu (art. 30
LJCA)
Exemple: quan l’Administració ocupa la propietat d’un particular sense cobertura legal.

3- Les pretensions del procés


Encara que tècnicament el recurs s’interposa contra un acte exprés i presumpte o un reglament, l’objecte
real del recurs contenciós administratiu són les pretensions del recurrent.
Aquest procés controla l’activitat o la inactivitat de l’administració sobre la base de les pretensions del
recurrent.

Classes de pretensions: Les pretensions de les parts variaran en funció de l’activitat administrativa
impugnada  declaratives, de condemna, d’execució, prestacionals...
- Els demandants poden pretendre la declaració de no ser conforme a Dret l’activitat impugnada i, si
aquesta és un acte o disposició general, la seva anul·lació.
- Pot demanar-se també el reconeixement d’una situació jurídica individualitzada vulnerada, si es
que existeix, i totes les mesures adequades per al restabliment de dita situació jurídica, inclosa la de
indemnització dels danys i perjudicis causats quan procedeixi.
- Quan es tracta d’una pretensió de condemna a l’Administració per que cesi o es modifiqui
TEMA 10- El procés contenciós-administratiu
l’actuació impugnada i adopti les mesures pertinents per la satisfacció del dret o interès vulnerat.
- Si el recurs es dirigeix conta la inactivitat de l’Administració, el demandant podrà pretendre que
l’òrgan judicial condemni a l’Administració al compliment de les seves obligacions en els terminis
concrets en què estiguin establerts.
- Si, finalment, té per objecte un actuació material constitutiva de via de fet, el demandant podrà
pretendre que se li declari contrària al Dret, que s’ordeni el cessament de dita situació i s’adoptin
les mesures necessàries de restabliment.

Principi de congruència: És dóna quan la pretensió formulada, per lo demés, delimita els terminis del
debat processal i fixa els límits del “fallo” com en qualsevol tipus de procés. El principi de congruència
obliga als òrgans judicials a jutjar dins d’aquests límits

Acumulació de Pretensions: En un mateix procés poden deduir-se pel demandant diferents pretensions en
relació amb un mateix acte o amb varis actes, disposicions o actuacions entre els que existeixi connexió
directa. Es produeix llavors, en el mateix recurs una acumulació de pretensions. Acumulació de pretensions
per un mateix demandant en relació a diverses actuacions administratives entre les que existeix connexió
directa.

No obstant, si l’òrgan jurisdiccional no estima pertinent l’acumulació, per faltar aquella connexió directa,
ordenarà que la part recurrent interposi per separat varis recursos, atorgant-li a l’efecte un termini de
trenta dies.

Ampliació dels Recursos: Consisteix en la possibilitat que té el demandant o recurrent, abans de


formalitzar la demanda, d’ampliar la seva reclamació a qualsevol altre acte administratiu que, dictat
desprès de la interposició d’aquell, tingui relació amb l’acte respecte del qual ja s’està tramitant el procés

4- El procediment contenciós administratiu.


Regulació: a partir del Títol IV. de la LJCA + Llei enjudiciament civil té caràcter supletori.

Requisits necessaris per interposar el recurs contenciós administratiu:


1. Esgotar la via administrativa (excepció: la impugnació d’una disposició de caràcter general i el recurs
especial per a la protecció dels drets fonamentals de la persona.
2. Quan es pretén exigir el compliment per l’Administració d’una prestació a la que està legalment
obligada, la Llei en ocasions obliga a presentar una reclamació prèvia.
3. S’exigeix formular un requeriment previ a les Entitats locals per impugnar els seus acords o actes.
4. En el cas del recurs de lesivitat, l’administració autora de l’acte que es pretén anular ha de prèviament
declarar-ho lesiu per a l’interès públic.
5. El recurs s’ha d’interposar en el termini de dos mesos a comptar a partir de la notificació, publicació o
de la declaració de lesivitat. En el cas dels actes presumptes, el termini és de sis mesos a comptar des
de el dia següent a aquell en que es produeixi d’acord amb la seva normativa especifica. Però si
s’interposa davant d’una actuació en via de fet, el termini es de 20 dies a partir del dia en que es va
iniciar la via de fet, i de 10 dies a partir del següent a la terminació del termini establert a l’art. 30 LJCA
si es va produir un requeriment previ.
6. Els terminis per a la interposició del recurs són de caducitat. El mes d’agost és inhàbil.
7. A diferencia del que succeeix amb el procediment administratiu, el procés contenciós administratiu no
és gratuït, es necessari pagar unes taxes judicials.

5- Procés ordinari:
Interposició, admissió del recurs i emplaçament de les parts:
S’inicia per un simple escrit que es limita a citar la disposició, acte, inactivitat o actuació constitutiva de via
TEMA 10- El procés contenciós-administratiu
de fet que s’impugna i a sol·licitar que es tingui per interposat el recurs (+ documents que s’enumeren a
l’art. 45 LJCA, relatius a la representació i legitimació, i copia de la disposició o acte).

ESCRIT D’INTERPOSICIÓ:
El procediment s’inicia per mitjà de l’escrit d’interposició. És un escrit molt senzill en el que s’haurà de
citar e identificar l’objecte del recurs i sol·licitar que es tingui per interposat el recurs.
El termini per a interposar aquest escrit d’interposició és:
- Si l’objecte del recurs és un acte exprés, el termini serà de 2 mesos contats des de el dia següent
de la notificació de l’acte o de la publicació del Reglament
- Si es tracta d’un acte presumpte, el termini serà de 6 mesos contats des de el dia següent a la
producció de l’acte presumpte mitjançant silenci segons la normativa aplicable

A aquest escrit d’interposició se li haurà d’adjuntar la documentació acreditativa de la representació


processal, de la legitimació i copia de l’acte o resolució objecte del recurs, a més a més dels documents que
el Tribunal requereixi que falten.
Un cop presentat l’òrgan jurisdiccional requerirà a l’Administració Pública demandada per a que remeti
l’expedient administratiu

Posteriorment el secretari judicial reclamarà l’expedient administratiu (art. 48 LJCA) a l’Administració


demandada per a la seva remissió en el termini de 20 dies improrrogables.

Desprès de l’examen de l’expedient administratiu, i prèvia posada en coneixement a les parts per a que
al·leguin el que estimen procedent en el termini de deu dies, el Jutge, si s’escau, declararà no admetre el
recurs si es donen les següents causes:
 Falta de jurisdicció o incompetència del Jutjat o Tribunal.
 Falta de legitimació.
 S’ha interposat el recurs contra activitat no susceptible d’impugnació.
 Caducitat del termini d’interposició del recurs
 Altres causes relacionades amb motius de fons o amb els supòsits específics de la via de fet o la
inactivitat de l’Administració.

Al·legacions i proves:
La part actora disposa d’un termini de 20 dies per a formular la demanda.
Però si transcorren aquests dies, es declara per auto la caducitat del recurs.
Presentada la demanda es dóna trasllat amb l’expedient administratiu a les parts demandades que
haguessin comparegut per a que contestin en el termini de 20 dies.
No s’admet la contestació de l’Administració sinó va acompanyada de l’expedient administratiu.

En els escrits de demanda i contestació es pol sol·licitar que es celebri vista, que es presentin conclusions o
que el plet sigui declarat conclús, sense més tràmits, per a sentencia (art. 60 i 61 LJCA).

Es pot sol·licitar prova en els escrits de demanda i contestació sobre els fets rellevants per a la resolució del
recurs que no constin o estiguin incorrectes en l’expedient o no haguessin sigut degudament valorats per
l’Administració al dictar l’acte.
 El Jutge també pot acordar d’ofici la prova com a diligencia Termini de 30 dies per a pràctica la prova.
 La pràctica de la prova sol podrà sol·licitar-se en l’escrit de demanda, en el de contestació o en el
d’al·legacions prèvies. També podrà acordar-la d’ofici el Jutge o Tribunal.

Vista i conclusions:
Les parts poden sol·licitar que tingui lloc una vista on es presentin les conclusions o que el plet sigui
TEMA 10- El procés contenciós-administratiu
declarat conclús, sense cap altre tràmit, per a sentència.

Es sol·licita per mitjà d'un altressí en els escrits de demanda o contestació o mitjançant un escrit presentat
en el termini de cinc dies comptats des que es notifiqui la diligència d'ordenació que declari conclús el
període de prova.
El secretari judicial ha de proveir segons el que hagin sol·licitat les parts de manera coincident.
- només pot acordar la celebració de la vista o la formulació de conclusions escrites quan ho sol·liciti
el demandant o quan, havent-se practicat una prova, ho sol·liciti qualsevol de les parts

Si les parts no han formulat cap sol·licitud, el jutge o el tribunal, excepcionalment, atesa l'índole de l'afer,
pot acordar que tingui lloc la vista o la formulació de conclusions escrites.

Tant a la vista com a les conclusions les parts formularan al·legacions succintes sobre els fets, valoració de
la prova practicada i els fonaments de dret en que fonamenten les seves pretensions.

En l'acte de la vista o en l'escrit de conclusions no es poden plantejar qüestions que no hagin estat
suscitades en els escrits de demanda i contestació.
- Quan el jutge o el tribunal consideri oportú que en l'acte de la vista o en les conclusions es tractin
motius rellevants per a la decisió i diferents dels al·legats, ho ha de posar en coneixement de les
parts mitjançant provisió i els ha de donar un termini de deu dies per ser escoltades. Contra
aquesta provisió no s'hi pot interposar cap recurs.

Desprès el jutge o el tribunal ha de declarar que el plet ha quedat conclús per a sentència, llevat que faci
ús de la facultat a la qual es refereix l'apartat 2 de l'article 61, cas en què la esmentada declaració s'ha de
fer immediatament després que finalitzi la pràctica de la diligència o les diligències de prova acordades
(art. 64.4 LJCA)

Finalització:
La sentencia és la resolució de l'òrgan judicial que posa fi al procés contenciós administratiu donen
resposta a les pretensions de les parts. Ha de contenir una relació de les actuacions de les parts, dels fets i
els fonaments jurídics en els que es fonamenta la decisió del Tribunal.
 El fallo podrà ser: inadmissibilitat del recurs o d’estimació o desestimació del mateix.

En primera o única instància, l’òrgan jurisdiccional, en dictar sentència o en resoldre per interlocutòria els
recursos o els incidents que es promogui davant seu, ha d’imposar les costes a la part que hagi vist
rebutjades totes les seves pretensions, llevat que apreciï, i així ho raoni, que el cas presentava seriosos
dubtes de fet o de dret.

Cada part ha d’abonar les costes causades a la seva instància i les comunes per meitat, llevat que l’òrgan
jurisdiccional, raonant-ho degudament, les imposi a una d’elles per haver sostingut la seva acció o haver
interposat el recurs amb mala fe o temeritat.

Termini per dictar sentencia: deu dies des que el plet ha estat declarat conclús i ha de decidir sobre totes
les qüestions controvertides en el procés.
- Però si el jutge o el tribunal aprecia que no es pot dictar dins el termini indicat, ho ha de raonar
degudament i ha d'assenyalar una data posterior concreta perquè es dicti i notifiqui.

Efectes:
 La inadmissibilitat o desestimació del recurs només produeix efectes entre les parts.
 L'anul·lació d'una disposició o un acte produeix efectes per a totes les persones afectades.
TEMA 10- El procés contenciós-administratiu
 Les que anul·lin una disposició general tenen efectes generals des del dia en què sigui publicada la
decisió i els preceptes anul·lats al mateix diari oficial en què ho hagi estat la disposició anul·lada.
 L'estimació de pretensions de reconeixement o restabliment d'una situació jurídica individualitzada
només produeix efectes entre les parts. No obstant això, aquests efectes es poden estendre a
tercers

Altres formes d'acabament del procediment (art. 74 a 77 LJCA):


A. Caducitat: en els casos en que està prevista per la inactivitat del recurrent.

B. Desistiment: El recurrent pot desistir del recurs en qualsevol moment anterior a la sentència. Però
cal que el ratifiqui el recurrent o que estigui autoritzat per fer-ho. Si desisteix l'Administració
pública, s'ha de presentar testimoni de l'acord adoptat per l'òrgan competent conformement als
requisits exigits per les lleis o reglaments respectius (art. 74 LJCA). Ç

C. Aplanament: els demandats s'hi poden aplanar. Produït l'aplanament, el jutge o el tribunal, sense
cap altre tràmit, ha de dictar sentència d'acord amb les pretensions del demandant, llevat de si això
implica una infracció manifesta de l'ordenament jurídic (art. 75 LJCA).

D. Reconeixement de la pretensió en via administrativa: Si, interposat recurs contenciós administratiu,


l'Administració demandada reconeix totalment en via administrativa les pretensions del
demandant, qualsevol de les parts pot posar-ho en coneixement del jutge o el tribunal, quan
l'Administració no ho faci.

El secretari judicial ha de manar escoltar les parts pel termini comú de cinc dies i, amb la comprovació
prèvia del que s'ha al·legat, el jutge o tribunal ha de dictar interlocutòria en què declari acabat el
procediment i ordeni l'arxivament del recurs i la devolució de l'expedient administratiu, si el
reconeixement no infringeix manifestament l'ordenament jurídic. En aquest últim cas ha de dictar
sentència ajustada a dret (ART. 76 LJCA).

E. Conciliació: una vegada formulades la demanda i la contestació es pot assolir un acord que posi fi a
la controvèrsia, quan el judici es promogui sobre matèries susceptibles de transacció i, en
particular, quan versi sobre la estimació de quantitat.

L'intent de conciliació es pot produir en qualsevol moment anterior al dia en què el plet hagi estat declarat
conclús per a sentència. Si les parts arriben a un acord que impliqui la desaparició de la controvèrsia, el
jutge o el tribunal ha de dictar interlocutòria que declari acabat el procediment, sempre que el que s'ha
acordat no sigui manifestament contrari a l'ordenament jurídic ni lesiu de l'interès públic o de tercers.

6- Procediment abreujat:
És un procés simplificat, més àgil i breu que l’ordinari, que s’utilitza per als recursos que es dedueixin en
els assumptes que són competència dels Jutjats de lo Contenciós Administratiu i, en el seu cas Jutjats
Centrals de lo Contenciós Administratiu: quan la seva quantia no superi els 30.000€, en qüestions de
personal al servei de les AAPP, en assumptes de disciplina en matèria de dopatge, estrangeria e
inadmissió de peticions d’asil o la declaració judicial de partits polítics

El procediment abreujat també s’utilitza: al supòsit de que l’AP no executi els seus actes ferms, un cop
sol·licitada la seva execució per l’interessat. En aquest cas, haurà de tramitar-se el procediment abreujat
sigui quin sigui l’òrgan judicial competent

Característiques del procediment:


TEMA 10- El procés contenciós-administratiu
El procediment és, predominantment, oral i es basa en la realització de tots els tràmits, pràcticament, en
un sol acte.
- S’inicia mitjançant demanda, acompanyada dels documents en que el demandant o recurrent
fonamenta les seves pretensions, així com la resta de documents exigits en el procediment
contenciós administratiu ordinari.
- Un cop presentada la demanda, el Secretari del Jutjat examinarà la qüestió de la jurisdicció i
competència objectiva i, en cas de que procedeixi, l’admet, donant-li trasllat a l’Administració
Pública i a la resta de parts demandades, citant-les per a la celebració de la vista pública en dia i
hora determinats
- En l’acte de vista pública, el demandant pot començar exposant els fonaments de les seves
pretensions o limitant-se a ratificar els que ja ha exposat en la demanda. A continuació, l’AP i la
resta de parts demandades poden formular les al·legacions que considerin oportunes
- En cas de que no hi hagi conformitat en els fets i en el fonament de les pretensions, s’obri el
període probatori per tal de practicar les proves:

Els mitjans de prova es practiquen, quan sigui possible, de la manera prevista per al procediment ordinari.
Si alguna prova important no es pot practicar en l’acte de la vista, l’òrgan jurisdiccional suspendrà el
procés, senyalant en l’acte el lloc, dia i hora en que haurà de reprendre’s L’òrgan judicial dictarà sentència
en el termini de 10 dies

Es pretén donar major celeritat a determinats supòsits en la que per la seva quantia, característiques o
rellevància no sembla necessari mantenir determinats requisits processals establerts en el procés ordinari.

Les característiques fonamentals d’aquest procediment són (art. 78 LJCA):


a) Els jutjats contenciosos administratius i, si s'escau, els jutjats centrals contenciosos administratius
d'aquest ordre jurisdiccional coneixen, pel procediment abreujat, dels assumptes que siguin
competència seva que se suscitin sobre qüestions de personal al servei de les administracions
públiques, sobre estrangeria i sobre inadmissió de peticions d'asil polític, assumptes de disciplina
esportiva en matèria de dopatge, així com totes aquelles la quantia de les quals que no superi els
30.000 euros.
b) El recurs s'inicia per demanda, a la qual s'ha d'adjuntar el document o els documents en què l'actor
fonamenti el seu dret.
c) Presentada la demanda, el secretari judicial, apreciada la jurisdicció i competència objectiva del
tribunal, ha d'admetre la demanda.
d) Admesa la demanda, el secretari judicial n'ha d'acordar el trasllat al demandat, i ha de citar les
parts per a la celebració de la vista, amb indicació del dia i l'hora, i requerir a l'Administració
demandada que remeti l'expedient administratiu amb almenys quinze dies d'antelació del termini
assenyalat per a la vista.
e) Rebut l'expedient administratiu, el secretari judicial l'ha de remetre a l'actor i als interessats que
s'hagin personat perquè puguin fer al·legacions a l'acte de la vista.
f) Comparegudes les parts, o alguna d'aquestes, el jutge ha de declarar oberta la vista.
g) Si les parts no compareixen o ho fa només el demandat, el jutge o tribunal ha de considerar que
l'actor ha desistit del recurs i l'ha de condemnar a costes, i si hi compareix només l'actor, ha
d'acordar que prossegueixi la vista en absència del demandat.
h) Els mitjans de prova es practiquen en els judicis abreujats de la forma prevista per al judici ordinari.
 Si el jutge estima que no es pot practicar en la vista alguna prova rellevant, l'ha de suspendre, i
el secretari judicial competent ha d'assenyalar, en l'acte i sense necessitat de nova notificació, el
lloc, dia i hora en què s'ha de reprendre.
i) Després de la pràctica de la prova, si es fa, i, si s'escau, de les conclusions, escoltats els lletrats, les
persones que siguin part en els afers poden, amb la vènia del jutge, exposar de paraula el que
TEMA 10- El procés contenciós-administratiu
creguin oportú per a la seva defensa a la conclusió de la vista, abans de donar-la per acabada.
j) El jutge ha de dictar sentència en el termini de deu dies des de la celebració de la vista.

7- El sistema de recursos.
En l’ordre jurisdiccional contenciós administratiu hi ha moltes sentències dictades en única instància, és a
dir, sense altra possibilitat de recurs, i no sempre, que els recursos extraordinaris.
Ara bé, les sentències, i també les demès resolucions judicials dictades pels òrgans jurisdiccionals
contenciosos administratius, són en molts casos susceptibles de recurs. De manera que, quan ho estableix
la llei, resulta possible interposar varis tipus de recursos, tant ordinaris com extraordinaris.
Els recursos ordinaris procedeixen en els supòsits previstos per les lleis, per el motiu de disconformitat del
demandant o demandat, amb la sentència o resolució dictada i la intenció subjectiva de revocar-la.
N’hi ha dos: Recurs d’apel·lació o recurs de súplica.

Els recursos extraordinaris s’utilitzen en casos de disconformitat amb l’aplicació de la llei, però, sol i
exclusivament quan es tracta de motius específics o causes taxades en defensa objectiva de l’imperi de la
llei, o bé perquè s’han produït circumstàncies excepcionals o fora de l’habitual que permeten reconsiderar
i revocar sentències fermes.
N’hi ha dos: Recurs de cassació o recurs extraordinari de revisió.

7.1. Recurs d’apel·lació (art. 81 i ss. LJCA).


Les sentències dels jutjats contenciosos administratius i dels jutjats centrals contenciosos administratius
són susceptibles de recurs d’apel·lació, llevat que s’hagin dictat en els assumptes següents:
a) Aquells la quantia dels quals no excedeixi els 30.000 euros.
b) Els relatius a matèria electoral compresos a l’article 8.4.

Són sempre susceptibles d'apel·lació les sentències següents:


a) Les que declarin la inadmissibilitat del recurs en el cas de la lletra a de l'apartat anterior.
b) Les dictades en el procediment per a la protecció dels drets fonamentals de la persona.
c) Les que resolguin litigis entre administracions públiques.
d) Les que resolguin impugnacions indirectes de disposicions generals.

El recurs d'apel·lació contra les sentències és admissible a ambdós efectes, excepte en els casos en què
aquesta Llei disposi una altra cosa (art. 83 LJCA).
La interposició d'un recurs d'apel·lació no impedeix l'execució provisional de la sentència recorreguda (art.
84 LJCA)

El recurs d'apel·lació:
• Interposició: davant el jutjat que hagi dictat la sentència que s'apel·li.
• Termini: dins els quinze dies següents al de la seva notificació.
• Transcorregut aquest termini es declara la fermesa de la sentencia (art. 85.1 LJCA)
• Com?: mitjançant un escrit raonat que ha de contenir les al·legacions en què es fonamenti el recurs.

El recurs d’apel·lació pot interposar-se contra sentències dictades en primera instància. Les parts que han
intervingut en primera instància estan legitimades per a formular aquest recurs, si entenen que la
resolució judicial no satisfà els seus drets o interessos, d’acord amb les condicions legalment establertes.

En principi, es poden apel·lar totes les sentències dictades pels Jutjats de lo Contenciós Administratiu i dels
Jutjats Centrals del mateix ordre, excepte que la seva quantia no excedeixi de 30.000€ o es tracti
d’assumptes relatius a matèria electoral. Però, inclús sense tenir en compte la limitació de quantia,
TEMA 10- El procés contenciós-administratiu
sempre son susceptibles d’apel·lació les sentencies si declaren la inadmissibilitat del recurs contenciós
administratiu, es dicten en el procediment especial de protecció de drets fonamentals, resolen litigis entre
AAPP o quan resolen recursos plantejats indirectament contra disposicions reglamentàries.

El recurs d’apel·lació s’admet en tots dos efectes, suspensiu i de devolutiu, excepte en els supòsits en que
la llei disposa que s’admetin en un sol efecte.
En cas d’apel·lació, sempre és possible l’execució provisional de la sentència. En el recurs d’apel·lació, com
en l’escrit d’oposició al mateix, les parts poden demanar la rebuda a prova, però solament per a que
s’admetin i practiquin les que haguessin estat denegades, o no haguessin sigut degudament practicades,
en la primera instància per causes que no els hi siguin imputables.

La competència per a resoldre el recurs d’apel·lació correspon:


Sales de lo Contenciós Administratiu dels Tribunals Superiors de Justícia, si s’apel·la contra sentències
de Jutjats de lo contenciós administratiu. De l’Audiència Nacional, si el recurs d’apel·lació es planteja
contra sentències dels Jutjats Centrals.

7.2. Recurs de cassació (art. 86 i ss LJCA):


En l’Ordenament Jurídic Espanyol, el recurs de cassació té caràcter extraordinari perquè està
dirigit exclusivament al restabliment de la llei en sentit estricte En el recurs de cassació, a diferència del
d’apel·lació, s’ha de demostrar no solament que s’infringeixen les normes, sinó que hi ha interès
casacional objectiu per a discutir el fallo impugnat

Les sentències dictades en única instància pels jutjats contenciosos administratius i les dictades en única
instància o en apel·lació per la Sala Contenciosa Administrativa de l’Audiència Nacional i per les sales
contencioses administratives dels tribunals superiors de justícia són susceptibles de recurs de cassació
davant la Sala Contenciosa Administrativa del Tribunal Suprem.

En el cas de les sentències dictades en única instància pels jutjats contenciosos administratius, únicament
són susceptibles de recurs les sentències que continguin doctrina que es considera greument danyosa per
als interessos generals i siguin susceptibles d’extensió d’efectes.

Les sentències que, essent susceptibles de cassació, hagin estat dictades per les sales contencioses
administratives dels tribunals superiors de justícia només són recurribles davant la Sala Contenciosa
Administrativa del Tribunal Suprem si el recurs pretén fonamentar-se en infracció de normes de dret
estatal o de la Unió Europea que sigui rellevant i determinant de la decisió impugnada, sempre que hagin
estat invocades oportunament en el procés o considerades per la sala sentenciadora.

També són susceptibles de recurs de cassació les interlocutòries següents dictades per la Sala Contenciosa
Administrativa de l’Audiència Nacional i per les sales contencioses administratives dels Tribunals superiors
de justícia.

Pot ser admès a tràmit quan, invocada una infracció concreta de l’ordenament jurídic, tant processal com
substantiva, o de la jurisprudència, la Sala Contenciosa Administrativa del Tribunal Suprem consideri que el
recurs presenta un interès cassacional objectiu per a la formació de jurisprudència.

El Tribunal de cassació pot apreciar que existeix un interès cassacional objectiu, i l’ha de motivar
expressament en la interlocutòria d’admissió, quan, entre altres circumstàncies, la resolució que
s’impugna:
a) Fixi, davant qüestions substancialment iguals, una interpretació de les normes de dret estatal o de la
Unió Europea en les quals es fonamenta la decisió contradictòria amb la qual altres òrgans jurisdiccionals
TEMA 10- El procés contenciós-administratiu
hagin establert.

b) Estableixi una doctrina sobre les normes esmentades que pugui ser greument danyosa per als
interessos generals.

c) Afecti un gran nombre de situacions, bé en si mateixa o perquè transcendeix el cas objecte del procés.

d) Resolgui un debat que hagi versat sobre la validesa constitucional d’una norma amb rang de llei, sense
que la improcedència de plantejar la qüestió d’inconstitucionalitat pertinent aparegui suficientment
aclarida.

e) Interpreti i apliqui aparentment amb error i com a fonament de la seva decisió una doctrina
constitucional.
f) Interpreti i apliqui el dret de la Unió Europea en contradicció aparent amb la jurisprudència del tribunal
de justícia o en supòsits en què fins i tot pugui ser exigible la intervenció d’aquest a títol prejudicial.

g) Resolgui un procés en què es va impugnar, directament o indirectament, una disposició de caràcter


general.

h) Resolgui un procés en què el que es va impugnar va ser un conveni subscrit entre administracions
públiques.

i) Hagi estat dictada en el procediment especial de protecció de drets fonamentals.

El recurs de cassació es prepara davant la sala d’instància en el termini de trenta dies, comptats des del
següent al de la notificació de la resolució que es recorre, i hi estan legitimats els qui hagin estat part en el
procés o n’haguessin d’haver estat.

La sentència ha de fixar:
- la interpretació d’aquelles normes estatals o la que tingui per establerta o clara de les de la Unió
Europea
- ha de resoldre les qüestions i pretensions deduïdes en el procés, anul·lant la sentència o
interlocutòria recorreguda, en tot o en part, o confirmant-les.
- Quan es justifiqui la seva necessitat, espot ordenar la retroacció d’actuacions a un moment
determinat del procediment d’instància perquè segueixi el curs ordenat per la llei fins a la seva
culminació (art. 93.1 LJCA)

L’òrgan judicial ad quo valorarà si és suficient la justificació per admetre el recurs, amb independència del
que posteriorment faci el Tribunal ad quem al resoldre’l.
El recurs procedeix contra les sentències dictades en única instància pels Jutjats de lo Contenciós
Administratiu i les pronunciades per les Sales de lo Contenciós Administratius dels TSJ i de l’Audiència
Nacional, en única instància o apel·lació: les sentencies dictades per les Sales de lo Contenciós
Administratiu dels TSJ solament seran recurribles davant del TS si el recurs es fonamenta en infracció de
normes de Dret estatal o de la UE

En el cas de les sentencies dictades en única instancia pels Jutjats, seran resoltes pel TSJ corresponent i
solament seran susceptibles de recurs les sentències que continguin doctrina greument danyosa pels
interessos generals i que siguin susceptibles d’extensió d’efectes

7.3. Revisió de sentencies:


TEMA 10- El procés contenciós-administratiu
La revisió d'una sentència ferma és procedent (art. 102 LJCA):
a) Si després de pronunciada es recobren documents decisius, no aportats per una causa de força
major o per obra de la part a favor de la qual s'hagi dictat.
b) Si s'ha dictat en virtut de documents que, en el moment de dictar la sentència, una de les parts
ignorava que havien estat reconeguts i declarats falsos o la falsedat dels quals es reconeix o es declara
després.
c) Si, havent-se dictat en virtut d'una prova testifical, els testimonis han estat condemnats per fals
testimoni donat en les declaracions que van servir de fonament a la sentència.
d) Si s'ha dictat sentència en virtut de suborn, prevaricació, violència o una altra maquinació
fraudulenta.

Es tracta d’un recurs extraordinari ja que procedeix contra sentències que ja han adquirit fermesa. Es
tracta d’un remei excepcional que pot interposar-se solament en supòsits taxats per la llei.

8- L’execució de la sentencia:
La potestat de fer executar les sentències i altres resolucions judicials correspon exclusivament als jutjats i
els tribunals d'aquest ordre jurisdiccional, i el seu exercici és competència del qui hagi conegut de l'afer en
primera o única instància.

Les parts estan obligades a complir les sentències en la forma i els termes que s'hi consignin. Són nuls de
ple dret els actes i les disposicions contraris als pronunciaments de les sentències, que es dictin amb la
finalitat d'eludir-ne el compliment (art. 103.4 LJCA).

No es pot suspendre el compliment ni declarar la inexecució total o parcial de la decisió (art. 105 LJCA).
Si la sentència condemna l'Administració a portar a terme una determinada activitat o a dictar un acte, el
jutge o el tribunal pot, en cas d'incompliment (art. 108 LJCA):
a) Executar la sentència per mitjà dels seus propis mitjans o requerint la col·laboració de les autoritats i els
agents de l'Administració condemnada o, en el seu defecte, d'altres administracions públiques, amb
observança dels procediments establerts a aquest efecte.

b) Adoptar les mesures necessàries perquè la sentència adquireixi l'eficàcia que, si s'escau, seria inherent a
l'acte omès, entre les quals s'inclou l'execució subsidiària amb càrrec a l'Administració condemnada.

Transcorreguts els terminis assenyalats per al total compliment de la sentència, el jutge o tribunal ha
d'adoptar, amb l'audiència prèvia de les parts, les mesures necessàries per aconseguir l'efectivitat del que
s'ha manat.

Singularment, acreditada la seva responsabilitat, amb l'advertiment previ del secretari judicial notificat
personalment per a la formulació d'al·legacions, el jutge o la Sala poden (art. 112 LJCA):
a) Imposar multes coercitives de cent cinquanta a mil cinc-cents euros a les autoritats, funcionaris o
agents que incompleixin els requeriments del jutjat o de la Sala, així com reiterar aquestes multes
fins a l'execució completa de la decisió judicial, sense perjudici d'altres responsabilitats patrimonials
que siguin procedents. A la imposició d'aquestes multes els és aplicable el que preveu l'article 48.
b) Deduir el testimoni oportú de particulars per exigir la responsabilitat penal que pugui correspondre.

You might also like