Part general I – Dret Constitucional

Tema 4

4. El poder judicial: funcions i principis. L’organització judicial. El Consell General del Poder Judicial. El Ministeri Fiscal.
El Tribunal Suprem. El Tribunal Superior de Justícia de Catalunya

1. El poder judicial: funcions i principis

D’acord amb l’article 117 CE, la justícia emana del poble i s’administra en nom del rei per jutges i magistrats pertanyents al poder
judicial i independents, inamovibles,responsables i sotmesos únicament a l’imperi de la llei.
La procedència popular de la justícia justifica que, a més de la seva administració per jutges i magistrats professionals, estigui prevista la
participació popular directa en l’administració de justícia mitjançant la institució del jurat per a determinades causes criminals (art. 125
CE), regulada per la Llei orgànica 5/1995, del tribunal del jurat, mitjançant els tribunals consuetudinaris, com ara el Tribunal de les
Aigües de València, i mitjançant l’acció popular.

1.1. Funcions
La potestat jurisdiccional és la facultat d’aplicar el dret al cas concret i imposar-se les conseqüències jurídiques que
corresponguin. Aquesta facultat la CE l’atribueix en exclusiva als jutges i tribunals determinats en les lleis.

1.2. Principis constitucionals: democràtic, d’unitat jurisdiccional, de publicitat, de gratuïtat, de participació i de

responsabilitat

La justícia emana del poble. L’art. 125 CE consagra tres manifestacions:

 Acció popular: Els ciutadans espanyols poden iniciar accions penals de prossecució de fets
Democràtic delictius dels quals no han estat víctimes ni perjudicats.
 Tribunal del jurat (LO5/95 i LO8/95)
 Tribunals consuetudinaris i tradicionals

El principi d’unitat jurisdiccional és la base de l’organització i del funcionament dels Tribunals.

Art. 117 CE

Té tres significats:
a) El monarca és el símbol de la unitat de l’Estat, i, en aquest sentit, la unitat es lliga també
amb el poder judicial.
b) En un sentit territorial, la qual cosa fonamenta la titularitat estatal de la competència de la
D’unitat potestat jurisdiccional (art. 149.5 CE).
jurisdiccional c) Significa també la prohibició de les jurisdiccions especials o d’excepció.
La llei regularà l’exercici de la jurisdicció militar dins l’àmbit estrictament castrense i en el
supòsit de l’estat de setge, d’acord amb els principis de la Constitució. Pel que fa a l’existència
dels tribunals militars o castrenses, el TC ha sostingut que cal vincular el principi d’unitat amb el
dret al jutge ordinari predeterminat per la llei.
Art. 120 CE

Les actuacions judicials seran públiques, amb les excepcions previstes per les lleis de
De publicitat procediment. El procediment serà predominantment oral, sobretot en matèria criminal. Les
sentències seran sempre motivades i pronunciades en audiència pública
Art. 119 CE

La justícia serà gratuïta quan la llei ho disposi i, en qualsevol cas, per a aquells que acreditin
De gratuïtat
insuficiència de recursos per a litigar.
Art. 118 CE

Tothom té l’obligació de complir les sentències i les altres resolucions fermes dels Jutges i dels
De participació Tribunals i de prestar la col·laboració que aquests requereixin en el curs del procés i en
l’execució d’allò que hagi estat resolt.
Art. 121 CE

Els danys causats per error judicial i els que siguin conseqüència del funcionament anormal de
De
l’Administració de Justícia donaran dret a una indemnització a càrrec de l’Estat conformement
responsabilitat
amb la llei.

A l’Estat espanyol, els jutges i magistrats tenen l’estatut jurídic de funcionaris. Per tant,han d’ingressar en la carrera
judicial mitjançant un sistema d’oposicions. El seu estatut de funcionari significa que tenen un règim d’incompatibilitats
especial. Per altra banda, es regeixen pels principis d’inamobilitat, independència i responsabilitat.

Principis organitzatius i processals del poder judicial

Jurisdicció: és l’àmbit de competències objectives, territorials i funcionals que corresponen a cada jutjat o tribunal de
l’Estat espanyol per jutjar i fer executar el que ha estat jutjat.
1. Principi d’exclusivitat jurisdiccional. Cap altre òrgan de l’Estat pot exercir potestat jurisdiccional de cap tipus.
Respecte la Jurat Popular, cal recordar que quan està constituït com a tal, és un tribunal integrat a l’Audiència
Provincial, un més dels integrants del Poder judicial i, per tant, li afecta plenament el principi d’exclusivitat.
2. Principi de monopoli jurisdiccional. Únicament la docència i la producció literària o artística són les activitats que
se’ls permet de compatibilitzar amb l’exercici del seu càrrec de jutge o magistrat.
3. La unitat jurisdiccional. Un únic poder judicial per a tot l’Estat espanyol.

Tribunals no integrats en el Poder judicial:

- La jurisdicció- militar. La jurisdicció eclesiàstica.
- La jurisdicció- constitucional.
La jurisdicció consuetudinària.
Part general I – Dret Constitucional
Tema 4

2. L’organització judicial
A Espanya l’organització jurisdiccional està formada per jutges i tribunals dels diferents ordres.
2.1. Organització i demarcació jurisdiccionals
 Part general I – Dret Constitucional
Tema 4

3. El Consell General del Poder Judicial

Art. 122.2 CE el govern del poder judicial correspon al CGPJ que exerceix les seves competències a tot el territori nacional.
Òrgan de govern intern d’organització i estructuració administrativa del poder judicial  No és un tribunal.
President (que també ho és del TS). És la primera autoritat judicial de la nació i ostenta la representació del poder judicial i
del seu òrgan de govern. Nomenat pel Rei, avalat pel president del Govern, a proposta del CGPJ per 3/5 entre membres
de la carrera judicial o juristes amb més de 15 anys. Podrà ser reelegit per un nou manament. Jura el seu càrrec davant els
plens del CGPJ i del TS en sessió conjunta.
20 vocals nomenats pel Rei per reial decret avalat pel ministre de Justícia, prèvia proposta de les Corts (sis mesos abans
president s’adreça a cambres per interessar-se).8 són escollits entre advocats i altres juristes de reconeguda competència i 12
Composició
entre membres de la carrera judicial en servei actiu proposats per les associacions professionals de la judicatura amb
representació suficient, per les Corts Generals (la meitat a cada cambra per majoria de 3/5). No poden ser escollits els
membres del Consell sortint ni els que presten servei als òrgans tècnics del Consell.
La sessió constitutiva la presideix el vocal de més edat.
Incompatibilitat amb qualsevol altre lloc, professió o activitat. Fur especial com magistrats TS. Inamovibles.
Mandat de 5 anys .

 President: President també del TS,

 Vicepresident: proposat pel Ple entre els seus vocals per 3/5. Nomenat pel rei.
 Ple: integrat pel president i els vint vocals del CGPJ. Celebra sessions ordinàries i extraordinàries (si ho
sol·liciten 5 membres). Mínim de 14 per constitució vàlida (inclòs president o substitut).
 Comissions: LOPJ regula permanent, disciplinària, qualificació i d’igualtat. Reglamentàriament les que
s’estimin oportunes (estudi i investigació i pressupostària). Durada anual, amb renovació dels membres que
la integren. Tots els membres del CGPJ passen per totes en el seu mandat.
 Permanent: Presideix president CPJ i 4 vocals (2 i 2). Vàlides amb assistència de 3 inclòs president.
Organització  Disciplinària: 3 carrera judicial + 2. Assistència de tots amb presidència de qui s’escolleixi per majoria.
Substitució per un altre vocal d’idèntica procedència designat per la Comissió Permanent.
 Qualificació: igual disciplinària
 Igualtat: igual anteriors, però per principi de presència equilibrada entre homes i dones.
 Pressupostària: 5 membres escollits pel ple per majoria. Vàlida amb 3. Elabora l’avantprojecte de
pressupost del Consell.
 Comissió estudis i informes: Igual pressupostària. redacta les iniciatives o
propostes que el Consell acordi exercitat en matèria normativa i preparar informes que ha d’emetre el
Consell.
 Direcció efectiva del sistema judicial:
 Provisió, selecció i formació de nous jutges
 inspecció de jutjats i tribunals
 establiment i aplicació d’un règim disciplinari
 ascensos, trasllats, ... de jutges i magistrats (magistrats presenta per a RD)
Competències  Proposa nomenaments:
 2 membres del TC
 President TS
 President de sala i magistrats del TS
 Presidents dels Tribunals superiors de Justícia
 Emet informes sobre avantprojectes de llei i disposicions generals que afectin al poder judicial

4. El Ministeri Fiscal
Art. 124 CE i L50/81 i L24/07. Òrgan de rellevància constitucional amb personalitat jurídica pròpia, integrat amb autonomia
funcional al poder judicial, i exerceix la seva missió per mitjà d’òrgans propis.
 Unitat: El ministeri fiscal és únic per a tot l’Estat. Les juntes de fiscals que es celebren a cada fiscalia fixen els criteris
d’actuació (previ debat preval el criteri del fiscal en cap)
Principis  Dependència: dependència i jerarquia de cada fiscal respecte del seu immediat superior i de la institució en ple a
favor del fiscal general de l’Estat i del Govern (el fiscal general de l’Estat és nomenat pel rei a proposta del Govern
constitucional escoltat el CGPJ i valorats els seus mèrits i idoneïtat per l Congrés. El Govern també podrà interessar del fiscal general
s de l’Estat que promogui davant els tribunals les actuacions pertinents en ordre a la defensa de l’interés públic).
 Legalitat
 Imparcialitat

 Fiscal General de l’Estat: Nomenat i cessat pel Rei, refrendat pel ministre de Justícia, a proposta del
Govern, escoltat prèviament el CGPJ i comunicada la seva proposta als Congrés que pot disposar la
compareixença per valorar els mèrits i idoneïtat. Escollit entre juristes de reconegut prestigi amb més de
15 anys d’exercici efectiu de la seva professió. Duració límit de 4 anys. No renovable a menys que s’hagi
ocupat durant menys de dos anys. Exerceix la direcció superior del Ministeri Fiscal i presideix el Consell
Organització Fiscal.
 Consell Fiscal  Fiscalia davant el TC  Fiscalia jurídicomilitar
 Junta de Fiscals de Sala  Fiscalia de l’Audiència Nacional  Fiscalies de les CA
 Junta de Fiscals superiors de les CA  Fiscalies especials  Fiscalies provincials
 Fiscalia del Tribunal Suprem  Fiscalia del Tribunal de Comptes  Fiscalies d’Àrea
 Part general I – Dret Constitucional
Tema 4

La seva missió és promoure l’acció de la justícia en defensa de la legalitat, dels drets dels ciutadans i de
Competències l’interés públic tutelat per la llei, d’ofici o a petició dels interessats, així com vetllar per la independència dels
tribunals.

5. El Tribunal Suprem
Òrgan jurisdiccional superior en tots els ordres, llevat del que es disposa en matèries constitucionals.
Jurisdicció a tot Espanya i cap altre tindrà el títol de suprem. Competència d’àmbit nacional i seu a Madrid.
Composat pel seu president, els presidents de sala i els magistrats de sala i seccions que es
puguin articular.
 Sala Primera Civil. Recursos de cassació i revisió en matèria civil. Demandes de responsabilitat
civils contra: President Govern, diputats, senadors, ministres, President i vocals del CGPJ, defensor
del poble, membres del Tribunal de Comptes, fiscal general de l’estat, membres del Tribunal
Constitucional, magistrats TS, Audiència Nacional, TSJ, etc.
 Sala Segona Penal. Recursos de cassació i revisió en matèria penal. Instrucció i enjudiciament de
les causes contra les autoritats abans esmentades.
Organització  Sala Tercera Contenciosa administrativa. Recursos de cassació contra sentències i actes en els
termes que la LJCA estableix. Recursos de revisió contra sentències fermes de TSJ, AN i els TS.
Recursos contenciosos administratius contra disposicions de: Consell de ministres, Comissions
delegades del Govern, CGPJ, Junta electoral central, etc.
 Sala Quarta Social. Recursos de cassació i revisió en matèria laboral.
 Sala Cinquena Militar. Recursos de cassació i revisió contra resolucions de tribunals militars.
Procediments penals contra: Capitans generals, Tinents generals, Almiralls, etc.
La Sala especial de revisió es troba formada pel president, els presidents de sala, el magistrat més
antic i el més modern de cadascuna de les sales.
Coneix determinats recursos de revisió, recusacions, demandes i causes contra membres del TS.
Competències També coneix els processos de declaració d’il·legalitat i conseqüent dissolució d’organitzacions
(LO6/02, de partits politics).

6. El Tribunal Superior de Justícia de Catalunya

Art. 95 EAC. Òrgan jurisdiccional en el qual culmina l’organització judicial de Catalunya.

El president del TSJC és el representant del poder judicial a Catalunya.

Nomenat pel Rei, a proposta del CGPJ i amb la participació del Consell de Justícia de Catalunya. El
Organització president de la Generalitat ordena la publicació del nomenament en el DOGC.
Els presidents de sala del TSJC són nomenats a proposta del CGPJ amb la participació del Consell
de Justícia de Catalunya.
 Coneix dels recursos i dels procediments en els diversos ordres jurisdiccionals: civil, penal,
contenciós administratiu i social, i en els altres que es puguin crear en un futur.
 Tutela els drets reconeguts per l’Estatut d’autonomia de Catalunya (EAC).
 Última instància jurisdiccional de tots els processos iniciats a Catalunya i de tots els recursos que es
Competències tramiten en el seu àmbit territorial, sigui quin sigui el dret invocat com a aplicable, sens perjudici de
la competència reservada al TS per unificació de doctrina.
 Li correspon en exclusiva la unificació de la interpretació del dret de Catalunya.
 Resolució dels recursos extraordinaris de revisió contra resolucions fermes dictades pels òrgans
judicials de Catalunya.

Fiscal Superior de Catalunya (Art. 96 EAC): Fiscal en cap del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya, representa
el Ministeri fiscal a Catalunya. El president de la Generalitat ordena la publicació del seu nomenament en el DOGC. Les
seves funcions són les que estableix l’Estatut orgànic del Ministeri Fiscal, però la Generalitat pot subscriure convenis
amb els Ministeri Fiscal, així el fiscal superior de Catalunya a de trametre una còpia de la memòria anual de la Fiscalia
del TSJC al Govern, al Consell de Justícia de Catalunya i al Parlament, i presentar-la davant d’aquest en els sis mesos
següents en què es fa pública.
Consell de Justícia de Catalunya (Arts. 97 a 100 EAC): Òrgan de govern del poder judicial a Catalunya
(desconcentrat del CGPJ sense perjudici de les competències d’aquest). Funcions:
 Participar en la designació del president del TSJC i en les designacions dels presidents de sala i dels presidents de les audiències
provincials
 Proposar al CGPJ i expedir nomenaments i cessaments de jutges i magistrats incorporats temporalment
 Instruir expedients i exercir funcions disciplinàries sobre jutges i magistrats
 Participar en la planificació de la inspecció de jutjats i tribunals
 Informar sobre recursos d’alçada contra òrgans de govern dels tribunals i jutjats de Catalunya
 Precisar i aplicar els reglaments del CGPJ
 Informar sobre propostes de revisió, delimitació i modificació de les demarcacions territorials i sobre les propostes de creació de
seccions i jutjats
 Presentar una memòria anual al Parlament sobre l’Estat i funcionament de l’Adm. de justícia catalana
Integrat pel president del TSJC que la presideix, i pels membres que estiguin nomenats entre jutges, magistrats, fiscal o
juristes de reconegut prestigi. El Parlament de Catalunya designa els que determina la LOPJ. Els actes del Consell de
justícia de Catalunya són impugnables en alçada davant el CGPJ, llevat que hagin Estat dictats en exercici de
competències de la comunitat autònoma.
Part general I – Dret Constitucional
Tema 4

Art. 108 EAC. Justícia de pau i proximitat: Correspon al Consell de Justícia de Catalunya el nomenament dels jutges. La
Generalitat es fa càrrec de les seves indemnitzacions i és competent per proveir dels mitjans necessaris i crear
secretaries per a exercir les funcions. La Generalitat, en les poblacions que es determini, pot instar que s’estableixi un
sistema de justícia de proximitat que tingui per objectiu resoldre conflictes menors amb celeritat i eficàcia.