Tema 9 Civil
Tema 9 Civil
Tema 9 Civil
El patrimoni protegit
1. INTRODUCCIÓ
Durant els anys, el dret civil ha defensat a la persona discapacitada amb mesures legals i judicials que
busquen protegir-les envers riscos que pot implicar la seva situació cap a ells o envers tercers.
Aquesta protecció es donava a través d’una procés de modificació judicial de la capacitat, que era el tràmit
de incapacitar una persona i nomenar a algú perquè ocupés el seu càrrec, substituint la presa de decisions. A
través de la sentència es restringia la capacitat d’obrar de la persona en un grau variable segons el cas.
Ara, la jurisprudència ha posat en relleu que no hem d’apartar a les persones discapacitades de la vida social,
sinó integrar-les a la societat a través de mesures pq ho facin de forma segura.
La Convenció de les Nacions unides sobre drets de les Persones amb Discapacitat rebutja el model
tradicional on es privava dels seus drets a la persona amb discapacitat.
1.2. Impacte de la Convenció de les Nacions Unides sobre Drets de les persones amb Discapacitat
D’acord amb el ppi informadors de l’OJ tothom ha de poder dvp el seu projecte de vida i prendre part en les
decisions. Doncs, aquesta convenció NO permet que una discapacitat justifiqui la privació o modificació de
la c. D’obrar de la persona.
En l’art. 12 es fa referència tant a la capacitat de ser titular de dret i obligacions com a la capacitat d’exercir-
los.
En base a aquesta convenció, entenem la c. Jurídica com un concepte universal i deixem de parlar en major
de c. D’obrar. Doncs, ara, en lloc de limitar la c. D’obrar oferim un suport a la c.jurídica, tal com estableix la
llei estatal 8/2021.
Aquesta convenció proporciona a les persones amb discapacitat el dret a exercir els seus drets en condicions
de seguretat i segons els seus desitjos.
2.1. Concepte
Consisteix en facilitar a la persona amb discapacitat els mitjans necessaris per exercir els seus drets i
prendre decisions en condicions d’igualtat. Aquest no busca limitar la persona o substituir la seva voluntat,
sinó que ajudar-la i superar les barreres socials que li son imposades.
Això contrasta amb les funcions tutelars on el tutor o curador supleix les capacitats de la persona. Ara el que
fem es actuar sempre en base a la voluntat de la persona i si no es possible ho fem en base al que sigui millor
per aquesta.
La persona necessita ajuda però es pot valer sola. Doncs, se li proporcionarà l’ajuda necessària com
consells o acompanyament.
La persona no pot actuar per si mateixa però pot expressar la seva voluntat. Doncs, el suport
l’ajudarà a exterioritzar-la.
Si la persona no pot expressar la seva voluntat, el qui li ofereixi suport haurà d’actuar com consideri
millor per aquesta
En el sistema anterior, prevalia la voluntat de la persona que oferia al suport, tot i tenir en compte els
interessos de la persona tutelada.
El suport a l’exercici es projecta sobre qualsevol interès de la persona amb discapacitat, ja que busca
l’exercici autònom de TOTS els seus drets. Però, cal establir en quins casos això no és possible, per tractar-se
d’actuacions personalíssimes, on la decisió recau només sobre la persona concernida.
El model anterior privava també de les actuacions personalíssimes, però la nova llei 8/2021 declara que la
privació de drets està prohibida.
La LO de 1985 establia que no tenien dret a sufragi actiu els declarats incapaços per una sentència ferma
sempre que aquesta declarés la incapacitat per l’exercici d’aquest dret. Però, tant la Fiscalia com la
jurisprudència han al·legat que no es pot limitar aquest dret en base a automatismes, sinó que cal valorar
cada cas.
Però, aquesta incapacitat d’exercir el vot va ser anul·lada per la LO 2/2018 on se’ls hi reintegrava aquest
dret. És a partir d’aquesta llei que s’estableix la prohibició de privar a una persona del seu dret de sufragi.
Si més no, la Junta Electoral Central ha establert que si algun dels membres de la mesa considera que el vot
no s’ha exercit de manera lliure, conscient i voluntària, ho pot fer constar en l’acte de la sessió, tot i que això
no impedeixi la validesa del vot d’aquella persona.
2.2.2. Testament
L’art. 421-9.2 CCCat parla del cas on el testador està “judicialment incapacitat”. Aquest diu que la persona Sí
que podrà atorgar testament notarial obert en els seus intervals de lucidesa i demostrant que té les
capacitats suficients.
Desprès de la reforma del 2021, l’art. 663 CC només denega la capacitat d’atorgar testament als adults que
ni amb ajuda de suport poden arribar a expressar la seva voluntat. El notari el que fa és valorar les
capacitats del testador en el moment en que atorga el testament i en les persones discapacitades s’ha
d’assegurar que puguin entendre les conseqüències dels seus actes. El notari els dona suport perquè puguin
comprendre i raonar i posa facilitats perquè expressin la seva voluntat.
2.2.3. Matrimoni
Una sentència del SAP de Barcelona va establir que no era possible establir una privació del dret a contraure
matrimoni, ja que és un dret inherent a la qualitat de persona humana i la seva privació estaria afectant a la
igualtat en la consideració de DF.
La L 4/2017 va modificar l’art 56 CC, que deia que calia un certificat mèdic que avalués les capacitats de la
persona per presentar consentiment matrimonial. Actualment, la norma diu que només es presentarà en cas
excepcional.
Doncs, el CC estableix que l’encarregat de tramitar el matrimoni podrà obtenir de l’Administració el suport i
la protecció d’aquella persona, oferint-li mesures de suport que li permetin donar el consentiment.
Si els suports NO són suficients, caldrà aportar l’informe o informes davant de notari que acreditin si aquella
persona té o no capacitats per donar consentiment. El notari tb pot demanar un informe mèdic, que hauran
de pagar les parts.
En aquest cas, la norma vigent encara es refereix a la capacitat d’obrar judicialment modificada. Doncs, per
poder reconèixer els propis fills caldrà l’aprovació judicial amb audiència del ministeri fiscal.
2.3. Salvaguardes
Per tant, la Convenció incentiva a que la persona que doni el suport ho faci atenent als interessos del titular i
no abusi de la seva confiança per beneficiar-se.
Les salvaguardes tb van dirigides a les interaccions de la persona discapacitada cap a tercers, que se’n puguin
aprofitar. Per això, hi ha normes dirigides a impugnar actes realitzats per la persona discapacitada sense un
suport que li garanteixi els mitjans necessaris per donar consentiment amb seguretat.
A partir de la llei 8/2021 s’ha eliminat la incapacitació/modificació judicial de la capacitat d’obrar. Doncs,
tots els preceptes referents a la persona incapacitada ha sigut anul·lats des del 3 de setembre del 2021. Això
implica que a partir d’aquest moment no es pot imposar una tutela/curatela/potestat perquè la persona jo
no podia ser incapacitada.
Per evitar incerteses en l’aplicació del CCCat, la Generalitat va aprovar un Decret llei 19/2021 sobre una
normativa d’adaptació provisional i urgent del CCCat a la reforma de la modificació de la capacitat. Aquest
va entrar en vigor tb el 3 de setembre del 2021. Aquest establia quines eren les institucions que a partir
d’aquell moment s’havien de fer servir per oferir aquest suport a l’exercici de la c. Jurídica a les persones que
abans haurien estat incapacitades.
El DL 19/2021 estableix que la persona que ho necessiti por sol·licitar assistència en base als art. 226-1 a
226-8 CCCat, assistència que va ser modificada per adaptar-se als nous criteris del suports. Des d’aquest
decret, han deixar d’estar en vigor institucions com: tutela, curatela, potestat parental prorrogada o
rehabilitades.
Les mesures de tutela, curatela o potestat que s’haguessin implementat serien objecte de revisió per
adaptar-les al model de suport o assistència de la nova llei. La sol·licitud de revisió la poden fer les persones
tutelades o els tutors en qualsevol moment i el jutjat disposa d’un termini d’1 any per revisar la sol·licitud. Si
cap de les part ho sol·licita, es farà d’ofici en un termini de 3 anys des del DL 19/2021.
LA L 8/2021 tb ha anul·lat el procediment que permetia modificar la c. D’obrar per causes de prodigalitat.
3. TIPUS DE SUPORTS
En el nou model de suport partim de la pluralitat de formes en que aquest es pot manifestar, atenen a les
necessitats de cada persona.
També destaca la subsidiarietat dels procediments judicials adreçats a oferir aquest suport. Aquesta busca la
possibilitat d’analitzar la situació i determinar si es poden trobar recursos per evitar la necessitat d’establir
aquest suport. Això consisteix en determinar si en base a la seva situació vital i patrimonial les persona té
suports suficients per poder prendre decisions.
Això implica que cal comprovar si la persona ha previst la possible futura necessitat de suport a través d’un
poder preventiu o d’un document de designació de suports per al futur, o si la seva discapacitat li permet,
auto-organitzar els seus suports a través d’un acord notarial de suport.
Fa referencia a aquelles persones que estan desateses pel seu tutor o curador o que ho necessitarien però
no han rebut mesures de suport. Doncs, la guarda consisteix en persones que de forma espontània i no
formal s’ocupen de les persones discapacitades no ateses.
El cas més habitual és que la parella, els fills o els progenitors s’ocupin de la persona, amb la que
normalment, però no necessàriament, conviuen.
En general el guardador de fet actua en aspectes de la vida quotidiana de caràcter personal i assistencial.
L’art. 225-3 CCCat estableix que tb pot fer-se càrrec de la gestió del patrimoni en actes d’administració
ordinària. Tanmateix, el guardador NO pot realitzar actes de disposició de béns immobles o d’extraordinari
valor de legitimació.
Fins la reforma de 2021 els guardadors només podien promoure un procediment de modificació judicial de
la capacitat de la persona i un cop incapacitada sol·licitar el títol de tutor per poder actuar com representats
legals. A partir de la reforma ja no és necessari i la figura del guarda es considera una modalitat de suport no
formalitzada.
El CC si que preveu una situació on el guardador pot demanar una autorització, però això no s’aplica a Cat. i
es molt difícil demostrar la condició de guardador de fet. Durant el procés d’autorització, l’autoritat judicial
pot demanar als suports no formalitzats que informin de la situació i els béns de la persona. A partir
d’aquesta informació l’autoritat pot establir mesures de control i vigilància.
El suports no formal deixen d’actuar quan la persona opta per prescindir-ne i busqui altres formes de suport
a l’exercici de la c. Jurídica.
3.3. El poder en previsió de pèrdua sobrevinguda de capacitat
L’art. 222-22 preveu que abans que una persona es trobi afectada per una situació de discapacitat, aquesta
pot donar poder perquè altres tinguin cura del seus interessos quan es doni la situació d’incapacitat. Això
s’utilitza molt en casos de Parkinson, Alzheimer o d’altres degeneratives i fortament incapacitant.
En aquest cas, l’apoderat actua en nom i per compte del poderdant quan aquest ja no pot expressar la seva
voluntat. Això implica que el poderdant ja no pot revocar el poder ni controlar-lo un cop conferit.
En la pràctica notarial és freqüent que per transmetre els poders calgui un certificat mèdic que constati que
el poderdant ja no pot governar les seves accions.
En el cas d’haver assignat un poder preventiu, implica que no caldrà sol·licitar l’assistència judicial. Aquest
poder el que permet es que la persona manifesti la seva voluntat en aquells moment on encara disposa
d’autonomia suficient.
3.3.1. Requisit
El poderdant, en el moment d’atorgar el poder davant de notari, aquest ha de verificar que disposi de
capacitat suficient. L’apoderat ha de tenir prou capacitat tant en el moment d’acceptar el poder com en el
moment d’exercir-lo.
Formalment, el poder s’atorga a través d’una escriptura pública i s’inscriu al Registre de nomenaments.
Aquesta publicitat se sobreposa a la que dona sobre el mateix fet el RC. Ambos només seran accessibles pels
òrgans judicial si calguessin atorgar mesures de suport.
3.3.2. Abast
La regulació del CCCat no deixa clar si el poder pot tenir per objecte l’administració en sentit ampli de béns o
tb la cura de la persona. L’art. 222-2.1 CCCat parla d’interessos en general, el que porta a pensar que s’hi
inclouen les facultats de cura com; decidir lloc on viu, atendre necessitats...
Les facultats de l’apoderat poden ser l’admin. ordinària per conservar o extreure rendiments dels béns.
Però, l’apoderat ha de demanar autorització per la gran majoria d’actes (els mateixos que el tutor abans).
El poderdant pot introduir limitacions o controls a l’actuació de l’apoderat. Aquestes poden ser de quantia
o d’actes de disposició, on es pot exigir la conformitat d’un tercer o una taxació obligatòria. Els controls
podrien ser der una rendició de comptes a la junta de parents o l’entitat especialitzada.
El poderdant podrà dur a terme els mateixos actes que l’apoderat, ja que el poder preventiu no limita la c.
Jurídica de la persona adulta. Però, com que en general quan actua l’apoderat vol dir que el poderdant no té
prou facultats, els seus actes solen ser nuls per manca de consentiment, art. 1261 CC.
3.3.3. Extinció
S’extingeix per la revocació per part del poderdant, art. 1733 CC. Però podríem interpretar que en el
moment en que el poder de l’apoderat entre en vigor vol dir que el poderdant no està en ús de les seves
facultats i que no ho pot revocar, però això atempta amb la idea de que tota persona té c.jurídica.
Tanmateix, pot revocar-ho si en el moment que ho fa té prou discerniment.
Tb pot ser revocada per mort, renúncia o incapacitat de l’apoderat o bé per l’extinció acordada pel jutge o
l’assistent.
3.4. L’assistència
3.4.1. Introducció
Des del 3 de setembre de 2021 el DL 19/2021 ha establert l’assistència com l’instrument jurídic destinat a
substituir les institucions basades en la modificació judicial de la capacitat. Una novetat es que la constitució
de l’assistència es pot donar per 2 vies:
En base al ppi de subsidiarietat, no s’aplicarà assistència judicial si les necessitats de la persona estan
cobertes pel suport que rep de l’entorn familiar o comunitari o d’algú designat per ella en instrument
notarial (poder preventiu, acord notarial de suport). NO cal iniciar un procés si la persona ja té auto-
organitzats els suports.
En l’art. 226-1.1 CCCat diu que la persona major pot designar una o més persones pq l’assisteixin i pugui
exercir les seves facultats en condicions d’igualtat. Aquest articles no fa referència ni a la situació que genera
la discapacitat ni al nivell de la pèrdua de facultats.
Doncs, l’accés al suport de l’exercici s’ofereix només si per circumstàncies personals tens dificultats o t’és
impossible exercí la c. Jurídica i prendre decisions. L’autoritat notarial o judicial es qui ha de valorar la
necessitat de l’assistència.
Es tracta d’una escriptura pública notarial on la persona, apreciant les seves necessitats de suport, designa
una o més persones pq exerceixin l’assistència. Aquestes han d’assistir a l’acte i acceptar les funcions.
En l’escriptura la persona hi fa constar el funcionament i el contingut del règim de suport adequat (abast i
contingut) això com l’actuació dels assistents. La persona tb pot establir mesures de control per garantir els
seus drets, respectar la seva voluntat i evitar abusos o conflictes d’interessos.
La persona té una àmplia llibertat per configurar salvaguardes, però pot ser que per confiança envers el
designat, la persona no estableixi garanties davant de potencials abusos. Això pot donar lloc a un suport
inadequat que invalidi el nomenament notarial i porti a aplicar el judicial.
La persona pot accedir al suport a través d’un expedient de jurisdicció voluntària. Aquest expedient es
tramita davant del jutge de primera instància de lloc de residència. Si la persona té aptituds suficients, és
més àgil fer-ho per via notarial, però per X motius pot preferir la via judicial.
Com a norma general (art. 226-2.1), sempre hem d’actuar en base a la voluntat i preferències de la persona,
però una excepció seria quan la persona que aquesta indica podria portar a una situació de risc d’abús,
conflicte d’interessos i influència indeguda. EX: que nomeni a la seva mare, amb la qual s’han registrat
nombrosos problemes amb intervencions policials.
Tb ho poden demanar les persones legitimades per la llei de jurisdicció voluntària que serien; parella,
descendents, ascendents o germans del discapacitat. No ho poden demanar els parents que NO esmenta la
llei ni les persones que tenen cura de la persona i no són familiars (guardadors de fet).
L’autoritat tb ha de tenir en compte la voluntat de la persona i aplicarà les mateixes prevencions que abans
si detecta possibles riscos. Si la persona no pot atorgar la seva voluntat, la llei busca si hi havia una escriptura
de designació d’assistent o no o si aquesta és ineficaç.
Aquesta escriptura consta en el RC i l’autoritat l’ha de consulta abans de nomenar algun assistent. Un acte
de designació posterior revocaria l’anterior en tot allò que siguin incompatibles. Tb, si la persona havia
designat a més d’una sense especificar l’ordre preval la del document posterior o la designada en primer
lloc.
L’autoritat ha de seguir el que la pròpia persona en exercici de la seva voluntat va disposar a no ser que hi
hagi causes motivades que ho impedeixin. Tb si pot oposar si detecta possibles riscos.
Doncs, si la persona no havia deixat designació prèvia, s’aplicarà aquella que millor s’adapti a la voluntat i
preferències d’aquesta en base a la seva vida i manifestacions prèvies.
Però, tot i que actualment l’autoritat judicial té més lliberta, els tribunals encara han de seguir l’art. 222-10
CCCat (referent al que era la tutela) que estableix un ppi de prioritat en favor de familiars i en segon pla les
entitats de suport.
c) Procediment
S’intenta que la persona pugui actuar per ella mateixa i si no fos possibles es designaria un defensor judicial
que actuï pels seus interessos. El lletrat de l’administració ha de fer el possible pq la persona discapacitada
entengui l’objecte, la finalitat i els tràmits de l’expedient.
En la resolució cal concretar les funcions tant a àmbit personal com patrimonial tenint en compte la voluntat
i preferències de la persona.
L’autoritat judicial tb pot establir les mesures de control que consideri òptimes per garantir el respecte als
drets, al voluntat i evitar abusos, conflicte d’interessos o influència indeguda.
Les mesures judicial d’assistència s’han de revisar d’ofici cada 3 anys. Pot arribar com excepció a ser de 6
anys. El procediment NO és contenciós, ja que es basa en l’acord entre les parts.
Sempre hem d’actuar segons la voluntat de les parts i si no la podem conèixer per cap via, es prendran les
decisions que es considerin convenients.
L’abast el delimita la pròpia persona assistida, delimitant el suport que vol rebre segons les seves
necessitats. Si no pot per ella mateixa, l’abast el determinarà l’autoritat judicial respectant els ppi de
necessitat i proporcionalitat.
Abans, l’assistència havia de vetllar pel benestar de la persona assistida, intervenint en actes i expressant al
seva voluntat i realitzant actes d’admin. ordinària, però actualment el contingut és molt més ampli pq
l’assistència es pot aplicar a qualsevol persona amb discapacitat.
L’assistència pot anar dels elements més bàsics fins a l’ajuda en la gestió d’afers. Tant l’assistència com la
representació busquen potenciar o ajudar a que la persona pugui prendre decisions per ella mateixa.
Establir una assistència no implica que la persona deixi de poder actuar tota sola en els àmbits en els que se
suposa que intervé l’assistent. Si s’acredita que es competent en un moment determinat, l’acte jurídic que
realitzi serà vàlid, però per evitar riscos es pot establir una salvaguarda que digui que la intervenció de
l’assistent constitueixi un pressupòsit d’eficàcia de forma que la seva absència en permeti la impugnació.
A. Simple: l’assistent només pot oferir suport a la persona, donar-li informació i eines pq pugui
donar consentiment vàlid respecte actes jurídicament rellevants. La iniciativa d’aquests actes es de
la pròpia persona. Es pot combinar amb facultats de supervisió en aspectes prèviament determinats.
A. Representativa: s’acorden en escriptura o en la resolució judicial s’estableixen les facultats
d’actuar en nom de la persona, però sempre en base a la seva voluntat. En alguns casos que no sigui
possible, preval la iniciativa del representant. L’art 226-4.3 CCCat estableix que la representació
només es podrà establir per actes concrets, de caràcter excepcional i imprescindible.
La normativa no diu quines són les condicions que ha de reunir la persona que dona assistència ni tampoc
diu quins són els deures o drets que sorgeixen de la relació. Però, l’art. 226-1.4 diu que l’exercici d’aquestes
funcions d’assistència s’ha de correspondre amb la dignitat, els drets i la voluntat de la persona i adverteix
dels possibles riscos de conflicte, abús o influència indeguda.
El CC diu que l’assistent hauria de mantenir contacte amb l’assistit per saber quina és la seva voluntat i
respectar-la.
L’assistent, en general, no disposa de legitimació per oposar-se a la voluntat del discapacitat. Per poder
actuar de manera forçosa cal que es donin les situació previstes per la llei.
Un cop constituïda l’assistència aquesta es pot modificar o extingir. L’art. 226-7 CCCat parla de la modificació
o revisió en cas de canvi en les circumstàncies que la van motivar.
En l’a. Notarial, la persona pot sol·licitar en qualsevol moment un modificació de la persona, de l’abast o
extingir-la.
Si es tracta de l’a. Judicial dictada amb conformitat per les dues parts, la persona pot comunicar al jutge la
seva voluntat d’oposar-se a la mesura. Aquí s’acordarà una compareixença dels legitimats per posar fi a
l’expedient.
La defensa encara té per objecte major i menors que podrien ser incapacitats. Aquí s’estableix un defensor
judicial que ha de vetllar per la dignitat i els interessos de la persona.
El CCCat té una regulació pròpia sobre el patrimoni protegit. Aquest és un patrimoni independent destinat a
cobrir les necessitat vitals de persones discapacitades o dependents però que no és ni de qui va fer
l’aportació ni del beneficiari a qui vol afavorir.
El terme protegit implica que només respon per obligacions concretes de satisfer necessitats vitals del
beneficiari. El beneficiari està exclòs de l’administració del patrimoni protegit, se n’ha d’encarregar un
tercer.
Només poden ser-ne beneficiaris persones amb una discapacitat psíquica igual o superior al 33% o física o
sensorial igual o superior al 65% o persones en grau II o III de dependència (art. 227.1).
Qualsevol persona jurídica o física amb c. D’obrar plena i poder de disposició pot fer aportacions de béns per
constituir un patrimoni protegit. Pot se un constituent únic o un grup.
Les aportacions són un acte d’alienació, ja que una persona es beneficia a costa de l’empobriment d’una
altre. Com que es un acte gratuït per constituent, aquest pot exigir que se li retorni si el beneficiari incorre
en ingratitud. Tb cal tenir en compte les aportacions fets per determinat els drets dels legitimaris sobre
l’herència del constituent.
És un negoci formal que requereix d’escriptura pública. Ha d’incloure un contingut bàsic (identificar
beneficiar, béns, constituent, etc.) i pot tenir tb contingut facultatiu (regles d’administració i mesures de
control). Si el contingut facultatiu no es regula, s’apliquen regles de tutela.
S’ha d’inscriure al RC i per fer-ho cal acreditar que el beneficiari reuneix les característiques a través d’un
certificat.
No està regulat si una mateixa persona podria ser beneficiaria d’una pluralitat de patrimonis o al revés, si
d’un mateix patrimoni en podrien sorgir més d’un beneficiari.
El patrimoni no pertany a cap de les persones involucrades ni té personalitat jurídica. L’administració del
patrimoni es fa segons el que diu la llei. Doncs, el fet d’estar legalment administrat fa que no sigui
susceptible a ser apropiat per tercer i a que tot i no tenir personalitat jurídica tingui legitimació processal
activa i passiva (es pot defensar davant de tribunals i pot se demandat).
L’administrador es determina en base a les normes de tutela i el beneficiari no ho pot ser. Aquest
necessitarà autorització judicial per alienar o gravar els immobles que formin part del patrimoni protegit.
Aquesta ha de donar compte anualment de la gestió. L’administració busca conservar els béns i fer-los
produir i aplicar per necessitats vitals del beneficiari.
5.3. Extinció patrimoni protegit i destinació del romanent
És temporal, vinculat a les necessitats vitals de persones físiques, doncs s’extingeix per la mort o la
declaració de mort del beneficiari o la pèrdua de condició de discapacitat. Tb es pot extingir si el beneficiari
renuncia, si incorre en una casa d’ingratitud o si el patrimoni s’acaba.
Els béns deixen d’estar afectats per la finalitat de cobrir necessitats del beneficiari
Un cop abonats els deutes, el romanent passa a abonar-se a una persona física o jurídica
(constituent).
L’extinció implica la obligació de retre comptes finals davant l’admin. del beneficiari o als seus hereus (si ha
mort).