DRET PROCESSAL II

MÒDUL 1. EL PROCÉS D'EXECUCIÓ

1. EL PROCÉS D'EXECUCIÓ: CONSIDERACIONS GENERALS

No totes les sentències que posen fi al procés declaratiu obren posteriorment el procés
d'execució (només la sentència de condemna constitueix títol executiu, la inscripció en el
Registre de la nova situació: execució impròpia) ni la sentència de condemna es l'únic títol
executiu que pot iniciar un procés executiu (es pot fer execució sense declaració, ex. Acord
entre les parts en determinades condicions)

2. CARATERISTIQUES DE L'ACTIVITAT D'EXECUCIO.

L'activitat d'execució es jurisdiccional, tant de potestat coactiva com coercitiva.
Podem trobar les següents característiques:
1. Verdadera activitat jurisdiccional.(exercici de drets processals i materials)
2. Substitució i intromissió. Òrgan jurisdiccional suplanta la voluntat in conducta de
l’executat.

Esquema conceptual de l’activitat de l’execució:

- Als subjectes jurídics se li presenten “deures jurídics”.
- Tota infracció d’un deute jurídic genera “responsabilitat” en l’infractor i lesió injusta en
altres subjectes jurídics.
- Quan els deures jurídic s consten en títols executius, la responsabilitat comporta la
subjecció immediata de l’infractor a un obrar aliè específic (dut a terme per l’òrgan
jurisdiccional). Procurar reparar la sessió injusta.

Sanció s’ha d’interpretar com una resposta jurídicament prevista davant l’incompliment del
deure jurídic, utilitzant com a mètode l’exacció de responsabilitat.

3. DIFERENTS QUALIFICATIUS QUE S'APLIQUEN A L'EXECUCIÓ FORÇOSA.

1. Execució dinerària, quan es pretén obtenir quantitats de diners que reparin la lesió injusta,
i execució no dinerària, les sancions específiques (posar en possessió, etc.).
2. Execució pròpia, deriva del compliment d'una condemna de qualsevol classe, i execució
impròpia, no implica una activitat coactiva ni una intromissió patrimonial de l'òrgan
jurisdiccional, sinó actuacions amb vista a la plena efectivitat. Ex. Inscripció Registre
Propietat, registre sentència nul·litat matrimoni o reintegració capacitat.
3. Execució singular, es projecta sobre determinats béns de l'executat, i execució universal,
es projecta sobre el total del patrimoni.

Els pressupòsits processals incumbeixen l’òrgan jurisdiccional, la seva jurisdicció i

competència; les parts (capacitat i postulació) i els actes processals establerts.
Els pressupòsits materials, les condicions requerides per l’efectivitat de l’execució, són:
l’acció executiva i el títol executiu.

4. PRESSUPÒSITS PROCESSALS.
EL TRIBUNAL DE L'EXECUCIO: JURISDICCIO I COMPETENCIA.

Jurisdicció internacional s’han d’integrar les normes relatives al reconeixement i execució

de resolucions estrangeres.
Jurisdicció per raó de matèria, la distribució s’efectua atribuint l’execució als tribunals del
propi ordre amb l’única excepció de la “interlocutòria de quantia màxima, dictada per tribunal
ordre penal i executat pel civil.
1
 DRET PROCESSAL II

Art. 545 LEC: diferents criteris de competència segons si el títol executiu és judicial o
extrajudicial:
- Execució de resolucions judicials i transaccions i acords judicials homologats o
aprovats. Tribunal que va conèixer de l'assumpte en primera instància, al que el va
homologar o aprovar la transacció o l’acord. Regla de competència funcional exclou
aplicació altra regle de competència objectiva o territorial.
- Execució de laudes arbitrals i acords de mediació. La competència objectiva
correspon al jutjats de primera instància i la territorial al del lloc on s'ha dictat el laude (estat
espanyol. Diversos jutjats de la mateixa classe repartiment ha de determinar el competent.
- Execució basada en títols extrajudicials. El criteri general de competència objectiva son
als jutjats de primera instància. La competència territorial es deixa opció a l'executant entre
varis furs.
- Tractament processal de la competència.:
 Examen d'ofici de la competència territorial. Segons 546.1 LEC abans de
despatxar execució el tribunal ha d'examinar d'ofici la seva competència territorial,
si no hi ha competència s'ha de dictar interlocutòria amb un doble contingut:
abstenir-se de despatxar execució, indicar al demandant el tribunal on presentar
demanda.
 Declinatòria. Interposar durant els cinc dies següents a la recepció notificació del
procés execució.
-El Lletrat de l’Administració de justícia responsable de l’execució. (Secretari judicial)
pot assumir competències d'execució excepte les reservades a jutges i magistrats.

5. SUBJECTES DEL PROCÉS D'EXECUCIÓ.

Part és la persona o persones que demanen i obtenen el despatx de l'execució i la persona o
persones davant les quals es despatxa aquesta execució. La interlocutòria que despatxa
l'execució és el punt de referència per establir qui tenen aquesta condició.

6. CAPACITAT PER SER PART, CAPACITAT PROCESSAL I POSTULACIÓ.

La capacitat per ser part és el correlatiu de la capacitat jurídica, la aptitud per a ser titular de
drets, càrregues i obligacions que es derivin de la realitat jurídica que és el procés.
La capacitat processal es la aptitud per a dur a terme vàlidament actes processals, és a dir,
comparèixer en el judici en el terme de l'article 7 LEC.
Necessitat de comparèixer assistit d’advocat i procurador.

7. TRACTAMENT PROCESSAL DE LA CAPACITAT I COMPAREIXENÇA EN JUDICI.

El control d'ofici dels defectes processals es du a terme en despatxar l'execució.
Les excepcions processals que fan referència a la personalitat s'articulen com a motius
d'oposició.
La denúncia de l’executant d’aquests defectes s’ha de fer mitjançant el recurs contra la
resolució en què es consideri personat l’executat.

8. LEGITIMACIÓ.
L'òrgan judicial abans de despatxar l'execució ha de comprovar la legitimació de qui
presenta la demanda i d'aquell el qual es demana l'inici de les actuacions executives.
Legitimació activa: Regla general, qui aparegui com a creditor en el títol executiu, 538.2
LEC. S’estén al seus successors, sempre que s’acrediti degudament.

Legitimació passiva. Deutor en el títol i els que responguin personalment del deute per
disposició legal o en virtut de fiançament acreditat mitjançant un document públic; els
propietaris de béns especialment afectes al pagament del deute. L'òrgan jurisdiccional té el
deure de comprovar la legitimació passiva. L'execució es despatxa per l'import dels deute
2
 DRET PROCESSAL II
més interessos i costes.
Es poden embargar béns de tots els deutors solidaris davants els quals s’hagi despatxat
l’execució fins cobrir import.

9. PLURALITAT D'EXECUTANTS O EXECUTATS.

Quan en la posició executant o executada hi ha una determinada pluralitat de subjectes, tant
si prové d’un procés en què figuraven de tal manera, com si així resulta d’un títol
extrajudicial.
Pluralitat executants: diversos creditors figuren en el mateix títol i arran d'un mateix deute
actuen mitjançant una única representació processal.
L’acumulació d’execucions per diversos processos d’execució davant mateix executat. La
terceria de millor dret permet l’entrada en el procés d’execució d’un tercer amb interès
contraposat a l’executant davant el qual pretén cobrar prèviament.
Pluralitat d'executats: pot ser originàriament des del despatx de l'execució davant diversos
subjectes passivament legitimats per diverses causes: els condemnats són diversos,
propietari de béns especialment afectes al pagament del deute, caràcter successiu si el nou
executat s’incorpora posteriorment a l’execució, a títol de tercer posseïdor.

10. ELS TERCERS.

Qui no és part en un determinat procés. Aquest subjecte es troba en una situació de
protecció per que el dret o interessos d'aquest no es vegin perjudicats pel procés d'execució.
Ha de defensar la seva posició activa quan l’execució pot afectar el seu dret de crèdit
davant l’executat.
Ha de defensar la seva posició passiva en què el situa l’exacció quan aquesta es dirigeix
davant béns que són de la seva propietat.

11. ACCIÓ EXECUTIVA I EL TITOL EXECUTIU.

Acció executiva. Representa el reconeixement d'un dret subjectiu públic de l'executant a la
realització d'actes executius concrets que permetin l’exempció completa de la
responsabilitat, sense que sigui suficient la realització de qualsevol actuació executiva. Els
pressupòsits de l'acció executiva són:
1. Infracció deure jurídic.
2. Existència d'una lesió injusta que atorga a qui la pateix un interès legítim.
3. Existència d'una documentació especial, el títol executiu.
Quan l’acció executiva es basa en títols no judicials ni arbitrals s’afegeix:
4. La liquiditat de la prestació.
5. La quantitat ha d’excedir els 300 euros, es pot obtenir per addició de diversos títols
executius.

El títol executiu. Essencial per iniciar el procés d'execució (nulla executio sine titulo). El
legislador determina quins títols tenen eficàcia executiva sempre que: fonamentin l'actuació
de sancions; determinin la legitimació activa i passiva; delimitin el contingut i l'abast dels
actes executius.
Classes de títols executius:
1. Títols executius judicials.
- Sentències de condemna fermes
- Laudes o resolucions arbitrals fermes i els acords de mediació elevats a escriptura
pública.
- Resolucions judicials que aprovin o homologuin transaccions judicials i acords
aconseguits en el procés.
- Interlocutòria que estableixi la quantitat màxima reclamable en concepte d’indemnització.
- Les resolucions judicials que per disposició legal comportin execució.
2. Títols executius extrajudicials.
3
 DRET PROCESSAL II
- La primera capia de les escriptures públiques o la segona en virtut d’ordre judicial.
- Les pòlisses de contractes mercantils signades per les parts i corredor comerç
col·legiat.
- Els títols al portador o nominatius.
- Els certificats no caducats expedits per entitats encarregades dels registres comptables
respecte als valors representats mitjançant anotacions en compte.
- Altres documents que la llei atorgui expressament la qualitat de títol executiu..

12. EXECUCIÓ DE SENTÈNCIES ESTRANGERES I TÍTOL EXECUTIU.

Perquè les sentències fermes i altres títols executius estrangers comportin execució a
Espanya, cal atenir-se al que disposen els tractats internacionals i les disposicions legals
sobre cooperació jurídica internacional.
El reconeixement i execució de resolució dictada en l’àmbit de països UE regulat per
Reglament, té aplicació preferent, sense perjudici que en aplicació del principi d’especialitat
sigui preferent alguna norma sectorial específica.
L’execució de la resolució estrangera necessita el reconeixement previ. L’execució ser
general (erga omnes) o incidental, als mers efectes d’una situació particular dins del procés.

S'han de distingir el reconeixement i l'execució:

- Reconeixement: Idea genèrica és que és Automàtic, les resolucions dictades per un
estat membre són directament autoritzades als altres sense procediment previ i la
declaració del reconeixement es regeix per articles del reglament. Es requereix certificat
expedit de conformitat i una traducció o transcripció. S’estableix denegació del
reconeixement per motius com contraris a l’ordre públic, resolució inconciliable amb
resolució dictada entre les mateixes parts en l’estat membre requerit o resolució és
inconciliable amb una altra dictada anteriorment en un altre estat membre o en tercer.
- Execució: Resolucions dictades a un estat part, quan allà són executòries, s'han
d'executar en un altre estat membre, a instància de part interessada i sempre que s'hagi
atorgat la seva execució. La denegació de l’execució correspon al jutjat de primera
instància que conegui l’execució a petició de la persona contra la qual s’hagi instat. La
resolució dictada no pot ser objecte de revisió quant al fons en l’estat membre requerit.

Cooperació jurídica internacional en matèria civil: Procediment exequàtur.- Correspon

per a declarar a títol principal el reconeixement d’una resolució estrangera i, si escau, per
autoritzar-ne l’execució. També per a declarar una resolució estrangera no susceptible de
reconeixement a España.
Reconeixement.- les resolucions estrangeres que complexin els requisits, pot produir a
España els mateixos efectes que en l’estat d’origen. Causes de denegació del
reconeixement: contrària ordre públic, .... Destaca el reconeixement de resolucions
estrangeres dictades en procediments derivats d’accions col·lectives susceptibles de
reconeixement i execució a Espanya. Es prohibeix expressament la revisió del fons de
qualsevol estrangera i se’n preveu el reconeixement parcial.
Execució.- Les resolucions judicials estrangeres que tinguin força executiva en l’estat
d’origen són executables a Espanya una vegada obtingut l’exequàtur. La competència
correspon al jutjat de primera instància del domicili de la part davant la qual se sol·licita el
reconeixement o l’execució o de la persona a qui es refereixen els efectes. Subsidiàriament,
la competència territorial es determina pel lloc d’execució, el que hagi de produir efectes o,
en últim cas, el jutjat de primera instància davant el qual s’interposi la demanda d’exequàtur.
El procés exequàtur necessita advocat i procurador. Contra la interlocutòria d’exequàtur
només recurs apel·lació. Contra la resolució dictada per l’AP en segona instància, recurs
extraordinari per infracció processal o cassació.

4
 DRET PROCESSAL II
Execució provisional.

L’execució provisional no te cap condicionant constitucional i obeeix a una opció de política

legislativa en el seu sentit estricte. Instrument per aconseguir una tutela judicial efectiva ja
des de la primera instància. L'article 526 LEC disposa que es pot demanar i obtenir sense
prestació de caució simultània l’execució provisional de les sentències condemnatòries no
incloses en el precepte. Sol·licitada l’execució provisional el tribunal l’ha de despatxar, llevat
que sigui inexecutable o no contingui pronunciament de condemna.
L'article 525 prohibeix la execució provisional en aquestes resolucions:
1. processos sobre paternitat, maternitat, filiació, nul·litat de matrimoni, separació o
divorci, capacitat i estat civil i drets honorífics, llevat de les obligacions i relacions
patrimonials en connexió amb el que sigui objecte principal del proses.
2. Sentencies que condemnin a emetre una declaració de voluntat.
3. Sentencies que declarin nul·litat o caducitat de títols de propietat industrial.
4. Sentencies estrangeres no fermes.
5. Pronunciaments de caràcter indemnitzatori de les sentencies que declarin vulneració
de drets al honor, intimitat personal i familiar i a la pròpia imatge.

Competència funcional: correspon al que hagi conegut l’assumpte, 61 LEC.

Subjectes legitimats per instar execució provisional: a qui hagi obtingut un

promocionalment a favor seu. Ho ha de dirigir un lletrat i representat per procurador, llevat de
execucions de resolucions dictades en procediments que no calgui les seves intervencions.

Fases del procediment de l’execució provisional:

1. sol·licitud de l’execució provisional: la instancia de part necessària.
2. Termini per a sol·licitar l’execució provisional. És pot demanar en qualsevol moment
entre un dies a quo que es fixa en la notificació de la resolució en què es consideri
preparat el recurs d’apel·lació i un dies ad quem, referit al moment de dictar la
sentència d’apel·lació.
3. Requisits de la demanda que sol·licita l’execució provisional:
 expressió del títol en que es fonamenti la sentencia de condemna.
 La persona o persones contra les quals es dirigeix la demanda en qualitat
d'executats.
 Els bens de l'executat susceptibles d'embargament.
 Les mesures de localització i investigació que es demanin.
4. resolució sobre la sol·licitud d’execució provisional: si es despatxa execució
provisional, la interlocutòria es irrecurrible, però l’executat pot presentar oposició en
el termini de 5 dies a comptar des de la notificació de les actuacions concretes a què
s’oposi.

Oposició a l’execució provisional. Es l’únic mecanisme que disposa el executat contra la

interlocutòria que acorda l’execució provisional. Nomes es pot plantejar una vegada
despatxada l’execució provisional i en el termini de 5 dies. Es formula com una demanda i
s'ha de presentar davant l’òrgan jurisdiccional que coneix de l’execució provisional. Les
causes d’oposició son:
1. oposició en consideració a la concurrència de defectes processals: la sentencia no es
executiva, el pronunciament no sigui favorable, aparèixer defectes formals a la
sol·licitud o falti alguns dels testimonis.
2. Oposició quant al fons:
 condemna dinerària: com a regla general no hi pot haver oposició.
 condemna no dinerària, al·legar i que s’apreciï que, en cas que es revoqui la
sentència l’execució provisional de la qual s’ha despatxat, es impossible o
5
 DRET PROCESSAL II
d’extrema dificultat restaurar la situació anterior a l’execució provisional o
compensar econòmicament a l’executat mitjançant el rescabalament de danys i
perjudici.

Si s'estima l’oposició basada en infracció de l'article 528.2.1 s'ha de dictar una interlocutòria
en que es declari que no es procedent prosseguir l’execució i s'han d'alçar els
embargaments.

Si se desestima l’oposició ha de continuar l’execució provisional i s'han d’imposar les costes

de l’oposició al executat.

Si la sentencia de segona instancia confirma la de primera instancia l’execució continua si

encara no ha finalitzat. Si l’execució provisional ha estat suspesa perquè s'estima l’oposició
de l'executat en el cas de condemnes no dineràries s'ha d'aixecar la suspensió.

Revocació de la resolució de primera instancia que condemnava a pagar una quantitat de

diners: s'ha de diferencia la condemna dinerària o no dinerària i revocació total o parcial en
les primeres, o condemna consistent en el lliurament d'un be o en un fer, en les segones.

Sentència condemnatòria dinerària i revocació total, se sobreseu pel lletrat administració

justícia l’execució provisional, l’executant retorna quantitats percebudes més costes
desemborsades per l’executat i indemnització per danys i perjudicis ocasionats.

Sentència revocatòria parcial, retornar diferència entre el que hagi percebut l’executant i la
que resulti de la confirmació parcial, incrementada en el que resulti d’aplicar interès legal
dels diners a aquesta diferència, des del moment de la percepció.

Execució provisional de sentencies dictades en segona instancia: s'ha de presentar davant el

tribunal que va conèixer del procés en primera instancia.

El procés d’execució. Fase inicial.

El procés d’execució s'incoa a instancia part a partir de la interlocutòria que despatxa

l’execució per mitjà de la presentació de la demanda executiva. Abans del despatx s’han
d’haver examinat la concurrència de certs elements.

L'article 545.4 LEC distingeix varius tipus de resolucions:

1. les que ha d'adoptar el titular de l’òrgan judicial per mitja d'una interlocutòria.
2. Les providències en els casos en que s'assenyali expressament.
3. Les diligencies d’ordenació del secretari judicial.

Nomes es despatxa l’execució a petició de part en forma de demanda i s'ha de distingir els
requisits de l'escrit i els documents que s'hi han d'ajuntar:
1. requisits generals de l'escrit de demanda.
 Designació del tribunal.
 Identificació de les parts.
 La fonamentació jurídica: simple menció del títol executiu; citació dels preceptes
que fonamentin la competència del jutjat; força executiva del títol; legitimació de
parts; procedència del despatx de l’execució.
 Les peticions concretes: la tutela executiva que es pretén amb relació al títol
executiu que s'addueix; els bens de l'executat susceptibles d'embargament.
 Mesures de localització i investigació que demani l’executant.
 Signatura d'un advocat i procurador, llevat que la seva intervenció no sigui
6
 DRET PROCESSAL II
preceptiva.
2. Documents que s'han d'adjuntar a la demanda executiva.
 Acreditar poder del procurador quan sigui necessari.
 El títol executiu.
 Documents que acreditin els preus o cotitzacions per al còmput de diners de
deutes no dineraris, quan no es tracti de dades oficials o de coneixement públic.
 Altres documents que la lleig exigeixi per al despatx de l’execució.
 tots els documents que l'executant consideri útils o convenients.

El despatx de l’execució i la seva denegació: sense l’audiència prèvia a les persones

davant les quals s'adreça la demanda (inaudita parte debitoris), el tribunal ha de resoldre a la
vista de la demanda executiva, el títol i la documentació que s'hi adjuntin. S'ha de comprovar
la concurrència dels pressupòsits processals; regularitat formal del títol; que la tutela
executiva sigui conforme amb la naturalesa i contingut del títol. Si s’observa la falta d’algun
pressupòsit o requisit el tribunal ha de denegar el despatx de l’execució mitjançant
interlocutòria, directament apel·lable si el creditor no opta per interposar recurs de r3eposicó.

Despatx de l’execució: La interlocutòria que despatxa l’execució i el decret: hi han 3

aspectes:
1. les resolucions:
 interlocutòries: d’ordre general, dictada pel tribunal i el seu contingut es:
determinació de la persona/es davant qui es despatxa l’execució; si el despatx es
solidari o mancomunat; la quantitat per la qual es despatxa; les precisions
necessàries respecte de les parts o del contingut de l’execució.
 Decret: un cop el tribunal dicta interlocutòria el secretari judicial dicta decret que ha
de contenir: mesures de localització dels bens de l'executat; les actuacions
judicials executives que procedeixi acordar; requeriment de pagament al deutor.

2. La notificació: tant la interlocutòria com el decret s'han de notificar al executat lliurant

copia de la demanda executiva.
3. Recursos: contra la interlocutòria que autoritza i despatxa execució no es possible
recurs, sense perjudici de l’oposició. Contra el decret dictat pel secretari judicial es pot
interposar recurs directe de revisió davant del tribunal que ha ordenat l’execució,
sense efecte suspensius. Contra la interlocutòria que denegui el despatx es possible
l’apel·lació directa.

Acumulacions d'execucions. Es permet en determinats casos:

1. diversos processos d’execució pendents entre el mateix creditor i el mateix deutor.
2. Processos d’execució que segueixen davant el mateix executat, encara que els
executants difereixin.
3. Processo d’execució dirigits exclusivament sobre bens especialment hipotecats.

La il·licitud de l’execució i dels actes executius.

Trobem 4 classes:
1. absència de pressupòsits processals del proses d’execució.
2. Infraccions del títol executiu.
3. Falta d’acció executiva.
4. Infraccions de normes processals per actes executius concrets.

Oposició a l’execució.

7
 DRET PROCESSAL II
1. Oposició a l’execució per defectes processals.
 Motius: executat no te caràcter o la representació amb que demanda; falta de
capacitat o de representació de l'executant; nul·litat radical del despatx de
l’execució per falta de requisits.
 Procediment: executat te 10 dies per fer un escrit a partir de la notificació de la
interlocutòria i es trasllada al executant que te 5 dies per formar al·legacions. Un
cop això el tribunal pot: estimar la concurrència de vicis processals de caràcter
esmenable; estimar la concurrència de vici o vicis processals inesmenables o no
esmentats; desestimar l’existència de vici o vicis processals.

2. Oposició a l’execució per motius de fons.

 Motius d’oposició a l’execució de resolucions processals o arbitrals: l'article 556.1
lec permet oposar al pagament o compliment del que ordena la sentencia de
manera justificada. Si el títol executiu es una interlocutòria de quantia màxima hi
han diversos motius per oposar com: els mateixos motius del 556.1 LEC; els
mateixos que l’oposició a l’execució de títols no judicials; caràcters específics
(culpa de la víctima, força major, concurrències de culpes.)
 Motius d’oposició a l’execució de títols executius no processals ni arbitrals:
pagament acreditat documentalment; compensació de Crèdit líquid; plus-petició o
excés en la computació a metàl·lic dels deutes en espècie.
 Procediment per motius de fons: s'inicia mitjançant una demanda que converteix
l'executat en demandant i l'executant en demandat.

3. Oposició a actes executius concrets.

Suspensió de l’execució.

Com a norma general nomes es procedent quan la llei ho assenyali de manera expressa o
les parts o acordin, 565.1 LEC. La interposició de recursos ordinaris no suspèn l’execució
amb l’excepció de que l'executat acrediti un dany irreparable i presta caució, 567 LEC.

L’execució dinerària: liquiditat de la quantia.

L’execució dinerària aplica directament o indirectament sancions genèriques per obtenir una
prestació de contingut dinerari. L'activitat executiva segueix aquest desenvolupament:
despatx execució; oposició eventual; localització dels bens que hi queden afectes; realització
o conversió en diners.

El despatx de l’execució s'ha substituït per dos resolucions: l’ordre general d’execució que
conté l’ordre general i despatx d’execució, a càrrec del jutge i el decret del Lletrat de
l’Administració (antic secretari judicial). És en l’ordre judicial on s’estableix la quantitat per la
qual es despatxa la execució. Comprèn la quantitat deguda, costes, interessos i altres
conceptes que es puguin haver pactat. Els interessos s’inclouen els moratoris i ordinaris que
es deguin fins a la data de la demanda. Els interessos i les costes del procés d’execució es
poden incloure en el despatx d’execució i no poden superar el 30% de la quantia reclamada
en la demanda executiva i sense perjudici de la liquidació posterior.

Quan el títol executiu conté un interès variable o s’entén meritat algun interès ope legis es
preveu una part líquida corresponent al principal i una altra referida als interessos.
Juntament amb la demanda executiva s’han d’esmentar els interessos ja vençuts i els que
aniran vencent durant l’execució, la llei en possibilita la sol·licitud juntament amb la de les
costes.
8
 DRET PROCESSAL II

Interessos moratoris i processals neixen de l’incompliment del que s’ha pactat i donen lloc a
un crèdit que depèn d’un fet futur i incert. D'acord amb l'article 576 tota sentencia o resolució
que condemni al pagament d'una quantitat de diners determina la meritació d'un interès
anual igual al de l’interès legal dels diners incrementats en 2 punts o el que correspongui per
pacte.

El deute ha de ser vençut i exigible. La necessitat de liquidat es un requisit basic del despatx
de l’execució. Aquesta necessitat pot provenir de diferents circumstancies: ser una prestació
no dinerària; constituir una obligació d'indemnitzar danys i perjudicis; tractar-se de rendes,
utilitats o productes; consistir en una rendició de comptes d'una administració.

L'executat es pot conformar expressament o tàcitament. L’oposició del deutor ha de ser

motivada i es tramita mitjançant el judici verbal i es pot nomenar un perit. Celebrada la vista
es resol mitjançant interlocutòria, en què es fixa la quantitat i la condemna expressa a
costes. Interlocutòria és apel·lable i no té efectes suspensius.

El requeriment de pagament. Reaccions del deutor davant aquest requeriment.

El requeriment de pagament del deute no es un requisit comú en tots els casos, els títols
judicials no el requereixen. No s'ha de requerir el pagament quan: l’execució es fonamenti en
resolucions del lletrat de l’Administració (secretari judicial), resolucions judicials o arbitrals o
en transaccions o convenis aprovats judicialment que obliguin a lliurar determinades
quantitats de diners; si es tracta de títols extrajudicials, s'adjunti a la demanda executiva una
acta notarial.

El deutor pot pagar i posar fi a l’execució pel secretari judicial. Pot ser que l’executat no
pagui però que consigni la quantitat per a evitar l'embargament i pot ser que ni pagui ni
consigni situació que procedirà al embargament immediat.

L'embargament de bens 1. Objecte de l'embargament. Localització dels bens i selecció

dels bens.

El procés d’execució és l’única via legal per fer efectiva la responsabilitat reconeguda al CC.
La primera qüestió determinar els béns afectats en garantia del deute, pot provenir de: si
s’ha constituït un dret real de garantia, si el deute està especialment garantí per certs béns
en virtut de determinació legal o si es van afectar com a mesura cautelar (embargament
preventiu).

L'embargament compren 3 grups d'activitat: determinació, localització i selecció de bens;

trava o afecció dels bens; garantia de la trava.

En general per a ser objecte d'embargament ha de tindre aquests trets:

1. Ha de tenir contingut patrimonial.
2. Ha de ser alienable. Qualitat d'un be que permet la seva transmissió valida
3. no ha d'estar subjecte a una prohibició de disposar.
4. no haver estat declarat inembargable.
 Inembargabilitat declarada en la lec.
1. Inembargabilitat absoluta: mobiliària, el parament de la casa, la roba,
instruments per la seva feina.
2. Inembargabilitat relativa: l'article 607 estableix una escala amb la qual
s'embargaran sous, pensions etc, que superin una quantitat determinada.
9
 DRET PROCESSAL II
3. Embargament en el cas de condemna al pagament d’aliments. El tribunal pot
fixar la quantitat que s’ha d’embargar.
 Inembargabilitat declarada en altres lleis o en tractats internacionals.

Nul·litat de ple dret de l'embargament travat sobre qualsevol be que no tingui contingut
patrimonial, inalienable o inembargable. Executat pot denunciar aquesta nul·litat davant
tribunal per mitjà de recursos ordinaris o per simple compareixença.

Els bens a mes d'embargables han de pertànyer a l'executat en el moment de la trava. Els
béns no pertanyents al deutor és anul·lable.

La terceria de domini consisteix en l’oposició d'un tercer instant que s'aixequi l'afecció d'un
be concret que afirma ser seu i que ha estat atribuït a l’executat.

La demanda de terceria s'imposa davant el lletrat de l’administració de justícia responsable

de l’execució i serà resolta pel tribunal que ha dictat l’ordre general de l’execució. La
legitimació activa correspon sempre a qui te la condició de tercer i la legitimació passiva
correspon al executant. La terceria es realitza pels tràmits del judici verbal:
- Temps. Termini inicial i final. Si s’interposa després rebutjat per interlocutòria.
- Demanda i acreditació prèvia. S’ha d’aportar un principi de prova per escrit del
fonament de la pretensió tercerista.
- Desenvolupament. Resolució i efectes. Si el demandat no contesta, s’entén admesos
els fets al·legats en la demanda.

S’ha de sobreseure tot procediment de constrenyiment sobre immobles quan consti en

actuacions mitjançant certificat del registrador de la propietat que els béns estan inscrits a
favor d’una persona diferent d’aquella contra la que va a decretar embargament.

Execució de la responsabilitat als béns futurs.- regla general només pot tenir per objecte
béns i drets existents en el moment de la trava. Excepcionalitat establerta a la LEC, ex.
Embargament de salaris o comptes bancaris.

Localització dels béns de l’executat.- Un cop el tribunal dicta ordre general d’execució el
secretari judicial dicta un decret on conte les mesures de localització i averiguació dels bens
de l'executat. L’executat serà requerit per tal que manifesti béns i drets per a cobrir la
quantia per la qual es despatxa l’execució. Si no pot designar els béns suficients, el lletrat
de l’administració ha d’acordar adreçar-se a entitats financeres, organismes i registres
públics i persones físiques i jurídiques que el mateix executant indiquin per tal que facilitin
relació de béns o drets dels quals tinguin constància.

L'ordre en el embargaments. L'acord entre les parts es la primera manera d'assenyalar

l'ordre dels bens que s'han d'embargar. A falta de pacte i sempre que el secretari judicial hagi
d'elegir i ha un doble criteri: la màxima facilitat d’alienació i la menor onerositat. Si els
anteriors criteris no permet una determinació clara l'ordre serà el que estipula l'article 592:
1. diners i comptes corrents.
2. Crèdits i drets realitzables en l'acte o a curt termini, títols, valors o altres instruments
financers admesos a negociació en un mercat secundari.
3. Joies i objectes d'art.
4. Renda en diners.
5. Interessos, rendes i fruits de tota espècie.
6. Bens mobles o semovents, accions, títols o valors no admesos a cotització oficial.
10
 DRET PROCESSAL II
7. Bens immobles.
8. Sous, salaris, pensions etc.
9. Crèdits, drets i valors realitzables a mitja i llar termini.
10. Empreses quan resulti preferible pels seus diferents elements patrimonials.

L'embargament de bens 2. trava o afecció. Garantia de la trava.

Trava o afecció dels bens. Es una declaració de voluntat del tribunal que afecta un o
diversos bens a un procés d’execució concret. La declaració pot ser expressa i tàcita,
compresa en la descripció d’un bé determinat en la diligència d’embargament.

La diligencia d'embargament ha d'estar precedida de la interlocutòria del tribunal que

compren l'ordre general d’execució i el despatx d'execució, que adquireix eficàcia des que es
decreti pel lletrat de l’administració de justícia o es ressenyi la descripció del bé.

Les parts poden impugnar la trava amb: recorrent les resolucions que acordin l'embargament
concret; mitjançant l'escrit de denuncia que preveu 562.1.3r si l’afecció es va imputar a
l'ordre d'embargament; mitjançant la simple compareixença davant el secretari judicial.

Els principals efectes de l’afecció de bens a l’execució son: el tribunal adquireix la potestat
d'actuar sobre el bé per a fer efectiva la responsabilitat de l'executat i satisfer el dret de
l'executant; l'executant adquireix el dret a percebre el producte del que s'obtingui de la
realització del bens embargats.

La terceria de millor dret. Sistema processal per mitja del qual qui afirmi que li correspon un
dret que el seu crèdit sigui satisfet amb preferència al del creditor executant, interposa una
demana perquè se li reconegui aquesta preferència i se li pagui amb el producte de la
realització del bé abans que l'executant. Esta prohibit la segona terceria. La legitimació
activa correspon sempre al tercer que es pretén incorporar al procés d’execució per a
cobrar amb preferència. La legitimació passiva, torna a dependre del fet que el crèdit que
al·lega el tercerista consti o no en un títol executiu. Si consta l’acció s’ha de dirigir només
davant l’executant. Si no té títol, l’acció s’ha de dirigir davant l’executant i l’executat.

La terceria es realitza mitjançant els tràmits del judici ordinari. L’admissió de la demana no
suspèn la realització dels bens embargats. La falta de contestació a la demanda d’interpretar
com a admissió dels fets que s'hi al·leguen. La terceria de millor dret es decideix mitjançant
una sentencia que ha de decidir l’existència del privilegi i l'ordre en que s'han de satisfer els
crèdits.

La trava o afecció és una condició necessària i suficient per a complir els dues finalitats
essencials de l’execució: atorgar potestat al tribunal per a obtenir les quantitats que satisfaci
el creditor i concedir a l’executant el dret a percebre-les.

Anotació preventiva d'embargament. En cas de bens immobles els riscos de pèrdua física
son pràcticament inexistents. L'article 629 lec assenyala que l'embargament sobre bens o
drets susceptibles d’inscripció registral s'ha de procedir a l’anotació preventiva
d'embargament a instancies de l'executant. L’anotació te una vigència de 4 anys i es pot
prorrogar i també es pot cancel·lar mitjançant mandat judicial. Hi ha 2 efectes:
1. el ius persequendi: encara que els bens es transmeti a un tercer, continua sotmès a
l’execució, i el tercer adquirent se subroga en la posició de executat.
2. el ius prioritatis: d'acord amb el qual l’anotació atorga preferència per al cobrament
del crèdit corresponent, davant els crèdits posteriors, sempre que aquest no tinguin
caràcter preferent.
11
 DRET PROCESSAL II

Dipòsit judicial. També anomenat segrest i consisteix en la tinença d'uns bens mobles o
semovents afectes a una execució per part d'una persona que pot ser l'executada o un tercer
per a guardar-los i retenir-los a disposició del tribunal. Hi han varies modalitats:
1. ingrés en el compte de dipòsit i consignacions. Diners, divises, sous, pensions etc.
2. Dipòsit en un establiment públic o privat. Títols valor o objectes especialment
valuosos.
3. Ordre de retenció. Saldos favorables en entitats de crèdit, estalvi, etc.
4. Lliurament a una persona que pot ser la executada o un tercer.
5. Administració judicial en garantia de l'embargament de fruits i rendes.

El reembargament, es produeix quan s'embarga en un procés d'execució un bé o dret que

ja ha estat travat en un altre procés diferent o en altres processos diferents. La regla general
condueix a seguir la data de les diferents traves, de manera que si s'alça l'embargament
anterior el reembargament queda en la posició del primer executant. Els executants del
procés en que es decreti el reembargament poden sol·licitar l’adopció de mesures de
garantia d'aquesta trava sempre que no entorpeixin l'execució anterior.

Embargament sobrant. Es tracta de la possibilitat de demanar i obtenir en una execució

l'embargament del que sobra en la realització forçosa de bens duta a terme en una altre
execució. Son bens que subsisteixen en el patrimoni de l'executat si sobren després del
repartiment del que s'ha obtingut en l’execució.

Modificació de l'embargament. Hi ha la possibilitat de millorar l'embargament quan per un

canvi de circumstàncies permetin la trava de nous béns, reduir l'embargament quan
augmenti el valor dels béns travats i modificar l'embargament per substitució d’uns béns per
uns altres.

Alçament de l'embargament. Es un supòsit extraordinari de posar fi a l'embargament

generalment amb caràcter previ al que resulta la seva forma d’extinció ordinària, l'alienació
en l’execució. S'acorda mitjançant interlocutòria en resoldre l’oposició a l’execució per motiu
de fons o estimació d'una terceria de domini. O por resolució del lletrat de l’administració de
justícia en la subhasta que acabi sense cap postor, quan, a més, l’executant no demani
l’adjudicació del bé en els termes previstos a la LEC.

MODUL 2. EL PROCES D'EXECUCIO II.

La realització forçosa 1. diferent formes de realització de bens.

La realització forçosa es una fase del procés d'execució, concretament de l’execució

dinerària, que es desenvolupa en general a continuació de l'embargament. La seva finalitat
principal es obtenir una quantitat de diners i satisfer així el dret de l'executant.

La realització forçosa és el conjunt d’activitats encaminades a obtenir diners a partir dels

béns prèviament afectats per satisfer el dret de l’executant.

Podem trobar diferents sistemes:

1. lliurament directe a l'executant. El tribunal ha de lliurar directament a l’executant els
béns embargats, pel seu valor nominal.
2. Alienació forçosa de valors. Alienar accions, obligacions o altres valors admesos a
negociació en el mercat secundari.
3. Sistema generals de realització forçosa:
12
 DRET PROCESSAL II
 conveni de realització acordat per les parts i aprovat pel lletrat de l’administració
de justícia. : després de l'embargament, l'executat o la persona que acrediti tenir
un interès directe pot demanar la celebració d'una compareixença per a arribar a
un acord sobre la forma de realització mes eficaç. Si no hi ha acord l’execució
continua ja que no queda suspesa. La compareixença es pot repetir. Assolit
l’acord, l’aprovació es realitza mitjançant decret del Lletrat de l’Administració de
Justícia, que suspèn l’execució respecte del bé o els béns objecte d’aquesta. Si
no es compleix l’executant pot demanar alçament de la suspensió i subhasta del
bé.
 Alineació per mitja d'una persona o entitat especialitzada : la subhasta es pot eludir
si l'executant o executat amb l'acord del primer encomanem la realització del be a
un dels dos subjectes següents: persona especialitzada i coneixedora del mercat;
entitat especialitzada de naturalesa publica o privada. Persona o entitat privada
obligatori lliurament de caució. La sol·licitud ha de designar la persona o entitat a
qui es pretengui encarregar l’alienació, determinant les condicions. Si no hi ha
acord els béns no es poden alienar per un preu inferior al 50% de l’apreuament.
La persona pot acceptar o no l’encàrrec, si es rebutjada aquesta forma no pot
continuar i comporta el retorn a les actuacions per subhasta. Si accepta la venda
s’ha de realitzar en 6 mesos, excepte pròrroga justificada.
 Subhasta judicial.

Valoració dels bens. Apreuament.

Hi ha una doble possibilitat segons l'article 637 LEC:

1. valorar el be de mutu acord entre executant i executat, abans de l’execució o durant
aquesta.
2. Valorar-lo pericialment. En aquest cas la llei distingeix:
 nomenament del perit: designat pel lletrat de l’administració pública
 Activitat de peritatge: la taxació s'ha de fer pel seu valor del mercat, sense tenir en
compte les carregues els gravàmens sobre els bens immobles. Si es tracta de
béns mobles, el valor és el fixat d’aquesta manera i en el supòsit de subhasta, és
el que figuri a l’anunci, que serveix de referència per a determinar el dipòsit previ i
fixar les condicions d’aprovació de la rematada.

La subhasta judicial.

Constitueix el sistema ordinari d’alienació i al qual es remet en molts aspectes.

La subhasta compren aquestes actuacions:

1. actuacions preparatòries. Compren diferents actuacions per obtenir un èxit mes gran
en la subhasta.
 Certificació de domini i carregues. En format electrònic i informació estructurada.
 Presentació de títols de la propietat. La seva falta no impedeix la subhasta, ha de
figurar en els anuncis.
 Examen de la situació possessòria de l'immoble. Comunicar l’existència de
l’execució als ocupants del quals es tingui notícia com publicació al portal de
subhastes per tal que presentin el títol que justifiqui la seva situació. Tramitar
incident, si l’executant ho sol·licita, per tal de determinar si l’ocupant té dret a
romandre-hi. Consignar a l’anunci la informació obtinguda sobre la possessió de
l’immoble incloent-hi la declaració del tribunal que els ocupants hi romanguin
després de la subhasta (si escau) o a sol·licitud de l’executant el tribunal pot

13
 DRET PROCESSAL II
declarar que no té dret a romandre a l’immoble una vegada alienat en l’execució.
2. Valoració dels bens: apreuament i deducció de l'import de les carregues anteriors al
dret de l’executant.
3. Convocatòria i anunci de la subhasta: fixat el preu just, el lletrat de l’administració de
justícia, mitjançant decret, ha d’acordar la convocatòria de la subhasta. Béns mobles.
S’ha de dur a terme de manera electrònica anunciada en el portal de subhastes, sota
la responsabilitat del lletrat administració justícia. La convocatòria s’ha d’anunciar al
BOE, serveix de notificació a l’executat que no s’ha personat i també a efectes
informatius, al portal de l’Administració de justícia. Només si LAJ ho considera
convenient publicitat en mitjans públics i privats. Béns immobles.- s’ha d’anunciar la
convocatòria de la subhasta. El portal de subhastes, a través dels sistemes del
Col·legi de Registradors, amb el registre corresponent confeccioni i expedeixi
informació registral electrònica que s’ha de mantenir actualitzada fins que acabi la
subhasta i ha de servir a través del portal de subhastes. En l'anunci s'ha de indicar:
 data, hora lloc.
 Identificació dels lots o bens.
 El dipòsit previ per intervenir en les licitacions i els requisits.
 En cas de immobles s'ha d'assenyalar a mes: que la certificació registral o titulació
figuri a l'oficina judicial; s’entendrà que tot licitador accepta com a suficient la
titulació existent o que no hi ha títols; el licitador admet les carregues i els
gravàmens i s'hi subroga si la rematada s'adjudica al seu favor, la situació
possessòria de l'immoble.
4. Dipòsit previ per a participar (en funció del valor donat a efectes d’execució al bé o al
lot de béns), el dipòsit es realitza al portal de subhastes i per mitjans electrònics,
acreditat al jutjat mitjançant resguard corresponent, es pot prestar aval bancari:
 bens mobles es el 20%
 bens immobles 5%
 excepció si el creditor qui pren part a la subhasta.
5. Subhasta electrònica: Admet postures durant 20 dies des de l’obertura, es tanca
transcorreguda una hora des de la realització de l’última postura. Té lloc al portal de
subhastes depenent d’Agència Estatal BOE, al sistema de gestió del qual tenen accés
les oficines judicials. Cada subhasta té un número edificatiu únic. Interessats donats
d’alta com a usuaris del sistema, doncs les licitacions s’han d’enviar telemàticament al
portal de subhastes. La suspensió durant més de 15 dies comporta devolució
consignacions. La represa imposa nova publicació. Durant el període de licitació
l’interessat pot sol·licitar inspeccionar immoble. El posseïdor que col·labori a facilitar
el millor desenvolupament de la subhasta pot sol·licitar reducció fins a un 2% del valor
adjudicat si fos posseïdor. En la data de tancament, el portal remet al Lletrat
Administració de Justícia informació certificada de la postura telemàtica vencedora.
El LAJ ha de deixar constància expressant-hi els quin van participar i les postures.
6. Subhasta deserta. Quan no hi ha postors, possibilitat que l’executant demani
l’adjudicació dels béns pel 30% si són mobles o el 50% si són immobles. Es pot
adjudicar per import inferior sempre que es cobre4ixi el total del que es degui a
l’executant principal, els interessos i les costes. Si l’executant no demana adjudicació
en el termini de 20 dies, s’alça pel LAJ l’embargament si ho sol·licita l’executat.
7. Aprovació de la rematada i pagament del preu . L’aprovació de la rematada correspon
al Lletrat de l’administració de Justícia responsable de l’execució mitjançant decret i
pot tenir aquest contingut:
 Aprovació immediata de la rematada a favor de qui hagi efectuat millor postura,
quan sigui igual o superior a la meitat del bé (moble) o el 70% (bé immoble) o
adjudicar-lo a qui ofereixi pagar quantitats iguals a terminis amb garanties
suficients.

14
 DRET PROCESSAL II
 Adjudicar la rematada al creditor si fa ús el dret a quedar-se amb el be pel 50%
bens mobles i 70% be immoble, o adjudicar-lo a qui ofereixi pagar quantitats iguals
a terminis amb garanties suficients, igual o superiors o mitjançant un pagament
ajornat.
 Aprovar la rematada, encara que les postures hagin sigut inferiors: si el deutor
presenta un tercer en termini de 10 dies que millori la postura o que almenys
cobreixi la completa satisfacció del dret de l'executant; que transcorregut 5 dies
mes el creditor s'adjudiqui el be pel 50% si es moble o 70% si es immoble o per
una quantitat inferior sempre que superi la millor postura oferta en la subhasta i
sigui suficient per a cobrir la quantitat que se li degui per tots els conceptes; que
s'aprovi la rematada a favor de la millor postura oferta en la subhasta sempre que
aquesta superi els % anteriors, o si es inferior que cobreixi la quantitat per la qual
es va despatxar l’execució (més interessos i costes) Si la millor postura no
compleix les condicions, el LAJ ha d’escoltar les parts i resoldre si aprova o no la
rematada. Contra el decret que aprovi la rematada és possible interposar recurs
de revisió directe davant el tribunal que dictar l’ordre d’execució. Si el millor postor
no paga per el dipòsit. La fallida de la subhasta es quan el primer millor postor no
paga i no hi ha postors amb dipòsit retingut o, si cap dels millors postors
successius no paga i no es pot pagar el deute ni les costes de l’execució amb els
dipòsits perduts. En aquest cas s’ha de fer una nova subhasta.

Expedient de jurisdicció voluntària de subhasta voluntària.- Es preveu possibilitat

d’expedient de jurisdicció voluntària fora del procediment de constrenyiment, per a l’alienació
en subhasta de determinats béns o drets a instàncies del mateix interessat, tramitació
d’acord amb la Llei de jurisdicció voluntària.

La realització forçosa: pagament a l'executant i regim de carregues en l’execució

sobre immobles.

Pagament mitjançant el lliurament directe dels béns embargats.- LEJ ha de lliurar

directament a l’executant, pel seu valor nominal, els béns embargats si són diners efectius,
saldos de comptes corrents i altres de disposició immediata.

Pagament amb el preu de la venda dels béns embargats.- Quan el que s’ha embargat i
alienat són béns mobles, el preu obtingut es lliura immediatament a l’executant fins la
quantitat per la qual es va despatxar l’execució i el sobrant, es reté fins liquidació definitiva
d’interessos i costes (principi de prioritat). Liquidats si hi ha sobrant es lliura a l’executat.

Pagament que adjudica directament els béns al creditor.- el pagament esdevé quan el
creditor adquireix els béns mitjançant el lliurament:
- Lliurament dels béns alienats . És una mesura comuna a diversos mitjans de
realització forçosa. Es lliuren els béns al millor postor de la subhasta, al creditor
adjudicatari o als que l’hagin adquirit en virtut ‘un conveni o per mitja de la realització
per part d’una persona o entitat especialitzada. La seva anàlisi no varia en funció de
cada mitjà, però si que varia segons la naturalesa, moble o immoble, del bé que hagi
estat alienat.
 Lliurament de béns mobles.- La doble exigència de títol i mode s’aplica a la
realització forçosa. En tots els casos és necessària a més de la formalització
judicial, la posada en possessió efectiva. Si es tracta de béns incorporals, la
traditio és instrumental i s’entén produïda amb al lliurament a l’adquirent del
testimoni de la interlocutòria.
 Lliurament de béns immobles.- És títol suficient per la inscripció en el registre
de la propietat el testimoni del LAJ, que inclogui la interlocutòria d’aprovació de
15
 DRET PROCESSAL II
la rematada, l’adjudicació al creditor o la transmissió per conveni o als que
l'hagin adquirit en virtut de conveni o persona o entitat especialitzada.
 Impossibilitat de posar l'immoble a disposició de l'adquirent per que esta
ocupat. Si la finca tramesa no esta ocupada o esta ocupada per l'executat o un
tercer posseïdor a qui en concepte de tal se li ha donat l'oportunitat d'intervenir
en l’execució la LEC preveu la posada possessió immediata, amb el
desallotjament previ. El problema es quan els ocupants son diferents del deutor
i del tercer posseïdor. L'adquirent pot demanar al tribunal el llançament de qui,
tenint en compte el que disposa l'article 661 lec, es puguin considerar ocupants
de mer fer o sense títol suficient.

Possibles problemes a l'hora d'inscriure el dret de l'adquirent. Si està inscrit a nom de

l’executat, la presentació en el registre del testimoni és suficient per dur a terme la inscripció.
Si l’immoble no esta inscrit a favor de l'executat s'obren un ventall de possibilitats i
problemes eventuals:
1. immoble no figura en registre (no està immatriculat). S'ha de recuperar el tracte i
immatricular-lo al seu favor. Per això necessita el testimoni que acredita la seva
adquisició i el títol que acredita la adquisició del transmitent.
2. Immoble no esta inscrit però es va efectuar l’anotació preventiva de suspensió de
l’anotació de l’embargament, i es va treure a subhasta sense verificar la inscripció a
favor de l'executat, l'adjudicatari ha de fer la inscripció pels mitjans en el títol VI de la
LH i un cop escrit, l'adquirent pot inscriure el seu dret amb el testimoni.
3. Immoble inscrit però a favor d'una altre persona diferent a l'executat i la inscripció de
domini es anterior a l’anotació d'embargament, l'adquirent no pot inscriure la seva
adquisició.
4. Immoble inscrit a favor d'una persona diferent de l'executat i la inscripció del domini es
posterior a l’anotació d'embargament es pot inscriure l’adquisició presentant testimoni.

Coexistència de drets de realització de valor o carregues sobre els mateixos bens immobles.

Sabem que sobre un bé poden recaure diversos drets de realització de valor (càrregues o
gravàmens) que garanteixin diverses prestacions o la seva no-realització. L’embargament,
en aquest sentit, és una més, i la fase de realització forçosa és la forma de fer efectiu aquell
dret de realització de valor (o càrrega). ¿que passa quan hi ha pluralitat de carregues,
incloent-hi naturalment diversos embargaments possibles?

Qui adquireix el be ho fa lliure de carregues amb algunes escasses excepcions de petita

rellevància.

Subsistència de carregues preferents i subrogació de l’adquirent en la responsabilitat que

se'n deriva.

El criteri per a determinar quines carregues son preferents i per tant subsisteixen es
purament registral, subsisteix les que constin en assentaments registrals anteriors a la
inscripció o anotació del dret de l'executant.

Actuacions de l'adquirent per alliberar la finca de les carregues subsistents:

1. hipoteques anteriors: l'adjudicatari ha de pagar l'import total de la hipoteca en que se
subroga, a mes de la quantitat que lliuri en el procés d’execució.
2. Anotacions d'embargaments anteriors: per a cancel·lar l'embargament s'ha
d'ingressar en el compte del jutjat la quantitat per la qual se segueixi l’execució en la
qual l'embargament s'hagi travat. Un cop això es pot demanar al jutge que va travar
l'embargament anterior que l'alci i ordeni cancel·lar l’anotació, encara que la quantitat
16
 DRET PROCESSAL II
no satisfaci l’anotat anterior.

Carregues no preferents al dret de l'executant. Les carregues posteriors al dret de

l'executant es cancel·len. L’adquirent rep el bé lliure de càrregues i els titulars d’aquestes
càrregues perden el seu dret de realització del valor de la finca. Se’ls reconeix el dret a
cobrar pel seu ordre amb el sobrant després de pagar l’executant.

Alineació forçosa de bens pertanyents a un tercer posseïdor.

El tercer posseïdor adquireix un be gravat sense convertir-se en deutor, cosa que li faria
respondre del deute amb el seu patrimoni, té la finca subjecta al compliment de l’obligació
que garanteix, i per això l'article 538.2.3r LEC restringeix l’execució respecte dels bens dels
tercer als especialment afectes.

S’ha de requerir pagament primer al deutor i a falta de resposta el tercer posseïdor, qui pot
pagar, desemparar (posar el bé a disposició del jutjat, no podent fer res més a la finca) o
oposar-se a l’execució (es considerarà part en el procediment respecte dels béns gravats.
L’alienació de la finca del tercer posseïdor determina la cancel·lació de la seva inscripció de
domini, conserva el dret a percebre l’eventual sobrant després de pagar l’executant i els
creditors posteriors.

Execució sobre bens hipotecats o pignorats.

El creditor garanteix el seu crèdit mitjançant escriptura pública, en el cas d’hipoteca o

penyora

Àmbit objectiu d’aplicació.- qui acudeix a aquesta via processal renuncia momentàniament al
fet que s’embarguin béns de l’executat, confiant que el valor dels béns donats en garantia
satisfaci el seu dret. Per això només després de la subhasta d’aquests béns (hipotecats o
pignorats) únicament si el preu del producte és suficient, es pot sol·licitar embargament per
la quantitat que resti, per la via ordinària d’execució. És limita així, la quantitat que ha de
percebre l’executant. Aquesta assolirà la quantitat assegurada que es va fer constar en la
inscripció de la hipoteca i res més. A efectes d’execució hipotecària, només es poden tenir
en compte els pactes i les clàusules de l’escriptura de constitució efectivament inscrits en el
Registre de la Propietat. En l’execució hipotecària regeix el ”principi d’especialitat de la
hipoteca” d’acord amb el qual la hipoteca garanteix el principal de l’obligació assegurada i
els interessos ordinaris que s’hagin pactat.

El títol executiu i requisit del deute: en cas d’hipoteca el títol executiu és l’escriptura de
constitució. En la escriptura de constitució s'ha de determinar el preu on taxa la finca i ha de
constar un domicili que servirà per requerir i notificar al deutor. El deute ha de ser cert, líquid
i exigible.

Valor del bé i domicili per a notificacions. S’exigeix que en la escriptura es determini el

preu en què els interessats taxen la finca o el bé hipotecat perquè serveixi de tipus en la
subhasta i un domicili, que el deutor ha de fixar per a la pràctica dels requeriments i
notificacions. El registrador ha de fer constar aquests detalls en la inscripció de la hipoteca.

Procediment:
La competència objectiva correspon als jutjats de1ª instancia i la territorial es determina
d'acord amb el tipus de bens.

Parts i tercers interessats. La legitimació activa correspon a qui aparegui en el registre com a
17
 DRET PROCESSAL II
titular del crèdit garantit. La legitimació passiva la te el deutor i si escau, l'hipotecant no
deutor o el tercer posseïdor dels bens hipotecats.

Desenvolupament del procediment. Te una series de especificats com:

1. demanda executiva i documents que s'hi han d'ajuntar.
2. Requeriment de pagament.
3. Certificació de domini i carregues. Constància registral del procediment.
4. Notificació de l’existència del procediment al tercer posseïdor i als titulars de drets no
preferents a la hipoteca.
5. Realització forçosa (administració forçosa i subhasta, especialitats) Realització dels
béns pignorats.
6. Pagament a l'executant i repartiment del sobrant. S'aplica un ordre.

Oposició a l’execució. La oposició nomes es pot fonamentar en:

1. extinció de la garantia o de l’obligació garantida. Sempre que es presenti certificació
del registre expressiva de cancel·lació de la hipoteca o escriptura publica o carta de
pagament o cancel·lació de garantia.
2. Error en la determinació de la quantitat exigible.

La tramitació de l'incident d’oposició suspèn l’execució. Contra la interlocutòria que ordena

sobreseure l’execució es pot interposar recurs d’apel·lació.

Les terceries de domini en l’execució hipotecaria. Exigència com a especialitat que el

tercerista adjunti a la demanda el seu títol de propietat de data anterior a la constitució de la
garantia.

L’execució no dinerària.

Així com l’execució dinerària aplica sancions genèriques (pecuniàries), directament o

indirectament, dirigies a obtenir una prestació de contingut pecuniari, l’execució no dinerària
és la que escau quan la sanció i la corresponent satisfacció de l’executant no consisteix a
lliurar diners, sinó a lliurar coses, fer o no fer.

L’execució no dinerària es procedent en els títols executius següents: sentencies de

condemna fermes, resolucions arbitrals fermes i resolucions judicials, acords aconseguits en
el procés.

La interlocutòria que despatxi l'execució ha de constar:

1. Requeriment a l'executat. Primera mesura que consti en la interlocutòria que
despatxa l’execució, i ha de concedir un termini adequat perquè compleixi el que
disposi el títol executiu.
2. Constrenyiments econòmics i multes coercitives. El constrenyiment personal és
el mandat dirigit a l'executat perquè compleixi l’obligació que contingui el títol executiu
i es pot actuar sobre la seva persona. Les multes coercitives pel que fa a la quantia
variarà en funció del preu o la contraprestació del fer personalíssim que assenyali el
títol executiu, i si no hi consta o es tracta de desfer el que s’ha fet malament, del cost
que en el mercat s’atribueixi a aquestes conductes, de manera que les mensuals
poden pujar a un 20% del preu i la multa única al 50%.
3. Mesures d'assegurament de l'efectivitat de la condemna o de l’execució genèrica
substitutòria, si escau.

Execució per deures de lliurar coses. La LEC preveu el lliurament de 3 tipus de coses:
1. genèrica o indeterminada.
18
 DRET PROCESSAL II
2. Bé moble determinat. L’activitat executiva consisteix a posar a l’executant en
possessió de la cosa, utilitzant per això els constrenyiments que cregui necessaris.
3. Immoble determinat.

Execució per deures de fer. Quan es parla de deures de fer fa referencia a conductes
diferents a lliurar o pagar diners, gèneres computables en diners o lliurament de béns
mobles o immobles o gèneres indeterminats. Aquests deures es classifiquen:
1. condemna a un fer un personalíssim o fungible.
2. Condemna a l’emissió d'una declaració de voluntat.
3. Condemna de fer personalíssim.

Execució per condemna de no fer. Si el condemnat a no fer no compleix la sentencia se'l

requereix pel secretari judicial a instancia del executant: per que desfaci el que ha fet
malament; per que indemnitzi pels danys i perjudicis causats; per que s’abstingui de reiterar
la infracció.

Condemna a emetre una declaració de voluntat.- és naturalment infungible, tanmateix pot

ser jurídicament fungible, si així es disposa en la llei i en els termes que s’hi estableixin.

Les mesures cautelars.

L’obtenció de la tutela judicial no resulta generalment immediata, per tant s'ha d'equilibrar els
possibles riscos amb la previsió favorable del procés per l'autor.

Sobre les mesures cautelars es deriven aquestes conseqüències:

1. el procés cautelar no es independent.
2. La mesura cautelar mai no pot avançar íntegrament el contingut de la condemna.
3. Les mesures cautelars son homogènies però mai idèntiques a la mesura executiva de
que es tracti.

Les característiques de les mesures cautelars:

1. la instrumentalitat. Es manifesta en la necessitat que nomes es puguin adoptar mentre
estigui pendent un procés principal i s'han d’extingir quan el procés acabi.
2. La idoneïtat.
3. La proporcionalitat. Imposa el mínim sacrifici dels drets del demandat.
4. La variabilitat.

Els pressupòsits de les mesures cautelars son els següents:

1. perill en la demora (periculum in mora). En els mateixos termes legals, només es
poden acordar mesures cautelars si qui les sol·licita justifica que en el cas de què es
tracti, en cas que no s’adoptin mesures cautelars, es podrien produir durant la
litispendència del procés situacions que impedeixin o dificultin l’efectivitat de la tutela
que es pugi atorgar en una eventual sentència estimatòria.
2. aparença de bon dret (fumus boni iuris). S’exigeix una prova semiplena que
permeti en el tribunal un judici favorable a la versemblança del fonament de la seva
pretensió.
3. prestació de caució per part del sol·licitant. Qui sol·licita la mesura cautelar ha de
prestar caució. Es garanteix així el pagament dels eventuals perjudicis ocasionats per
la mesura cautelar, en el supòsit en què la demanda sigui desestimada i es demostri
la falta de fonament d’aquella.

Tramitació del procediment. Com a regla general les mesures cautelars s’adopten preservant
el principi de contradicció, és a dir, amb l’audiència prèvia del demandat. No obstant es pot
19
 DRET PROCESSAL II
fer l’adopció inaudita altera parte , si es justifica per urgència o efectivitat de la mesura.

la sol·licitud de les mesures cautelars exigeix claredat i precisió, i es poden sol·licitar:

1. juntament amb la demanda principal. Es el supòsit ordinari.
2. Abans de la interposició de la demanda principal. Caràcter excepcional condueix al fet
que s'hagi d'acreditar la urgència o necessitat de la adopció de la mesura.
3. Després de la demanda. Per circumstàncies sobrevingudes.

execució de la mesura cautelar. Un cop dictada la interlocutòria que adopta la mesura

cautelar hi ha un títol per la seva execució. Amb caràcter general s'atribueix al secretari
judicial l’execució de les mesures cautelars, prèviament adoptades mitjançant interlocutòria
pel tribunal.

Mesures cautelars especifiques. L'article 727 lec preveu unes mesures cautelars
especifiques:
1. embargament preventiu. Es la mesura adequada per assegurar la sentencia de
condemna.
2. Intervenció o administració judicial de bens productius. Mesura procedent quan es
pretengui una sentencia de condemna a lliurar bens a títol de propietari, usufructuari
etc.
3. Dipòsit de cosa moble. Procedent quan la demanda pretengui la condemna de lliurar
un be que esta en posició del demandat.
4. Formació d'inventaris de bens.
5. Anotació preventiva de demanda. Procedent quan l’anotació preventiva de la
demanda es refereixi a bens o drets susceptibles d’inscripció en registres públics.
6. Altres anotacions registrals.
7. Ordre judicial de cessar provisionalment en una activitat, abstenir-se de dur a terme
una conducta o la prohibició temporal d’interrompre o cessar en la realització d'una
prestació que s'estigui duent a terme. Procedent en obligacions no pecuniàries
adequades quan es pretén tutelar cautelarment obligacions de fer o de no fer.
8. Intervenció i dipòsit d'ingressos.
9. Suspensió d'acords socials impugnats.
10. Altres mesures.

MODUL 3. ELEMENTS DEL PROCES PENAL.

El procés penal: finalitats i característiques.

El procés penal es l’únic instrument per mitja del qual es pot aplicar el dret penal. La finalitat
del procés penal es l’actuació del ius puniendi estatal, que obeeix essencialment a l'atribució
exclusiva a l'estat de la facultat d'imposar penes: l’estat té la facultat, però també el deure,
de castigar les conductes delictives de què tingui coneixement i aquesta facultat-deure
només la podenexercir els jutges i tribunals mitjançant el procés penal.

A mes de la finalitat d'actuacio del ius puniendi, es reconeix unes altres 2 finalitats del procés
penal: la proteccio a la victima del delicte i la rehabilitacio/reinsercio social del deliquent.

Sistemes i principis del procés penal.

20
 DRET PROCESSAL II
El sistema acusatori es caracteritza per exigir una configuració tripartida del procés, amb un
acusador, un acusat i un tribunal imparcial que jutja. El sistema inquisitiu, per la seva
banda, permet unir la funció acusadora i enjudiciadora en un sol subjecte, ja que elimina la
necessitat que hi hagi un acusador per a poder jutjar, jaque aquesta funció queda assumida
per l’òrgan enjudicador. Finalment, una síntesi de tots dos sistemes és l’anomenat sistema
acusatori formal o sistema mixt, que com a tal combina elements que caracteritzen els dos
anteriors.

Tradicionalment han existit 2 gran sistemes per dissenyar o construir el procés penal:
1. el sistema acusatori: es caracteritza per exigir una configuracio tripartida del procés,
amb un acusador, un acusat i un tribunal imparcial que jutja.
2. El sistema inquisitiu: permet unir la funcio acusadora i enjudiciadora en un sol
subjecte, ja que elimina la necessitat de qui hagi un acusador per a poder jutjar, funcio
que la assumeix l'organ enjudiciador.
3. Sistema acusatori formal o sistema mix: combina elements dels dos anteriors.

Sistema acusatori, notes essencials:

1. el jutge no pot procedir ex officio a l'hora d'obrir el proces, necesita una acusacio per
actuar.
2. L'acusador investiga, determina el fet i el subjecte, aporta el material sobre el qual
s'enjudiciara i marca els limits d'enjudicialment del jutjador (congruencia).
3. El proces esta informat pels principis de dualitat, contradicio i igualtat.
4. La prova es de lliure valoracio i tendeix a determinar la veritat formal.
5. Imperen la instancia unica i la justicia popular.

Sistema inquisitius, notes essencials:

1. l'estat procedeix d'ofici a l'hora d'obrir el proces penal, sense necesitat que ho fasi un
particular.
2. Desapareix la figura del ciutada-acusador.
3. El mateix jutge investiga, delimita l'ambit del que ha de ser enjudiciat i marca els limits
de la seva propia congruencia.
4. El proces no es dual, ni contradictori, la qual cosa debilita les possibilitats de defensa.
5. La prova tendeix a determinar la veritat material i la seva valoracio s'estableix
mitjançant una llei.
6. S'instaura una segona instancia, desapareix els tribunals populars i s'especialitza la
funcio de jutjar.

Sistema mixt (acusatori formal). Persegueix unir les aventatges dels dos sistemes anteriors,
aqeustes aventages son:
1. del sistema acusatori: agafa la caracteristica de la funcio d'acusar no pot ser una
tasca abribuida al jutge, ja que aqeust no pot tenir facultats legislatives, directes o
indirectes.
2. Del sistema inquisitiu: agafa la caracteristica de la investegacio i la persecucio dels
elictes representa una funcio publica no abandonada a la iniciativa dels particulars.

Sistema de la llei d'enjudiciament criminal.

Es poden diferenciar:

1. principis que atenen el dret material al qual serveixen.

 Principi de necessitat i oficialitat: la realitzacio del dret penal esta sotmesa a la
necessitat d'un proces en el qual s'imposi la pena, la qual cosa integra al seu torn,
una garantia connatural al principi de legalitat penal (art. 25 CE). Correlativament
21
 DRET PROCESSAL II
l’existència d’un fet aparentment delictiu ha de significar la posada en marxa de
l’activitat jurisdiccional d’acord amb la legalitat esmentada. No escauen criteris
d’oportunitat, ni consegüentment, tampos, l’exercici de les facultats discrecionals,
ni per a iniciar el procés, ni per posar-hi fi anticipadament o per qualsevol altre
mitjà que no estigui previst en la llei.
 Principi d'oficialitat i dret d'acces: el proces, el seu objecte, els actes processals
i la sentencia no estan subordinats al poder de disposicio dels subjectes en relacio
amb la tutela dels seus propis drets i interessos legítims, sinó que depenen que
aqull interès públic es posi de manifest al tribunal i es faci valer davant situacions
previstes en la llei. Aquest principi s'exceptua per als delictes perseguibles
unicament a instancia de part i es tempera respecte dels que necessiten la
denúnica prèvia de la persona ofesa. Dues fases: instructora (investigació dels
fets, jutge dirigeix ex oficio amb col·laboració del fiscal) i enjudiciadora (també
anomenada judici oral)
 Principi de legalitat – principi d'oportunitat: el principi de legalitat constitueix
una exigencia, no solament de seguretat juridica que permet la posiblitat de
coneixement previ dels delictes i de les penes, sino, que tambe la garantia politica
que el ciutada no es podra veure sotmes per part de l'estat ni dels jutges a penes
que el poble no admeti. El Ministeri fiscal i el jutge han de perseguir el fet
aparentment delictiu, només – però sempre- davant la percepció d’indicis
racdionals de criminalitat i han de continuar fins la resolució. Al principi de legalitat
s'oposa al principi d'oportunitat, per tant, el ius uniendi no s'ha de satisfer en tots el
casos en que es presentin els presuposits a aquest efecte, sinó que es
concedeixen marges més o menys amplis de discrecionalitat als subjectes públics
(MF) per a exercir les seves funcions, sia en les condicions específicament
assenayalades en la llei (oportunitat reglada), sia de manera més amplia. La falta
d’existència d’autor conegut determina que el MF pugui decretar el sobreseïment
provisional.
 Principi de consens: es refereix a la forma d'acabament del proces penal
mitjançant un acord de conformitat entre parts acusadores i investigat.
 Principi d'aportacio de part i d'investigacio d'ofici: son paralels als principis
dispositius i d'oficialitat, respectivament. Dispositiu-aportació les parts inicien i
delimiten l'objecte del proces i a mes poden introduir els fets, corren amb la
carrega de provar-los i poden / han de solicitar la practica dels mitjans probatoris
que considerin necessaris. Oficialitat-investigació d’ofici, es el jutge (o un altre
òrgan oficial) qui introdueix els fets, delimita l'objecte del proces i determina els
mitjans probatoris i la seva practica.

2. Principis inherents a un sistema acusatori.

 Principi igualtat: essencial entre les parts a la configuracio triangular del sistema
acusatori, en que dues parts iguals contendeixen davant un jutge imparcial. El
principi d’igualtat no s’esmenta expressament a l’art. 24 CE,ni el TC l’entén inclòs
a l’art.14 CE, sinó que sosté que s’ha de connectar amb el dret a la tutela efectiva,
el dret de defensa i fisn i tot amb el dret a un procés amb totes les garanties.
(l’incardina a l’art. 24)
 Principi d'audiencia o contradicció: ningu pot ser condemant sense ser escoltat
i vençut en el judici. Anomenat tambe principi de contradició. El principi d’audiència
regeix en tota la sevaplenitut en la fase d’enjudiciament o judici oral. No es pot
iniciar sense l’exis`tencia d’un acusat que estigui a disposició de l’òrgan
enjudiciador. En cas de rebeldia, el judici s’ha de suspendre. Per malaltia
suspensió i fins i tot interrupció.
 Principi acusatori: no hi ha proces sense acusació. Necesitat de l'existencia

22
 DRET PROCESSAL II
d'una acusacio: l'acusacio es un pressuposit del judici i de la condemna, exigeix
el coneixement previ de l’acusació formulada. Correlacio entre acusacio i
sentencia (la congruencia en el proces penal): la setencia no pot condemnar
per un fet punible diferent del que va ser objecte de l'acusacio, ni un subjecte
diferent d'aquell que va ser imputat i posteriorment acusat, segons la delimitació
formal de l’acusació en els escrits de qualificació o acusació. Prohibicio de
reformatio in peius: la necessitat d'una acusacio s'esten a les diferents
instancies, la formulació d’acusació en aquesta segona instància, oberta per mitjà
del recurs d’apel·lació. Es delimita l’objecte del coneximent del jutge d’apel·lació,
TC: la prohibició constitueix un principi general del dret processal que parteix del
dret a la tutela judicial efectiva art. 24 CE, per mitjà del règim de garanties legals
dels recursos, i de la prohibició d’indefensió.

3. Principis del procediment. Drets i garanties constitucionals

 Oralitat i escriptura: som davant un proces oral quan el proces acaba amb una
vista oral en que el jutge pren contacte directe amb les proves personals i amb les
parts, encara que aqeusta audiencia hagi estat preparada per actes escrits. Som
davant un proces escrit quan les actuacions determants son escrites, i les orals,
si n'hi ha tenen un caracter absolutament acessori. Actualment no hi ha un proces
radicalment escrit o oral. L'article 120.2 CE incorpora la oralitat al marc
constitucional especialment en el proces penal “ el procediment es
predominantment oral, sobretot en material criminal“. Excepció expressa, de
celebració de les sessions de judicia porta tancada per raons de seguretat, ordre
públic o protecció dels dret dels internivents, excepció no s’aplica al MF,
encausats, acusador privat, actor civil i defensors.
 Mediatitzacio i immediatesa. Concentració: es la consequencia necessaria
d'eliminar la prova taxada, que impera en l'antic proces secret. El judici s’ha de fer
oralment perquè qualsevol el pugui veure, escoltar i entrendre, els jutges només
poden accedir a una prova practicada davant seu.
 Publicitat i secret: posibilitat que les actuacions siguin presenciades per la
societat en general i pel public assitent en particular, mitjançant l'audiencia publica.
En la fase d'investigacio preval el secret de les actuacions. En el judici oral
l'exigencia de publicitat es absoluta. La seva infracció constitueix mtiu de nul·litat
absoluta. Secret extern del sumari: es regeix davant el public general. Secret
intern del sumari: el que excepcionament es pot imposar a les parts.
 Intervencio dels mitjans de comunicacio: el TC ha entes inclosa en els articles
1.1 PIDCP i 6 CEDH la possibilitat que els mitjans de comunicacio projectin a
l'exterior els judicis, mes enlla del cercle de les persones que hi son presents. El
dret a la lliure comunicacio d'una informaco veraç no es absolut.

4. Drets i garanties constitucionals.

 El dret de defensa i les seves garanties: la prohibició d’indefensió, previst a
l'article 24.1 de la CE, és la formulació negativa del dret de defensa. Dret a
conèixer l’acusació formulada, a nodelcarar contra si mateix i a no declarar-se
culpable. Dret a la defensa i a l’assistència de lletrat.
 La prohibicio d'indefensio. S’ha de presentar: infringit una norma processal, que
hi hagi prvació o limitació d’oportunitats de defensa, que la indefensió no sigui
imputable a qui la pateix, que no hagi quedat posteriorment esmenada, que es
demostri indefensió material, que hagi tingut incidència efectiva en la decisió.
 Dret a ser informat de l'acussacio formulada: previst a l'article 24.2 CE, el
contingut es divers en la fase instructora (es projecta sobre el fet punible del qual
se'l considera autor amb totes les circustancies i dels drets que l'assisteixen) i en

23
 DRET PROCESSAL II
la del judici oral (ho fa respecte de l'acusacio formal, per mitja d'escrits de
qualificacions provisionals o d'acusacio en un primer terme, i dels de conclusio
definitives, els quals s'han de traslladar al titular.)
 Dret a no declarar contra si mateix i a no declara-se culpable: previst a l'article
24.2 CE. Son garanies o drets instrumentals del dret de defensa generic.
 Dret a l'autodefensa, dret a l'assistencia d'un lletrat i dret a un intèrpret: l'auto
defensa aludeix al dret a defensar-se un mateix ha estat objecte d'una
interpretacio restrictiva del TC en consideracio, precisament, a no limitar el dret de
defensa. En el judici de faltes aquest dret condueix a reconèixer el dret del
denunciat a interrogar directament els testimonis de carrec. Dret a la defensa i
assintecia a un lletrat: es garanteix tant l'assistencia lletrada al detingut com
l'assitencia lletrada a l’investigat o acusat. Es pot designar un advocat de lliure
eleccio rebutjant la possibilitat que se li n'impossi un d'ofici. El abast del dret
d'assistencia del lletrat abasteix totes les diligencies policials i judicials, pero no la
seva ineludible assitencia a tots i cada un dels actes instructors. El dret a
l'interpret: Relacionat amb el dret de l’assistència lletrada, la defensa i assistència
adequades exigeixen el requisit previ de comunicacio itel-ligible
 Altres drets fruit de diverses transposicions de directives europees: Dret a
que s’informi un familiar o persona que vulgui de la seva privació de llibertat, a
comunicar-se telefònicament (amb presència funcionari) amb un tercer de la seva
elecció, si es tracta d’un estranger comunicació a l’oficina consular del seu país.
 Dret a utilitzar tots els mitjans pertinents per a la defensa: proposar la
practica de mitjans de prova, obtenir un pronunciament motivat sobre la inadmissio
d'algun o de tots els mitjans de prova proposats, la practica de la prova proposada.
 Dret a la presumpcio d'innocencia: aquest dret te unes garanties: la prova s'ha
de practicar en el judici oral; la seva practica s'ha de fer amb immediatesa,
oralitat, concenetracio i publicitat; estar sotmesa a contradicio; la prova no es pot
haver obtingut amb vulneracio dels drets fonamentals.
 Dret a la revisio de resolució condemnatoria: forma part de les notes
caracteristiques d'un sitema acusatori un proces d'instancia unica. S'enten per tal
el proces que, amb independencia dels recuros extraordianirs que es puguin
articular, no esta subjecte a un judici revisor per mitja del recurs d'apel·lació.

Altres drets i principis derivats de la constitucio:

1. principi de proporcinalitat i la limitacio de drets fonamentals.
2. Prohibicio de tortura i tractes degradants i les intervencions corporals.
3. La llibertat personal (preso provisional, drets del detingut, i habeas corpus).
4. Dret a la inviolabilitat del domicili i al secret de les comunicacions.
5. Dret al jutge ordinari determinats per la llei.

La determinacio dels jutjadors: jurisdiccio i competencia penal, repartiment, recusacio

i abstencio.

El legislador ha de dictar les normes necesaries per determinar quin dels organs judicials de
la mateixa clase radicats en el mateix territori o demarcacio esta cridat a coneixer
l'assumpte; i quina de les seccions que integren una audiencia provincial o una sala de certs
tribunals ha de coneixer d'un determinat procés.

La jurisdicció. Preten fonamentalment donar resposta a alguns interrogants, per aixo trobem
3 criteris:
1. criteri objectiu. La jurisdiccio penal coneix les causes i els judicis criminals exceptuant
els de la jurisdiccio militar, article 9.3 LOPJ.Els termes penal o criminal s’han de poisar
en connexió amb les conductes tipificadesper llei com a delicte o falta. Aquestes
24
 DRET PROCESSAL II
conductes constitueixen l’àmbit objectiu sobre el qual actua la jurisdicció penal.
2. Criteri territorial. El coneixement sobre els delictes i les faltes en els termes
anteriorment exosats no acaba de delimitar completament l'extensio de la juridiccio
penal, perque encara pot ser que fets emmarcables en l'ambit objectiu esmentat
escapin del seu coneixement segons el lloc de las seva comissio. Aixi passarà, com a
norma general, quan els fets s'hagin comes fora del territori espanyol, ja que la
juridiccio, com a atribut de la sobirania estatal, nomes actua en aqeust ambit
territorial, encara que, aixo si, amb independencia de la nacionalitat del subjecte actiu
o passiu del delicte, principi de territorialitat.
3. Criteri subjectiu. Els criteris anteriors no son suficients per aclarir definitivament
l'extensio i els limits de la jurisdiccio penal. Perque encara pot passar que conductes
objectivament i territorialment emmarcables en el seu ambit de coneixement quedin,
no obstant aixo, sostretes del mateix ratione personae, es a dir, pel fet que la persona
que s'hagi d'imputar el delicte ocupi certs carrecs o exerceixi determinades funcions
publiques. Aquestes persones no queden sotemeses a la jurisdicio penal. Condició
d’inviolables, la qual cosaimplica exempció de submissió a la jurisdicció penal. (Rei,
diputats, senadors, diputats parlament europeu, parlamentaris CCAA, magistrats TC,
defensor del poble)

Tractament processal de la jurisdició. La jurisdiccio penal es improrrogable, aixo vol dir

que no hi pot haver sobre aquesta cap genere de submissio, tacita o expresa, i que la seva
absencia el poden apreciar d'ofici els organs judicials.

El conflictge de comptencia es un aspecte important en el tractament processal de la

jurisdiccio, i trobem 2 modalitats:
1. conflicte positiu. Quan un organ judicial penal demana per a si el coneixement d'un
assumpte pendente davant un altre organ judicial integrat en un ordre jurisdiccional
diferent al penal i aqeust no accedix a inhibir-se a favor del primer perque considera
que ell esta cridat a coneixer l'assumpte.
2. Conflicte negatiu. Quan dos organs judicials pertanyents a diferents ordres
jurisdiccionals s'atribueixen reciprocament el coneixement de l'assumpte.

La competencia. Segons l'article 26 LOPJ, formen part del jurisdicio penal i per tant tenen
competencia els seguents organs: jutjats de pau; jutjats d'instruccio o jutjats de 1º instancia i
instruccio; jutjats penals; jutjats de violencia sobre la dona; jutjats de menors; jutjats de
vigilancia penitenciaria; audincies provincials; sala penal dels tribunals superiros de justicia
de les C.A; jutjats centrlas d'instruccio; jutjats centrals penals; jutjat central de menor; sala
penal de l'audencia nacional; sala d'apel-lacio de l'audiencia nacional; sala penal del tribunal
suprem.

La comptencia objectiva. Determina quina classe d'organ judicial correson enjudiciar, en el

sentit de decidir, les causes penals. Trobem 3 criteris.
1. Competencia objectiva per rao de la materia. S'atribueix a:
 jutjats d'instruccio. El coneixement dels procediments d'habeas corpus.
 Jutjats de violencia sobre la dona . Quan la victima sigui una dona i s'hagi produit
violencia de genere. Órgan mixt amb competències civils i penals.
 Algun jutjat penal pot considerar-se com especialitat en coneixement dels
assumptes instruïts pels jutjas de violència sobre la dona.
 Els tribunals superiors de justícia de les comunitats autònomes , com a sala penal
han de conèixer les causes establertes a l’art. 73.3 LOPJ
 Jutjats centrals penals. Enjudiciament dels delictes que especifica l'article 65.1

25
 DRET PROCESSAL II
LOPJ 1 als qual la llei assenyali una pena privativa de llibertat d'una durada no
superior a 5 anys, o una pena de multa sgiui quina sigui la seva quantia.
 La sala penal de l'audiencia nacional . Enjudicament dels delictes que preveu
l'article 65.1 LOPJ sempre que el seu enjudicament no s'atribibueixi las jutjats
centrals penals. Cal afegir tambe els delictes comesos per persones integrades en
elements terroristes o rebels, o relacionades amb la seva activitat, i els que
cooperin o col·laborin.
 El tribunal del jurat. Coneixement de certs delictes tipificats en el CP i en l'article
1.2 LOTJ (delictes contra les persones, contra l'honor, contra la lliberat i la
seguretat, els comesos per funcionaris publics en el exercici dels seus carrecs,
queda exclòs eldelicte d’incendi forestal per la complexitat de la seva instrucció)
 La sala Penal del Tribunal suprem . Ha de conèixer de la instrucció i enjudiciament
de les causes contra el president del _Govern, presidents Congrés i Senat,
presidents i Consell General Poder Juciial, president TC, membresGovern,
diputats, senadors, vocals CGPJ, magistrats TC i TS, predident AN i de qualsevol
de les seves ales i desl TSJ, fiscal general de l’estat, fiscals de sala TS, presidenti
consellers Tribunal de comptes, president i conselles del Consell de l’Estat i
defensor del poble, els que determinin els EA,
2. Competencia objectiva per rao del persona.Les persones aforades En alguns
casos la llei introdueix alteracions en ralacio amb les regles de competencia ordinaria
o per rao de la materia i estableix que les causes per delicte seguides contra certes
persones hagin de ser decidides per determinats organs judicials, aixo es coneix com
el terme d'aforament.
 Jutjats d'instruccio. Competent per faltes comeses pels membres de les forces o
cossos de seguretat de l'estat.
 Audiencies provincials. Competent per enjudiciar delictes comesos per membres
de les forces o cosso de seguretat de l'estat.
 Sales civils i penals dels TSJ de les C.A . Competent per enjudiciar els delictes o
faltes comeses per jutges, magistrats i membres del MF en el exercici del seu
carrec a la C.A, sempre que aquesta atribucio no correspongui al tribunal suprem.
 Sala segona o penal del Tribunal Suprem . Competent per enjudiciar contra certes
autoritats i carrecs publics especificats en el article 57.1 LOPJ (president govern, p
del congres i senat, p del ribunal suprem, p del tribunal constitucional etc.)
 Sala especial del Tribunal suprem . Competencia per enudiciar les causes seguides
contra els presidents de sala o contra els magistrats d'una sala.
3. Competencia objectiva per rao de la pena (criteri ordinari). Si el legislador no ha
introduit regles de comptencia especials, la distribucio de competencies entre els
organs judicials es realitza:
 Jutjats d'instruccio. Competents per a l'enjudiciamenet de la resta de faltes i per a
1
Artículo 65.

La sala de lo penal de la Audiencia Nacional conocerá:

1. Del enjuiciamiento, salvo que corresponda en primera instancia a los Juzgados Centrales de lo Penal, de las causas por los siguientes delitos:

a. Delitos contra el Titular de la Corona, su Consorte, su Sucesor, altos organismos de la Nación y forma de Gobierno.

b.  Falsificación de moneda y fabricación de tarjetas de crédito y débito falsas y cheques de viajero falsos, siempre que sean cometidos por
organizaciones o grupos criminales.

c. Defraudaciones y maquinaciones para alterar el precio de las cosas que produzcan o puedan producir grave repercusión en la
seguridad del tráfico mercantil, en la economía nacional o perjuicio patrimonial en una generalidad de personas en el territorio de más de una
audiencia.

d. Tráfico de drogas o estupefacientes, fraudes alimentarios y de sustancias farmacéuticas o medicinales, siempre que sean
cometidos por bandas o grupos organizados y produzcan efectos en lugares pertenecientes a distintas audiencias.

e. Delitos cometidos fuera del territorio nacional, cuando conforme a las Leyes o a los tratados corresponda su enjuiciamiento a
los Tribunales Españoles.

En todo caso, la sala de lo penal de la Audiencia Nacional extenderá su competencia al conocimiento de los delitos conexos con todos los anteriormente reseñados

26
 DRET PROCESSAL II
les especificades en l'apartat anterior, quan a la localitat no hi hagi un jutjat de pau
perque hi ha un d'instruccio. Son competents tambe per dictar sentencies de
conformitat amb l'acusacio, quan es trobin en funcions de guardia en el marc del
procediment per a l'enjuciament rapid de certs delictes.
 Jutjats de vilencia contra la dona. Competents per al coneixement i decisio de les
faltes de violencia de genere.
 Jutjats penals. Competents per enjudiciar els delictes els quals la llei assenyali una
pena privativa de lliberat d'una durada no superior a 5 anys, o pena de multa sigui
quina sigui la seva quantia, o qualsevol altre de naturalesa diferent, ja siguin
uniques, conjuntes o alternatives sempre que la durada no excedeixi els 10 anys.
 Audiencies provincials. Competents per enjudicar els delictes de la resta de casos
i dedelictes lleus connexos amb aquests delictes.
 Jutjats centrals penals, Sala Penal de l’AN . Han de conèixer dels decrets
previstos a l’art. 65 LOPJ, de l’execució de les sentències dicates en causes per
delicte greu o menys greu, i dels procediments de decomís autònom pels delictes
per al coneixment desl quals siguin competents o de l’execució de sentències
dictades a l’estranger i de l’execució de l’OEDE.

La comptencia funcional. Quan parlem de competencia funcional ens referim exactament

a:
 la competencia per a la instruccio de les causes.
 El coneixement dels recursos.
 La resolucio sobre les quenstions de competencia.
 La substancio dels incidents de recusacio.
 L'execucio de la sentencia.

1.- Els jutjats d’instrucció són competents per a instruir les causesper delicte l’enjudiciament
del qual competeix als jutges penals, a les AP i al Tribunal del jurat, els jutjats centrals
d’instrccuó per a instruir les que hagin de ser enjudicadespels jutjas centrals penals i L’AN.
2.- Les audièncie provincials han de conèixer els recursos queestableix la llei contra les
resolucions dels jutjats d’instrucció i penal de la província, dels recuros contra els jutjats
d’instrucció en matèria de delictes lleus, dels recursos contra resolucions en matèria penal
emesos pels jutjats de violència sobre la dona a la província, dels recusos contra
resolucions jutjats de menors, i dels que la llei estableixi contra resolucions dels jutjats de
vigilància penitènciaria.
3.- Els TSJ de les CCAA com a sala penal han de conèixer el recurs d’apel·lació contra les
actuacions que representin la finalització del procés per falta de jurisdicció o sobreseiment
lliure i les sentències dictades en primera instància per les AP i del que preveuen les lleis i
també dels recursos d’apel·lació contra sentencien en elprocés davant el tribunal del jurat.
4.- La Sala Penal de l’AN ha de conèixer els recursos contra les resolucions dictades pels
jutjats centrals penals, els jutjats centrals d’instrucció, el Jutjat Central de Menors i els jutjats
centrals de vigilància penitenciària.

La competencia territorial. Permeten determinar quin organ judicial entre els de la mateixa
classe correspon coneixer d'un assumpte penal concret:
1. com a norma general, la lecrim estableix que la competencia territorial correspon al
jutge del loc on es va cometre el delicte (forum commissi delicti).
2. Si es imposible determinar el lloc de comissió del delicte, l'article 15.1 lecrim preveu
fins a 4 furs de competencia subsidaria i per aquest ordre:
 el jutge del partit en que s'hagin descobert proves materials del delicte.
 El del partit en que el pressumpte reu hagi estat detingut.
27
 DRET PROCESSAL II
 El de la residencia del pressupte reu.
 Qualsevol que hagi tingut noticia del delicte.
3. el domicili de la victima constitueix un fur especific incorporat per la LVG, de manera
que en els delictes que coneixen els jutjats de violencia sober la dona, la competencia
territorial ve determinada pel del lloc del domicili de la víctima, sens perjudici de
l’adopció de l’ordre de protecció o demesures urgents.

Alteracio de la jurisdiccio, de la competencia objectiva i de la territorial per motiu de la

connexio. Les regles anteriors de competencia poden experimentar alteracions si el delicte
que s'ha d'enjudiciar tingui un cert grau de connexio amb altre delictes o faltes. L'article 300
lecrim estableix com a regla general que a cada delicte correspon la formació d’un sumari.
Els delictes connexos es comprenen en un sol proces. L'article 17 lecrim especifica els
delictes que son considerats conexos:
1. els comessos simultaniament per 2 o mes persones reunides, sempre que aqeustes
estiguin subjectes a diversos jutjes o tribunals ordinaris o especials o que pugin estar-
ho per indole del delicte.
2. Els comessos per 2 o mes persones en diferent llocs o temps, si ha precedit concert
per aixo.
3. Els comesso com a mitja per a cometre'n d'altres o facilitar-ne l'execucio.
4. Els comessos per a procurar la impunitat d'altres delictes.
5. Els delictes d’afavoriment real i personali el blanqueig de capitals respecte del delicte
antecedent.
6. Els comesos per diverses persones quan s’ocasionin lesions o dansy recíprocs.

A més els delictes que no siguin connexos però hagin estat comesosper lameteixapersona i
tinguin una analogia o relació entre si, quansiguin de la competència del mateix órgan
judicial poden ser enjudiciats en la mateixa causa.

Alteracio de la jurisdiccio de la comptencia territorial:

1. es competent el jutge del territori on s'ha comes el delicte al qual estigui assenyalada
la pena mes greu.
2. Quan els delictes tinguin la mateixa pena assenyalda, la competencia correspon al
primer que hagi començat la causa.
3. Quan les causes han començat alhora o no consti qui va començar primer, es
competent el que designi el superior comu.

Tractament processal de la competència objectiva i funcional. La competència objectiva

i la funcional son improrrogables, sense que les parts, mitjançant submissio tacita o expressa
puguin alter-ne la distribució legal.
1. Apreciacio d'ofici. Els organs judicials poden apreciar d'ofici la seva incompetencia en
qualsevol estadi de les actuacions.
2. Denuncia a instacia de part . S'ha de diferneciar si la causa es troba en la fase
d'instruccio o en la de judici oral:
 fase instruccio: el MF pot denunciar la incompetencia en qualsevol moment de els
actuacions. L'acusador particular abans de formular la seva primera peticio
despres de personar-se la causa. El processat i la part civil, actora o responsable
dins els 3 dies seguents en que se li comunica la causa per a qualificació.
 Judici oral: s'ha de fer mitjançant declinatoria. En cassació no espot plantejar per
primera vegada la incompetència.

28
 DRET PROCESSAL II
Tractament processal de la competencia territorial.
1. Apreciacio d'ofici: la competencia territorial, com l'objectiva i la funcional son
improrrogables. La resolucio d'inhibicio es apel.labe.
2. Denuncia a instancia de part: cal distingir entre els procesos de per delicte i per
delictes lleus i dins dels primers entre la fase d’instrucció i la de judici oral.
 Processos per delicte: durant la fase d'instruccio s'aplica tot el que s'ha exposat
realatiu a la denuncia de la incompetencia objectiva i funcional.
 En judici oral: les parts poden fer valer la seva denuncia per mitja d'una
declinatoria i una inhibitòria.

Repartiment. Pot ser que hi hagi diversos jutjats de la mateixa classe o que la competencia
s'atribueixi a l'audiencia d'una determinada provincia o a la sala d'un tribunal de la qual
formin part diferent seccion, per determinar quin jutjat o quina seccio ha de coneixer ho fan
les normes de repartiment.

Abstencio i recusacio. Són institucions que persegueixen allunayr de la causa a un

jutjador que, tot i revestir les característiques d’ordinari i predeterminat per llei, estàinclòsen
certes circumstàncies (referents a la seva relació amb lesparts o amb l’objecte processal
que fan preveure fonamentalment un deteriorament de la seva imparcialitat. Mitjançant
l'abstencio és el jutgador qui espontaniement s'aparta de la causa. Mitjançant la recusacio
son les parts les que insten a la seva remocio, sobre la qual ha de resoldre l'organ judicial
que la llei prevegi en cada cas.

Les parts en el proces penal: parts acusadores

Les parts del proces penal segons la posicio que adoptin en el proces son :
 acusadores: ministeri fiscal.Acusador popular.Acusador particular.Acusador privat.
Actor civil.
 acusades: imvestigat. Responsable civil.

Ministeri fiscal.
1. Generalitats: segons art 124 CE i 435 LOPJ tenen aquestes funcions essencials i
prncipis d'actuacio: promoure l'actuacio de la justica en defensa de la legalitat, dels
drets dels ciutadans i de l'interes public tutelat per la llei, d'ofici a peticio dels
interesats; vetllar per la independencia dels tribunals i procurar davant d'aqeusts la
satisfaccio de l'interes social. Dincs el marc d'aquestes funcions es pot destacar:
exercir l'accio penal i civil o la seva opocicio quan sigui procedent; intervenir en el
proces penal, solicitant a l'organ jurisdicional la practica de les diligencies que
consideri necessaries per a l'aclariment dels fets, l'adopcio de les mesures cautelars
que consideri oportunes i proteccio a la víctimes. Vetllar pel compliment correcte de la
funció jurisdiccional.
2. Principis informadors.
 Principi d'actuacio. MF es unic per tot el estat; el fiscal general de l'estat assumeix
la direccio superior del MF; dona ordres i instruccions convenients al servei i ordre
de la instucio i tambe direccio i inspecio del MF. El fiscal general es nomenat pel
rei a proposta del govern i escoltat perl CGPJ.
 Principi dependencia jerarquica.
 Principi de legalitat i imparcialitat. El fiscal actua quan la llei aixi ho estableixi i en
els termes establerts, sense marges de discrecionalitat.
 principi d'imparcialitat. El MF actua amb objectivitat i independencia dels interresos
que li estan encomonats.

29
 DRET PROCESSAL II
3. Principals funcions en relacio amb el proces pena l.
 Exercir l'accio penal. Una de les seves principals tasques. La funció d’exercir i
sostenir l’acció penal com una obligació.
 Inspeccionar les funcions instructores i solicitar les diligencies pertinents.
1. Proces ordinari per delictes greus. Encaminada a preparar el juduici, practicant
les actuacions necessaries per a fer constar la comissio d'un delicte amb totes
les circumstàncies quepugin influir en la qualificació i determinació del
delinqüent, i per assegurar les persones i les responsabilitats pecuniàries.
2. Proces abreujat. Li correspon la inspeccio o control de la investigacio i tambe
de manera especial impulsar i simplificar la tramitacio; donar intruccions a la
policia judicial; intervenir en les actuacions; aportar mitjans de prova; instar del
jutge diligencies o mesures cautelars o la conclusió de la investigació.

Acusador popular.
L'article 101 lecrim atribueix l'exercici de l'accio penal no solament i com acusador oficial al
MF, sino que tambe a qui es perjudicat pel delicte, acusador particular, i a tot ciutada
espanyol que l'exerceixi d'acord amb les prescricions de la llei (subjecte espanyol, no
directament ofes o perjudicat pel delicte), s'anomena acusador popular.

Tots els ciutadans espanyols poden exercir l'accio penal. Pero articles 102 i 103 lecrim
restringueixen l'us de l'accio popular i negen la legitimacio per al seu exercici en aquests
casos:
1. qui no gaudeixi de la plenitud dels drets civils.
2. Qui hagi estat condemnat 2 vegades per sentencia ferma com autor de delicte de
denuncia o querilla calumniosa.
3. Els jutges i magistrats.
4. Els conjuges entre si, excepte delictes comesos contra els fills.
5. Tambe entre els ascendents, descendetns i germans consanguinis o uterins o afins.

Especialitats en l'exercici de l'accio popular: criteris jurisprudencials. S'ha d'afegir una serie
d'especialitats configurades per la jurisprudència:
1. l'acusador popular ha de compareixer en la causa interposant una querella si preten
exercir una qualificacio dels fets autonoma, pero no es necessaria si nomes preten
coadjutivar o adherir-se a les qualificacions formulades per qualsevol acusacio.
2. El tribunal te la facultat de decidir si els diferents acusadors han d'actuar sota una
mateixa direccio lletrada i representacio processal.
3. L'acusador popular ha de prestar fiança de la classe i quantia que el jutge consideri
suficient, pero l'article 20.3 LOPJ diu que no es poden exigir fiances que per la seva
inadequacio impedeixin l'exercici de l'accio popular, que es gratuita.
4. L'acusador popular no te legitimacio per a solicitat una cosa diferent del que es el
contingut de la pura acció penal: no pot exercir pretencions civils, ni instar la
condemna en costes.

Acusador particular.
Es la persona fisica o juridica qeu ha estat ofesa pel delicte i es constitueix en part activa en
el proces penal instant el castig del resonsable. L'ofes pot formular una querella segons
l'article 270.1 lecrim o be, mostrant-se part en la causa en el procediment abreujat sense
formular la querella.

Acusador privat.
Es la part necessaria per a la presecucio dels delictes perseguibles unicament a instancia de
part (nomes calumnies i injuries contra particulars). Se n'exclou la intervencio MF i es
necessita presentacio de querella de l'ofes pel delicte, qui ha de sostenir l’acció penal al llarg
30
 DRET PROCESSAL II
del procés, com a única part acusadora i en aplicació del principi asusatori. S’estableix
requisit deprocedibilitat consistent en l’exigència d’intentar la conciliació amb el querellat
abans depresentar la querella.

Actor civil.
De tot delicte o falta neix una acció penal per al càstig del culpable i pot nexier tambe una
acció civil per restituir la cosa, reparar el dany i la indemnització de perjudicis causats pel fet
punible. L’exercici acumulat de les accions destinades a exigir les dues responsabilitats en
un procés únic, el penal. Rep el nom d’actor civil qui exerceix l’acció civil en el procés penal.

La víctima
Objectiu i antecedents de l’Estatut de la víctima.- L’objectiu de l’estatut de la víctima és
atorgar-li un tratamentent unitari que inclogui no solament els aspectesprocessals sinó altres
de diversos que consten en succdesives decisions marc, eniformes i finalment en la Directiva
del Parlament Europeu.
Concepte i catàleg general dels drets de totes les víctimes.- Concepte: tota persona que
pateixi un perjudici físic,moral o econòmic coma conseqüència d’un delcite (víctima directa) i
com a víctima indirecta, en els casos de mort o desaparicó, als familiars (cònjuge, fills, ..)
Els drets de les victimes: dret a la protecció, dret a la participació activa en el procés, dret a
rebre tracte respectuós, professional, individualitzat, nodiscriminatori, de justíciarestaurativa
al llarg del procéspenal i per un temps adequat després de la seva conclusió,
independentment que es conegui o no la identitat de l’infractor i del resultat del procés.
Drets bàsics de la víctima: 7 drets:
1.- dret a entendre i ser entesa,
2.-dret a ser informada des del primer contacte amb les autoritats competents de forma
adaptada a les seves circumstàncies i condicionsperoans, a la naturalesa del delicte comès i
els danys i perjudicis soferts (assistència i suport, dret a denunciar, mesures deprotecció,
indemnitzacions que pugui tenir dret i com reclamar-les, serveis d’interpretació, ....)
Participació de la víctima en el procés. Se li reconeix dret a ser indemnitzada, arebre
notificacions a aprotar proves, etc, però no a ser part, excepte com a coadjuvant del MF.
Justícia restaurativa i mediació. Possibilitat de recórrer a la justícia restaurativa (encara no
regulat). Procediment de mediació, els debats confidencials i no es poden difondre sense
consentiment de totes les parts. Mediadors i altres professionals participants en el
procediment estan subjectes a secret professional. La víctima i l’infractor poden revocar el
seu consentiment a participar en el procediment de mediació en qualseovl moment.
Dret a la protecció de les víctimes i disposicions comunes. Evitar elcontacte amb l’infractor,
que se li rebi declaració sense dilació i el menor nombre de vegades, progtegint laseva
intimitat i avaluant individualment necessitatsdeprotecicó especia. Mesures específiques per
a menors o persones amb discapacitat.

Parts acusades.
1. Generalitats. Es la part passiva necessaria davant la qual s'exerceix l'accio penal. Si
la persona investigada no esta determinada no es pot iniciar la fase de judici oral ni
dictar sentencia condemnatoria. Si la fase preliminar acaba sense que s'hagi fitxat un
possbile autor del delicte el proces penal no pot continuar i s'ha d'arxivar per
sobreseiment provisional. Un aspecte rellevant es determinar quan s'adquiereix la
condicio d'impujtat en el proces mes comu es a dir el abreujat, segons l'article 775
lecrim “en la primera compareixença el jutge ha d'informar l'imputat en la forma mes
compresible dels fets que se li imputen”. En el judici dels delictes lleus dels articles
962. i 964 lecrim prescriuen que al denunciat se l'ha d'informar succintament dels fets
en que consisteixi la denuncia i del dret a compareixer assistit d'un lletrat. La condicio
d'investigat es perd si el proces es sobreseu parcialment o quan finalitza el proces o
be quan es absolt per la mateixa sentencia o be condemant.
31
 DRET PROCESSAL II
2. El dret de defensa.- tota persona a la qual s’atribueixi un fetpunible pot exercir eldret
de defensa i intervenir en les actuacions. Per alseu exercici: informat dels fets que se
li atribueixen, examinar les actuacions amb antelació i abans que se li prengui
declaració, acutar en el procés penal per exercir dret de defensa (representat per
procurador i defensat per advocat), designar lliurament advocat, sol·licitar assistència
gratuïta, dret a traducció i interpretació gratuïtes, a guardar silenci i no prestar
declaració, a no declarar contra si mateix.
3. Capacitat i legitimacio. La capacitat per a ser part i intervenir nomes la tenen les
persones fisiques amb aptitud per a participar de manera conscient en el proces,
comprendre l'acusacio que contra ells es formula i exercer el dret defensa. El
concepte de capacitat processal esta desvinculat de la imputabilitat penal, de manera
que pot passar que un inimputable (ex. Menor de 18 anys) actui validament en el
procés encara que sigui per poder al·legar aquesta circumstància i sol·lcitarlainhibició
en favor dels jutjats de menors.
4. Postulacio processal. Es necessita un procurador i un advocat pero hi han
excepcions: en el judici de faltes i e n la declaracio del processat o compareixença.
 Representacio processal.
 Proces ordinari. Desde el moment en que intervingui efectivament l'imputat
exceptuant en la assistencia al detingut o pres que nomes cal advocat.
 Procediment abreujat i procediment per a l'enjudiciament rapid. L'advocat
designat te habilitacio legal per a representar el seu defensat. Per tant no cal
procurador fins el tramit obertura de judici oral.
 La defensa tecnica. Dret fonamental reforçat per l'assistencia d'un lletrat al
detingut a les diligencies policials, i judicials. No cal en els judicis de La assistencia
sorgeix desde el moment en que hi ha imputacio contra un subjecte deterimat:
 si ha hagut detencio o preso.
 Si no ha ha hagut detencio o preso previa depen del proces en que ens trobem.
 L'autodefensa. Dret reconegut en textos internacionals ratificats per Espanya.
Correspon a les autoritats competents decidir si l’acusat es defensarà per si
mateix o amb l’assistència d’un advocat.
5. Presencia i absencia de l'imputat.
 En la fase instructora. La presencia del imputat no es necessaria.
 En la fase del judici oral . La presencia de l’investigat es necessaria perque es
pugui celebrar efectivament el judici, sino implica la requisitoria que es la crida i
captura de l'acusat i la seva dclaracio com a rebel. Un cop trascorregut el termini
fitxat en larequisotira sense que l'absent s'hagi presentat l'organ jurisdiccional ha
de dictar una interlocutoria que el declari rebel. Hi han execepecions que no cal
presencia, article 786 lecrim, 971 lecrim i els procedimens d'injuria i calumnia.
Necessitat de garantir la compareixença. Instrument: la requisitòria

Els efectes de la declaracio de rebelia varien segons la fase processal:

1. si esta en fase instructora, el proces continua fins que finalitza aquesta fase i
posterioment se supsen i s'arxiven les actaucions ipeces de convinccio que es puguin
consevar.
2. Si la causa es troba pendent de la celebracio del jucici oral aquest es suspen i
s'arxiven les actuacions i així mateix estornenelsefectes de tercers

Judici en absencia en el procediment abreujat. En aquest procediment s'admet la celebracio

del judici en absencia de l'acusat sempre que es donin aquestes caracteristiques:
1. delicte perseguit amb una pena privativa de llibertat de fins a 2 anys o de 6 si es d'una
altra naturalesa.
2. La celebracio del judici en absencia hagi estat solicitada pel fiscal o alguna part
32
 DRET PROCESSAL II
acusadora.
3. Que el jutge escoltada la defensa consideri que hi ha elements suficients per a
l'enjuciament.

El condemnat en absència pot comparèixer o ser trobat en qualsevol moment posteiror. Se li

notivida la sentència i la possibilitat de recórrer en anul·lació en els terminis i supòsits
establerts per llei.

L’extradició activa.- L’estat espanyol sol·licita a un altre ellliurametn d’una persona a la qual
s’atribueix lacomissiód’un fet delcitiu. Persones sobre les quals s’hagi dictat ordre
d’empresonament, o sentènciaferme. Extradició prevista en els tractats vigents amb l’estat
al territori del qual es trobi la persona reclamada, i a falta de tractat, si està d’acord amb el
costum vigtent en el territori al qual es demana l’extradició.

L’ordre europea de detenció i lliurament.- En la seva virtud s’incorpora al nostre

ordenament el principi de reconeixment mutu entre els mecanismes de cooperació judicial,
substituiex els procediment d’extradició. Delimitat pels estats UE. Delimitació objectiva:
esrealitza cominat doble criteri, en consideració a la finalitat perseguida (exercici d’accions
penals, compliment d’una condemna o pena) i altipus de delcita en relació amb lapena que
es preveu (pena o mesura de seguretat privativa de llibertat durara màxim 12 mesos, amb
penano inferior a 4 mesos de llibertat).

El responsable civil.
Es la peronsa contra la qual es dirigeeix l'accio civil acumulada a la penal. Es a dir la que ha
de reaprar el dany o indemnitzar els perjudicis ocasionats. Aquesta responsabilitat pot ser
directa o subsubsidiaria.
1. Responsable civil directe. Es l'autor del fet punible. La condicio de responsable directe
la tenen els autors i els complices. Hi han altre persones no responsables
criminalment pero si resonsables civilment directament: asseguradors; subjectes
previstos en el article 20 cp o 14 cp (anomania o alteracio psiquica, embriaguessa o
intoxicacio; estat de necessitat, por insuperable, error.)
2. Responsable civil subsidiari. Es la persona diferent directe que davant la insolvencia
d'aquest respon de les consequencies civils del fet delictiu.

Pluritat de parts.
Pot ser frequent la pluralitat de parts. En la posicio de acusat o acusats la pluralitat pot
provenir d'haver-ne participat diversos en el fet delictiu o que es presentin alguns punts de
connexio de l'article 17 lecrim. Respecte la intervencio en el proces en cas d'exercir
conjuntament l'accio penal i civil diverses persones ho han de fer en un sol proces i si es
possible sota una mateixa direccio i representacio, tot i que la jurisprudencia ha flexibilitzat
aquesta interpretacio ja que pdria comprometre el dret a triar lliurement l'assistencia lletrada
de cada un.

L'objecte del proces penal. Les questions prejudicials.

Per que hi hagi proces es necessita l'exercici d'una acció a traves de la qual es fa constar un
fet. Els elements delimitadors de l'objecte del proces penal son:
1. element subjectiu. Subjectivament l'accio penal se circumscriu a la persona de
l'acusat. Hi ha tantes accions com persones contra les quals es dirigeixi l'acusacio.
2. Element objectiu. L'accio penal s'ha d'identficar pel fet punible.
 El fet punible o fonament factic.
 El fonament juridic: el titul condemnatori.
 La peticio de condemna. Ha de ser sempre de condemna.
33
 DRET PROCESSAL II

Moment i forma de fixacio de l'objecte del proces. Te un tractament diferent en cada

proces:
1. proces ordinari. Per delictes greus els escrits de qualificacio provisional marquen quan
i com es determina i partir de llavors no s'hi poden incloure fets diferents dels
investigats en el sumari.
2. Procediment abreujat. En la interlocutoria es recull el fet pel qual s'obre el judici oral o
es fa la corresponent remissio las escrits d'acussacio.
3. Procediment davant el tribunal de jurat . La interlocutoria d'obertura ha de determinar
el fet o els fets que han estat objecte de l'acusacio.

Caracteristica de l'objecte del proces penal: delimitacio progressiva i immuabilitat. Es

justifica una primera fase instructora tendent a delimitar tots dos aspectes, implica una
fixacio progressiva del dit objecte, que pot anar variant fins a un moment determinat en que
un cop delimitat esdeve immutable.

L'accio civil en el proces penal. L'acumulacio de l'accio civil al proces penal no es

necessaria sino facultativa. El contigut de l'accio civil es la restitucio; la reparacio del dany; la
indemnitzacio de perjudicis. La legitimacio activa la te l’ofès o perjudicat que ha sofert els
danys o perjudicis o ha perdut la cosa. L’exercici de l’acció civil noinflueix en el penal. El seu
exercici té caràcter eventual, pertant el tribunal només es pronuncia sobre l’acció civil en
cas que la sentència sigui condemnatòria. La legitimacio passiva li correspon als que han
participat en la conducta delictiva que ha produit les consequencies.

Acumulacio d'objectes processals. El principi general es que cada delicte que congui
l'autoritat judicial ha de ser objecte d'un sumari, es a dir per cada fet punible del qual es
tingui noticia s'ha d'obrir un proces penal, exceptuant els delictes connexos que es poden
acumular en un unic proces. La connexitat pot tenir algun d'aquests origens:
1. simultaneitat en la comissio dels diversos delictes, amb pluralitat de subjectes reunits
en un mateix lloc.
2. Pluralitat de delictes que sigui resultat d'una unica i identica intencinalitat criminal de
diversos subjectes.
3. Diversitat de delictes que tenen entre si una relacio de mitja a finalitat.
4. Relacio o analogia entre els fets amb unitat de subjecte actiu.

Les questions preducials. (no penals) Son aquelles configuracions de la llei penal
substantiva que exigeixen per a poder dictar sentencia entrar a dilucidar relacions juridiques
propies d'un altre orde jurisdiccional que actuen com a atencedent logic juridic de sil·logisme
en que s'ha de fonamentar la setencia penal. Els tribunals penals tenen competència en
resoldre les qüestions administratives i civils que sorgeixen amb motiu dels fets perseguits
segons LOPJ.

MODUL 4 EL DESENVOLUPAMENT DEL PROCES PENAL 1. LA INSTRUCCIO (FASE

PRELIMINAR). LA FASE INTERMEDIA.

La instruccio: fase preliminar.

El procediment preliminar. Sumari o instruccio: finalitat general i modalitats. En el

procediment ordinari per delictes greus constitueixen el sumari les actuacions encaminades
a preparar el judici i practicades per investigar i fer constar la perpretacio dels delictes amb
34
 DRET PROCESSAL II
totes les circustancies que pugin influir en la qualificacio i la culpabilitat dels delinquents, les
persones i les resposabilitats pecuanreis dels quals cal assegurar. Per tant te 3 finalitats:
investigar i fer constar si es va cometre o no el delicte i qui en pot ser l'autor i quina la seva
culpabilitat; preparar si es cau el judici oral; assegurar i prevenir les consequencies penals i
civils del fet.

Modalitats d'instruccio en els processos penals a Espanya:

1. en el judici ordinari per delictes greus . No es diferencia una fase previa a l'inici del
sumari. LECrim determina que les manifestacions de la policia que s’hagin fet en
l’atestat i el contingut d’aquest tenen el valor demera denúncia a efectes
probatoris.
2. En el procediment abreujat i en el procediment per a l'enjuciament rapid . Distingeix
dues situacions: la instruccio s'enten gairebe com a innecessaria o extremament breu
en que s'ha de seguir el procediment d'enjucialment rapid; les questions
corresponents a l'ambit objectiu d'aplicacio del procediment abreujat que per diversos
motius necessiten una instruccio mes o mens complexa.
3. En altres procediments. El judici de delictes lleus no te fase instructora.

Normes generals de la instruccio.

1. Cada delicte ha de ser objecte d'un sumari, llevat dels connexos.
2. La instruccio s'ha de formar davant del Lletrat de l’Administració de Justícia com a
dipositari de la fé pública judicial.
3. Com a regla general les actuacions sumarials s'han de dur a temre a la seu oficial del
jutjat.
4. Son habils tots els dies i totes les hores.
5. Les diligencies sumarials son en principi secretes per a tercers, amb execpions del
article 301 lecrim.
6. L’instructor ha de recollir en el sumari tant el que és advers com el que es favorable, i
instruir l’investigat quan als seus drets, sino esta assistit d'un defensor.

Contingut de la fase instructora

Comprovar l’existència d’activitat delictiva i determinar el subjecte a la qual s’atribueix i
d’aquesta manera es garanteix l’interès públic en la persecució de delictes. Preparar, si és
procedent, la fase de judici oral en un doble sentit: fent provisió de materia,que altrament
desapareixeria, i assegurant que la condemna i les responsabilitats derivades del delicte, si
escau, es poden fer efectives.

Competencia i intervencio de les parts. El jutge competent es el jutge d'instruccio del lloc
delicte, el que correspongui per repartiment (en els llocs on n'hi ha diversos) o aquell davant
el qual s'acumulin processos connexos. El ministeri fiscal te en la fase sumarial una situacio
privilegiada com a organ public i acusador oficial. La policia judicial té per objecte esbrinar
els delictes públics que es comentin en la seva demarcació, complir amb el deure
d’informació a les víctimes i valorar les seves circumstàncie particulars per adeterminar
provisionalment lesmesures deprotecció adequades. Aspecte fonamental
informarimmediatament l’auhtoritat judicial o el representant MF. L'acusador popular i el
particular tambe pot solicitar diligencies un cop constituits com a part, exeptuant si son
considerats inutils o perjudicials.

Iniciacio del procediment: la denuncia, la querella i la iniciacio d'ofici. La noticia criminis

pot arribar al coneixement del jutge provinent de tercers (denuncia i/o querella) o per
coneixement del mateix jutge.
35
 DRET PROCESSAL II

1. La denuncia. Es la declaracio de coneixement o ciencia en virtut de la qual es posen

en coneixement de l'autoriatt uns fets qeu tenen els caracteres de delicte. Es
diferencia la forma segons com s’hagin arribat a conexiement del denunciant els fets i
la qualitat d'aquest:
 si el denunciant coneix del fet en l'exercici del seu carrec, professio o ofici, el seu
trasllat a l'instructor, fiscal o membre de la policia es un deure.
 Si el denunciant es testimoni directe del fet ho ha de denunciar sota amenaça
sancio ecoòimica.
 Si el denunciant no es testimoni directe no se'l pot obligar a denunciar, pero
s'estableix un mer deure civic basat en el deure de colaboracio.
 Si som davant un delicte perseguible a instancia de part, la denuncia de l'ofes pel
delicte actua com un prssupsit processal de compliment inexecusable.
Per mitja de la denúncia simplement es dona noticia a l'autoritat de la comissio d'un
delicte pero no exerceix acció penal. La denuncia es pot efectuar: davant el organ
jurisdiccional (si no son delictes o la denuncia es falsa es dicta resolucio que arxiva
les diligencies); davant qualsevol membre del MF; davant funcionaris de la policia
sense distinció del cos (atestat). Es pot fer per escrit o de paraula, personalment o
mitjançant un mandantari amb poder especial. En la denuncia ha de constar la
identitat de la persona del denunciant.
2. La querella. Acte processal pel qual es posa en coneixement d'un organ jurisdiccional
la prepetraccio d'uns fets amb caracter de delicte i a mes s'exerceix l'accio penal,
cosa que fa que el querellant es constitueixi en part. Els seus requisits son:
 s'ha de presentar mitjançant procurador amb poder suficient i subscrita per lletrat.
 Ha de deixar contancia de: jutge o tribunal del el qual es present; el nom, cognoms
i venitage del qurellant; nom cognoms i veinatge del querellat; una relacio del fet
amb expressio del lloc, any, mes, dia hora si es sap; expressio de les diligencies
que s'han de practicar per la comprovacio del fet; la peticio que s'admeti la
querella, es practiquin les diligencies indicades en el numero anterior, es procedeix
a la detencio i preso del presumpte culpable o exigir fiança de llibertat provisional;
signatura del querellant o d'una altre persona a peticio seva, si no sap o no pot
signar, quan el procurador no tingui poder especial per formular querella. L'omissio
d'alguns requisits anteriors provoca diverses consequencies segons si son
merament formals (poden ser esmenables) o si son essencials i es tracta d’un
delicte públic té la consideració de simple denúncia. Si són essencials i es tracta
d’un delicte privat la querella s’inadmet. Si el jutge considera procedent la querella
l'ha d'admetre i manar practicar les diligencies que s'hagin solicitat. La querella
s'enten abandonada quan per mort o perque el querellant s'ha incapacitat, no hi
compareix cap dels hereus o representants legals en els 30 dies seguentes a la
citacio que els fa coneixer la querella. La desestimacio de la qurella es procedent
en dos casos.
3. La iniciacio d'ofici. Segons l'article 308 lecrim, immediatament despres que els
jutges d'instruccio tinguin noticia de la perpetracio d'un delicte, el Lletrat de
l’Administració de Justícia informara el fiscal de l'audiencia respectiva. Es faculta a
l’òrgan judicial per aixecar elcorresponent testimoni sobre els fets presumptament
delictius dels quals té coneixement perquè el Lletrat de l’administració de justícia
elremeti al jutjat de guàrdia o informar-se, si escau, elpresident de l’audiència,per
trasllador-lo, en tot cas, al MF a fi quesostinguio no l’acciópenal, funció que és aliena
a la competència de l’òrgan judicial.
4. Termini per a desenvolupar la instrucció .- S’estableix un termini bàsic de sis mesos
per a assumptes senzill des de la data d’incoació del sumari o de les diligencies
prèvies, en el cas d’assumptes complexos, amb un límit màxim de 18 mesos, que
l’instructor de la causa pot prorrogarper un terminiigualo inferior, sempre a instàncies
36
 DRET PROCESSAL II
del MF i ambl’audiència prèvia a lesparts (per escrit i tres dies abans de l’expiració del
termini), els terminis previstos queden interromputs pen cas que s’acordi secret de les
actuacions durant la durada d’aquestes o encas que s’acordi sobreseïment
provisional de la causa. Perevitar transcurs deltermini impliqui situacions d’impunitat
es prescriu que en cap cas elmer transcurs dels terminis fixats no dóna lloc a
l’arxivament de les actuacions si no hi concorren lescircumstàncies previstes perquè
sigui procedent el sobreseïment lliure o provisional.

La instruccio (2). deseenvolupament del sumari o diligencies previes: els diversos

actes d'investigacio. Valoracio de les diligencies sumarials. Prova anticipada i prova
preconstituida.

La inspeccio ocular. Denominada tambe reconeixement judicial, te per finalitat que el jutge
prengui coneixement in situ de tot el que pugui estar relacionat amb l'existencia i la
naturalesa del fet delictiu. La inspeccio ocular s'integra entre els casos tipics de prova
anticipada.

El cos del delicte. S'identifica amb la persona o cosa objecte del delicte i distingeix entre cos
material i cos accidental. La llei difrencia entre diligencies directes de comprovacio del cos
del delicte de caracter general i altres especifiques:
1. diligencies directes de comprovacio del cos del delicte de caracter general.
 Reconeixement i la descripcio del cos de delicte stricto sensu.
 Recollida, descripcio, retencio, conservacio o destruccio de l'instgrument delictiu.
 Reconeixiemt i informe pericial del cos del delicte.
 Realitzacio d'analisis quimiques o biologiques o l'obtencio de mostres biologuiques
com l'adn.
 Declaracions testificals.
2. Entre les diligencies de comprovacio del cos del delicte la lecrim assenyala:
1. si es tracta d'una mort violenta o sospitosa de criminalitat s'ha de practicar el
reconeixement i la descripcio del corpus criminis, la identificacio del cadaver i el seu
aixecament.
2. En cas d'enverinament, ferides o altres lesions s'ha de proveir l'assistencia facultativa
a carrec del metge forense i si cal l'internament i hospitalitzacio de la victima.
3. En cas de robatori, furt, estafa o similar s'ha d'aplicar l'article 364 lecrim.

Diligencia de reconeixement. Serveix per determinar si aquell a qui s'atribueix la

participacio en els fets es, almenys a efectes de la serva possible imputacio, es mereixidor
d'aquesta condicio:
1. tecnica dactiloscopia. (contrastar l’empremta)
2. Enregistraments.(gravacions videocàmeres, ...)
3. Prova adn. (alt grau de fiabilitat)

Declaracions de testimonis. Els testimonis son les persones fisiques amb la condicio
juridica de tercers que declaraen en el proces penal davant el jutge sobre fets i cirucstancies
passades. Hi han algunes persones exemptes com: el rei, la reina, els seus consorts, el
princep; els que ocupen l'organitzacio de l'estat. L'incompliment del deure de compareixer i
de declarar es sancionat entre una multa de 200 a 5000 euros i si es nega a declarar es pot
processar per desobediencia greu a l'autoritat.

La determinacio dels testimonis. El jutge d'instruccio pot cridar a declarar en qualitat de

testimonis en primer lloc les persones assenyalades en l'atestat, en la denuncia o en la
querella, i totes aquelles altres que no apareguin en els escrits pero puguin tindre
37
 DRET PROCESSAL II
coneixements del fets.

Procediment. La practica de la declaracio testifical s'efectua a la seu del jutjat pero amb
exepcions: si el testimoni resideix fora de la circumscripcio del jutjat; testimoni resideix a
l'estranger; que el testimoni hagi de ser examinat urgentment o estigui fisicament impedit el
jutge es desplaçara. La declaracio testifical s'ha de fer oralment amb el jurament/promesa
llevat que el testimoni sigui menor de 14anys o testimonis menors d'edat vicites de
determinats delictes (707 lecrim). Si es sord o no sap castella s'ha de procedir al 440 i 442
lecrim i 231.3 lopj. Si el testimoni es estranger s'aplica article 424 lecrim. Les preguntes han
de ser clares i directes i es prohibeix les capcioses o susgestives.

Mesures de proteccio de testimonis. La lo 19/1994 de 23 de desembre preveu la possibilitat

que d'ofici o a instancia de part, s'acordin certes mesures de protecció davant la
concurrència de perillgreu per la persona o béns del testimoni o dels que estiguin units a ell
per relacions de parentiu o afectivitat.

Declaració de l’investigat / encausat. La declaracio de l'investigat o sospitos, si esta detingut,

s'ha de fer en el termini 24 hores prorrogables i es pot repetir totes lesvegades que creguin
necessari, l’instructor, elfiscal, elsatres acusadors oel mateix declarant. No hi ha untermini
per la indagaròria quan l’investigat no està detingut El contingut de la indegatoria es
determinat al 388 lecrim i se li ha de preguntar pel nom, cognoms, ancedents (preguntes
generals de la llei). Ha de ser informat de l’acusació o imputació, del seu dret a silenci, a
nodeclarar i ano fer-ho com a culpable.La durada de l’interrogatori esta regulada al article
393 leccrim. Si no coneix l'idioma o es sordmut s'aplica 398 lecrim. L’encausat pot llegir la
declaració, si no ho fa així, l’ha de llegir el Lletrat de l’administració de justícia en la seva
presència. La diligència l’han de signart tots els que intervinguin en l’acte.

Acarament. Es una mesura excepcoinal en virtut del qual no “s'han de fer acaraments sino
quan no es conegui cap altra manera de comprovar l'existencia del delicte o la culpabilitat
d'algun dels processats”. S'utilitzen davant la discordancia sobre un fet o circustancia que
interessi en el sumari, dels testimonis o els processats entre si o aquells amb aquests.

Informe pericials. Dictament realitzat entorn de les circumstancies importants per a la

investigacio per part de les persones amb coneixement cientifics o artistics especialitzats que
el jutge no en te. El perit pot ser persona fisica o juridica, publica o privada, titulada com a
regla general. El nombre minim de perits es de 2 en el proces ordinari per delictes greus i 1
en el proces abreujat si el jutge ho considera suficient. El nomenament es realitza mitjançant
un ofici. Els perits han de declarar sota jurament o promesa.

Identificacio de l'investigat o encausable i de les seves circumstancies personals. Si el jutge

te encara dubtes respecte la identitat de l'imputable o processable la lecrim preveu la
possibilitat de la diligencia de reconeixement coneguda com reconeixement en roda. S'ha de
desenvolupar en prencia judicial amb assintencia del Lletrat de l’administració de justícia i un
lletrat (excepte alcholemia); el reconeixement ha de ser inequivoc; l'exigencia que es
practiqui amb determinades garanties. L'edat del imputat es molt important per aixo el LAJ
portara el certificat de la inscripcio de naixament de l'imputat (quan hi hagi dubtes), en el
procediment abreujat s'eximeix de presentar certificat quan la identitat no ofereixi dubtes. Si
l'edat no es pot determinar s'efectuara pericialment.

La capacitat mental. L’alienació i el trastorn mental són eximents de responsabilitat penal,

l'organ judidicial pot acordar informes pericials per determinar-ho.

Diligencies per a determinar el dany i el responsable. Sino s'ha fet reserva a l'accio civil per
38
 DRET PROCESSAL II
al seu exercici mitjançant un proces civil diferenciat del penal, la fase d'investigacio tambe
s'ha d'encaminar a determinar el dany originat i la responsabilitat civil que en deriva.

Altres actes d'investigacio. Circulacio o lliurament vigilat d'estupefaents (permet que

remeses il·lícites de substàncies circulin per territori nacional o en surti in entrin sense
interpfferencia amb la finalitat de conèixer els seus destinataris i poderperseguir eficaçment
aquestes formes delciteves; actuacio d'agents encoberts per a certs tipus de delicte sempre
que es cometin demaneraorganitzada per una associació de tres o més persones per a
delinquir permanentment o reiteradament.

Valoracio de les diligencies sumarials. Prova anticipada i prova preconstituida. La instruccio

o fase sumarial s'encamina a esbrinar i comprovar les circumstancies objectives i subjectives
de l'accio penal. Si es presenten i sempre que algu sostingui aquesta acció s'ha d'obrir el
judici oral. La prova de l'existencia penal només es pot produir en l'enjudiciament es a dir a la
fase de judici oral. Els actes d'investigacio duts a teme durant la instruccio no estan
encamints a fonamentear la sentencia penal. Nomes els actes de prova practicats en el judici
oral serveixen de fonament a la sentencia.
1. La prova anticipada. Consisteix esssencialment en la practica d'un mitja de prova en
fase d'instruccio es a dir en un moment anterior al que li correspon, davant la previsio
fonamentada que no es pot fer en el marc del judici oral. S'exigeix una triple eficacia:
documentacio necessaria del mitja de prova; necesitat de la seva reproducio
adequada en el judici oral; informes emesos per labotoris oficials.
2. La prova preconstituida. L'exepcio apareix davant la necessitat de cohonestar
diversos interessos, d'una banda evitar la impunitat i la recerca de la veritat material,
garantint simultàniament ue la prova es practica enel judici amb totes les garanties i
de l’altre articular un remei davant determinades diligencies que no es poden
reproduir i que s'han desenvlupat en l'etapa instructora i naturalment sense observar
moltes de les garanties d'una activitat encaminada a enervar la pressumpcio
d'innocencia.

La instruccio (3): mesures limitadores de drets fonamentals.

En aquest apartat s'agrupen unes diligencies similars a les d'investigacio o les cautelars pero
les qual comporten actuacions limitadores dels drets fonamentals. Per imperatiu de la CE i
del principi de proporcionalitat,implica que l’adopció de la mesura concreta sotmeni a
determinats pressupòsits: la previsió normativa (principi de legalitat formal i material),
adoptar-se en el marc d’un procés, és a dir la jurisdiccionalitat ila necessitat qualificada de
motivació, i finalment, la subjecció al principi de proporcionalitat stricto sensu. D’acord amb
l’anomenada previsió normativa qualsevol restricció de drets i llibertats fonamentals, perquè
sigui legítima, ha d’estar prevista a la CE: dret a la llibertat, inviolabilitat del domicili, secret
de les comunicacions, dret d’associació, o, segons TC, en la lei processal corresponent

En consideracio a la jurisdiccionalitat la mesura l'ha adoptar un organ jurisdiccional i al si

d'un proces. L'exigencia de proporcionalitat inclu un triple aspecte:
1. idoneitat. Fa referencia, objectiva i subjectiva a la causalitat de les mesures en relacio
amb les seves finalitat, tant qualitativament (entrada i escorcoll per aconseguir proves)
com quantitativament (durada de la intervenció del telèfon).
2. Necessitat. Denominada altenativa menys costosa, compara la mesura restrictiva que
es preten adoptar amb altres de possibles i s'ha d'acollir la menys lesiva per als drets
dels ciutadans. (llibertat provisional –presó provisional, vigilància al domicili, ordre de
no absentar-se)
39
 DRET PROCESSAL II
3. Proporcionalitat en sentit estricte . S'aplica un cop examinat la cncurrencia dels dos
procedents i comporta la ponderacio d'interesos segons la circunstancia del cas
concret, determinant si el sacrifici dels drets individuals té relació proporcional amb
l’envergadura de l’interès estatal que es tracta de salvaguardar.

Quan es pretén que el resultat de la diligència tingui efectes probatoris en el judici, la seva
eficàcia dependrà de respectar la cadena de custòdia i incorporar-hi adequadament el mitjà
probatori (document,prova científica, enregistrament,...) adequadament.

Les mesures intromissives en la privacitat de l’investigat incorporen un cos de principis i

pressupòsits abm vocació d’aplicació general a tota mesura limitadora de drets
fonamentals: principi d’especialitat, idoneïtat, excepcionalitat, necessitat i proporcionalitat.
La seva concurrència s’ha de justificar en la resolució judicial habilitadora. Que es respectin
detrmina la validesa de l’acte d’ingefència:
- L’especialitat, comporta que s’adopti per a la investigació d’un fet concret (evitant
recerques prospectives)
- La necessitat d’autorització judicial prèvia
- La subjecció estricte als principis d’idoneitat, excepcionalitat, necessitat i
proporcionalitat.
En l’àmbit de mesures d’investigació tecnològica, elprincipi general de reserva jurisdiccional
preveu circumstàncies específique en que s’autoritza al MF i fins i tot a la policia a restringir
drets fonamentals de l’interessatper raons d’estricta urgència: per a la detenció i l’obertura de
la correspondència postal o telegràfica, la intercepció de comunicacions telefòniques i
telemàtiques, la utilització de dispositius de seguiment i localització, elregistre de dispositius
d’emmagatzematge massiu de la informació.

Entrada i escorcoll en un lloc tancat, art 545 a 572 lecrim. Es permet fins a 5 casos en
que l'entrada en un lloc tancat no constitueix un delicte ni necessita una ordre judicial:
1. quan el titular consenti l'entrada o escorcoll al seu domicili.
2. Quan hi ha manament de preso contra una persona i es tracti sobre la seva captura.
3. Quan algu sigui sorpres en delicte flagrant.
4. Quan una persona imediatament perseguida per la policia judicial s'oculti o refugi en
alguna casa.
5. Quan es tracti de la presecucio de terroristes o rebels.
La competencia per autoritzar l'entrada o escorcoll correspon per regla general a l'organ
competent per a instruir la causa. S'ha de practicar de dia llevat d'urgencies. Si son edificis o
llocs publics es pot fer de dia o de nit indistintament. L'objecte de l'acte pot ser un edifici o
lloc tancat o un domicili. La primera garantia es la notificacio de la resolucio que decreti la
mesura. L'escorcoll s'ha de re fer en presència de l'interessat o de la persona que
legitimament el representi i sino es presenta, cal un individu de la seva familia major d'edat o
2 testimonis que poden ser veins. La absencia d'una resolucio judicial motivida per autoritzar
l'entrada determina la il-licitud de la mesura inclus fins i tot, tot coneixement que derivi
d'aquesta actuacio es considerat nul (doctrina dels fruits de l'arbre enverinat o efectes
indirectes). Quan no s'ha vulnerat un dret fonamental, o tot aixi no s'ha vilat un requisit
essencial els efectes son la nul.litat de les actuacions practicades.

Escorcoll de llibres i papers. Deure general d'exhibicio d'objectes i papers que sospiti que
poden tenir relacio amb la causa.

Registre de dispositius d’emmagatzematge massiu d’informació. Necessitat d’autorització

expressa.- Necessitat de motivació individualitzada preveu: que els dispositus es trobin al
domicili en què esfacin l’entrada i registre o que aquests dispositius siguin aprhesos
ambindepenèn cia d’un registre domiciliari: esparteix del fet que la simple confiscació de
40
 DRET PROCESSAL II
qualsevol dels dispositius trobats en una entrada iregistre no legítima l’accés al seu
contingut, senseperjudici que aquest accéspugui ser autoritzat ulteriorment. Es requereix
autorització. La resolució ha de fixar els termes i l’abast del registre i també lescondicions
necessàries per assegurar la integritat de les dades i les garanties de la seva preservació,
per dur a terme, si escau, un informe pericial. Escau l’extensiuó de l’ordre de registre, quan
hi hagi raons fonamentades per considerar que les dades buscades estan emmagatzemades
en un altre sistema informàtic o una part d’aquest, sempre que les dades siguin lícitament
accessibles per mitjà del sistema inicial o siguis disponibles per a aquest. En cas
d’urgència, la policia judicial o el fiscal ho poden efectuar i han d’informar immediatament al
jutge, màxim 24 hores, de l’actuació efectuada i del resultat. El jutge ha de resoldre,
revocant o confirmant, en el termini màxim de 72 hores des que es va ordenar la intercepció.

Registre de llibres i papers.- LECrim prescriu deure general d’exhibició d’objectes i papers
que se sospiti que puguin tenir una relacióambg la causa, sota prevenció demulta i
processament per desobediència a l’autoritat, tret que, per la seva conducta, qui s’hi negui
mereixi la qualificació legal d’encobridor o recpetador.

Detenció i obertura de la correspondència escrita i telegràfica.- El jutge pot acordar la

detenció de la correspondència privada, postal, telegràfica, fax o burofax, també la seva
obertura o el seu examen si hi ha indicis de descobriment o comprovació de fet o
circumstàcia rellevants per la causa. L’adopció d’aqeusta mesura limita el seu àmbit
objectiu d’aplicació als delcites dolosos castigatsamb una pena mab límit màxim de 3 anys
de presó, delcites comesos en grup organització criminal, delictes deterrorisme. L’eficàcia
d’aquesta prova està condicionada per la vulneració o no de la legalitat constitucional i de
la legalitat ordinària.

L’ús de les informacions obtingudes en un procediment diferent i les troballes casuals.- el

resultat de la detenció i obertura de la correspondència es pot utilitzar en un altre procés
penal si es compleix:
- Es dedueix eltestimoni dels particulars necessaris per acreditar la legitimació de la
ingerència. Indispensable: sol·licitud inicial de l’adopció, resolució acordapeticions i
resolucions de pròrroga.
- Continuació mesura per investigació de delicte casualment descobert requereix
autorització del jutge competent.

Disposicions comunes a la interceptació de les comunicacions telefòniques i telemàtiques i

enregistrament de les comunicacionsorals mitjançant la utilització de dispositius electrònics,
la utilització de dispositius tècnics de seguiment, localització i captació de la imatge, el
registre de dispositius d’emmagatzematge massiu d’informació i els registres remots sobre
equips informàtics. Les mesures es subjecten alsprincipis d’especialitat, idoneïtat,
excepcionalitat, necessitat i proporcionalitat, que es defineixenen tractar la resolució judicial
habilitadora, on han de dquedar suficientment justificats, es determinen així la naturalesa i
extensió de la mesura, en relació amb la investigació concreta i elsresultats esperats.
Destaquen 10 carcaterístiques:
- Previsió legal de la mesura amb la precisió suficient.
- Resolució judicial motivada i valoració judicial de la concurrència dels pricinpies
exigits i els interessos en conflicte.
- Contingut formal de la petició i de la resolució.
- Subjecció als principis d’idoneitat, excepcionalitat i necessitat.
- Durada determinada i previsió legal i concreta de la prórroga
- Secret i afectació aterceres persones
- Execució i control judicial de la mesura: cessament i destrucció del registre
- Utilització de la informació obtinguda en un procediment
41
 DRET PROCESSAL II
- Esborrametn i eliminació dels enregistraments originals una vegada finalitzat el
procediment.

Intercepció de les comunicacions telefòniques i telemàtiques.- nomésprocedent per

investigar: delictes dolosos castigats amb epan amb límit màxim 3 anys presó, delcites
comesos organització criminal, delictes terrorisme o comersos mitjançant instruments
informàtis o de qualsevol altra tecnologia de la informació o la comunicació o servei de
cojunciació. L’investigat consta com a subjecte natural, també ho pot ser la víctima, quan
sigui previsible un risc greu per la seva vida o intimitat.
Requisits específics: identificació numero abonat, terminal o etiqueta tècnica; identificació
connexió objecte intervenció o; dades necessaris per identificar el mitjà de comunicació que
es tracti.
Els prestadors de telecomunicacions estan obligats aprestar al jutge, MF i als agents de
policia judicial designats per a laj pràctica de la mesura l’assistència tècnica i col·laboració
necessàries.

Accés a les dades necessàries per a la identificació d’usuaris, terminals i dispositius de

connectivitat.- La policia té accés a una adreça IP utilitzada per la comissió de delcite i no
consten identificació i localització de l’equip o dispositiu de connectivitat, han de sol·licitar al
jutge d’instrucció que requereixi als agents subjecte del deure de col·laborar, cessió de
dades que permetin identificació i localització del terminal o dispositiu de connectivitat i
identificació del sospitós. Obtinguts els codis es podrà sol·licitar al jutge la intervenció de
les comunicacions.

Captació i enregistrament de comunicacions orals mitjançant la utilització de dispositius

electrònics.- col·locació i utilització de dispositius electrònics que permetin captar i
enregistrar comunicacions orals directes que mantinguin l’investigat a la via pública o altre
espai obert, al seu domicili o en qualsevol altres llocs tancats. Espoden col·locar a l’exterior
o interior del domicili o en un lloc tancat. Si cal entrar al domicili o espai privat, la resolució
ha d’estencre la motivació a la seva procedència. Es pot completar amb l’obtenció d’imatges
quan expressament ho autoritzi la resolució que l’acordi. La resolució judicial ha d’esmentar
concretament lloc o dependència i també les trobades de l’investigat que s’han de sotmetre a
vigilància. La policia judicial ha de posar a disposició de l’autoritat judicial el suport original o
còpia electrònica autèntica dels enregistraments i de les imatges,acompanyat de transcripció
de les converses que consideri d’interès.

Utilització de dispositius tècnics de captació d’imatge, seguiment i localització. Finalitat

facilitar identificació, localitzar instruments o efectes del delicte o obtenir dades rellevants per
aclarir el fet. Col·laboració prestadors, agents i persones al MF i a la policia judicial.

Registres remots sobre equips informàtics.- La utilització de dades d’identificació i codis, i la

instal·lació d’un programari, que permeti de forma remota i telemàtica, l’examen a distància
isense coneixement del seu titular o usuari del contingut d’un ordinador, dispositu electrònic,
sistema informàtic,instrument d’emmagatzematge massiu de dades informàtiques o bases
de dades.

Mesures d’assegurament: ordre de conservacio de dades. Termini. Deure de col·laboració i

secret.- el MF o la policia judicial pot requerir a qualsevol persona física o jurídica la
conservació o protecció de dades o informacions concretes incloses en un sistema
informàtic fins que obtinguin autorització judicial corresponent per la seva cessió. Termini de
conservació 90 dies,prorrogable una vegada, termini màxim 180 dies.

Inspeccions i intervencions corporals. Actes d'investigació que afecten, en el cas de les

42
 DRET PROCESSAL II
inspeccions i escorcolls corporals, la intimat personal i en el de les intervencions corporals el
dret fonamental a la integrita fisica. Trobem dos objectes:
1. inspeccions i escorcolls corporals. En principi no resulta afectat el dret a la integritat
fisica pero si que es pot veure afectat el dret a la intimitat corporal si recauen sobre
parts intimes del cos o incideixen en la privacitat.
2. Intervencions corporals. Consisteix en la extracio del cos de determinats elements
externs o interns per a ser sotmesos a un informe pericial o en la seva exposicio a
radiacions per tal d'esbrinar les circumstancies relatives a la comissio del fet punible.
Esta sotmesa a la concurrencia del principi de legalitat; la jurisdiccionalitat (s’ha d’adoptar
dins d’un procésobert i mitjançant resolució jurisdiccional, la motivació suficient de la qual
compti amb el judici de proporcionalitat); proporcionalitat (entre la intromissió i la finalitat
perseguida)

Mesures concretes:
1. intervencions corporals per a la determinacio del perfil adn de l'imputat . S'habilita al
jutge d'instruccio per acordar l'obtencio de mostres bilogiques del sospitos i decidir la
practica dels actes d'inspeccio, reconeixement o intervencio corporal que siguin
adequats als principis de proprocionalitat i raonabilitat. Adopció de mesures que
garanteixin la seva autenticitat.
2. Reconeixement medics, analisis desang i exploracions ginecologiques . Tenen el
mateix contingut i finalitat dels escorcolls personals i son procedents davant el resultat
infructos d'aquell. S’exigeix consentiment exprés i lliure si no hi ha la corresponent
autorització judicial. Tenen el valor probatori que un informe pericial.

Les anomenades intervencions lleus: escorcolls personals i prova d'alcoholemia. L'escorcoll

personal implica una actuacio externa sobre el cos huma, duta a terme genralment pels
cossos i forces de seguretat de l'estat. L'ha de practicar algun del mateix sexe en un lloc
intim. La prova d'alcoholemia consisteix en la comprovacio de l'aire exhalat per a determinar
la taxa d'alcohol en aquest per mitja d'etilometres i subsidirament la constatacio de la taxa a
la sang mitjançant alcholimetres. Si la primera proba es positiva s'esperara 10 minuts a una
segona prova, l'interessat pot optar per contrastar aquestes amb analisis de sang, orina etc.
El conductor requerit a fer la prova d'alcoholemia si es nega sera castigat amb la pena de
preso de 6 mesos a un any.

La videoviligància:filmació de llocs públics.- Mesura de caràcter preventiu per a protegir la

seguretat ciutadana. Es pot convertir en acte d’investigació, quan es detecta comissió de
delicte o contribueix a identificar l’autor.

Incorporació al procés de la denúncia de violació de drets fonamentals.- Procés ordinari:

declaració d’il·licitud en la sentència, la font de prova no s’ha d’incorporar al procés.
Procediment abreujat: en el mateix acte si s’estima vulneració s’ha de deixar sense efecte.

Mesures cautelars.

Les mesures cautelars personals a més d'evitar el ris de fuga tame poden servir per altres
finalitats com assegurar la presencia de l'imputat a efectes de prova i evitar la suspensio del
proces, o prevenir la comissio de mes delictes.

Una de les questions que es troba a faltar en el nostre ordenament processal es una
configuracio legal de caracter general de les mesures cautelars i l'ampliacio de les previstes
per la lei d'enjudiciament criminal.

Pressuposits d'adopcio de les mesures cautelars. Tradicionalment se'n preveuen dos:

43
 DRET PROCESSAL II
1. existencia de fumus boni iuris. Consisteix en un judici de probabilitat sobre la
responsbalitat penal i civil del subjecte sobre el qual recau la mesura.
2. Existencia periculum in mora. Encaminat a garantir la efectivitat del proces i de la
sentencia.

Les caracteristiques de les mesures cautelars:

1. jurisdiccionalitat. La mesura l'ha d'adoptar un organ dotat de jurisdiccio.
2. Instrumentalitat. Les mesures no es poden configurar com una finalitat en si mateixes,
sino com a mer instrument per a fer efectius el proces i l'execucio de la sentencia que
es dicti eventualment.
3. Idoneitat. Implica l'adequacio de la mesura a l situacio juridica cautelable. La mesura
ha de ser idonia per assegurar l'efectivitat de la tutela judicial que es pugui atorgar en
la sentencia.
4. Proporcinalitat. Si son diverses les mesures que es poden acordar s'ha d'adoptar la
menys perjudicial, la que impliqui un sacrifici menor dles drets de l'imputat, sempre
que garanteixi una efectivitat semblant.

Mesures cautelars personals. Podem trobar les seguents:

1. La citacio. La persona a la qual s'imputi un acte punible ha de ser citada nomes per a
ser escoltada, tret que la llei disposi el contrari.
2. La detencio. Es la privacio de llibertat prevista en la llei, que s'efectua per a posar una
persona a disposicio judicial. La detencio es una pura situacio factica, sense que es
puguin trobar situacions intermedies entre detencio i llibertat. La detencio pot ser
comunicada o ser incomunicada. La detencio la poden fer tant particulars si es
presenten les circustancies de l'article 490 lecrim, com les forces d'ordre public article
492 lecrim. El termini maxim de la detencio es de 72 hores, sense oblidar que ha de
durar el minim imprescindible per aclarir els fets. Els drets del detingut estan
establerts al article 17 CE i en especial el 520 lecrim:
 la detencio es faci de la manera menys perjudicial per a la seva persona,
reputacio i patrimoni.
 Ser informat, comprensiblement i immediatament, dels fets que se li imputen i
de les raons motivadores per la seva privacio de lliberatat, i dels drets que
l'assisteixen.
 A guardar silenci, i a no declarar si no vol, no contestar cap o algunes de les
preguntes que se li formulin o manifestar que nomes declarara davant el jutge.
 No declarar contra si mateix i no confessar-se culpable.
 Que es posi en coneixment d'un familiar o persona que vulgui el fet de la
dtencio i el lloc de la custodia.
 A ser assistit gratuitament per un interpret si no compren o no parli castella.
 A ser reconegut pel metge forense.
 A designar un advocat i a solicitar la seva presencia per que assisteixi a les
diligencies policials i judicials de declaració.
3. Preso provisional.Implica la privacio de llibertat d'un subjecte mitjançant el seu ingres
en un centre penitenciari mentre es troba pendent un proces penal contra ell i sempre
que es compleixin els pressuposits asssenyalats en lla llei. Es la mesura cautelar mes
efectiva pero la mes criticada. Son caracteritisques generals de la preso provisional
l'excepcionalitat, la instrumentalitat i la proporcinalitat que compren al seu torn la
idoneitat, la necessitat i la proporcionalitat strictu sensu o raonabilitat. L'article 503
lecrim subjecta acordar la preso provisional en aquests pressupsits:
 subjectiu. Que aparegui en la causa motius suficients per a creure responsable
criminalment del delicte la persona contra la qual s'hagi de dictar ordre de
detencio.
44
 DRET PROCESSAL II
 Objectu. Que consti en la causa l'existencia d'un o diversos fetrs que prsentin
caracters de delictes sancionats amb una pena el maxim de la qual sigui igual o
superior a 2 anys de presso. Els delictes castigats amb penes inferiors a les
interiors no queden exlcosos radicalment (imputat te antencedents penals no
cancelats derivat de delictes dolosos; si hi ha risc de fuga i almenys hi han 2
requisotires per a la seva crida i cerca en els dos ultims anys anteriors; evitar que
el imputat pugui actuar contra bens juridics de la victima; ).
 Teleologic.
Preso provisinal. Assegurar la presencia de l'imputat quan es pugui pensar en un risc de
fuga; evitar ocultacio, alteracio o destrucio de les fonts de proves; evitar que l'imputat pugui
actuar contra bens juridics de la victima; acordar preso provisional. L'article 17.4 CE exigeix
que la llei prevegi un termini maxim de durada de la preso provisional. L'article 504 lecrim
vincula la durada de la preso provisonal a dos parametres: la durada de la pena que
correspongi al delicte en questio; el tipus de finalitat constitucioalment legitima de la mesura:
 durada maxima 1 any. Per asegurar la presencia de l'imputat, evitar que l'imputat
actui contra bens juridics de la victima o evitar la reiteracio delictiva, si el delicte te
una pena assenylada igual o inferior a 3 anys.
 Durada maxima de 2 anys. Si el delicte te assenyalada una pena superior a 3
anys.
 Durada maxima es redueix a 6 mesos. Quan la preso provisional s'hagi acordat
per evitar ocultacio, alteracio o destruccio de les fonts de prova.
 L'article 505 lecrim preveu dos tipus de prorroga del termini: quan s'hagi acordat
per assegurar la presencia de l'imputat, protegir bens juridics de la victima o evitar
la reiteracio delictiva; quan la setencia condemnaotira hagi estat objecte de recurs.
Quan s'expira el termini maxim per a romandre en preso provisonal s'ha de posar
al subjecte en llibertat. La posada en llibertat pel trascurs del temps no impedeix
un nou acord de privacio de llibertat. Procediment per a l'adopcio o prorroga de la
preso provisional:
 tribunal competent. El jutge o magistrat instructor, el jutge que formi les primeres
diligencies i el jutge penal o el ribunal que conegui de la causa.
 Audiencia i solicitud d'una part acusadora. L'audiencia convocada s'ha de celebrar
en el termini mes breu pero en tot cas abans de 72 hores seguens a la posada del
detingut a disposicio judicial. A l'audiencia se cita l'imputat que aisitira amb lletrat,
aissitira el MF i altres parts personades.
 Resolucio sobre la preso provisional. Mitjançant interlocutoria.
 Recursos contra l'adopcio de la mesura. Contra les actuacons que decretin,
prorroguin o deneguin la preso provisinal o acordin llibertat de l'imputat es pot
interposar el recurs d'apelacio que diu 706 lecrim que te tramitacio preferent.
 Resolucio en cas que s'hagi decretat el secret del sumari.
 Execucio de la resolucio. La interlecutoria s'ha adjuntar a la policia judicial i un
altre al director de l'establiment.
 Clases de preso provisional:
 comunicada.
 Incomunicada. Les consequencies son l'establiment d'un termini maxim reduit,
com a maxim 5 dies.
 Alternatives a la presso provisiona.El arrest domiciliari es una mesura substituvia
per malalita de l'imputat. L'ingres del dorgoddicte sotmes a un ractament de
desintoxicacio.

4. La llibertat provisional. Consisteix en una limitacio de la llibertat de l'imputat que

45
 DRET PROCESSAL II
queda subjecte al compliment de deterimandes prestacions. Es pot acordar amb
fiança o sense i en tots dos casos es pot asenylar l'obligacio de compareixer uns dies
acordats i per assegurar aquesta ultima obligacio es pot ordenar la retencio del
passaport. L'article 529 lecrim estableix que quan no s'hagi acorat la preso provisional
de l'imputat s'ha decretar la llibertat provisional. S'exigeix prestacio de fiança a
l'imputat quan s'acordi la llibertat provisinal fins i ott malgart que la pena del delicte
perseguit superi els 2 anys. La resolucio s'ha d'apotar en forma de interlocutoria i ha
d'estar motivida. La interlocutoria que decreti llibertat provisional es pot recorrer
mitjançant la reforma i posterior apel.lacio en un sol efecte si va ser dictada pel jutge
d'instruccio, si la va dictar lal'audiencia mitjançant suplica. El imputat haura de
compareixer els dies assenyalats en la interlocutoria, per garantir la compareixença es
pot retirar el passaport, el permis de conduccio, prohibicions de residir en un lloc
determinat o acudir a un lloc determinat aproximat a lavictima.

Les mesures cautelars reals. La lecrim preveu 2 mesures de naturalesa estrictament

patrimonial: la finaça i l'embargament:
 la mal anomenada fiança (en realitat caucio). Preten assegurar l'execució de
qualsevol pronunciament de contingut patrimonial i inclou: el contingut de la
pretensio civil acumulada a la penal; una pena de multa eventual; la condemna a
costes
 Embargament. Mesura subsidiaria de la fiança.

Delimitacio subjectiva de l'accio penal: la inerlocutoria de processament i la

imputacio. Finalitat de la instruccio.

Imputar es atribuir a un altre la comissio d'un fete presumptivament delictiu. Aquesta

atribucio es pot efectuar de 2 maneres: formalment i materialment. S'ha de recordar que no
tot investigat sera acusat i en aquest sentit, que no tot investigat formara part de la
delimitacio subjectiva de l'accio penal. Si que s'esdeve el contrari, tot acusat ha d'haver estat
investigat o acusat formalment.

La interlocutoria de processament. En el procediment oridinari per delictes greus la imputacio

formal s'articula mitjançant interlocutoria de processament. Resolució per la qual
s’imputaformalment a una persona el delicte investigat, ha d’estar motivada. Per decretar el
processament d'una persona es necessiten 3 condicions: la presencia d'uns fets o dades
basiques; que serveixin racionalment d'indicis d'una conducta determinada; que aquesta
conducta es qualifiqui com a criminal o delictiva. La resolucio en que el jutge d'instruccio es
pronunciada sobre el processament es susceptible de recurs.

La imputacio en el proces abreujat. En la primera compareixença el jutge ha d'informar

l'imputat en la forma mes comprensible dels fets que se li imputen, la qual cosa equival de
fet, a la celebracio d'una compareixença adh hoc en la fase instructoria per a poder procedir
a una imputacio expressa. No es pot tancar la instruccio sense complir aquesta exigencia.
L'exigencia d'una compareixença per a informar de la imputacio tambe s'esten als casos en
que s'estigui declarant com a testimoni.

La imputacio en l'enjucidiament rapid. Es caracteritza per la concentracio d'activitats

instructores davant el jutjat de guardia que proporcinan una rapida remissio a l'organ
enjudiciador i amb aixo una resolucio accelerada.

La imputacio en el judici de delictes lleus i en el judici davant del jurat. A falta de fase
instructora els articles 962.2 i 964 lecrim prescriuen que al denunciat se li ha d'informar dels
fets en que consisteixi la denuncia i del dret a compareixer assistit d'un lletrat.
46
 DRET PROCESSAL II

Fi de la instruccio. Desenvolupades les activitat d'investigacio necessaries i havent aplegat

el material necessari el jutge que ha instruit ha de declarar tancada la fase instructora.
1. En el procediment ordinari . El jutge dictara interlocutoria que declari conclos el sumari.
Acabat el sumari el jutge pot entendre que el fet es constitutiu de falta, suposit que ha
de manar remetre el proces al jutge competent. O l'instructor pot considerar que el
proces ha de seguir les vies del procediment abreujat que dictara interlocutoria que
acordi el canvi de procediment. La interlocutoria de conclusio del sumari la dicta el
jutge d'instruccio d'ofici o a instancies del MF si es dones aqeustes condicions: qeu no
hi hagi acusador particular en la causa o si hi ha que no hagi estat instat la practica de
noves diligencies; que el MF consideri que el sumari ha reunit prou elements per
qualificar els fets i pasar a la fase d'enjudiciament oral. Dictada interlocutoria de
conclusio de sumari el jutge d'instruccio ha de remetre les actuacions i peces de
conviccio al tribunal competent per a coneixer el delicte (audiencia provincial, ates la
gravetat de les conductes) i ha de notificar la interlocutoria a les parts. Contra la
interlocutoria de conclusio del sumari no es pot interposar cap recurs, el que si es pot
fer es solicitar a l'audiencia la revocacio de la interlocutoria.
2. En el procediment abreujat. En el proces abreujat no hi ha una resolucio expressa de
tancament de la fase instructora. Un cop el jutge ha practicat les diligencies pertinents
ha d'adoptar mitjançant interlocutoria una d'aqeustes resolucions:
 decretar el sobreseiment lliure, si s'estima que el fet no es delicte.
 La remissio de les actuacions a l'organ competent, si s'estima que els fet son un
falta.
 La inhibicio a favor dels organs de la justicia militar o de menors.
 La conversio del procediment abreujat en procediment davant el tribunal de jurat.
 Ordenar que se seguixin els tramits del procediment abreujat. La interlocutoria ha
de determinar els fets punibles i determinacio de la persona a la que s'imputa,
aquesta interlocutoira es coneguda com interlocutoria de transformacio.

La fase intermedia. El sobresiment. Escrits d'acusacio i defensa. Qualificacions de les

parts. Interlocutoria del judici oral.

Fase intermedia. Es la fase on tenen una serie d'actuacions processals que tenen lloc desde
que conclou la fase d'instruccio fins a l'obertura del judici oral.

Funcions de la fase intermedia. Es una fase brifont que mira d'una banda a la instruccio per
resoldre la seva correcta clausura i d'altra banda a la fase de judici oral, determinant si s'ha
de dur a terme. Per tant aquesta fase compleix una missio d'integracio i revisio del material
instructor i compren la decisio sobre l'exercici de l'acusacio.

La fase intermedia en el proces ordinari i en el procediment abreujat: seu diferent i

institucions comunes. La diferencia rau en el fet que el proces ordinari es construeix atribuint
la decisio de tancament de la instruccio al jutge d'instruccio, que transforma el procediment
de manera que es davant aquest on te tota la revisio de les actuacions en la instruccio, el
sobreseiment o l'obertura del judici oral i la elaboracio dels escrits de qualificacions
provisionals. En el abreujat a mes de situar la fase intermedia davant el jutge d'instruccio, es
fa dependre l'obertura del judici oral de la seva expressa peticio en l'escrit d'acusacio, i no es
fins que s'obre el judici oral i es formula l'escrit de defensa o fins que ha transcorregut el
temini a aquest efecte, que es remeten les actuacions a l'organ enjudiciador.

Extencio i contigut de la fase intermedia del procediment ordinari. La majoria de la doctrina

enten que en la fase intermedia del procediment ordinari compren totes les actuacions desde
47
 DRET PROCESSAL II
la interlocutoria de conclusio del sumari fins a la interlocutoria d'obertura del judici oral o la
que acordi el sobreseiment.

Extencio i contigut de la fase intermedia del procediment abreujat. En aqeust procediment

inlcou desde l'anomenada interlocutoria de transformacio fins la interlocutoria d'obertura del
judici oral, prsentacio de l'escrit de defensa i la remesio a l'organ competent per a a
l'enjudiciament.

El sobreseiment. Es la altenativa a l'exercici de l'accio penal de manera que o s'acusa per

qui hi ha les condicionants sobre aixo o se solicita el sobreseiment. Es una manera de posar
fi a un proces que comporta l'absolucio de l'imputat o processat que pot ser definitiva o
provisional.

Clases i motius de sobreseiment.

1. Sobreseiment lliure. Te els mateixos efectes que la sentencia absolutoria sobre el
fons, te caracter definitiu i esta dotada de l'autoritat de cosa jutjada material. Els
motius per acordar-la son: que no hi hagi indicis racionals que s'hagi perpetrat el fet
que ha donat motiu a la informacio de la causa; que el fet no sigui constitutiu de
delicte; que apareguin exempts de responsabilitat criminal els processats com autors,
complices o encobridors.
2. Sobreseiment provisional. A diferencia de l'anterior, el provisional no implica
l'acabament definitiu del proces. Es una suspensio paralitzacio del proces perque
falten proves sobre l'existencia del fet delictiu o sobre la seva atribucio a una
determinada persona. Els motius per acordar-la son: quan no resulti degudament
justificada la perpetracio del delicte que hagi donat motiu a la formacio de la causa;
quan resulti del sumari que s'ha comes un delicte i no hi ha motius suficients per a
acusar una persona determinada o unes persones determinades com autores,
complices o encobridores.

Recursos i comunicació a les víctimes.

Procediment ordinari per delictes greus: contra la interlocutòria de sobreseiment llirue
fonamentada en lafalta detipicitatpenal dels fets es pot interposar recurs de cassació sempre
que algú estrobi processatcom a culpable dels fets. Contra la resta de sobreseïments no es
pot interposar cap recurs.
Procediment abreujat. – contra les actuacions de sobreseiment lliure oprovisionalespot
interposar recurs de reforma i apel·lació.
Comunicació a les víctimes.- la interlocutòria de sobreseiment s’ha de comunicar a les
víctimes del delcite, a l’adreça de correu electrònic o per correu ordinari. S’hi pot recórre dins
dels 20 dies encara que no hagi estat part en lacausa.

Efectes del sobreseiment:

1. efectes comuns a tota classe de sobreseiment.
 S'arxiva la causa i les peces de conviccio que no tinguin propietari conegut.
 Es deixen sense efecte la preso provisional i la resta de mesures cautelars.
2. Efectes del sobreseiment lliure. Absolució per sentencia, te autoritat de cosa jutjada
material.
3. Efectes del sobreseiment provisional . Produeix suspensio o paralitzaco del proces
penal que es reobre si apareixen elements probatoris.
Recursos.
1. Procediment oridinari per delictes greus. Contra interlocutoria de sobreseiment lliure
fonamentada en la falta de tipicitatpenal dels fets es pot interposar recurs de cassacio
semprer que algu es trobi processat com a culpable dels fets. Contra la resta de
48
 DRET PROCESSAL II
sobreseiments (lliures o provisinals) no es pot interposar cap recurs per que no son
resolucions definitives.
2. Procediment abreujat. Contra les actuacions de sobreseiment lliure o provisinal es pot
interposar recurs de reforma i apel-lacio, per interposar el d'apel·lació no cal la
interposicio previa del de reforma.

La vinculacio de l'organ jurisdicional a les peticions d'obertura del judici o sobrseiment

formulades per les parts.
1. Procediment ordinari per delictes greus. Si totes les parts demanen sobreseiment, el
tribunal esta obligat a acordarlo.
2. Procediment abreujat. Si totes les parts insten el sobreseiment per qualsevol dels
motius indicats en els art. 637 o 641 lecrim el jutge ho haura de decretar.

Escrits d'acusacio. La vigencia del principi acusatori exigeix que algu diferent del jutge o
tribunal exerceixi l'acusacio es a dir, que hi hagi acusacio per a poder obrir el judici oral, per
a poder continuarl-lo i epr a poder dictar sentencia. Comren un conjunt d'actes processals de
naturalesa diversa:
1. Qualificacions provisionals i acció penal. Obert judici oral les parts acusadores han de
qulificar per escrit els fets sobre els quals ha de versar el judici i han de contenir:
descripcio dels fets punibles que resultin del sumari; qualificacio legal d'aquells fets;
participacio qeu en els fets hagi tingut el processat/s; el fets que tambe resultin del
sumari i que constitueixin circumstancies atenuants o agreujants del delicte o
eximents de responsabilitat criminal; les penes en que hagin incorregut el processat/s.
Aquest regim es aplicable a l'escrit d'acusacio que s'ha de presentar en el
procediment abreujat pero en el procediment abreujat l'escrit d'acusacio es presenta
abans de l'obertura del judici oral.
2. Qualificacions provicinals i acció civil.
3. Qualificacio alternativa.
4. Proposicio de proves. S'ha de presentar una llista de perits i testimonis que hagin de
delcarar.
5. Regim legal de la presentacio de l'escrit d'acusacio en el procediment abreujat i en el
procediment per a l'enjudiciament rapid.

Escrit de defensa. En clara aplicacio al principi de contradicio i d'igualtat d'armes correspon a

la defensa manifestar el qeu convingui al seu dret.
1. Qualificacio provisional de la defensa. Regim legal de l'exercici de la defensa en el
procediment abreujat.
2. Qualificacio del responsable civil.

Interlocutoria d'obertura del judici oral. La interlocutoria que obre el judici oral exerceix la
funcio transcendental de delimitar el fet punible quesera objecte del judici i de la sentencia. I
en le procediment abreujat exerceix tambe la funcio de determinar l'organ competen per a
l'enjudiciament i la decisio. Aquesta resolucio te una configuracio legal diferent en cada
proces ordinari:
1. proces ordinari. La resolucio que declari ben conclos el sumari s'ha de pronunciar
sobre el sobreseiment o la solicitud de judici oral.
2. Procediment abreujat. El jutge ha de resoldre sobre l'adopcio, modificacio, suspensio
o revocacio de les mesures cautelars instades per les acusacions i solicitar finança als
responsables civils.
Contra la interlocutoria d'obertura no es pot interposar cap recurs, excepte pel que fa a la
situacio personal de l'acusat.

49
 DRET PROCESSAL II

MODUL 5. EL DESENVOLUPAMENT DEL PROCES PENAL (2). EL JUDICI ORAL.

ACABAMENT DEL PROCES. COSA JUTJADA I RECURSOS. COSTES I EXECUCIO.

Judici oral (1). actuacions inicials: articles de pronunciament previ o questions

previes.

Constitueix la regla general de tot procés la necessitat de resoldre l’existència eventual

d’obstacles processals, i evitar que la seva concurrència pugui derivar en l’anul·lació o la
ineficàcia del procés. L’existència d’aquests obstacles processals presenta una vegada més
un tractament diferent en el procés ordinari i en el procés abreujat, i més ampli i complet en
aquest últim.

L'article 667 lecrim disposa que els articles de pronunciament previ s'han de proposar en el
termini de 3 dies a comptar del lliurament de els actuacions perque les parts formulin el seu
escrit de qualificacio. La comptencia funcional li correspon al tribunal que ha obert el judici
que tambe coneixera del judici oral.

Motius alegables com a article de pronunciament previ. Apareixen en l'article 666 lecrim:
1. la declinatoria de jurisdiccio.
2. La cosa jutjada.
3. La prescripcio del delicte.
4. L'amnistia o l'indult.
5. La falta d'autoritzacio administrativa per a processar en els casos en els quals sigui
necessaria.

Efectes de la seva estimacio. Varien segons el motiu que es tractin, es a dir:

1. si s'estima la declinatoria de jurisdiccio, es procedeix a remetre la causa al tribunal
competent o jurisdiccio.
2. Si s'estima la cosa jutjada, la prescripcio o l'indult, s'acorda el sobreseiment lliure,
amb la posada en llibertat del processat.
3. Si s'estima la falta d'autoritzacio per a processar, la causa queda en suspens i es
procedeix a demanar la coprresponent autorització per a procedir.

Recursos.
1. Contra interlocutòria que resol la declinatoria i les estimatories de la cosa jutjada, la
prescripcio i l'indult es pot interposar recurs dd'apel·lació. Contra la interlecocutoria
desestimatoria d'aquestes no es pot interposar recurs, sense perjudici del 678.1
lecrim.
2. Contra la interlocutòria desestimatoria de la falta d'autoritzacio per a processar no es
pot interposar recurs, sense perjudici del 678.1 lecrim.

Els articles de pronunciament previ i les questions previes en el procediment abreujat. A

diferencia del que pasa en el procediment ordinari per delictes greus, tant els articles de
pronunciament previ com les questions previes no es resolen mitjançant un incindent anterior
a la celebracio del judici, sino al inici d'aquest, despres d'un torn d'intervencions i una vegada
que el LAJ hagi llegit els escrits d'acusacio i defensa. Si s’estima vulneració d’algun dret
fonamental es procedeix a la seva esmena, a deixar sense efecte una determinada
diligència instructora o fisn i tot decretar nul·litat d’actuacions i la consegüent remissió de la
50
 DRET PROCESSAL II
causa a l’estadi de diligències prèvies. Sobre les questions plantejades es resol en el mateix
acte i la decissio no es recurrible, si bé s’ha de formular la protesta oportuna a efectes de la
seva reproducció enelrecurs contra la sentència definitva.

La conformalitat de l'acusat.

La conformalitat implica una aplicacio del principi d'oportunitat, en virtut de la qual es posa fi
anticipadament al proces mitjançant l'acord d'acusadors i acusat amb l'anuència de l'advocat
i la garantia de la intervencio judicial.

La conformitat dels articles 655 i 688 de lecrim de 1882 (procediment ordinari). La

conformitat es pot produir amb motiu del trasllat de l'ecrit de qualificacio provisional de la
defensa o a l'inici de les sessions del judici oral abans de la practica de la prova . Si el jutge o
tribunal considera que l'acusador no ha formulat la qualificacio procedent per error o
ignorancia i estima que els fets constitueixen titol d'acusacio que comprta una pena mes
greu que la instada, ha d'ordenar la continuacio del proces i concedir un termini al defensor
perque qualifiqui els fets d'acord amb el que estigui legalment previst.

La conformitat en la reforma parcial de la lecrim de 2002. Es mante el regim del proces

ordinari i tambe es mantenen la negociacio i el sistema del procediment abreujat. En concret
la conformitat queda aixi:
1. conformitat manifestada davant el jutge d'instruccio.
2. Conformitat manifestada en el judici oral.
3. Regim legal de la conformitat en el procediment abreujat.
 Ambit objectiu d'aplicacio i extensio de l'acord de conformitat.
 Necessitat de l'acord concurrent d'acusat i el seu lletrat.
 Facultats judicials en l'acord de conformitat.
 Resolucio, contingut i impugnacio de l'acord de conformitat.

Altres conformitats i manifetacions del principi d'oportunitat. Breu referencia: la conformitat

en la guardia i el reconeixement dels fets. L'article 801 crim introdueix la possibilitat d'acabar
el proces penal en la mateixa guardia, per mitja d'una conformitat que va acompanyada de la
reduccio de lpena en 1/3. La conformitat en guàrdia se’n preveu la transformació en
enjudiciament ràpid i que s’hi acullin així els beneficis reductors de pena. El jutge ha de
convocar al MF i les parts personades per apresenta escdrit d’acusasió conjunt i conformitat i
així realtiar la transformació .

El judici oral (2). la prova.

Tan en el sumari com en l'abreujat en els corresponent escrits de qualifcacions provisionals,

acusacio i defensa, les parts han d'haver proposat les mitjans de prova. La prova en el
proces penal es l'activitat encaminada a procurar la conviccio del jutge sobre els fets afirmats
per les parts en els seus escrits de qualificacions. Com a regla general, té la consideració
de prova en què el tribunal pot fonamentar la seva sentència, la practicada en judici oral,
única fase, en principi, on s’han de respectar les garanties de jurisdiccionalitat, oralitat,
publicitat i immediatesa.

La prova anticipada i preconstituida. L'article 781.1 lecrim assenyla que en l'escrit d'acusacio
es pot solicitar la practica anticipada de totes les proves que no es puguin dur a terme durant
les sessions del judici oral. Quan es temi raonablement que una prova no es podra practicar
en el judici oral o pogues motivar la seva suspensio, el jutge d'instruccio l'ha de practicar
immediatament, assegurant en tot cas la possibilitat de contradicció en una doble fase
51
 DRET PROCESSAL II
processal: en la mateixa instrucció quan es desenvolupa la prova anticipada i posteriorment
en el judici oral.

Una modalitat conexa amb la prova anticipada es la prova preconstituida que consisteix en la
realització de l'acte probatori tambe abans de la fase corresponent del judici oral,
preconstituint la seva eficacia probatòria, és a dir, envoltant laseva execució de garanties.

L'atestat (diligencies policials) i les diligencies sumarials: la seva eficacia probatoria . A partir
de la STC 31/1981 i recordant l'article 297 lecrim, tan l'atestat policial com les diligencies
d'investigacio que hi consten tenen en principi el mer valor de denuncia. La STC 28-07-1981
es reafirma pero reconeix valor de prova a certes diligencies: les diligencies a les quals de
manera excepcional es reconeix eficacia probatoria; les diligencies a les quals es nega en
principi valor probatori.

Diligencies a les quals de manera excepcional es reconeix eficacia probatoria.

1. Si les diligencies policials no es poden reproduir o es molt dificil reproduir-les (prova
alcoholemia o grabacio videocamara) cal aportar-les al judici oral com a prova
preconsituida sempre que tinguin aquests requisitis: dificultat o impossiblitat de
reproducio; garantia de contradicio; possibilitat que es reprodueixin en el judici oral.
2. Si es tracte d'informes pericials emesos per oganismes oficials, la jurisprudencia
(abundant) considera possible la valoracio com a mitja probatori, sempre i quan s'hagi
sotmes a contradicio, ja sigui en la fase sumarial o en el judici oral.
3. Les diligencies objectives de resultat incontestable tenen el valor de verdaderes
proves sotemeses a la lliure valoracio del jutge o tribunal sentenciador.
4. Les declaracions davant la policia ratificades en el judici oral tenen plena eficacia
probatoria i s'han de valorar com qualsevol altre mitja de prova.

Diligencies a les quals es denegaen principi valor probatori. Han de tindre aquests requisits:
1. les declaracions davant la policia no reproduides posteriorment en el judici oral no
tenen eficacia probatoria.
2. Al principi es va negar eficacia probatoria a les declaracions realitzades davant la
policia pero rectificades en el judici oral. En els ultims anys es reconeix valor probatori
a les declaracions sempre i quan: es prestin amb assistencia d'un lletrat; i la
condemna es basi en algun altre element de carrec practicat en el judici oral.

Quan hi ha discrepàncies entre el que s’ha declarat en fase instructora i la fase de judici oral,
la contradicció es pot resoldre incorporant al judici les primeres declaracions, acordant que
es doni lectura d’aquestes declaracions en l’acte mateix del judici.

Incorporació de declaracions de víctimes menors d’edat i amb discapacitat necessitades de

protecció especial. D’acord amb la L’estatut de la víctima evitar la coneguda com a doble
victimització afegeix la possibilitat de llegir o reproduir a instànciers de lesparts les
declaracions de menors de edat i amb discapacitat necessitades de protecció especial,
sempre que hagin estat efectuades de conformitat amb la LECrim durant la fase
d’investigació. Precepte permet anticipar la prova, garantint la contradicció i eldret de
defensa quan es prevegi que no es pot declarar en el judici per raons d’absència o malaltia.

Objecte de la prova. D'acord amb l'article 728 lecrim no es poden practicar mes diligencies
de prova que les que proposin les parts, ni es poden examinar altres testimonis que els
compresos en les llistes presentades.

Procediment probatori. El procediment probatori penal cada cop es mes semblant al

principi d'aportacio de part, tal com passa en el proces civil.
52
 DRET PROCESSAL II
1. Proposicio de la prova. Es du a terme en el proces per delictes greus en els escrits de
qualifcacio provisional i en el abreujat en el corresponent escrit d'acusacio i en el de
defensa.
2. Admissio de la prova. Les circumstancies principals son que s'han de proposar
d'acord amb les formalitats legals; i que es tracti d'una prova pertinent (necessària)
3. Recursos contra la resolucio sobre admissio de la prova . Contra la interlocutòria que
admet les proves o que mana practicar les que no admetin dilacio no es pot interposar
recurs. Contra la interlocutòria que rebutgi o denigui la practica de les diligencies es
pot interposar al seu dia recurs de cassació sempre que es prepari amb la protesta
oportuna. Cal recordar que una de les causes del recurs d’apel·lació és la denegació
indeguda de pràctica de prova en primera instància, quan el tribunal de segona
instància així ho estimi i a més s’hagi formulat la corresponent protesta en la
instància.
4. Practica de la prova. Es regula als articles 688 a 727 lecrim d'acord amb cada un dels
mitjans de prova: confessio, testimoni, informes pericials, prova documental i
inspeccio ocular. El lloc de la practica llevat d'excepcions es el local en que tingui la
seva seu l'organ sentenciador. La LO 12/2003 de 24 de octubre posibilita les
actuacions judicials mitjançant una videoconferencia o altra sistema que permeti la
comunicacio bidireccional i simultània de la imatge i el so i la interacció visual,
auditiva i verbal entre duespersones o grups de persones geogràficament distants.

Valoracio de la prova. A l’hora de fixar els fets en la sentència l'eficacia dels resultas de les
proves practicades se sotmet al pricipi de lliure valoracio. La lliure valoracio no implica
arbitrarietat, de manera que ha de constiuir una apreciacio logica reconduible a pautes de
fiscalitzacio per mitja de la necesasria motiviacio de la sentencia. La motivacio de la setencia
seveic a la publicitat de les raons de la decisio a efectes d'un recurs eventual i a mes esta
unida a la presumpcio d'innocencia.

Valoracio de la prova i presumpcio d'innocencia. La jurisprudencia ha anat depurant la seva

doctrina entron del dret fonamental a la pesumpcio d'innocencia, en aquest sentit s'enten
que:
1. prova de carrec es en principi la realitzada en el judici oral amb respecte als principis
d'oralitat, imediatesa, publicitat i contradicio.
2. Excepcionalment, si es compleixen els pressuposit i requisits, tambe tenen valor de
prova de carrec les realitzades en fase d'instruccio o amb caracter previ a l'obertura
del judici oral sempre que s'introdueixin en el judici amb la garantia de contradicio.
3. Es reconeix valor probatori a les declaracions dels coinvestigats sempre que no
aparegui una rao o un motiu de revenja, ressentiment, desigs d'autoexeculpacio, etc.
4. No es reconeix valor de prova de carec ni al testimoniatge presentat pels testimonis
de referencia, execptuant suposits de l'article 710 lecrim.
Eldret a la presumpció d’innocència coprèn, a més, el deure de motivació.

Prova obtinguda amb vulneracio de drets fonamentals (prova ilicita). Es l'obtinguda vulnerant
drets fonamentals (confessio sota tortures, confessio mitjançant conversa telefonica no
autoritzada judicialment). Un concepte ampli de prova ilicita implica l'exclusio del proces
d'aquell mitja probatori obtingut no solament trencat drets fonamentals sino altres de menor
rang (dret a la defensa). Segons l'article 11 LOPJ no tenen efectes aquestes proves
obtingudes directament o indirectament violant drets fonamentals. La prova il·licita es reseva
nomes a la vulneracio de drets fonamentals. Unicament aqeust tipus de prova es predica la
falta d'eficacia indirecta o reflecteix el conegut com a fruits de l'arbre enverinat. La LECrim no
preveu un tractament processal de la il·licitud probatoria de manera expresa pero se sol
recorrer a diversos expedients processals segons el proces de que es tracti:
1. procediment abreujat. Es sol utilitzar el torn oral de questions previes al inici del judici.
53
 DRET PROCESSAL II
2. Procediment ordinari. S'ha donat encaix a l'alegacio d'il·licitud dins la via escrita dels
articles de pronunciament previ.
3. Procediment dant el tribunal del jurat. S'utilitza tambe el torn escrit de questions
previes.

La carrega de la prova.
1. Carrega de la prova: in dubio pro reo. La falta de prova sobre les circumstancies
d'activitat i resultat previstes en el tipus no condueixen al mateix efecte: la funcio que
compleix la distribucio de la carrega de la prova en el proces civil se substitueix en la
penal pel principi in dubio pro reo. Davant incertidumbre s’ha d’absoldre.
2. Diferencia entre la presumpcio d'innocencia i el principi in dubio pro reo. Se solen
confondre totes dues instucions. El TS reitera que la presumpcio d'innocencia es
configura com una garantia processal de l'imputat i un dret fonamental del ciutada
protegible pel recurs d'empara. En canvi el principi in dubio pro reo no te aquesta
naturalesa, nomes actua a l'hora de dictar sentencia quan hi hagi incertesa per al
jutjador en la valoracio de les proves inculpatories aportades al proces.

Els diferents mitjans de prova. Constitueixen mitjans de prova els seguent:

1. declaracio de l'acusat, declaracio dels coinvestigats.
2. Negativa a contestar, dret a gaurdar silenci i pressumpcio d'innocencia . S'ha de
diferenciar entre el dret a guardar silenci i la negativa a contestar amb relacio amb la
presumpcio d'innocencia. La vulneració del dret a guardar silenci noméspot ser
examinada en relació amb les conseqüències negatives que se n’hagin pogut
extreure.
3. Prova de testimonis. Testimonis son persones fisiques amb la condicio juridica de
tercers que declaren en el proces penal davant el jutge sobre fets i circumstancies
passats. Constitueix un deure de tota persona capaç. El testimoni pot incorrer en
responsabiitat penal per fals testimoni efectuat en el judici oral. El testimoni te dret a
un indemnitzacio si la reclama. El deure de compareixença es inexcusable, exeptuant
els que ho poden fer per escrit o mitjançant videoconferencia. Si el testimoni es
important i no es imposible que compareixi es pot acudir a casa seva.
4. Prova pericial.
5. Prova documental. Es document tot suport material que expressi o incorpori dades,
fets o naraccions amb eficacia probatoria o qualsevol altre tipus de rellevancia
juridica. No es preveu la prova documenetal com a diligencia sumaria sino com a mitja
probatori. Les declaracions en els atestats de la policia no es poden considerar una
prova documental.
6. La inspeccio ocular. Te caracter excepcional, nomes es practica quan no s'hagi
practicat abans de l'obertura de les sessions.
7. Prova per indicis. Es defineix com el pas des d'un fet conegut (fet basic o indici) fins a
un altre de desconegut (fet consequencia) a traves de la logica. Han de tindre aquests
requisits.
 Els indicis no han d'apareixer ailladament, sino qeu han de ser multiples i
relacinats.
 El fet indici ha de quedar totalment demostrat.
 Entre el fet indici i el ete consequencia hi ha d'haver un enllaç recis idirecte segons
les regles del criteri huma.
 Tots els aspectes que s'acaben d'enumerar han de quedar prou explicitats en la
motivacio de la resolucio judicial.

Exhort europeu d’obtenció de proves.- les autoritats espanyoles poden enviarorebre d’un
altre estat membre per recaptar objectes, documents i dadesper al seuúsen unprocespenal,.
Reconeixement mutu de resolucions penals enla UE, l’exhort europeu d’obtenció de proves
54
 DRET PROCESSAL II
incorporant una nova decisió marco denormes sobre la transmissió i execució d’aquelles.
L’exhort ha de comprendre objectes, documents o dades que estiguin en poder de
l’autoritat d’execució i també qualsevol altre objecte, document o dades que es descobresixi,
sense intervenir-hi altresinvestigacions complementàries. Els antecedents penals tenen un
règim específic detransmissió i queden fora de l’àmbit de l’exhort europeu. Autoritats
competents per l’emissió d’un exhort: els jutges o tribunals que coneguin elprocés en què
sigui necessari l’obtenció. També els fiscals que dirigeixin les diligències d’investigació en
ques’hagi d’adoptar l’exhort.

Finalitzacio del proces i cosa jutjada.

Finalitzacio provisional del proces. El proces penal pot finalitzar de manera provisional en 3
casos:
1. interlocutoria d'inadmissio de la denuncia o la querella, i interlocutoria de desestimacio
d'aquesta ultima.
2. Sobreseiment provisional.
3. Interlocutoria d'arxivament de els diligencies previes.

Finalitzacio definitiva del proces. En especial la sentencia. El proces penal pot acabar
anticipadament es a dir sense que tingui lloc la fase de judici oral, mitjançant una resolucio
amb força de cosa jutjada en aqeusts casos:
1. quan hi concorrin qualsevol de les causes de l'article 637 lecrim o es declari que es
presenten algunes de les excepcions o questions previes als articles 675 i 786.2
lecrim.
2. Quan l'ofes atorgui expressament el perdó al seu agressor i es tracti d'un delicte en
que aquesta circumstancia actui com a causa extintiva de la responsabilitat penal.
3. En els suposits de conformitat.

L'acabament del proces penal per mitja de sentencia.

La sentencia penal es l'acte jurisdiccional que posa fi al proces pronunciant-se sobre el fets
que han estat objecte del proces i sobre la participacio que hi va tenir el subjecte davant el
qual es va dirigir l'acusacio, imposant una pena o absolent.

Les sentencies que posen fi al proces penal es poden clasificar d'aquesta manera:
1. pel seu contigut.
 Absolutories.
 Condemnatories.
2. Per la forma com es dicten.
 Orals.
 Escrites.

Formacio de la sentencia:
1. formacio externa i motivacio. Adopta aquesta estructura.
 Encapçalament.
 Exposicio d'antecedents.
 Motivacio.
 La relacio dels fets provats.
 La motivacio dels fonaments de dret o judici de dret.
 La decisio o part dispositva.
2. Formacio interna de la sentencia: exhaustivitat i correlacio entre acusacio i sentencia
Fet i subjecte delimiten l’objecte del procés penal. D’acord amb el principi de
55
 DRET PROCESSAL II
contradicció, les possibles modificacions que no afectin la finalitat del procés han
deser sotmeses en tot cas a la contradicció de lesparts, ja que es vulneraria el principi
d’audiència i s’originaria indefensió.
 En el procediment ordinari. L’acusació queda fixada en els escrits de
conclusions definitives que és el primer element que s’ha de tenir en compte a
l’hora de determinar si la sentència és congruent o no. L’altre element és la
sentència definitva.
 En el procediment abreujat. Lacorrrelació entre acusació i sentència i elque
connecta amb aquest amb la possibilititat d’eventuals modificacions
delprocésqueno afectin la seva finalitat rep un tractament diferent que
salvaguardar la contradicció.

Raonaments que reben el nom de gènesi lògica de la sentència, que són les normes
juricopenals, la premissa menor són els fets que al·legats per les parts esconsideren provats
i en què la conclusió és la decisió o part dispositiva de la sentència.

Efectes del proces: la cosa jutjada.

La cosa jutjada serveix perque un proces assoleixi una certesa basica per al compliment
d'aquell principi: donant fermesa i eficacia davant eventuals discussions posteriors. Podem
trobar:
1. cosa jutjada formal. Es un efecte intraprocessal en virtut del qual la resolucio del que
es predica es irecurrible
2. Cosa material jutjada. Es l'efecte extern de la resolucio ferma es a dir aquell que es
projecta sobre un altre eventual proces posterior impedint que els fets tornin a jutjar-
se davant la mateixa persona o preestablint part del seu contigut. La cosa jutjada
material no es predica de tota resolucio sino unicament:
 de les sentencies de fons. Ja siguin condemnatories o absolutories.
 De els interlocutories de sobreseiment. Concretament les interlocutories que
acorden el sobreseiment lliure i de les que estimen els articles de pronunciament
previ.

Elements indentificatius de l'objecte del proces penal i de la cosa jutjada.

1. Element subjectiu. La cosa jutjada afecta, en cas de pluralitat de subjectes o diferents
formes de participacio, cada un dels subjectes qeu van participar en el fet delictiu, en
la seva concreta singuralitat.
2. Element objectiu. Hi han casos especials com el concurs real, el concurs idela, el
delicte continuat, i el delicte d'habit.

La cosa jutjada penal en el proces posterior. Tractament processal. En el proces ordinari per
delictes greus l'acusat pot alegar la cosa jutjada com a article de pronunciament previ.
Contra la resolucio que admeti l'execepcio de l'article 666.2 lecrim es pot interposar recurs
de cassacio. Contra la resolucio que la desestimi no es pot interposar cap recurs pero es pot
tornar a alegar en el judici oral.

Els recursos.

Recurs es tot mitja d'impugnacio pel qual les parts pretenen la modificacio o anulacio d'una
resolucio judicial encara no ferma que les perjudica o causa gravamen. Per interposar recurs
calen alguns requesits:
1. competencia funcional de l'organ que coneix aquest recurs.
2. Legitimacio del recurrent que s'identifica amb la seva condicio de part en el proces.
3. Que la resolucio causi algun tipus de perjudici o gravamen al recurrent.
56
 DRET PROCESSAL II
4. Que la resolucio sigui impugnable.
5. Que el recurs s'interposi dins el termini oportu.

El dret al recurs en el proces penal. El dret al recurs penal no equival al dret a una segona
intancia. El dret als recursos es un dret de configuracio legal.

Classes de recursos. La legislacio proces preveu recursos variats:

1. recursos contra resolucions interlocutories: reforma, suplica, apel·lació i queixa.
2. Altres recursos que es concedeixen contra la sentencia o resolucio que posa fi al
proces: apel·lació i cassacio.
3. Recursos no devolutius. La decisió correspon al mateix organ que va dictar la
resolujcio objecte de recurs (reforma i queixa).
4. Recursos devolutius. Son resolts per un organ diferent i jerarquicament superior
denominat organ ad quem del que va dictar la resolucio que rep el nom d'organ quo.
Son el de queixa ape.lacio i cassacio.
5. Recursos ordinaris. Permeten revisar la resolucio objecte de recurs de de qulsevol
punt de vista. Reforma, suplica, queixa i apelacio.
6. Recursos extraordinaris. Autoritzen aqeusta reforma o anulacio per motius o caues
legalment taxades. Casacio i apelacio.

Efectes dels recursos. Els efectes que propiament po desencadenar l'admissio de tot recurs
son realment 3:
1. impedir que la resolucio impugnada adquireixi l'autoritat de cosa jutjada i per tant
esdevingui immutable o irreformable.
2. L'admissio del recurs crea l'expectativa de reforma o anulacio de la resolucio
impugnada i una nova possibilitat de resoldre sobre el que ja s'ha resolt. Si l'organ
que ha de resoldre es d'un grau superior al que va dictar la resolucio es parla d'efecte
devolutiu.
3. Els efectes anteriors es produeixen necessariament amb la pura admissio de
qualsevol recurs. Pot ser que en cers suposits l'admissio del recurs comporti tambe la
prohibicio de portar efecte el que s'ha resolt, es tracte del efecte suspensiu.

El nostre dret prohibeix la reformatio denominada in peius es a dir, el fet que havent
interposat un recurs unicament el condemnat, la resolucio del recurs provoqui un
agreujament o empitjorament de la seva situacio juridica tal com va aquedar fixada en la
sentencia objecte de recurs. La reformatio in pius vulnera tambe el dret de defensa i l'autoriat
de la cosa jutjada.

Recursos contra les resolucions dels Lletrats de l’Administració de Justícia. Les seves
resolucions es denominen diligencies i decrets. Les primeres son d'ordenacio, de constancia,
de comunicacio i d'execucio. El decret correspon a una resolucio raonada. Els recursos son:
1. recurs de reposicio. Contra les diligencies d'ordenacio. Contra el decreet del LAJ que
resol el recurs no es possible cap recurs.
2. Recurs de revisio. La tramitacio i efectes de la resolucio es identinc al interior.
3. Resolucions dels LAJ dictades per a l'execucio de pronunciaments civils de la
setentencia i per a la realització de la mesura cautelar d'embargament.

Recursos contra resolucions interlocutories.

1. Recurs de reforma. Recurs no devolutiu i ordinari l'interposa i el resol el mateix organ
judicial que va dictar la resolucio interlocutòria objecter del recurs. El jutge resol
mitjançant interlocutoria contra la qual si pot interposar recurs d'apelacio.
 En el ambit del procediment ordinari . Contra totes les interlocutories dictades pel
jutge d'instruccio, llevat que estigui exclos expressament.
57
 DRET PROCESSAL II
 En el ambit del procediment abreujat . Contra resolucions interlocutories del jutge
d'instruccio i del jutge penal
2. Recurs de suplica. Es igual en tot al de reforma amb la diferencia que s'atorga per a
impugnar les actuacions dictades pels organs col·legiats, sempre que la llei no atorgui
un recurs diferent.
3. Recurs de queixa. Recurs devolutiu ordinari la resolucio del qual correspon a l'organ
col·legiat de grau superior al que va dictar la resolucio impuganda.
 Recurs de queixa per inadmissio de recurs d'apelacio o de cassacio.
 Recurs de queixa substitutiu del d'apelacio. Es circumscriu al procediment ordinari.
 Recurs de queixa com a mitja d'impugnacio davant la denegacio de considerar
interposats determinats recursos.
4. Recurs d'apelacio contra resolucions interlocutories . Recurs ordinari i devolutius. S'ha
de diferenciar l'apelacio formulada davant resolucions interlocutories i la que
s'interposa per impugnar la sentencia nomes en aqeustes ultimes s'obre la segona
instancia. El recurs d'apel·lació s'ha de diferenciar en el procediment ordinari i en el
abreujat.
 Procediment ordinari. Son apel.lables les interlocutories dictades durant la
instruccio en els casos determinats per la llei i sempr que hagi precedit un recurs
de reforma. Hem de recordar que el recurs d'apel·lació es pot plantjear
conjuntament i subsidiariament amb el recurs de reforma, danat l'eventualitat que
aquest ultim sigui desestimat. El seu procediment es el seguent: interposa davant
jutge que va dictar la resolucio; un cop admes el recurs el jutge cita les parts per
que es personin davant el tribunal ad quem, la falta de personacio provoca que el
recurs sigui desert i la resolucio objecte de recurs sigui ferma; un cop personat
l'apelant se li han de sotmetre a vista les actuacions; quan el fiscal hagi tornar les
actuacions s'ha d'assenyalar dia per a la vista; no hi ha recepcio a prova;
l'estimacio del recurs si no ha conclos el sumari determina la revocacio de la
interlocutoria.
 Procediment abreujat. Contra les resolucions interlocutoris nomes es pot inerposar
el recurs davant el mateix organ judicial.

Recursos contra sentencies.

1. La segona instancia. Recurs d'apel.lacio contra sentencies i actuacions que posen fi al
proces. Aquesta modalitat de recurs dona lloc a la segona instancia penal. La segona
instancia es concedeix davant les sentencies dictades en el procediment abreujat pels
jutges penals, la sentencia de conformitat del jutge d'instruccio en funcions de guardia
en l'enjudiciamen rapid i davant les dictades en els judicis de faltes pels jutges de pau
o els d'instruccio.
 Apel·lació davant la sentencia dictada pel jutge penal o central penal en el
procediment abreujat. Competencia funcional a AP i AN. Aquest mitja d'imugnacio
es poden tractar en: trencament de les normes i garanties processals; error en
l'apreciacio de les proves, infraco de precepte constitucional o legal.
 apel·lació contra sentencies dictades en el judici de delictes lleus i pel jutge penal
en l'ambit de l'enjudiciament rapid. Es tracta de sentencies idctades en el
procediment esmentat pels jutges de pau, d'instruccio o penals.
2. El recurs de cassacio penal. Nomes s'adment per a denunciar determinades
iregularitats legalment taxades, comprta que el recurs de cassacio no impliqui
l'obertura d'una segona instancia. Per mitja del recurs de casacio es pot revisar
encara que limitat a un cas concret la valoracio probatoria que va protar l'organ
sentenciador a imposar una condemna. La doctrina constitucional consolidada cita
que en materia penal no hi ha cap dret a segona instancia sino, simplement dret a la

58
 DRET PROCESSAL II
revisio de la sentencia condemnatoria. No hi ha en la cassacio penal un motiu de
recurs com passa en la civil. Son susceptibles de cassacio:
 sentencies dictades per la sala civil i penal dels tribunals superiors de justicia en
unica instancia.
 Sentencies dictades per les audiencies proviincials en unica instancia.
 Les actuacions dictades o be en apel·lació pe la sala civil i penal dels tribunas
superiors de justicia o be amb caracter definitiu per les audiencies quan es
fonamenti en infraccio de llei.
Motius del recurs. Hi han dues classes:
 motius del recurs de cassacio per infraccio de llei . Quan s'hagi infrigit un precepte
penal de caracter substantiu o una altre norma juridica del mateix caracter que s'hagi
d'observar en l'aplicacio de la llei penal; quan hagi hagut error en l'apreciacio de la
prova basat ne documents que es trobin en actuacions que demostrin l'equivivocacio
del jutador sense que sigui contrdit per altre elements probatoris. Resumint per mitja
d'aqeust es preten assolir la determinacio unificadora del dret mantenint invariable la
declaracio de fets provats continguda en la sentencia i amb fonament d'aqeusta.
 Motius del recurs de cassacio per trencament de forma :
 trencament de forma en el judici oral . Quan s'hagi denegat alguna diligencia de
prova i es consideri pertinent; quan s'hagi omes la citacio del processat, la del
lresponsable civil subsidiari, la de la part acusadora o actor civil per a la seva
compareixença en el judici oral; quan el president del tribunal es negui que un
testimoni es contesti; quan es desestimi qualsevol pregunta per capciosa,
suggestiva o impertinent; quan el tribunal hagi decidit no suspendre el judici per als
processats compareguts en cas que no s'hagi presentat cap acusat.
 Trencament de forma en la sentencia . Quan la sentencia no esprexxi clarament i
terminatment quin sons els ets que es considerin provats, hi hagi una contradicio
manifesta entre aquests; quan en la sentencia nomes s'expresi que el fets alegats
per les acusacions no s'han provat; quan no s'hi resolgui sobre ots els punts que
hagin estat objecte de l'acusacio i defensa; quan es peni un delicte mes greu que
el que hagi esta objecte de l'acusacio, quan la sentencia hagi esta dictada per un
nombre de maistrats menor que el que assenyala la llei;

La rescissio de sentencies fermes: el denominats recuros de revisio i anulacio. La lecrim

denomina impropiament recursos a la revisio i anulacio.
1. El denominat recurs de revisio. La revisio son per sentencies condemnatories en cap
cas les absolutories. Els motius son varis: contradicio entre sentencies; condemna per
homicidi d'una pesona que posteriorment es comprova que no ha mort; condemna
fonamentada en proves obtingudes mitjançant un delicte la comissio del qual es provi
posteriorment mitjançant una sentencia ferma; aparicio o coneixements de nous fets o
elements probatoris. La competencia s'atribueix a la sala segona del tribunal suprem.
Esta legitimat el penat i si ha mort al seu conjuge, ascedents i descedents i tambe al
fiscal general de l'estat. Quan al procediment la sala segona del ts ha de resoldre
sense possibilitat de recurs.
2. El denominat recurs d'anul·lacio . Cenyeix el seu ambit al procediment abreujat i a
l'enjudiciament rapid. Permet la impugancio de setnencies fermes concretament
sentencies per delictes per als quals la pena solicitada era de 2 anys de privacio de
llibertat o tot ser de naturalesa diferent, si no execidia els 6 any de durada i sempre
que s'hagin compret els requisits de l'article 786.1.II lecrim. L'organ competent es AP i
si es escau AN. S'exigeix la representacio tecnica d'un advocat i procurador.

Costes i execucio.

59
 DRET PROCESSAL II
S'enten per costes certes quantitats o despeses ocasionades amb motiu de la substanciacio
d'un proces. Concretament l'article 241 lecrim considra com a costes del proces penal:
reintegrament del paper timbrat utilizat en la causa; el pagament dels drets d'aranzel (en
especial els deguts a procurador); el pagament dels honoraris meritats pels advocats i perits;
el pagament de les indemnitzacions corresponent als testimonis que les hagin reclamat.

De vegades la llei imposa a alguna de les parts l'obligacio de reintegrar a les altres les
despees que aquesten hagin desemborsat en concepte de costes, es la denominada
condemna a costes hi han aquestes possibilitats:
1. condemna a costes de l'acusat. Quan sigui declarat responsable del fet que se li
imputava.
2. Declaracio de pgament d'ofici. Cada part ha d'abonar els honoraris i drets dels seus
respectius advocats i procuradors i els dels prits i testimonis portats a la causa a
instancia seva.
3. Condemna a costes de l'acusador particular o de l'acotro civil. Quan s'hagi absolt
l'acusat i el tribunal entengui que han actuat amb temeritat o mala fe.
Quan s'absol l'acusat no se li pot imposar mai les costes. Segons l'article 36 llei d'assitencia
juridica gratuita (LAJG) els que han obtingut el dret a l'assitencia juridica gratuita queden
exempts de l'obligacio de reintegrar les costes quan hagin estat condemnats a aixo, pero les
han d'abonar sin en els 3 anys seguents a l'acabament del proces tenen millor fortuna.

L'execucio penal. Es l'activitat dirigida a donar compliment efectiu als pronunciaments penals
continguts en la resolucio judicial que va posar fi al proces. Les principals fonts normatives
que s'han de tenir en compte son: la constitucio; el codi penal; la llei general penitenciaria; el
reglament penitenciari.

Organs i competencia. La competencia per l'execucio de la sentencia recaiguda en judici de

faltes o en el procediment abreujat correspont al organ que va coneixer del judici i la va
dictar en primera instancia o única instància. En el proces ordinari per delictes greus
correspon a qui va dictar la sentencia ferma.

Titol executiu. En el proces penal es la sentecia ferma de condemna, aixo no equival que
nomes les sentencie fermes condemnatories son un titol executiu. Hi han suposits en el titol
d'execucio es una interlocutoria. Tambe hi han resolucions que tot i no ser fermes tambe
tenen titol per a l'execucio. El titol d'execucio tambe ho son les sentencie absolutories i les
resolucions assimilades a aquestes.

Classes d'execucio.
1. Execucio de penes privatives de llibertat . Els organs que actuen son els jutges o
tribunals sentenciadors; els jutges de vigilancia penitenciaria i les institucions
penintenciaris; el miniesteri fiscal. Funcions dels jutges i trinbunals sentenciadors:
declarar mitjançant una interlocutoria la fermesa de la sentencia; atorgarla suspensio
de l'execucio de la pena privativa de llibertat; fer la denominada likquidacio de
condemnes; aprovar el llicenciament definitiu del pres i emetre el correspnent informe
quan el condemant insti indult. Funcions del jutges de vigilancia penitenciaria: resoldre
les propostes de llibertat condicional dels penats i acordar les revocacions que siguin
procedents; aprovar les propostes sobre beneficis penitenciaris; aprovar les sancion
d'aillament en cel.la d'una durada superior a 14 dies; resoldre per via de recurs les
reclamacions formulades pels inerns sobre sancions disciplinaries; fer visites als
establiments penitenciaris; autoritzar els permisos de sortida d'una durada superior als
2 dies. Amb l'audidewncia previa de les parts els jutges i tribunal sentenciadors poden
decidir deixar en suspens l'execucio de les penes privatives de llibertat inferior a 2
anys imposades al condemnat si es dona: que el condemant hagi delinquit per
60
 DRET PROCESSAL II
primera vegada; la pena imposada o sumada no sigui superior als 2 anys de privacio
de llibertat; que s'hagin satisfet les responsabilitats civils, llevat que el jutge o tribunal
declari la impossibilitat que el condemnat hi faci front. Per acordar la llibertat
condicional el jutge devigilancia penitenciaria ha d'assegurar que el condemnat
compleix els requisits seguents: es troba en el 3er grau de tractament penitenciari; ha
extingit les ¾ parts de la condemna imposada (excepcio a 2/3 si desenvolupen
activitats culturals, etc).
2. Execucio de penes no privatives de llibertat i de la pena de multa . Inhabilitacions,
supsensions, privacio del drete a conduir vehicles de motor, privacio del dret a la
tinença i port d'armes etc. Respecte a la pena de multa consisteix en la imposicio
d'una sancio pecunaria.
3. Execucio de mesures de seguretat.
4. Execucio dels pronunciaments relatius a la responsabilitat civil i a les costes.

Finalitzacio de l'execucio. El normal es quan la sentencia penal s'hagi complert en tos els
seus pronunciaments penals i civils. En els casos d'execucio de penes privatives de llibertat
el compliment de la pena extingueix la responsabilitat penal. L'execucio dels pronunciaments
civils de la sentencia penal s'enten conclusa un cop satisfeta la responsabilitat concreta. Hi
han altres motius que condueix a l'extincio de la responsabilitat penal declarada a entendre
conclosa: com la mort, la prescripcio de la penal, el perdo de l'ofes en delictes de calumnies,
injuries o descobriment i revelacio de secrets.

Recursos en materia d'execucio.

1. Si son acords de les autoritats i funcionaris penitenciaris. Hi ha una doble via:
 al jutge de vigilancia penitencaria.
 Organs de la jurisdicio contenciosa administrativa.
2. Si son resolucions del jutjats de vigilancia penintenciaria. Si son interlocutories es pot
utilitzar el recurs de queixa; les resolucions dictades pels jutges de vigilancia
penintenciara en materia d'excucio penal i quan al regim penitenciari son recurribles
en apelacio i queixa davant l'audiencia provincial del lloc en que estigui ubicat
l'establiment penitenciari.
3. Si son resolucions pels jutges i tribunals sentenciadors. Son aplicable el regim general
de recursos

61