TEMES 1 - 2 - 3

EL DRET ADMINISTRATIU. L’ORGANITZACIÓ DE LES ADMINISTRACIONS

PÚBLIQUES

VOCABULARI

Dret Públic → Parteix de l'ordenament que regula l'organització i el funcionament de les

institucions i òrgans polítics i administratius, així com les relacions entre el poder públic i els
ciutadans.
El dret públic és un conjunt de normes que regula la relació d’una administració amb un altre
subjecte, però sempre hi ha una institució pública (dret penal, dret de successió, drets
reals). Sempre hi ha una posició de superioritat d’un subjecte respecte de l’altre, en aquest
cas l'administració.

Dret Privat → És la branca del dret que regula les relacions dels particulars entre sí i també
les relacions entre particulars i l'Estat quan aquest actua com un particular sense exercir
potestat pública.
El dret privat és conjunt de drets i normes que regulen relacions entre particulars, el dret
privat per excel·lència és el dret civil (dret civil, mercantil, laboral).

Dret Administratiu → És aquella part del dret públic que s’encarrega de l’estudi de
l’organització, el funcionament i règim jurídic de les administracions públiques, i inclou les
relacions d’aquestes amb els ciutadans. Regula les relacions que s’estableixen entre
diferents administracions o entre administracions i particulars.

Administració pública → L'administració pública és un sistema de límits imprecisos que

comprèn el conjunt de comunicacions amb el govern públic de la ciutat i cerca les
organitzacions públiques que realitzen la funció administrativa i de gestió de l'Estat i d'altres
ens públics amb personalitat jurídica, ja siguin de àmbit regional o local.

Principis d’actuació → Els principis de l'Administració Pública d'Espanya són un conjunt

de principis jurídics que rigen l'actuació de la Administració Pública d'Espanya, i que es
troben recollits en una àmplia varietat de texts llegals, principalment en la Constitució, en la
Llei 39/2015, d'1 d'octubre, del Procediment Administratiu Comú de les Administracions
Públiques, i en la llei 40/2015, d'1 d'octubre, de Règim Jurídic del Sector Públic.

Principi de legalitat → És aquell segons el qual tot acte jurídic dels òrgans de l'Estat ha
d'ésser sotmès a l'ordenament jurídic vigent i, en especial, que els reglaments i actes
jurídics s'adeqüin a la llei formal, evitant d'aquesta manera que estiguin sotmesos a
l'arbitrarietat de la voluntat de les persones.

Potestat administrativa → Facultat dactuació reconeguda per l'ordenament jurídic als

òrgans de les administracions públiques.

Òrgan administratiu → Unitat administrativa que té atribuïdes funcions amb efectes jurídics
davant de terceres persones o que duu a terme activitats de caràcter preceptiu.
Consell de Ministres → Òrgan del poder executiu, integrat pels ministres d’un govern
reunits sota la presidència del cap d’estat o del primer ministre, que dirigeix la política i
l’administració de l’estat.

Conseller → Membre del Govern de la Generalitat de Catalunya, nomenat pel president,

que desenvolupa l'acció de govern en l'àmbit de les funcions que té assignades, sota les
directrius del president i del Govern.

Ple municipal → El Ple municipal és un òrgan col·legiat necessari del govern municipal
que, sota la presidència de l’alcalde/ssa, està integrat per tots els/les regidors/es, amb
l’assistència del secretari/ària general i l’interventor/a de l’Ajuntament.

Organisme autònom → Un organisme autònom o organisme autònom administratiu és un

organisme o ens administratiu amb un determinat grau d'autonomia de gestió. Són
organismes públics dependents o vinculats a l'Administració, però que es gestionen de
forma independent.

Col·legi professional → Els col·legis professionals són corporacions de dret públic,

dotades de personalitat jurídica pròpia, integrades per totes les persones que exerceixen la
professió de què es tracti.
La finalitat dels col·legis professionals és la gestió dels interessos públics vinculats a
l'exercici d'una professió determinada.

Consell d’Estat → El Consell d'Estat és l'òrgan consultiu suprem del Govern d'Espanya.
Està contemplat a l'article 107 de la Constitució espanyola.

Principi de supremacia de l’administració, per sobre dels particulars.

La base de l’existència del dret administratiu es perquè hi ha administracions públiques, l’AP

és l’aparell organitzatiu (normalment jerarquitzat) que està al servei del poder executiu i
d’altres poders.

Administració pública territorial:

- Estat
- CCAA
- Local

Administració pública no territorial

aquestes administracions actuen sobre la base d’un privilegi

Cada potestat permet a una administració fer una cosa concreta (sancionadora,
expropiadora, foment, servei públic).

Perque pugui existir l’administració hi ha d’haver 2 pasos, crear l'administració i donar un

poder a aquella administració (potestats) perque pugui actuar. En funció de quines potestats
reconegui la llei a cada administració podrà fer més o menys.
IDEES CLAU

L’ordenament jurídic s’estructura en dues branques: la pública i la privada. Cadascuna

d’elles agrupa un conjunt de disciplines jurídiques (dret penal, dret administratiu, dret
mercantil...).

El dret administratiu és aquella part del dret públic que s’encarrega de l’estudi de
l’organització, el funcionament i règim jurídic de les administracions públiques, i inclou les
relacions d’aquestes amb els ciutadans.

El dret administratiu és un dret que intenta buscar l’equilibri entre els privilegis de
l’Administració i les garanties de què han de gaudir els ciutadans.

Les administracions se subjecten a un conjunt de principis d’actuació. El més important és el

principi de legalitat. El principi de legalitat implica que l’Administració troba en la llei, el límit i
la condició de l’actuació administrativa.

A través de la llei, es reconeixen potestats (poders) a les administracions per actuar en

diferents àmbits. L’apoderament per tal de que l’Administració pugui actuar requereix una
atribució legal prèvia de potestats.

L’atribució de potestats situa l’Administració en una posició de supremacia jurídica en relació

amb els particulars, només justificada per la vinculació a l’ordenament jurídic, la satisfacció
dels interessos generals i la tutela judicial efectiva dels drets i dels interessos dels
administrats.

L’administració és l’aparell organitzat jeràrquicament al servei del ciutadà, sota les directrius
del Poder Executiu, i que actua per l’interès general.

Podem distingir bàsicament dos tipus d’Administracions: la territorial i la no territorial, que se

subdivideixen en moltes d’altres. Totes, però, han d’actuar sota uns principis bàsics comuns.

Normalment, l’Administració aplica el dret administratiu, al qual està sotmesa, tot i que
també pot aplicar el dret privat.

RESUM DE CONTINGUTS

1. El dret administratiu

És aquella part del dret públic que té per objecte l’organització, els mitjans i les formes
d’activitat de les Administracions Públiques.
És un dret que contempla importants privilegis per a les Administracions Públiques:
autotutela (executivitat, executorietat), potestat sancionadora, potestat reglamentària,
desproporció dels terminis per a exercir drets, garanties preferents per cobrar crèdits,
protecció dels seus béns, potestat expropiatòria, etc.

Ara bé, també vetlla per aconseguir unes mínimes garanties pels ciutadans. En aquest
sentit, cal dir que l’Administració està sotmesa al principi de legalitat, la qual cosa comporta
que s’ha de cenyir en la seva actuació a allò que marqui la llei (principi d’objectivitat,
d’imparcialitat, etc.).

2. Concepte i principis d’actuació de les administracions públiques. El principi de

legalitat i les potestats administratives.

L’Administració és l’aparell organitzatiu al servei del poder executiu de l’Estat i de la resta

d’ens públics territorials. Queden exclosos altres poders, com el legislatiu i el judicial,
malgrat que aquest últim disposa d’un element logístic anomenat Administració de justícia,
amb totes les característiques i el efectes de l’Administració pública. En tant que aparell
format per una multiplicitat d’ens i òrgans, li calen uns principis d’organització.

Així mateix, les administracions no poden actuar lliurement, sense límits. Per això,
existeixen uns principis que guíen la seva actuació. El principal és el principi de legalitat.

2.1. El principi de legalitat i les potestats administratives

2.1.1. El naixement del principi de legalitat

El dret administratiu va sorgir com una manifestació de les concepcions jurídiques de la

Revolució Francesa. A l’estat absolutista la font de tot dret era la persona subjectiva del rei
en representació de Déu i de la comunitat, i era ell qui creava drets i deures sense estar
sotmès a res ni a ningú. A partir de la Revolució Francesa, es considera el dret com
l’expressió de la voluntat popular, i l’Administració com una creació abstracta del dret que ha
d’actuar sotmesa necessàriament a la legalitat.

Lligat a l’estat de Dret apareix el principi de legalitat, i lligat a l’Administració de l’estat de

Dret, apareix el principi de legalitat de l’Administració. Aquest principi implica que
l’Administració ha d’estar sotmesa a la llei, la qual li atribueix la cobertura perquè pugui
actuar com a aparell executor, la situa, però, en una posició subordinada respecte del poder
legislatiu que crea la llei.

En altres paraules, la concessió de poders connecta amb el principi de legalitat de manera

que la llei és el límit i la condició de l’actuació administrativa.

2.1.2. Límits imposats pel principi de legalitat a l’Administració

El principi de legalitat es recull en el nostre ordenament a l’article 9.3 CE de forma expressa,

i també als articles 9.1 i, sobre tot, 103.1, en què es disposa que l’Administració pública
actua amb sotmetiment ple a la llei i al Dret. Això vol dir que l’Administració ha de basar la
seva actuació en l’ordenament jurídic i no només en la llei, i és en aquest ordenament on
precisament troba l’habilitació necessària per a la actuació mitjançant l’atribució de potestats
concretes que delimitin l’abast de la seva competència.
L’Administració només pot fer allò que li està permès, és a dir, li calen uns apoderaments
determinats per poder actuar:

2.2.1. Principis que conformen el principi de legalitat

a) Jerarquia normativa

Les normes jurídiques estan ordenades de forma esglaonada segons el seu rang.

Lleis:

Nom Què regulen?

Normes amb rang de llei:

Nom Què regulen?

(Pirámide de Kelsen)

A dalt de tot de la piràmide hi ha la UE, que fa dos tipus de normes, les directives i els
reglaments, la directiva és una norma que obliga als estats a arribar a un resultat concret, el
reglament obliga als estats membres al resultat i també als mitjans per arribar a aquest
resultat. El dret europeu té primacia sobre el dret nacional.

Per sota de la UE tenim la constitució, després normativa interna (lleis) i real decret llei i real
decret legislatiu, si porta la (R) es una norma feta per l’estat, si no per alguna CCAA.

Hi han les lleis orgàniques, que regulen matèries especialment sensibles del nostre estat de
dret, es troben previstes a l’article 81 de la CE, les matèries que es regulen a través
d’aquesta llei son els drets i les llibertats individuals, l'aprovació dels estatuts d’autonomia,
règim electoral general i les institucions bàsiques de l’estat, les lleis orgàniques s’aproven,
modifiquen i deroguen per majoria absoluta del congrés dels diputats. Les CCAA no poden
fer lleis orgàniques, només les poden fer l’estat.
Les lleis ordinàries son la resta de lleis que pot fer el poder legislatiu, la relació que tenen
les dues lleis es material, en el sentit que aes diferencien per la matèria que regulen.

Normes amb rang de llei, son normes que emanen del govern estatal autonòmic, tenen el
mateix rang que una norma aprovada pel parlament, no poden afectar a metèries regulades
per lleis orgàniques.

El RDL es troba regulat a l’article 85 de la CE, i es una norma escrita que poden fer els
governs estatals o autonòmics en cas de necessitat extraordinària urgent.
Ha de ser els parlaments, el poder legislatiu qui verifiqui que aquesta necessitat és
extraordinària i urgen, el RDL té un vigència només de 30 dies, passats aquest dies aquesta
norma ha de ser confirmada pel congrés dels diputats o pel parlament autonòmic, si no es
valida queda derogada.

Existeixen 2 tipus de decrets legislatius, en primer lloc els textos articulats i en segon text
refós, el primer és aquell decret legislatiu que té per objecte desplegar la regulació
continguda en una llei de bases, que és una llei que fixa només uns principis que s’han de
desenvolupar.
Un text refós es una norma que fa el govern en la que es refonen en un sol text diversos
textos legals amb l’objecte de treure les parts no vigents.

b) Irretroactivitat de les disposicions sancionadores no favorables

L’article 9.3 de la CE estableix la prohibició que les disposicions sancionadores no

favorables i les que restringeixin Drets, siguin aplicades de manera retroactiva.

Un cop s’aprova i publica una llei, aquesta sempre té efectes cap a endevant. Prohibició
d’aplicar normes sancionadores no favorables a partir de l’aprovació de la norma.

Quan la norma posterior és més favorable, si que podem aplicar-la endarrera en el temps.

c) Tipicitat

El principi de tipicitat fa referència a la necessitat de predeterminació normativa de les

conductes il·lícites i de les sancions corresponents, mitjançant preceptes jurídics que
permetin predir, amb suficient grau de certesa, les conductes que impliquen infracció i les
sancions que els són aplicables. S’ha de donar, en suma, una adequació entre el fet
realitzat i el tipus descrit a la norma.

L’administració només podrà castigar aquelles conductes irregulars si previament s’han

determinat en una norma.

Delicte o falta → Quan vulneres una llei penal.

Infracció administrativa → Vulneració d’una norma administrativa.

(Veure art. 25.1 de la Constitució i 40 de la Llei 40/2015, d’1 d’octubre).

2.2.2. Les potestats administratives i el seu control

La potestat és el poder atorgat a l’Administració, per complir una finalitat, susceptible de ser
controlada pels tribunals.

Cal recordar la necessitat d’una atribució legal prèvia de potestats perquè l’Administració
pugui actuar. Són característiques de la potestat:

● No comporta un poder d’acció lliure segons la voluntat de qui l’exerceix, sinó un

poder limitat i controlable.
● S’exerceix segons l’interès públic o general, i no segons l’interès particular de
l’aparell administratiu.
● Té un caràcter general i repetible en les possibilitats del seu exercici, en la mesura
que no es derogui o modifiqui la norma que la crea.
● Crea subjeccions en les altres.
● És intransmissible, irrenunciable i imprescriptible.

L’atribució de potestats a l’Administració implica situar-la en un pla de supremacia jurídica

des del punt de vista de la seva relació amb els particulars, encara que aquesta supremacia
queda matisada per:

● La vinculació de l’actuació administrativa a l’ordenament jurídic i a la satisfacció dels

interessos públics.
● La tutela judicial efectiva dels drets i dels interessos dels administrats consagrada a
l’article 24 CE.

Les potestats es poden classificar:

● Pel seu contingut.

● Pel grau de possibilitat d’incidir en l’esfera jurídica dels administrats: de supremacia
especial o general.
● Per la forma de atribució de la potestat: reglades o discrecionals.

Pel que fa al control de les potestats administratives, fins i tot en els actes discrecionals hi
ha elements regulats que cal controlar. La discrecionalitat només pot produir-se
legítimament quan respecta els elements reglats que condicionen l’atribució de la potestat.

La finalitat dels actes no pot tenir cap biaix sobre els fixats per la norma que atribueix la
potestat, tot això enquadrat en l’objectiu de servir l’interès general. La desviació de poder es
pot donar quan la finalitat dels actes sigui un interès privat, particular de l’agent o de
l’autoritat administrativa, però a més, també es dóna quan el fi, malgrat que sigui públic i
lícit, és diferent del previst.

Hi ha dos tipus de potestats, en funció de la llibertat, que hi ha la potestat reglada, que es

quan l’administració no té marge de maniobra a l’hora de prendre la decisió, i la potestat
discrecional, que es quan la propia llei dona marge de maniobra a l’administració.
Administració pública:
- Ens o entitat → Organització que té personalitat jurídica pròpia per poder realitzar les
actuacions que vulguin, signar contractes,... son les administracions.
- Òrgans → Elements que composen un ens i no tenen personalitat jurídica pròpia,
poden actuar pero sempre ho fan en nom del ens.

2.2. Els principis organitzatius

Els principis organitzatius emmarquen en l’obligació que té l’Administració de servir amb

objectivitat els interessos generals (art. 103 CE).

Podem esmentar els principis següents:

Eficàcia → Obliga a l’administració a fer les coses ben fetes, per exemple a resoldre les
peticions a temps.

Eficiència → Fer les coses ben fetes amb el mínimes despeses econòmiques possibles.

Jerarquia → Implica que les administracions no es relacionen pel principi de jerarquia

perque tant l’estat com les CCAA o les entitats locals se situen al mateix nivell. Dins de cada
administració hi ha una relació d’òrgans que es sitúen de manera jeràrquica, de manera que
els òrgans inferiors se subjecten a les directrius dels òrgans superiors.

Coordinació → Implica que quan varies administracions tenen competències/poder sobre

un mateix tema han de coordinar les seves actuacions per evitar duplicitats.

Cooperació → Varies administracions amb les mateixes competències sobre una matèria, i
aleshores voluntàriament acorden ajudar-se les unes a les altres. Normalment les
cooperacions es posen per escrit a través de convenis.

Desconcentració → Es dona quan tenim un òrgan superior que realitza moltes funcions i
les traspassa a òrgans inferiors. Es transferir l’exercici d’una competència, en canvi delegar
es transferir a un altre òrgan no només l’exercici de la competència sinó també la seva
titularitat.

Descentralització → Es crear dins d’un mateix estat diferents centres de poder, vol dir
agafar un centre de poder i fragmentar-lo en diferents poders. L’estat, CCAA i administració
local estàn al mateix nivell.
 3. Tipus d’administracions públiques.

En el marc de les administracions públiques, la distinció bàsica és la que separa les

administracions territorials (aquelles que tenen un territori com a element que les defineix)
de les administracions no territorials (creades per dur a terme unes funcions específiques).

Cada administració pública territorial és un ens públic territorial que té personalitat jurídica
pròpia i està composat per òrgans, els quals no tenen personalitat jurídica pròpia. Les
administracions no territorials estan composades per diferents ens/entitats públics cada un
dels quals té personalitat jurídica pròpia.

Administracions territorials Administracions no terrirorials

- AGE - Institucional (o instrumental)

- Administració autonòmica - Independent
- Administració local - Corporativa
- Consultiva i/o de control

3.1. Administracions territorials

Característiques: tenen una universalitat de funcions que afecten a tota la població del
territori, tenen poders públics superiors (expropiatori, reglamentari, tributari, ...), poden crear
ens filials per a gestionar els seus serveis, etc.

Cal tenir present que no tots els òrgans de l’Administració formen part del Govern (distinció
Govern/Administració).

Son aquelles que gestionen un territori, l’administren, duen a terme una multiplicitat de
funcions.

Cada administració territorial té personalitat jurídica pròpia.

3.1.1. Administració General de l’Estat

Administra tot el regne d’Espanya, tenim un estat descentralitzat, on hi han diferents centres
de poder. L’AGE actua en base a les potestats que li otorguen les corts generals (poder
legislatiu). L’art. 148 i 149 de la CE son els que administren les competències entre l’estat i
les CCAA.
Aquesta administració no pot actuar en tots els àmbits, l’article 149 es el que limita la seva
actuació.
Es divideix en òrgans, aquests no tenen personalitat jurídica pròpia, els òrgans poden ser de
dos tipus:
- Centrals, son aquells que s’ubiquen en el centre de poder del territori, allà on hi ha la
capital de l’estat (Madrid), però extenen el seu poder sobre tot el territori, l’AGE
distribueix els seus òrgans de forma jeràrquica, primer de tot hi ha el consell de
ministres, que està format pel president del govern, els vicepresidents i tots els
ministres, per sota del consell de ministres tenim al president del govern, aquest
presideix el consell de ministres,... bàsicament representa Espanya fora de l’Estat,
 per sota tenim els vicepresidents en els tres àmbits: economia, treball i medi
ambient i energia, després hi han les comissions delegades del Govern, serveixen
per discutir temes que afecten a diversos ministeris, aquestes només existeixen a
l’Estat, per últim hi han els ministeris, a partir d’aquí cada ministeri té la seva
distribució: primer hi ha el ministre, secretará d’estat, aquests serien els òrgans
superiors del ministeri, però per sota hi ha altres òrgans també importants, com els
subsecretaría, secretaría general, secretaría general tècnica, direcció general i
subdirecció general, a sota de tot tindriem els caps d’àrea, caps de secció, caps de
servei i caps de negociant.

- Perifèrics, són aquells òrgans que tenen la seu en un punt no central del territori i
que limiten la seva competència en aquest punt en concret del territori. L’estat té dos
tipus d’òrgans perifèrics: e
- Delegats del govern, que són els que s'instal·len en tota la CCAA, la seva
competència s’estén a tota la comunitat autònoma.
- Subelegats de govern, s’instal·la a la província i estén la seva comeptència
només a la provincia.

Les normes bàsiques que contemplen l’organització administrativa estatal són la Llei
40/2015, d’1 d’octubre, de Règim Jurídic del Sector Públic, la Llei 50/1997, de 27 de
novembre, que regula l’organització, competència i funcionament del Govern estatal i, en
general, la Llei 39/2015, d’1 d’octubre, del procediment administratiu comú de les
administracions públiques. Anteriorment, també regulava l’organització estatal la Llei
6/1997, de 14 d’abril, d’organització i funcionament de l’Administració general de l’Estat
(LOFAGE), però en l’actualitat està derogada.
El Govern és qui dirigeix la política interior i exterior, l’Administració civil i militar i la defensa
de l’Estat (art. 97 CE).

L’administració estatal està formada per òrgans centrals i òrgans perifèrics o territorials, que
poden ser unipersonals o col·legiats:

Organització central de l’Estat Organització perifèrica o territorial de

l’Estat

3.1.2. Administració autonòmica (CCAA):

Tenim 17 CCAA i dos ciutats autònomes, que son Ceuta i Melilla, cada CCAA té personalitat
jurídica peròpia. Els òrgans que formen part no tenen personalitat jurídica, també es
diferencien en dos tipus d’òrgans:
- Centrals → En el cas de Catalunya, els òrgans centrals es troben a Barcelona, que
son aquells que s’instal·len al centre de poder del territori i estenen el seu poder
sobre tota la comunitat. Primer trobem el govern de la generalitat, format pel
president, vicepresident i conselleries o departaments, dins de les conselleries tenim
el conseller, secretaría general, secretaries sectorials, direccions generals,
 subdireccions generals, caps d’àrea, caps de servei, caps de secció i caps de
negociant.
- Perifèrics, son aquells que s’instal·len en una part de Catalunya i limiten la seva
competència a aquella part del territori en concret, s’anomenen delegacions o
serveis territorials. A Catalunya també hi ha òrgans perifèrics a l’exterior.

Existeixen 17 CCAA, que disposen de poder legislatiu i Govern autònom (poder executiu) ,
però no de poder judicial propi. Cada CCAA té reconegut un poder d’auto-organització i
exercita les competències reconegudes en el seu Estatut d’Autonomia (a Catalunya, aprovat
per Llei 6/2006, de 19 de juliol), d’acord amb la Constitució.

A Catalunya, cal tenir en compte la Llei 13/1989, de 14 de desembre, d'organització,

procediment i règim jurídic de l'Administració de la Generalitat de Catalunya.

L’organització administrativa autonòmica també s’estructura en òrgans centrals i òrgans

perifèrics. Poden ser unipersonals o col·legiats:

Organització central de Catalunya Organització perifèrica o territorial de

Catalunya

3.1.3. Administració local:

L’administració local no té jerarquia, es classifiquen en provincia, comarca i municipi.

- Provincia: A Espanya n’hi han 50 provincies, governades per la diputació provincial,
aquesta té un president, un o varis vicepresidents, junta de Govern 8agrupació petita
de representants per prendre decisions urgents), ple, comissions informatives.
La diputació provincial té diverses funcions:
- Cooperació i assistència als municipis
- Prestació de serveis supramunicipals, son serveis que van més enllà d’un sol
municipi.
- Foment de l’economia i gestió del territori.

- Comarca, les comarques no estàn reconegudes a la constitució, per tant no son

obligatòries, a Catalunya existeixen perquè l’estatut d’autonomia ho ha previst, a part
de Catalunya només existeixen a El Bierzo i a Aragó. L’administració que gestona el
territori de la comarca es el consell comarcal, està format pel president,
vicepresident, ple i un consell d’alcaldes i un gerent, que es el que gestiona el
consell.
Les funcions de la comarca son les mateixes de les diputacions, però a part tenen
funcions molt concretes.
 - Municipi, cada municipi es governat per un ajuntament, l’ajuntament té 3
característiques:
- Territori - terme municipal, aquest es pot modificar, els municipis es poden
fusionar, segregar (un municipi es separa creant un nou) o agregar (una part
del municipi es separa per formar part d’un altre).
- Població, tots els habitants del municipi tenen l’obligació d’inscriures al padró
municipal.
- Organització, cada ajuntament té un alcalde, com a mínim un tinent d’alcalde,
regidors (s’agrupen en el ple), ple municipal, en els municipis de més de
5000 habitants es obligatori que hi hagi una junta de govern i una comissió
especial de comptes (per controlar els governs) i a tots els municipis també hi
ha una comissió de suggeriments i reclamacions.

Art. 25 - 26 LBRL
Art. 66 - 67 TRLMRIC

Es troba contemplada en l’art. 137 de la Constitució i en la Llei 7/1985, de 2 d’abril,

reguladora de les bases de règim local. A Catalunya, aquesta llei ha estat desenvolupada
mitjançant el Decret Legislatiu 2/2003, de 28 d’abril, pel que s’aprova el Text refós de la Llei
municipal i de règim local de Catalunya.

A Catalunya, hi ha 3 nivells territorials d’administració local: provincial, comarcal i municipal.

Els seus òrgans de govern són: la diputació, el consell comarcal i l’ajuntament.

Organització local d’existència Organització local d’existència no

obligatòria (a Catalunya) obligatòria

Provincia → Diputació provincial Nivell supramunicipal → Mancomunitats de

Comarca → Consell comarcal municipis, àrea metropolitana
Municipi → Ajuntaments Nivell inframunicipal → Entitat Menor
Descentralitzada (EMD)

3.2. Administracions no territorials

Tenen personalitat jurídica diferenciada de les administracions territorials però d’alguna

manera segueixen vinculades o dependents d’elles (no a l’estil de les agencies
administratives independents americanes); actuen sobre determinats habitants dins del
territori; tenen finalitats específiques, etc.

Du a terme unes funcions molt concretes. Els diferents organismes que formen les
administracions tenen personalitat jurídica pròpia, però no les administracions.

3.2.1. Administració institucional o instrumental

Ha estat creada per alguna de les administracions territorials per dur a terme una o unes
funcions concretes.
Tipus d’organismes:
- Organismes autònoms, aquests són 100% públics.
- Consorci, es una agrupació d’entitats amb personalitat jurídica pròpia.
- Entitat pública empresarial, es una entitat que a nivell intern aplica el dret públic,
però quan presta servei a la ciutadania ho fa amb el dret privat.
- Societats mercantils públiques, apliquen el dret mercantil.

L’administració institucional està formada per un conjunt d’ens (no òrgans) amb personalitat
jurídica pròpia posats al servei de l’Administració territorial com a instrument per prestar els
seus propis serveis, tot assignant-los funcions específiques.. Cal dir que, a diferència de
l’administració territorial, no hi ha una única administració institucional sinó tantes persones
jurídiques com ens existeixin.
Aquestes entitats poden ser de diversos tipus:

A Espanya:

1. -
2. -

A Catalunya (Decret Legislatiu 2/2002, de 24 de desembre, pel qual s’aprova el Text refós
de la Llei 4/1985, de 29 de març, de l’estatut de l’empresa pública catalana) trobem els
següents:

1. -
2. -

3.2.2. Administració independent

Quan l’Administració territorial té molta feina crea aquestes entitats, però aquesta es
totalment independent, (ex. banc d’Espanya)

Les autoritats administratives independents” són entitats amb personalitat jurídica pròpia,
que no es troben vinculades ni depenen d’una administració pública, per exemple, el Banc
d’Espanya o la Comissió Nacional del Mercat de Valors. Actualment, es troben regulats a
l’art. 3.1 c) de la Llei de Contractes del Sector Públic.

1. -
2. -
3. -

3.2.3. Administració corporativa (base associativa)

Es tracta d’una administració pública, però gairebé tocant l’àmbit privat.

Està formada per entitats o organismes que agrupen a persones amb unes mateixes
necessitats per gestionar temes privats propis, però, també gestionen algún tema públic.
Agrupació de persones o empreses (membres) organitzats per assolir un interès comú amb
la participació d’ells mateixos en l’administració, en l’organització i en el sosteniment
econòmic de l’entitat.

N’hi ha de diversos tipus:

1. -
2. -

3.2.4. Administració consultiva o de control

Està formada per tots aquells ens o organismes que s’encarreguen d’assessorar o controlar
la resta d’administracions. La consultiva prepara informes o dictàmens, la de control vigila
que les altres administracions no facin les coses malament.

1. -
2. -

Decisió reglada o discrecional

EXERCICIS

1. En els supòsits següents, digui quina hauria de ser l’actuació de l’Administració i

analitzi si les potestats són en cada cas reglades o discrecionals.

● El senyor P.M.S. sol·licita que li sigui entregada la targeta d’armes perquè li ha sortit
una oportunitat molt bona i vol comprar-se una escopeta de balins. L’alcalde li
denega la targeta.

Es tracta d’una decisió reglada i es correcta, ja que s’han de cumplir un requisits per poder
tenir la targeta d’armes.

● El senyor O.C.I. acaba de llogar un local als baixos d’un l’immoble situat al carrer de
Goya núm. 112, de Mataró, i sol·licita el corresponent permís per instal·lar-hi un bar.
Al costat d’aquest immoble, a 25 metres, hi ha un altre bar. El permís li és denegat.

Es una decisió reglada, es veritat que previament es poden marcar límits en la seva
normativa pròpia, però en principi un ajuntament no pot decidir que no sense cap motiu.

● El senyor T.M.P. és propietari d’un solar i demana la llicència corresponent per poder
construir-hi un edifici de tres pisos. L’Administració té l’obligació de donar-li aquesta
llicència? En quins casos la hi podrà denegar?

En principi es una decisió reglada, tindrà el permís si compleix els requisits que hi demanen.

● La senyora MJ.M.S. ha sol·licitat la renovació del seu passaport. L’Administració té

l’obligació de respondre-li afirmativament? I tenint en compte que aquesta senyora
s’ha vist recentment involucrada en dues causes penals, una per tràfic
 d’estupefaents de la qual va ser absolta i una altra per haver atropellat amb el seu
Audi Q5 una noia que va resultar morta, fet sobre el qual encara no s’ha celebrat la
vista?

Tothom té dret a viatjar a l'estranger a no ser que tinguis un cas penal obert.

Ens/entitat o òrgan APT/APNT/NAP - (concretar quina administració

és) - (concretar la subdivisió)

Tinent d’alcalde de Sabadell APT -Administració local

- Municipal. Òrgan obligatori

Biblioteca Nacional de APNT - Administració institucional

Catalunya - –––

Delegat del Govern a Andalusia APT - Administració estatal

- Òrgan perifèric

Il·lustre Col·legi d’Advocats APNT - Administració corporativa

de Barcelona - Col·legi professional

Alcalde de Sitges APT - Administració local

-Obligatori. Municipal.

Junta de Govern del APT - Administració local

Consell Comarcal del - Comarcal. Obligatori
Maresme

Síndic de greuges APNT - Administració de control

-

Municipi de Vilanova de Sau NAP -

-

Secretaria d’Estat d’hisenda APT - AGE

-Òrgan central

Departament de Territori i APT - Administració autonòmica

Sostenibilitat - Òrgan central

Ministre de Sanitat, APT - AGE

Consum i Benestar Social - Central

Comissió Delegada del APT - AGE

Govern d’Assumptes -Central
Econòmics

Direcció General de Carreteres APT - AGE

-Central

Ple de la Diputació de Lleida APT - Administració local

- Obligatoria. Provincial.
Consell d’Estat APNT - Administració consultiva
-

CAPRABO NAP -
-

Consell de Garanties APNT - Administració consultiva

Estatutàries -

Defensor del poble APNT - Administració de control

-

Ajuntament de Terrassa APT - Administració local

- Obligatòria. Municipal

Institut de Seguretat Pública APNT - Administració institucional

de Catalunya -

Província de Càceres NAP -

-

R.EN.F.E. ANPT - Administració institucional

-

Universitat Pompeu Fabra ANPT - Administració independent

-

Comissió Jurídica Assessora ANPT - Administració consultiva

-