CONNECTORS TEXTUALS METADISCURSIUS 0 D'ORDENACIO Expressen una relacié temporal interna del discurs. Primer Dientrada Per acabar Segon Diantuvi En resum En primer lloc Per comengar Per concioure A continuacio En darrer loc En poques paraules Finalment En dhtim terme TEMPORALS Caracteristics dels textos narratius i dels textos expositius que segueixen 'esquema de seqiiéncia temporal, Alinici de Immediatament Mentrestant ‘Més tard Mentre Durant Després Alora A partir de (data) A continuacio ‘Simultaniament En (data) Alcap de Paraltelament ADDITIUS Suma Intensificacié Distribucio 1 Encara més Duna banda, de Valtra Amés Fins i tot Per part, per’ altra També Tampoc Digressi6 Generalitzaci6 Especificacié Per cert Generalment En coneret A proposit En general Especiaiment En particular Fet i fet De fet Ampliacié Canvi de tema Conclusius En efecte Quant a En resum Efectivament Pel que fa a "En sintesi Cortament Abordarem ara En conolusié Per descomptat En definitiva En sumaCONTRASTIUS Adversatius: expressen oposicid, caracteristics de l'esquema oposicié/contrast Pere En canvi Al contrari Tanmateix Mentre Mentre que Concessius: contrasten idees en qué el segon element es realitza ‘superant l'obstacle que representa el primer. Encara que No obstant aixd REFORMULACIO Ara bé Tot i que A pesar que Introdueixen un enunciat que reformula la idea anterior o que la reconsidera o modifica. Esadir Co és Vull dir Enaltres paraules EXEMPLIFICACIO Dit daltra manera Encara millor Millor dit ‘Sino preferiu Al capdavall Alcapialafi Introdueixen una idea particular que il-lustra una idea general. Per exemple Com ara En concret En efecte CAUSATIUS La relaci6 de causalitat és pot expressar mitjancant una connexi condicional o final. Causals La causa és Perqué Je que Com que Le causa d'agd és Posem per cas Com aittustracié ‘Sense anar més Com a prova Muny Aixi Verbigracia Consecutius Com a conseqiiéncia dace Per tant Aixi dones Lavors Com a resuttat Por aixd Condicionals si Llevat que Posat que causal, consecutiva, Finals Perqué AfiqueREMARQUES SOBRE ELS CONNECTORS Copulatius - La conjuncié ino canvia a ¢ encara que la paraula segiient comence per j Disjuntius ~ La conjuncié o no canvia a u encara que la paraula segiient comence per 0. Adversatius - La locucié no obstant va sempre acompanyada del demostratiu aixd o de la circumstancia a qué faga referéncia (No obstant e/ mal oratge, eixirem a sopar). - ‘Pel contrari és.un cale, cal usar per contra 0 al contrari. Causais ~ Les conjuncions puix, puix que, car, sén formes arcaiques propies de registres molt formals. - Ena locucié com que és incorrecte ometre la conjuncié que. Ex. Com que no estudia prou, no aprova. = La traduccié del mot castella pues amb valor causal és perqué en estandard. - *Degut a és un calc del castella; cal substituir-la per a causa de, per rad de, ardcies a, per culpa de, etc. Ex. L'excursié es va anul lar a causa de /a pluja. Consecutius - La conjuncié dones, té sempre un valor consecutiv, mai causal. Condicionals - Posat que és una conjuncié condicional, no causal: Posat que decidirem anar de viatge, t'ho comunicariem. - Enecas que no porta preposicié de (a diferéncia del castella). Ex.: En cas que pregunte, no li contestes. = S6n caics del castella els connectors *cas que, “amb tal que, “sempre i quan, *a ng ser que. Equivaléncies possibles: en cas que, sempre que, amb la condicié - Sén cales del castella les construccions “com + subjuntiu i*de + infinitiv amb valor condicional. Ex. De haberlo sabido, no habria ido | Si ho haguera sabut, no hauria anat. Como vuelvas a hablarme asi... / Si tones a parlar-me aixl... Concessius - Sén cales del castella les construccions *per molt que, “aixi + subjuntiv. Ex. Por mucho que lo intentes... / Per més que ho intentes.... Asi reviente, no reconocera que esta equivocada/ Encara que rebenle, no reconeixera que esta equivocada.