Tu, calla!: Sobre el dret a la llibertat d'expressió i de manifestació

Tu, calla!

Sobre el dret a la llibertat

d’expressió i manifestació

ciclogènesi 14 | RAIG VERD

Primera edició: novembre 2018

Tu, calla!

3.0 (by-nc-nd) 2018 by

http://creativecommons.org/licenses/by-nc-nd/3.0/es/

Laura Huerga i Blanca Busquets

3.0 (by-nc-nd) d’aquesta edició, Raig Verd Editorial

Disseny de la coberta: Tono Cristòfol

Fotografia de la coberta: Gettyimages, 2018 © Pierre-Philippe Marcou

Editor: Víctor Sabaté

Correctora: Xantal Aubareda

Producció editorial: Marta Castell

Composició ePub: Pablo Barrio

Publicat per Raig Verd Editorial

Gran Via de les Corts Catalanes 514, 1r 7a, Barcelona 08015

www.raigverdeditorial.cat

RaigVerd

ISBN ePub: 978-84-16689-83-5

BIC: J, JPRB, JPVH, JPVH1, JPVH2, JFMD, JPWF

Raig Verd editorial forma part de l’Associació d’editorials independents

Un cop llegit el llibre, si no el vols conservar, el pots deixar a l’abast d’altres, passar-lo a un company de feina o un amic a qui pugui interessar. En el cas de voler llençar-lo (cosa impensable), fes-ho al contenidor blau de reciclatge de paper.

L’editorial expressa el dret del lector a la reproducció total o parcial d’aquesta obra per a ús personal.

Tu, calla!

Sobre el dret a la llibertat d’expressió i manifestació

Laura Huerga i Blanca Busquets

Una anàlisi i una reflexió sobre la censura, la repressió de la dissidència i la criminalització de la protesta i de la pobresa.

Índex

Origen

Drets i lleis

Introducció

Llei mordassa

Reforma del Codi Penal

Casos

Per la llei mordassa

Per altres lleis

Reaccions

Conseqüències

Criminalització de la protesta

Criminalització de la pobresa

Autocensura

Servitud d’informació

Conclusions

Futura reforma de la llei

Censura i opinió pública

Agraïments

Annex

Bibliografia

Duc un vestit antic de seda forta

que, de tant dur-lo, m’ha emmotllat la pell.

El gest més ferm queda travat per ell

i el crit més viu fa so de fulla morta.

Em cansa forcejar en la lluita vana

de retrobar el mot just, l’acord real.

El vestit vell m’estreny fins a fer mal

i tremolo del fred que m’encomana.

Enyoro la nuesa beneïda

que em deixava indefensa en el neguit,

quan tot podia ser viscut i dit

al compàs jove que no té cap mida.

Sota la pell del meu antic robatge

sóc viva, malgrat tot, i sóc rebel,

i amb els que lluiten forjo el mateix cel

de llibertat, des del meu esclavatge.

Joana Raspall

El vell vestit

Origen

Si no creiem en la llibertat d’expressió per a aquells que menyspreem, no hi creiem en absolut.

Noam Chomsky

L’origen d’aquest llibre és el context d’involució en matèria de drets civils i socials que estem vivint. Tenint en compte el creixement que estem presenciant de notícies relacionades amb la censura i la repressió a través de sancions i penes, ens preocupa l’exercici dels drets a la llibertat d’expressió i la llibertat de manifestació.

En un moment d’acumulació d’injustícies i desprotecció dels ciutadans com a conseqüència de les polítiques que s’apliquen arreu —habitatge, sanitat, educació, reforma laboral, etc.—, vam percebre un augment d’encausats i multats exercint el dret a la llibertat d’expressió i el dret a la llibertat de manifestació. A més, entre el caos informatiu dels últims mesos —veritats, mitges veritats i mentides—, segueixen assaltant-nos quasi diàriament titulars sobre imputacions i sancions relacionades, directament o encoberta, amb les limitacions cada cop més flagrants de l’exercici d’aquest dret, la llibertat d’expressió.

Aquesta és la llavor del projecte: la preocupació pel creixement de la censura emparada legalment i la voluntat d’explicar el perquè i el com d’aquest creixement. Podria semblar que l’origen de l’augment de la censura es trobi en la creació i aplicació de la llei mordassa l’any 2015, però en realitat aquesta només ha sigut la catalitzadora d’unes polítiques que es venien aplicant de fa temps i que necessitaven unes eines de repressió més específiques i eficaces.

A més, en començar el nostre procés de documentació dels casos relacionats amb la llibertat de manifestació i d’expressió, es va fer obvi ràpidament que el problema tenia un abast molt més important. Les conseqüències anaven més enllà de la censura —com l’autocensura i els delictes no comesos—, es confonien i s’esborraven les fronteres entre les imputacions per delictes d’incitació a l’odi i enaltiment del terrorisme i les sancions a través de la llei mordassa —o, si voleu el seu nom real i més aviat irònic, Ley Orgánica de protección de la seguridad ciudadana. Els casos tipificats eren molt diferents entre si, uns anaven per la via penal, els altres per l’administrativa. Uns eren delictes molt greus relacionats amb el terrorisme o la incitació a l’odi, els altres podien arribar a ser només una diferència d’opinions amb un policia. Però tots els casos tenien trets comuns: la interpretació distorsionada de la llei, la discrecionalitat i impunitat policials, i la voluntat d’eliminar les opinions molestes o qualsevol tipus de dissidència vers el poder establert.

Així va sorgir la necessitat d’ampliar mires, canviar de perspectiva i passar d’una visió concreta —la censura— a una de més complexa —l’aplicació de les lleis— per aclarir les confusions entre les diverses lleis i els seus usos, condemnar la deriva autoritària i incloure els elements de criminalització de la pobresa, de limitació i criminalització de la protesta, de bloqueig de la llibertat d’informació i d’ideologització dels sistemes sancionadors i penals.

En aquest llibre us proposem que us endinseu en un camí que comença per la comprensió dels drets que hauríem de tenir i per comprovar si estan protegits o no per les lleis de l’Estat espanyol. Analitzarem en diversos punts els perills associats a la llei mordassa i a la reforma del Codi Penal que la va acompanyar. En l’àmbit de la censura i la repressió, veurem com no només la llei mordassa ens ha afectat mitjançant l’eliminació de la presumpció d’innocència, sino que la vaguetat i les reinterpretacions interessades de les lleis han suposat un canvi radical en l’aplicació de les penes. Repassarem alguns casos representatius per donar visibilitat a les injustícies que es cometen en nom de la llei i com han afectat els encausats, però ens centrarem també en la necessitat de reaccionar contra aquestes injustícies explicant què s’està fent per lluitar-hi en contra. Per acabar, explicarem les possibles conseqüències de tot el que hem exposat i us oferirem les nostres conclusions personals, que esperem us inspirin a extreure les vostres.

Desitgem que aquest llibre us sigui profitós en molts sentits. Tant si no sabeu res del tema, com si ja en sabeu alguna cosa. Posar tota aquest informació junta, analitzar-la i reflexionar-hi no ha estat gens fàcil però creiem que pot ser interessant per considerar la situació actual de les nostres llibertats i com ampliar-les. En qualsevol cas, d’un pensament se’n deriva un altre, i entre tots, segur que serem capaços d’imaginar com millorar el nostre entorn i de tirar-ho endavant.

Drets i lleis

—Però si intenteu tornar, us topareu amb la justícia!

Estava dret i inclinat sobre la taula, bramant directament a la cara d’en Bedap. En Bedap va alçar la mirada i li va dir:

—No vols dir justícia, vols dir càstig. Et penses que són la mateixa cosa?

Ursula K. Le Guin, Els desposseïts

INTRODUCCIÓ

La democràcia és una forma d’organització social on el poder resideix en la totalitat dels seus membres, fent que la presa de decisions sigui col·lectiva. Per tal que aquesta presa de decisions sigui col·lectiva, l’expressió i manifestació de les opinions ha de poder ser lliure i el mateix Estat, representant d’aquests ciutadans, ha de garantir la llibertat d’aquesta expressió.

Al final del llibre adjuntem la Declaració Universal dels Drets Humans de la ONU i de la UE, on estan acordats el drets que hem de poder exercir. Us animem a fer-hi una ullada, i us adonareu que algunes de les pràctiques criminalitzadores que estem vivint actualment entren en contradicció directa amb allò que es vol protegir amb aquests documents. Aquestes cartes no presenten drets interpretables o vagues, ni frases difuses que permetin reinterpretacions o segones lectures. Fins i tot la pròpia Constitució Espanyola defensa els drets que la seva Justícia està atacant. No obstant això, les lleis que denunciem sí que són interpretables i posen en qüestió la supervivència de les llibertats assolides al nostre país.

Quan consulteu els documents veureu que hi ha algunes diferències evidents, sobretot en la forma i en alguns dels punts que suposen excepcions, entre les cartes de drets humans i la Constitució Espanyola, però en cap cas es pot negar que tots ells garanteixen —o pretenen garantir— els drets de llibertat d’expressió i manifestació. I, si aquests han d’estar garantits, com és que les nostres lleis els vulneren?

Els drets fonamentals s’articulen a través de les lleis, el conjunt de normes jurídiques que tenen com a objectiu ordenar la societat. Els representants del poble proposen i defineixen el conjunt de lleis mitjançant les cambres legislatives corresponents. En una democràcia plena, les lleis serveixen per protegir els ciutadans i regular els diferents aspectes de la vida en comunitat, i haurien de respectar i garantir l’exercici dels drets humans fonamentals.

En el cas d’Espanya, però, existeixen diverses lleis que amparen la censura, la criminalització de la protesta i de la pobresa i que, per tant, en comptes de garantir l’exercici d’alguns d’aquests drets fonamentals, afavoreixen la seva repressió. Les lleis que, d’una forma més evident, estableixen un biaix repressor que coarta les nostres llibertats i que destrueix la definició de democràcia en aquests supòsits són la Ley Orgánica de protección de la seguridad ciudadana i, principalment, els articles referents a terrorisme i a odi del Codi Penal reformat l’any 2015, però també els de desobediència, calúmnies i injúries. Tant la llei mordassa com la reforma del Codi Penal es van tramitar i van ser aprovades conjuntament i van entrar en vigor el mateix dia, l’1 de juliol del 2015.

Context

La Ley Orgánica de protección de la seguridad ciudadana, la llei mordassa, no és només una llei, és més aviat un arsenal quasi infinit d’armes polítiques antisocials, neoliberals i autoritàries concebut per delimitar una llibertat que l’Estat veu amenaçadora. En un moment històric sense enemic ideològic punible per suport popular —per la desaparició d’ETA— i combinada amb una reforma del Codi Penal que afavoreix el mal ús dels delictes d’incitació a l’odi i d’enaltiment del terrorisme, la llei mordassa s’ha convertit en la instrumentalització de la por, la por posada al servei del poder i d’una ideologia concreta, hereva del franquisme i pertanyent a les estructures d’Estat. La qüestió de la desaparició d’ETA és important perquè l’Estat ha utilitzat les reformes penals derivades de la lluita antiterrorista per reprimir la desobediència civil.

S’ha de tenir en compte en quin marc s’aprova la llei mordassa el 2015. Com diu Alejandro Torrús, des de l’any 2011 l’Estat s’ha enfrontat a tres fenòmens: el 15M, Podemos i el sobiranisme català.

El Estado español ha hecho frente desde 2011 a tres fenómenos que han intentado romper el candado del 78: el 15-M, Podemos y el soberanismo catalán. La respuesta ha sido la cerrazón, más Código Penal y, sobre todo, el señalamiento del diferente como disidente. La consigna es clara: o el régimen del 78 o el caos. Si no estás con nosotros, eres el enemigo. Si no concibes el Gobierno, la economía o la nación española como nosotros, eres separatista, golpista, antiespañol, bolivariano, y, probablemente, simpatizante de ETA.1

A més d’un augment de la pressió policial sobre els moviments d’esquerra, aquests tres fenòmens se sumen a una sèrie de protestes o reivindicacions: des del moviment antifeixista o el moviment de la Plataforma de Afectados por la Hipoteca (PAH) i les protestes pel soterrament de l’AVE a Múrcia, passant per les manifestacions feministes, les reivindicacions socials a favor de l’educació o la sanitat, fins a qualsevol resposta o queixa relacionada amb la crisi econòmica que ens ofega.

En tots aquests moviments, el sistema ha trobat que pot justificar amb interpretacions i usos dubtosos qualsevol ús de lleis que no van ser creades per aquests casos. Davant la protesta, el rebuig social i les exigències de canvi, l’Estat té dues opcions: prendre consciència que el context ha canviat i legislar per al poble, o reforçar les defenses i protegir-se amb una legislació encara més repressiva. L’estat espanyol ha optat per la segona via. Demostrant una gran manca de cultura política i de maduresa democràtica, els mecanismes que s’han triat per lluitar contra aquests moviments fonamentalment reivindicatius han estat l’enduriment del Codi Penal, la divisió social marcant l’altre com a «dissident destructor» i el bastiment d’una llei trampa que es fa servir contra el ciutadà —i no per protegir el ciutadà com diu el seu nom oficial—, la llei mordassa.

La llei mordassa es fonamenta en la llei Corcuera del 1992 —Ley Orgánica 1/1992 sobre Protección de la Seguridad Ciudadana o llei de la puntada a la porta—, que facultava a les forces de l’ordre a entrar en una propietat privada en la que se sospités que podia estar cometent-se un delicte, sense necessitat d’ordre o autorització judicial. Aquesta disposició va ser declarada com inconstitucional l’any 1993 i va ser anul·lada.

El 2008, com a conseqüència de la crisi, comencen a activar-se els moviments socials i el 2009 la coneguda com a llei Sinde provoca una efervescència sense precedents a la xarxa. El carrer, real i virtual, bullia i tota aquesta capacitat de mobilització esclata el 2011 amb el 15M. El moviment assoleix la màxima expressió en forma de reivindicacions, acampades i manifestacions. És llavors que comencem a sentir veus, entre elles la d’Esperanza Aguirre: «Tras los indignados, los camorristas y pendencieros —que