«El català pateix, des de fa temps, allò que els sociolingüistes han anomenat estrès demolingüístic; una situació sociodemogràfica particular dins un context fortament desfavorable pel que fa al reconeixement de la llengua i als drets d’usos, amb imposicions contínues d’altres llengües i pressions normatives fortament contràries a l’ús del català. La història, els moviments demogràfics i els dèficits de reconeixement i de drets impacten en la salut de la llengua en cada territori. El català és entre totes les llengües europees de dimensions i vitalitat semblants la més desprotegida, la menys reconeguda. No és pas d’estranyar que, dins d’aquest context, una vegada més, tot i les dimensions reduïdes de la comunitat i la situació desfavorable dels territoris del voltant, el Principat d’Andorra, únic territori amb polítiques clarament favorables, encapçali la millor posició de la salut de la llengua per aquest 2015, amb una millora substancial els darrers anys en el coneixement i usos del català».

La lloança de la salut del català a Andorra és de l’Observatori de la Llengua Catalana que ha difós, durant el mes de novembre, el 9è Informe sobre la situació de la llengua catalana (2015), un treball supervisat per l’ONG Plataforma per la llengua i Òmnium. Sobre la situació i evolució sociolingüística a Andorra, l’informe, amb dades analitzades entre el 2009 i el 2014, detalla que «els catalanoparlants inicials (27,2%) són un grup sociolingüístic de volum similar ja al dels castellanoparlants inicials (29,3%), si bé el quinquenni anterior [2004-2009] els castellanoparlants eren un grup força més gran. Els qui tenen el català i una altra llengua com a inicials (normalment el castellà) són un grup nodrit del 12,5% de la població. Els lusòfons [parlants de portuguès] han estabilitzat els seus efectius en el 16,4% de la població, i els francòfons continuen sent el quart grup sociolingüístic del país (6,1%). Els parlants d’altres llengües, o altres combinacions de llengües, agrupen el 8,4% de la població, bona part d’ells combinant el castellà amb altres llengües".

Durant les dues dècades en què es compta amb informació demolingüística a Andorra, el grup catalanoparlant havia anat reduint el seu espai proporcional en la societat andorrana, tot i que el volum en nombres absoluts era estable des de 1999, amb una xifra que rondava els 17.000 catalanoparlants inicials. En l’enquesta de 2014, per primera vegada s’ha aturat aquest decreixement proporcional, i s’ha incrementat la presència del català, encara que de forma moderada. Durant aquest últim quinquenni els dos canvis més rellevants que s’han produït ha estat que el volum dels castellanoparlants inicials s’ha reduït considerablement (en 8,6 punts), i que els bilingües inicials s’han duplicat. Els lusòfons i parlants inicials d’altres llengües i combinacions han tendit a mantenir els seus volums, i els francòfons s’han reduït.

Les dades revelen que, tot i els importants canvis demogràfics que ha sofert Andorra en l’últim quinquenni estudiat, la xifra de catalanoparlants inicials s’ha mantingut en 17.799 efectius com en els últims 15 anys, i que els canvis de les proporcions tenen més a veure amb el canvi demogràfic que no pas a canvis en la composició sociolingüística del país, sempre segons l’informe.

En relació amb la transmissió lingüística intergeneracional, Andorra és, juntament amb Catalunya, un dels dos territoris de llengua catalana amb nivells superiors d’atracció de nous parlants per la via familiar.

L’informe es pot descarregar a: www.plataforma-llengua.cat/que-fem/estudis-i-publicacions/179.