Experts determinen que fer vacances beneficia l’empresa

Quadrar les vacances dels treballadors acostuma a ser un croquis, i en els pitjors dels casos un maldecap per a una empresa. Aquest període de desconnexió, però, té també nombrosos beneficis per a la companyia. «Les vacances són crucials per al treballador perquè permeten un descans necessari de la rutina i l’estrès que provoca la feina», explica Enrique Baleriola, professor dels Estudis de Psicologia i Ciències de l’Educació de la Universitat Oberta de Catalunya (UOC).

Segons Baleriola, desconnectar té beneficis tant mentals com físics independentment de la feina que es tingui. Físicament hi ha una reducció de l’estrès, amb una baixada del cortisol, millora el son i, per tant, l’atenció, la concentració i les relacions en cas que es treballi de cara al públic un cop es torna a la feina. Mentalment es redueixen els símptomes que provoquen el conegut com a burnout (síndrome del treballador cremat), millora l’estat d’ànim i augmenta la creativitat i el benestar emocional perquè hi ha un enfortiment de les relacions socials i familiars. «Tot plegat farà que quan es torni de vacances augmenti la producció i la creativitat laboral i s’enforteixin les relacions i l’ambient de treball», deixa clar el professor de la UOC.

Davant d’aquests beneficis, afegeix, l’empresa ha de fomentar les vacances i incentivar que tota la plantilla desconnecti, deixant clar com seran i com es garantirà la desconnexió digital. «Les vacances no són un luxe que les companyies regalin als treballadors, sinó que és una necessitat per al benestar físic i mental que repercutirà positivament en l’empresa», afegeix el professor de la UOC.

Dies de vacances necessaris

El primer que s’ha de deixar clar, segons Baleriola, és que no hi ha una única resposta, ja que dependrà de la persona, el sector en el qual treballi, la seva responsabilitat dins l’empresa i el context. «No és el mateix viure en una ciutat on fa molta calor que en un poble de muntanya on les temperatures són més agradables», exemplifica.

Ara bé, per Baleriola el mínim haurien de ser entre 10 dies i dues setmanes perquè els efectes de les vacances siguin realment efectius. «És molt difícil desconnectar de la feina i connectar amb el descans d’un dia per l’altre; per tant, cal ajustar les nostres expectatives per no frustrar-nos». Durant els primers quatre o cinc dies, afegeix el professor de la UOC, moltes persones encara estan en procés de desconnexió, de sortir de la rutina, de no despertar-se a les set sense despertador. «Passa el mateix amb la reducció de les hormones de l’estrès i el cansament mental acumulat», detalla. Ara bé, Baleriola també destaca que hi ha treballadors, els que menys, que aconsegueixen fer una desconnexió de cop, però això també té els seus desavantatges, com ara que «descansar de cop els generi estrès».

Per altra banda, el president del Col·legi de la Piscologia de Girona, Àngel Guirado, matisa que el més important per poder desconnectar i que les vacances siguin efectives és canviar d’aires. «El nombre de dies és molt relatiu, depèn molt de cadascú, però si ens quedem al mateix lloc on residim serà molt difícil gaudir-ne; és important canviar encara que no sigui gaire lluny i també ajuda que siguin entorns naturals». Si es gaudeixen bé les vacances i es desconnecta, «a vegades poden passar només tres o quatre dies i es té la sensació que n’han passat més i que s’ha descansat bé». 

En referència als dies, es remet a estudis que fixen un topall en els 21 dies aproximadament. «Inconscientment, a partir de les tres setmanes ja es pensa altre cop en la feina i la tornada a la rutina, com si el cos ja hagués descansat prou», concreta. 

Per què costa tant desconnectar?

«Vivim en una cultura de la disponibilitat constant en què es dona per fet que hem d’estar atents a la feina i al correu electrònic totes les hores del dia tots els dies de la setmana; això provoca culpa i ansietat a l’hora de desconnectar», apunta el professor de la UOC. També acostuma a ser difícil, afegeix, perquè la càrrega de treball sol ser molt elevada i literalment no s’ha pogut deixar tota la feina enllestida abans de les vacances. «El perfeccionisme i el no saber delegar són altres factors que també intervenen a l’hora de fer el canvi de xip». Per aconseguir-ho, recomana el professor de la UOC, cal fer una planificació de les últimes setmanes de treball i que els últims quatre o cinc dies abans de començar vacances es deixin per fer tasques més mecàniques.

Tot i aquesta cultura de la disponibilitat, el professor col·laborador dels Estudis d’Economia i Empresa de la UOC, Manel Fernández Jaria, recorda que durant les vacances el treballador té el dret de no contestar missatges, trucades o qualsevol altra comunicació de l’empresa per la llei de la desconnexió digital. 

Subscriu-te per seguir llegint