Com serà la selectivitat l'any que ve: un nou model d'examen, que no permetrà descartar temari

El Consell de Ministres ha aprovat aquest dimarts el reial decret que regularà a partir d'ara la prova d'accés a la universitat. El nou model de selectivitat tindrà un únic model d'examen per a cada matèria, tot i que els alumnes podran triar entre diferents preguntes. 

A més, hi haurà unes característiques bàsiques i uns criteris de correcció mínims comuns per a tot el territori.

L'agost de l'any passat, el govern espanyol va ajornar fins al juny del 2025 la nova selectivitat perquè estava en funcions. Segons el ministeri, un altre motiu per a l'ajornament era "la petició de les instàncies universitàries d'un any de moratòria" i la voluntat de rebaixar la incertesa de docents, alumnes i famílies.

La llei educativa actual (LOMLOE) dictamina un canvi en la selectivitat. La fa més competencial i menys memorística, cosa que s'ha començat a introduir aquest any.
 

El nou model de les PAU 

El ministeri ha treballat amb les comunitats autònomes, els docents i les universitats per dissenyar conjuntament aquesta prova, que avaluarà les competències específiques associades a cada matèria. 

Els estudiants que es presentin a la selectivitat el juny que ve trobaran els canvis en el model d'exàmens. D'entrada no hi haurà dues opcions per escollir. Hi haurà un únic model d'exercici per a cada matèria, per evitar que els alumnes estudiïn només una part del temari, segons el ministeri. Ara bé, dins de l'exercici sí que es podrà triar entre diverses preguntes o tasques.

Així que els exàmens tindran aquestes característiques:

► Un únic model

► Hi haurà tres tipus de respostes possibles: algunes preguntes requeriran respostes tancades --una única resposta vàlida--; hi haurà preguntes amb resposta breu i també preguntes obertes. Les dues últimes valdran com a mínim un 70% de la nota.

► Per resoldre l'exercici, l'alumne haurà de relacionar els seus coneixements i demostrar pensament crític, capacitat de reflexió i maduresa. 

Fins a quatre matèries per apujar nota

L'estructura de les PAU es manté intacta. Hi haurà 5 proves obligatòries i una matèria específica segons el batxillerat cursat. Aquesta és la fase general, que ha de fer tothom. El resultat de totes aquestes proves és sobre 10.

Els alumnes que aprovin el batxillerat i es presentin a la prova l'any vinent s'examinaran de llengua i literatura espanyola, de llengua estrangera, d'història d'Espanya o d'història de la filosofia --com ja ha passat en les proves d'enguany-- i de la matèria específica.

En el cas de Catalunya, els alumnes s'examinaran també de llengua catalana i literatura.

A més, els qui vulguin apujar la nota d'admissió (fins a 14) podran examinar-se voluntàriament de fins a quatre matèries més --i no tres, com fins ara.

Podran triar entre les assignatures de modalitat, cursades o no, i la matèria comuna que no hagin fet en la fase d'accés (història d'Espanya o història de la filosofia). En cas que facin la quarta, haurà de ser una segona llengua estrangera, com l'anglès o l'alemany.

Cada prova tindrà una durada de 90 minuts, amb mitja hora de pausa entre exàmens. Els alumnes amb necessitats especials de suport educatiu tindran dret a més temps per fer cada prova. 

A banda de calculadora, els alumnes també podran portar diccionaris, formularis o taules a l'examen.

Criteris comuns per avaluar l'alumne

Per a cada exercici hi haurà uns criteris objectius de correcció, així com un mateix procediment de revisió en tot el territori. Una novetat important és que es valorarà:

► La coherència, la cohesió i la correcció gramatical, lèxica i ortogràfica dels textos, així com la presentació. Des d'ara comptarà almenys el 10% de la qualificació de cada pregunta.

► Que la resposta s'adeqüi al que demana l'enunciat.

No hi ha canvis en les qualificacions. Cada examen es qualificarà amb una nota de 0 a 10 punts, amb dues xifres decimals. No hi ha nota mínima per exercici. La nota final de la prova d'accés es calcularà fent la mitjana aritmètica de cadascun dels exercicis i la nota mínima serà un 4.

La nota d'accés a la universitat surt de sumar el 60% de la nota mitjana del batxillerat i el 40% de la nota obtinguda en la fase general de la prova d'accés (amb cinc matèries). El resultat ha de ser com a mínim un 5.

Per tal d'apujar nota, també s'hi poden sumar les qualificacions ponderades de les matèries que determini cada universitat. L'alumne seleccionarà les dues en què hagi tret més bona nota. 
 

Sense lectures obligatòries comunes

Una altra de les novetats de la nova selectivitat és no hi haurà lectures obligatòries comunes a les proves de català i castellà. Els alumnes ja no s'hauran de llegir uns llibres concrets durant el batxillerat, sinó que cada centre triarà els seus.

Com que l'objectiu és que les PAU siguin més competencials, les preguntes de la selectivitat estaran basades en fragments que no necessàriament s'hauran llegit els alumnes, però que serviran per avaluar el seu judici crític, la comprensió lectora i els coneixements literaris.