El "ressorgir" d'un poblat.
El 1974, l'arqueòleg Emili Junyent impartia un curs a Tarragona. Un dia se li va presentar un jove d'Arbeca que feia la mili a les comarques tarragonines amb una capsa de sabates. "He trobat això en una finca que tenim al poble i m'ha semblat que podria ser ceràmica antiga". I tant, si ho era! Junyent va tenir clar a l'instant que aquells fragments eren ceràmica ibèrica. Eren l'indici inequívoc que sota el camp d'alfals d'aquell noi hi havia un jaciment arqueològic. Però en aquells moments no hi havia recursos per intervenir. L'atzar, però, portaria a l'arqueòleg fins a Lleida poc després. No s'havia oblidat d'aquella capsa de sabates, però encara van haver de passar deu anys abans que pogués plantar-se a Arbeca per fer una primera cala. "De seguida va ser evident que sota els nostres peus teníem un jaciment important", assegura. Però d'aquí a imaginar-se que estava a punt de fer emergir una fortalesa ibèrica considerada única a Europa hi ha un abisme.
El 2007 es va fer el salt definitiu: dues potents màquines giratòries, una retroexcavadora i cinc camions van retirar terra del jaciment durant un mes i mig sota la mirada vigilant dels arqueòlegs. I es va obrar el miracle. Des de llavors, centenars d'estudiants d'arqueologia de tot Europa volen aportar el seu granet de sorra a dissipar algunes de les incògnites que planen sobre l'enigmàtica societat ibèrica.
Des de fa anys, centenars d'estudiants d'arqueologia de tot Europa volen aportar el seu granet de sorra a dissipar algunes de les incògnites que planen sobre l'enigmàtica societat ibèrica