Jean-Luc Mandaba
Jean-Luc Mandaba (15 August 1943 – 22 October 2000) was Prime Minister of the Central African Republic from 25 October 1993 to 12 April 1995 under President Ange-Félix Patassé.
Mandaba served as Minister of Health before becoming Prime Minister. He was forced to resign as Prime Minister in 1995 to preempt a threatened vote of no-confidence in the government following accusations of corruption and incompetence. After the second army mutiny of 1996, he and Jean Serge Ouafio set up the 'Karako' militia forces, which Patassé then brought into the military to balance the predominance of southern Yakoma in the armed forces inherited from the Kolingba era.
After attending a dinner to celebrate the first anniversary of Patassé's second term on 21 October 2000, Mandaba suddenly felt sick and died at home of a heart attack. His family claimed that Mandaba was in fact poisoned at the dinner party, as he supposedly was thought to be planning a coup to overthrow Patassé. Their suspicion was strongly supported when his 31-year-old son Hervé died under similar circumstances a few weeks later.
Podcasts:
-
by Els Amics De Les Arts
Jean-luc
by: Els Amics De Les ArtsEns vam retrobar una nit d'estiu en un cicle especial de cinema francès a la fresca.
El meu plan era tornar aviat però al final tot es va anar allargant i els dos vam decidir sortir de gresca.
Se'ns va fer tard.
Va dir: "No agafis pas el cotxe. Si vols et pots quedar, que al pis hi tinc quarto exprés per convidats".
"Et deixo aquí sobre un cobrellit perquè ara no però després fot rasca, ja veuràs.
Si tens gana o vols aigua tu mateix pots fer com si fossis a casa".
La manera com va dir bona nit i va picar l'ullet era fàcilment mal interpetable.
Vaig augurar una nit per a la posteritat, fer un cim, fer un vuit mil, fer quelcom difícilment igualable.
Però allà no passava res, només aquell silenci trencat pel meu somier.
Potser no era el seu tipus, millor que no fes res.
I en una paret al fons imprès en blanc i negre hi havia un pòster d'en Godard.
Potser ell em podria dir-me perquè em ballava el cap.
Ai Jean-Luc!, ai Jean-Luc!, vull entendre-ho però no puc.
Ell va dir que en casos com aquests no es tracta de ser més guapo o més lleig sinó d'estar convençut de fer-ho.
Jo vaig dir-li: "Ja, però si ara hi vaig i ella no vol després què? Després tot això acaba siguent un rotllo patatero".
Em va convidar a fumar i en un plano-seqüència una frase magistral "Una dona és una dona. No et preocupis, tant se val".
L'endemà vam esmorzar, ni tan sols vaig mirar-la i a l'hora de marxar ella em va fer un petó que encara no sé interpretar.