Ciencias De Comunicacion

APUNTS TEORIES DE LA COMUNICACIÓ SEGON PARCIAL Procediment que es segueix per estudiar els usos i gratificacions. Es una teoria que s'estudia per mitjà de mètodes molt quantitatius, amb enquestes, test i dintre d'aquetes posen una escala de mesures. S'investiguen de dues formes diferents:-De les necessitats als continguts: Investigar les necessitats del públic a través de les enquestes i després veure quins són els consums mediàtics que tenen aquest públic. Es connecten necessitats amb usos de mitjans-Dels continguts a les necessitats: s'analitzen els continguts i es dedueixen quines poden ser les necessitats que poden satisfer aquells continguts. Després es pregunta al públic (triat de manera aleatòria). S'utilitza l'Escala de Likert → Mecanisme metodològic utilitza per investigar usos i gratificacions. Ex. raons per veure la TV (primera columna amb les afirmacions i les altres columnes són de valoració de molt d'acord a molt en desacord). 1.CRÍTIQUES A LA TEORIA DELS USOS I GRATIFICACIONS-Els mitjans de comunicació creen les necessitats que després satisfan. Aquestes necessitats son resultants de la comunicació mediàtica.-Mauro Wolf: la teoria té un problema perquè intenta explicar funcionalitats sistèmiques (conjunt del sistema) a partir d'observacions psicològiques molt particulars (a partir de les enquestes que s'apliquen a individus amb situacions psicològiques molt precises) i les aplica per tota la societat. Per tant, és un mètode qüestionable. Connectar aquesta actitud particular amb un conducte general de las societat és molt arriscat.

SIMBOLISME: ​ ​ tret fonamental de la condició humana. És el que ens fa ser éssers humans i ens distingeix dels animals → Comunicació simbòlica (comunicació per símbols) Ens diferenciem perquè utilitzem el llenguatge, el qual és un símbol. Encara que estigui demostrat que els animals utilitzin una sèrie de conductes per comunicar-se entre ells, no parlen cap idioma ni transcendeixen aquí i ara, és possible una comunicació en el temps d'un cap a molts i a la inversa. L'home en el seu moment, va deixar de ser animal quan va abandonar la dominació de l'instint. Responent a la pregunta, el tret que distingeix l'ésser humà dels animals és la capacitat per representar simbòlicament el món. El ​ simbolisme és el ciment que uneix la societat, entès com la capacitat d'actuar a partir de significats no materials. De fet, la significativitat és el factor més important de les relacions personals. George Herbert Mead reflexiona aquesta qüestió a més d'estudiar com es produeix el pas de la comunicació local a una simbologia que transcendeix en espai-temps i el procés de maduració de l'ésser humà. I és que la inhabilitat d'un nadó iguala a un animal ja que només saben guiar-se pels seus instints. Hi ha un punt però, en què el nadó comença a interioritzar tots els recursos i simbolismes que més tard posarà en pràctica i fixarà la seva identitat social en un futur, anomenat procés de socialització. La interacció meditada simbòlicament és clau per entendre la condició humana i la conducta social. Per distingir el que és una simple conducta animal instintiva del que és una conducta social. Pot provocar manca d'entesa entre diverses comunitats amb simbolismes diferents. La ​ comunicació simbòlica de l'ésser humà és la que fa que es constitueixin les societats i comunitats i es construeixin les institucions, les estructures socials.

Este artículo aborda el comportamiento de la población magrebí inmigrada en Cataluña ante la oferta mediática y cultural disponible, a partir del análisis de los datos estadísticos del Barómetro de la Comunicación y la Cultura (FUNDACC) y de un trabajo cualitativo propio basado en entrevistas en profundidad. Éste es un estudio financiado por la Generalitat de Cataluña, cuya principal conclusión indica que la participación de este colectivo en el entorno comunicativo, intelectual y artístico es muy escasa; aunque también se observa que, en caso de producirse, el interés por los productos procedentes del nuevo entorno de convivencia es muy significativo.

Las radios generalistas, públicas y privadas, emiten productos de carácter informativo y de divulgación que abordan el tema de la salud. El artículo muestra, de forma resumida, los resultados de una investigación sobre la difusión y el tratamiento radiofónicos de estos contenidos. La información sobre temas de salud incide de forma directa en la vida cotidiana de la ciudadanía y, por este motivo, las emisoras tienen
que diseñar políticas responsables de actuación para promover hábitos y pautas de comportamiento saludables