Albania

Coordinadas: 41°N 20°E / 41°N 20°E41; 20

Custu artìculu de geografia est unu abotzu. Lu podes modificare e lu fàghere mannu e bellu. Agiuda·nos!

S'Albania (in albanesu Shqipëria, chi bolit nàrrere "Paesi de is Àquilas") est unu istadu de sa penìsola de sos Balcànos. Sa capitale sua est Tirana.

Cunfinat a setentrione cun su Montinieddu, a oriente cun su Kosovo e sa Matzedònia de su Norte, a meridione cun sa Grèghia e a otzidente tenit su Mare Adriàticu.

Tenet istèrrida de 28.748 km2 e populatzioni de unus 2.886.026 bividores (2016).

Istòria

Pustis de unu perìodu de indipendèntzia cun sos Illìrios, sa regione de s'atuale Albania est istadu conchistada dae s'Imperu Romanu. Dae custu momentu no at prus tentu indipendèntzia fintzas a su 1912 candu est nàschida sa Repùblica de Albania de su chi fiat s'Imperu Otomanu. In casi duamilla annos, sa regione est istadu dominada dae sos romanos, sos bizantinos e sos turcos.

Cun su declinu de s'Imperu Ottumanu, s'Albania est diventada indipendente comente Repùblica ma sùbitu pustis su generale Ahmet Zogu s'est dichiaradu rei e arit trasformadu sa repùblica in unu regnu.

S'indipendèntzia albanesa est durada pro pagu tempus, poita in su 1924 s'Itàlia fascista arit dichiarau su protetorau in pitz'e sa pitica repùblica balcànica (chi fiat de facto un'ocupatzione) e in sa segunda gherra mundiale (1939) d'arit ocupada cumpletamente.

Pustis de sa segunda gherra mundiale, s'Albania est diventada una Repùblica Sotzialista de imprenta soviètica, peroe nch'est essida dae su Patu de Barsàvia in su 1961 no cumpartzende sa lìnia contraistalinista de s'Unione Soviètiga, e posteriormente s'est acurtziada de sa politica Tzinèsa. Su rezìmene comunista fiat meda tostu: sa pobuladura fiat privada de sas liberdades prus elementales, sena perunu deretu de ispressare sas opiniones suas, botare e biazare. Sa currespondèntzia cun logu istranzu fiat rigurosamente proibida, e finas s'interna fiat sutaposta a cuntrollos rìzidos, non b'aiat nemancu cassitas de sos curreos e onzi lìtera cheriat bida dae sa polima pro esser aproada e imbiada.

In is primus anu '90, cun sa disgregatziòni de su mundu sovièticu, in Albania puru nch'est ruta sa ditadura e est mudada sa polìtica econòmica, oberendisì a su mercadu mundiale.

Economia

Sa ditadura comunista aiat destruìdu s'economia e, cun s'agabu de sa ditadura e s'abertura de sas làcanas, unu numeru elevadu meda de arbanesos at dassadu su paìsu, mescamente pro s'Itàlia e sa Grètzia. S'Arbania sighit a esser unu paìsu poberu, peroe est democràtigu e s'economia sua est creschende.

Àteros progetos

Wikimedia Commons tenet files chi ligant a: Category:Albania

[C-1] 1.0 ^1.1 ^1.2 ^1.3 Istadu o dipendèntzia fisicamente asiàtica ma generalmente cunsideradu europeu suta perfilu antròpicu

[B-2] 2.0 ^2.1 ^2.2 ^2.3 Istadu cun territòriu totu o in parte in Àsia segundu sas cunventziones geogràficas diferentes

[A-3] 3.0 ^3.1 ^3.2 Istadu cun sa majoria de su territòriu in Àsia

[1]

[2]

[3]