Utilisader:Mesoscaph/Cudeschs/Civilisaziuns da l'antica/Fenizians
Tgi eran els e nua vivevan els?
[modifitgar | modifitgar il code]Ils Fenizians vivevan oriundamain en il Proxim Orient, en il territori dal Libanon e da la Siria dad oz. Quest territori vegniva l'emprim administrà da l'Egipta. Vers 1200 a.C. è il domini egipzian ì a fin. Enturn 1000 a.C. han ils reginavels da las citads fenizianas cuntanschì lur pli grond'influenza. Ils Fenizians èn navigads sin l'entira Mar Mediterrana ed han fundà bleras colonias, surtut davent da la costa africana fin en Spagna.
Il num ‹Fenizians› paran dal reminent ils Grecs d'avair duvrà. Els sezs sa numnavan tenor lur citad d'origin, pia per exempel Sidonais per Fenizians da Sidon.
Intginas da las colonias servivan als Fenizians be sco basas per lur commerzi, autras èn sa sviluppadas a grondas citads. Cartago per exempel è vegnì fundà 814 a.C. Questa citads ha gudagnà plaunsieu la supremazia sur las autras colonias fenizianas. Durant las Guerras punicas en il terz e segund tschientaner a.C. dueva alura l'Imperi roman victorisar Cartago (cf. sutvart).
La pussanza dals Fenizians en la regiun da la Mar Mediterrana è stada sur lung temp incontestada; lur flotta da guerra vegniva temida lunsch enturn. La ritgezza dals Fenizians sa basava sin lur navs da commerzi. Tenor dir duain els schizunt esser ids per zin en la Britannia. E per incumbensa dal farao Necho II duain els esser navigads vers 600 a.C. enturn l'Africa.
Las navs vegnivan fatgas da lain da ceder. Ceders èn plantas fitg noblas, quellas cuntanschan ina vegliadetgna da bunamain milli onns e vegnivan er duvrads da retgs e faraos per ornar lur palazs e tempels. Il lain aromatic sa lascha elavurar bain, na sa tira betg durant setgar e sa conserva fitg bain pervi da l'ieli ch'è cuntegnì.
Co veseva or lur scrittira?
[modifitgar | modifitgar il code]Per nus para la scrittira dals Fenizians cun sias furmas curiusas a l'emprima egliada indecifrabla. Ma en vardad han ils Fenizians inventà l'alfabet! Els èn stads ils emprims che n'han betg scrit en maletgs e silbas (sco ils Egipzians cun las ieroglifas), mabain cun bustabs. Oriundamain na cumpigliava l'ABC dals Fenizians anc nagins vocals. Cur ch'ils Fenizians èn arrivads en Grezia, n'enconuschevan ils Grecs anc nagina scrittira. Ils Grecs èn stads talmain fascinads da la scrittira feniziana ch'els han surpiglià e sviluppà vinavant quella.
En tge crajevan els?
[modifitgar | modifitgar il code]Ils Fenizians avevan blers dieus. Il dieu principal era Baal, sia dunna Anat u Aschera. Mintga citad aveva in agen dieu protectur. Surtut ils quatter elements fieu, aua, aria e terra vegnivan attribuids a blers dieus. «Ils dieus èn vegnids dal tschiel circumdads da glisch», hai savens num en scrittiras veglias. L'aduraziun da tals dieus era da quel temp fitg derasada en la regiun.
Tgi dad els è oz anc enconuschent?
[modifitgar | modifitgar il code]Hannibal, oriund da la citad Cartago, è enconuschent sco il chau d'armada ch'avess bunamain destruì Roma. Quai suenter esser passà cun elefants sur las Alps Occidentalas ed esser penetrà nunspetgadamain nà dal nordvest en l'Italia.
Tge è restà dad els?
[modifitgar | modifitgar il code]En il Libanon devi oriundamain ca. 500 000 hectaras ceders. Entras surexplotaziun èn quellas daventadas adina pli stgarsas, quai ch'ha la finala fatg sparir la pussanza dals Fenizians. Oz datti anc radund 2000 hectaras ceders, da quai però be var 340 hectaras monoculturas. Propi vegls ceders na datti strusch pli, ils effectivs sa revegnan be plaunsieu.