Vés al contingut

Bulgària

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Plantilla:Infotaula geografia políticaBulgària
България (bg) Modifica el valor a Wikidata
Imatge
Tipuspaís, estat unitari i estat sobirà Modifica el valor a Wikidata

HimneMila Rodino (1964) Modifica el valor a Wikidata

Lema«La Unió fa la Força» Modifica el valor a Wikidata
Símbol oficialLleó Modifica el valor a Wikidata
EpònimProtobúlgars Modifica el valor a Wikidata
Localització
Modifica el valor a Wikidata Map
 42° 45′ N, 25° 30′ E / 42.75°N,25.5°E / 42.75; 25.5
CapitalSofia Modifica el valor a Wikidata
Conté la subdivisió
Població humana
Població6.795.803 (2023) Modifica el valor a Wikidata (61,23 hab./km²)
Gentilicibúlgar, búlgars Modifica el valor a Wikidata
Idioma oficialbúlgar Modifica el valor a Wikidata
Geografia
Part de
Superfície110.993,6 km² Modifica el valor a Wikidata
Banyat permar Negra Modifica el valor a Wikidata
Punt més altMussala (2.925 m) Modifica el valor a Wikidata
Punt més baixmar Negra (0 m) Modifica el valor a Wikidata
Limita amb
Dades històriques
Anterior
Creació 13 juliol 1878Història de Bulgària (1878–1946) Modifica el valor a Wikidata
Organització política
Forma de governrepública parlamentària Modifica el valor a Wikidata
Òrgan executiuGovern de Bulgària Modifica el valor a Wikidata
Òrgan legislatiuAssemblea Nacional , (Escó: 240) Modifica el valor a Wikidata
• President Modifica el valor a WikidataRumen Radev (2017–) Modifica el valor a Wikidata
• Primer ministre Modifica el valor a WikidataNikolài Dènkov (2023–) Modifica el valor a Wikidata
Membre de
PIB nominal84.061.395.658 $ (2021) Modifica el valor a Wikidata
Monedalev Modifica el valor a Wikidata
Identificador descriptiu
Fus horari
Domini de primer nivell.bg i .бг Modifica el valor a Wikidata
Prefix telefònic+359 Modifica el valor a Wikidata
Telèfon d'emergències112 Modifica el valor a Wikidata
Codi paísBG Modifica el valor a Wikidata
Codi NUTSBG Modifica el valor a Wikidata
Altres
Agermanament amb

Lloc webgovernment.bg Modifica el valor a Wikidata

Bulgària[1] (búlgar: България [Bulgaria]), oficialment la República de Bulgària,[nota 1] és un estat del sud-est d'Europa situat a la part oriental dels Balcans. Fa frontera amb Romania al nord, Sèrbia i Macedònia del Nord a l'oest, Grècia i Turquia al sud i el mar Negre a l'est. El seu territori de 110.994 km² en fa el setzè estat més extens d'Europa. La capital i ciutat més poblada n'és Sofia, mentre que Plòvdiv, Varna i Burgàs són altres ciutats importants.

Catedral d'Alexander Nevsky, Sofia

Les cultures prehistòriques organitzades van començar a desenvolupar-se sobre les actuals terres búlgares durant el període neolític. La seva història antiga veié la presència de tracis, grecs, perses, celtes, romans i altres. L'aparició d'un estat búlgar unificat es remunta a l'establiment del Primer Imperi Búlgar el 681 de la nostra era, que va dominar la major part dels Balcans i va funcionar com un nucli cultural per als eslaus durant l'edat mitjana. Va durar fins a l'any 1018, quan va caure sota el domini romà d'Orient. Va renéixer amb el Segon Imperi Búlgar el 1185, que arribà al punt més alt de poder i expansió territorial a la primera meitat del segle xiii, i va existir entre 1185 i 1396, quan fou vençut per l'expansió de l'Imperi Otomà el 1396. El 1878, després de gairebé un segle de renaixença cultural i econòmica, rebel·lions sense èxit i conflictes diplomàtics, Bulgària va recuperar la seva condició d'estat en forma de monarquia i s'alliberà de cinc segles de domini otomà amb l'ajuda de l'Imperi Rus. Els anys següents foren testimoni de diversos conflictes amb els seus veïns, cosa que va portar Bulgària a alinear-se amb Alemanya en les dues guerres mundials. El 1946 es va convertir en un estat socialista d'un sol partit com a part del Bloc de l'Est liderat per la Unió Soviètica. El desembre de 1989, el dominant Partit Comunista va permetre eleccions multipartidistes, que posteriorment van conduir a la transició de Bulgària a una democràcia i una economia basada en el mercat.

La població de 7 milions de persones de Bulgària[2] és predominantment urbana i es concentra principalment en els centres administratius de les seves 28 províncies. En termes econòmics, Bulgària és un estat industrial l'economia del qual es basa en la producció de metalls i minerals i en el processament de matèries primeres. Un paper menor en l'economia el tenen l'agricultura i el turisme. Els principals problemes per al desenvolupament del país són els nivells molt alts de corrupció i la situació demogràfica crítica.

L'estructura política actual del país data de l'adopció d'una constitució democràtica el 1991. Bulgària és un estat unitari i una república parlamentària amb un alt grau de centralització política, administrativa i econòmica. És membre de la Unió Europea, de l'OTAN, i del Consell d'Europa; és un estat fundador de l'Organització per a la Seguretat i la Cooperació a Europa (OSCE) i ha estat membre del Consell de Seguretat de les Nacions Unides tres vegades.

Etimologia

[modifica]

En les cròniques llatines, l'etnònim «búlgars» s'esmenta per primer cop com a vulgares el 334.[3] Com a primer testimoniatge oficial dels búlgars amb aquest etnònim, la ciència històrica accepta l'esment dels búlgars (Ziezi ex quo Vulgares) en una col·lecció llatina tardana que ens ha arribat en diverses transcripcions escrites als segles iv i v. El text forma part d'una llista dels fills del Sem (bíblic) i dels pobles que en provenen. Ziezi ex quo Vulgares es tradueix com a 'Ziezi, del qual són els búlgars': Ziezi és fill de Sem i net de Noè.[4]

En les fonts àrabs el nom apareix com a "burdjan" mentre que amb "búlgar" s'assenyalen els búlgars del Volga.[5] Hi ha diversos supòsits i hipòtesis sobre l'origen dels búlgars ètnics, semblants a la seva llengua parlada i el seu origen ètnic. No és clar si els búlgars són un epònim (és a dir, una autodenominació) o un nom donat per una altra gent. Cal tenir en compte que el nom "búlgar" s'assembla a diferents paraules d'origen altaic i indoeuropeu que contenen l'arrel "blug", "bulg", etc.

El supòsit més antic, el dona l'autor romà d'Orient Josep Genesi (segle x), segons el qual els "búlgars" provenien d'un senyor Búlgar. S'ha suggerit que "búlgars" té una connexió amb el nom del riu Volga, que en llatí és Bulga, les ribes del qual van habitar els búlgars fins al segle vi.[6] El primer supòsit, el defensa Nicèfor Gregoràs (1294-1359) i és vàlid fins al final de l'edat mitjana i fins i tot durant el Renaixement búlgar: Hristofor Jefaròvitx, Païssi Hilendarski, Konstantín Fòtinov, Petko Slavèikov i l'erudit búlgar Ivan Xixmànov.[7]

Durant el Renaixement nacional van aparèixer versions de Spiridon Gabrovo -"búlgars" ve del patriarca Bolg; Gueorgui Rakovski -de "blag"; Tsani Gíntxev -del riu Buh.[5] En els segles xviii al xix, també és interessant la qüestió de la ciència històrica i filosòfica europea. M. Katàntxitx creu que "búlgars" prové dels boiars, l'etnògraf txec Wilhelm Tomaschek el 1872 dona una idea: que "búlgar" significa 'gent mixta', 'una barreja de pobles' del turc-mongol "bulga" ("bulgamak"), opinió adoptada per Vassil Zlatarski i Stoian Mladènov. El turcòleg hongarès D. Vamberi el 1882 expressa la tesi que "búlgar" significa 'rebel, insurgent, insurrecte, nació inquieta', tesi adoptada per J. Nemeth i en part pel lingüista D. Dètxev. Segons aquesta explicació, "búlgar" derivaria del mot prototurquès bulģha ('barrejar', 'sacsejar') i el seu derivat bulgak ('revolta', 'desordre').[8] El significat es pot estendre encara més fins a 'rebel·lar', 'incitar' o 'produir un estat de desordre', és a dir, 'disturbis'.[9][10][11] 'Mescla' és una interpretació controvertida de la paraula que es refereix a la suposada barreja d'oghurs i huns al nord del mar Negre.[12] Tanmateix, aquesta combinació pot haver tingut lloc abans. L'acadèmic Sanping Chen ha assenyalat grups anàlegs a l'Àsia interior, amb noms fonològicament similars, que sovint es van descriure en termes semblants: durant el segle iv, el poble jie, un component de les "cinc tribus bàrbares" (Wu Hu) a l'antiga Xina, van ser retratats com a "ètnia mixta" i "problemàtics".[13] Les etimologies alternatives inclouen la derivació d'un compost prototurquès de "bel" ('cinc') i "gur" ('fletxa') en el sentit de 'tribu', una divisió dins dels utigurs o onogurs ('deu tribus').[14]

Segons l'explicació de B. Simeònov, "búlgar" pot ser interpretat com a 'descendents de Búlgar', en què "Búlgar" té el significat d'un mamífer tipus fagina (búlgar: Белка belka), que és probable que hagi estat l'animal totèmic dels protobúlgars.[5] Entre les noves interpretacions que van sorgir després de la publicació de la hipòtesi iraniana sobre l'origen dels protobúlgars és que "búlgar" prové de la paraula osseta "balgueron", és a dir, 'una persona que viu als suburbis' o potser una connexió lingüística afganesa, en què "búlgar" significa 'persona que habita més enllà de les muntanyes'. Altres suggeriments són que "bgl" expressa la idea de 'vida, persona, comunitat' i ha de ser interpretada com a 'gent', 'humà' o el que en búlgar significa 'gran persona', etc.[5]

Història

[modifica]

Prehistòria i antiguitat

[modifica]
Corona de flors daurada tràcia exposada al Museu Nacional d'Història de Bulgària

L'activitat humana a les terres de la moderna Bulgària es remunta al paleolític. Les societats prehistòriques organitzades a les terres búlgares inclouen la cultura neolítica d'Hamangia,[15] la cultura de Vinča[16] i l'eneolítica cultura de Varna (mil·lenni V aC). D'aquesta última està acreditat que va inventar el treball i l'explotació de l'or.[17][18] Algunes d'aquestes primeres foses d'or van produir les monedes, armes i joies de la Necròpoli de Varna, que conté les joies d'or més antigues del món amb una antiguitat aproximada de més de 6.000 anys.[19] Aquest jaciment també ofereix informació sobre la comprensió de la jerarquia social de les primeres societats europees.[20][21]

Els tracis, un dels tres grups ancestrals primaris de búlgars moderns,[22] van començar a aparèixer a la regió durant l'edat del ferro.[23] A finals del segle vi aC, els perses van conquistar la major part de l'actual Bulgària[24][25][26] i la van mantenir fins al 479 aC.[26] Amb la influència dels perses,[26] el gruix de les tribus tràcies es va unir al Regne dels odrisis el 470 aC, durant el regnat de Teres I,[27][28][29] però posteriorment van ser subjugats per Alexandre el Gran i pels romans l'any 46 de la nostra era.

Després de la divisió de l'Imperi Romà al segle v, l'àrea va caure sota el control romà d'Orient. En aquesta època, el cristianisme ja s'havia estès a la regió. Una petita comunitat gòtica a Nicòpolis del Danubi va produir el primer llibre en llengua germànica al segle iv, la Bíblia d'Úlfila.[30][31] El primer monestir cristià (Sant Atanasi) fou establert al voltant de la mateixa època per sant Atanasi al centre de Bulgària.[32]

A partir del segle vi, els eslaus del sud es van assentar gradualment a la regió, i assimilaren els parcialment hel·lenitzats o romanitzats tracis.[33][34][35]

Primer Imperi Búlgar (681 - 1018)

[modifica]
Krum feasting with his nobles after the battle of Pliska, detail from the Manasses chronicle
Festes del kan Krum amb els seus nobles després de la batalla de Pliska. El servent (a l'extrem dret) porta la copa de crani de Nicèfor I

El 680 les tribus seminòmades turqueses búlgares[22] sota el lideratge d'Asparukh Khan es van traslladar al sud a través del Danubi, es van establir a la zona entre el baix Danubi i els Balcans, i van establir la seva capital a Pliska.[36][37] Un tractat de pau amb l'Imperi Romà d'Orient el 681 va marcar el començament del Primer Imperi Búlgar. Els búlgars es van barrejar gradualment amb la població local, i adoptaren un llenguatge comú a partir del dialecte eslau local.[38]

Els governants successius van enfortir l'estat búlgar al llarg dels segles viii i ix. Krum va doblar el territori del país, va occir l'emperador romà d'Orient Nicèfor I el Logoteta en la batalla de Pliska,[39] i va introduir el primer codi legal escrit. El paganisme fou abolit a favor del cristianisme ortodox sota el regnat de Boris I el 864. Aquesta conversió fou seguida d'un reconeixement romà d'Orient de l'Església Ortodoxa búlgara[40] i l'adopció de l'alfabet ciríl·lic desenvolupat a Preslav,[41] que va enfortir l'autoritat central i va ajudar a fusionar els eslaus i els búlgars en un poble unificat.[42][43] Va començar una posterior edat d'or cultural durant els 34 anys de regnat de Simeó I el Gran, que també va aconseguir la major expansió territorial de l'estat.[44]

Les guerres amb magiars i petxenegs i la propagació de l'heretgia de Bogomil van debilitar Bulgària després de la mort de Simeó.[45][46] Les invasions consecutives de la Rus' i romanes d'Orient van provocar la caiguda de la capital, Preslav, a mans de l'exèrcit romà d'Orient el 971.[47] Sota el regnat de Samuel, Bulgària es va recuperar breument d'aquests atacs,[48] però aquesta revifalla va acabar quan l'emperador romà d'Orient Basili II va derrotar l'exèrcit búlgar a Kliutx el 1014. Samuel va morir poc després de la batalla,[49] i el 1018 els romans d'Orient havien sotmès el Primer Imperi Búlgar.[50]

Domini romà d'Orient (1018 - 1185)

[modifica]

Després de la conquesta de Bulgària, Basili II va impedir les revoltes i el descontentament, conservà el control de la noblesa local i exonerà les terres recentment conquerides de l'obligació de pagar impostos en or, cosa que els permetia de pagar-los en espècie.[51] També va permetre al patriarcat búlgar de retenir el seu estatus d'autocefàlia i totes les seves diòcesis, però el va reduir a un arquebisbat (d'Ohri).[51][52] Després de la seva mort, les polítiques domèstiques romanes d'Orient van canviar i es van produir una sèrie de rebel·lions infructuoses, encapçalades per Pere II Delian (1040 - 1041), Pere III i Jordi Voiteh (1072). Després de la derrota en la batalla de Mantziciert, en l'Imperi Romà d'Orient es van crear processos polítics interns favorables que van contribuir a l'ascens del moviment d'alliberament popular de Bulgària. La Dinastia Assèn conclogué una aliança estratègica per lluitar contra l'Imperi Romà d'Orient als Balcans amb el Gran Zupan de Sèrbia, Esteve Nemanja. A la primavera del 1185, els nobles de la Dinastia Assèn Ivan I Assèn I i Pere IV Assèn van organitzar una important insurrecció (revolta d'Assèn i Pere). Moltes persones també participaren en la insurrecció, a causa d'un impost ramader. Els rebels decidiren que l'aixecament comencés el dia de Dimítroven (26 d'octubre). Per encoratjar la gent i com a signe del començament de les accions, els germans Ivan i Pere va escampar el rumor que sant Demetri havia abandonat Tessalònica i la seva icona es trobava a l'església construïda pels germans.

El 26 d'octubre de 1185, Ivan i Pere es van revoltar contra les autoritats romanes d'Orient a les terres búlgares, i el germà gran, Pere, fou proclamat rei, com a Pere IV Assèn (més tard, Ivan es va fer càrrec del poder). El comandant romà d'Orient Aleix Branas perdé les primeres batalles amb els rebels. A la primavera de 1187 l'emperador Isaac II Àngel va assetjar la fortalesa de Lòvetx per recuperar la possessió de Mèsia. Després d'un setge fracassat de tres mesos, va renunciar a la seva intenció i va signar un tractat de pau que de iure reconeixia la restauració de la independència búlgara i la seva condició d'estat. Aquest acte marca historiogràficament i cronològica l'inici del Segon Imperi Búlgar amb Veliko Tàrnovo com a capital.[53]

Segon Imperi Búlgar (1185 - 1346)

[modifica]
Muralles de la fortalesa de Tsàrevets a Veliko Tàrnovo, la capital del Segon Imperi

Kaloian I, el tercer dels monarques Assèn, va ampliar el seu domini a Belgrad i Ocrida. Va reconèixer la supremacia espiritual del papa i va rebre una corona reial d'un legat papal.[54] L'imperi va aconseguir el seu zenit sota Ivan II Assèn (1218-1241), quan el comerç i la cultura van florir.[54] La forta influència econòmica i religiosa de Tàrnovo la va convertir en una "tercera Roma", a diferència de la ja en declivi Constantinoble.[55]

El final de la dinastia Assèn el 1257 fou seguit d'un significatiu declivi, marcat per conflictes interns, incessants atacs romans d'Orient i hongaresos i la invasió mongola.[54][56] A finals del segle xiv, les divisions de faccions entre els terratinents feudals i la propagació del bogomilisme havien fet que el Segon Imperi Búlgar es fragmentés en tres estats separats: el Tsarat de Vidin, el Tsarat de Tàrnovo i el Despotat de Dobrudja. Aquests estats residuals continuaren estant en freqüent conflicte amb els romans d'Orient, els hongaresos, els serbis, els venecians i els genovesos. A finals del segle xiv, els turcs otomans havien començat la conquesta de Bulgària i havien ocupat la majoria de les ciutats i fortaleses al sud de la serralada dels Balcans.[54]

Domini otomà (1396 - 1878)

[modifica]
Map of the 17th century anti-Ottoman uprisings
Revoltes antiotomanes a les darreries del segle xvii

Tàrnovo va ser capturada pels otomans després d'un setge de tres mesos, el 1393. Els otomans van completar la conquesta de les terres búlgares al sud del Danubi després de la batalla de Nicòpolis el 1396, que va provocar la caiguda del Tsarat de Vidin. La noblesa búlgara va ser posteriorment eliminada i els camperols van passar a ser serfs dels senyors otomans,[57] mentre que gran part del clergat educat va fugir cap a altres estats.[58]

Els cristians eren considerats una classe inferior (rayah) de persones sota el sistema otomà. Els búlgars es van veure sotmesos a forts impostos, llur cultura va ser suprimida,[58] i van experimentar una islamització parcial.[59] Les autoritats otomanes van establir una comunitat administrativa religiosa anomenada Rum Millet, que governava tots els cristians ortodoxos, independentment de la seva ètnia.[60] La majoria de la població autòctona va perdre gradualment la seva consciència nacional diferent, i s'identificà només per la seva fe.[61] [62] No obstant això, el clergat romanent en alguns monestirs aïllats va mantenir la seva identitat ètnica viva, fet que permeté la seva supervivència en zones rurals remotes,[63] i en la militant comunitat catòlica del nord-oest del país.[64]

A mesura que l'Imperi Otomà va començar a declinar, l'Àustria dels Habsburg i Rússia van veure els cristians búlgars com a aliats potencials. Els austríacs van donar suport a un aixecament a Tàrnovo el 1598 i després a un de segon el 1686, a l'aixecament de Txiprovtsi el 1688 i a la Revolta de Kàrpoix el 1689.[65] L'Imperi Rus sota Caterina II la Gran també es va reivindicar com un protector dels cristians a les terres otomanes amb el tractat de Küçük Kaynarca el 1774.[65]

The Defence of the Eagle's Nest, painting by Alexey Popov from 1893, depicting the Defence of Shipka Pass
La defensa russobúlgara del pas de Xipka

La Il·lustració de l'Europa occidental al segle xviii va influir en la iniciació d'un despertar nacional de Bulgària.[57] Va restaurar la consciència nacional i va proporcionar una base ideològica per a la lluita d'alliberament, que donà lloc a la Revolta d'abril de 1876. Fins a 30.000 búlgars van morir quan les autoritats otomanes van esclafar la rebel·lió. Les massacres van portar a les grans potències a prendre mesures.[73] Van convocar la Conferència de Constantinoble, però els otomans van rebutjar les seves decisions. Això va permetre a l'Imperi Rus de buscar una solució militar sense arriscar-se a enfrontar-se a les altres grans potències, tal com havia passat en la Guerra de Crimea.[66] El 1877, Rússia va declarar la guerra als otomans i els va vèncer amb l'ajuda dels rebels búlgars (opaltxentsi), particularment durant la crucial batalla del pas de Xipka.[67]

Tercer estat búlgar (des del 1878)

[modifica]

El Tractat de San Stefano va ser signat el 3 de març de 1878 per Rússia i l'Imperi Otomà i incloïa una disposició per establir un principat búlgar autònom més o menys als territoris del Segon Imperi Búlgar.[68][69] Les altres grans potències van rebutjar immediatament el tractat per por que un estat tan gran als Balcans pogués amenaçar els seus interessos. Va ser substituït pel posterior Tractat de Berlín, signat el 13 de juliol, que preveia un estat molt més petit, que comprenia Mèsia i la regió de Sofia, i deixava grans poblacions de búlgars ètnics fora del nou país.[68][70] Això va contribuir significativament a l'enfocament militarista exterior de Bulgària durant la primera meitat del segle xx.[71]

El principat búlgar va guanyar una guerra contra Sèrbia, va incorporar el territori otomà semiautònom de Rumèlia Oriental el 1885, i es va proclamar estat independent el 5 d'octubre de 1908.[72] En els anys posteriors a la independència, Bulgària es va militaritzar cada cop més i se la coneixia sovint com "la Prússia balcànica".[73][74] Es va involucrar en tres conflictes consecutius entre 1912 i 1918, dues guerres dels Balcans i la Primera Guerra Mundial. Després d'una desastrosa derrota en la Segona Guerra dels Balcans, Bulgària es tornà a trobar lluitant al bàndol perdedor com a resultat de la seva aliança amb les potències centrals en la Primera Guerra Mundial. Malgrat haver ocupat més d'una quarta part de la seva població en un exèrcit de 1.200.000 efectius[75][76] i haver aconseguit diverses victòries decisives a Doiran i Monastir, el país va capitular el 1918. La guerra va provocar pèrdues territorials significatives i un total de 87.500 soldats morts.[77] Més de 253.000 refugiats van immigrar a Bulgària des de 1912 fins a 1929 a causa dels efectes d'aquestes guerres,[78] fet que afegí una tensió addicional sobre l'economia nacional ja en ruïnes.[79]

A portrait of Tsar Boris III
Borís III

La derrota de Bulgària en les guerres va provocar canvis profunds en el sistema del partits. Els primers anys de la postguerra foren dominats per la Unió Popular Agrària Búlgara, fins que el 1923 va ser derrocada per un cop d'estat militar. Uns anys més tard es va restaurar el règim democràtic, però el 1934, després de la Gran Depressió i un període d'inestabilitat política, es produí un nou cop militar, que comportà l'establiment d'una dictadura autoritària, encapçalada pel tsar Borís III (1918-1943). Bulgària va utilitzar l'entorn internacional al començament de la Segona Guerra Mundial, i amb el Tractat de Craiova va recuperar pacíficament la Dòbrudja Meridional, però el 1941 l'estat va entrar en la Segona Guerra Mundial com a membre de l'Eix, i va ocupar grans parts de Iugoslàvia i Grècia, tot i que va declinar de participar en l'operació Barbarroja i va salvar la seva població jueva de la deportació als camps d'extermini.[80] La sobtada mort de Borís III a l'estiu de 1943 va empènyer l'estat a la confusió política a mesura que la guerra es tornava contra Alemanya i el moviment guerriller comunista va guanyar impuls. El govern de Bogdan Fílov no va aconseguir la pau amb els aliats. Bulgària no va complir les demandes soviètiques d'expulsar les forces alemanyes del seu territori, cosa que va provocar una declaració de guerra i una invasió de l'URSS el setembre de 1944.[81] El Front de la Pàtria, dominat pels comunistes, va prendre el poder, va acabar amb la participació en l'Eix i es va unir al costat dels aliats fins que va acabar la guerra.[82]

Aerial view of the National Palace of Culture
El Palau Nacional de la Cultura, construït sota la direcció de Liudmila Jívkova, va acollir la presidència de Bulgària del Consell de la Unió Europea del 2018

Després d'un breu període de multipartidisme fins a la conclusió de la pau amb els aliats occidentals, després de 1947 es va establir a Bulgària un règim totalitari d'estil soviètic. Es va aplicar el model soviètic d'economia planificada amb la nacionalització d'empreses i la col·lectivització de l'agricultura, es va introduir un terror polític massiu i desenes de milers de búlgars foren enviats a camps de concentració, mentre que la política exterior era aïllacionista, i convertia l'estat en un dels participants més fidels del bloc soviètic,[83] sota el lideratge de Gueorgui Dimítrov (1946-1949).[84][85] A mitjans de la dècada del 1950, el nivell de vida va augmentar significativament,[86] i la repressió política es va reduir.[87] A la dècada de 1980, el PIB nacional i per capita es va quadruplicar,[88] però l'economia es va mantenir propensa al repunts del deute, els més severs dels quals es van produir el 1960, 1977 i 1980.[89] L'economia planificada d'estil soviètic va veure emergir algunes polítiques orientades al mercat a nivell experimental sota Tòdor Jívkov (1954-1989),[90] el qual, maniobrant hàbilment i demostrant una completa obediència a una sèrie de dictadors soviètics, es va convertir en el polític que més temps estigué en el poder entre els satèl·lits soviètics. La seva filla, Liudmila Jívkova, va enfortir l'orgull nacional promovent el patrimoni, la cultura i l'art búlgars en tot el món.[91] El 1984, el govern va llançar una campanya d'assimilació contra la minoria ètnica turca, que els obligà a adoptar noms eslaus en un intent d'esborrar la seva identitat. Aquestes polítiques van provocar l'emigració d'uns 300.000 turcs ètnics a Turquia.[92][93]

El Partit Comunista va renunciar al seu monopoli polític el 10 de novembre de 1989 sota la influència de les revolucions de 1989. Jívkov va dimitir i Bulgària es va embarcar en una transició cap a una democràcia parlamentària.[94] Les primeres eleccions lliures de juny de 1990 van ser guanyades pel Partit Comunista, ara rebatejat Partit Socialista Búlgar.[95] El juliol del 1991 es va adoptar una nova constitució que preveia un president electe relativament feble i un primer ministre responsable davant el poder legislatiu. El nou sistema inicialment no va millorar el nivell de vida ni va crear creixement econòmic: la qualitat de vida mitjana i el rendiment econòmic es van mantenir més baixos que sota el comunisme fins a principis de la dècada del 2000.[96] Un paquet de reformes del 1997 va restaurar el creixement econòmic, però els estàndards de vida van continuar baixos.[97] Després de 2001, les condicions econòmiques, polítiques i geopolítiques van millorar molt,[98] i Bulgària va assolir un alt nivell de desenvolupament humà.[99] Es va convertir en membre de l'OTAN el 2004[100] i va participar en la Guerra de l'Afganistan. Després d'uns anys de reformes, es va unir a la Unió Europea l'any 2007 malgrat les preocupacions sobre la corrupció del govern.[101] Bulgària va acollir la presidència del Consell de la Unió Europea del 2018 al palau Nacional de Cultura de Sofia.[102]

Geografia

[modifica]

Bulgària ocupa una part de la península oriental dels Balcans i limita amb cinc estats: Grècia i Turquia al sud, Macedònia del Nord i Sèrbia, a l'oest, i Romania al nord. Les fronteres terrestres tenen una longitud total de 1.808 quilòmetres i el litoral té una longitud de 354 quilòmetres.[103] La seva superfície total és de 110.994 quilòmetres quadrats, classificat com el 105è país més gran del món.[104][105] Les coordenades geogràfiques de Bulgària són 43° N 25° E.[106]

El país comprèn parts de les diferents regions conegudes a l'època clàssica com a Mèsia, Tràcia i Macedònia. Aproximadament el 30% de la superfície són planes i els altiplans i turons n'ocupen aproximadament el 41%.[103] La part sud-oest del país té un caràcter muntanyós més pronunciat, amb Rila i Pirin, i cap a l'est hi ha les muntanyes Ròdope, més baixes però més extenses. A Rila es troba el cim més alt de la península Balcànica, el Mussala, amb una alçada de 2.925 m.[107] La serralada dels Balcans divideix el país per la meitat, d'oest a est.[103] Al nord, es troba l'àmplia plana del Danubi, on el principal riu de Bulgària, el Danubi, defineix la frontera amb Romania i, al sud, se situa la plana tràcia superior i la vall de Sofia. El paisatge muntanyós i pla és més característic a les parts del sud-est de la costa del mar Negre, així com al Danubi al nord. Strandja és la muntanya més alta del sud-est, i Dobrudja és la zona més plana de Bulgària, amb pocs i baixos turons.[103]


Esquerra: muntanyes Pirin a Bulgària occidental.
Dreta: Maslen nos a la costa de la mar Negra


El país té una xarxa fluvial ben desenvolupada d'uns 540 rius, la majoria d'ells, excepte el Danubi, són relativament curts i els nivells d'aigua són baixos.[108] La majoria dels rius travessen zones de muntanya. El riu més llarg situat al territori búlgar és l'Ískar, de 368 km de longitud. Altres rius grans són el Strúma i el riu Maritsa al sud.[103] Els llacs més grans són els de Varna, Burgàs, Atanàssovsko i Mandrensko.[109]

El clima temperat preval a Bulgària. L'efecte barrera dels Balcans té una forta influència sobre el clima al país.[103] El nord del país experimenta temperatures més baixes i més pluja en comparació amb la part sud.[110] A l'hivern, les masses d'aire continentals porten neu i freds hiverns, especialment a la plana del Danubi, i a l'estiu les masses d'aire de la Mediterrània porten estius calents i secs al Ròdope i a la plana tràcia superior. La precipitació mitjana n'és de 630 mm per any. Les zones més seques són Dobrudja i parts de Tràcia, on la precipitació anual és inferior a 500 mm, mentre que a les zones d'alta muntanya les quantitats de pluja arriben a 2.540 mm per any.[110] La temperatura més baixa registrada va ser de –38,3° C a Tran, i la més alta, de 45,2° C a Sadovo.[111]

Biodiversitat i medi ambient

[modifica]
Lacerta viridis a Ropotamo, una de les 16 reserves de la biosfera de Bulgària

La interacció de les condicions climàtiques, hidrològiques, geològiques i topogràfiques ha produït una varietat relativament àmplia d'espècies vegetals i animals.[112] Inclou aproximadament 100 espècies de mamífers, prop de 400 espècies d'ocells, prop de 40 espècies de rèptils, més de 200 espècies de peixos de la mar Negra i peixos d'aigua dolça, més de 27.000 espècies d'insectes i invertebrats, i més de 10.000 classes de plantes i fongs inferiors i superiors.

La biodiversitat de Bulgària, una de les més riques d'Europa,[113] es conserva en tres parcs nacionals, 11 parcs naturals, 16 reserves de la biosfera i 565 àrees protegides.[109][114][115] Moltes d'aquestes àrees, especialment a la costa del mar Negre, estan amenaçades per la construcció il·legal indiscriminada.[116]

Més del 35 per cent de la seva superfície està coberta per boscos,[117] on creixen alguns dels arbres més vells del món, com ara el pi de Baikuixev i el roure de Granit.[118] La major part de la vida animal i vegetal és d'Europa central, tot i que les espècies àrtiques i alpines també estan presents a altituds elevades.[119] La flora inclou més de 3.800 espècies, de les quals 170 són endèmiques i 150 són considerades en perill d'extinció.[120] La rosa, portada a Bulgària des de Pèrsia en el segle xvii, és el símbol de Bulgària.[121] Alguns dels animals més comuns a Bulgària són el cérvol vermell (25.910 exemplars), el cabirol (més de 106.000) i el senglar (88,948), els estrigiformes, les perdius de roca i els pela-roques. El xacal i la guineu són relativament comuns, mentre que l'os bru,[122] l'àguila imperial,[119] i el bisó europeu són molt menys freqüents.[109]

El 1998, el govern búlgar va aprovar l'Estratègia Nacional per a la Conservació de la Diversitat Biològica, un programa integral per a la preservació dels ecosistemes locals, la protecció de les espècies en perill d'extinció i la conservació dels recursos genètics.[123] Bulgària té algunes de les àrees de Natura 2000 més grans d'Europa que abasten el 33,8% del seu territori.[124] També va adoptar el protocol de Kyoto[125] i va aconseguir l'objectiu de reduir les emissions de diòxid de carboni en un 30% de 1990 a 2009.[126]

Tanmateix, la contaminació per fàbriques i treballs metal·lúrgics i la forta desforestació continuen causant problemes importants per a la salut i el benestar de la població.[127] Els nivells de partícules en suspensió són els més elevats d'Europa,[128] especialment a les zones urbanes afectades pels gasos de l'automoció i les centrals tèrmiques de carbó.[129][130] Una d'aquestes, la de Maritsa Íztok, que funciona amb lignit, és la que està causant majors perjudicis a la salut i al medi ambient en tota la Unió Europea.[131] L'ús de plaguicides en l'agricultura i els sistemes de clavegueres industrials antiquats produeixen una gran contaminació dels sòls i les aigües amb productes químics i detergents.[132] Més del 75 per cent dels rius superficials compleixen els estàndards de bona qualitat. La millora de la qualitat de l'aigua es va iniciar el 1998 i ha mantingut una tendència sostenible de millora moderada.[133] Segons l'índex de rendiment ambiental de la Universitat Yale del 2012, Bulgària és un "modest intèrpret" en la protecció del medi ambient.[134]

Política i administració pública

[modifica]
The National Assembly building in SofiaL'edifici de l'Assemblea Nacional a Sofia

Símbols i institucions

[modifica]

Segons la Constitució de 1991, Bulgària és una república parlamentària amb una clara separació de poders. Els símbols nacionals de l'estat búlgar són la bandera, l'himne, l'escut d'armes i els guàrdies de la República.

El Parlament búlgar: l'Assemblea Nacional és un parlament unicameral i consta de 240 membres elegits per un període de quatre anys. Les competències i tasques del parlament es descriuen al capítol tercer de la Constitució (article 62-article 91). Aquestes inclouen l'adopció de lleis, el control sobre el poder executiu, l'aprovació del pressupost, la programació de les eleccions presidencials, l'elecció i la destitució del primer ministre i altres ministres, la declaració de guerra, el desplegament de tropes fora de Bulgària i la ratificació dels tractats i acords internacionals. Des de 2006, l'Assemblea Nacional ha elegit un defensor del poble que defensa els drets i les llibertats dels ciutadans.

El president de la República és elegit directament per un període de cinc anys amb el dret a una reelecció. És el cap d'estat, comandant en cap suprem de les forces armades i president del Consell Assessor de la Seguretat Nacional. Tot i que no té un poder o iniciativa legislativa, el president pot retornar una llei per a la seva reconsideració, tot i que el Parlament pot rebutjar el veto amb una majoria simple en una votació.[135] El president té un vicepresident, elegit amb ell en les eleccions directes.

Divisions administratives

[modifica]

Bulgària és un estat unitari.[136] Des de la dècada de 1880, el nombre d'unitats de gestió territorial ha variat de 7 a 26.[137] Entre 1987 i 1999 l'estructura administrativa estava formada per nou províncies (óblasti, singular óblast). Es va adoptar una nova estructura administrativa en paral·lel amb la descentralització del sistema econòmic.[138] Així doncs, de del 1999, Bulgària es divideix en 28 províncies. Totes elles reben el nom de la capital provincial, menys la capital nacional que forma una província separada.

Les províncies se subdivideixen en 264 municipis. Els municipis són dirigits per alcaldes, elegits per un període de quatre anys, i per consells municipals, triats directament per sufragi universal. Bulgària és un estat altament centralitzat: el Consell de Ministres designa directament els governadors regionals i totes les províncies i municipis en depenen en gran manera per al finançament.[139]

[modifica]

Bulgària té un sistema legal típic de dret continental.[140] El poder judicial és supervisat pel Ministeri de Justícia. El Tribunal Suprem Administratiu i el Tribunal Suprem de Cassació són els tribunals d'apel·lació més elevats i supervisen l'aplicació de les lleis als tribunals subordinats.[139] El Consell Judicial Suprem en gestiona el sistema i nomena jutges. El sistema legal és un dels més ineficients d'Europa, i la manca de transparència i la corrupció hi són omnipresents.[141][142][143][144][145]

L'aplicació de la llei es realitza per organitzacions majoritàriament subordinades al Ministeri de l'Interior.[146] La Direcció General de Policia Nacional (DGPN) combat la delinqüència general i manté l'ordre públic.[147] La DGPN té un total de 26.578 policies en les seccions locals i nacionals,[148] La major part dels casos penals són relacionats amb el transport, seguit de delictes relacionats amb robatoris i drogues; les taxes d'homicidi són baixes.[149] El Ministeri de l'Interior també dirigeix el Servei de Policia Fronterera i la Gendarmeria Nacional, una branca especialitzada per a l'activitat antiterrorista, la gestió de crisis i el control de disturbis. La contraintel·ligència i la seguretat nacional són responsabilitat de l'Agència Estatal de Seguretat Nacional, establerta el 2008.[150]

Relacions exteriors i seguretat

[modifica]

Bulgària es va convertir en membre de les Nacions Unides el 1955 i des de 1966 ha estat un membre no permanent del Consell de Seguretat de les Nacions Unides tres vegades, més recentment de 2002 a 2003.[151] També va ser una de les nacions fundadores de l'Organització per a la Seguretat i la Cooperació a Europa (OSCE) el 1975. La integració euroatlàntica ha estat una prioritat des de la caiguda del comunisme, tot i que el lideratge comunista també tenia aspiracions de deixar el pacte de Varsòvia i unir-se a les comunitats europees el 1987.[152][153][154] Bulgària va signar el tractat d'Adhesió a la Unió Europea el 25 d'abril de 2005,[155] i se'n va convertir en membre de ple dret l'1 de gener de 2007.[101] A més, manté una col·laboració tripartida econòmica i diplomàtica amb Romania i Grècia,[156] bons vincles amb la Xina[157] i el Vietnam[158] i una relació històrica amb Rússia.[159][160][161][162]

Bulgarian MiG-29 fighters in flight
Caces a reacció Mikoian MiG-29 de la Força Aèria Búlgara

Bulgària va desplegar un important nombre d'assessors civils i militars en països aliats soviètics com Nicaragua[163] i Líbia durant la Guerra Freda.[164] El primer desplegament de tropes estrangeres en sòl búlgar des de la Segona Guerra mundial es va produir el 2001, quan el país va acollir sis avions KC-135 Stratotanker i 200 persones de suport per a la Guerra de l'Afganistan.[21] Les relacions militars internacionals es van ampliar encara més amb l'adhesió a l'OTAN el març de 2004[100] i l'Acord de Cooperació de Defensa dels Estats Units i Bulgària, signat l'abril del 2006. Les bases aèries de Bezmer i Graf Ignàtievo, l'àrea de formació militar Novo Selo, i un centre logístic a Aytos s'han convertit en instal·lacions conjuntes de formació militar que són utilitzades conjuntament pels Estats Units i els militars búlgars.[165][166]

La defensa de l'estat és responsabilitat de les Forces Armades de Bulgària, dividides en l'exèrcit de terra, la marina i la força aèria. Les forces terrestres consisteixen en dues brigades mecanitzades i vuit regiments i batallons independents; la força aèria opera 106 avions i sistemes de defensa aèria en sis bases aèries, i la marina opera diversos vaixells, helicòpters i armes de defensa costanera.[167] Les tropes actives van disminuir de 152.000 el 1988[168] a 31.300 el 2017, complementades per 3.000 reservistes i 16.000 paramilitars.[169] L'inventari consta principalment d'equips soviètics com ara reactors MiG-29 i Sukhoi Su-25,[170] sistemes de defensa aèria S-300PT[171] i míssils balístics de curt abast SS-21 Scarab.[172]

Economia

[modifica]
Estadístiques de creixement econòmic (verd) i atur (blau) des de 2001

Bulgària és considerat un país en vies de desenvolupament, amb una economia de mercat oberta, on el sector privat representa més del 80% del PIB.[173][174][175] D'un país en gran part agrícola amb una població predominantment rural el 1948, els anys vuitanta Bulgària s'havia transformat en una economia industrial amb la investigació científica i tecnològica al capdamunt de les prioritats de la seva despesa pressupostària.[176] La pèrdua dels mercats de COMECON el 1990 i la subsegüent «teràpia de xoc» del sistema planificat van provocar una forta davallada de la producció industrial i agrícola, finalment seguida d'un col·lapse econòmic al 1997.[177][178] L'economia es va recuperar en gran manera durant un període de ràpid creixement diversos anys més tard,[177] però el sou mitjà de 1.036 leva (529 ) per mes es manté com el més baix de la UE.[179] Més d'un cinquena part dels treballadors cobra un salari mínim d'1 € per hora.[180]

El 2003 es va assolir l'equilibri pressupostari i l'estat va començar a tenir superàvit l'any següent.[181] Les despeses van ascendir a 21.15 mil milions de dòlars i els ingressos van ser de 21,67 mil milions de dòlars l'any 2017.[182] La majoria de les despeses del govern a les institucions estan destinades a la seguretat. La major part del pressupost anual del govern s'assigna als ministeris de Defensa, Interior i Justícia, mentre que els responsables de medi ambient, turisme i energia reben el mínim de fons.[183] Els impostos constitueixen la major part dels ingressos del govern[183] i el 30% del PIB.[184] Bulgària té alguns dels tipus impositius sobre la renda de les empreses més baixos de la UE, amb un tipus fix del 10%.[185] El sistema tributari és de dos nivells. L'impost sobre el valor afegit, els impostos especials, l'impost sobre la renda personal i corporativa són nacionals, mentre que les autoritats locals defineixen els impostos sobre béns immobles, herències i vehicles.[186] Bulgària també té el tercer deute públic més baix de la Unió en el 28,7% del PIB el 2016.[187] El fort rendiment econòmic a principis dels anys 2000 va reduir el deute públic del 79,6 per cent al 1998 al 14,1 per cent al 2008.[181]

Headquarters of the Bulgarian National Bank in Sofia
Seu del Banc Nacional de Bulgària a Sofia

La zona de planificació del sud-oest és la regió més desenvolupada amb un producte interior brut per capita (PPA) de 26.580 dòlars el 2016.[188] Inclou la capital i la província de Sofia, que totes soles generen el 42% del producte nacional brut nacional.[189] El PPA PIB per capita i el cost de la vida el 2017 es van situar en el 49 i 48,4 per cent de la mitjana de la UE, respectivament.[190][191] El PIB PPP nacional es va estimar en 143,1 milions de dòlars el 2016, amb un valor per capita de 20,116 dòlars.[192] Les estadístiques de creixement econòmic tenen en compte les transaccions il·legals de l'economia informal, que és la més gran de la UE com a percentatge de la producció econòmica.[193][194] El Banc Nacional de Bulgària emet la moneda nacional, el lev, que està vinculada a l'euro amb una taxa fixa de canvi d'1.95583 leva per euro.[195]

Després de diversos anys consecutius d'alt creixement, les repercussions de la crisi financera de 2007-2008 van tenir com a conseqüència una contracció del PIB del 3,6% el 2009 i l'augment de la desocupació.[196][197] La producció industrial es va reduir un 10 per cent, la mineria un 31 per cent, i la producció de ferro i metall va marcar una caiguda del 60 per cent.[198] El 2010 es va restablir un creixement positiu, però el deute entre empreses va superar els 51 mil milions d'euros, el 60 per cent de totes les empreses búlgares es deuen mútuament.[199] El 2012 havia augmentat fins als 83.000 milions d'euros, o el 227 per cent del PIB.[200] El govern va implementar estrictes mesures d'austeritat amb l'FMI i l'estímul de la UE per obtenir resultats fiscals positius, però les conseqüències socials d'aquestes mesures han estat "catastròfiques" segons la Confederació Sindical Internacional.[201]

La desviació de fons públics a les famílies i parents dels polítics de partits en el poder també ha donat lloc a pèrdues fiscals i de benestar en la societat.[202][203] Bulgària ocupa el lloc 71 en l'índex de percepció de corrupció[204] i experimenta els pitjors nivells de corrupció a la Unió Europea, un fenomen que continua sent una font de profund descontentament públic.[205][206] Juntament amb el crim organitzat, la corrupció ha donat lloc a un rebuig de la sol·licitud del país per formar part de l'espai Schengen i la retirada de la inversió estrangera.[207][208][209] Segons informes, els funcionaris governamentals es dediquen a la malversació, influència comercial, violacions de contractació pública i suborn amb impunitat.[141] La contractació pública en particular és una àrea crítica en el risc de corrupció. S'estima que cada any es gasten uns 10.000 milions de leva (5.99 milers de milions de dòlars) del pressupost de l'estat i fons estructurals de la Unió Europea en licitacions públiques;[210] prop de 14 mil milions (8,38 mil milions de dòlars) es van destinar a contractes públics només el 2017.[211] Una gran part d'aquests contractes es concedeixen a unes poques empreses[212] vinculades políticament, enmig d'irregularitats generalitzades, violacions de procediments i criteris de selecció o adjudicació a mida.[213] Malgrat les repetides crítiques de la Comissió Europea,[214] les institucions de la UE s'abstenen de prendre mesures contra Bulgària perquè no és vista per Brussel·les com un "país problemàtic" com Polònia o Hongria.[205]

Sectors

[modifica]

La població activa és de 3.36 milions de persones,[215] de les quals el 6,8% està ocupat en l'agricultura, el 26,6% en la indústria i el 66,6% en el sector de serveis.[216]

Sector primari

[modifica]
Agricultura i ramaderia
[modifica]
Camp de gira-sols a la regió de Xabla. La Dobrudja és una de les regions més fèrtils de Bulgària

Bulgària es troba entre els productors més importants del món de determinats productes agrícoles i ramaders,[217] incloent-hi anís (6è), llavors de gira-sol i cereals (11 i 12), gerds, ovelles, llet de cabra i bisó, tabac i cireres. Tot i que els rendiments de cereals i hortalisses van caure un 40% entre 1990 i 2008,[218] la producció se n'ha incrementat i la temporada 2016-2017 ha registrat els majors rendiments del gra en una dècada.[219][220] També es conreen blat de moro, ordi, civada i arròs. El tabac oriental de qualitat és un important cultiu industrial.[221] Bulgària és també el major productor mundial d'olis de lavanda i rosa, àmpliament utilitzats en les fragàncies.[21][222][223][224]

Dos terços de les exportacions d'aliments i agrícoles van als països de l'OCDE.[225]

Mineria
[modifica]

La mineria només dona feina a 24.000 persones i genera al voltant del cinc per cent del PIB del país; el nombre d'ocupats en totes les indústries relacionades amb la mineria és de 120.000.[226][227]

Bulgària ocupa el 10è lloc en el món de la mineria de bismut (2006), el 31è en l'extracció de zinc (2009),[228] i el 20è lloc en la producció de coure.[229] Ocupa el 19è lloc mundial en l'extracció de carbó i el cinquè a la Unió Europea.[227][230][231] La mina de coure "Elatsite" és la més gran dels Balcans i una de les més grans d'Europa de l'Est. La mina produeix unes 42.000 tones de coure, 1,6 tones d'or i 5,5 tones de plata anualment. També es preveu iniciar la producció de concentrat de molibdè. "Aurubis Bulgària" és una planta situada a Pirdop, que el 2005 va produir 240.000 tones d'ànode de coure i 60.000 tones de càtode de coure.[232]

Sector secundari

[modifica]
Turbines de vent prop del cap Kaliakra. Bulgària té com a objectiu produir el 16% de la seva electricitat per mitjà de fonts d'energia renovables per a l'any 2020[233]

La producció de productes químics, la construcció de maquinària, l'acer, la biotecnologia, el tabac, el processament d'aliments i la refinació del petroli es troben entre les principals activitats industrials.[234][235][236] Els dipòsits locals de carbó, ferro, coure i plom són vitals per als sectors de la manufactura i l'energia.[237]

Tot i que té relativament poques reserves de combustibles fòssils, el sector energètic està ben desenvolupat. La ubicació estratègica del país, la converteix en una àrea important per a la transmissió i distribució de petroli i gas natural de Rússia a Europa occidental i a altres països balcànics.[238] Els béns estatals en el sector de l'energia estan gestionats pel Bulgarian Energy Holding (BEH).

Una sola central nuclear amb dos reactors actius de 1.000 MW satisfà el 34% de les necessitats energètiques del país,[239] mentre que una altra central nuclear amb una capacitat projectada de 2.000 MW es troba en construcció. Les centrals termoelèctriques, com ara les del complex Maritsa Iztok, també brinden un alt percentatge de producció d'electricitat. En els últims anys s'ha donat un ràpid augment en la producció d'electricitat mitjançant fonts d'energia renovables com l'energia eòlica i l'energia solar.[240] Les perspectives a llarg termini del desenvolupament d'energia eòlica van impulsar la construcció de nombrosos parcs eòlics, la qual cosa ha fet de Bulgària un els productors d'energia eòlica de més ràpid creixement en el món.[241][242]

Sector terciari

[modifica]

Del sector serveis, el turisme és un important contribuent al creixement econòmic. Bulgària s'ha convertit en una destinació de viatge: els seus centres turístics i platges de baix cost són fora de l'abast de la indústria del turisme.[243] La majoria dels visitants són romanesos, alemanys, turcs, britànics i russos.[244] Sofia, Plòvdiv, Veliko Tàrnovo, els complexos turístics costaners de Zlatni piàssatsi ('Sorres d'or') i Slàntxev Briag ('Costa del Sol') i les estacions d'hivern de Bansko, Pampòrovo i Boròvets són alguns dels llocs més visitats pels turistes.[245]

Ciència i tecnologia a Bulgària

[modifica]

La despesa en recerca i desenvolupament era el 2008 del 0,78% del PIB,[246] i la major part del finançament públic en R + D es dirigeix a l'Acadèmia Búlgara de les Ciències (ABC).[247] Les empreses privades van representar més del 73 per cent de les despeses d'R + D i van emprar el 42 per cent dels 22.000 investigadors de Bulgària l'any 2015.[248] El mateix any, Bulgària va ocupar el lloc número 39 de 50 estats en l'índex d'innovació de Bloomberg, la màxima puntuació en educació (24a) i la més baixa en fabricació de valor afegit (48a).[249] La desinversió crònica del govern en recerca des de 1990 ha obligat molts professionals de la ciència i l'enginyeria a abandonar Bulgària.[250]

A SpaceX Falcon 9 rocket launching BulgariaSat-1 in June 2017
El llançament del BulgariaSat-1 per SpaceX amb un coet reutilitzable Falcon 9 B1029, 2017

Malgrat la manca de finançament, la investigació en química, ciència de materials i física es manté forta.[247] El tres per cent de la producció econòmica és generada pel sector de les tecnologies de la informació i la comunicació, on hi treballen de 40.000[251] a 51.000 enginyers de programari.[252] Més d'una quarta part en són dones, el major percentatge de dones en les TIC de qualsevol estat de la UE.[253] Els alts nivells de participació femenina són un llegat de l'era soviètica,[254] quan el país era conegut com la "Silicon Valley comunista", a causa del seu paper clau en la producció de tecnologia informàtica al COMECON.[255] Bulgària també és líder regional en informàtica d'alt rendiment i opera l'Avitohol, el supercomputador més poderós del sud-est d'Europa.[256]

Bulgària ha fet nombroses contribucions a l'exploració espacial.[257] Aquestes inclouen dos satèl·lits científics, més de 200 càrregues i 300 experiments en òrbita terrestre, així com dos cosmonautes des de 1971.[257] Bulgària va ser el primer estat a cultivar blat i verdures a l'espai amb els seus hivernacles Svet a l'estació espacial Mir.[258][259][260] Va estar involucrada en el desenvolupament de l'observatori de raigs gamma Granat,[261] i en el programa Vega, sobretot en trajectòries de modelatge i algoritmes de guiatge per a les dues sondes Vega.[262][263] S'han utilitzat instruments búlgars en l'exploració de Mart, incloent-hi un espectròmetre que va prendre les primeres imatges espectroscòpiques d'alta qualitat de la lluna marciana Fobos amb la sonda Phobos 2.[257][261] La radiació còsmica en ruta per tot el planeta ha estat mapejada per dosímetres Liulin-ML a l'ExoMars TGO.[264] També s'han incorporat variants d'aquests instruments a la sonda lunar Chandrayaan-1 i a l'Estació Espacial Internacional.[265][266] El primer satèl·lit de comunicacions geoestacionari de Bulgària, el BulgariaSat-1, va ser llançat per SpaceX el juny de 2017.[267]

Bulgària continua la investigació, iniciada el 1988, a l'Antàrtida, a la seva base Sant Climent d'Ocrida, situada a l'illa Livingston.

Infraestructures

[modifica]

Transports

[modifica]
Un vagó de Siemens dels Ferrocarrils Estatals de Bulgària. El sistema de transport ferroviari, en gran manera antiquat, gradualment s'ha anat modernitzant[268][269]

Bulgària ocupa una ubicació geogràfica única i estratègicament important. Des de l'antiguitat, el país ha servit d'important cruïlla de camins entre Europa, Àsia i Àfrica, i continua fins al dia d'avui: cinc dels deu corredors paneuropeus creuen el seu territori. La xarxa de carreteres nacionals de Bulgària té una longitud total de 19.512 km, dels quals 19.235 km estan pavimentats. Les autopistes, com les de Tràcia, Hemus i Struma, tenen una longitud total de 622 km. Els ferrocarrils són un important mode de transport de mercaderies, tot i que les autopistes porten una quota de càrrega cada cop més gran. Bulgària té més de 6.500 quilòmetres de vies fèrries, de les quals més del 60% estan electrificades, i en l'actualitat estan en funcionament 81 quilòmetres de línies d'alta velocitat.[270][271][272][273] Els aeroports més importants del país són els de Sofia i Plòvdiv, mentre que Varna i Burgàs són els principals ports de comerç marítim.

Telecomunicacions

[modifica]
  • Principals línies en ús: 1,6 milions (est. 2015).[274]
  • Telèfons mòbils: 8,98 milions de línies (2016).[275]
  • Sistema telefònic:
    • Valoració general: una xarxa de telecomunicacions extensa però antiquada, heretada de l'era soviètica, la qualitat de la qual ha millorat; el monopoli de línia fixa de la companyia de telecomunicacions de Bulgària va finalitzar el 2005, quan els operadors de línia fixa alternatius van accedir a la seva xarxa; una disminució de les connexions de línia fixa en els últims anys ha estat més que compensada per un fort augment de l'ús de la telefonia mòbil impulsat per diversos proveïdors de serveis; el nombre de subscripcions de telefonia mòbil ara supera la població.
    • Domèstica: una línia troncal de cable digital bastant moderna actualment connecta els centres de commutació a la majoria de les regions; les altres estan connectades per relé de ràdio de microones digitals.
    • Internacional: codi de país - 359; el cable submarí proporciona connectivitat amb Ucraïna i Rússia; un cable submarí combinat i un sistema de fibra òptica terrestre proporciona connectivitat amb Itàlia, Albània i Macedònia del Nord. Estacions terrestres de satèl·lit - 3 (1 Intersputnik a la regió de l'oceà Atlàntic, 2 Intelsat a les regions de l'Atlàntic i l'oceà Índic, 2007).

Usuaris d'Internet

[modifica]
Any: 2000 2001 2002 2003 2004 2005 2006 2007 2008 2009[276]
Usuaris d'Internet: 1 870 000 3 450 000
Percentatge:[277] 7 10.7 11.1 12.8 15.4 18.5 23.4 28 32.4 46

Mitjans de comunicació

[modifica]
Oficines centrals de la Televisió Nacional de Bulgària (BNT), el canal de televisió gestionat per l'estat

Els mitjans de comunicació búlgars eren descrits com a generalment imparcials en els seus informes a principis del 2000 i els mitjans impresos no tenien restriccions legals.[278][279] Des d'aleshores, la llibertat de premsa s'ha deteriorat fins al punt que Bulgària se situa al 111è lloc a nivell mundial a l'Índex Mundial de la Llibertat de Premsa, més baix que tots els membres de la Unió Europea i estats candidats a membres. El govern ha desviat els fons de la UE als mitjans de comunicació simpàtics i n'ha subornat altres perquè siguin menys crítics en temes problemàtics, mentre que els atacs contra periodistes individuals han augmentat.[280][281] La col·lusió entre polítics, oligarques i mitjans de comunicació està molt estesa.[280]

L'àmplia llibertat de premsa vol dir que no es pot establir un nombre exacte de publicacions, tot i que algunes investigacions estimaven al voltant de 900 el nombre de mitjans impresos el 2006.[279] Els diaris de més tirada són: Dneven Trud Dvenik i 24 Txassa.[279]

Els mitjans de comunicació no impresos, com ara la televisió i la ràdio, són supervisats pel Consell de Mitjans de Comunicació Electrònics (CMCE), un òrgan independent amb l'autoritat per emetre llicències de radiodifusió. A part d'un canal de televisió i una estació de ràdio nacionals operats per l'estat i l'Agència de Notícies de Bulgària, hi ha un gran nombre d'emissores privades de ràdio i televisió. No obstant això, la majoria dels mitjans de comunicació no escrits experimenten certes tendències negatives, com ara la falta de patrocinadors, la censura pel govern i la pressió econòmica i política per la transmissió de certs continguts.[282]

Demografia

[modifica]
Tendència de la població des de 1961

La població de Bulgària és de 7.153.784 persones, d'acord amb els resultats finals de l'últim cens oficial del 2015.[283] Bulgària pateix en l'actualitat una crisi demogràfica, que és un dels seus problemes més greus.[284][285][286] Ha sofert un creixement negatiu de la població des de principis de la dècada de 1990, quan el col·lapse econòmic va provocar una perllongada onada d'emigració.[287] Entre 937.000 i 1.200.000 persones -principalment joves adults- van abandonar el país abans del 2005.[287][288] La taxa de fecunditat total (TFT) es va estimar en 1,46 nens nascuts per dona el 2017, per sota de la taxa de reemplaçament de 2,1.[289] La majoria dels nens neixen de dones solteres.[290] A més, un terç de totes les llars consten d'una sola persona i el 75,5% de les famílies no tenen fills menors de 16 anys.[286] Les taxes de natalitat resultants es troben entre les més baixes del món[291][292] mentre que les taxes de mortalitat estan entre les més altes.[293]

Durant l'època del socialisme a la República Popular de Bulgària, la població va créixer fins a arribar als seus màxims -prop de 9 milions.[294] En el cens de 1985 la població de Bulgària va tocar sostre i arribà a 8.948.649 persones.[295] S'esperava que el búlgar nou milions nasqués a la dècada de 1990, però després de la caiguda de Tòdor Jívkov i el seu règim, aquest no fou el cas. Després de 1989 el creixement demogràfic va començar a disminuir significativament i, el 2001, la població era de 7.932.984.[295]

El 72,5% de la població resideix en zones urbanes. Gairebé un 18% viu a la capital i la ciutat més gran del país, Sofia (1.325.429 habitants), seguida de Plòvdiv (345.000), Varna (344.000), Burgàs (209.000) i Russe (160.000).[296] Els búlgars en són el principal grup ètnic i conformen el 84,8 per cent de la població. Les minories turca i gitana conformen el 8,8 i el 4,9 per cent, respectivament; l'1,5% restant inclou altres minories -russos, armenis, xinesos, valacs, sarakatsani, ucraïnesos, grecs, jueus, romanesos, i altres persones que no s'identifiquen amb cap grup ètnic en el cens.[297][298] La minoria gitana sol ser subestimada en les dades del cens i pot representar fins a un 11 per cent de la població.[299]

Salut

[modifica]

Més del 80% de totes les morts són degudes al càncer i malalties cardiovasculars.[300] Les taxes de mortalitat podrien millorar amb una atenció sanitària oportuna i adequada,[301] que el sistema actual no proporciona totalment. Tot i que l'assistència sanitària a Bulgària és universal[302] les despeses a càrrec de l'assegurat representen gairebé la meitat de la despesa sanitària i limiten significativament l'accés a l'atenció mèdica.[303] Altres problemes que afecten la provisió d'atenció són l'emigració de metges a causa dels baixos salaris, hospitals regionals insuficients i infraequipats, escassetat d'oferta i canvis freqüents del paquet de serveis bàsics per als assegurats.[304][305]

Educació

[modifica]
El Rectorat de la Universitat de Sofia

La taxa mitjana d'alfabetització de la població és del 98,2% segons el cens de 2001.[306] Segons l'Eurobaròmetre de 2005, gairebé el 21% de la població parla rus i el 15% anglès. La competència en llengua estrangera ha augmentat. Durant el període 2000-2001, aproximadament el 30% dels alumnes de primària estudiava anglès com a segona llengua i el 25% francès.[307]

El sistema educatiu està sota la supervisió del Ministeri d'Educació i Ciència. Els graus d'educació a Bulgària són quatre: elemental (de 1er a 4t grau), primària (5è a 8è grau), secundària (9è a 12è grau) i superior.[308] El Ministeri finança parcialment escoles, col·legis i universitats públiques, estableix criteris per als llibres de text i en supervisa el procés de publicació. L'educació a les escoles públiques primàries i secundàries és gratuïta.

Hi ha més de 40 institucions d'educació superior acreditades (facultats i universitats) al territori búlgar.[309] La institució d'educació superior de més nivell de Bulgària és la Universitat de Sofia.[310][311]

La qualitat de l'educació búlgara és baixa. La insuficient quantitat d'universitats, la manca d'instal·lacions a les escoles i la manca de fons estatals en ciència i innovació són el motiu pel qual el sistema educatiu produeix imatges pobres, i l'economia no resulta atractiva per als inversors.[312] Alguns adolescents abandonen el sistema educatiu massa aviat o no hi estan coberts.

Cultura

[modifica]
La Galeria Nacional d'Art Estranger disposa de nombrosos exemples d'art europeu, asiàtic i africà

La cultura tradicional búlgara és rica en herència tràcia, eslava i búlgara, juntament amb influència dels grecs, romans, otomans i celtes.[313] Gran part del llegat dels tracis comprèn nombroses tombes i tresors d'or. El territori actual del país inclou parts de les antigues províncies romanes de Mèsia, Tràcia i Macedònia i molts dels descobriments arqueològics daten de temps de l'Imperi romà, tot i que els antics búlgars també han deixat petjades del seu patrimoni en la música i en l'arquitectura antiga. El Primer i Segon Imperi Búlgar van funcionar com el centre de la cultura eslava durant gran part de l'edat mitjana, i exerciren considerable influència literària i cultural en el món ortodox eslau mitjançant les escoles literàries d'Ocrida i Preslav. Una de les principals aportacions del poble búlgar és l'alfabet ciríl·lic, usat com a sistema d'escriptura per moltes llengües d'Europa oriental i Àsia, que es va originar a l'antiga Bulgària al voltant del segle ix.[314]

Arquitectura i arqueologia

[modifica]
Arquitectura de l'antiga Roma a Plòvdiv, la ciutat més antiga d'Europa[315][316]

Un artefacte històric de gran importància és el tresor més antic del món fet d'or, que data del mil·lenni V aC, trobat al jaciment arqueològic de la necròpolis de Varna.[317] A més, Bulgària té nou llocs inscrits en la llista del Patrimoni de la Humanitat de la UNESCO: el Cavaller de Màdara, la tomba tràcia de Sveixtari i Kazanlak, l'església de Boiana, el monestir de Rila, les esglésies rupestres d'Ivànovo, el Parc natural de Pirin, la Reserva natural de Srèbarna i l'antiga ciutat de Nessèbar.[318]

Folklore

[modifica]

La cultura búlgara contemporània combina una cultura formal que va ajudar a forjar una consciència nacional cap al final del govern otomà i les tradicions populars mil·lenàries.[319] Un element essencial del folklore búlgar és el foc, utilitzat per a desterrar els esperits malignes i les malalties. Moltes d'elles són personificades com a bruixes, mentre que altres criatures com el zmei (búlgar: змей) i la samodiva (búlgar: Самодива) són guardians benèvols o enganyosos ambivalents.[320]

El survàkane (búlgar: сypвaкaнe) és un costum utilitzat per desitjar un pròsper any nou.[321] El survakane és una tradició realitzada amb un bastó decorat, conegut com a survàknitsa o survatxka, el dia d'Any Nou, com a mesura de salut durant l'any.[322] En aquest ritual, un membre de la família, típicament el més jove,[323] toca lleugerament l'esquena dels altres amb un survàknitsa durant el Nadal o el matí del dia d'Any Nou, mentre recita un vers per desitjar bona sort al seu familiar.

Kúkeri al poble de Brejani

El hàmkane (búlgar: хамкане) és una tradició popular relacionada amb el carnaval eslau: es penja del sostre, amb un fil, un ou bullit o un tros de carbó vegetal, i es fa girar al voltant de la taula. Els membres de la família han d'intentar atrapar-lo amb la boca, sense fer servir les mans. Qui tingui èxit serà viu i sa tot l'any.[324]

El kúker (búlgar: кукер; plural búlgar: кукери, kúkeri) és un ritual tradicional búlgar per a espantar els mals esperits, amb vestits per realitzar el ritual. Tradicions estretament relacionades es troben a la zona dels Balcans i Grècia (inclosos Romania i el Pont). Els rituals del kúker són realitzats per persones disfressades de bèsties o personatges típics (àvia, avi, rei, recaptador d'impostos), sempre amb caretes, sovint amb sivelles de cinturons i pells d'animals. Ballen als carrers per espantar les forces del mal i foragitar el fred i realitzen rituals com ara l'arada, la sembra i altres per a la fertilitat i la salut.[325]

Ous de Pasqua búlgars

La Setmana Santa és la festa religiosa més significativa del calendari. La seva data depèn de la primera lluna plena després del dia de l'equinocci de primavera. Els ous de Pasqua vermells es pinten el Dijous Sant. Amb el primer ou pintat de color vermell, l'àvia dibuixa el senyal de la creu al front dels nens perquè estiguin sans durant tot l'any. El dijous de Pasqua es renova el ferment i es barreja la massa dels pans de Pasqua i els kozunacs.

La martenitsa (búlgar: мартеницаm, plural: мартеници, martenitsi)[326] és una petita peça d'adorn típica de Bulgària, en forma de borla, feta de fil de color vermell i blanc, que s'ofereix als amics i parents just abans que arribi la primavera. Segons la creença tradicional, les martenitsi serveixen per a allunyar els mals que venen amb l'hivern. El color blanc significa la neu que s'ha anat, i el vermell representa el sol que ve. El nom del dia festiu tradicional de benvinguda de la primavera, que se celebra l'1 de març, es diu Baba Marta (búlgar: Баба Марта), que en català significa 'iaieta Marta': "Marta" és un nom derivat de la paraula búlgara per al mes de març, mart, búlgar: март).[327] La tradició de celebrar la Baba Marta té probablement més de mil anys, i fins avui, és un dels festius més populars de Bulgària, quan es poden veure nens i adults plens de "penjolls" vermells i blancs i els arbres plens de màrtenitsi.

El nestinarstvo (búlgar: Нестинарство) és una dansa de foc ritual d'origen traci.[328] La característica més coneguda del nestinarstvo és el fet de ballar i caminar descalç sobre brases roents, i el duen a terme els nestinari, els quals són els guardians del coneixement ocult. Se celebra generalment a la plaça del poble, davant de la gent, el dia dels sants Constantí i Helena o el dia del patró del poble. El ritual, una barreja única de creences de l'Església ortodoxa oriental i tradicions paganes més antigues de les muntanyes de Strandja, està inclòs en la llista de Patrimoni Cultural Immaterial de la Humanitat de la UNESCO.[329]

Bulgària té un patrimoni ric religiós d'arts visuals, especialment en els frescos, murals i icones, molts d'ells produïts per l'escola artística de Tàrnovo.[330] En tot el país, s'exhibeixen diverses obres d'artistes búlgars en més de 200 museus, entre els quals destaquen el Museu Nacional d'Arqueologia i la Galeria Nacional d'Art, ambdós situats a la capital.[331]

Cinema

[modifica]

Es considera que el començament de la cinematografia a Bulgària és la pel·lícula de Vassil Guèndov Bulgaran és galant, búlgar: Българан е галант (1915). De 1915 a 1948 (quan es va nacionalitzar la producció cinematogràfica) es van crear 55 pel·lícules. Durant el govern del Front de la Pàtria es creen pel·lícules amb orientació històrica i ideològica. Es dona un control estricte i censura per l'estat, i algunes pel·lícules s'aturen o es retiren de les pantalles. L'estudi més gran d'aquell moment era el Nu Boiana Film Studios. Després de la crisi dels anys noranta, el cinema va començar a créixer lentament amb el rodatge de noves sèries i pel·lícules. Moltes produccions estrangeres, principalment de Hollywood, es filmen a Bulgària.

Música

[modifica]

El país té una llarga tradició musical, que es remunta fins als començaments de l'edat mitjana. Joan Cucuzeles (c. 1280-1360) es va convertir en un dels primers compositors més coneguts de l'Europa medieval. Des del període de l'edat mitjana fins avui en dia, només han arribat obres de música sacra, la majoria d'autors desconeguts.

La música secular segueix estant poc desenvolupada en els segles següents, especialment durant el domini otomà. Durant l'opressió turca a Bulgària no se sap si hi havia institucions d'educació musical i de pedagogia musical, per la qual cosa se suposa que no hi va haver música professional. A finals del segle xix, després de l'alliberament de Bulgària, apareix la música clàssica búlgara. Gueorgui Atanàsssov, Dobri Hrístov, graduat del Conservatori de Praga i alumne d'Antonín Dvořák, i Emanuïl Manòlov, formen part de la primera generació de compositors búlgars. Emanuïl Manòlov és l'autor de la primera òpera búlgara: Siromakhínia. Panaiot Pípkov és famós per les seves operetes, però sobretot amb l'himne dels sants germans Ciril i Metodi, conegut com a Varvi, narode vazrodeni (búlgar: Върви, народе възродени). Modernament, cal destacar els pianistes Alexis Weissenberg i Vesselín Stànev. El festival d'estiu "Esperit de Burgàs", se celebra anualment a la ciutat de Burgàs i s'ha convertit en un escenari important de la música búlgara moderna, a més de ser un dels festivals de música més importants d'Europa.[332]

La música folklòrica nacional té un so distintiu i utilitza una àmplia gamma d'instruments tradicionals, com ara la gadulka, la gaida (гайда), el kaval (кавал) i el tapan (тъпан).

Bulgària també és famosa per diversos cantants talentosos, com Borís Christoff, Guena Dimitrova, Anna Tòmowa-Sintow, Raïna Kabàivanska i Nicolai Ghiaúrov. Durant l'època socialista destaca l'anomenada música estrada, els membres destacats de la qual són Irina Txmikhova, Gueorgui Kordov, Margret Nikòlova, Lili Ivànova, Emil Dimítrov, Borís Gudjúnov, Paixa Hrístova, Bogdana Karadòtxeva, Vassil Nàidenov, Orlín Gorànov, Iordanka Hrístova i Bísser Kírov. Molts d'ells gaudiren de renom mundial als anys 60, 70 i 80, i alguns en són molt populars avui a Bulgària.

Literatura

[modifica]
El poeta simbolista búlgar Peio Iavòrov

L'edat mitjana va estar marcada per les escoles literàries de Preslav i Ocrida. Aquestes foren essencialment les primeres institucions acadèmiques eslaves i el seu establiment al segle x s'associa amb un període d'or de la literatura búlgara.[333] Aquest èmfasi en l'erudició cristiana va convertir l'Imperi Búlgar en un centre de la cultura eslava, va dur els pobles eslaus sota la influència del cristianisme i els va proporcionar un llenguatge escrit.[334][335][336] El seu alfabet, el ciríl·lic, fou desenvolupat per l'escola literària de Preslav.[337] L'escola literària de Tàrnovo, d'altra banda, està associada a una edat de plata de la literatura definida per temes històrics i místics sota les dinasties Assèn i Xixman.[333] Moltes obres mestres literàries i artístiques van ser destruïdes pels conqueridors otomans, i les activitats artístiques no van ressorgir fins al renaixement nacional búlgar al segle xix.[319] L'enorme corpus literari d'Ivan Vàzov abasta tots els gèneres, aborda totes les facetes de la societat búlgara, i encadena les obres de prealliberament amb la literatura de l'estat recentment establert.[333] Algunes obres destacades posteriors són Bai Gànio d'Aleko Konstantínov, la poesia nietzscheana de Pentxo Slavèikov, la poesia simbolista de Peio Iàvorov i Dimtxo Debeliànov, les obres inspirades pel marxisme de Geo Mílev i Nikola Vaptsàrov, novel·les socialrealistes de Dimítar Dímov i Dimítar Tàlev.[333] Tzvetan Tòdorov és un notable autor contemporani,[338] mentre l'autor d'origen búlgar Elias Canetti fou guardonat amb el Premi Nobel de Literatura el 1981.[339]

Llengua

[modifica]

La llengua búlgara és parlada com a llengua materna i llengua nadiua pel 85,2% de la població, i gaudeix de l'estatus de llengua oficial i nacional. La resta sol tenir el búlgar com a segona llengua. El turc és la llengua materna del 9,1% de la població i el romaní del 4,2%

La llengua búlgara és la primera llengua eslava documentada. El seu desenvolupament històric es caracteritza per quatre períodes principals: període anterior a l'escriptura (fins al segle ix), antic búlgar (segles ix-xi), búlgar mitjà (segles xi-xiv) i búlgar modern (segle xv). La llengua búlgara moderna pertany al grup de les llengües eslaves i en concret a la família de les llengües eslaves meridionals (subgrup oriental) i és un dels 23 idiomes oficials a la Unió Europea.

L'alfabet ciríl·lic fou creat a Bulgària, molt probablement per sant Climent d'Ocrida i batejat amb el nom del seu mestre i creador de l'alfabet glagolític Ciril el Filòsof. Les seves versions actualitzades s'utilitzen en búlgar, rus, macedònic, serbi, ucraïnès, belarús, així com en altres països de l'antiga Unió Soviètica, Àsia i Europa oriental. En el curs del desenvolupament històric de la llengua búlgara i els seus contactes amb les seves llengües veïnes no eslaves de la península Balcànica, es donen canvis significatius en comparació amb les altres llengües eslaves. Aquests canvis afecten la morfologia i la sintaxi, i es caracteritzen per la pèrdua gairebé completa del cas gramatical, l'ús de l'article definit (sufixat al substantiu), la preservació de l'ús dels temps passats simples eslaus (passat perfet i passat imperfet), la desaparició de l'infinitiu, etc. Aquests canvis distingeixen, en general, el desenvolupament de la morfologia i la sintaxi en la llengua búlgara de la direcció del desenvolupament de les altres llengües eslaves.[340][341]

Religió

[modifica]

La Constitució de Bulgària defineix el país com un estat laic amb llibertat religiosa garantida, però s'assenyala el cristianisme ortodox com una religió "tradicional. El 59% del cens de població de 2011 s'identifica com cristià ortodox, dels quals no està clar quants s'identifiquen com d'estil antic i quants com a neocalendaristes.[342] L'Església ortodoxa búlgara va aconseguir l'estatus d'autocefàlia el 927,[343][344] i actualment té 12 diòcesis i més de 2.000 sacerdots.[345] Més de tres quartes parts dels búlgars s'adscriuen a l'ortodòxia oriental.[342]

La religió minoritària més gran és l'islam, que és esmentat com a religió pròpia pel 7,8% de la població (majoritàriament de la minoria turca, però també pels musulmans de Bulgària i una cinquena part dels gitanos. El 7,4% són sunnites i el 0,4 % són xiïtes i d'altres). La majoria d'ells no són practicants i consideren inacceptable l'ús del hijab a les escoles.[346] A continuació, se situen el protestantisme, amb un 0,9%, el catolicisme romà amb un 0,7%, i els apostòlics armenis, amb un 0,02 per cent, un 0,13 per cent segueixen altres religions, i el restant el 31% o bé indica que no té religió o no respon a la pregunta.[342]

Segons una enquesta de 2009 basada en una petita proporció de la població, el 67,3% dels ciutadans búlgars creuen en l'existència de Déu i el 21,7% no ho fan. Al mateix temps, el 13,6% d'ells assisteixen a serveis religiosos almenys una vegada al mes, i el 24,1% declaren que creuen en el més enllà.[347]

Gastronomia

[modifica]
Rakia elaborada a Elena, centre de Bulgària

La gastronomia búlgara és similar a la d'altres països balcànics i demostra una forta influència turca i grega. La llet agra (búlgar: кисело мляко kisselo mliako), la lukanka (búlgar: луканка), la banitsa (búlgar: баница), l'amanida Xopska (búlgar: шопска салата xopska salata), la liútenitsa (búlgar: лютеница) i el kozunak (búlgar: козунак) són alguns dels aliments més característics de la seva gastronomia.

A causa del clima relativament càlid i de la seva complexa geografia, el territori búlgar ofereix les condicions de creixement excel·lents per a una gran varietat d'hortalisses, herbes i fruites. La majoria dels plats es cuinen al forn, al vapor o en forma d'estofat. Les fregides són rares, però les graellades (especialment de diferents tipus de carns) s'elaboren en tot el país. La carn de porc és la carn més comuna, seguida del pollastre i el xai. Altres plats orientals com la mussacà (búlgar: мусака), el güveç (búlgar: Гювеч) i la baklavà (búlgar: Баклава) són àmpliament consumits.

La gastronomia de Bulgària també destaca per la qualitat dels productes làctics i amanides, així com per la varietat de vins i begudes alcohòliques locals com el rakia, el mastika i la menta. El vi búlgar també és una altra beguda important: destaquen els de Dimiat i el Mavrud. El vi búlgar s'exporta a diferents parts de tot el món, i fins al 1990 el país era el segon exportador mundial més important de vi embotellat.[348][349] La collita del 2016 va obtenir 128 milions de litres de vi, dels quals 62 milions es van exportar principalment a Romania, Polònia i Rússia. [350]

Esports

[modifica]
Grigor Dimitrov in 2017
Grigor Dimitrov a l'Internazionali BNL d'Italia 2015
Hristo Stoítxkov

La primera aparició olímpica de Bulgària fou als jocs de 1896, quan estigué representada per Charles Champaud.[351]Des de llavors, els seus atletes han guanyat 52 medalles d'or, 89 de plata i 83 de bronze,[352]la qual cosa la situa en 24ena posició al medaller dels Jocs Olímpics. Menció especial mereix Dan Kòlov, considerat el millor lluitador de tots els temps.[353]

L'halterofília és l'esport emblemàtic de Bulgària. L'entrenador Ivan Àbadjiev va tenir un paper fonamental en el desenvolupament de pràctiques de formació innovadores que han produït molts campions olímpics i mundials búlgars en l'esport des dels anys vuitanta.[354] Els atletes búlgars també han excel·lit en lluita, boxa, gimnàstica, voleibol i tennis.[354] Stefka Kostadínova és l'actual plusmarquista en salt d'alçada femení, amb una marca de 2.09 metres, assolida durant el campionat del Món d'atletisme de 1987.[355] Grigor Dimitrov és l'únic jugador búlgar que ha aconseguit el Top 10 dels rànquings de l'ATP.[356]

El futbol és l'esport més popular. Una semifinal a la Copa del Món de Futbol de 1994 és fins ara el millor resultat de l'equip nacional de futbol, llavors encapçalat pel davanter Hristo Stoítxkov.[354]Stoítxkov és el jugador búlgar més reeixit de tots els temps, guanyador de la Bota d'Or i la Pilota d'Or i considerat un dels millors del món quan jugava amb el Futbol Club Barcelona als anys noranta.[357][358] El CSKA i el Levski, ambdós amb seu a Sofia[354] són els clubs més exitosos del país i els eterns rivals.[359] El Ludogorets és notable per haver avançat des de la quarta divisió local fins a la fase de grups de la UEFA Champions League 2014-15 en només nou anys.[360]Situat al 39è lloc el 2018, és el club búlgar més ben posicionat a la UEFA.[361]

Festius oficials

[modifica]
Data Nom català Nom local Remarques
1 de gener Any Nou Нова година
3 de març Dia de l'alliberament de Bulgària del jou otomà Ден на Освобождението на България от османско иго Festa nacional
1 de maig Dia Internacional dels Treballadors Ден на труда и на международната работническа солидарност
6 de maig Dia de Sant Jordi (Guèrguiovden)[362] Dia de les Forces Armades de Bulgària Гергьовден, Ден на храбростта и празник на Българската армия
24 de maig Dia de l'educació i la cultura búlgares i de la literatura eslava Ден на българската просвета и култура и на славянската писменост
6 de setembre Dia de la unificació de Bulgària Съединение на България
22 de setembre Dia de la Independència de Bulgària Ден на Независимостта на България
1 de novembre Dia dels il·luminadors búlgars Ден на народните будители Dia no lectiu per a escoles, altrament dia laborable.
24 de desembre Vespra de Nadal Бъдни вечер
25/26 de desembre Nadal (Nativitat de Crist) Рождество Христово Els búlgars tenen dos dies de Nadal, tots dos anomenats Dia de Nadal.
Movible Diumenge de Pasqua Великден Els dies es determinen d'acord amb el calendari ortodox (el 2018 és el 8 d'abril). Els diumenges i els dilluns de Pasqua no són dies feiners.[363][364]

Notes

[modifica]
  1. Búlgar: Република България, Repúblika Balgària.

Referències

[modifica]
  1. «Nomenclàtor mundial - Oficina d'Onomàstica - Secció Filològica - Institut d'Estudis Catalans». Arxivat de l'original el 2024-05-28. [Consulta: 6 maig 2024].
  2. Taules eurostat. Arxivat 2018-06-23 a Wayback Machine. (anglès)
  3. Golden, 1992, p. 103-104.
  4. «Иван Божилов, Васил Гюзелев — История на средновековна България VII-XIV век (4) — История на България в три тома. Том І» (en búlgar), 26-04-2014. [Consulta: 15 agost 2024].
  5. 5,0 5,1 5,2 5,3 Guiuzèlev, Vassil, Bojilov, Ivan. Història de la Bulgària medieval. Segles VII-XIV, Tom I, Anubis, Sofia, 2006, pàgs. 60-61 (búlgar).
  6. Douglas Harper. «Bulgaria» (en anglès). Online Etymology Dictionary, 2010. Arxivat de l'original el 2017-08-16. [Consulta: 15 gener 2011].
  7. «ВЕЛИКАЯ ПОЛЬСКАЯ ХРОНИКА->ГЛАВЫ 1-30». [Consulta: 15 agost 2024].
  8. Bowersock, Glen W. Late Antiquity: a Guide to the Postclassical World (en anglès). Harvard University Press, 1999, p. 354. ISBN 0-674-51173-5.  Arxivat 2024-05-29 a Wayback Machine.
  9. Chen, 2012, p. 97.
  10. Leif Inge Ree Petersen. Siege Warfare and Military Organization in the Successor States (400-800 AD): Byzantium, the West and Islam (en anglès). Brill, 2013, p. 369. ISBN 9789004254466.  Arxivat 2024-05-29 a Wayback Machine.
  11. Golden, 1992, p. 104.
  12. Karatay, 2003, p. 25.
  13. Chen, 2012, p. 92-95 i 97.
  14. Karatay, 2003, p. 28.
  15. Slavchev, Vladimir. Monuments of the final phase of Cultures Hamangia and Savia on the territory of Bulgaria (en anglès). volum 37-38. Revista Pontica, 2004-2005, p. 9-20 [Consulta: 20 desembre 2011].  Arxivat 2012-03-06 a Wayback Machine.
  16. Chapman, John. Fragmentation in Archaeology: People, Places, and Broken Objects (en anglès). Routledge, 2000, p. 239. ISBN 978-0-415-15803-9. 
  17. Roberts, Benjamin W.; Thornton, Christopher P. «Development of metallurgy in Eurasia» (en anglès) p. 1015. Departament de Prehistòria i Europa, Museu Britànic, 2009. Arxivat de l'original el 2012-03-13. [Consulta: 8 juny 2012]. «Per contra, la primera explotació i treball de l'or ocorre als Balcans durant la meitat del mil·lenni V aC, diversos segles després de la primera fosa de coure coneguda. Això es demostra de manera més espectacular en els diversos objectes que adornen els enterraments de Varna, Bulgària (Renfrew 1986; Higham et al., 2007). En canvi, els primers objectes d'or trobats al sud-oest d'Àsia només es remunten a principis del mil·lenni IV aC com a Nahal Qanah a Palestina (Golden 2009), cosa que suggereix que l'explotació de l'or podria haver estat una invenció del sud-est europeu, encara que fos de curta durada.»
  18. Sigfried J. de Laet. History of Humanity: From the Third Millennium to the Seventh Century BC. UNESCO / Routledge, 1996, p. 99. ISBN 978-92-3-102811-3 [Consulta: 12 juny 2008]. «El primer gran centre de l'or estava situat a la desembocadura del Danubi, a la vora del mar Negre, a Bulgària....»  Arxivat 2024-05-29 a Wayback Machine.
  19. Gems and gemstones: Timeless natural beauty of the mineral world cognom=Grande (en anglès). The University of Chicago Press, 2009, p. 292. ISBN 978-0-226-30511-0 [Consulta: 20 desembre 2011]. «Les joies d'or conegudes més antigues del món procedeixen d'un jaciment arqueològic de la Necròpoli de Varna, Bulgària i tenen més de 6.000 anys d'antiguitat (el radiocarboni les data entre el 4600 i el 4200 aC).»  Arxivat 2024-05-29 a Wayback Machine.
  20. «The Gumelnita Culture». Govern de França. Arxivat de l'original el 2012-10-13. [Consulta: 4 desembre 2011]. «La Necròpolis de Varna és un jaciment important per entendre aquesta cultura.»
  21. 21,0 21,1 21,2 «Bulgaria Factbook» (en anglès). Comandament central dels Estats Units, 01-12-2011. Arxivat de l'original el 18 d'octubre de 2011.
  22. 22,0 22,1 «Bulgar (people)» (en anglès). Encyclopædia Britannica. Arxivat de l'original el 2015-05-05. [Consulta: 24 maig 2012].
  23. Boardman, John; Edwards, I.E.S.; Sollberger, E. The Cambridge Ancient History — part1: The Prehistory of the Balkans, the Middle East and the Aegean World, Tenth to Eighth Centuries BC (en anglès). 3. Cambridge University Press, 1982, p. 53. ISBN 0521224969. «Tanmateix, no podem identificar els tracis en aquest període remot, perquè no sabem amb certesa si les tribus tràcies i il·líries s'havien separat en aquell moment. És més segur parlar de prototracis, de qui es van desenvolupar a l'edat del ferro...»  Arxivat 2024-05-29 a Wayback Machine.
  24. Kidner; etal. Making Europe: The Story of the West (en anglès). 2a edició. Cengage Learning, 2013, p. 57. ISBN 978-1111841317. «(...) A més, els perses van ocupar Tràcia (l'actual Bulgària actual)»  Arxivat 2024-05-29 a Wayback Machine.
  25. Thonemann, Peter; Price, Simon. The Birth of Classical Europe: A History from Troy to Augustine. Penguin UK, 2010. ISBN 978-0141946863. «Darios va allargar encara més els límits orientals i occidentals de l'imperi, conquistant la vall de l'Indus i gran part de la moderna Bulgària (antiga Tràcia)» 
  26. 26,0 26,1 26,2 Roisman i Worthington, 2011.
  27. «The Expedition of Cyrus» (en anglès). Arxivat de l'original el 2024-05-29. [Consulta: 24 desembre 2014].
  28. Nagle, D. Brendan. Readings in Greek History: Sources and Interpretations. Oxford University Press, 2006, p. 230. ISBN 0-19-517825-4. «No obstant això, una de les tribus tràcies, els odrisis, va aconseguir unificar els tracis i crear un estat poderós.» 
  29. Hornblower, Simon. Oxford University Press. The Oxford Classical Dictionary, 2003, p. 1515. ISBN 0-19-860641-9. «Poc després el primer rei dels odrissis, Teres va intentar crear un imperi fora del territori ocupat per les tribus tràcies (Tucídides, 2.29 i la seva sobirania es va estendre fins a l'Euxí i l'Hel·lespont).» 
  30. Ivanov, Lyubomir. ESSENTIAL HISTORY OF BULGARIA IN SEVEN PAGES (en anglès). Acadèmia de Ciències de Bulgària, 2007, p. 2 [Consulta: 20 desembre 2011]. «En particular, a mitjans del segle iv, un grup de gots es van instal·lar a la regió de Nicopolis ad Istrum (actual Nikiup, prop de Veliko Tàrnovo, al nord de Bulgària), on el seu líder, el bisbe Wulfila (Úlfila), va inventar l'alfabet gòtic i va traduir la Sagrada Bíblia al gòtic per produir el primer llibre escrit en llengua germànica.»  Arxivat 2011-12-20 a Wayback Machine.
  31. Hock, Hans Heinrich; Joseph, Brian D. Language History, Language Change and Language Relationship: an introduction to historical and comparative linguistics. Walter de Gruyter & Co., 1996, p. 49. ISBN 3-11-014784-X [Consulta: 20 desembre 2011]. «El text extensiu més antic és una traducció bíblica gòtica produïda pel bisbe gòtic Wulfilas (que significa Petit llop) al segle iv»  Arxivat 2024-05-29 a Wayback Machine.
  32. «El monestir al poble Zlatna Livada – el més antic d'Europa» (en búlgar). LiterNet, 30-04-2004. Arxivat de l'original el 2020-09-27. [Consulta: 30 març 2012].
  33. D. Angelov. «The Formation of the Bulgarian Nation» (en anglès) p. 409-410. Наука и изкуство, "Векове", 1971. Arxivat de l'original el 2013-05-28. [Consulta: 24 juliol 2018].
  34. Browning, Robert. Byzantium and Bulgaria (en anglès). I, 1988, p. 32-36 (Studia Slavico-Byzantina et Mediaevalia Europensia). 
  35. Trever, Albert Augustus. History of Ancient Civilization (en anglès). Harcourt, Brace, p. 571. «Tanmateix, l'interior de Tràcia mai no fou romanitzat o fins i tot hel·lenitzat» 
  36. Zlatarski, Vassil. Història del Primer Imperi Búlgar. Període de domini húnic-búlgar (679–852) (en búlgar), 1938, p. 188 [Consulta: 23 maig 2012].  Arxivat 2013-07-26 a Wayback Machine.
  37. Runciman, Steven. A History of the First Bulgarian Empire (en anglès). G. Bell and Sons, 1930, p. 26. 
  38. Ivanov, Lyubomir. ESSENTIAL HISTORY OF BULGARIA IN SEVEN PAGES. Acadèmia Búlgara de Ciències, 2007, p. 2-3 [Consulta: 31 juliol 2012].  Arxivat 2011-12-20 a Wayback Machine.
  39. «Krum (Bulgar khan)». Encyclopædia Britannica. Arxivat de l'original el 2011-12-28. [Consulta: 23 desembre 2011].
  40. «The Spread of Christianity» (en anglès). Encyclopædia Britannica. Arxivat de l'original el 2014-10-23. [Consulta: 27 juliol 2014]. «Tot i que el baptisme de Boris fou en l'Església oriental, ell va vacil·lar posteriorment entre Roma i Constantinoble fins que aquesta última el va convèncer en garantir autonomia de facto a Bulgària en assumptes de l'Església.»
  41. Crampton, R.J.. Bulgaria (en anglès). Oxford University Press, 2007, p. 13. ISBN 978-0-19-954158-4. 
  42. «Reign of Simeon I». Encyclopædia Britannica. Arxivat de l'original el 2014-10-23. [Consulta: 27 juliol 2014]. «La conversió de Bulgària va tenir una dimensió política, i va contribuir tant al creixement de l'autoritat central com a la fusió de búlgars i eslaus en un poble búlgar unificat.»
  43. Crampton, R.J.. Bulgaria (en anlgès). Oxford University Press, 2007, p. 12. ISBN 978-0-19-954158-4. «Cap acte individual no va fer més, a la llarga, a l'hora de soldar els cristians eslaus i els protobúlgars en un únic poble búlgar, que la conversió del 864.» 
  44. The First Golden Age, 1992.
  45. «Reign of Simeon I» (en anglès). Encyclopædia Britannica. Arxivat de l'original el 2014-10-23. [Consulta: 4 desembre 2011]. «Sota els successors de Simeó, Bulgària es va veure assetjada per la dissensió interna provocada per la propagació del bogomilisme (una secta religiosa dualista) i per les incursions de magiars, petxenegs, la Rus de Kíiv i els romans d'Orient.»
  46. Browning, Robert. Byzantium and Bulgaria (en anglès). Temple Smith, 1975, p. 194–5. ISBN 0-85117-064-1. 
  47. «Reign of Simeon I» (en anglès). Encyclopædia Britannica. Arxivat de l'original el 2012-11-22. [Consulta: 20 gener 2012].
  48. «Samuel» (en anglès). Encyclopædia Britannica. Arxivat de l'original el 2008-01-29. [Consulta: 20 gener 2012].
  49. Scylitzae, Ioannis. Synopsis Historiarum. Hans Thurn, 1973, p. 457 (Corpus Fontium Byzantiae Historiae). ISBN 978-3-11-002285-8. 
  50. Pavlov, Plamen. «Les conspiracions de "magister Pressian el búlgar"» (en búlgar). LiterNet, 2005. Arxivat de l'original el 2012-01-30. [Consulta: 20 desembre 2011]. «Així, a la primavera de 1018 "el partit de la rendició" va prevaler, i Basili II va entrar sense obstacles a la capital búlgara, Ocrida.»
  51. 51,0 51,1 Ostrogorsky, Georg. History of the Byzantine State (en anglès). Rutgers University Press, 1969, p. 311. 
  52. Cameron, Averil. The Byzantines (en anglès). Blackwell Publishing, 2006, p. 170. ISBN 978-1-4051-9833-2. 
  53. «Bulgaria – Second Bulgarian Empire». Encyclopædia Britannica. Arxivat de l'original el 2012-11-22. [Consulta: 31 març 2012].
  54. 54,0 54,1 54,2 54,3 James David Bourchier. «History of Bulgaria» (en anglès). Encyclopædia Britannica 1911, 1911. Arxivat de l'original el 2011-11-15. [Consulta: 9 desembre 2011].
  55. Ivanov, Lyubomir. ESSENTIAL HISTORY OF BULGARIA IN SEVEN PAGES (en anglès). Acadèmia Búlgara de Ciències, 2007, p. 4 [Consulta: 20 desembre 2011]. «La capital, Tàrnovo, es va convertir en un centre polític, econòmic, cultural i religiós, vista com 'la tercera Roma', en contrast amb la decadència de Constantinoble després que el cor interior romà d'Orient a Àsia Menor es perdés, a mans dels turcs, a la fi del segle xi  Arxivat 2011-12-20 a Wayback Machine.
  56. «The Golden Horde». Divisió de Recerca Federal de la Biblioteca del Congrés. Arxivat de l'original el 16 de setembre de 2011. [Consulta: 4 desembre 2011]. «Els mongols van mantenir la sobirania a l'est de Rússia del 1240 al 1480, i van controlar la zona alta del Volga, els territoris de l'antic estat del Bulgària del Volga, Sibèria, el nord del Caucas, Bulgària (durant un temps), Crimea, i Coràsmia.»
  57. 57,0 57,1 «Bulgaria – Ottoman rule» (en anglès). Encyclopædia Britannica. Arxivat de l'original el 2014-10-08. [Consulta: 21 desembre 2011]. «Amb la captura d'un regne búlgar basat en Bdin (Vidin) el 1396, l'últim romanent de la independència búlgara va desaparèixer (...) La noblesa búlgara va ser destruïda: els seus membres van morir, van fugir o van acceptar l'islam i la turquització. Els camperols passaren a ser serfs dels amos turcs.»
  58. 58,0 58,1 Jireček, K. J.. Geschichte der Bulgaren (en alemany). Nachdr. d. Ausg. Prag, 1876. ISBN 3-487-06408-1 [Consulta: 20 desembre 2011].  Arxivat 2024-05-29 a Wayback Machine.
  59. Minkov, Anton. Conversion to Islam in the Balkans: Kisve Bahası – Petitions and Ottoman Social Life, 1670–1730 (en anglès). BRILL, 2004, p. 193. ISBN 90-04-13576-6.  Arxivat 2024-05-29 a Wayback Machine.
  60. Detrez, Raymond. Europe and the Historical Legacies in the Balkans (en anglès). Peter Lang Publishers, 2008, p. 36. ISBN 90-5201-374-8.  Arxivat 2024-05-29 a Wayback Machine.
  61. Fishman, Joshua A. "Handbook of Language and Ethnic Identity," Disciplinary and Regional Perspectives (en anglès). Oxford University Press, 2010, p. 276. ISBN 0-19-537492-4. «No hi havia gairebé restes d'una identitat ètnica búlgara; la població es defineix a si mateixa com a cristians, segons el sistema otomà de millets, és a dir, comunitats de creences religioses. Els primers intents de definir una ètnia búlgara van començar a principis del segle xix  Arxivat 2024-05-29 a Wayback Machine.
  62. Roudometof, Victor; Robertson, Roland. Nationalism, globalization, and orthodoxy: the social origins of ethnic conflict in the Balkans (en anglès). Greenwood Publishing Group, 2001, p. 68–71. ISBN 0-313-31949-9.  Arxivat 2024-05-29 a Wayback Machine.
  63. Crampton, R. J.. Modern Bulgaria (en anglès). Cambridge University Press, 1987, p. 8. ISBN 0-521-27323-4 [Consulta: 2 octubre 2013].  Arxivat 2024-05-29 a Wayback Machine.
  64. Carvalho, Joaquim. Religion and Power in Europe: Conflict and Convergence (en anglès). Edizioni Plus, =2007, p. 261. ISBN 88-8492-464-2.  Arxivat 2024-05-29 a Wayback Machine.
  65. 65,0 65,1 «Bulgaria – Ottoman administration» (en anglès). Encyclopædia Britannica. Arxivat de l'original el 2022-05-12. [Consulta: 20 octubre 2012].
  66. The Final Move to Independence.
  67. «Reminiscence from Days of Liberation*» (en anglès). Novinite, 03-03-2011. Arxivat de l'original el 2012-06-16 [Consulta: 20 desembre 2011].
  68. 68,0 68,1 San Stefano, Berlin and Independence.
  69. Blamires, Cyprian. World Fascism: A historical encyclopedia (en anglès). ABC-CLIO, 2006, p. 107. ISBN 1-57607-941-4 [Consulta: 20 desembre 2011]. «La "Gran Bulgària", restablerta el març de 1878 en les línies de l'Imperi Búlgar medieval, després de l'alliberament de la dominació turca, no va durar molt.»  Arxivat 2024-05-29 a Wayback Machine.
  70. «Timeline: Bulgaria – A chronology of key events» (en anglès). BBC News, 06-05-2010. Arxivat de l'original el 2015-03-07. [Consulta: 20 desembre 2011].
  71. Historical Setting.
  72. Crampton, R.J.. Bulgaria (en anglès). Oxford University Press, 2007, p. 174. ISBN 978-0-19-954158-4. 
  73. Dillon, Emile Joseph. «XV». A: The Inside Story of the Peace Conference (en anglès). Harper, febrer de 1920. ISBN 978-3-8424-7594-6 [Consulta: 20 desembre 2011]. «Els canvis territorials a què es va condemnar la Prússia dels Balcans no són ni molt importants ni injustos.»  Arxivat 2011-07-18 a Wayback Machine.
  74. Pinon, Rene. L'Europe et la Jeune Turquie: les aspects nouveaux de la question d'Orient (en francès). Perrin et cie, 1913. ISBN 978-1-144-41381-9 [Consulta: 20 desembre 2011]. «Hom ha dit sovint de Bulgària que és la Prússia dels Balcans»  Arxivat 2024-05-29 a Wayback Machine.
  75. Tucker, Spencer C; Wood, Laura. The European Powers in the First World War: An Encyclopedia (en anglès). Taylor & Francis, 1996, p. 173. ISBN 0-8153-0399-8.  Arxivat 2024-05-29 a Wayback Machine.
  76. Broadberry, Stephen; Klein, Alexander. «Aggregate and Per Capita GDP in Europe, 1870–2000: Continental, Regional and National Data with Changing Boundaries» (en anglès) p. 18. Departament d'Economia de la Universitat de Warwick, Coventry, 08-02-2008. Arxivat de l'original el 22 de juny de 2012. [Consulta: 24 maig].
  77. «WWI Casualty and Death Tables» (en anglès). PBS. Arxivat de l'original el 2016-10-16. [Consulta: 9 juliol 2013].
  78. Mintchev, Vesselin «External Migration in Bulgaria» (en anglès). South-East Europe Review, 3/99, 10-1999, pàg. 124. Arxivat de l'original el 17 de gener de 2013 [Consulta: 8 maig 2013]. Arxivat 2013-01-17 a Wayback Machine.
  79. Chenoweth, Erica. Centre Belfer per a la Ciència i Afers Internacionals. Rethinking Violence: States and Non-State Actors in Conflict, 2010, p. 129. ISBN 978-0-262-01420-5. «Bulgària, per exemple, tenia un superàvit net de refugiats i s'enfrontava a la difícil tasca d'absorbir milers de refugiats búlgars de Grècia durant un període relativament curt. Tot i que els préstecs internacionals de la Creu Roja i d'altres organismes ajudaven a sufragar els costos substancials d'acomodar poblacions excedents, va suposar una càrrega financera intensa als estats que encara es recuperaven de la guerra i patien una crisi econòmica, així com una convulsió política.»  Arxivat 2024-05-29 a Wayback Machine.
  80. Bulgaria in World War II: The Passive Alliance.
  81. Wartime Crisis.
  82. Pavlowitch, Stevan K. Hitler's new disorder: the Second World War in Yugoslavia, 2008, p. 238–240. ISBN 0-231-70050-4 [Consulta: 20 desembre 2011]. «Quan Bulgària va canviar de bàndol al setembre ...»  Arxivat 2024-05-29 a Wayback Machine.
  83. Crampton, R. J.. Cambridge University Press. A concise history of Bulgaria (en anglès), 2005, p. 271. ISBN 0-521-61637-9 [Consulta: 20 desembre 2011].  Arxivat 2024-05-29 a Wayback Machine.
  84. Centre Hanna Arendt a Sofia, amb Diniu Xarlànov i Venelin I. Gànev.  PDF [Crimes Committed by the Communist Regime in Bulgaria]. Informe de país. "Crimes of the Communist Regimes". Conferència. 24-26 de febrer de 2010, Praga (anglès).
  85. Valentino, Benjamin A (2005). Final solutions: mass killing and genocide in the twentieth century. Cornell University Press. pàgs. 91–151.
  86. ... Els salaris reals van augmentar un 75 per cent, el consum de carn, fruites i verdures va augmentar notablement, les instal·lacions mèdiques i els metges van estar disponibles per a més població ..."
  87. After Stalin.
  88. Stephen Broadberry; Alexander Klein. «Aggregate and per capita GDP in Europe, 1870–2000» (en anglès) p. 23, 27, 27-10-2011. Arxivat de l'original el 30 de maig de 2013. [Consulta: 12 juliol 2013].
  89. Vachkov, Daniel; Ivanov, Martin. Bulgarian Foreign Debt 1944–1989 (en anglès). Siela, 2008, p. 103, 153, 191. ISBN 9789542803072. 
  90. The Economy.
  91. The Political Atmosphere in the 1970.
  92. Bohlen, Celestine. «Vote Gives Key Role to Ethnic Turks» (en anglès). The New York Times, 17-10-1991. Arxivat de l'original el 2011-05-11. [Consulta: 20 desembre 2011]. «als anys 80, el líder comunista Tòdor Jívkov va començar una campanya d'assimilació cultural que forçava els turcs ètnics a adoptar noms eslaus, va tancar les seves mesquites i cases de pregària i va reprimir els intents de protesta. Un dels resultats en va ser l'èxode massiu de més de 300.000 turcs ètnics a la veïna Turquia el 1989.»
  93. «Cracks show in Bulgaria's Muslim ethnic model» (en anglès). Reuters, 31-05-2009. Arxivat de l'original el 2012-04-24 [Consulta: 30 octubre 2011]. Arxivat 2012-04-24 a Wayback Machine.
  94. Government and Politics.
  95. «Bulgarian Politicians Discuss First Democratic Elections 20y After». Novinite, 05-07-2010. Arxivat de l'original el 2011-12-10 [Consulta: 20 desembre 2011].
  96. «Разрушителният български преход» (en búlgar). Le Monde Diplomatique, 01-10-2007. Arxivat de l'original el 2010-02-06 [Consulta: 20 desembre 2011].
  97. World Socialist Web Site. «Ex-King Simeon II named new prime minister of Bulgaria», 24-07-2001. Arxivat de l'original el 2011-12-30. [Consulta: 2 desembre 2011].
  98. Library of Congress, 2006, pàg.16.
  99. «Human Development Index Report» (en anglès) p. 220. Nacions Unides, 2005. Arxivat de l'original el 2008-05-27. [Consulta: 4 desembre 2011]. Compareu amb informe del 2004 Arxivat 2014-04-03 a Wayback Machine., pàgina 140. Consultat el 4 de desembre de 2011.
  100. 100,0 100,1 «NATO Update: Seven new members join NATO». OTAN, 29-03-2004. Arxivat de l'original el 2014-03-15. [Consulta: 20 desembre 2011].
  101. 101,0 101,1 Bos, Stefan «Bulgaria, Romania Join European Union» (en anglès). VOA News. Voice of America, 01-01-2007. Arxivat de l'original el 2010-03-25 [Consulta: 2 gener 2009].
  102. «Bulgaria Absolutely Ready to Take Over EU Presidency, Minister Says» (en anglès). Bulgarian Telegraph Agency, 02-08-2017. Arxivat de l'original el 2018-07-21. [Consulta: 21 juliol 2018].
  103. 103,0 103,1 103,2 103,3 103,4 103,5 Library of Congress, 2006, pàg. 4.
  104. Penin, Rumen. Природна география на България (en búlgar). Bulvest 2000, 2007, p. 18. ISBN 978-954-18-0546-6. 
  105. «Countries ranked by area». The World Factbook. Agència Central d'Intel·ligència. Arxivat de l'original el 2018-11-22 [Consulta: 4 desembre 2011]. Arxivat 2018-11-22 a Wayback Machine.
  106. «Bulgaria». The World Factbook. Agència Central d'Intel·ligència. Arxivat de l'original el 2020-05-09 [Consulta: 4 desembre 2011]. Arxivat 2016-10-01 a Wayback Machine.
  107. «Мусала». A: Българска енциклопедия А-Я (en búlgar). Acadèmia de Ciències de Bulgària, Тrud, Sirma, 2002. ISBN 9548104083. OCLC 163361648. 
  108. Dòntxev, Dontxo. Теми по физическа и социално - икономическа география на България (en búlgar). Sofia: Ciela, 2004, p. 68. ISBN 9546497177. 
  109. 109,0 109,1 109,2 NSI Brochure, 2018
  110. 110,0 110,1 Climate
  111. «Extreme temperature records worldwide» (en anglès). MeteorologyClimate. Arxivat de l'original el 2007-10-08. [Consulta: 17 abril 2012].
  112. «Характеристика на флората и растителността на България» (en búlgar). Programa de conservació de biodiversitat búlgarosuís. Arxivat de l'original el 2013-04-27. [Consulta: 21 març 2013].
  113. «Видово разнообразие на България» (en búlgar). Informe UNESCO, 2013. Arxivat de l'original el 2022-10-09. [Consulta: 26 juliol 2018].
  114. «Бъдещето на природните паркове в България и техните администрации» (en búlgar). Gora Magazine, 6-2010. Arxivat de l'original el 2011-11-02 [Consulta: 20 desembre 2011].
  115. «Europe & North America: 297 biosphere reserves in 36 countries» (en anglès). UNESCO. Arxivat de l'original el 2008-02-22. [Consulta: 4 abril 2016].
  116. Procediment penal contra Bulgària per la construcció en àrees protegides Arxivat 2018-07-28 a Wayback Machine. // Televisió Nacional de Bulgària, 18 de març de 2012. Consultat el 27 de juliol de 2018 (búlgar)
  117. «Bulgaria – Environmental Summary, UNData, United Nations» (en anglès). Nacions Unides. Arxivat de l'original el 2021-12-22. [Consulta: 20 desembre 2011].
  118. «„Живата вечност” разказва за вековния дъб в село Гранит» (en búlgar). Govern local de Stara Zagora. Arxivat de l'original el 23 de gener de 2012. [Consulta: 4 desembre 2011].
  119. 119,0 119,1 «Bulgaria: Plant and animal life» (en anglès). Encyclopædia Britannica Online. Arxivat de l'original el 2014-08-07. [Consulta: 2 maig 2014].
  120. «Характеристика на флората и растителността на България» (en búlgar). Fundació búlgarosuïssa per a la protecció de la biodiversitat. Arxivat de l'original el 2013-04-27. [Consulta: 20 desembre 2011].
  121. Festival de la rosa a Kazanlak Arxivat 2018-07-23 a Wayback Machine. // Телевизия Туризъм. Consultat el 27 de juliol de 2018 (búlgar)
  122. «Brown bear conservation in Bulgaria» (en anglès). Societat Zoològica de Frankfurt. Arxivat de l'original el 2013-10-11. [Consulta: 2 maig 2014].
  123. «Biodiversity in Bulgaria» (en anglès). Arxivat de l'original el 30 d'abril de 2016. [Consulta: 21 març 2014].
  124. «Report on European Environment Agency about the Nature protection and biodiversity in Europe» (en anglès). Agència Europea de Medi Ambient. Arxivat de l'original el 2014-03-22. [Consulta: 21 març 2014].
  125. «Status of Ratification of the Kyoto Protocol» (en anglès). Convenció Marc sobre el Canvi Climàtic. Arxivat de l'original el 2016-04-04. [Consulta: 4 abril 2016].
  126. «Bulgaria Achieves Kyoto Protocol Targets – IWR Report». Novinite, 11-08-2009. Arxivat de l'original el 2011-07-16 [Consulta: 20 desembre 2011].
  127. Kanev, Petar «България от Космоса: сеч, пожари, бетон... и надежда» (en búlgar). *8* Magazine. Klub 8, 2, 2009.
  128. «Bulgaria's Air Is Dirtiest in Europe, Study Finds, Followed by Poland» (en anglès). The New York Times, 15-10-2013. Arxivat de l'original el 2014-07-23 [Consulta: 15 octubre 2013].
  129. «High Air Pollution to Close Downtown Sofia» (en anglès). Novinite, 14-01-2008. Arxivat de l'original el 2012-01-11 [Consulta: 20 desembre 2011].
  130. «Bulgaria's Sofia, Plovdiv Suffer Worst Air Pollution in Europe». Novinite, 23-06-2010. Arxivat de l'original el 2011-05-11 [Consulta: 20 desembre 2011].
  131. «Industrial facilities causing the highest damage costs to health and the environment» (en anglès). Agència Europea de Medi Ambient. Arxivat de l'original el 2018-12-12. [Consulta: 25 novembre 2014].
  132. «Bulgaria's quest to meet the environmental acquis» (en anglès). Iniciativa d'estabilitat europea, 10-12-2008. Arxivat de l'original el 2011-07-17. [Consulta: 20 desembre 2011].
  133. «Report on European Environment Agency about the quality of freshwaters in Europe» (en anglès). Agència Europea de Medi Ambient. Arxivat de l'original el 2014-04-16. [Consulta: 21 març 2014].
  134. «2012 Environmental Performance Index» (en anglès). Universitat Yale. Arxivat de l'original el 5 de maig de 2012. [Consulta: 21 juny 2012].
  135. Library of Congress, 2006, pàg 16
  136. «LOCAL STRUCTURES IN BULGARIA» (en anglès). Consell de Municipis i Regions d'Europa. Arxivat de l'original el 4 de juny de 2012. [Consulta: 11 abril 2012].
  137. «Окръжни и областни центрове в България 1879-2010 г.» (en búlgar). Ministeri de Desenvolupament Regional ii Obres Públiques. Arxivat de l'original el 2014-02-02. [Consulta: 28 juliol 2018].
  138. «Историческо развитие на административно - териториалното устройство на Република България» (en búlgar). Ministeri de Desenvolupament Regional ii Obres Públiques. Arxivat de l'original el 2014-02-02. [Consulta: 28 juliol 2018].
  139. 139,0 139,1 Library of Congress,2006, pàg.17
  140. «The Bulgarian Legal System and Legal Research». Hauser Global Law School Program, 01-08-2006. Arxivat de l'original el 2011-12-27. [Consulta: 20 desembre 2011].
  141. 141,0 141,1 «US State Dept criticises Bulgaria on prisons, judiciary, corruption, people-trafficking and violence against minorities» (en anglès). The Sofia Globe, 21-04-2018. Arxivat de l'original el 2020-11-06. [Consulta: 9 juliol 2018].
  142. «Съдебната ни система – първенец по корупция» (en búlgar). News.bg, 03-06-2010. Arxivat de l'original el 2012-01-11 [Consulta: 20 desembre 2011].
  143. Brunwasser, Matthew «Còpia arxivada» (en anglès). The New York Times, 05-11-2006. Arxivat de l'original el 2018-07-09 [Consulta: 20 desembre 2011].
  144. «Transparency International report: Bulgaria perceived as EU's most corrupt country» (en anglès). Ràdio Nacional de Bulgària, 01-12-2012. Arxivat de l'original el 1 de novembre de 2012. [Consulta: 23 maig 2012].
  145. «Bulgaria Sets Up Anti-Corruption Unit; Security Chief Steps Down». Bloomberg L.P., 17-02-2011. Arxivat de l'original el 2013-11-04. [Consulta: 23 maig 2012].
  146. «Interpol entry on Bulgaria» (en anglès). Interpol. Arxivat de l'original el 2012-04-27. [Consulta: 20 desembre 2011].
  147. «Organizational structure GDNP» (en anglès). Ministeri de l'Interior de Bulgària. Arxivat de l'original el 28 de juliol 2018. [Consulta: 28 juliol 2018].
  148. «Resum del personal i vacants en estructures del Ministeri de l'Interior» (en búlgar). Ministeri de l'Interior de Bulgària, 31-05-2018. Arxivat de l'original el 2018-07-10. [Consulta: 10 juliol 2018].
  149. NSI Brochure, 2018, pàg 27
  150. «Web oficial de l'Agència Estatal de Seguretat Nacional». Agència Estatal de Seguretat Nacional. Arxivat de l'original el 2011-12-19. [Consulta: 20 desembre 2011].
  151. «The United Nations Security Council». The Green Papers Worldwide. Arxivat de l'original el 2017-11-08. [Consulta: 4 desembre 2011].
  152. «Бай Тошовият блян - България в ЕС през '87» (en búlgar). Dnes.bg, 15-08-2008. Arxivat de l'original el 2018-07-21. [Consulta: 28 juliol 2011].
  153. «Бай Тошо мислил да вкара България в ЕС» (en búlgar). Vsekiden, 03-09-2008. Arxivat de l'original el 20 de juny de 2012. [Consulta: 20 desembre 2011].
  154. «"Дойче веле": Тодор Живков искал България да стане член на ЕС» (en búlgar). Vesti, 03-09-2008. Arxivat de l'original el 2012-10-28. [Consulta: 20 desembre 2011].
  155. «Treaty concerning the accession of the Republic of Bulgaria and Romania to the European Union» (en anglès). Comissió Europea, 25-04-2005. Arxivat de l'original el 2018-07-29. [Consulta: 28 juliol 2018].
  156. «Bulgaria – relations». Ministeri d'Afers Exteriors de Grècia. Arxivat de l'original el 5 de febrer de 2012. [Consulta: 31 març 2012].
  157. «Bulgaria – Bilateral Relations» (en anglès). Ministeri d'Afers Exteriors de la República Popular de la Xina. Arxivat de l'original el 2013-07-26. [Consulta: 31 març 2012].
  158. «Vietnam Thanks Bulgaria for University Graduates». Novinite, 28-10-2010. Arxivat de l'original el 2011-12-03. [Consulta: 28 juliol 2018].
  159. «Old ties with Russia weigh on Bulgarian decision in spy poisoning case». Reuters, 29-03-2018. Arxivat de l'original el 2018-07-21. [Consulta: 21 juliol 2018].
  160. «Bulgaria Grows Uneasy as Trump Complicates Its Ties to Russia». The New York Times, 04-02-2017. Arxivat de l'original el 2018-07-21. [Consulta: 21 juliol 2018]. «Per moltes raons, incloent-hi la necessitat econòmica, una cultura comuna i vincles històrics profunds ...»
  161. «Bulgaria torn between Russia and the West» (en anglès). Deutsche Welle, 31-05-2018. Arxivat de l'original el 2018-07-21. [Consulta: 21 juliol 2018].
  162. «Bulgaria - Russia Relations». GlobalSecurity. Arxivat de l'original el 2019-06-07. [Consulta: 21 juliol 2018].
  163. Arms Sales
  164. Foreign Affairs in the 1960s and 1970s
  165. «Bulgaria Factbook». Oficina d'Afers Europeus i Euràsia, Departament d'Estat dels Estats Units. Arxivat de l'original el 2011-08-17. [Consulta: 4 desembre 2011].
  166. «US, Bulgaria sign defence co-operation agreement» (en anglès). Southeast European Times, 28-04-2006. Arxivat de l'original el 25 de gener de 2011. [Consulta: 20 desembre 2011].
  167. «Armed Forces Development Plan». Ministeri de Defensa de Bulgària, 2010. Arxivat de l'original el 2012-06-28. [Consulta: 31 març 2012].
  168. Military Personnel
  169. Hackett, James. Routledge. The Military Balance 2017 (en anglès), 2017, p. 96. ISBN 978-1857439007. 
  170. «Bulgaria Will Modernize Its Army. “Fighters, infantry fighting vehicles”» (en anlgès). Defence24, 06-10-2015. Arxivat de l'original el 2022-05-12. [Consulta: 21 juliol 2018].
  171. «S-300 Surface-to-air Missile System». Aerospace Daily & Defense Report, 06-08-2015. Arxivat de l'original el 2019-08-08. [Consulta: 21 juliol 2018].
  172. «SS-21 Scarab: Russia's Forgotten (But Deadly) Ballistic Missile» (en anglès). The National Interest, 12-09-2016. Arxivat de l'original el 2022-05-12. [Consulta: 21 juliol 2018].
  173. CIA World Factbook. «Bulgaria Economy Profile 2017» (en anglès). CIA World Factbook, 2017. Arxivat de l'original el 2018-07-17. [Consulta: 13 novembre 2017].
  174. «World Bank Country and Lending Groups» (en anglès). Grup del Banc Mundial, 2018. Arxivat de l'original el 2018-01-11. [Consulta: 28 juliol 2018].
  175. «Bulgaria Overview». USAID, 2002. Arxivat de l'original el 10 de juliol de 2011. [Consulta: 2 novembre 2011].
  176. «Bulgaria – Late Communist rule». Encyclopædia Britannica. Arxivat de l'original el 2022-05-12. [Consulta: 28 juliol 2018]. «Bulgària va donar la màxima prioritat a l'avenç científic i tecnològic i al desenvolupament de competències comercials apropiades per a un estat industrial. El 1948, aproximadament el 80% de la població vivia de la terra, però el 1988 menys d'una cinquena part de la força de treball es dedicava a l'agricultura, i la resta es concentrava en la indústria i el sector de serveis.»
  177. 177,0 177,1 «The economies of Bulgaria and Romania». Comissió Europea, 01-01-2007. Arxivat de l'original el 2012-01-25. [Consulta: 20 desembre 2011].
  178. OCDE. OECD Economic Surveys, 1999, p. 24. «L'anterior Enquesta Econòmica de Bulgària de 1997 va documentar com una combinació de condicions inicials difícils, retards en les reformes estructurals, ... culminaren en la crisi econòmica de 1996-97.» 
  179. «Average monthly wages and salaries in March 2017». BTV. Arxivat de l'original el 2022-01-21. [Consulta: 15 maig 2017].
  180. «One out of six employees in the EU27 was a low-wage earner in 2010» (en anglès). Eurostat, 20-12-2012. Arxivat de l'original el 24 de desembre de 2012. [Consulta: 20 desembre 2012].
  181. 181,0 181,1 «Budgeting in Bulgaria». OECD Journal on Budgeting. OCDE, 2009/3, 2009, pàg. 137,138. Arxivat de l'original el 2022-10-09 [Consulta: 16 juliol 2018].
  182. «Field listing: Budget». The World Factbook. Agència Central d'Intel·ligència. Arxivat de l'original el 2018-07-06 [Consulta: 16 juliol 2018]. Arxivat 2018-07-06 a Wayback Machine.
  183. 183,0 183,1 «2018 Budget: More for salaries, health and pensions». Kapital Daily, 23-10-2017. Arxivat de l'original el 2022-05-12. [Consulta: 16 juliol 2018].
  184. «Field listing: Taxes and other revenue» (en anglès). The World Factbook. Agència Central d'Intel·ligència. Arxivat de l'original el 2018-07-16 [Consulta: 16 juliol 2018]. Arxivat 2018-07-16 a Wayback Machine.
  185. «These are the 29 countries with the world's lowest levels of tax» (en anglès). Business Insider, 15-03-2016. Arxivat de l'original el 2019-01-08 [Consulta: 16 juliol 2018].
  186. «Structure of Bulgarian Tax System». Ministeri de Finances de Bulgària. Arxivat de l'original el 2022-05-12. [Consulta: 16 juliol 2018].
  187. «General government gross debt - annual data» (en anglès). Eurostat. Arxivat de l'original el 2022-10-09. [Consulta: 12 març 2017].
  188. «Regional gross domestic product (PPS per inhabitant), by NUTS 2 regions» (en anglès). Eurostat. Arxivat de l'original el 2017-03-29. [Consulta: 12 març 2017].
  189. «GDP - regional level» (en anglès). Institut d'Estadística Nacional. Arxivat de l'original el 2018-07-20. [Consulta: 22 juliol 2018].
  190. «GDP per capita in PPS». Eurostat. Arxivat de l'original el 2021-01-09. [Consulta: 28 juliol 2018].
  191. «Comparative price levels». Eurostat. Arxivat de l'original el 2020-12-18. [Consulta: 28 juliol 2018].
  192. «Bulgaria» (en anglès). Fons Monetari Internacional. Arxivat de l'original el 2021-04-23. [Consulta: 12 març 2017].
  193. «EU: Countries to Begin Counting Drugs, Prostitution in Economic Growth» (en anglès). Projecte d'informació contra la delinqüència organitzada i la corrupció, 09-09-2014. Arxivat de l'original el 2019-11-17. [Consulta: 16 juliol 2018].
  194. «Shadow economy» (en anglès). Eurostat, 2012. Arxivat de l'original el 14 de novembre de 2012. [Consulta: 20 desembre 2012].
  195. «Fixed currency exchange rates» (en anglès). Banc Nacional de Bulgària. Arxivat de l'original el 2019-06-05. [Consulta: 20 desembre 2011].
  196. «Bulgaria: GDP growth (annual %)». Banc Mundial. Arxivat de l'original el 2022-05-12. [Consulta: 28 juliol 2018].
  197. «Bulgaria: Unemployment, total (% of total labor force) (modeled ILO estimate)». Banc Mundial, 2018. Arxivat de l'original el 2022-05-10. [Consulta: 28 juliol 2018].
  198. «Economist: financial crisis brewed by U.S. market fundamentalism» (en anglès). Xinhua News Agency, 12-03-2009. Arxivat de l'original el 23 de novembre de 2011. [Consulta: 20 desembre 2011].
  199. «Inter-company debt – one of Bulgarian economy's serious problems» (en anglès). Ràdio Nacional de Bulgària, 17-06-2010. Arxivat de l'original el 1 de novembre de 2012. [Consulta: 10 juliol 2012].
  200. «Бизнесът очерта уникална диспропорция в България» (en búlgar). Dir.bg, 14-01-2013. Arxivat de l'original el 2022-05-12. [Consulta: 28 juliol 2018].
  201. «ITUC Frontlines Report 2012: Section on Bulgaria» (en anglès). Novinite, 10-10-2012. Arxivat de l'original el 2012-10-20. [Consulta: 10 octubre 2012].
  202. «Bulgaria, Romania Rapped for Public Procurement Fraud». Novinite, 21-07-2010. Arxivat de l'original el 2018-07-16. [Consulta: 16 juliol 2018].
  203. Center for the Study of Democracy. Center for the Study of Democracy. Anti-corruption Reforms in Bulgaria: Key Results and Risk (en anglès), 2007, p. 44.  Arxivat 2024-05-29 a Wayback Machine.
  204. «Corruption Perceptions Index: Transparency International» (en anglès). Transparència Internacional, 2017. Arxivat de l'original el 2018-02-21. [Consulta: 16 juliol 2018].
  205. 205,0 205,1 «Cloud of corruption hangs over Bulgaria as it takes up EU presidency» (en anglès). The Guardian, 28-12-2017. Arxivat de l'original el 2022-05-25. [Consulta: 9 juliol 2018].
  206. «Bulgarian corruption at 15-year high» (en anglès). The Telegraph, 12-12-2014. Arxivat de l'original el 2022-01-10. [Consulta: 9 juliol 2018].
  207. «Bulgarian border officers suspended over airport security lapse» (en anglès). Reuters, 24-03-2018. Arxivat de l'original el 2022-04-16. [Consulta: 9 juliol 2018].
  208. «Bulgaria savors EU embrace despite critics» (en anglès). Reuters, 11-01-2018. Arxivat de l'original el 2022-04-30. [Consulta: 9 juliol 2018].
  209. «Bulgaria's government faces no-confidence vote over corruption» (en anglès). Reuters, 01-01-2018. Arxivat de l'original el 2022-05-12. [Consulta: 9 juliol 2018].
  210. «10 млрд. лв. годишно се харчат с обществени поръчки» (en búlgar). Arxivat de l'original el 2022-05-12. [Consulta: 28 juliol 2018].
  211. «Рекорд при обществените поръчки: открити са търгове за почти 14 млрд. лв.» (en búlgar). capital.bg, 29-12-2017. Arxivat de l'original el 2022-05-10. [Consulta: 16 juliol 2018].
  212. Stefanov, Ruslan «The Bulgarian Public Procurement Market: Corruption Risks and Dynamics in the Construction Sector». Government Favouritism in Europe: The Anticorruption Report 3. Barbara Budrich Publishers, 2015, pàg. 35. Arxivat de l'original el 2022-10-09 [Consulta: 16 juliol 2018].
  213. «Public procurement in Bulgaria» (en anglès). Study on administrative capacity in the EU. Comissió Europea. Arxivat de l'original el 2022-10-09 [Consulta: 16 juliol 2018].
  214. «Bulgaria's government faces no-confidence vote over corruption». Reuters, 17-01-2018. Arxivat de l'original el 2022-05-12. [Consulta: 9 juliol 2018].
  215. «Field listing: Labor force» (en anglès). The World Factbook. Agència Central d'Intel·ligència. Arxivat de l'original el 2015-09-05 [Consulta: 16 juliol 2018].
  216. «Field listing of labor force by occupation» (en anglès). Agència Central d'Intel·ligència, 2010. Arxivat de l'original el 2015-09-05. [Consulta: 21 març 2013].
  217. «FAO – Bulgaria country rank» (en anglès). Fao.org. Arxivat de l'original el 2011-08-15. [Consulta: 26 juny 2018].
  218. «Bulgaria – Natural conditions, farming traditions and agricultural structures» (en anglès). FAO. Arxivat de l'original el 28 de maç de 2008. [Consulta: 2 novembre 2011].
  219. «Bulgaria – Economic Summary, UNData, United Nations» (en anglès). Nacions Unides. Arxivat de l'original el 2021-12-22. [Consulta: 20 De desembre 2011].
  220. «Experts: Bumper Year for Wheat Producers in Dobrich Region». Bulgarian News Agency, 04-08-2017. Arxivat de l'original el 2022-01-21. [Consulta: 20 juliol 2018].
  221. «Bulgaria – Agriculture» (en anglès). Encyclopædia Britannica. Arxivat de l'original el 2022-05-10. [Consulta: 28 juliol 2018].
  222. «Bulgarian lavender producers worried about demand drop» (en anglès). China Post, 14-07-2011. Arxivat de l'original el 8 de gener 2012. [Consulta: 20 desembre 2011].
  223. «Bulgarian rose oil keeps its top place on world market». Ràdio Nacional de Bulgària, 31-05-2017. Arxivat de l'original el 2022-04-16. [Consulta: 20 juliol 2018].
  224. «Bulgaria is Again the World's First Producer of Lavender Oil» (en anglès). Novinite, 30-11-2017. Arxivat de l'original el 2022-04-30. [Consulta: 20 juliol 2018].
  225. «Agricultural Policies in non-OECD countries: Monitoring and Evaluation» (en anglès). OCDE, 2007. Arxivat de l'original el 2022-10-09. [Consulta: 28 juliol 2018].
  226. «Mining Industry Accounts for 5% of Bulgaria's GDP – Energy Minister» (en anglès). Novinite, 29-08-2015. Arxivat de l'original el 2022-04-19. [Consulta: 20 juliol 2018].
  227. 227,0 227,1 «Bulgaria's ore exports rise 10% in H1 2011 – industry group» (en anglès). The Sofia Echo, 18-08-2011. Arxivat de l'original el 16 de març de 2012 [Consulta: 20 desembre 2011].
  228. Estadístiques d'extracció de minerals Arxivat 2018-02-25 a Wayback Machine., 2006 (anglès)
  229. Time. «Estadístiques d'extracció de coure, 2006». Bgs.ac.uk. Arxivat de l'original el 2008-07-01. [Consulta: 26 juny 2018].
  230. «Total Primary Coal Production (Thousand Short Tons)». Administració d'informació energètica dels EUA. Arxivat de l'original el 2017-04-27. [Consulta: 28 juliol 2018].
  231. Llista de British Petroleum (anglès)
  232. Cumerio. «Informe anual 2005» (PDF) (en anglès), 2006. [Consulta: 26 juny 2006].[Enllaç no actiu]
  233. «AES wind farm kicks off in Bulgaria» (en anglès). Physorg.com, 2009. Arxivat de l'original el 2012-01-17. [Consulta: 14 gener 2011].
  234. «Bulgaria – Manufacturing» (en anglès). Encyclopædia Britannica. Arxivat de l'original el 2022-05-10. [Consulta: 28 juliol 2018].
  235. «Industries Field Listing». Agència Central d'Intel·ligència, 2011. Arxivat de l'original el 2014-06-25. [Consulta: 20 desembre 2011].
  236. «Bulgaria: Selling off steel» (en anglès). Oxford Business Group, 31-08-2011. Arxivat de l'original el 19 d’abril 2022. [Consulta: 28 juliol 2018].
  237. Resource Base
  238. Oxford Business Group. «Energy Hub» (en anglès). Oxford Business Group.com, 2008. Arxivat de l'original el 2013-01-17. [Consulta: 14 gener 2011].
  239. «“АЕЦ Козлодуй” ЕАД» (en búlgar). KZNPP.org, 2008. Arxivat de l'original el 2011-08-17. [Consulta: 14 gener 2011].
  240. Comissió Europea. «Bulgaria - Energy Mix Fact Sheet» (PDF) (en anglès), 2007. Arxivat de l'original el 11 de maig de 2011. [Consulta: 14 gener 2011].
  241. Comissió Europea. «Bulgaria Renewable Energy Fact Sheet» (PDF) (en anglès). Energy.eu, 2008. Arxivat de l'original el 2020-11-24. [Consulta: 14 gener 2011].
  242. WindEurope. «Bulgaria set for massive growth in wind power» (en anglès). EWEA.org, 2009. Arxivat de l'original el 2013-10-28. [Consulta: 14 gener 2011].
  243. «Europe (without the euro)» (en anglès). The Guardian, 20-04-2009. Arxivat de l'original el 2013-10-31 [Consulta: 20 desembre 2011].
  244. «Arrivals of foreigners in 2017 by month and country of origin» (en anglès). Institut d'Estadística Nacional, 16-03-2018. Arxivat de l'original el 2020-06-05. [Consulta: 28 juliol 2018].
  245. «Bulgaria – Tourism» (en anglès). Encyclopædia Britannica. Arxivat de l'original el 2022-05-10. [Consulta: 28 juliol 2018].
  246. NSI Brochure, 2018, pàg.19
  247. 247,0 247,1 «EU Presidency Puts Lagging Bulgarian Science in the Spotlight» (en anglès). Novinite, 22-03-2018. Arxivat de l'original el 2018-07-15. [Consulta: 14 juliol 2018].
  248. «R&D Spending in Bulgaria Up in 2015, Mostly Driven by Businesses» (en anglès). Novinite, 31-10-2016. Arxivat de l'original el 2020-02-02. [Consulta: 14 juliol 2018].
  249. «The 2015 Bloomberg Innovation Index» (en anglès). Bloomberg. Arxivat de l'original el 2019-12-25. [Consulta: 14 juliol 2018].
  250. Xopov, V. «Влиянието на Европейското научно пространство върху проблема “Изтичане на мозъци”в балканските страни» (en búlgar). Nauka, 1, 2007.
  251. «Bulgaria strives to become tech capital of the Balkans» (en anglès). The Financial Times, 17-10-2016. Arxivat de l'original el 2022-12-10. [Consulta: 15 juliol 2018].
  252. «Bulgaria's ICT Sector Turnover Trebled over Last Seven Years - Deputy Economy Minister». BTA, 12-03-2018. Arxivat de l'original el 2019-11-17. [Consulta: 15 juliol 2018].
  253. «Girls and women under-represented in ICT» (en anglès). Eurostat, 25-04-2018. Arxivat de l'original el 2019-07-07. [Consulta: 15 juliol 2018].
  254. «Bulgaria builds on legacy of female engineering elite» (en anglès). The Financial Times, 09-03-2018. Arxivat de l'original el 2019-12-13. [Consulta: 18 juliol 2015].
  255. «The Great Bulgarian BrainDrain». Delft Technical University, 02-10-2003. Arxivat de l'original el 2019-11-17. [Consulta: 15 juliol 2018].
  256. «Малката изчислителна армия на България» (en búlgar). Kapital Daily, 22-06-2018. Arxivat de l'original el 2019-11-17. [Consulta: 15 juliol 2018].
  257. 257,0 257,1 257,2 Burgess, Colin; Vis, Bert. Springer. Interkosmos: The Eastern Bloc's Early Space Program (en anglès), 2016, p. 247-250. ISBN 978-3-319-24161-6 [Consulta: 28 juliol 2018].  Arxivat 2024-05-29 a Wayback Machine.
  258. «Cosmonauts Eager, Hopeful for Reboot of Bulgaria's Space Program» (en anglès). Novinite, 17-04-2011. Arxivat de l'original el 2018-08-15. [Consulta: 15 juliol 2018].
  259. Ivanova, T.N.; Kostov, P.T.; Sapunova, S.M.; Dandolov, I.W.; Salisbury, F.B.; Bingham, G.E.; Sytchov, V.N.; Levinskikh, M.A.; Podolski, I.G.; Bubenheim, D.B.; Jahns, G. «Six-month space greenhouse experiments—a step to creation of future biological life support systems» (en anglès). Acta Astronautica. Space Research Institute, 42, 1–8, gener-abril 1998, pàg. 11–23. Bibcode: 1998AcAau..42...11I. DOI: 10.1016/S0094-5765(98)00102-7. ISSN: 0094-5765. PMID: 11541596.
  260. Mixev, Dimítar. Acadèmica Búlgara de les Ciències (via la casa editorial Marin Drinov). Космическите изследвания в България (en búlgar), 2004, p. 162. ISBN 954-430-994-2. «16 de juny de 1990: la investigació a bord de l'estació espacial Mir sota el programa Interkosmos comença amb l'hivernacle espacial SVET desenvolupat a Bulgària ....» 
  261. 261,0 261,1 Harland, David M.; Ulivi, Paolo. Springer. Robotic Exploration of the Solar System: Part 2: Hiatus and Renewal, 1983-1996 (en anglès), 2009, p. 155. ISBN 978-0-387-78904-0 [Consulta: 28 juliol 2018].  Arxivat 2024-05-29 a Wayback Machine.
  262. Dimitrova, Milena. Trud. The Golden Decades of Bulgarian Electronics (en anglès), 2008, p. 257-258 [Consulta: 28 juliol 2018].  Arxivat 2024-05-29 a Wayback Machine.
  263. Badescu, Viorel; Zacny, Kris. Springer. Inner Solar System: Prospective Energy and Material Resources (en anglès), 2015, p. 276. ISBN 978-3-319-19568-1 [Consulta: 28 juliol 2018].  Arxivat 2024-05-29 a Wayback Machine.
  264. Semkova, Jordanka; Dachev, Tsvetan «Radiation environment investigations during ExoMars missions to Mars – objectives, experiments and instrumentation». Comptes Rendus de l'Academie Bulgare des Sciences, 47, 25, 2015, pàg. 485-496. Arxivat de l'original el 2021-03-08. ISSN: 1310-1331 [Consulta: 15 juliol 2018].
  265. «Radiation Dose Monitor Experiment (RADOM)» (en anglès). ISRO. Arxivat de l'original el 19 de gener de 2012. [Consulta: 20 desembre 2011].
  266. Dachex, Yu.; Dimitrov, F.; Tomov, O.; Matviichuk; Spurny; Ploc «Liulin-type spectrometry-dosimetry instruments». Radiation Protection Dosimetry. Oxford University Press, 144, 1–4, 2011, pàg. 675–679. DOI: 10.1093/rpd/ncq506. ISSN: 1742-3406. PMID: 21177270.
  267. «BulgariaSat-1 Mission» (en anglès). SpaceX. Arxivat de l'original el 2018-07-15. [Consulta: 15 juliol 2018].
  268. Dessislava Lesarska. «Железниците почват да возят с автобуси» (en búlgar). Media Pool.bg, 2008. Arxivat de l'original el 2011-07-06. [Consulta: 14 gener 2011].
  269. «СИНХУА: БЪЛГАРСКАТА ЖП МРЕЖА СЕ МОДЕРНИЗИРА С 580 МЛН.ЕВРО ЕВРОПЕЙСКИ СРЕДСТВА» (en búlgar). Europe.bg, 2008. Arxivat de l'original el 2011-05-11. [Consulta: 14 gener 2011].
  270. «Влаковете Пловдив-Димитровград вече със 160 км/час» (en búlgar). Dariknews. Arxivat de l'original el 2018-07-28. [Consulta: 28 juliol 2018].
  271. «Bulgaria to Turkey wiring underway» (en anglès). Railway Gazette International. Arxivat de l'original el 2012-10-23. [Consulta: 11 maig 2012].
  272. «Железниците като инструмент за превръщането на България в транспортен център на Балканите» (en búlgar). geopolitica.eu. Arxivat de l'original el 2018-07-30. [Consulta: 30 juliol 2018].
  273. «Влакът Пловдив - Бургас ще лети с 200 км/ч» (en búlgar). Snews.bg. Arxivat de l'original el 2016-03-30. [Consulta: 11 maig 2012].
  274. «Telephone Lines / Countries of the World» (en anglès). Arxivat de l'original el 2018-08-08. [Consulta: 4 octubre 2017].
  275. «Mobile cellular subscriptions in Bulgaria 2000-2016 | Statistic» (en anglès). Statista. Arxivat de l'original el 2018-07-30. [Consulta: 4 octubre 2017].
  276. Интернет потребителите в България вече са 3,5 милиона Arxivat 2016-03-04 a Wayback Machine. (búlgar)
  277. ЦЕНИ, УСЛОВИЯ И РЕКЛАМНИ ФОРМАТИ Arxivat 2010-01-03 a Wayback Machine. (búlgar)
  278. Library of Congress, 2006, pàgines 18,23
  279. 279,0 279,1 279,2 Media Landscape – Bulgaria, European Journalism Centre Arxivat 2010-07-22 a Wayback Machine. (anglès)
  280. 280,0 280,1 «Bulgaria». Reporters Sense Fronteres. Arxivat de l'original el 2016-04-24. [Consulta: 20 maig 2018].
  281. «Why Bulgaria is the EU's lowest ranked country on press freedom index». The Guardian, 23-09-2014. Arxivat de l'original el 2018-05-20. [Consulta: 20 maig 2018].
  282. «Footprint of Financial Crisis in the Media, Bulgaria Country Report» (PDF) (en anglès). Open Society Institute, 2009. Arxivat de l'original el 2011-05-03. [Consulta: 14 gener 2011].
  283. «Население и демографски процеси през 2015 година» (en búlgar). Institut Nacional d'Estadística. Arxivat de l'original el 21 de juliol 2018. [Consulta: 31 juliol 2018].
  284. «Дянков: Подкрепям приватизацията на енергетиката в България» (en búlgar). Капитал, 15-03-2012. Arxivat de l'original el 2018-07-24. [Consulta: 31 juliol 2018].
  285. «World Bank: The demographic crisis is Bulgaria's most serious problem» (en anglès). Klassa, 15-11-2012. Arxivat de l'original el 2016-05-07. [Consulta: 8 abril 2013].
  286. 286,0 286,1 «Demographic crisis in Bulgaria deepening» (en anglès). Ràdio Nacional de Bulgària, 12-03-2012. Arxivat de l'original el 5 de novembre de 2013. [Consulta: 8 abril 2013].
  287. 287,0 287,1 «Will EU Entry Shrink Bulgaria's Population Even More?». Deutsche Welle, 26-12-2006. Arxivat de l'original el 2016-04-10. [Consulta: 11 abril 2016].
  288. Roth, Klaus; Lauth Bacas, Jutta. Biblioteca Britànica. Migration In, From, and to Southeastern Europe (en anglès), 2004. ISBN 9783643108968 [Consulta: 20 desembre 2011].  Arxivat 2024-05-29 a Wayback Machine.
  289. «The World Factbook» (en anglès). Agència Central d'Intel·ligència. Arxivat de l'original el 2020-05-09. [Consulta: 25 febrer 2014].
  290. «Eurostat – Tables, Graphs and Maps Interface (TGM) table» (en anglès). Epp.eurostat.ec.europa.eu, 17-10-2013. Arxivat de l'original el 6 d'octubre de 2014. [Consulta: 25 febrer 2014].
  291. «Country Comparison :: Population growth rate» (en anglès). Agència Central d'Intel·ligència, 2012. Arxivat de l'original el 2012-03-10. [Consulta: 20 desembre 2011].
  292. «Birth rates by country» (en anglès). Agència Central d'Intel·ligència, 2012. Arxivat de l'original el 2013-06-15. [Consulta: 8 abril 2013].
  293. «Death rates by country» (en anglès). Agència Central d'Intel·ligència, 2012. Arxivat de l'original el 2013-06-15. [Consulta: 8 abril 2013].
  294. «Завръщането на българите» (en búlgar). Deutsche Welle, 05-12-2011. Arxivat de l'original el 2012-03-11. [Consulta: 31 juliol 2018].
  295. 295,0 295,1 «Comparative tables by census years» (en anglès). Institut d'Estadística Nacional. Arxivat de l'original el 30 d’abril 2020. [Consulta: 31 juliol 2018].
  296. NSI Census data, 2017.
  297. NSI Census data, 2011, p. 4.
  298. «Census results: population by residence, ethnic group and age». Institut d'Estadística Nacional, 2011. Arxivat de l'original el 2012-06-02. [Consulta: 20 juliol 2018].
  299. «Field listing: Ethnic Groups». The World Factbook. Agència Central d'Intel·ligència. Arxivat de l'original el 2019-01-06 [Consulta: 21 juliol 2018]. Arxivat 2019-01-06 a Wayback Machine.
  300. Country Health Profile, p. 1
  301. «Bulgaria: Health Care & Long-Term Care Systems» (en anglès). Comissió Europea. [Consulta: 20 maig 2018}].
  302. Georgieva, Lidia; Salchev, Petko «Bulgaria Health system review». Health Systems in Transition. European observatory on health systems and policies, 9, 1, 2007, pàg. XVI, 12. Arxivat de l'original el 2022-10-09 [Consulta: 20 desembre 2011].
  303. Country Health Profile, p. 7
  304. Country Health Profile, pàgs. 8, 11, 12.
  305. «The Bulgaria 2012 Review: Health and Healthcare» (en anglès). Novinite, 07-01-2013. Arxivat de l'original el 2013-01-17 [Consulta: 21 febrer 2013].
  306. «Field Listing: Literacy» (en anglès). Agència Central d'Intel·ligència, 2018. Arxivat de l'original el 2016-11-24. [Consulta: 20 maig 2018].
  307. «Кой и колко учи езици в Европа» (en búlgar). Дневник, 17-05-2005. Arxivat de l'original el 2011-10-13. [Consulta: 12 juny 2012].
  308. «Structure of the Education System in Bulgaria» (en anglès). Ministeri d'Educació i Ciència de Bulgària. Arxivat de l'original el 11 de gener de 2012. [Consulta: 4 desembre 2011].
  309. «АКРЕДИТИРАНИ ВИСШИ УЧИЛИЩА В РЕПУБЛИКА БЪЛГАРИЯ» (en búlgar). Ministeri d'Educació, Joventut i Ciència de Bulgària, 29-09-2010. Arxivat de l'original el 2014-02-10. [Consulta: 12 juny 2012].
  310. «Bulgaria: University Ranking» (en anglès). Times Higher Education. [Consulta: 28 juliol 2018].
  311. «Study in Bulgaria» (en anglès). Times Higher Education. [Consulta: 20 maig 2018].
  312. «Лошото българско образование спира инвестициите» (en búlgar). Money.bg, 20-09-2010. [Consulta: 1r agost 2018].
  313. A. R. Williams. «Gold Rush» (en anglès). National Geographic.com, 2006. [Consulta: 15 gener 2011].
  314. «The Slavic Alphabets». A: Daniels & Bright. The World's Writing Systems (en anglès). Oxford University Press, 1996. ISBN 0-19-507993-0. 
  315. «Plovdiv: New ventures for Europe's oldest inhabited city» (en anglès). ACP-Eucourier.com, 2010. Arxivat de l'original el 11 de maig de 2011. [Consulta: 15 gener 2011].
  316. «The world's oldest cities» (en anglès). Telegraph.co.uk. [Consulta: 14 gener 2011].
  317. Dafina Vasileva. «The Thracian tomb in Kazanluk» (en anglès). Digsys.bg, 2008. Arxivat de l'original el 27 de setembre de 2011. [Consulta: 15 gener 2011].
  318. UNESCO. «Bulgaria» (en anglès). Unesco.org, 2010. [Consulta: 15 gener 2011].
  319. 319,0 319,1 «Bulgaria – The arts». Encyclopædia Britannica. [Consulta: 28 juliol 2018]. «L'inici de les tradicions búlgares en les arts es va veure retallat per l'ocupació otomana al segle xiv, i moltes obres mestres van ser destruïdes. ... es van establir els fonaments per a artistes posteriors com Vladímir Dimítrov, un pintor extremadament especialitzat en escenes rurals del seu país natal ... A principis del segle xxi, l'artista búlgar contemporani més conegut era Hristo, un escultor ambiental conegut per envoltar estructures famoses»
  320. MacDermott, Mercia. Jessica Kingsley Publishers. Bulgarian folk customs (en anglès), 1998, p. 64–70. ISBN 1-85302-485-6 [Consulta: 24 abril 2013]. 
  321. «Traditions, Crafts, and Ethnography: Survaknitsa» (en anglès). Ministeri d'Economia, Energia i Turisme de Bulgària. Arxivat de l'original el 2016-01-15. [Consulta: 1r gener 2016].
  322. Crump, William D. MacFarland & Company, Inc., Publishers. "The Christmas Encyclopedia" (en anglès), 2013, p. 52. ISBN 978-0-7864-6827-0. 
  323. «Christmas Traditions in Bulgaria». eufriend.eu, 2005. Arxivat de l'original el 2018-02-20. [Consulta: 1r gener 2015]. «El survakane el duien a terme tradicionalment nens i joves, però avui en dia és un privilegi per a tots els nens.»
  324. (búlgar) Acadèmia Búlgara de Ciències(ABC). Centre d'Informació Científica "Българска енциклопедия" (Enciclopèdia búlgara). Календарни празници и обичаи на българите.(Calendari de vacances i costums dels búlgars). Sofia, Editorial de l'ABC "Prof. Marin Drinov", 2015. ISBN 978-954-322-764-8. pàgs. 88-89.
  325. Creed, Gerald W. Indiana University Press. Masquerade and Postsocialism: Ritual and Cultural Dispossession in Bulgaria (en anglès), 2011, p. 2. ISBN 978-0-253-22261-9 [Consulta: 29 juliol 2018]. 
  326. «The Bulgarian Tradition of Martenitsa». Televisió Nacional de Bulgària, 01-03-2018. [Consulta: 28 juliol 2018].
  327. Baba Marta - The Giving of Martenitsa on March 1 Arxivat 2009-03-01 a Wayback Machine. consulta el 15 de desembre del 2008 (anglès)
  328. MacDermott, Mercia. Jessica Kingsley Publishers. Bulgarian Folk Customs (en anglès), 1998, p. 226. ISBN 1-85302-485-6 [Consulta: 20 desembre 2011]. «Mentre ballar al voltant del foc i saltar per damunt del foc forma part de molts costums eslaus, la dansa sobre el foc no ho és, i és probable que el nestinarstvo fos heretat pels búlgars dels tracis hel·lenitzats que habitaven la terra abans que ells.» 
  329. «Nestinarstvo, messages from the past: the Panagyr of Saints Constantine and Helena in the village of Bulgari». UNESCO. [Consulta: 28 juliol 2018].
  330. Graba, A. La peinture religiouse en Bulgarie (en francès), 1928, p. 95. 
  331. «Libraries an museums» (en anglès). Nations Encyclopedia.com, 2008. [Consulta: 17 gener 2011].
  332. Nick Iliev. «The Times: Spirit of Bourgas amongst Europe's top 20 summer festivals» (en anglès). Sofia Echo.com, 2009. Arxivat de l'original el 2011-05-11. [Consulta: 15 gener 2011].
  333. 333,0 333,1 333,2 333,3 «Bulgarian Literature» (en anglès). Encyclopædia Britannica. [Consulta: 20 juliol 2018].
  334. Giatzidis, Emil. Manchester University Press. An Introduction to post-Communist Bulgaria: Political, economic and social transformation (en anglès), 2002, p. 11. ISBN 0-7190-6094-X [Consulta: 20 desembre 2011]. «Així, amb el seu primerenc èmfasi en l'erudició ortodoxa cristiana, Bulgària es va convertir en el primer gran centre de la cultura eslava» 
  335. Riha, Thomas. University of Chicago press. Readings in Russian Civilization, 1964, p. 214. ISBN 0-226-71853-0 [Consulta: 20 desembre 2011]. «I va ser principalment de Bulgària que una gran quantitat de monuments literaris van ser transferits a Kíev i altres centres.» 
  336. McNeill, William Hardy. The University of Chicago Press. The Rise of the West, 1963, p. 49. ISBN 0-226-56141-0 [Consulta: 20 desembre 2011]. «Per tant, quan Bulgària es va convertir al cristianisme (després de 865), amb la qual cosa entrava al cristianisme una gran massa de població eslavoparlant, es desenvolupà per a llur ús una nova llengua literària, l'antic eslau eclesiàstic, directament basat en la parla búlgara.» 
  337. Ertl, Alan W. Universal Publishers, Inc.. Toward understanding Europe: A political précis of continental integration, 2008, p. 436. ISBN 1-59942-983-7 [Consulta: 20 desembre 2011]. «A principis del segle x es va desenvolupar un nou alfabet (l'alfabet ciríl·lic) a partir de la cursiva grega i glagolítica a l'Escola Literària de Preslav.» 
  338. «French-Bulgarian Theorist Tzvetan Todorov Wins Top Spanish Award». Novinite, 18-06-2008. [Consulta: 20 desembre 2011].
  339. Lorenz, Dagmar C. G. «Elias Canetti» (en anglès). Literary Encyclopedia. The Literary Dictionary Company Limited, 17-04-2004. ISSN: 1747-678X [Consulta: 20 desembre 2011].
  340. Paul Robert Magocsi. Encyclopedia of Canada's peoples (en anglès). University of Toronto Press, 1999 [Consulta: 4 desembre 2011]. 
  341. James David Bourchier. «Bulgaria – Language» (en anglès). Encyclopædia Britannica 1911, 1911. [Consulta: 4 desembre 2011].
  342. 342,0 342,1 342,2 NSI Census data, 2011, pàg.5
  343. Kiminas, D. The Ecumenical Patriarchate (en anglès). Wildside Press LLC., 2009, p. 15. ISBN 978-1-4344-5876-6 [Consulta: 20 desembre 2011]. 
  344. Carvalho, Joaquim. Pisa University Press. Religion and power in Europe: conflict and convergence (en anglès), 2007, p. 257. ISBN 978-88-8492-464-3 [Consulta: 20 desembre 2011]. 
  345. «Bulgarian Orthodox Church». Encyclopædia Britannica. [Consulta: 28 juliol 2018].
  346. «Bulgaria's Muslims not deeply religious: study» (en anglès). Hürriyet Daily News, 09-12-2011. [Consulta: 28 juliol 2018].
  347. Irina Tsekova. Особености на българските национални ценности ("Característiques dels valors nacionals búlgars"). // capital.bg, 20 de febrer de 2009. Consultat el 31 de juliol de 2018 (búlgar)
  348. «Bulgaria Bounces Back» (en anglès). Novinite, 07-02-2012. [Consulta: 7 febrer 2012].
  349. «Bulgaria ranks 22nd in wine». Novinite, 21-10-2016.
  350. «Bulgaria wine production 2016» (en anglès). See news, 14-02-2017.
  351. «Athens 1896» (en anglès). Comitè Olímpic Búlgar. Arxivat de l'original el 28 de setembre de 2011. [Consulta: 4 desembre 2011].
  352. «Bulgaria». Web oficial del moviment olímpic. [Consulta: 4 desembre 2011].
  353. Dan Koloff: Bulgaria's Hero Who Perfected an Ancient Greek Institution (anglès)
  354. 354,0 354,1 354,2 354,3 «Bulgaria- Sport and recreation». Encyclopædia Britannica. [Consulta: 22 juliol 2018]. «A la competició esportiva internacional, els búlgars s'han destacat en el tennis, la lluita lliure, la boxa i la gimnàstica, però la major reputació del país pot ser l'aixecament de pesos. .. Els aficionats al futbol, l'esport més popular a Bulgària, foren animats per l'èxit de l'equip nacional en la Copa del Món de 1994, quan va arribar a les semifinals sota el lideratge del davanter Hristo Stoítxkov. La lliga principal de Bulgària té 16 equips, dels quals quatre jugen a Sofia: CSKA, Levski, Slavia i Lokomotiv.»
  355. «Highest high jump (female)». The Guinness World Records. [Consulta: 22 juliol 2018].
  356. «Grigor Dimitrov: Bulgaria's best in men's tennis making waves» (en anglès). Lob and Smash, 01-12-2017. [Consulta: 22 juliol 2018].
  357. «Hristo Stòitxkov». Futbol Club Barcelona. [Consulta: 22 juliol 2018].
  358. «Hristo Stoichkov – Bulgarian League Ambassador» (en anglès). Professional Football Against Hunger. Arxivat de l'original el 6 de novembre de 2011. [Consulta: 4 desembre 2011].
  359. «"Eternal+Derby" Levski, CSKA Score Emphatic Wins Before "Eternal Derby"» (en anglès). Novinite, 01-04-2007. [Consulta: 22 juliol 2018].
  360. «Plucky Ludogorets' rise to the Champions League group stage». ESPN, 16-09-2014. [Consulta: 22 juliol 2018].
  361. «Club Coefficients» (en anglès). UEFA. [Consulta: 22 juliol 2018].
  362. Se celebra el 6 de maig segons el còmput del calendari julià
  363. Festes de Setmana Santa: 4 dies / Divendres Sant, Dissabte Sant, Diumenge de Pasqua i Dilluns de Pasqua / segons el calendari ortodox de l'any
  364. Web oficial de l'Assemblea Nacional de Bulgària Arxivat 2018-08-01 a Wayback Machine. (anglès)

Bibliografia

[modifica]

Vegeu també

[modifica]

Enllaços externs

[modifica]