Vejatz lo contengut

sabre

Un article de Wikiccionari.

Occitan

Etimologia

Per l’alemand Säbel, de l'ongrés szablya.

Prononciacion

lengadocian, gascon /ˈsaβɾe/
provençau /ˈsabʀe/

Nom comun

Declinason
Dialècte : lengadocian, gascon
Singular Plural
sabre sabres
[ˈsaβɾe] [ˈsaβɾes]

sabre masculin

  1. Arma blanca que la lama, longa e d'un sol talh, es drecha o presenta una corbadura mai o mens convèxa del costart afilat.
  2. (per analogia de forma, botonica) (gascon) Glaujòl

Derivats

Traduccions


Forma de vèrb

sabre

  1. Primièra persona del singular del present del subjonctiu de sabrar
  2. Tresena persona del singular del present del subjonctiu de sabrar

Anglés

Etimologia

Pel francés Sabre, de l’alemand Säbel, de l'ongrés szablya.

Prononciacion

/ˈseɪbə(ɹ)/

Nom comun

Declinason
Singular Plural
sabre sabres
[ˈseɪbə(ɹ)] [ˈseɪbə(ɹ)z]

sabre

  1. (RU) sabre (oc)

Vèrb

to sabre

  1. sabrar

Catalan

Etimologia

Per l’alemand Säbel, de l’alemand Säbel, de l'ongrés szablya.

Prononciacion

oriental /ˈsaβɾə/
occidental /ˈsaβɾe/

Nom comun

Declinason
Singular Plural
sabre sabres

sabre masculin

  1. sabre (oc)

Francés

Etimologia

Per l’alemand Säbel, de l'ongrés szablya.

Prononciacion

/sabʁ/
França (Canet de Rosselhon) : escotar « sabre »

Nom comun

Declinason
Singular Plural
sabre sabres
[sabʁ]

sabre masculin

  1. sabre (oc)

Forma de vèrb

sabre

  1. Primièra persona del singular del present de l'indicatiu de sabrer
  2. Tresena persona del singular del present de l'indicatiu de sabrer
  3. Primièra persona del singular del present del subjonctiu de sabrer
  4. Tresena persona del singular del present del subjonctiu de sabrer
  5. Segonda persona del singular de l'imperatiu de sabrer

Portugués

Etimologia

Pel francés Sabre, de l’alemand Säbel, de l'ongrés szablya.

Prononciacion

Portugal /ˈsabɾɨ/
Brasil /ˈsabɾɪ/, /ˈsabɾi/

Nom comun

Declinason
Singular Plural
sabre sabres

sabre masculin

  1. sabre (oc)

Forma de vèrb

sabre

  1. Primièra persona del singular del present del subjonctiu de sabrar
  2. Tresena persona del singular del present del subjonctiu de sabrar