obstruïr

Occitan

Etimologia

Del latin obstruere.

Prononciacion

/ut͡stryˈi/, /ut͡stryˈi/, /ubstryˈi/, /ubstryˈi/, provençau /ubstʀyˈi/, /ubstʀyˈi/

Sillabas

o|bs|tru|ïr

Vèrb

obstruïr

1. Far venir impracticable per un obstacle.
2. Embarrassar o engorgar un conduch ; boçar un trauc, una fenda, etc.

s'obstruïr

1. Se tampar

Variantas dialectalas

• obstruir

Sinonims

• entrepachar
• far obstacle

Derivats

• obstruccion
• obstructiu

Traduccions

alemand: behindern (de), versperren (de), blockieren (de) anglés: obstruct (en) basc: butxatu (eu) catalan: obstruir (ca)

espanhòl: obstruir (es) francés: obstruer (fr) italian: ostruire (it), ostacolare (it) portugués: obstruir (pt), estorvar (pt)