Regno Unïo
ZE
|
Quésta pàgina a l'é scrîta in zenéize, segóndo a grafîa ofiçiâ |
O Régno Unîo (United Kingdom in ingléize, prononçiòu [juːˌnaɪtɪd ˈkɪŋdəm]), conosciûo ofiçialménte cómme Régno Unîo de Gràn Bretàgna e Irlànda do Nòrd (United Kingdom of Great Britain and Northern England in ingléize, prononçiòu [juːˌnaɪtɪd ˈkɪŋdəm ə ɡɹeɪt ˈbɹɪtən n̩ ˈnɔːðən ˈaɪələnd]), o l'é 'n pàize de l'Eoröpa nòrd-òcidentâle[1].
Giögrafîa
[modìfica | modìfica wikitèsto]O Régno Unîo o l'é 'n stâto sovràn scitoòu inte îzoe a nòrd-òvest da rîva de l'Eoröpa continentâle[2][3]. A naçión a l'é formâ da-i tréi pàixi costitoénti de Inghiltæra, Scòsia e Galles, ciù a provìnsa de l'Irlànda do Nòrd[4][5]. Giögraficaménte o Régno Unîo o s'esténde in sce l'îzoa da Gràn Bretàgna e in sciô tòcco de nòrd-èst de l'îzoa d'Irlànda, ciù 'n çèrto nùmero de îzoe e izoöto ciù picìn che fórman l'arçipélago de îzoe britàniche[6]. Inte l'Irlànda do Nòrd gh'é l'ùnico confìn terèstre da naçión, ö sæ quéllo co-a Repùbrica d'Irlànda, méntre inte tùtte e âtre direçioìn a l'é bagnâ da l'Òcéano Atlàntico. In particolâ, o Régno o l'é afaciòu in sciô Mâ do Nòrd a levànte, in sciô Canâ da Mànega a sùd e in sciô Mâ Cèltico a sùd-òvest, con de còste che in tùtto són e dodicêxime ciù lónghe a-o móndo. Pe de ciù, o Mâ d'Irlànda o sepâra a Gràn Bretàgna da l'Irlànda. L'àrea totâle do Régno Unîo a l'é de 242.500 km2, co-ina popolaçión stimâ de 67 milioìn de persónn-e a-o 2020[7].
E îzoe da-arénte a-a Gràn Bretàgna de Man, Guernsey e Jersey no són pe cóntra pàrte do Régno Unîo, in quànto dipendénse da Corónn-a da quæ seguéssa e raprezentànsa internaçionâle o l'é responsàbile o govèrno britànico[8]. Da naçión fàn pàrte quatòrze teritöi britànichi d'in gîo pe-o móndo ascì[9], i ùrtimi rèsti de l'inpêro britànico. Quésto, a-o moménto da sò màscima estensción inti ànni '20 do sécolo pasòu, o conprendéiva squæxi 'n quàrto do móndo e 'n tèrso da sò popolaçión, raxoìn pe-e quæ o l'é stæto l'inpêro ciù grànde da stöia. A ògni mòddo, a-a giornâ d'ancheu, l'infloénsa di ingléixi a l'é ancón vixìbile inta léngoa, a coltûa e o scistêma polìtico-legâle da ciù pàrte de sò ecs-colònie[10][11].
A capitâle do Régno Unîo, e çitæ ciù grànde da naçión ascì, a l'é Lóndra, céntro finançiâio e çitæ globâle co-în'àrea metropolitànn-a da-a popolaçión de bén 14 milioìn de persónn-e[12][13]. E âtre çitæ ciù grénde són, inte l'órdine, Birmingham, Manchester, Glasgow, Liverpool e Leeds[14].
Stöia
[modìfica | modìfica wikitèsto]O modèrno Régno Unîo o s'é formòu a partî da 'na série d'anescioìn, unioìn e separaçioìn di sò pàixi costitoénti into córso di sécoli pasæ. Co-o coscì dîto Tratâto d'Unión, firmòu inte l'ànno 1707 tra o Régno d'Inghiltæra, o quæ a l'àiva za anésso o Galles inte l'ànno 1542, e o Régno de Scòsia, o l'é stæto costitoîo o Régno de Gràn Bretàgna. Da-a sò unión, into 1801, co-o Régno d'Irlànda, o l'é stæto a-a fìn creòu o Régno Unîo de Gràn Bretàgna e Irlànda.
A ògni mòddo, a ciù pàrte de l'Irlànda a s'é separâ da-o régno inte l'ànno 1922, portàndo a-a creaçión de l'atoâle Régno Unîo de Gràn Bretàgna e Irlànda do Nòrd, o quæ o l'à formalménte adotòu 'sto nómme chi into 1927[15].
Economîa e polìtica
[modìfica | modìfica wikitèsto]O Régno Unîo o l'é 'na monarchîa costituçionâle[16] governâ pe mêzo de 'n scistêma de concescioìn de potêri da-o parlaménto naçionâle a-e asenblêe de vàrie naçioìn costitoénti, ö sæ o Senedd Cymru (parlaménto galéize) pe-o Galles, o parlaménto scoséize pe-a Scòsia e l'asenblêa de l'Irlànda do Nòrd pi-â provìnsa da-o mæximo nómme[17][18]. O càppo de stâto, ö sæ o sovràn do Régno Unîo, d'ancheu o l'é o Càrlo III, in càrega da-o 2022[19].
A naçión a l'à a quìnta economîa ciù grànde pe PIL nominâle e a dêxima se valuâ a paritæ de potêre d'acàtto. A l'é 'n'economîa avansâ e a l'à 'n livéllo asæ âto de svilùppo in sciâ scâ de l'Ìndice de Svilùppo Umâno, inta quæ a l'é inta 13° poxiçión. O Régno Unîo o l'é stæto o prìmmo pàize a sperimentâ i efètti da rivoluçión industriâle, trasformàndose tra i sécoli XIX e XX inta ciù grànde poténsa econòmica mondiâle[20][21]. A-a giornâ d'ancheu a naçión a peu ancón êse consciderâ cómme 'na grànde poténsa aprêuvo a-a sò fórte infloénsa internaçionâle inte l'ànbito econòmico, colturâle, scentìfico, tecnològico, militâre e polìtico[22][23]. A l'é 'na poténsa nucleâre e a l'à a quàrta spéiza militâre ciù âta in asolûto[24]. Pe de ciù, a l'é 'n ménbro permanénte do Conséggio de Seguéssa de Naçioìn Unîe scìnn-a da-a sò prìmma sesción into 1948.
O Régno Unîo o l'é un di ménbri do Commonwealth de Naçioìn, do Conséggio d'Eoröpa, do G7, do Grùppo di Dêxe, do G20, de Naçioìn Unîe, da NATO, de l'AUKUS, de l'OECD, de l'Interpol e da WTO. O l'é stæto un di ménbri de Comunitæ Eoropêe e do sò sucesô, ö sæ l'Unión Eoropêa, da-o 1973 scìnn-a-a sciortîa da l'òrganizaçión inte l'ànno 2020 aprêuvo a l'éxito do referendum do 2016.
Nòtte
[modìfica | modìfica wikitèsto]- ↑ (EN) Great Britain | island, Europe - Encyclopædia Britannica, in sce britannica.com. URL consultòu o 15 arvî 2022.
- ↑ (EN) United Kingdom Permanent Committee on Geographical Names, Toponymic guidelines for the United Kingdom, in sce gov.uk, Màzzo 2017. URL consultòu o 15 arvî 2022.
- ↑ (EN) United Kingdom - Encyclopædia Britannica, in sce britannica.com. URL consultòu o 15 arvî 2022.
- ↑ (EN) Toponymic guidelines for map and other editors, United Kingdom of Great Britain and Northern Ireland, in sce gov.uk. URL consultòu o 15 arvî 2022.
- ↑ (EN) Standard: ISO 3166 - Codes for the representation of names of countries and their subdivision, in sce iso.org. URL consultòu o 15 arvî 2022.
- ↑ (EN) Definition of Great Britain in English, Oxford University Press. URL consultòu o 15 arvî 2022.
- ↑ (EN) Office for National Statistics, in sce ons.gov.uk. URL consultòu o 15 arvî 2022.
- ↑ (EN) Key facts about the United Kingdom, in sce webarchive.nationalarchives.gov.uk. URL consultòu o 15 arvî 2022.
- ↑ (EN) Supporting the Overseas Territories, Foreign and Commonwealth Office. URL consultòu o 15 arvî 2022.
- ↑ (EN) Julian Go, A Globalizing Constitutionalism?, Views from the Postcolony, 1945-2000, in Saïd Amir Arjomand, Constitutionalism and political reconstruction, Brill, 2007, pp. 92-94, ISBN 90-04-15174-5.
- ↑ (EN) Niall Ferguson, Empire: The rise and demise of the British world order and the lessons for global power, Basic Books, 2004, p. 307, ISBN 0-465-02329-0.
- ↑ (EN) Summary Table for the 20 largest cities and urban areas in the EU, 2014 (PNG), Eurostat. URL consultòu o 15 arvî 2022.
- ↑ (EN) World Urbanization Prospects, the 2014 revision, Population Division of the United Nations Department of Economic and Social Affairs. URL consultòu o 15 arvî 2022.
- ↑ (EN) D. Clark, Largest UK cities 2020, Statista. URL consultòu o 15 arvî 2022.
- ↑ O Tratâto anglo-irlandéize do 1921 o l'à segnòu a fìn da Goæra d'indipendénsa irlandéize. Intròu in vigô inte l'ànno a vegnî, o l'à trasformòu o Stâto Lìbero d'Irlànda inte 'n dominion separòu into Commonwealth de Naçioìn. O parlaménto britànico, co-o Royal and Parliamentary Titles Act 1927, o l'à dónca formalizòu 'sta decixón chi cangiàndo o nómme ofiçiâ do Régno Unîo.
- ↑ (EN) Toponymic guidelines for map and other editors, United Kingdom of Great Britain and Northern Ireland, in sce gov.uk. URL consultòu o 15 arvî 2022.
- ↑ (EN) Devolution of powers to Scotland, Wales and Northern Ireland, in sce gov.uk. URL consultòu o 15 arvî 2022.
- ↑ (EN) Country Overviews: United Kingdom, Transport Research Knowledge Centre. URL consultòu o 15 arvî 2022 (archiviòu da l'url òriginâle o 4 arvî 2010).
- ↑ (EN) Queen takes over longest reign mantle after Thailand's King Bhumibol dies, AOL (UK). Press Association, 13 òtôbre 2016. URL consultòu o 15 arvî 2022.
- ↑ (EN) Peter Mathias, The First Industrial Nation: the Economic History of Britain 1700–1914, 3ª ed., Routledge, 2013, ISBN 1-136-75327-3.
- ↑ (EN) Niall Ferguson, Empire: The rise and demise of the British world order and the lessons for global power, 3ª ed., Basic Books, 2004, ISBN 0-465-02329-0.
- ↑ (EN) T. V. Paul, James J. Wirtz e Michel Fortmann, Balance of Power: Theory and Practice in the 21st Century, Stanford University Press, 2004, pp. 59, 282, ISBN 0-804-75017-3.
- ↑ (EN) David M. McCourt, Britain and World Power since 1945: Constructing a Nation's Role in International Politics, University of Michigan Press, 2014, ISBN 0-472-07221-8.
- ↑ (EN) IISS Military Balance 2021, in The Military Balance, vol. 121, n. 1, Zenâ 2021, pp. 23-29.
Bibliografîa
[modìfica | modìfica wikitèsto]- (EN) William Hunt, Reginald Lane Poole, The Political History of England, 12 vol., Longmans, Green and Company, 1905.
- (EN) Kenneth J. Panton, Kenneth John Panton e Keith Arthur Cowlard, Historical Dictionary of the United Kingdom, Scarecrow Press, 1997, ISBN 0-810-83150-3.
- (EN) V. Gardiner e Michael Hugh Matthews, The Changing Geography of the United Kingdom, Psychology Press, 2000, ISBN 0-415-17901-7.
- (EN) P. J. Marshall, The Cambridge Illustrated History of the British Empire, Cambridge University Press, 2001, ISBN 0-521-00254-0.
- (EN) Vernon Bogdanor, Devolution in the United Kingdom, OUP Oxford, 2001, ISBN 0-192-80128-7.
- (EN) Terry Tan, CultureShock! Great Britain: A Survival Guide to Customs and Etiquette, Marshall Cavendish, 2008, ISBN 98-12-82020-5.
- (EN) Insight Guides, Great Britain Insight Guide, 8ª ed., APA Publications, 2009, ISBN 98-12-82020-5.
- (EN) Kenneth J. Panton, Historical Dictionary of the British Empire, Rowman & Littlefield, 2015, ISBN 0-810-87524-1.
- (EN) Oliver Berry, Fionn Davenport, Marc Di Duca et al., Lonely Planet Great Britain, 13ª ed., Lonely Planet, 2019, ISBN 1-786-57806-9.
- (EN) Philip Norton, Governing Britain: Parliament, Ministers and Our Ambiguous Constitution, 13ª ed., Manchester University Press, 2020, ISBN 1-526-14545-6.
Âtri progètti
[modìfica | modìfica wikitèsto]- Wikimedia Commons a contêgne di files in sce Régno Unîo
Colegaménti estèrni
[modìfica | modìfica wikitèsto]- (EN) Scîto ofiçiâ do govèrno, in sce gov.uk. URL consultòu o 15 arvî 2022.
- (EN) Scîto ofiçiâ do parlaménto, in sce parliament.uk. URL consultòu o 15 arvî 2022.
- (EN) Scîto ofiçiâ da famìggia reâ, in sce royal.uk. URL consultòu o 15 arvî 2022.
Contròllo de outoritæ | VIAF (EN) 127756949 · ISNI (EN) 0000 0001 2248 3427 · LCCN (EN) n79023147 · GND (DE) 4022153-2 · BNF (FR) cb11872746v (data) · BNE (ES) XX4575384 (data) · NLA (EN) 35142153 · NDL (EN, JA) 00871900 · WorldCat Identities (EN) n79-023147 |
---|