Espanya Six
Espanya Six
Espanya Six
L’Antic Règim i amb ell la monarquia absoluta dels Borbó, va entrar en crisi a
la primeria del segle XIX. La monarquia de Carles IV venia sent qüestionada des que va
nomenar primer ministre a Godoy. Aquest descontentament manifestat en el Motí
d’Aranjuez, es va precipitar amb la invasió d’Espanya per l’exèrcit napoleònic.
2- CORTS DE CADIS
Preguntes:
1- Explicar què és la Guerra del Francès?
2- Per què penses que la Constitució 1812 va tenir un caràcter revolucionari?
3- REGNAT DE FERRAN VII- RESTAURACIÓ ABSOLUTISTA ( 1814-1833)
Al 1814 els francesos es van retirar i Ferran VII va tornar a ocupar el tro
espanyol. Aquest retorn va suposar la restauració de l’absolutisme i la supressió de
totes les lleis aprovades a Cadis. Durant tot el regnat es va a dur una repressió intensa
contra els liberals que volien continuar amb la tasca iniciada amb la Constitució del 12.
De fet, aquests liberals van protagonitzar alguns pronunciaments (alçaments militars)
contra el monarca. Només va triomfar el pronunciament del coronel Riego que va
forçar el rei a acatar la constitució en 1820 (Trienni liberal). Amb l’ajuda de la Santa
Aliança, Ferran VII aconsegueix tornar a l’absolutisme. En general, el regnat de Ferran
VII va ser una etapa de decadència i crisi on es van independitzar la majoria de les
colònies americanes.
A la mort de Ferran VII el va succeir sa filla Isabel que tenia tres anys d’edat.
Sa mare va ocupar el tro en nom d’ella com a regent i va buscar el suport dels liberals
front als sectors absolutistes que feien costat al príncep Carles, germà de Ferran VII, i
que segons la llei Sàlica de la successió li pertocava regnar.
1- CARLISME
Els partidaris de Carles anomenats carlins, defenien mantenir l’Antic Règim, la
monarquia absoluta, la tradició, els Furs i el poder de l’Església. Mentre que els
isabelins, o partidaris d’Isabel, volien un Estat liberal, monarquia constitucional, estat
centralista i modern i llevar-li poder a l’Església.
Els enfrontaments entre isabelins i carlins van donar lloc a tres guerres civils,
anomenades, les Guerres Carlines.
P. 82 ex. 1-2
Mirar caricatura i text.
( n 5 pags. 74-75)
1-LA GLORIOSA
En aquest període es va elegir com a nou rei a Amadeu de Savoia que va trobar
oposició interna pel fet de ser estranger i liberal. També va tindre que plantar
cara a una insurrecció a Cuba i a una nova guerra carlina. La manca de suports i
l’acumulació de problemes van provocar l’abdicació d’Amadeu I. Sense rei,
l’Estat espanyol va passar a ser una República.
3- LA PRIMERA REPÚBLICA
La República va nàixer amb poc suport real i a més, va haver de fer front a molts
problemes: la guerra carlina, la guerra de Cuba i la divisió interna dels mateixos
republicans. Les revoltes dels republicans més radicals van dur a terme
aixecaments com ara el que va tenir lloc a Cartagena, que es va proclamar cantó
independent (cantonalisme)
Davant del fracàs de la I República, els monàrquics van preparar el retorn dels
Borbó en la persona d’Alfons XII, fill d’Isabel II.
1- EL SISTEMA DE LA RESTAURACIÓ
L’artífex del nou règim, anomenat Restauració, va ser Antonio Cánovas del
Castillo que va dissenyar un sistema parlamentari moderat amb l’objectiu de
protegir la monarquia i garantir l’estabilitat del país.
El model polític es va assentar en:
El bipartidisme i l’alternança pacífica entre dos partits moderats. Sota
aquesta aparença democràtica es va marginar l’oposició.
El caciquisme (pressió exercida pels cacics per forçar un grup de
persones a votar un partit determinat) i el frau electoral.
(text p. 89)
2.2 LA CRISI DEL 98. Al tombant del segle es va produir la crisi del 98. La derrota
d’Espanya a la guerra de Cuba contra els Estats Units va suposar la
independència de les últimes colònies espanyoles a ultramar: Cuba, Puerto Rico
i les Filipines. Aquesta derrota va provocar una gran decepció i pessimisme en
la societat espanyola anomenada Crisi del 98.
La societat i l’economia espanyola van viure quatre grans canvis al llarg del
segle XIX:
L’INICI DE LA INDUSTRIALITZACIÓ