Espanya Six

Descargar como pdf o txt
Descargar como pdf o txt
Está en la página 1de 5

L’ESPANYA DEL SEGLE XIX

I-LA CRISI DE L’ANTIC RÈGIM

Al segle XIX, Espanya va viure un procés de destrucció de l’Antic Règim al


mateix temps que inicià la construcció d’un nou Estat liberal. El procés va durar un
segle i va ser intermitent: els períodes de reforma liberal eren seguits per uns altres de
reacció conservadora.

L’Antic Règim i amb ell la monarquia absoluta dels Borbó, va entrar en crisi a
la primeria del segle XIX. La monarquia de Carles IV venia sent qüestionada des que va
nomenar primer ministre a Godoy. Aquest descontentament manifestat en el Motí
d’Aranjuez, es va precipitar amb la invasió d’Espanya per l’exèrcit napoleònic.

Napoleó Bonaparte va aprofitar la crisi interna de la monarquia per a


aconseguir en les abdicacions de Baiona, nomenar al seu germà rei d’Espanya, com a
Josep I. Aquest nomenament va provocar l’esclat de la Guerra del Francès o Guerra de
la Independència entre les forces resistents espanyoles i les tropes ocupants.

1- GUERRA DEL FRANCÈS (1808-1814)

Durant tot el període del Regnat de Josep I es va allargar la guerra. Va ser


fonamentalment una guerra de guerrilles de passatges de gran brutalitat. La
resistència popular i l’ajuda anglesa va forçar la retirada dels francesos en 1813.

La presència francesa va permetre que arribessin a Espanya els ideals de


llibertat i igualtat de la Revolució Francesa.

2- CORTS DE CADIS

Durant la guerra, representats oposats al govern napoleònic, es van reunir a


Cadis, ciutat allunyada del control francès. Es van autoproclamar representats del
poble (sobirania nacional) i en nom de Ferran VII van convocar Corts. Entre les lleis
que van aprovar cal destacar la primera Constitució espanyola, la Constitució de 1812.
Les característiques més remarcables van ser:

 l’afirmació dels principis liberals (sobirania nacional, divisió de poders


i sufragi universal)
 L’abolició de privilegis i institucions de l’Antic Règim
 L’establiment de la igualtat de totes les persones davant la llei

( Revisar p.77 esquema )

Preguntes:
1- Explicar què és la Guerra del Francès?
2- Per què penses que la Constitució 1812 va tenir un caràcter revolucionari?
3- REGNAT DE FERRAN VII- RESTAURACIÓ ABSOLUTISTA ( 1814-1833)

Al 1814 els francesos es van retirar i Ferran VII va tornar a ocupar el tro
espanyol. Aquest retorn va suposar la restauració de l’absolutisme i la supressió de
totes les lleis aprovades a Cadis. Durant tot el regnat es va a dur una repressió intensa
contra els liberals que volien continuar amb la tasca iniciada amb la Constitució del 12.
De fet, aquests liberals van protagonitzar alguns pronunciaments (alçaments militars)
contra el monarca. Només va triomfar el pronunciament del coronel Riego que va
forçar el rei a acatar la constitució en 1820 (Trienni liberal). Amb l’ajuda de la Santa
Aliança, Ferran VII aconsegueix tornar a l’absolutisme. En general, el regnat de Ferran
VII va ser una etapa de decadència i crisi on es van independitzar la majoria de les
colònies americanes.

II-REGNAT D’ISABEL II I LA CONSTRUCCIÓ DE L’ESTAT LIBERAL (1833-


1868)

A la mort de Ferran VII el va succeir sa filla Isabel que tenia tres anys d’edat.
Sa mare va ocupar el tro en nom d’ella com a regent i va buscar el suport dels liberals
front als sectors absolutistes que feien costat al príncep Carles, germà de Ferran VII, i
que segons la llei Sàlica de la successió li pertocava regnar.

1- CARLISME
Els partidaris de Carles anomenats carlins, defenien mantenir l’Antic Règim, la
monarquia absoluta, la tradició, els Furs i el poder de l’Església. Mentre que els
isabelins, o partidaris d’Isabel, volien un Estat liberal, monarquia constitucional, estat
centralista i modern i llevar-li poder a l’Església.
Els enfrontaments entre isabelins i carlins van donar lloc a tres guerres civils,
anomenades, les Guerres Carlines.

P. 82 ex. 1-2
Mirar caricatura i text.

2- LA REVOLUCIÓ LIBERAL. PERÍODE DE REGÈNCIES (1833-1843)

Durant la Regència de MªCristina es va produir la revolució liberal a Espanya.


Va ser el període en què els governs liberals van aprovar un seguit de mesures dirigides
a acabar amb l’absolutisme i amb els vestigis de l’Antic Règim. Les característiques
fonamentals d’aquest canvi són:
 Una nova constitució liberal que reconeixia la sobirania nacional, la
divisió de poders i els drets individuals.
 L’abolició del règim feudal, propietat senyorial, rendes feudals, etc.
 La desamortització. Primer la desamortització de Mendizábal, després
la de Madoz, que van consistir a expropiar les terres, fonamentalment
del clero i posar-les a la venda. Aquest procés va suposar una font
d’ingressos per al govern al temps que liberalitzava el mercat de la
terra.
(mirar p.101)

3 – L’ETAPA ISABELINA (1843-1874)

Etapa que correspon al regnat d’Isabel II. Es va consolidar el liberalisme


conservador i centralista. Aquest sistema tenia una presència molt activa de
l’exèrcit i la corona, impedint que les institucions parlamentàries funcionaren
amb normalitat.

( n 5 pags. 74-75)

III- EL SEXENNI DEMOCRÀTIC (1868-1874)

1-LA GLORIOSA

Aquesta falta de respecte al joc parlamentari va generar una forta oposició al


règim. Com a conseqüència en 1868 es produeix la Revolució del 68, “La
Gloriosa” que va donar lloc a un període de 6 anys , període durant el qual,
per primera vegada, es va crear un règim democràtic i es va posar fi a la
monarquia isabelina.

2-LA MONARQUIA D’AMADEU DE SAVOIA

En aquest període es va elegir com a nou rei a Amadeu de Savoia que va trobar
oposició interna pel fet de ser estranger i liberal. També va tindre que plantar
cara a una insurrecció a Cuba i a una nova guerra carlina. La manca de suports i
l’acumulació de problemes van provocar l’abdicació d’Amadeu I. Sense rei,
l’Estat espanyol va passar a ser una República.

3- LA PRIMERA REPÚBLICA

La República va nàixer amb poc suport real i a més, va haver de fer front a molts
problemes: la guerra carlina, la guerra de Cuba i la divisió interna dels mateixos
republicans. Les revoltes dels republicans més radicals van dur a terme
aixecaments com ara el que va tenir lloc a Cartagena, que es va proclamar cantó
independent (cantonalisme)

(p. 87 ex. 6-7)


IV- LA RESTAURACIÓ MONÀRQUICA (1874-1898)

Davant del fracàs de la I República, els monàrquics van preparar el retorn dels
Borbó en la persona d’Alfons XII, fill d’Isabel II.

1- EL SISTEMA DE LA RESTAURACIÓ
L’artífex del nou règim, anomenat Restauració, va ser Antonio Cánovas del
Castillo que va dissenyar un sistema parlamentari moderat amb l’objectiu de
protegir la monarquia i garantir l’estabilitat del país.
El model polític es va assentar en:
 El bipartidisme i l’alternança pacífica entre dos partits moderats. Sota
aquesta aparença democràtica es va marginar l’oposició.
 El caciquisme (pressió exercida pels cacics per forçar un grup de
persones a votar un partit determinat) i el frau electoral.

(text p. 89)

2- CRISI DEL TOMBANT DE SEGLE

2.1 APARCIÓ DELS NACIONALISMES En aquest època, com a reacció a l’Estat


centralista, van sorgir el moviments nacionalistes, principalment a Catalunya i
el País Basc, trencant així l’hegemonia entre els dos partits de govern.

2.2 LA CRISI DEL 98. Al tombant del segle es va produir la crisi del 98. La derrota
d’Espanya a la guerra de Cuba contra els Estats Units va suposar la
independència de les últimes colònies espanyoles a ultramar: Cuba, Puerto Rico
i les Filipines. Aquesta derrota va provocar una gran decepció i pessimisme en
la societat espanyola anomenada Crisi del 98.

V- ELS CANVIS ECONÒMICS I SOCIALS A L’ESPANYA DEL SEGLE XIX

La societat i l’economia espanyola van viure quatre grans canvis al llarg del
segle XIX:

1- Reformes en l’agricultura: la supressió del règim feudal i la reforma agrària


liberal, van consolidar la terra en uns pocs propietaris, deixant altres sense
terra. Va millora el rendiment de les terres i la producció agrícola
2- Creixement de la població: de resultes de la disminució de la mortalitat i del
manteniment de la natalitat
3- Inicis de la industrialització: es va realitzar tardanament en relació amb
Europa i de manera incompleta, perquè fins ben entrat el segle XX
l’agricultura continuava sent l’ocupació de la major part de la població.
4- Nous grups socials: la societat de classes va substituir la societat
estamental. Entre les noves classes socials van destacar la burgesia
industrial i el proletariat.

L’INICI DE LA INDUSTRIALITZACIÓ

El procés de revolució industrial a Espanya es va fer amb un cert endarreriment


respecte dels països més avançats del nord d’Europa. La manca d’una burgesia
emprenedora, l’escassetat de fonts d’energia i la manca d’una demanda, va
tindre com a resultat el manteniment del pes d’un sector agrari dominat per
l’oligarquia rural.

Els sectors tèxtil i siderúrgic, situats sobretot a Catalunya i al País Basc,


respectivament, van ser els primers a industrialitzar-se, tot i que no van poder
créixer d’una manera normal perquè no hi havia un mercat suficient. La
construcció del ferrocarril no va tindre els efectes esperats per a impulsar
l’articulació del mercat.

También podría gustarte