TEMA_9_FALLIDA_RESTAURACIÓ (1902 - 1931).

F​ ont 8. (PAU_JUL_2018)
OPCIÓ A. Exercici 1
​El regeneracionisme
[…] más que nunca es ahora necesario restablecer aquella ya casi olvidada, de tiempo
que ha que fue perdida, confianza entre gobernantes y gobernados; y ya no hay más
que un camino, que es la revolución audaz, la revolución temeraria desde el
Gobierno, porque la temeridad es, no obra de nuestro albedrío, sino imposición
histórica de los ajenos desaciertos. Nunca habría sido fácil la revolución desde el
Gobierno, nunca habría sido recomendable, si hubiera podido dividirse la facultad y
esparcirse la obra en el curso del tiempo; pero cada día que pasa, desde 1898, es
mucho más escabrosa, mucho más difícil, y el éxito feliz mucho más incierto; y no
está lejano el día en que ya no quede ni ese remedio […]. Ahora es menester oponer a
las izquierdas que actúan en la vida pública todas las derechas y traerlas con
plenitud de sus fuerzas sociales a la vida y a la influencia del Estado. La política
conservadora tiene que adoptar los procedimientos democráticos y las garantías
constitucionales y los derechos individuales, que son ahora la fuerza conservadora, la
única que puede salvar a la sociedad; por eso no hay ni siquiera un solo acto mío que
no esté inspirado en esa convicción, y por eso creo que la política conservadora
consiste en traer íntegramente todo el fondo social a la influencia y a la acción del
Estado, de modo que la democracia comprenda absolutamente la acción íntegra de
las fuerzas de toda la nación, asistiendo al Gobierno.
Font: Antonio Maura. Treinta y cinco años de vida pública I.
Madrid: Biblioteca Nueva, 1917, p. 86.
​ regunta 1
P
a) Identifiqueu el tipus de font i digueu de què tracta. [0,75 punts]
Font primària (contemporània als fets) escrita de caire polític perquè tracta

👍
d’un document fet al mateix temps que s’ha fet, anomenat Treinta y cinco años de
vida pública I que són les Memòries de Maura, publicat a Madrid el 1917.

b) Digueu quin és el context històric de la font. [0,75 punts]

Ens trobem a la tercera part de la Restauració, en el regnat d’Alfons XIII
(1902-1923). Més concretament, ens trobem en la crisi de 1917 a Espanya, crisi
causada per l’escassetat de productes bàsics a Espanya ja que, els venien a
preus molts elevats durant la Primera Guerra Mundial. (Aquí has de parlar de la
primera part del regnat que es on governa Maura, no de quan fa i publica el
llibre)

c) Expliqueu DUES de les idees que conté la font. [1 punt]

- Reivindica la influència de l’estat, per tant, que l’estat pugui ser la solució
als problemes de la gent. (revolució des de dalt)
- Reivindica que els conservadors han de fer front perquè els liberals
(esquerres-ho diu en el text) i altres partits polítics están agafant força.
​
​Pregunta 2
Contesteu UNA de les dues qüestions següents:
a) Expliqueu la crisi del 1898 i les conseqüències polítiques que va tenir fent
esment del regeneracionisme i dels protagonistes principals d’aquest corrent a
Espanya fins al 1914. [2,5 punts]
b) Expliqueu l’impacte de la Primera Guerra Mundial a Espanya i els principals
fets econòmics, socials i polítics que s’hi van viure durant la guerra i fins al 1923.
[2,5 punts]

A la Primera Guerra Mundial, Espanya va ser un país neutral, però no va saber

beneficiar-se d’aquesta situació. Va començar a produir molts productes
(augmentant els torns) per vendre a França i Alemanya.
Quan acaba la guerra, ja no volen (troben sortida per) aquests productes i
comencen a acomiadar a molts treballadors per reduir costos. El final de la
guerra, va comportar una reducció de les exportacions i l’activitat econòmica el
que va fer a Espanya entrar en crisi.
Va haver-hi vagues importants (1919) per part de la CNT i el pistolerisme gràcies
a aquest malestar obrer com a conseqüència. Tot això comporta un impacte o
tensió social. En les vagues pageses s’exigia el repartiment de terres pels
pagesos, seguin l’exemple de la Revolució Russa, cosa que es coneix com a trienni
bolxevic.
A conseqüència de tot això, declaren l’estat de guerra, doncs, els militars prenen
el poder i empresonen tots els líders sindicats. Arriben al 1923 on comença la
dictadura de Primo de Rivera suportat pel rei i en cerca d’una estabilitat
política.
Calia parlar de la crisi política, la quantitat de governs, la impossibilitat de governar,
els problemes del militars i la creació de la juntes militars.

F​ ont 11. (PAU_JUL_2017)

OPCIÓ A. Exercici 1
Si ésser pàtria, ésser nació, era tenir una llengua, una concepció jurídica, un sentit de
l’art propis, si era tenir esperit, caràcter, pensament nacionals, l’existència de la nació
o de la pàtria era un fet natural com l’existència de l’home, independent dels drets
que li fossin reconeguts. L’esclau romà era home, encara que per les lleis del seu
temps fos una cosa en mans d’un altre home, de l’home oficial que les lleis
reconeixien. La nació era nació encara que les lleis la tinguessin subjecta, com l’esclau
romà, a una altra nació, a la nació oficial, a la nació privilegiada. L’home era home
encara que per la llei no ho fos; la nació és nació encara que per llei no ho sigui. […]
Essent la nacionalitat una unitat de cultura, una ànima coŀlectiva, amb un sentir, un
pensar i un voler propis, cada nacionalitat ha de tenir la facultat d’acomodar la seva
conducta coŀlectiva, això és, la seva política, el seu sentiment de les coses, al seu seny,
al seu franc voler. Cada nacionalitat ha de tenir el seu Estat. […] Conseqüència de la
doctrina aquí exposada és la reivindicació d’un Estat català en unió federativa amb
els Estats de les altres nacionalitats d’Espanya.
Font: Enric Prat de la Riba. La nacionalitat catalana. Barcelona, 1906.
​
​Pregunta 1
a) Descriviu el tipus de font i digueu de què tracta. [0,75 punts]
Font primària (contemporània als fets) escrita de caire polític perque tracta
d’un fragment del llibre d’Enric Prat de la Riba, anomenat La nacionalitat
catalana i publicat el 1906 referit al catalanisme polític.

b) Digueu quin és el context històric de la font. [0,75 punts]

Ens trobem a la tercera part de la Restauració, en el regnat d’Alfons XIII
(1902-1931). Cap el 1906, La Lliga Regionalista era un partit predominant a
Catalunya i Enric Prat de la Riba era uns dels seus dirigents. Guanya unes
eleccions a Catalunya a 1902, és el partit referent de catalanisme polític i es
presenta com un partir modern i regeneracionista a diferència del torn dinàstic.

c) Expliqueu DUES de les idees que conté la font. [1 punt]

​ regunta 2
P
Contesteu UNA de les dues qüestions següents:
a) Expliqueu els fets principals del catalanisme polític entre el 1901 i el 1914,
sense incloure-hi la Mancomunitat de Catalunya. [2,5 punts]
b) Expliqueu la Mancomunitat de Catalunya: com i quan es va crear, quina obra va
desenvolupar i com va acabar. [2,5 punts]
​

​ a Mancomunitat va ser el primer òrgan administratiu català després del 1714 i la

L
principal concessió d’autogovern aconseguida pel catalanisme, fins a la creació
de la Generalitat el 1931. Es va constituir el 1914 durant la presidència de Dato.
Ell només volia mancomunar-se per a finalitat exclusivament administrativa, Prat
de la Riba volia mancomunar les 4 diputacions. La Mancomunitat va crear una
infraestructura de serveis públics i administratius bàsics per potenciar el
desenvolupament econòmic i va fomentar la llengua i la cultura catalanes a partir
d’un projecte cultural i educatiu.
​ res presidents: Prat, Puig i Cadafalch, i Sala a 1923 per ordre de Primo (de
T
caire anticatalanista
​ ixò va arribar fins el 1923 quan es va implantar una dictadura presidida per
A
Primo de Rivera, però és al 1925 quan suprimeix la Mancomunitat. Finalment, va
integrar un nou govern, conegut com el Directori.

​Font 7. (PAU_JUL_2015)

OPCIÓ A. Exercici 1.
​
​La neutralitat espanyola en la Primera Guerra Mundial.
​
Decreto Ministerio de Estado.
Ordenando a los súbditos españoles la más estricta neutralidad en el actual conflicto europeo.
Declarada, por desgracia, la guerra entre Alemania, de un lado, y Rusia, Francia y el Reino
Unido de la Gran Bretaña e Irlanda, sucesivamente, de otro, y existiendo el estado de guerra
en Austria-Hungría y Bélgica, el Gobierno de S. M. [Su Majestad] se cree en el deber de
ordenar la más estricta neutralidad a los súbditos españoles, con arreglo a las leyes vigentes y
a los principios de Derecho público internacional.
En su consecuencia, hace saber que los españoles residentes en España o en el extranjero que
ejercieran cualquier acto hostil que pueda considerarse contrario a la más perfecta neutralidad,
perderán el derecho a la protección del Gobierno de S. M. y sufrirán las consecuencias de las
medidas que adopten los beligerantes, sin perjuicio de las penas en que incurrieran con arreglo
a las leyes de España.
Serán igualmente castigados, conforme al artículo 159 del Código Penal, los Agentes nacio-
nales o extranjeros que […] [realicen o promuevan] en territorio español el reclutamiento de
sol- dados para cualquiera de los Ejércitos o escuadras beligerantes.
Firmado: S. M. el Rey Alfonso XIII y S. M. la Reina Doña Victoria Eugenia.
FONT: Gaceta de Madrid (nom antic del Boletín Oficial del Estado), núm. 219, 7 d’agost de
1914, p. 306.

Pregunta 1
a) Descriviu el tipus de font i digueu de què tracta. [0,75 punts]

👍
Font primària (contemporània als fets) escrita de caire jurídico polític perquè
tracta d’un decret publicat el 1914.

b) Digueu quin és el context històric de les dades que proporciona la font.

[0,75 punts]
Ens trobem a la tercera part de la Restauració, en el regnat d’Alfons XIII
(1902-1931). El 1914 es dona l’inici de La Primera Guerra Mundial de la Triple
Entente (Gran Bretanya, França i Russia) i la Triple Aliança (Alemanya,
Austria-Hongria i Itàlia). Espanya serà un país neutral davant d’aquesta situació.

c) Comenteu les DUES instruccions o advertiments que conté la font. [1 punt]

- Ordena a que ningú interfereixi en el conflicte o la guerra
- Manifesta que no poden reclutar tropes del territori Espanyol per anar a
lluitar.
Pregunta 2
Contesteu UNA de les dues qüestions següents:
a) Expliqueu la crisi del 1917 i, en general, l’etapa que va transcórrer entre
aquell any i l’inici de la dictadura de Primo de Rivera, sense explicar aquesta
última.
[2,5 punts]
b) Expliqueu la crisi del sistema polític de la Restauració a partir del 1898,
fent esment dels partits dinàstics o tradicionals, del regeneracionisme i de les
forces d’oposició al sistema fins al 1917, sense explicar els fets d’aquest darrer
any. [2,5 punts]
​

Font 9 . (PAU_SET_2016)
OPCIÓ B. Exercici 1

Les eleccions durant la Restauració FONT: Blanco y Negro (11 febrer 1893).

Pregunta 1
a) Descriviu el tipus de font i digueu de què tracta. [0,75 punts]
Font primària (contemporània als fets) iconogràfica de caire humorístic-polític
perque tracta d’un acudit sobre les eleccions publicat a un periòdic el 1893.

b) Digueu quin és el context històric de la font. [0,75 punts]

Ens trobem a la segona part de la Restauració, regència de la reina María
Cristina d’Habsburg-Lorena (1885 - 1902). Període caracteritzar per l’alternança
del partit consevador i el liberal gràcies al bipartidisme proposat per Cánovas
del Castillo.

c) Comenteu el text següent que conté la font: [1 punt]

«Después de pasar muchos pésimos ratos, el Ministro encasilla a los candidatos.
»Y arreglado “el asunto” del mejor modo, dice mirando al cielo: “¡Dios sobre todo!”.
»A los Gobernadores dice severo: “Coacciones y chanchullos jamás tolero.
»Los votos solamente quiero que valgan… Conque así, hagamos votos porque estos salgan”».

​ regunta 2
P
Contesteu UNA de les dues qüestions següents:
a) Expliqueu quins van ser els dos grans partits de la Restauració.
Esmenteu-ne els líders, expliqueu-ne les diferències polítiques i, en general,
com funcionava el sistema polític des de l’inici d’aquesta etapa fins al 1898.
[2,5 punts]
En la Restauració va haver-hi dos partits predominants que van fer possible el
torn dinàstic, un tipus de sistema concebut per Cánovas del Castillo i suportat
pel Rei Alfons XII que es basava en què els partits s’alternessin en el govern. Va
funcionar amb regularitat, l’alternança en el poder quedava garantida per a un
partit quan l’altre partit es trobava en un moment de debilitat.
Per una banda, tenim el partit conservador, liderat per Cánovas del Castillo, que
privilegiava l’Església catòlica, defensava les llibertats limitades, el sufragi
censatari, el centralisme i el proteccionisme. Per altra banda, tenim el partit
liberal, liderat per Pràxedes Sagasta, que reivindicava reimplantar les llibertats
plenes del sexenni, el sufragi universal masculí i llibertat d’associació i de
premsa.
Això arriba fins el 1898 amb la pèrdua de la colonia, Cuba.

b) Expliqueu la crisi del sistema de la Restauració, a partir del 1898 i fins al

1909, fent esment del regeneracionisme, el republicanisme, la Solidaritat
Catalana i la Setmana Tràgica. [2,5 punts]
​
​
​Font 10. (PAU_JUL_2018)
OPCIÓ A. Exercici 1
Desembarcament d’Alhucemas (Protectorat espanyol del Marroc), 8 de setembre de
1925.
Font: ABC [Madrid] (9 setembre 1925).
​Pregunta 1
a) Identifiqueu el tipus de font i digueu de què tracta. [0,75 punts]
b) Digueu quin és el context històric de la font. [0,75 punts]

c) Descriviu i comenteu el contingut de la font. [1 punt]

​Pregunta 2
Contesteu UNA de les dues qüestions següents:
a) Expliqueu les causes de l’establiment de la dictadura del general Primo
de Rivera, i els fets principals i el final d’aquest règim polític. [2,5 punts]
El problema del Marroc, el malestar obrer i la crisi, es va acabar amb el cop
d'estat militar del general Primo de Rivera, que va implantar una dictadura.
Aquesta dictadura estava donada suport del rei Alfons XII qui va nomenar Primo
de Rivera president d'un nou govern conegut com a Directori. Entre les seves
primeres mesures, trobem la declaració de l'estat de guerra, la il·legalització
dels partits polítics i les organitzacions obreres, etc. Per afrontar els obrers
(CNT), va establir una política d'ordre públic molt repressiva, va prohibir les
vagues i les manifestacions i va empresonar els dirigents obrers principals.
Seguidament, per resoldre la qüestió del Marroc, va desembarcar en Alhucemas
el qual va significar la derrota d'Abd el-Krim.

Després d'haver resolt el problema de l'ordre públic i la qüestió marroquina, al

final del 1925 es va establir un Directori civil i va fundar el Consell de Treball
per frenar la conflictivitat laboral i controlar el moviment obrer.

Al principi no va tenir una oposició important, amb el temps van anar apareixent
grups opositors que van impulsar actuacions per acabar amb la dictadura com
els republicans, l'exèrcit, sectors catalanistes, intel·lectuals i estudiants
universitaris i el PSOE.

Finalment, la crisi econòmica mundial arriba a Espanya el 1928 i el 1930, Primo

de Rivera presenta la dimissió al rei, el qual va acceptar.

b) Expliqueu l’impacte econòmic de la Primera Guerra Mundial a Espanya,

la conflictivitat de la postguerra i la situació social i política existent a
Espanya fins al cop del general Primo de Rivera. [2,5 punts]

Font 13. OPCIÓ A . Exercici 1

La dictadura de Primo de Rivera

En [la figura de] Miguel Primo de Rivera, fill de coronel retirat, terratinent,
s’observen trets de la societat provinciana on es va educar —Jerez de la Frontera—:
conformisme social, afirmació de masculinitat, enlluernament per la vida «alegre» de
les grans ciutats (vodevil, balls i festes) i pel tracte amb l’«alta societat», o sigui, els
trets del «senyoret» andalús. A aquests s’afegeixen alguns valors rebuts tant de
l’ambient familiar com de l’Acadèmia Militar [...]. De tot això no queda sinó una
referència constant però irreflexiva a valors tòpics: honor, valor, pàtria, família,
religió, etc.

Mancat de cultura intel·lectual o artística, però de caràcter obert i amb una

indubtable curiositat per les persones i, a través d’elles, per les idees que representen,
Primo de Rivera sembla molt receptiu —encara que ho sigui d’una manera
superficial i transitòria— a les opinions de qui s’ha guanyat la seva amistat. Amb el
risc evident d’adoptar una marxa zigzaguejant en rectificar els passos en fals que
l’entusiasme l’impulsa a fer. D’aquí ve que, en molts aspectes, aparegui la
contradicció entre una política fonamentalment conservadora i unes quantes
proposicions noves [...].

Font: Manuel Tuñón de Lara [ et al.]. Historia de España. Vol. IX: La crisis del
Estado: dictadura, república, guerra (1923-1939). Barcelona: Labor, 1981, p. 44-45.

​ regunta 1
P
a) Descriviu el tipus de font i digueu de què tracta. [0,75 punts]
b) Digueu quin és el context històric de les dades que proporciona la font.
[0,75 punts]
c) Expliqueu tres característiques del personatge al qual es refereix la font.
​Pregunta 2. Contesteu UNA de les dues qüestions següents:
a) Expliqueu les causes de l'adveniment de la dictadura de Primo de Rivera, les
polítiques represives que va aplicar, l'obra de govern i els motius del final d'aquest
règim polític. [2,5 punts]
b) Expliqueu les conseqüències de la Primera Guerra Mundial a Espanya, la Crisi
de 1917 i els aspectes polítics, econòmics i de conflictivitat social més destacats del
període 1918 – 1923. [2,5 punts]

​
​Font 12. (PAU_SET_2015)
​OPCIÓ A

Exercici 1
Supressió de la Mancomunitat de Catalunya
En aplicación de lo dispuesto en esta ley, queda sin vigor el Estatuto de la Mancomunidad de
las provincias de Barcelona, Gerona, Lérida y Tarragona aprobado por Real Decreto de 26 de
marzo de 1914.
Los servicios que actualmente están a cargo de la referida Mancomunidad serán regidos hasta
el 30 de junio próximo por el actual Consejo Permanente de la Mancomunidad […]. Antes del
15 de abril próximo, las Diputaciones de Barcelona, Gerona, Lérida y Tarragona acordarán,
separada- mente y en sesión extraordinaria convocada a este exclusivo objeto, el régimen en
que a partir del entrante año económico haya de ajustarse la gestión y administración de los
servicios provinciales traspasados a la Mancomunidad, determinando en su caso si han de
continuar coordinados algu- nos y cuáles sean éstos […].
FONT: Reial decret publicat a La Gaceta de Madrid (nom antic del Boletín Oficial del Estado),
el 20 de març de 1925.

​ regunta 1
P
d) Descriviu el tipus de font i digueu de què tracta. [0,75 punts]
Es una font primària escrita de caire polític contemporània als fets, tracta d’un reial decret contemporani als fets
publicat el 1925
e) Digueu quin és el context històric de les dades que proporciona la font.
[0,75 punts]
Ens trobem en un context amb un Directori Civil presidit per Primo de Rivera amb la idea de substituir als
militars per càrrecs civils sota les seves ordres. Primer es va crear una nova formació política la Unión
Patriótica, sense una ideologia clarament definida. S'hi van afiliar funcionaris del règim, integrants
d'organitzacions catòliques, militars i propietaris rurals. Es va fundar el Consell de Treball per frenar la
conflictivitat laboral i controlar el moviment obrer on la CNT i l’UGT no van formar part.

f) Expliqueu el contingut de la font. [1 punt]

​Pregunta 2
Contesteu UNA de les dues qüestions següents:
a) Expliqueu què va ser la Mancomunitat de Catalunya, com es va crear,
l’obra que desenvolupà i com acabà. [2,5 punts]

b) Expliqueu el període de la dictadura de Primo de Rivera i les

repercussions que va tenir per a Catalunya. [2,5 punts]

TEMES DE FONTS - DESENVOLUPAR

1. Restauració 1898-1909, Setmana tràgica
2. Restauració 1898-1912, Mort de Canalejas
3. Restauració 1898-1917, Fi 1a guerra mundial
4. Mancomunitat
5. Primo de Rivera
6. Catalanisme i Catalunya
7. Catalanisme 1898-1909
8. Conseqüències 1914

1. Regeneracionisme
2. Mancomunitat
3. Conseqüències de la guerra
4. Primo de Rivera

TEMES D’EXAMEN
1. Regeneracionisme
2. Govern Silvela-Tancament Caixes
3. Reformisme conservador (Maura)
4. Reformisme liberal (Canalejas)
5. La Unió República
6. Solidaritat Catalana
7. Leroux
8. Centre Nacionalista República
9. CNT
10. Sindicat lliure
11. La Vaga de Canadenca
12. Sabino Arana - PNB
13. Problema del Marroc
14. Setmana tràgica
15. Pistolerisme
16. Expte. Picasso
17. Lliga Regionalista
18. Socialisme
19. Directori militar
20. Directori civil
21. Opositors a Primo de Rivera
22. Pacte de S. Sebastià
23. Dictadura Berenguer