JORDI CARBONELL I ROURE

Memòria del TFC: L’obra d’Antoni Viladomat a la Capella dels Dolors de Mataró
Desembre del 2002

1. INTRODUCCIÓ I PROPÒSITS

Amb aquest Treball de Final de Carrera pretenc fer una divulgació en format
hipertextual del conjunt dels Dolors de Santa Maria de Mataró, segurament el
conjunt de pintures més complert i millor conservat del barroc català. Totes elles són
obra d’Antoni Viladomat i Manalt el pintor barceloní més destacat de la seva època.

Es tracta d'una recerca aplicada a les humanitats. El seu propòsit és contribuir

a la divulgació, tant local com general, d’aquest petit tresor artístic que hi ha a
Mataró. Creiem que la utilització del potencial comunicatiu que ofereixen les noves
tecnologies T.I.C. serà una bona manera de fer-ho. Pensem editar aquest treball en
format HTML. Després, si es creu oportú, el publicarem a través d’Internet perquè
aconsegueixi la màxima difusió.

2. ASPECTES METODOLÒGICS
.

2.1. Hipòtesis inicials

ƒ Perquè, a començaments del segle XVIII, a Mataró, es va donar un fet tan insòlit
en el nostre país com és el què un grup de persones, desinteressadament,
sufraguin de la seva butxaca una obra que no els hi reportaria cap benefici
material.
ƒ Perquè és tant poc conegut, fins i tot a nivell local, el conjunt dels “Dolors” de la
Basílica de Santa Maria de Mataró ?
ƒ És necessari que el conjunt dels Dolors segueixi tancat a pany i clau?
ƒ Perquè molts mataronins coneixen l’existència del conjunt dels Dolors i són tant
pocs els que l’han visitat?

2.2. Mètode de treball

2.2.1. Documentació i recollida de dades.
* Recerca bibliogràfica sobre Viladomat i la seva obra.
* Cerca al Museu Arxiu de Santa Maria de Mataró i a l’Arxiu Municipal de Mataró.
* Obtenció de reproduccións fotogràfiques de cada una de les més de quaranta teles
1
2.2.2. Formació personal en disseny i creació de pàgines web i tractament d’imatges
* Realització d’un curs de disseny de pàgines web Dreamweaver 4.
* Realització d’un curs de disseny de pàgines web Flash MX.

* Realització d’un curs de disseny amb Photoshop.

* Realització d’un curs de disseny amb FreeHand 10.

2.2.3. Creació d'una Web real a la xarxa.

Això m'ha permès veure, dia a dia, la progressió del meu treball en condicions
reals.

2.2.4. Avaluació de les pàgines que es van creant.

* He obtingut periòdicament els consells, l'avaluació, la crítica i el recolzament dels

professors de la UOC: Laura Solanilla en l'aspecte metodològic; Josep Bracons en el
de continguts i Santi Ortego en el d'assessorament informàtic. També, a mesura que
he anat pujant les diferents pàgines a la xarxa les he sotmès a la crítica d'alguns
amics i familiars. En aquest sentit m'han estat de gran ajuda els fills que, gràcies a la
diferència de criteris propis de cada edat, m'han ajudat a contemplar la realitat dels
Dolors des d'una altra perspectiva.

2.3. Objectius de la recerca

ƒ Utilitzar el potencial comunicatiu de les tecnologies de la informació i de la
comunicació per donar a conèixer una important i poc coneguda obra artística.
ƒ Contribuir a la divulgació d’un dels més importants i complets conjunts de
pintures barroques catalanes. (Més de quaranta teles sobre una mateixa temàtica).
ƒ Fer comprensible a un públic no especialitzat la història, el significat, les
intencions i el simbolisme de l’art religiós en l’època barroca.
ƒ Destacar les diferències entre el barroc català i altres barrocs.
ƒ Treure a la llum un conjunt artístic que, fins avui, ha estat tancat i forrellat al
públic: primer, perquè era propietat privada d’unes cofraries; després, perquè ni
l’estil ni la temàtica no estaven gaire d’acord amb les orientacions conciliars i,
actualment, per raons de seguretat i de manca de pressupost econòmic.

2
 ƒ Contextualitzar aquesta obra amb la situació política, religiosa, cultural i
econòmica de Mataró i de Catalunya durant les primeres dècades del segle XVIII.

3. L'OBRA ESTUDIADA

3.1. El CONJUNT

El conjunt dels Dolors de Santa Maria de Mataró està format per més de 40
pintures a l’oli que tracten sobre un mateix tema. Totes aquestes teles estan
emmarcades dins un harmònic embolcall de pintures murals al tremp, de talles i de
motllures. El complex artístic es troba dins un àmbit annex al creuer dret de la
basílica de Santa Maria i està unit a aquesta per un vestíbul, què en realitat és un
fosc passadís barrat per una sòlida porta en un dels extrems i per una reixa de forja
en l'altre. Els Dolors forma un perímetre arquitectònic integrat per una capella, la
seva sagristia, un cambril de la Mare de Déu, una sala de juntes i una cripta
funerària.

Cal tenir present que aquest conjunt és una expressió de tot el que es
pretenia aconseguir amb el barroc, un estil que avui, en el segle XXI, ens resulta
molt difícil de comprendre i d’apreciar. Amb la finalitat d’estimular l’interès dels
potencials receptors d’aquest projectet i fer-ho més comprensible, hem intentat
descriure el conjunt dels Dolors recalcant sobre el marc contextual que va originar la
seva creació.

En aquest treball hem cregut interessat destacar que en el 1725, quan es van
començar les pintures dels Dolors, Mataró era el segon municipi més gran de
Catalunya. La ciutat s’havia convertit en un important nucli comercial i els diners no
mancaven a les butxaques dels seus burgesos i comerciants. L’obra va ser
sufragada pels terciaris de dues de les confraries religioses més importants de la
ciutat: els servites i els caputxins. Cal recordar que la majoria de les comunitats
religiosos tenien, i actualment encara tenen, tres ordres. El primer ordre són els
frares, el segon, les monges i el tercer, els terciaris. Aquests últims eren persones
laiques que intentaven practicar l’espiritualitat de la congregació però vivint en
família.

Els servites era una obediència religiosa creada a Florència. Els seus terciaris
s’organitzaven “Confraries dels Dolors”, de les que a Catalunya n’hi havien varies. A
Mataró, que no hi havien ni frares ni monges servites, en el 1663 es va crear una
ordre terciària d’aquesta congregació, que aviat va aplegar molts ciutadans. Aquests
van decidir construir una capella per celebrar els seus actes, una sala de juntes per
reunir-se i una cripta per poder-hi enterrar als confrares que ho desitgessin.

Als afores de Mataró, on avui hi ha el cementiri vell, els pares caputxins, una
branca reformada dels franciscans, hi tenien el convent de l’Esperança. Els seus
3
 terciaris si reunien periòdicament. El fet que l’Esperança quedés bastant allunyat del
centre de la ciutat va empènyer als seus terciaris a cooperar en el finançament de
les despeses dels Dolors per, després, poder compartir el seu ús. L’associació
d’ambdues confraries explica que tota la iconografia de la Capella dels Dolors siguin
alhora d’inspiració servita i franciscana.

La Capella dels Dolors no es va fer atenent exclusivament a uns determinats

gustos estètics. Cada un dels seus elements no hi és per casualitat, sinó que respon
a una estratègia perfectament premeditada i calculada. El seu disseny va estar
pensat amb la finalitat de donar una resposta contundent a la Reforma Protestant
que havien encapçalat Martin Luter a Alemanya i Joan Calví a França i a Suïssa.
Aquesta capella, com tot el nostre art barroc, va ser una poderosa eina de
propaganda al servei de la Contrareforma Catòlica, per estimular la pietat dels
creients, més a través dels seus sentiments que de la seva raó. La Capella dels
Dolors de Mataró pot ser contemplada com una mena de manual pràctic on es van
aplicar totes, una darrera l’altra, les recomanacions que sobre l’art religiós havia
dictat el Concili de Trento. Aquesta és la idea central que intento recalcar amb
aquest treball.

En el decurs de casi tres-cents anys d’existència, els Dolors han patit molts
ensurts. En diverses ocasions han estat a punt de malmetre’s, però, afortunadament,
han arribat als nostres dies amb tot l’esplendor que tenien quan va ser creats. Quan
va esclatar la guerra del 1936, un grup d'anònims mataronins , als qui he pogut
identificar, i sobre els que mai no s'ha parlat, van arriscar la seva vida despenjant,
transportant i resguardant les teles dels Dolors. També, més endavant, en el decurs
de la guerra, gràcies a la seva condició de ser un recinte aïllat del la resta de la
basílica, les autoritats van poder precintar el seu accés i el conjunt es va escapolir de
les bretolades d’alguns incontrolats, cosa que no va passar amb moltes altres obres
d’art que no estaven tant arrecerades. També, en el 1987, sobtadament va cedir
una de les velles encavalcades de fusta que suportaven la teulada de la capella. Per
sort, la Generalitat de Catalunya, l’Ajuntament de Mataró i la Caixa d’Estalvis
Laietana van sufragar a temps la restauració de tota la coberta antiga. De tot això,
he cregut que era molt interessant parlar-ne.

Avui, tot i què l’estat dels Dolors és magnífic, encara continua essent una obra
molt poc coneguda. Creiem que cal treure a la llum un conjunt artístic que fins avui
ha estat tancat i forrellat al públic. Primer perquè era propietat privada d’unes
confraries; després perquè ni l’estil ni la temàtica no estaven gaire d’acord amb les
orientacions conciliars i, actualment, per raons de seguretat i de manca de
pressupost econòmic. Actualment sols s’obre la capella durant mitja hora diària per
celebrar-hi una missa. Les altres parts del conjunt, com són la sagristia, la sala de
juntes i la cripta només s’obren al públic una vegada al mes durant mitja hora i amb
visita guiada.

3.2. LA CAPELLA

Els caputxins, com hem dit, són franciscans i per tradició la seva oració
preferida és el “Via Crucis”. La dels servites és la “Corona Dolorosa”, una espècie de
Via Crucis de la Mare de Déu amb la meditació de 7 moments de la vida de la Verge.
4
Les sis grans teles que hi ha a les parets laterals de la Capella dels Dolors són
estacions del Via Crucis i els medallons que formen el retaule més el cambril de la
Mare de Déu és un solapament de les escenes del Via Crucis i de la Corona
Dolorosa. En els Dolors hi estan lligades les dues oracions.

A més, en un lateral del presbiteri hi ha un retrat de Sant Francesc d’Assis el

fundador d’una de les ordres propietàries de la capella. En l’altre hi ha sant Felip
Neri. Aquest sant va ser el fundador de l’oratori, una congregació de capellans
normals que feien les seves tasques parroquials però vivien en comunitat. A Mataró,
els capellans no tenien casa comuna. Tots vivien a casa seva. Però els capellans de
Santa Maria, que arribaven a una quarantena, es reunien en un “Oratori Parvo” o
oratori petit, que era la Capella dels Dolors. Una capella que, dins les seves
possibilitats, els capellans també havien ajudat a sufragar. Per això, en el retaule de
l’altar dels Dolors, Viladomat hi va pintar Sant Felip Neri.

Com veiem, cada un dels diferents detalls pictòrics o decoratius dels Dolors
no hi és per casualitat. En realitat tot el conjunt dels Dolors és una espectacular
posada en escena. El seu artífex, Viladomat, s’havia format amb l’artista italià
Ferdinando Galli Bibiena, el millor escenògraf europeu del moment. Bibiena havia
vingut a Catalunya durant la Guerra de Successió entre Felip V i l’Arxiduc Carles
d’Àustria. L’Arxiduc, que havia establert la cort a Barcelona, era un amant de l’òpera,
es va voler rodejar dels millors músics i pintors del moment. Bibiena era el
responsable dels decorats de les òperes i Viladomat, gràcies a Bibiena, va arribar a
dominar com ningú les diferents tècniques escenogràfiques. Això s’aprecia molt bé
en els Dolors. Moltes de les pintures murals al tremp són arquitectures fingides. Fins
i tot, escenogràficament, es va atrevir a foradar el sostre per donar la impressió de
què en profunditat es veia el cel, un recurs que també es va utilitzar a Versalles casi
un segle després.

Aquest domini de la tècnica escenogràfic per part de Viladomat també

s’aprecia en les seves teles. Totes les escenes descrites en els Dolors representa
que van passar en el camí del calvari i en el decurs d’unes poques hores i per tant
els personatges, els colors, la intensitat i la direcció de la llum, les nuvolades dels
fons i el volum de les figures són coherents amb aquesta realitat. És el principi de la
unitat de temps i d’espai que tant respecten els dramaturgs. També veiem que
Viladomat va accentuar la intensitat de les escenes dels Dolors amb els vermells i
verds de les casaques dels botxins, colors que contrasten amb el vestit de Jesucrist
que sembla un hàbit franciscà, una iconografia que no estava tolerada però que
l’artista va saber obviar.

En el centre del retaule, a sota del cambril, hi ha una pintura sobre taula que
representa a Jesús amb l’eucaristia. Aquesta forma part d’un altre truc escenogràfic.
En realitat la pintura és un teló que un tramoïsta alçava en el moment oportú
utilitzant un torn que hi ha darrera la sagristia. Això permetia l’accés del celebrant a
una caixa daurada que actuava de sagrari. El cambril de la Mare de Deu també
s’ocultava o s’obria a voluntat amb un teló que s’alçava amb el seu corresponent
torn. Altrament, el quadre de Viladomat que forma el frontal de l’altar dels Dolors
també és un element intercanviable. Hi ha una col·lecció de frontals amb els colors
propis de cada una de les celebracions litúrgiques.
5
3.3. LA SAGRISTIA

A cada lateral del presbiteri de la Capella dels Dolors hi ha una tribuna tapada
amb una ornamentada gelosia de talla i a sota d’aquestes tribunes, una porta. Tant
la porta com la tribuna de l’esquerra són simulades. La de la dreta comunica amb la
sagristia.

La sagristia és un recinte rectangular sense gaires pretensions. D’ella surten

dues escales. Una puja a la sala de juntes, l’altra baixa a la cripta funerària, una nau
amb sostre de revoltó català que actualment s’utilitza com annex del Museu Arxiu de
Santa Maria. En les parets de la sagristia hi ha quatre olis de l’Antoni Viladomat: Una
Mare de Déu, Jesús ressuscitat, Sant Felip Benici i Sant Joan de la Creu.

3.4. LA SALA DE JUNTES

La sala de juntes és un recinte esplèndid. En ella si reunien els òrgans

directius de les tres associacions: els franciscans, els servites i l’oratori parvo dels
capellans. És com una caixa de planta octagonal completament folrada amb pintures
d’Antoni Viladomat. Iconogràficament consta de dos plans, el terrestre i el celestial. A
la part baixa, per sobra d’un banc que hi ha adossat a tot el perímetre de la paret hi
estan representats els apòstols i els evangelistes. Segons la tradició popular, un dels
evangelistes representats, Sant Joan, és un autoretrat del pintor Viladomat. El sostre
de la sala és la Glòria de la Mare de Déu, on hi està representada l’Ascensió de
Maria al cel. Separant els dos plans hi ha una corona d’àngels músics que rodegen
la Verge. Aquesta corona d’àngels la formen un total de deu pintures.

Aquí Viladomat va voler jugar amb un metafòric efecte de llums. El cel

il·lumina la foscor de la terra. Els apòstols i evangelistes de la terra reben la llum
projectada des del cel, que suposadament emeten els plafons del sostre i la llum que
sembla que procedeixi d’una petita finestra que hi ha en una de les parets laterals.
Igual que hem vist que passava amb els quadres de la capella, en conjunt de les
teles d’aquesta sala formen un tot. Si traguéssim un d’aquests quadres per exhibir-lo
en un museu no tindria cap sentit, perdria tota la seva gràcia.

Les pintures de la sala de juntes dels Dolors no responen a cap episodi

descrit en els evangelis. Els evangelis parlen molt poc de la Mare de Déu. Estan
inspirades en els anomenats Evangelis Apòcrifs. Aquests expliquen que quan Maria
estava a punt de morir-se uns àngels ho van comunicar als apòstols i las
evangelistes que estaven escampats pel món i aquests es van reunir a Jerusalem
celebrant el primer Concili de l’església junt al llit de la Verge. Llit que en la sala de
juntes esta buit, perquè la Mare de Déu ja havia ascendit als cels

Un dels laterals de la sala comunica amb el cambril de la verge. Un altre, amb

una minúscul recinte on hi ha un petit altar que és conegut com l’altaret. En aquest
altaret dels Dolors és on es celebraven d’amagat el casaments en segones núpcies
de molts vidus mataronins que, aprofitant el secretisme del recinte, s’estalviaven
6
 l’escàndol dels esquellots. Un antic costum que consistia en acompanyar la
cerimònia nupcial amb un escandalós repicar d’esquelles i de cassoles.

4. DISSENY HIPERTEXTUAL

4.1. GENERALITATS

Hem dissenyat les pàgines Web amb un format de 800 x 600 píxels, perquè
puguin ser vistes des de qualsevol monitor. Hem estructurat tota la presentació a
partir d’una plantilla de pàgina web composta de tres marcs. Dos dels marcs són
fixes i mantenen el mateix contingut durant tota la presentació. El tercer marc és
variable i en ell hi van apareixent les diferents escenes a mesura que l’usuari les
sol·licita.

No hem volgut dissenyar aquests marcs seguint la forma tradicional de dividir

la part inferior de la pantalla en dos marcs verticals desiguals, utilitzant el més estret
com a menú d’opcions. Hem dividit tota la pantalla en tres marcs horitzontals, tots
ells d’una amplada de 800 pixels.

No hem deixat vores visibles entre els tres marcs, sols hi ha una línia amb
colors degradats i variables que separa el marc dels menús del dels continguts. El
color del fons és uniforme en tots els marcs. Creiem que això dona una sensació
d’unitat a tot el conjunt.

4.1. 1. Marc superior (Logotip - títol)

El marc superior és fix i estàtic, sense cap barra de desplaçament. Està

íntegrament dissenyat amb Flash MX. Té una amplada de 800 píxels. Hi hem
col·locat l’anagrama i el títol de la pàgina. L'anagrama és un estret "banner" format
amb els rostres d’alguns dels evangelistes que hi ha a la Sala de Juntes dels Dolors.
Aquest marc superior és purament ornamental. Sols és de lectura.

En el moment d’iniciar-se la presentació, per cridar l’atenció del visitant,

apareix una mà amb un pinzell, aparentment la de l’Antoni Viladamat. Aquesta mà es
posa en moviment i pinta tres vegades seguides el rètol “La Capella dels Dolors”.
Després s’atura el moviment de la mà i el rètol, com si es tractés d’un graffiti al
damunut dels esmentats apòstols i evangelistes, es converteix en el títol fix de la
pàgina,

4.1. 2. Marc mig (Menú)

A sota del marc logotip hi hem col·locat un marc de les mateixes mesures que
l’anterior on hi hem ubicat el menú d’opcions. La suma d’aquests dos marcs no hem
volgut que sobrepassi el 20 % de l’alçada de la pantalla

7
 Aquest menú està subdividit en dos nivells. En el pla superior hi ha el menú
principal, que és un menú horitzontal, fix i sempre visible. En el pla inferior hi apareix
un submenú que és variable, segons l’opció del menú principal que es seleccioni. Hi
ha tants submenús com caselles té el menú principal. El contingut de cada submenú
es farà visible en el moment que el cursor passi pel damunt de la casella del menú
principal que tingui assignat aquest submenú. Pensem que amb aquest disseny
permet, ocupant molt poc espai de pantalla, obtenir un nombre de trenta possibles
opcions. Al seleccionar cada una de les opcions del menú o el submenú aquesta
presenta un efecte “rollover”.

Exemple -1:
Ø
El seu autor La història L’estil La capella Sala juntes Crèdits
infantesa joventut maduresa El mestre El seu record cronologia

Exemple -2:
Ø
El seu autor La història L’estil La capella Sala juntes Crèdits
La ciutat La confraria La fundació L’evolució L’actualitat

4.1.2. Marc inferior (Principal)

Gràcies a la divisió de la pantalla en tres marcs horitzontals, cada una de les

pàgines web que se sol·licitin des del menú podrà ocupar tota l’amplada de la
pantalla. Això creiem que serà d’utilitat a l’hora de fer l’ampliació d’alguna de les
pintures. Els continguts del marc principal sols serà desplaçables verticalment, cosa
que facilitarà el la mobilitat a través de cada una de les pàgines web.

La utilització del format HTML crec que em permetrà facilitar la difusió d’un
projecte divulgador com aquest. De moment m’ha donat la oportunitat de presentar
el mateix treball atenent a tres diferents nivells d’interès per part dels seus potencials
receptors, una cosa que en format text m’hauria estat molt més difícil de realitzar.

Per satisfer un primer nivell d’interès, he pensat presentar una visió del
conjunt dels Dolors des d’una òptica preferentment anecdòtica. Un personatge fictici,
el pintor Antoni Viladomat, acompanyarà al potencial visitant en una virtual visita
guiada a través dels temes que més li interessin de la història, de l'estil o de les
dependències dels Dolors. És possible accedir a alguna de les quasi trenta diferents
àrees d'interès seleccionant una de les múltiples opcions que es despleguen en el
menú que hi ha sota el capçal de la pantalla.

Un segon nivell d'interès consisteix en seguir seqüencialment i de manera

ordenada per totes les diferents àrees en les què s'ha subdividit la narració. Si
accedeix deixant-te conduir per la mateixa aplicació. Per facilitar aquesta tasca i

8
 passar automàticament a la pàgina següent prescindint del menú d'opcions. Sols
s'ha de clicar sobre el botó "continuar" que hi ha al final de cada una de les pàgines,.

La narració d'aquests dos primers nivells d'interès està molt recolzada sobre
anècdotes dels Dolors. S’ha dissenyat pensant en els visitants accidentals o en
aquells curiosos que no estiguin especialment motivats per aprofundir en el
coneixement d'aquesta obra. Tot i així, hem intentat que la presentació mantingui en
tot moment les característiques d'un treball científic. Hem procurat que totes les
afirmacions del suposat pintor Viladomat estiguin contrastades amb una nota
bibliogràfica a peu de pàgina. Un petit nombre, destacat en color blau cel i col·locat
al final de cada una de les afirmacions, actua vincle per dirigir-nos a aquesta nota de
peu de pàgina. Altrament, la selecció del nombre que precedeix la nota bibliogràfica
permet retornar automàticament al paràgraf des d'on s'havia consultat la nota.

Per diferenciar aquests dos primers nivells d'interès del tercer, què és el més
erudit, ens ha semblat que podíem utilitzar el format de lletra "Còmic Sans MS" de
color blanc, un tipus de lletra moderadament informal però molt llegible. Em pensat
en el color blau #00099 com el color del fons de pàgina, un to que ens ha semblat
molt adient amb l’estètica barroca dels Dolors.

El tercer nivell d'interès és, com hem dit, més erudit que els dos anteriors.
Està pensat per aquells visitants que vulguin aprofundir en un tema concret dels
varis que se citen en el treball. Per diferenciar aquest nivell dels dos anteriors he
canviat l’estil utilitzat en la presentació. El color del fons ha passat del blau fosc al
taronja. La font utilitzada és ”Arial” de color negre, unes lletres que aparentment són
més serioses que les “Comic Sans MS”. També els texts han deixat d’estar redactats
en primera persona, doncs ara ja no és el suposat personatge de Viladamat qui
s’encarrega de la narració. A aquest nivell si accedeix des dels nivells anteriors
seleccionant aquelles expressions que estan destacades amb el color blau cel.

5. DESENVOLUPAMENT TEMÀTIC

5.1. Introducció

Un cop carregada la pàgina principal apareixerà la figura d’Antoni Viladomat.

Serà l’autoretrat del pintor que hi ha en el quadre “El bateig de Sant Francesc”.
Aquest autorretrat, gràcies a una sèrie d’interpolacions que hem fet utilitzant les
eines de disseny gràfic Adobe Photoshop, Flash MX i FreeHand, saltarà de la pintura
i es convertirà en un dibuix animat. Aquest “fantasma” de Viladomat s’oferirà a
acompanyar el visitant, com si es tractés d’una visita guiada, a través de les pintures
i de la història del conjunt dels Dolors. Els orientarà sobre els següents temes:

5.2. L’autor

• La infantesa d’Antoni Viladamat

9
 • La joventut, els seus anys de formació i a influència de Ferran Galli
Bibiena.
• La maduresa, els conflictes amb el gremi de pintors, la seva relació amb
Mataró.
• El mestre. El seu taller al carrer del Bou i els seus alumnes més destacats.
• El seu record: l’impacte de l’obra de Viladomat en els segles XVIII, XIX i
XX.
• Cronologia biogràfica.

5.3. La història del Conjunt dels Dolors

• La privilegiada situació econòmica de Mataró en el segles XVII i XVIII.

• Les confraries religioses locals.
• La fundació dels Dolors.
• L’evolució del Conjunt al llarg del temps.
• L’estat actual.

5.4. L’estil de les pintures dels Dolors

• La Contrareforma Catòlica i la seva influència en l’art dels segles XVII i

XVIII.
• Característiques generals de l’estil barroc.
• El barroc català i el destacat paper de la pintura de Viladamat.
• El peculiar estil d’Antoni Viladamat.
• Tècniques que utilitzava Viladamat.

5.5. Iconografia de la Capella dels Dolors

• La Portada i el vestíbul.
• Les grans teles laterals.
• El retaule.
• Les pintures murals.
• El cor

5.6. La Sala de Juntes i els seus annexes

• L’escala i les seves pintures murals.

• El conjunt de la sala de Juntes.
• La iconografia de les parets laterals: els apòstols i els evangelistes.
• La iconografia del sostre: l’Assumpció de la Verge.

10
 • L’altaret dels Dolors: El seu valor antropològic dins del costumari mataroní.
El crist de l’Amadeus.
• La cripta: la seva història, les seves llegendes i els seus misteris.

5.7. Crèdits

• Justificació del treball.

• Agraïments als qui han fet possible aquest treball.
• Fonts d’informació que he utilitzat.

6. CONCLUSIONS

Abans d'iniciar aquest estudi transversal sobre l'obra de Viladomat a la Capella

dels Dolors de Santa Maria de Mataró m'havia plantejat una sèrie de preguntes. Les
dues més importants eren de tipus sociològic.

En primer lloc em costava entendre les raons que havien portat a un grup de
persones a sufragar desinteressadament una obra de tanta envergadura. Tampoc no
entenia perquè el patrimoni artístic més important de la ciutat sigui tan poc conegut,
fins i tot pels mateixos mataronins i perquè, tant les autoritats locals com els
responsables del seu manteniment, mantinguin el conjunt tancat al públic i sols
l'ensenyin una tarda al més mitjançant una visita guiada.

Ara, després d'analitzar quines eren les circumstàncies econòmiques, socials,

polítiques, religioses i sociològiques que es vivien a Mataró als començaments del
segle XVIII, comprenc perquè uns ciutadans ens van "gratar" la butxaca per deixar-
nos el què sens dubte és el millor conjunt de pintura barroca catalana d'aquell segle.
També, el coneixement d'algunes de les moltes dificultats que aquesta obra ha
passat en els seus tres-cents anys d'existència m'han portat a la conclusió creure
que el què s'ha fet, tot i no ser la millor de les solucions possibles, és una de les que
ha permès que el Dolors sigui un dels pocs que ha arribat íntegre fins els nostres
dies.

És evident que l'estètica barroca de la Capella dels Dolors, contemplada fora del
context sociològic en què fou creada, no desvetlla gran interès en l'home actual.
Però si entenem que aquella estètica no va néixer espontàniament, que és una
estratègia perfectament planificada per l'església catòlica amb la finalitat de donar
una resposta contundent a la Reforma protestant que havia encapçalat Martí Luter a
Alemanya i Joan Calví a França i a Suïssa, potser ens ajudarà a veure aquest art
amb uns altres ulls. Aquesta visió transversal i pluridisciplinar d'una obra d'art és una
altra de les coses que hem pretès aconseguir amb aquest treball de divulgació.

11
 7. FONTS D’INFORMACIÓ

4.1. BIBLIOGRÀFICA
1) ADAN I FERRER Ll.; SOLER I FONTRODONA R., “El retaule Major de
Santa Maria de Mataró (1767-1783)”, Fulls del Museu Arxiu de Santa Maria, núm.
54; Mataró, 1961.
2) ADAN I FERRER Ll.; SOLER I FONTRODONA R., “La Capella dels Dolors.
Notes per a una cronologia documentada de la seva construcció i decoració”,. Fulls
del Museu Arxiu de Santa Maria, núm. 72; Mataró, 2002.
3) ALBESA CASADO D., “La incidenza del pittore romano Ciro Ferri nell’ambito
catalano del XVIII secolo”, Edició de les ponències del Congrés de l`AISC
Azzociazione Italiana di Studi Catalani: Università degli Studi di Federico II; Napoli,
Agost del 2000, pàg. 22-24
4) ALCOLEA I GIL S., La capilla de los Dolores en Santa Maria de Mataró,
Museu Arxiu de Santa Maria; Mataró, 1969.
5) ALCOLEA I GIL S., Art modern a Breda: Uns Viladomat a l’església de
Breda, Joan Garnatxe editor; Breda, 1993.
6) ALCOLEA I GIL S., L’època dels genis: Renaixement. Barroc, Girona, 1988.
7) ALCOLEA I GIL S., Viladomat, Museu Comarcal del Maresme i Museu Arxiu
de Santa Maria; Mataró, 1990.
8) ALCOLEA I GIL S., “La pintura en Barcelona durante el siglo XVIII”, Anales
y boletín de los Museos de Arte de Barcelona, 1959-1962.
9) AMAT DE CORTADA R., Calaix de sastre (1769-1791), Curial;
Barcelona,1987.
10) ANSON NAVARRO A., “Notícia d’una proposició feta al pintor barceloní
Antoni Viladomat per pintar en el Pîlar de Saragossa”, D’ART; Barcelona, novembre
de 1983.
11) ARENAS I CLAVELL J., "Estudi sobre la personalitat de Viladomat i les
seves pintures murals de la Capella dels Dolors de la Basílica de Santa Maria de
Mataró", Museu. Circular pels socis de la Secció d'Història i Arqueologia del Museu
de Mataró, 1949, pàg. 32 -37.
12) BARTROLÍ I ORPÍ J., “La cort de 1701 – 1702: un camí truncat”, Recerques, núm.
9, Barcelona.
13) BENET R., Antoni Viladomat: biografia, Rialp; Barcelona,1947.
14) BOHIGAS TARRAGÓ P, Historia de la galeria de catalanes ilustres, Ajuntament de
Barcelona; Barcelona, 1948.
15) BOSC I BALLBONA J., La verge nena entre Sant Joaquim i Santa Anna, d’Antoni
Viladomat i Manalt (1678-1755), Publicacions del MNAC; Barcelona.
12
16) BOSC I BALLBONA J., " Sobre Antoni Viladomat (1678 - 1755)", Revista de
Catalunya, núm 53, 1991, pàgines 83 -91.
17) CABANYES F., “18–6–1693. Es funda la Congregació dels Dolors de Maria
Santíssima a Santa Maria”, Bloc Mataroní 1925, Impremta Minerva; Mataró, 1925. (
Hi ha una edició en Facsímil feta pel Patronat de Cultura de Mataró i l’editorial
Altafulla el juliol de 1990)
18) CAMÓN AZNAR J; MORALES J. L. ; VALDIVIESO E. [et al.], “Arte español del
siglo XVIII”, Summa Artis: Hª General del Arte, [ Vol. XXVII ], Espasa Calpe ;
Madrid, 1995.
19) CHILVERS I. [et al.], Diccionari d’Art Oxford, Ed. 62; Barcelona,1966.
20) COREL CORPORATION, Guia del usuario de Corel Photo-Paint 5.0; Irlanda,1994.
21) COSTA I OLLER F. Mataró al segle XVIII, Altafulla; Mataró,1988.
22) CUYÀS E. i MANENT R., Mataró sota teulada, Lunwerg i Ajuntament de Mataró;
Barcelona, 1998.
23) CUYÀS E. [ I ALTRES ], Rafael Estrany, Ed. Ausa; Sabadell, 1997.
24) ESPRIU I FERNANDEZ C., “De la creu d’en Fogueres del Torrent a la font del camí
fondo”, Fulls del Museu-Arxiu de Santa Maria, núm. 60;Mataró, 1998.
25) FERRER I CLARIANA Ll., “El tercer centenari de l’Hospital de Sant Jaume i Santa
Magdalena de Mataró”, Museu; Mataró, 1948.
26) FERRER I CLARIANA Ll., Santa Maria de Mataró: la parròquia i el temple, Museu i
Arxiu Històric Arxiprestal; Mataró, 1968.
27) GARCIA I ESPUCHE A. i GUARDIA BASSOLS M., La construcció d’una ciutat.
Mataró (1500-1900), Caixa Estalvis Laietana; Mataró, 1989.
28) GIMENEZ I BLASCO Joan, Aspectes culturals d’una vila de l’antic règim, I Sessió
d’estudis mataronins, Mataró, 1985.
29) GIMENEZ I BLASCO Joan, Economia i societat. Mataró (1600-1639),Caixa
d’Estalvis Laietana; Mataró, 1984.
30) GIMENEZ I BLASCO Joan, Mataró en la Catalunya del segle XVIII, Caixa
d’Estalvis Laietana; Mataró, 2000.
31) HERVEY Ch, (Traducció de Ximenes J.), “Viatgers del segle XVIII al Maresme”,
Fulls del Museu-Arxiu de Santa Maria, núm. 14; Mataró, 1982.
32) LLOVET I VERDURA J., “Les rendes de la propietat immobiliària a Mataró a l’any
1916”, Fulls del Museu-Arxiu de Santa Maria, núm. 31; Mataró, 1988.
33) LLOVET I VERDURA J., “Del Mataró de antaño: el ceremonial en el siglo XVIII”.
Mataró núm. 26, Juliol de 1944.
34) LLOVET I VERDURA J., “Mataró 1680-1719: El pas de vila a ciutat i a cap de
corregiment”, Mataró, 1966.
13
35) LLOVET I VERDURA J., Mataró: dels orígens de la vila a la ciutat contemporània,
Edicions Caixa Laietana; Mataró, 2000.
36) MARTÍ I COLL A., “Les confraries i el gremi dels teixidors de lli mataronins (1576-
1835)”, V Sessió d’estudis mataronins; Mataró,1989.
37) MARTÍ I COLL A., “Unes pintures de la Capella dels Dolors alienes als pinzells de
Viladomat”, Fulls del Museu Arxiu de Santa Maria, núm. 67; Mataró, 2000.
38) MASSIP F., “Tradició medieval i innovació en el teatre de Francesc Vicenç Garcia”,
Jornades sobre el Barroc Català del desembre de 1987, Quaderns crema;
Barcelona, 1989.
39) MEGINN S., Usando Dreamweaver, Macromèdia Inc.; San Francisco (EE.UU.),
1998.
40) MIQUEL I CATÀ C., “Més sobre Viladomat”, Fulls del Museu Arxiu de Santa Maria,
núm.23; Mataró, 1985.
41) MIRALPEIX I VILAMALA F., Empremta i memòria del pintor Antoni Viladomat i
Manalt (1678-1755) als segles XVIII i XIX, Barcelona, 2000.
42) MIRALPEIX I VILAMALA F., “Una pintura d’Antoni Viladomat i Manalt a Manresa:
l’Assumpció de Santa Maria”, Alba locus Amoenus, 2000. p.241-252.
43) MIRALPEIX I VILAMALA F., “Sant Narcís bisbe i màrtir, atribuït a Antoni Viladomat i
Manalt”, Butlletí informatiu del Museu d’Art de Girona núm.44; Girona, 2000.
44) MIRALPEIX I VILAMALA F., “Les teles del sostre de la Sala de Juntes de la
Capella dels Dolors tradicionalment atribuïdes a Antoni Viladomat”, Fulls del Museu
Arxiu de Santa Maria, núm.72; Mataró, 2002.
45) MOLAS I RIBALTA P., “Els gremis a Mataró en el segle XVIII”, Fulls del Museu-
Arxiu de Santa Maria núm. 9; Mataró, 1980.
46) MOLAS I RIBALTA P., Societat i poder polític a Mataró (1718- 1808), Caixa
Estalvis Laietana; Mataró, 1973.
47) MORALES MARIN J. L., "La pintura", Historia Universal del Arte, Volum VII,
Espasa Calpe; Madrid, 1996..
48) PEÑA O., Edición de páginas Web, Anaya multimédia; Madrid, 2000
49) QUILEZ F., La Fortuna crítica del pintor Antoni Viladomat: la configuració d’un mite
artístic, Publicacions del MNAC; Barcelona.
50) RAFOLS Josep F., Diccionario Biográfico de Artistas de Cataluña, [Vol III], Millà;
Barcelona, 1954.
51) RIBAS BERTRAN M. i RIBAS ROSSLLÓ M. D., El retaule major de Santa Maria
de Mataró i l’ampliació del temple. Segles XVII i XVIII, Mataró, 1979.
52) RIBAS BERTRAN M. Tradicions populars i costums mataronines: supersticions i
bruixeria, L’aixernador; Argentona, 1991.

14
 53) RIBAS BERTRAN M., " El valuós conjunt de pintures del convent de les monges
caputxines de Mataró destruït el juliol de l'any 1936", Fulls del Museu Arxiu de
Santa Maria, número 12, 1981, pàgines 15 -21.
54) ROCA I FERRERAS N. i COROLEU J., Galeria de catalanes ilustres: Bosquejos
biográficos, Ajuntament de Barcelona; Barcelona, 1891.
55) SALICRÚ I PUIG M., “Els primers edificis de l’Hospital de Sant Jaume i Santa
Magdalena”, Fulls del Museu Arxiu de Santa Maria núm. 56; Mataró, 1996.
56) SALICRÚ I PUIG M. i MARFÀ C., “El projecte Viladomat”, Fulls del Museu Arxiu de
Santa Maria núm. 38; Mataró, 1990.
57) SOLER I FONTRODONA R., “Alguns aspectes de la religiositat del barroc”, Fulls
del Museu Arxiu de Santa Maria núm. 23; Mataró, 1985.
58) SOLER I FONTRODONA R., “300 anys de la Venerable Congregació de la Mare
de Déu dels Dolors”, Fulls del Museu Arxiu de Santa Maria núm. 48; Mataró, 1994.
59) SOLER I FONTRODONA R., “La influència de l’escenografia teatral barroca en els
espais sagrats. Uns exemples a Mataró”, Fulls del Museu Arxiu de Santa Maria
núm. 61; Mataró, 1998.
60) SOLER I FONTRODONA R., “La Venerable Congregació dels Dolors de la
Parròquia de Santa Maria de Mataró”, Fulls del Museu Arxiu de Santa Maria núm.
38; Mataró, 1990, pàg. 15..
61) TRIADÚ J.R., Història de l’art català. Segles XVII – XVIII [Vol.V], Ed. 62; Barcelona,
1984.
62) TRIADÚ J.R., “La situació de l’artísta a la Catalunya del segle XVII”, Fulls del
Museu Arxiu de Santa Maria núm. 23; Mataró, 1985.
63) UDINA F. i CANUT J. M., Barcelona vint segles d’història, Aymà; Barcelona, 1968.
64) VARIS AUTORS. Diccionari d’història eclesiàstica de Catalunya, Claret i
Generalitat de Catalunya; Barcelona,1998.
65) VEGA DE LA J., Art modern a l’església de Breda: Antoni Viladomat el millor pintor
del barroc català, Joan Garnatxe editor; Breda, 1992.
66) VERGARA A. [et al.], Diccionario de Arte Español, Alianza; Madrid, 1996.

4.2. EDICIONS EN LINIA

Base de dades amb la biografia dels artistes més destacats.
http://www.gabriusdatabank.com/omp/artist.asp
Costa F. [en línia]. Guia turística de Mataró

15
http://www.onweb.es/mataro/costa.htm
El Maresme realitat viva: ruta número 4.
http://www.publintur.es/guiacata/cmaresm/rutmares/ruta4.htm
Web de les publicacions del MNAC (Museu Nacional d’Art de Catalunya)
http://www.gencat.es/mnacpub/index.htm
Web descriptiva de la ciutat de Mataró
www.gocities.com/matarodigital/catala/cultura-04.htm
CAMPAS J. [en-linia].Aproximació hipertextual a les menines de Velázquez.
http://www.uoc.es/humfil/digithum/digithum1/jcampas/menines.html
Web de divulgació comarcal de la Generalitat de Catalunya
http://www.gencat.es/probert/comarca/i_c_mare.htm
Guia dels monuments de Mataró
http://www.laguiademataro.com/monumentos.htm
Web de la AISC (Universitat de Nàpols)
http://www.filmod.unina.it/compagna/sunti2.htm
Biografia de Viladomat
http://www.canalsocial.com/biografia/pintura/viladomat.htm

4.3. EDICIONS EN CD-ROM

SUBIRANA REBULL R.M. [en CD-ROM]. “L’estiu d’Antoni Viladomat”. Història de l’art
català. Barcelona: UOC. 1999.

16