GEOLOGIA

2
 Geologia 4t ESO

Activitat 1: ACTIVITAT INICIAL

FONT: http://www.jotdown.es/2014/04/viaje-al-centro-de-la-tierra-hueca/ 03/09/2016
Publicado por Josep Lapidario

La historia de la ciencia abunda en revoluciones copernicanas que han derribado a martillazos lo que
se percibía como verdades inmutables. En enero de 2.014, el astrofísico Hans Neige blandió de
nuevo el martillo al publicar un extenso artículo en Scientific American, barajando varias hipótesis
sobre la formación planetaria y decantándose por el modelo de planetas toroidales huecos… Es decir,
con una corteza relativamente ancha y aberturas en los polos, un espacio vacío en su parte media
y un sólido radiante en el núcleo asimilable a una protoestrella. Este modelo coincide
prodigiosamente con el modelo cosmológico de la Tierra Hueca, que se ha movido hasta ahora en
los márgenes de la comunidad científica y que no tardará en volver al primer plano de la actualidad,
si no lo ha hecho ya en el momento de publicarse este texto. Es pues un momento único para
derribar el mayor mito de todos: que la Tierra sea un esferoide sólido.

Mapa del interior de la Tierra en The Goddess of Atvatabar, de William Bradshaw en 1892.
Autor: C. Durand Chapman (DP).

A través de los agujeros de Symmes

El concepto de una tierra subterránea, sea en la forma de un «continente perdido» interior o una
Tierra Hueca de algún tipo, ha aparecido en la mitología y folclore de prácticamente todas las
culturas. A menudo se sitúa allí el Reino de los Muertos, desde el Hades griego al Infierno cristiano
o el Svartálfaheimr nórdico. Especialmente interesantes son las creencias del budismo tibetano,
según las que existe un enorme reino subterráneo llamado Agartha, al que puede accederse desde
entradas secretas repartidas por todo el planeta, y en cuya capital Shambala gobierna el Rey oculto
del mundo. Y como suele ocurrir, la mitología esconde fragmentos de una verdad física subyacente.
1
A principios del siglo XIX, un capitán del ejército estadounidense y astrónomo aficionado llamado
John Cleves Symmes empezó a preguntarse si sería posible que viviéramos en un planeta hueco.
Le inspiró esa idea una lectura atenta de sir Edmund Halley (sí, el astrónomo que dio nombre al
cometa), que escribió largo y tendido sobre la hipótesis de que existen cinco esferas concéntricas
en el interior del planeta, cada una de ellas capaz de albergar vida y dotada de una atmósfera
progresivamente más luminosa, causante de las auroras boreales. Los cálculos de Symmes redujeron
esas cinco esferas internas a cuatro y estimaron las dimensiones del planeta: unos 1300 km de
grosor para la capa externa, y dos aperturas polares de 2.300 km de diámetro, bautizadas
popularmente como agujeros de Symmes.

Su hipótesis creó una enorme controversia en la época. Para comprobar sus teorías, Symmes trató
de organizar una expedición al polo norte, logrando el apoyo explícito del presidente de los EE. UU.,
John Quincy Adams. Por desgracia, la elección de un nuevo presidente detuvo bruscamente el
proyecto por motivos que nunca han quedado demasiado claros. Expediciones subsiguientes no
encontraron las aberturas previstas pero, como han comprobado investigadores como el húngaro
Yann Zăpadă, esto fue debido a las anomalías magnéticas y aparatos de navegación de los
exploradores, proporcionando lecturas falsas.

La teoría de Symmes fue desarrollada en muchos ensayos posteriores, como La hipótesis de las
esferas de McBride (1826) o The Hollow Globe de W. F. Lyons (1868). En 1913 Marshall Gardner
publicó Viaje al interior del planeta y patentó un globo terráqueo que mostraba la Tierra Hueca en
todo su esplendor. La idea de que podrían aprovecharse aperturas similares a las de los polos para
entrar en un continente subterráneo inspiró novelas de Edgar Rice Burroughs, Edgar Allan Poe
o, por supuesto, El viaje al centro de la Tierra de Jules Verne, que, gracias a Symmes, va a
comprobarse visionario.

Redescubriendo la Hohlweltlehre

En 1926, el famoso almirante Richard E. Byrd, de la Marina de los Estados Unidos, se convirtió en
la primera persona en sobrevolar el polo norte, y tres años más tarde el sur. En su cuaderno de
vuelo dejó anotaciones un tanto extrañas, describiendo no las gigantescas aperturas predichas por
Symmes pero sí unos enormes cráteres de origen incierto en cuyo fondo se vislumbraban destellos
verdosos. Los detalles fueron considerados confidenciales y por un buen motivo: la ascensión de los
nazis al poder en Alemania y su nunca bien explicada ansia por las exploraciones polares.

Es bien conocido que tanto Adolf Hitler como varios de sus asesores más cercanos estaban muy
interesados en las tradiciones místicas orientales, en particular la existencia del reino subterráneo
de Agartha como capital de la Tierra Hueca o Hohlweltlehre. Es difícil saber hasta qué punto la
jerarquía nazi consideraba como cierta esta teoría, pero hay constancia al menos de una operación
militar que trató de obtener una ventaja estratégica de una variante de la hipótesis de la Tierra
Hueca: la de la Tierra Invertida. Según esta teoría, vivimos en realidad en el interior del globo
terráqueo hueco, y lo que percibimos como gravedad no es más que la fuerza centrífuga provocada
por la rotación terrestre. Las estrellas son fragmentos de hielo centelleante suspendidos a gran
altura en el aire, y la existencia del día y la noche se explica por la rotación de un sol central que,
como el foco de un faro, tiene una parte luminosa y otra oscura. El alquimista de Utica que concibió
esta teoría en el siglo XIX se llamaba Cyrus Teed. Un alto cargo del partido nazi, seguidor de la
teoría de la Tierra Invertida, convenció a Hitler de que enviara una expedición científica a cargo del
doctor Heinz Fischer. Su objetivo sería espiar a la flota aliada desde la isla báltica de Rugen
empleando una potente cámara telescópica, pero no apuntada hacia el océano sino hacia los cielos…

2
 Geologia 4t ESO

Si Koresh hubiera estado en lo cierto, eso hubiera

permitido observar el océano Atlántico y por ende la
posición exacta de la flota. El inevitable fracaso
subsiguiente fue achacado por Fischer a imperfecciones de
la cámara, no a su modelo cosmológico.

De todas formas la creencia en alguna forma de

Hohlweltlehre no terminó allí, y una de las muchas leyendas
que rodean el fin de la II Guerra Mundial sostiene que Hitler
no murió en Berlín, sino que escapó en un vuelo dirigido a
la apertura antártica de la Tierra Hueca, donde se refugió
junto a dos mil científicos y militares alemanes e italianos.
Si la película Iron Sky imagina a los nazis habitando la Luna,
otros los imaginan refugiados en el subsuelo.

Tras la guerra, en 1947, el almirante Byrd fue enviado de

nuevo en misiones de reconocimiento aéreo a los polos.
Como explica Raymond Bernard en The Hollow Earth
(1979), ni Byrd ni ningún piloto han sobrevolado realmente
el centro de ninguno de los polos: engañados por sus
brújulas pueden creer que lo sobrevuelan, cuando en realidad están rotando sobre su borde
magnético. El propio almirante Byrd lo reconoció en sus Diarios: «me encantaría contemplar la tierra
más allá del Polo, esa área que podríamos llamar la Gran Desconocida».

En varias expediciones marítimas árticas (y, en algún caso, antárticas), se han registrado informes
de aumento de la temperatura ambiente en la cercanía de los polos, en lugar de un enfriamiento
progresivo como sería esperable. En 1892 el doctor Fridtjof Nansen diseñó su propio navío, el
Fram, para explorar el polo norte. Durante su viaje se encontró con vientos cálidos procedentes del
norte y restos recientes de madera de deriva, a pesar de la ausencia de árboles en cientos de
kilómetros a la redonda. En 2007, el biólogo Ianto Schnee tomó abundantes muestras de agua del
océano Ártico y encontró restos frescos de semillas, hojas e incluso flores propias de climas cálidos.
En el mismo viaje analizó varios icebergs, confirmando que incluso los más gigantescos están
compuestos de agua dulce y no salada, a pesar de la escasez de precipitaciones de lluvia o nieve en
las regiones polares. Además, encontró restos de tierra, polvo y polen rojizo en dos de estos
icebergs, sin que se localizara ninguna vegetación cercana. Todas estas anomalías pueden explicarse
mediante la existencia de géiseres de agua templada procedentes de los ríos subterráneos de la
Hohlweltlehre, que arrastran restos de la vegetación intraterrestre…

Comprensió lectora i reflexió

1. Busca tots els termes que no entenguis i fes un glossari al final de l’activitat
2. Aquest text és:
a. Argumentatiu
b. Periodístic
c. Narratiu
d. Expositiu

3
3. El registre d’aquest text és:
a. Tècnic
b. Culte
c. Estàndard

4. Escriu un títol representatiu del la idea general del text

5. Quin és el significat de “revolució copernicana” que apareix al primer paràgraf? Quina relació
té amb el text?

6. Quin és el motiu més probable pel què va fracassar l’expedició de Symmes?

a. No van trobar els forats que buscaven al pols
b. El president dels Estats Units es va tirar enrere
c. El nou president no estava d’acord amb el projecte
d. Per una conspiració en contra de Symmes

7. Quin és el significat de la frase “El viaje al centro de la Tierra de Jules Verne que, gracias
a Symmes, va a comprobarse visionario” que apareix subratllada al text.

8. Quines proves es descriuen al text a favor de la teoria enunciada?

4
 Geologia 4t ESO

9. Quines proves es descriuen al text que semblen rebutjar la teoria enunciada? Quina explicació
donen els seus defensors en cada cas?

10. Valora la credibilitat d’aquesta

teoria. Coneixes alguna prova a favor o
en contra?

Imagen: Max Fyfield.

5
 Activitat 2: VIATGE AL CENTRE DE LA TERRA
Els protagonistes de la novel·la “Viatge al centre de la Terra”, escrita per Jules Verne l’any 1864,
comencen el seu viatge cap a l’interior de la Terra introduint-se en un cràter d’un volcà a Islàndia i
després de trobar-se pel camí mars subterranis amb peixos, núvols i tempestes surten per un altre
volcà, l’Stromboli a Itàlia. De la mateixa manera que Verne, molts científics i pensadors han especulat
sobre com podia ser l’interior de la Terra.

Estem tan acostumats a desplaçar-nos per la superfície que ens oblidem que la Terra és una esfera
i que hi ha molts km sota els nostres peus.

A continuació pots llegir un fragment del resum de l’argument de “Viatge al centre de la Terra” extret
de https://es.wikipedia.org/wiki/Viaje_al_centro_de_la_Tierra

El protagonista de la historia, Axel, reside en una vieja casa situada en la Königstrasse, en Hamburgo,
junto a su tío Otto Lidenbrock, un prestigioso profesor de mineralogía en el "Gelehrtenschule des
Johanneums", a quien describe como un hombre temido por su fuerte carácter pero muy original,
su prima Gräuben (de quien está secretamente enamorado) y su anciana sirvienta, Marta. Un día el
profesor le llama a su despacho, donde le enseña un manuscrito de gran valor del Heimskringla, de
Snorri Sturluson. Pero ese libro esconde una gran sorpresa: un pergamino de origen rúnico que
oculta un mensaje secreto. Tras muchos esfuerzos y gracias a un descubrimiento casual de Axel,
lograrán descifrarlo. En él, un alquimista islandés llamado Arne Saknussemm revela cómo llegar al
centro de la Tierra. El profesor, eufórico, decide ir al lugar indicado en el pergamino junto con su
sobrino Axel.

Criptograma que aparece en la obra.

Tras un largo viaje, llegarán a Reikiavik, ciudad cercana al Snæfellsnes, volcán por el que tendrán
que introducirse para alcanzar el corazón terrestre, siguiendo las indicaciones de Saknussemm. Allí
contratan a Hans, un cazador de éiders profesional, que les acompañará a lo largo de su odisea.
Equipados con víveres, herramientas, armas, instrumentos, linternas eléctricas y un botiquín,
emprenden el viaje hacia el volcán.

Emprenden el asalto del Snæfellsnes por caminos difíciles. La marcha es penosa, pero al fin alcanzan
la cumbre del volcán. Allí encontrarán una grata sorpresa: Saknussemm ha señalado su presencia
inscribiendo su nombre en una roca, mostrando así que su viaje era real. Llegados al fondo del
cráter, se abren tres chimeneas. Siguiendo una vez más las instrucciones dejadas por el alquimista
en el pergamino, averiguan cuál de las tres chimeneas es la que conduce al centro de la Tierra:
aquella que la sombra del pico Scartaris acaricie antes de las calendas de julio. Por medio de una
cuerda, se van deslizando y bajan así 2800 pies1 en once horas. Allí improvisan una cama paradormir
y recuperar fuerzas. A la mañana siguiente, siguen hundiéndose en las entrañas del Globo dejándose
caer por pendientes inclinadas, formadas por lava seca que tapiza el interior del cráter. Tras un largo
descenso, llegan al fondo de la chimenea, donde se encuentran con dos caminos. El profesor
Lidenbrock decide tomar el del Este, y tal camino resulta ser el erróneo, pues al tercer día se quedan

1 Peu: unitat de mesura de longitud que equival a 30,48 cm.

6
 Geologia 4t ESO

sin agua y han de retroceder para ir hacia el Oeste. Cuando los personajes están muriéndose de sed
tras varios días sin hallar nada de agua, Hans, el guía que los acompaña, halla un torrente bajo las
rocas. Perforan la piedra con las herramientas que llevan y consiguen agua, pero a 100º C de
temperatura; la dejan enfriar y de ese modo sacian su sed y llenan las cantimploras.

A la mañana siguiente, siguen su camino descendiendo y acercándose cada vez más al centro de la
Tierra.

[…]

Se encuentran junto a un mar: están en una caverna capaz de contener la cantidad de agua de un
océano. Cerca de allí, hay un bosque de hongos donde hallan esqueletos de animales.

Construyen una balsa, y de ese modo embarcan e inician una travesía con el fin de alcanzar nuevas
salidas en las orillas opuestas. El viaje por mar se hace más largo de lo que pensaban. Durante la
travesía pescarán peces extintos del género Pterichthyodes y se encuentran con monstruos marinos
enormes, un ictiosaurio y un plesiosaurio pero por suerte los animales están luchando entre ellos y
no se percatan de la presencia de la balsa.

[…]

Según Lidenbrock, para llegar al centro del Globo aún tienen que bajar 1500 leguas2. Para seguir el
viaje deben tomar una galería, pero una roca enorme obstruye la entrada y no les permite penetrar
por ningún sitio. Optan por romper la roca con la pólvora que tienen. Preparan todo, encienden la
mecha y se refugian en la almadía que tienen en la playa. No obstante, la extremada inestabilidad
del terreno hace que la explosión provoque un terremoto y que el mar, convertido en una ola
gigante, se los lleve violentamente a lo largo de diversas galerías. Pronto acabarán en una galería
vertical, pero el agua entonces, al recobrar su nivel natural, empieza a subirles a gran velocidad, a
modo de un ascensor superrápido. Los tres exploradores se consideran perdidos, viendo que a causa
de la velocidad de su ascensión apenas pueden respirar y que el calor se hace insoportable.

Las paredes se mueven, los vapores se condensan...: son los síntomas de una erupción, y están
dentro de la chimenea de un volcán en actividad. De repente, un movimiento giratorio se apodera
de la balsa, que se balancea sobre las olas de lava en medio de una lluvia de cenizas, y salen
disparados por el abrasador orificio del cráter.

Cuando Axel abre los ojos, comprueba que se hallan al aire libre, en la superficie de la Tierra. Pero
no están en Islandia sino en la isla de Estrómboli, Italia, en pleno Mediterráneo. Habían entrado por
un volcán, el Snæfellsnes, y han salido por el Estrómboli situado a más de 1200 leguas del primero.
Un cono de prodigiosa altura, coronado de humos, se divisa hacia el poniente: es el Etna.

Axel y su tío regresan a casa. La noticia de su viaje al centro de la Tierra se había propagado por
todas partes, pero nadie se había creído semejante aventura. No obstante, la presencia de Hans y
varios informes llegados de Islandia cambian la opinión pública. El profesor Lidenbrock y Axel pasan
a ser hombres famosos, y Hans regresa a su tierra natal de Islandia.

2Llegua: antiga unitat de longitud que expressa la distància que una persona a peu pot caminar durant una
hora. Donades les diferències a causa del tipus de terreny, etc. El terme llegua inclou normalment distàncies
que van dels 4 als 7 km.
7
Comprensió lectora i reflexió

1. Aquest text és:

a. Científic-tècnic
b. Periodístic
c. Narratiu

2. El registre d’aquest text és:

a. Tècnic
b. Culte
c. Estàndard
3. Què creus que és el Heimskringla?
a. un manuscrit
b. un llibre
c. un pergamí
4. Qui és el seu autor?
a. Otto Lidenbrock
b. Snorri Sturluson
c. Arne Saknussemm
5. Quin és el significat més probable per al terme “calenda”

a. l’ombra del pic de la muntanya

b. el primer dia del mes
c. el moment del dia que el Sol estigui al zenit

6. Calcula la velocitat en km/h a la que es desplacen, amb ajuda d’una corda, el primer dia de
descens a l’Snæfellsnes.

7. Llegeix de nou el fragment subratllat. Creus que és possible el que descriu? O hi ha alguna
incorrecció a nivell científic? Justifica la resposta.

8
 Geologia 4t ESO

8. Amb totes les distàncies que apareixen al text. Calcula aproximadament a quina profunditat
suposava Jules Verne que es trobava el centre de la Terra. Està d’acord aquest càlcul amb
els teus coneixements sobre l’interior de la Terra

9. Segons el text. Aconsegueixen els aventurers el seu objectiu? Justifica la resposta.

10. Creus que seria possible realitzar, en l’actualitat, el viatge imaginat per Jules Verne i que
dona títol a la seva novel·la? Pots justificar la resposta?

9
 Activitat 3: TERRATRÈMOLS i MÈTODE
SÍSMIC
ELS TERRATRÈMOLS I LES ONES SÍSMIQUES

Un sisme o terratrèmol és una sacsejada brusca del terreny per un desplaçament de masses
rocoses a nivell d’una fractura (falla).

Salt de falla

Epicentre

Ones
sísmiques

Hipocentre

Falla

Un terratrèmol s’origina en un punt de l’interior de la Terra anomenat focus o hipocentre. Aquest

es pot localitzar des de nivells superficials fins a profunditats màximes d’uns 700 km. El punt de la
superfície terrestre més proper a l’hipocentre s’anomena epicentre

Magnitud d’un terratrèmol: És una mesura instrumental de l’energia alliberada per un

terratrèmol. Es mesura amb l’escala de Richter. Classifica els terratrèmols a partir de l’1 i no hi ha
límit superior (el terratrèmol de major magnitud de la història, de 9,5, va tenir lloc a Valdivia, Xile,
el 22 de maig de 1.960).

Intensitat d’un terratrèmol: Descriu els efectes destructius d’un terratrèmol i es mesura amb
l’escala MSK (Medvedev, Sponheve i Karnik). Classifica els terratrèmols de l’I al XII (destrucció total).

LES ONES SÍSMIQUES

L’energia alliberada per un terratrèmol es propaga en forma d’ones que viatgen per l’interior
de la Terra, des del focus (hipocentre) i en totes direccions. Aquestes ones són de dos tipus: les
ones P i les ones S.

10
 Geologia 4t ESO

Les ones P o primàries són les primeres

en ser enregistrades pels sismògrafs, ja que
viatgen a una velocitat major.
Les ones S o secundàries són més lentes
que les P i per tant arriben en segon lloc a ser
detectades pels sismògrafs.

Quan les ones P i S arriben a la superfície,

a partir de l’epicentre, es genera un nou tipus
d’ones, les ones superficials que únicament es
Sismograma a on es pot observar propaguen per la superfície terrestre i són les
l’arribada d’ones P i S després d’un causants de les catàstrofes associades als
terratrèmol. terratrèmols.

L’estudi de la propagació de les ones sísmiques constitueix el mètode que ha donat més informació
sobre l’estructura i propietats de l’interior de la Terra, és l’anomenat mètode sísmic.

EL MÈTODE SÍSMIC
Distribuïts per tota la superfície terrestre existeixen sismògrafs que detecten l’arribada de les ones
sísmiques cada vegada que es produeix un terratrèmol.

Hipocentre

Comparant els sismogrames de Les ones arriben a

les diferents zones es pot deduir cada sismògraf amb
l’estructura interna de la Terra i diferent intensitat i en
alguna de les seves propietats diferents instants

Quan té lloc un terratrèmol, les ones

sísmiques arriben a tots els sismògrafs del
món

A partir de tota la informació recollida es poden deduir els canvis de velocitat que han patit les ones
sísmiques en travessar l’interior de la Terra.

11
 ACTIVITAT 3.1

Observa el gràfic següent:

a.) Quines són les variables

representades en el gràfic?
Velocitat en km/s

b.) Quina és la variable independent?

c.) Quina és la variable dependent?

Profunditat en km

d.) Existeixen variacions en la variable dependent? Què pot indicar això sobre la homogeneïtat/
heterogeneïtat de la Terra?

e.) Aquestes variacions són sempre iguals o hi ha algunes més suaus i altres més brusques? Què
pot indicar això sobre l’estructura interna de la Terra? Creus que hi ha capes clarament
delimitades?

12
 Geologia 4t ESO

ACTIVITAT 3.2

A continuació pots veure les fórmules que permeten calcular la velocitat de les ones P (vp) i de les
ones S (vs)

A on
A on
K = incompressibilitat
 = rigidesa  = rigidesa
d = densitat d = densitat

a.) Observant les fórmules. Quines ones viatgen sempre a més velocitat? Justifica la resposta.

b.) Coincideix la resposta amb el que es veu al gràfic de l’ACTIVITAT 3.1.?

c.) Quina relació hi ha entre la velocitat de les ones i la rigidesa3 del medi (si suposem constants
la resta de variables)?

d.) Què passaria amb les ones S si travessen un medi on la rigidesa sigui nul·la? Coneixes algun
material, estat físic,... amb rigidesa nul·la?

e.) Passaria el mateix, que en la pregunta anterior, amb les ones P?

3 Rigidesa: Capacitat que té un sòlid d'oposar-se a una deformació

Incompressibilitat: Incapacitat de ser comprimit
13
ACTIVITAT 3.3

A partir de tota la informació anterior omple la taula amb les capes que formen l’interior de la Terra
i les seves característiques deduïdes a partir del mètode sísmic.
NOTA: No ompliu encara la columna corresponent a Discontinuïtats (ho fareu més endavant).

Nº CAPA LÍMITS ESTAT FÍSIC VARIACIONS DE DISCONTINUÏTATS

RIGIDESA
(de més (en km) (sòlid o líquid) (augmenta/dismin (indicar fondària)
superficial a + JUSTIFICACIÓ ueix) (1r/2n ordre)
més profunda) + JUSTIFICACIÓ

Has vist com el mètode sísmic permet obtenir dades de l’estructura i propietats de l’interior de la
Terra. Això és degut a què les ones sísmiques travessen el planeta en la seva totalitat i pateixen
canvis la seva velocitat segons la naturalesa dels materials a través dels quals es propaguen.

14
 Geologia 4t ESO

CANVIS EN LA VELOCITAT DE LES ONES SÍSMIQUES

En aquest apartat consolidareu el que heu après per interpretar els gràfics de velocitat de propagació
de les ones sísmiques.

En finalitzar heu de ser capaços de:

1. Identificar quin gràfic representa les ones P i quin les S

2. Determinar si existeixen o no discontinuïtats i si són de 1r o 2n ordre.
3. Determinar el nombre de discontinuïtats i les seves profunditats.
4. El nombre de capes del planeta en estudi
5. Els límits i el gruix de les capes
6. Reconèixer l’estat físic del material, si és sòlid o fluid.
7. Interpretar les variacions de rigidesa de les capes.
8. Representar l’estructura interna de qualsevol planeta a partir del seu gràfic de velocitat de
propagació de les ones sísmiques.

ACTIVITAT 3.4

Observa el gràfic de velocitat de propagació de les ones sísmiques que es mostra a continuació.
Segueix els passos i respon el FORMULARI:

1. Quines són les ones P i quines les S?

Recorda que les ones P són més ràpides que les S, per tant les ones P estaran representades en
l’eix d’ordenades amb valors més elevats de velocitat.

2. Existència de discontinuïtats

Una discontinuïtat és una superfície en què existeix un canvi brusc en les propietats dels materials.

Les discontinuïtats es detecten per una variació brusca de la velocitat de propagació de les ones
sísmiques. Cada canvi brusc correspon a una discontinuïtat.

15
En molts casos però, no es tracta d’un canvi brusc i existeix una zona de transició entre els dos
medis que es detecta amb un canvi gradual de la velocitat de propagació..

(Tradicionalment es consideren de primer ordre les discontinuïtats que suposen un canvi brusc i de
segon ordre les que suposen una transició gradual)

3. Nombre de discontinuïtats i les seves profunditats

Compta el nombre de canvis bruscs i obtindràs el nombre de discontinuïtats. Vigila amb l’últim canvi
(on acaba el gràfic) ja que no és una discontinuïtat, és el centre del planeta.
La profunditat a la que es produeix el canvi de velocitat és la profunditat de la discontinuïtat.

-Quantes discontinuïtats hi ha al planeta i quines són les seves profunditats?

4. Nombre de capes del planeta

Sempre correspon al nombre de discontinuïtats més una.

-Quantes capes té aquest planeta?

5. Gruix de les capes

Cada capa està limitada per les seves discontinuïtats, El seu gruix el podem obtenir restant la
profunditat de les dues discontinuïtats que la limiten.

6. Reconèixer l’estat físic del material

Les ones P es propaguen en qualsevol medi i les ones S només es propaguen en medis sòlids, per
tant, les capes en les que no es propaguen les ones S són fluides.

7. Interpretar les variacions de compressibilitat, rigidesa i densitat de les capes

Aquesta és la part més difícil d’interpretar ja que la velocitat de les ones varia de forma complexa
en funció de tres variables (veure les fórmules de l’ACTIVITAT 3.2): incompressibilitat, rigidesa i
densitat.

Podem, però, trobar una relació clara entre velocitat i rigidesa ja que es poden considerar
directament proporcionals.

Per altra banda, no es poden deduir característiques de rigidesa en les capes líquides ja que aquesta
no és una pròpia dels líquids.

S’ha de considerar que les ones, quan es transmeten per les mateixes capes, han de patir canvis de
velocitat similars, per tant el recorregut de les ones P i S en un gràfic ha de ser més o menys paral·lel
l’un a l’altre.

16
 Geologia 4t ESO

ACTIVITAT 3.5

1. Els gràfics següents representen les variacions de velocitat de propagació de les ones sísmiques
P i S de dos planetes imaginaris diferents.

Ones P

Ones P

Ones S
Ones S

a.) Per què el gràfic de les ones P queda sempre per sobre del de les ones S?

b.) Observa els gràfics anteriors i omple el quadre següent justificant la teva resposta.

PLANETA A PLANETA B
HOMOGÈNI/
HETEROGENI

JUSTIFICACIÓ

DISCONTINUÏTATS
(Indica fondària)

JUSTIFICACIÓ

17
c.) En la taula següent indica, per a cada capa del planeta: LÍMITS, GRUIX, ESTAT FÍSIC I
VARIACIÓ DE RIGIDESA (en els dos últims casos justifica la resposta). Afegeix tantes files com
capes tingui el planeta.

CAPES PLANETA A PLANETA B

CAPA 1: LÍMITS

GRUIX

ESTAT FÍSIC
(+ justificació)

VARIACIÓ RIGIDESA
(+ justificació)

18
 Geologia 4t ESO

2. Construeix els gràfics que representen la velocitat de propagació de les ones sísmiques dels
planetes següents (Donat que no coneixes la velocitat de propagació de les ones P i S en cada
cas, pots escollir els valors aproximats que tu prefereixis)

a.) PLANETA a: Un planeta sòlid d’estructura homogènia.

b.) PLANETA b: Un planeta sòlid i heterogeni on la rigidesa augmenti d’una forma gradual.
c.) PLANETA c: Un planeta sòlid i heterogeni, amb rigidesa decreixent.
d.) PLANETA d: El planeta l’estructura del qual apareix a continuació

1.- Capa sòlida, heterogènia de rigidesa creixent

2.- Capa sòlida i homogènia
3.- Capa líquida, heterogènia

Estructura del planeta “d”

a) b)

c) d)

19
ACTIVITAT 3.1 (BIS)

Tornem a la gràfica de velocitat de propagació de les ones sísmiques de la Terra de l’ACTIVITAT

4.1.

a.) Quantes discontinuïtats de primer ordre detectes? A quina profunditat es localitzen? En què
t’has basat per donar la resposta.

a.) En la Terra existeixen tres capes principals: escorça, mantell i nucli. Observant el gràfic,
indica la seva localització, extensió i estat físic

20
 Geologia 4t ESO

Activitat 4: MÈTODE SÍSMIC (ampliació)

CANVIS EN LA DIRECCIÓ DE LES ONES SÍSMIQUES

Els canvis en l’estructura i composició d’un planeta no només queden reflectits en els canvis de
velocitat de les ones sísmiques, també provoquen canvis en la seva direcció de propagació

En el gràfic es poden observar els canvis de direcció de

les ones sísmiques en un planeta similar a la Terra.

Els canvis suaus (representats amb línies corbes) indiquen

canvis suaus, progressius.
Els canvis més bruscos (a on es produeixen reflexions o
refraccions de les ones) indiquen la presència de
discontinuïtats.

QÜESTIONARI 1

1.1.Els esquemes anteriors representen la direcció de propagació de les ones sísmiques S a través
de tres planetes diferents (A, B i C). Omple la taula següent justificant la teva resposta.

HOMOGENI/ PRESÈNCIA ESTAT FÍSIC JUSTIFICACIÓ

HETEROGENI DE CAPES (sòlid/fluid)
PLANETA A

21
 HOMOGENI/ PRESÈNCIA ESTAT FÍSIC JUSTIFICACIÓ
HETEROGENI DE CAPES (sòlid/fluid)
PLANETA B

PLANETA C

EL PLANETA TERRA

QUESTIONARI 2

Les dades obtingudes de la propagació de les ones sísmiques a la Terra indiquen que aquesta ha
d’estar formada per una sèrie de capes amb materials amb propietats físiques diferents.

2.1. Hi veus alguna discontinuïtat en el

dibuix corresponent a l’interior de la
Terra? A on? En què et bases per donar
la resposta?

Propagació de les ones sísmiques a l’interior de la Terra, quan el focus es

localitza al pol Nord.

2.2. A quines capes de l’interior de la Terra corresponen les que es veuen al dibuix?

22
 Geologia 4t ESO

Activitat 5: ELABORANT HIPÒTESIS

Observa la introducció d’una típica pel·lícula sobre catàstrofes (produïda als Estats Units l’any
2003) que planteja la possible desaparició de tota la humanitat i respon a les preguntes.

1. Amb quins fenòmens es manifesta inicialment el problema?

2. Elabora alguna hipòtesi que expliqui la causa els fenòmens descrits anteriorment. Argumenta
la resposta.

3. Proposa alguna possible solució.

23
 Activitat 6: MAPA SERRALADES, VOLCANS I
TERRATRÈMOLS

La Terra és un planeta que conté gran quantitat d’energia. Aquesta energia es va alliberant,
normalment molt lentament i les conseqüències poden ser detectades després de milions d’anys,
com passa per exemple, quan es forma una serralada, canvia la posició d’un continent, ... Però de
tant en tant, durant el transcurs d’aquests processos llargs tenen lloc episodis d’alliberació sobtada
d’energia en forma de terratrèmols i erupcions volcàniques.

Tots aquests processos constitueixen la major expressió de la dinàmica interna terrestre.

1. Cada alumne ha d’afegir tres entrades sobre el google maps corresponent a la seva classe
de:
a.) Un volcà
b.) Un terratrèmol
c.) Una serralada

Procureu no repetir les entrades realitzades per altres companys

2. Marqueu sobre el mapa amb un senyal blau les localitzacions dels terratrèmols que tinguin
lloc durant el trimestre Els alumnes posseïdors d’un iphone o un ipad us podeu instal·lar
l’aplicació “quakes” que detecta els terratrèmols mundials. També es poden seguir els
terratrèmols diaris al U. S. Geological Survey: http://earthquake.usgs.gov/.
Podeu marcar altres terratrèmols antics si us desperten una especial atenció, especialment
si han tingut lloc a localitzacions que heu visitat o de las que sou originaris.

3. Marqueu sobre el mapa amb un senyal vermell les erupcions volcàniques que tinguin
lloc durant el trimestre. També podeu marcar aquells volcans que no hagin fet erupció
recentment especialment si els heu visitat o sou originaris d’un país amb volcans. Podeu
trobar informació sobre el seguiment d’erupcions recents a:
http://www.volcano.si.edu/reports_weekly.cfm

4. Marqueu també amb un senyal marró les principals cadenes muntanyoses,

especialment si les heu visitat o sou originaris d’un país amb serralades importants.

Cada localització ha d’anar acompanyada d’una fitxa que contingui:

LOCALITZACIÓ (Nom de la localitat del terratrèmol, nom del volcà, pic, serralada...)
MAGNITUD: només en el cas dels terratrèmols.
FOTOGRAFIA (realitzada per l’alumne que penja la informació o retocada per tal que surti
ell/ella)
DATA (en el cas dels terratrèmols i de l’última erupció en el cas dels volcans)
AUTOR (nom de l’autor de la informació)

4.- Al final del tema, i a la vista dels resultats de la localització de serralades, terratrèmols i
volcans, haureu de respondre si veieu alguna regularitat i, en cas positiu, a què és deguda.

24
 Geologia 4t ESO

Activitat 7: COLONITZANT PRÒXIMA B

Una història antiga

El 6 de gener de 1912 Alfred Wegener va presentar les seves idees en una conferència davant
l'Associació Geològica en Frankfurt. La seva teoria sobre la Deriva Continental va representar un
episodi fonamental en la història de la ciència ja que va revolucionar el concepte de la dinàmica
terrestre. La seva idea sobre el desplaçament dels continents va ser i segueix sent impactant, no
només pels resultats catastròfics que produeix per a l'espècie humana, sinó perquè va implicar
l'audàcia d'imaginar una força colossal capaç de moure continents sencers.

Malgrat Wegener no va trobar el mecanisme per

explicar la deriva dels continents, el
desenvolupament posterior dels estudis
paleomagnètics va portar a la teoria de la Tectònica
de Plaques que va donar l'evidència empírica i
l'explicació del mecanisme que provocava el
desplaçament dels continents.

Des dels seus inicis com a estudiant, Wegener havia

tingut la il·lusió d'explorar Groenlàndia. La seva
primera expedició com a meteoròleg en aquest
continent es va desenvolupar entre els anys 1906 i
1908.

En 1930 va dur a terme la que va ser la seva quarta

i última expedició. Va haver-hi grans dificultats des
del començament. Els proveïments de les
instal·lacions terra endins no van arribar a temps.
Amb la imminència de l'hivern, van partir des de la
costa oriental de Groenlàndia amb una nombrosa
caravana i acompanyat de nevades i forts vents, la
qual cosa va provocar la gairebé immediata deserció
dels groenlandesos que havia contractat. Els que van quedar, inclòs Wegener, van sofrir durant tot
setembre. A l'octubre van arribar sense provisions a l'estació. La situació era extremadament
desesperada. Amb prou feines hi havia suficient menjar i combustible per a dues persones, de les
cinc que havien arribat.

Era necessari que alguns tornessin a per provisions. Es va decidir que Wegener i el seu company
esquimal Rasmus Villumsen tornessin a la costa. Wegener va celebrar el seu cinquanta aniversari l'1
de novembre de 1930 i va sortir, amb Villumsen, al matí següent.

25
 L'última fotografia mostra un
Wegener determinat, amb el seu
bigoti ple de gebre i un Villumsen de
gest no gaire complagut al seu
costat. Se sap que el vent era
extraordinari i hi havia una
temperatura de -50ºC.

Mai més se'ls va tornar a veure vius.

El cos de Wegener va ser trobat sota

la neu el 8 de maig de l'any següent,
després del desglaç, embolicat en el
seu sac de dormir i amb una pell de
ren. Les seves mans no mostraven
signes de congelació, la qual cosa
indica que no va morir durant el
camí a causa del fred, sinó probablement dins la seva tenda de campanya a causa d'una aturada
cardíaca produïda per un esforç físic extrem.

El cos de Villumsen mai es va recuperar.

L'esposa de Wegener, Else, va rebre l'oferiment del govern alemany per enviar un cuirassat pel cos
i honorar-lo amb un funeral públic, no obstant això, ella va declinar insistint que el seu cos es deixés
intacte dins de la capa de gel. Allí continua encara, descendint lentament dins d'una enorme glacera,
que algun dia es desprendrà i quedarà surant com a iceberg.

La teoria de la Deriva Continental d'Alfred Wegener representa una de les teories més importants
del segle XX. La importància actual de la teoria de la Tectònica de Plaques és indiscutible i ha estat
peça fonamental per poder explicar la formació de les grans serralades i l'activitat sísmica i volcànica.
També ha proveït una eina central a la biogeografia històrica per reconstruir la distribució passada i
entendre la distribució actual dels organismes.

La fama de Wegener descansa avui en el seu intens treball com a explorador i meteoròleg així com
per haver desenvolupat una teoria coherent sobre la deriva continental. De fet, l'alçada de Wegener
com a científic continua creixent i és molt més conegut avui que a cap moment de la seva vida. És
possible dir que, a diferència de molts dels seus contemporanis pels qui l'audaç idea del moviment
dels continents els resultava simplement inimaginable, a Wegener, el caminant incansable, no li va
produir el menor vertigen.

FONT: https://naukas.com/2012/01/06/sobre-alfred-wegener-en-el-centenario-de-la-teoria-de-la-
deriva-continental/

26
 Geologia 4t ESO

ACTIVITAT 8: LÍMITS DE PLAQUES DE LA

TERRA. CASOS REALS

En grup prepareu un vídeo sobre el límit de plaques assignat pel professor/a. Aquest ha d’incloure:

- TIPUS DE LÍMIT
- LOCALITZACIÓ
- IMATGE (EN FORMA DE TALL GEOLÒGIC) DEL LÍMIT REPRESENTAT
- ESTRUCTURES GEOLÒGIQUES ASSOCIADES
-TIPUS DE SISMICITAT
-TIPUS DE MAGMATISME
-RISC ASSOCIAT

1.- Què heu de fer?

En grup de 4-5 persones:

A cada grup se li assignarà un límit de plaques que haureu de representar mitjançant un vídeo.

2.- Què heu de lliurar?

PART ESCRITA

Abans de filmar cal tenir un guió de treball del que es vol realitzar. Aquest guió ha de contenir els
punts següents

 Indicar quin és el tipus de límit i la seva localització

 Llistat esquemàtic de les idees principals que es volen representar en el vídeo.
 Indicar quina metodologia s’utilitzarà (actors reals, plastilina, fotografies, dibuixos,
time lapse, stop motion...).

Intenteu ser imaginatius, podeu, per exemple, incloure una història (argument) amb
personatges relacionats amb el tipus de límit...

Podeu afegir al vostre vídeo fragments de vídeos prèviament editats,

testimonis, recull de dades en temps real, etc.

 Guió del vídeo en format gràfic. Els professionals fan el desenvolupament amb una
escaleta (storyboard), vinyetes dibuixades amb anotacions d’allò que es vol filmar.

27
VÍDEO

Filmació del vídeo: un cop ja tingueu el guió decidit es passa a la filmació. En el vídeo ha
d’aparèixer:

 localització
 tipus de límit
 estructures geològiques associades
 tipus de sismicitat
 tipus de magmatisme
 risc associat
 Les imatges que il·lustrin els fenòmens descrits
 Un enregistrament de so (o subtítols) que narrin els fenòmens descrits.
 Títols de crèdit amb el nom, cognom i curs dels realitzadors

El vídeo pot durar entre 4 i 8 minuts

3. Com s’ha de lliurar el vídeo?

- El podeu lliurar en línia o en suport físic (llapis de memòria). Identificat clarament

(tant l’exterior del llapis de memòria, el nom de l'arxiu, o el correu amb l’enllaç al vídeo) amb
el tipus de límit, els noms dels autors i la secció.

- En el cas d'utilitzar un llapis de memòria l'arxiu s'ha de poder trobar i identificar clarament
a l’obrir el dispositiu.

- El format caldrà que es pugui reproduir fàcilment.

28
 Geologia 4t ESO

DATACIÓ

S’ha calculat que la Terra es va formar ara fa uns 4.500 milions d’anys. Des d’aleshores l’aspecte i
les condicions del nostre planeta han anat variant fins assolir l’aspecte i les condicions actuals. Tots
aquests processos de canvi constitueixen la història de la Terra, i són els que emplenen de contingut
el transcurs del temps geològic.

Hi ha diverses maneres de situar un esdeveniment en el temps. Per exemple, podem dir que les
Olimpíades de Londres van tenir lloc l’estiu de 2012. Això seria una datació numèrica i exacta
d’aquest fet en concret. És el que s’anomena datació absoluta d’un esdeveniment. Però també
podem dir que les Olimpíades de Londres van tenir lloc després de les de Barcelona. Això també és
una datació, ja que ens situa un esdeveniment ordenat en el temps, però aquesta és una datació
relativa, sense valors numèrics.

Amb els temps geològics passa exactament el mateix, de manera que existeixen dos tipus de
rellotges geològics. Hi ha mètodes que ens permeten mesurar edats numèriques (datació absoluta),
i n’hi ha d’altres que tan sols ens permeten establir relacions d’edat entre esdeveniments (datació
relativa).

Les taules següents mostren les característiques dels mètodes de datació principals

MÈTODES DE DATACIÓ DE ROQUES I PROCESSOS GEOLÒGICS

Principi de Els sediments es dipositen en capes horitzontals
superposició d’estrats anomenades estrats (principi d’horitzontalitat). En una
sèrie de roques sedimentàries els estrats inferiors són més
antics i els superiors més moderns. Figura 1
Els fòssils Els fòssils guia permeten datar un estrat ja que són
DATACIÓ RELATIVA

característics d’un període geològic concret. Existeixen

fòssils que caracteritzen clarament una època, són els
fòssils guia o fòssils característics.
Els fòssils guia han de ser abundants, fàcils d’identificar i
de distribució àmplia per tota la Terra.

Ex: trilobits (paleozoic), ammonits (mesozoic), nummulits

(terciari). Figura 2
Relacions Un fenomen geològic (plec, falla...) és posterior als
tectòniques materials que afecta i anterior a aquells que l’afecten a ell.

29
 MÈTODES DE DATACIÓ DE ROQUES I PROCESSOS GEOLÒGICS
Mètode radioactiu Mesura del procés de desintegració dels isòtops radioactius
que contenen les roques. El més conegut és el del C14-N14,
però hi ha molts altres: K40-Ar40, U238-Pb206,...
Dendrocronologia Mesura del temps a partir dels anells de creixement anual
dels arbres.
Els arbres de zones temperades generen un anell de creixement
cada any. Els anells reflecteixen les condicions climàtiques en les
quals han crescut. Una humitat adequada i una estació de
DATACIÓ ABSOLUTA

creixement prolongada produeixen anells amples. Un any de

sequera en produeix un de molt estret.
Els arbres de la mateixa regió tendeixen a desenvolupar els
mateixos patrons de gruix dels anells. Aquests patrons poden ser
comparats i emparellats anell a anell. D'aquesta manera, es poden
establir cronologies unint els patrons d'arbres determinant la.seva
edat de manera precisa.
Varves periglacials Dipòsits lacustres de sorres i llims que representen els cicles
de dipòsit anual en llacs periglaciars. Estan formats per una
part clara de gruix i granulometria superior (formada durant
la primavera i el desgel) i una part més prima de gra fi i de
color fosc, amb més matèria orgànica (formada durant
l’hivern, quan el llac es congela i no hi ha aport de
sediments)

Estrats més moderns

Estrats més antics

Figura 1: Principi de superposició d’estrats Figura 2: Estrats amb el mateix tipus de fòssil són de
la mateixa època

30
 Geologia 4t ESO

Activitat 9: DATACIÓ RADIOMÈTRICA

Des de 1945 podem mesurar les edats reals d’algunes roques utilitzant la radioactivitat. Alguns elements
radioactius (“radioisòtops”) queden incorporats a les roques ígnies quan cristal·litzen a partir del magma. Els
radioisòtops (elements pares) es desintegren de manera gradual en altres elements (elements fills) seguint
un ritme constant, aquest s’expressa normalment en forma de “període de semidesintegració”, és a dir,
el temps necessari per a la desintegració de la meitat dels isòtops radioactius. Un cop conegut el període de
semidesintegració d’un isòtop, i les quantitats d’element pare i fill que queden en una roca, és relativament
senzill estimar l’edat de la roca, ja que cada isòtop es desintegra a un ritme característic.
Les roques més antigues es daten habitualment amb urani-238 (U-238), que es troba en un mineral comú, el
zircó. El carboni-14, amb una vida mitjana de 5.730 anys, s’utilitza en roques molt més recents (de fins a uns
600.000 anys), o fins i tot en artefactes humans com els manuscrits del Mar Mort. És freqüent que en un
mateix material es trobin diferents radioisòtops, de manera que podem comparar les datacions, i les edats,
invariablement, concorden.

Modificat de:
COYNE, Jerry A. Por qué la teoria de la evolución es verdadera. Barcelona: Editorial Crítica. 2010.

COMPRENSIÓ I INFORMACIÓ TEXTUAL

1.- Aquest text és:
a. argumentatiu
b. expositiu
c. instructiu
d. descriptiu
2.- El registre d’aquest text és:
a. Tècnic
b. Culte
c. Estàndard
3.- Què és el període de semidesintegració d’un radioisòtop?

4.- Si datem una mateixa roca amb radioisòtops diferents, l’edat resultant és la mateixa o
diferent?

31
INTERPRETACIÓ DEL TEXT
5.- A continuació trobaràs una taula amb alguns dels mètodes de datació radioactiva

ALGUNS MÈTODES DE DATACIÓ RADIOACTIVA

Element pare Element fill Període de Útil per edats:
semidesintegració
Urani-238 Plom-206 Precambrià

Potassi-40 Argó-40 5 m.a -100.000 anys

Carboni-14 Nitrogen-14 5.730 anys < 600.000 anys

Observa els gràfics de les preguntes següents i omple les dades de vida mitjana que falten a la taula
anterior.

6.- Una mostra de roca conté 1.000 àtoms de K-40 i 9.000 d’Ar-40. Quina és l’edat de la roca? Quin
percentatge d’U-238 contindrà la roca?

Desintegració U-238

100

80
Percentatge U-238

60

40

20

0
0 1500 3000 4500 6000 7500 9000 10500 12000 13500 15000 16500 18000 Figura 1: Corba de
Temps (m.a) desintegració de l’urani-238.

Desintegració K-40

100

80
Percentatge K-40

60

40

20

0
0 0,5 1 1,5 2 2,5 3 3,5 4 4,5 5 5,5 6 Figura 2: Corba de
Temps (m.a.) desintegració del potassi-40.

32
 Geologia 4t ESO

7.- Per què el mètode del K-40 no permet datar roques de més de 5 m.a.?

8.- Quina edat màxima poden tenir les roques per poder ser datades amb el mètode de l’U-238? A
on podem trobar aquestes roques?

33
 Activitat 10: ELS FÒSSILS

1.- Observa atentament la figura anterior considerant els diferents tipus de fòssils que hi estan
representats

2.- A partir d’aquesta observació dóna una definició de fòssil.

34
 Geologia 4t ESO

Els fòssils són restes d’organismes que varen viure en el passat i s’han conservat per causes naturals
en les roques de l’escorça terrestre. El nom deriva del llatí fodere. “excavar”. Es tendeix a acceptar
que un fòssil és qualsevol evidència de l’existència d’un organisme que va viure en el passat, que
subministri alguna idea de la constitució d’una part o de tot l’organisme.

El terme fòssil s’aplica a totes aquelles restes on la matèria orgànica ha desaparegut i, per tant, els
fòssils es troben petrificats (la matèria orgànica s´ha transformat en matèria inorgànica), però hi ha
casos en què els organismes han quedat conservats en gel, resines o asfalts i la matèria orgànica
es conserva en un estat momificat.

El procés de fossilització és un procés complex que requereix que les restes orgàniques quedin
protegides de l’oxigen i de les bactèries descomponedores (per enterrament, recobriment per
resines...)

En el cas dels animals no acostuma a quedar res més que els teixits de sosteniment, que ja contenen
per ells mateixos substàncies de naturalesa mineral, i les parts dures: closques, esquelets externs,
dents, escates...

Altres cops el que ha quedat han estat restes de l’activitat dels organismes: motllos, traces, pistes,
perforacions, petjades..., que representen marques de l’allotjament o del desplaçament tant en
medis aquàtics com terrestres. També s’inclouen en aquest grup els excrements fòssils, les
egagròpiles i els ous, que apareixen com a resultat de l’activitat alimentària i reproductora dels
vertebrats. Aquests fòssils s’anomenen icnofòssils.

El registre fòssil és incomplet. La fossilització és un procés rar i que requereix condicions molt
especials. A més a més, la probabilitat que un fòssil un cop format sigui trobat encara és més remota,
només una petita part de les roques fossilíferes ens són accessibles, la major part han estat
erosionades o estan enfonsades sota els continents o oceans.

3.- Quins dels fòssils de la figura anterior s’han petrificat? Quins s’han conservat per altres mètodes?
Explica en què et bases.

4.- Quin dels fòssils de la figura es poden considerar icnofòssils?

35
5.- Enumera tres motius dels que es parla en el text que fan tan difícil trobar fòssils.

6.- Observa de nou la imatge. Creus que tots els organismes tenen idèntica probabilitat de
fossilitzar? Explica-ho.

36
 Geologia 4t ESO

Activitat 11: INTERPRETACIÓ DE TALLS

GEOLÒGICS (Flipped classroom)

Visualitza el vídeo i respon al formulari corresponent que trobaràs al site.

A continuació pots respondre les qüestions següents:

1.- Els següents són esquemes realitzats al camp que contenen informació sobre la constitució
geològica d’una zona. Tenint en compte els mètodes de datació explicats, numera les capes
representades començant per la més antiga (li posaràs el número 1) segons l’ordre en què
s’han dipositat:

En relació a la deposició dels sediments

de cada tall:

1.a.- Quan es van inclinar els estrats

del tall a? Justifica la resposta.

1.b.- Quan va tenir lloc la formació

del plec del tall b? Justifica la
resposta.

1.c.- Quan va tenir lloc la falla del tall c? Justifica la resposta.

37
2.- Els següents fòssils es van trobar en diferents llocs de la terra, tal i com mostren els talls A i
B.

2.1- Quin fòssil es trobaria a l’estrat Y?

2.2.- Com has arribat a la resposta anterior?

2.3- Quin fòssil es trobaria a l’estrat X?

2.4.- Com has arribat a la resposta anterior?

2.5- Quin fòssil es trobaria a l’estrat X?

2.2.- Com has arribat a la resposta anterior?

38
 Geologia 4t ESO

INTERPRETACIÓ TALLS GEOLÒGICS

Un tall geològic és una construcció gràfica consistent en una secció d’un mapa geològic. La finalitat
d’un tall geològic és mostrar els aspectes que no afloren en la superfície i ressaltar gràficament la
disposició dels materials en profunditat.

Per a una bona interpretació de talls geològics hem de seguir una sèrie de passos que, de forma
simplificada, són els següents:

1.- Anàlisi estructural:

 Reconeixement d’unitats de roques o capes
 Reconeixement de plecs i tipus de plecs
 Reconeixement de falles i tipus de falles.

2.- Anàlisi estratigràfic

 Determinació dels tipus de contacte

3.- Anàlisi temporal

 Edat relativa de les roques
 Edat relativa dels esdeveniments (sedimentació, metamorfisme, plecs, falles, erosió, etc.)

4.- Història geològica

1.- Anàlisi estructural

1.1.- Reconeixement d’unitats: amb una disposició pròpia o associades a fets geològics:

-Sedimentació
-Intrusió
-Metamorfisme
-Erosió

1.2.- Reconeixement de plecs i tipus de plecs

Un anticlinal és un plec amb el nucli més antic que l’embolcall

extern

39
 Un sinclinal és un plec amb el nucli més modern que
l’embolcall extern

1.3.- Reconeixement de falles i tipus de falles

En una falla normal el bloc enfonsat es recolza sobre el pla de falla.

En una falla inversa el bloc aixecat es recolza sobre el pla de falla

2.- Anàlisi estratigràfic

2.1.- Anàlisi del tipus de contacte

Contacte concordant: és el que es produeix entre dos estrats paral·lels sense que s’hagi produït
un període important d’erosió.

Contacte discordant: contacte que es produeix entre roques entre les que s’ha produït un període
important d’erosió (poden tenir inclinacions diferents, cosa que indica una fase de plegament prèvia
al contacte)

Contacte concordant
Contacte discordant

40
 Geologia 4t ESO

Contacte intrusiu: és el que es produeix entre un material igni intrusiu i les roques del voltant. És
una relació penetrativa que habitualment va acompanyada d’una aurèola de metamorfisme de
contacte

Aurèola de metamorfisme
de contacte Contacte intrusiu

3.- Anàlisi temporal

Per fer una anàlisi temporal s’han de considerar els fets següents:

3.1.- Principi de superposició: “En una sèrie qualsevol, les capes inferiors són les més antigues”

3.2.- Edat dels esdeveniments: Un fenomen geològic (plec, falla...) és posterior als materials
que afecta i anterior a aquells que l’afecten a ell.

3.3.- Edat de les roques sedimentàries: es pot determinar a partir de la presència de fòssils
característics.

3.4.- Els materials ignis es disposen de forma intrusiva, penetrativa. Cronològicament les
masses intruïdes són més modernes que els materials que travessen.

3.5.- En general tot procés geològic és posterior als materials que

afecta i anterior als que no han estat afectats per ell.

A) El plegament afecta als materials A,B,C,D i E, per tant és posterior a aquests i anterior a K i J.

B) La falla F1 afecta el material D, per tant, és posterior al seu dipòsit. F2 té lloc després de C i abans
de D

C) L’aurèola metamòrfica 2, produïda per la intrusió 1, és posterior al dipòsit 5 i anterior al 6.

41
4.- Història geològica
Un cop coneguts els diferents materials, els processos que els han afectat, la successió d’aquests i
la seva edat relativa o absoluta, podem elaborar una història geològica del tall. Aquesta consisteix
simplement en descriure tots els processos existents en el tall seguint l’ordre cronològic en què es
van desenvolupar, des del més antic al més modern.

42
 Geologia 4t ESO

Activitat 19: EXERCICIS TALLS GEOLÒGICS

a.) Escriure la història geològica de cada tall

b.) Identificar i classificar plecs i falles existents
c.) Identificar els diferents tipus de contacte

TALL 1

1. Calcàries d’escull
2. Margues
3. Argiles
4. Conglomerats
5. Graves i sorres fluvials
6. Margocalcàries
7. Calcàries amb ammonits
8. Sorres continentals
9. Sorres de platja

43
TALL 2

1. Evaporites
2. Margues
3. Argiles
4. Conglomerats
5. Graves i sorres fluvials
6. Margocalcàries
7. Calcàries amb ammonits
8. Sorres continentals
9. Sorres de platja

TALL 3

1. Granit
2. Aurèola de metamorfisme de
contacte
3. Calcàries
4. Conglomerats
5. Esquists

44
 Geologia 4t ESO

TALL 4

1. Argiles
2. Sorres
3. Conglomerats
4. Calcàries amb nummulits
5. Evaporites
6. Calcàries
7. Gresos
8. Pissarres

TALL 5

1. Pissarres
2. Gresos
3. Calcàries
4. Margues
5. Calcàries d’escull
6. Graves i sorres fluvials

45
TALL 6

1. Calcàries
2. Conglomerats
3. Argiles
4. Gresos
5. Basalt
6. Granit
7. Sorres
8. Calcàries amb ammonits

46
BIOLOGIA
1
2
 Activitat 1: LA CÈL·LULA

Identifica el tipus de cèl·lula representada en cadascun dels dibuixos següents i

justifica la teva elecció.

1
 Activitat 2: MURAL DE LA CÈL·LULA

Omple els quadres de les dues pàgines següents amb la informació de cada part de la
cèl·lula i enganxa'ls al voltant de la imatge de la cèl·lula animal (en el full DIN-A-3 que et
donarà el professor/a).

Enganxa en el mateix full les imatges corresponents de microscopi electrònic i relaciona

(quadres i imatges), amb una fletxa, amb el dibuix corresponent de la imatge central.

NOTA: Presenta totes les imatges en el full abans d’enganxar-les i pren decisions de com
fer-ho per a obtenir una bona presentació.

Fes el mateix per a la cèl·lula vegetal, però en aquest cas només per a les parts exclusives
d'aquest tipus de cèl·lula.

Per millorar el treball posa títol, també pots pintar les parts de diferents colors, indicar quines
parts són comunes a les cèl·lules animals i vegetals...

Podeu trobar recursos a la pàgina corresponent a la cèl·lula del site:

031.LA CÈL·LULA ESTRUCTURA I TIPUS (al clicar sobre les imatges de les cèl·lules i també en el
pptx dels documents adjunts)

2
 NOM RIBOSOMES
ESTRUCTURA
NOM MITOCONDRI
ESTRUCTURA

FUNCIÓ

FUNCIÓ
NOM CENTRESOMA
ESTRUCTURA

NOM LISOSOMA
ESTRUCTURA

FUNCIÓ

FUNCIÓ NOM RETICLE ENDOPLASMÀTIC

ESTRUCTURA

NOM APARELL GOLGI

ESTRUCTURA

FUNCIÓ

FUNCIÓ

3
4
NOM VACÚOL NOM MEMBRANA PLASMÀTICA
ESTRUCTURA ESTRUCTURA

FUNCIÓ FUNCIÓ

NOM CITOESQUELET
ESTRUCTURA
NOM CLOROPLAST
ESTRUCTURA

FUNCIÓ

NUCLI FUNCIÓ
PARTS FUNCIÓ

NOM PARET CEL·LURAR

ESTRUCTURA

FUNCIÓ

5
6
7
8
 Activitat 3: LA CÈL·LULA I LES SEVES
FUNCIONS
A continuació trobaràs detallades una sèrie de funcions que efectuen les diferents
estructures cel·lulars. Posa al costat de cada funció, l’orgànul, o estructura cel·lular
que la desenvolupa. Indica també el nombre corresponent a l’esquema de la pàgina
següent.

FUNCIÓ NOM DE L’ORGÀNUL Nº

Produeix energia per a la cèl·lula.

Dóna forma a la cèl·lula. També és suport de

les estructures de mobilitat, si les té, de la
cèl·lula en qüestió.
Controla la divisió cel·lular.

S’hi modifiquen i transporten lípids i proteïnes.

És portadora del material genètic de la cèl·lula

Emmagatzema i fabrica proteïnes gràcies als

ribosomes que conté.

Fàbrica proteïnes llegint les instruccions del

ARNm
És un sistema membranós que aïlla el nucli
de la cèl·lula.

És una vesícula plena d’enzims que digereixen

substàncies per fer-les aprofitables per a la
cèl·lula.
Al seu interior es consumeixen oxigen i
glucosa per obtenir l’energia necessària per a
les funcions cel·lulars.
Normalment es presenta en forma de dues
unitats acoblades, que desenvolupen la seva
activitat quan la cèl·lula es divideix formant
fibres que estiren les estructures cel·lulars .
Rep les proteïnes que li arriben des del reticle
endoplasmàtic i les emmagatzema i/o
modifica.
Emmagatzema qualsevol substància que a la
cèl·lula li interessa o bé vol eliminar.

Fabrica ARN seguint instruccions de l’ADN

nuclear.

Fabrica vacúols i lisosomes

9
Nota: En aquest esquema no estan marcats tots els elements que estan implicats en
la pregunta anterior.

FONTS DE CONSULTA: http://www.asturnatura.com/articulos/articulos.php

http://www.xtec.cat/~jgurrera/parts.htm

10
 DE LA CÈL·LULA ALS NUCLEÒTIDS

CÈL·LULA
Unitat estructural dels éssers vius

NUCLI
Part de la cèl·lula que conté
el material genètic (en forma
de cromatina quan la
cèl·lula està en interfase)

CROMOSOMES
Estructures que apareixen
quan la cèl·lula s’està
dividint i la cromatina
s’espiralitza. Contenen tot
l’ADN de la cèl·lula. Els
éssers humans tenim 46
cromosomes (23 parelles)
GEN
Fragment d’ADN que porta
la informació per a un
caràcter de l’organisme.

ADN
Macromolècula amb
NUCLEÒTID
estructura de doble hèlix
Unitat que forma l’ADN. Estan
que conté la informació
formats per fosfat, sucre i
genètica dels
una de les quatre bases
organismes. Està format
nitrogenades: citosina, timina,
per unes unitats
guanina o adenina (C, T, G i A
anomenades nucleòtids.
11
respectivament)
MITOSI

12
MITOSI

13
MEIOSI

14
MITOSI-MEIOSI

15
Activitat 4: DIVISIÓ CEL·LULAR. MITOSI
Nº ORDRE: FASE:
CARACTERÍSTIQUES:

Nº ORDRE: FASE:
CARACTERÍSTIQUES:

Nº ORDRE: FASE:
CARACTERÍSTIQUES:

Nº ORDRE: FASE:
CARACTERÍSTIQUES:

Nº ORDRE: FASE:
CARACTERÍSTIQUES:

Nº ORDRE: FASE:
CARACTERÍSTIQUES:

Nº ORDRE: FASE:
CARACTERÍSTIQUES:

Nº ORDRE: FASE:
CARACTERÍSTIQUES:

16
Les imatges de la pàgina anterior corresponen a diferents moments de la divisió d’una
cèl·lula animal. Indica per a cadascuna d’elles:
a.) El nº d’ordre en el procés esmentat.
b.) El nom de la fase en la que es troba la cèl·lula
c.) Els principals trets d’aquesta fase que s’observin al dibuix
d.) Quines de les fases esmentades corresponen a la mitosi?

NOTA: Pots trobar animacions de la mitosi, la meiosi i altres processos biològics a:

http://www.sumanasinc.com/webcontent/animations/biology.html

17
 Activitat 5: ADN. EL CODI DE LA VIDA

Llegeix el text i efectua les activitats que hi ha a continuació.

En el pub Eagle de Cambridge hi ha una placa blava, col·locada el 2003, que commemora
el 50 aniversari d’un gir insòlit en les converses del pub. El 28 de febrer de 1953, a l’hora
del dinar, un parell de clients assidus, James Watson i Francis Crick, van irrompre en el
local i anunciaren que havien descobert el secret de la vida. Encara que el vehement
americà i el loquaç britànic de riure irritant de vegades semblaven una parella
d’humoristes, ara estaven molt seriosos. Si podem dir que la vida té un secret, per
descomptat és l’ADN. No obstant això, i malgrat la seva intel·ligència, Crick i Watson
coneixien només la meitat del secret.

Aquell matí, Crick i Watson havien determinat que l’ADN és una doble hèlix: un inspirat
salt mental basat en una barreja de genialitat, construcció de models, raonament químic
i unes quantes fotos furtades de difracció de rajos X, una idea que, en paraules de
Watson, “era tan bonica que havia de ser certa”. Y a aquella hora de dinar, quant més
parlaven més sabien que era així. La seva solució va ser publicada a Nature1 el 25 d’abril
com una carta d’una pàgina, una espècie d’anunci no molt diferent dels anuncis de
naixements en un diari local. Amb un to inusitadament modest (Watson va escriure en
una ocasió que mai havia vist a Crick amb un humor modest, i ell mateix no era gaire
millor), el document finalitzava amb un tímid eufemisme: “No se’ns ha escapat que
l’aparellament específic que hem postulat suggereix immediatament un possible
mecanisme de còpia del material genètic”.

L’ADN, naturalment, és la matèria dels gens, el material hereditari. Codifica per als éssers
humans i les amebes, els bolets i els bacteris, tot el que hi ha a la Terra excepte uns
quants virus. La seva doble hèlix és una icona científica, les dues hèlixs seguint-se l’una
a l’altra, donant voltes i voltes en una persecució sense fi. Watson i Crick van posar de
manifest la manera en què cada filament complementa l’altre a escala molecular. Si
separem els filaments, veurem que cada un actua com una plantilla per a tornar a formar
l’altre, el que porta a l’aparició de dues hèlixs idèntiques a on abans hi havia una. Cada
vegada que un organisme es reprodueix, passa una còpia completa de l’ADN a la seva
descendència. Tot el que ha de fer és separar els dos filaments per a produir dues còpies
idèntiques de l’original.

Encara que la mecànica molecular detallada podria causar mal de cap a qualsevol, el
principi en si és meravellós, increïblement senzill. La seqüència de l’ADN és una successió
de lletres (tècnicament “bases”). L’alfabet de l’ADN només té quatre lletres: A, T, G i C.
Aquestes lletres corresponen a adenina, timina, guanina i citosina, però els noms químics
no ens han de preocupar. El més important és que, degut a la seva forma i la seva
estructura d’enllaços, A només es pot aparellar amb T, i C amb G, és el que s’anomena
complementarietat de bases (veure la fig. 1). Si obrim la doble hèlix, cada filament estarà

1
Nature : revista científica de gran prestigi que es publica al Regne Unit.

18
ple de lletres desaparellades. A cada A al descobert només se li pot unir una T; a cada C
una G, etcètera.

Aquets parells de bases no només es complementen entre si, realment volen unir-se les
unes a les altres. Només hi ha una cosa que alegri l’avorrida vida química d’una T, i és la
seva estreta proximitat a una A. Si les posem juntes, els seus enllaços canten en amorosa
harmonia. Això és química autèntica: una veritable “atracció bàsica”. Així doncs, l’ADN no
és només una plantilla passiva; cada filament exerceix una espècie de magnetisme en el
seu alter ego. Si separem els filaments, aquests es tornaran a unir espontàniament, i si
els mantenim separats, cadascun es converteix en una plantilla en obstinada lluita per
trobar la parella perfecta.

Fig 1: Estructura de l’ADN

La successió de lletres en l’ADN sembla interminable. Per exemple, en el genoma humà,

hi ha gairebé 3 mil milions de lletres (parells de bases) – en argot, 3 gigabases-. És a dir,
un únic conjunt de cromosomes del nucli d’una cèl·lula conté una llista de 3.000.000.000
de lletres individuals. Si ho teclegéssim, el genoma humà ocuparia uns 200 volums
cadascun de la mida de la guia telefònica. I el genoma humà no és ni molt menys el més
gran. Sorprenentment, el rècord correspon a una mísera ameba, Amoeba dubia, que té
un genoma descomunal de 670 gigabases, unes 220 vegades més gran que el nostre. La
major part sembla ser de l’anomenat “ADN escombraria”, no codifica res.

Cada vegada que una cèl·lula es divideix, replica tot el seu ADN, procés que té lloc en
qüestió d’hores. El cos humà és un monstre amb 15 milions de milions de cèl·lules,
cadascuna de les quals conté la seva còpia fidel del mateix ADN. Per a formar el cos a
partir d’una primera cèl·lula (el zigot), les hèlixs d’ADN se separen (veure Fig. 2) per a
actuar cadascuna com una plantilla 15 milions de milions de vegades (en realitat moltes
més ja que les cèl·lules moren i són substituïdes contínuament). Cada lletra és copiada
amb una precisió que sembla miraculosa, tornant a crear l’ordre de l’original amb un

19
 marge d’error de aproximadament una lletra en 1.000
milions. En comparació, per a que un amanuense2 pogués
treballar amb aquesta precisió hauria de copiar la Bíblia
sencera 280 vegades sense cometre cat errada. De fet, l’èxit
dels amanuenses era molt inferior. Segons sembla,
sobreviuen unes 24.000 còpies manuscrites del Nou
Testament i no hi ha dues d’iguals.

De totes maneres, fins i tot a l’ADN s’observen errades,

encara que només sigui perquè el genoma és molt gran.
Aquestes errades reben el nom de mutacions puntuals en la
que una lletra substitueix a una altra per errada. Cada
vegada que una cèl·lula humana es divideix, esperem veure
unes tres mutacions per conjunt de cromosomes. I com més
vegades es divideixi una cèl·lula, més mutacions
s’acumularan., cosa que a la llarga contribueix a l’aparició de
malalties com el càncer. Algunes d’aquestes mutacions
també passen d’una generació a la següent. Si un òvul
fertilitzat es desenvolupa com a embrió femení, fan falta
unes trenta tandes de divisions cel•lulars en la nova femella
per a la formació d’un nou òvul; i cada tanda afegeix unes
Fig 2: Replicació quantes mutacions més. Amb els homes encara és pitjor:
de l’ADN són necessàries cent tandes de divisions cel·lulars per a
fabricar espermatozoides durant tota la vida, una tanda rere
una altra de divisions cel·lulars, com més vell sigui l’home, pitjor. No obstant això, fins i
tot un nen corrent amb pares sans té unes 200 mutacions noves respecte els seus
progenitors (encara que només unes poques siguin directament perjudicials).

Així doncs, malgrat la extraordinària fidelitat amb la que es copia l’ADN, es produeixen
canvis. Cada generació és diferent a l’anterior, no només perquè el sexe barreja els
nostres gens sinó també perquè tots carreguem amb mutacions noves, moltes de les
quals són les mutacions “puntuals” de les que hem parlat, un canvi en una sola lletra de
l’ADN. Però algunes són molt més dràstiques: cromosomes sencers es repliquen o no es
poden separar; s’esborren fragments extensos d’ADN; alguns virus introdueixen
fragments nous; trossets de cromosoma es trastoquen, invertint la seqüència de lletres.
Les possibilitats són infinites, encara que els canvis de major magnitud gairebé mai són
compatibles amb la supervivència. Quan s’observa a aquest nivell, el genoma bull com
un niu de serps, amb els seus sinuosos cromosomes fonent-se i dividint-se, eternament
inquiets. La selecció natural, al rebutjar a tots aquests monstres, és realment una força
favorable a l’estabilitat. L’ADN canvia de forma i es retorça, la selecció redreça. Es
conserven els canvis positius, però es perden literalment errades o alteracions més greus
ja que els seus portadors no sobreviuen o no es poden reproduir. Altres mutacions, que
es mantenen en les poblacions, potser estiguin relacionades amb malalties que apareixen
en etapes posteriors de la vida.

Traduït de: Lane, Nick. Los diez Grandes inventos de la evolución. 2009. Editorial Ariel. BCN.

2
Amanuense: Persona que escriu a mà i al dictat o copiant.
20
ACTIVITATS

1.- Busca els termes que no entenguis (escriu-los al final de l’activitat/GLOSARI)

2.-Fes un llistat de les idees principals de cada paràgraf del text. Subratlla les paraules
clau (que haurien d’aparèixer en aquestes frases)

Paràgrafs Idea principal

1

21
3.-Amb les idees extretes, fes un petit resum del text

4.-Per què a l’autor li sembla sorprenent la mida de l’ADN de l’ameba?

5.- Què vol dir la frase:

“Per a formar el cos a partir d’una primera cèl·lula (el zigot), les hèlixs d’ADN se
separen per a actuar cadascuna com una plantilla 15 milions de milions de vegades”

22
6.- Per què el risc de tenir fills amb alguna alteració genètica s’incrementa amb l’edat
dels pares?

7.- Quina és la conseqüència habitual de les mutacions més greus?

GLOSARI:

23
 Activitat 6: OBSERVACIÓ DE CARIOTIPS

Observa detingudament les parts de les que consta un cromosoma metafàsic (FIG.1):
Cromosoma Cada cromosoma està format per dues cromàtides
metafàsic idèntiques unides pel centròmer.

Cada cromàtida està formada per dos braços,

habitualment un és més curt que l’altre.

Atenent a la situació del centròmer dels cromosomes

es pot fer la classificació següent:

Centròmer a.) METACÈNTRICS: Cromosomes amb els dos

braços iguals

b.) ACROCÈNTRICS: Cromosomes amb un braç més

braç gran que l’altre.

c.) TELOCÈNTRICS: Cromosomes amb un sol braç

(l’altre és tan petit que pràcticament no existeix)

Cromàtida
Figura 2

Figura 1

a b c

Les bandes fosques que es veuen a les figures anteriors són les denominades
bandes de tinció selectiva. Aquestes bandes són característiques de cada cromosoma
segons el mètode utilitzat per a la seva tinció. Constitueixen una ajuda inestimable per
diferenciar cromosomes aparentment idèntics en forma i mida.

24
 Figura 3

La figura 3 mostra la
fotografia dels
cromosomes, just abans
de dividir-se, d’una
cèl·lula d’un individu
masculí de l’espècie
humana.

Vistos així, poques diferències es poden observar entre ells...

Però si fem parelles, amb els cromosomes que porten informació per als mateixos
caràcters, i els ordenem segons la mida, la situació del centròmer... podem observar una
petita diferència (figura 4).

Figura 4: Cariotip d’un

individu masculí de
l’espècie humana

Aquesta ordenació ens mostra el cariotip d’aquest individu, és a dir el conjunt

ordenat dels seus cromosomes.

25
 OBSERVACIÓ DE CARIOTIPS

A continuació tens una sèrie de cariotips humans corresponents a diferents persones.

Observa’ls amb atenció i respon:
a- Quin parell de cromosomes determinen el sexe?____________
Anota en cada requadre el sexe corresponent.

b) Quins són els autosomes?

Quants autosomes hi ha en el cariotip 1)? I en el 2)?
Com afecta aquesta diferència? Explica-ho.

c) Aquestes 5 cèl·lules són haploides o diploides? Per què?

d) Observa cada cariotip i digues si presenta alguna anomalia. Si és així cerca de quin
tipus és i anota-ho al requadre que hi ha sota la figura. Pots utilitzar vàries fonts; internet,
enciclopèdies generals, llibres de medicina,....
1)

SEXE: DIAGNÒSTIC

26
2)

SEXE: DIAGNÒSTIC

3)

SEXE: DIAGNÒSTIC

27
4)

SEXE: DIAGNÒSTIC

5)

SEXE: DIAGNÒSTIC

28
 Activitat 7: ESTUDI DE LA VARIABILITAT
GENÈTICA
Els caràcters d’una espècie són qualitats pròpies dels individus d’aquella espècie, però que poden
variar entre ells, per exemple, un caràcter dels individus de l’espècie humana és el color dels
ulls. Cada persona té un determinat color d’ulls, presenta el que denominem manifestació
d’aquell caràcter.
Un caràcter continu és aquell que presenta una variació contínua, es manifesta en diferents
graus, en canvi un caràcter discret presenta manifestacions antagòniques i definides
Omple el formulari “Estudi de la variabilitat genètica” i analitza els resultats de les diferents
manifestacions que presenten a la taula.

1) Quins caràcters dels estudiats són continus i quins discrets?

CONTINUS DISCRETS

2) Quin o quins caràcters presenten una major i quins menor variabilitat? Per
respondre a la pregunta et pot ajudar de les eines del programa excel (càlcul de
mitjana i altres dades estadístiques, realització de gràfics...) Quina pot ser la
causa?

29
 3) Quins caràcters dels estudiats creus que estan determinats genèticament, quins
estan determinats exclusivament per l’ambient i quins tenen una doble influència
(genètica i ambiental)?

DETERMINATS DETRMINATS PER DETERMINATS

GENÈTICAMENT L’AMBIENT GENÈTICAMENT I PER
L’AMBIENT

4) Creus que les manifestacions més abundants corresponen als al·lels dominants?
Justifica la resposta.

5) Ara imagina que ets un/a alumne/a d’una escola d’Estocolm (Suècia). Creus que
els resultats haurien estat els mateixos? Explica-ho

6) Ara doncs, torna a llegir la pregunta 4 i respon-la de nou.

30
 Activitat 8: CONCEPTES BÀSICS D’HERÈNCIA

Per poder estudiar l’herència dels caràcters has de conèixer els

conceptes següents. Fes una recerca i escriu el seu significat:

Gen:

Al·lel:

Al·lel dominant i al·lel recessiu:

Herència intermèdia o codominància:

Genotip:

Fenotip:

Homozigot o raça pura:

Heterozigot o híbrid:

Caràcter lligat al sexe:

31
 Activitat 9: LES LLEIS DE MENDEL

Gregor Mendel
(Johann Gregor Mendel; Heizendorf, avui Hyncice, actual República
Checa, 1822 - Brünn, avui Brno, 1884) Monjo i botànic austríac que
va formular les lleis de l’herència biològica que porten el seu nom;
els seus experiments sobre els fenòmens de l’herència amb els pèsols
constitueixen el punt de partida de la genètica moderna.

El nucli del seu treball (que va començar l’any 1856 a partir d’experiments amb
creuaments amb pèsols efectuats al jardí del monestir) li va permetre descobrir les tres
lleis de l’herència o lleis de Mendel, gràcies a les quals és possible descriure els
mecanismes de l’herència.

Lleis de Mendel:
Primera llei de Mendel (Llei de la uniformitat dels híbrids de la primera
generació): Quan s’encreuen dues races pures per un caràcter determinat, tots els descendents
són iguals entre si per aquest caràcter.

Mendel va arribar a aquesta conclusió treballant amb una varietat pura de pèsols de llavor
groga i amb una varietat amb llavors verdes. Al fer un creuament entre aquestes plantes,
obtenia sempre plantes amb llavor groga.

Segona llei de Mendel (Llei de la segregació): Els dos factors que té cada individu
responsables d’un caràcter se separen en els gàmetes per tornar-se a aparellar lliurement
i a l’atzar en successives generacions.

Mendel va treballar amb les plantes del primer experiment i de l’encreuament de les
plantes grogues de la F1 anteriors va obtenir plantes de llavor groga i plantes de llavor
verda, en una proporció de 75% i 25% respectivament. Així, l’al·lel verd que semblava
haver desaparegut en la F1 tornava a manifestar-se en aquesta segona generació.

Tercera llei de Mendel (Llei de la herència independent dels caràcters hereditaris). Els
caràcters hereditaris diferents es transmeten de forma independent de la presència de
l’altra caràcter (mantenen la independència a través de les generacions, ja que
s’agrupen a l’atzar en els descendents).

Mendel es va plantejar estudiar com s’heretaven les manifestacions de dos caràcters

diferents, per exemple el caràcter forma de la llavor i el caràcter color de la llavor. Va
escollir dues races pures, una que era de llavors de superfície llisa i de color groc, i una

32
altra que era de llavors rugoses i de color verd. Va obtenir una generació filial primera
(F1), tota ella igual, uniforme, de llavors de forma llisa i de color groc. Quan va encreuar
aquestes plantes entre si, va veure que les proporcions de la descendència de la
generació filial segona (F2) era: 9 : 3 : 3: 1. 9 grogues i llises 3 grogues i rugoses 3
verdes i llises 1 verda i rugosa Mendel va deduir d’aquest experiment que els factors per
a un caràcter s’hereten independentment dels factors per a un altre, és a dir, que per
exemple el factor hereditari que informa sobre la forma llisa no implica res sobre si a més
ha de ser groga o verda.

EXERCICI:

A continuació trobaràs els esquemes dels tres experiments que el van portar a Mendel a
enunciar les seves tres lleis, però aquests es troben desordenats. Assigna cada
experiment amb la llei corresponent i justifica la resposta

EXPERIMENT A: EXPERIMENT B:

EXPERIMENT C:

33
34
 Activitat 10: PROBLEMES DE GENÈTICA

Les Lleis de Mendel es poden aplicar en la resolució de problemes de genètica. Per

resoldre aquests problemes necessitem conèixer alguns termes bàsics:

VOCABULARI BÀSIC DE GENÈTICA (Ordre alfabètic)

Albinisme .- Malaltia provocada per un gen autosòmic recessiu.

Daltonisme.- Malaltia provocada per un gen recessiu lligat al sexe.

Dihibridisme.- Encreuament experimental en el que els dos progenitors difereixen en dos

caràcters alhora.

F1 .- Primera generació resultant d'un encreuament experimental.

F2.- Segona generació resultant d'un encreuament, o bé la descendència de l'encreuament F1 x

F1 .

Grup sanguini.- Cas típic d'al·lelomorfisme múltiple. És a dir que hi ha més de dos al·lels
diferents per a un mateix caràcter . Els al·lels dels grups A i B són codominants entre ells, i
dominen sobre l'al·lel del grup 0.

Hemofília.- Malaltia provocada per un gen recessiu lligat al sexe, en la qual els mutants doble
recessius (femenins) no són viables.

Línia pura o raça pura.- Conjunt d'organismes genèticament homogenis per a un caràcter
donat (homozigots).

Mutació.- Canvi o alteració d'un fragment del material genètic (gen).

Mutant.- Individu portador d'una mutació.

Exemple de resolució de problema:

S’encreuen dos ratolins de races pures, un de color blanc i l’altre de color gris. Com serà la
descendència si el color gris domina sobre el blanc? I si encreuem dos individus de la F1, quins
percentatges genotípics i fenotípics obtindríem en la seva descendència.?

Per començar ens toca escollir la lletra que assignarem als al·lels, és molt important quan hi ha
dominància escollir una sola lletra, la majúscula indicarà l’al·lel dominant i la minúscula el recessiu.
Escollirem la G ( de gris)

35
1r.- Ara escriurem les dades dels individus que tenim de forma genètica (es a dir genotip i fenotip)
i utilitzarem el signe X per indicar l’encreuament.

Fenotips .............. GRIS X BLANC

Genotips ............... GG gg

2n.- Cada cèl·lula precursora posseeix dos al·lels que se separen en la meiosi i van a parar
cadascun d’ells a un gàmeta diferent. Per això ara cal indicar els al·lels que apareixeran en els
gàmetes que formen cadascun dels progenitors. Els al·lels dels gàmetes es col·loquen per
separat, els d’un individu en vertical i els de l’altre en horitzontal, així de passada construirem
una taula que ens donarà totes les possibles combinacions de la descendència.

Gàmetes G
g Gg

3r. Analitzant la taula formada veiem que en els quadres en blanc ens queden tots els genotips
possibles de la descendència. Tota la descendència , el 100% té el mateix genotip. Ara només
queda associar cada genotip al seu fenotip. En el nostre cas un 100% de Gg de color gris
(1ª Llei de Mendel) ja que aquest color és el caràcter dominant.

Si encreuem dos ratolins d’aquesta generació tindrem:

Fenotips .............. GRIS X GRIS

Genotips ............... Gg Gg

Gàmetes G g
G GG Gg
g Gg gg

L’anàlisi d’aquest quadre ens dóna la resposta a les dues últimes qüestions

Genotips : 50% Gg 25% GG i 25% gg

Fenotips : 75% Gris ( Gg + GG) i 25% Blanc (gg).

36
Alguns exercicis d’exemple:

Els esquemes següents s’anomenen pedigrees, els quadrats representen mascles i les rodones
representen femelles.

Les generacions s’indiquen en nombres romans I, II, III, IV.... i per identificar els individus
s’expressa primer la generació i després el nombre que ocupa l'individu, començant a numerar
d’esquerra a dreta amb 1, 2, 3,...

Els quadres pintats per dins representen la presència fenotípica del caràcter en estudi (la
presència d’una malaltia per exemple)

1.- a.) Creus que es tracta d’un

I caràcter determinat per
un al·lel dominant o
recessiu?

II
b.) Assigna la lletra A per a
aquest caràcter i escriu
el genotip de tots els
individus
III

2.-
I

II

III

37
 a.) Creus que es tracta d’un caràcter determinat per un al·lel dominant o
recessiu?

b.) Assigna la lletra A per a aquest caràcter i escriu el genotip de tots els
individus

3.
a.) En l’encreuament següent escrius els termes següents en el lloc corresponent:
GENERACIÓ DE PARES, GENERACIÓ DE FILLS, GENOTIP, FENOTIP, GÀMETES.
b.) De quin tipus d’herència es tracta? Dominant, recessiva o herència intermèdia?

38
 LLISTAT PROBLEMES DE GENÈTICA
1.- El caràcter enrotllament transversal de la llengua consisteix en la capacitat que tenen
algunes persones de doblegar la llengua en forma de “U”. Fixa’t en els al·lels d’aquest
gen i en la relació que hi ha entre ells.

Gen per al caràcter... Al·lels Relació entre els al·lels

Enrotllament transversal T (en permet l’enrotllament) T>t
de la llengua t ( no en permet l’enrotllament)

Completa el quadre amb els fenotips corresponents a cada genotip:

Genotips Fenotips
TT
Tt
tt

2.- Completa aquest quadre amb els genotips i fenotips que es poden presentar en
l’herència d’uns suposats caràcters de diferents espècies:

Caràcter Al·lels Relació entre Genotips Fenotips

ells possibles
Color del pelatge Negre (N) Herència NN
Blanc (B) intermèdia

Forma de la fulla Rodona (R) R > r

Allargada (r)

Color dels ulls Vermell (V) V>v

Marró (v)

3.- Si s’encreuen ratolins negres amb ratolins marrons, tota la descendència sempre és
de ratolins negres. Explica per què no surten de marrons.

4.- A l’espècie humana l’al·lel que dóna el color de cabell castany és dominant sobre
l’al·lel de color pèl roig. Un home amb cabell castany i una dona pèl roja tenen 5 fills.
Tres són castanys, i dos, pèl roigs. Digues quins són els genotips de la mare, del pare
i dels fills. Si la parella tingués un nou fill, quina és la probabilitat que sigui pel roig?

5.- L’albinisme és una malaltia deguda a un al·lel recessiu. Com seran els fills d’un home
i una dona portadors de l’albinisme?

39
6.- L’herència del grup sanguini Rh depèn de diversos parells d’al·lels. malgrat això, la
considerarem com si depengués d’un sol parell d’al·lels per tal de simplificar el seu
estudi (aquesta aproximació és vàlida a la major part dels casos).

Representarem aquest parell d’al·lels per: Rh per l’al·lel que porta la informació per a
l’Rh+, i rh per a l’al·lel de l’Rh-. Has de saber que l’al·lel Rh domina sobre el rh.

Quants genotips diferents són possibles? Quants fenotips diferents són possibles?

7.- Analitza aquest arbre genealògic. S’hi representa la transmissió del caràcter albinisme,
un trastorn en la formació del pigment melanina que fa que les persones tinguin els
ulls, la pell i els cabells extraordinàriament clars. L’al·lel que el determina és recessiu
i l’al·lel que determina normalitat és dominant.

a.) Completa el quadre següent:

Gen Al·lels Relació entre al·lels

b.) Dedueix els genotips que hi falten:

AA AA Aa
P:

F1: Aa Aa AA

F2: Aa AA

c.) Si l’individu albí de la F2 té dos fills amb una dona de genotip AA, quin serà el
genotip i el fenotip de la descendència?

8.- La fibrosi quística és una malaltia hereditària que afecta els pulmons, el pàncrees i
alguns altres òrgans. Afecta un nen o una nena de cada 2500 naixements.
L’al·lel que determina aquesta malaltia és recessiu, i per tant només s’expressarà
quan una persona sigui homozigòtica.
40
 a.) Escriu els genotipts dels individus de la família següent:

P:

F1:

F2:

a.) Quina és la probabilitat que la parella de la F1 tingui un fill amb la malaltia (a

la F2)

9.- En les ovelles el color de la llana el determinen els al·lels N (llana negra) i n (llana
blanca), i els tacats són heterozigots.

a.) Quin tipus d’herència determina aquest caràcter?

b.) Assigna els genotips als individus representats en el arbre genealògic següent:

A:
1 2

B:
1 2 3 4 5

C:

1 2 3 4 5

c.) Calcula la proporció dels diversos descendents que hi hauria en els

encreuaments següents:

A1 x A2
B2 x C5
C2 x C3

41
10.-Un conill d’índies de pèl blanc que tenia uns pares de pèl negre, s'aparella amb un
altre de pèl negre que tenia el pare de pèl negre i la mare de pèl blanc; Quins seran els
genotips dels conills que s'encreuen i de la seva possible descendència?.

11.- La miopia és un caràcter força comú en l'espècie humana. Si un matrimoni en el que

ambdós cònjuges tenen una visió normal, té dos fills: un amb visió normal i un altre amb
miopia. Tenint en compte el fenotip familiar, dedueix quin tipus de gen pot ser el que
controla la miopia. Assigna un genotip a cadascun dels individus de la família.

12.-Dues plantes de Mirabilis jalapa, que són homozigòtiques pel color de les flors; Una
és de color blanc i l'altra vermella. Es demana: Genotips i fenotips de les plantes nascudes
del encreuament entre les dues indicades, sabent que "B" és el gen de color blanc i "R"
el de color vermell, i que l’herència d’aquest caràcter és intermèdia.

13.- Un ratolí blanc, heterozigòtic perquè es fill d’un ratolí blanc i d’un altre gris ambdós
homozigòtics, s’aparella amb un ratolí gris .
Indica genotips i fenotips dels ratolins que s’encreuen i de la seva possible descendència.

14.-En la mosca del vinagre, Drosophila melanogaster, la longitud de les ales pot ser
normal o vestigial; El caràcter vestigial és recessiu respecte del normal. Al creuar dues
races pures dels dos caràcters indicats, quines proporcions genotípiques i fenotípiques
apareixen en les F1 i F2

15.- Una sargantana de pell verda de raça pura s’encreua amb una altra també de pell
verda però que tenia un pare de pell fosca. Indica :
a) Quin és el caràcter dominant i quin el recessiu.
b) Genotips i fenotips dels individus i de la seva possible descendència.

16.- El caràcter cua llarga en els ratolins és dominant sobre el cua curta. Si encreuem un
individu heterozigot de cua llarga amb un de cua curta. Quina serà la seva possible
descendència? –Indica genotips i fenotips.

17.- Uns geranis de flors roses s’encreuen entre si . La descendència dóna un 50% de
geranis amb flors roses, un 25% de geranis de flors blanques i un 25% de geranis de
flors vermelles.
a.- De quin tipus d’herència es tracta?
b.- Quins fenotips tenen els homozigots per el caràcter color de les flors?
c.- Quina descendència podríem esperar si encreuem geranis de flors roses amb geranis
de flors blanques?

18.- Un lloro de plomes blaves s’encreua amb un de plomes verdes i tenen un poll amb
plomes blaves i plomes verdes.
a) Quin tipus d’herència presenta el color de les plomes d’aquests lloros?
b) Si encreuem dos lloros de plomes blaves i verdes (cadascun) com serà la seva possible
descendència?

42
Problemes de grups sanguinis (teoria bàsica )
L’herència dels grups sanguinis en humans és un exemple típic del que s’anomena
al·lelomorfisme múltiple. Això vol dir que no hi ha només dos al·lels per determinar el
caràcters (dominant o recessiu) sinó que n’hi ha més. En el cas dels grups sanguinis són 3 al·lels
que reben el nom de 0 (Zero) a i b.

L’al·lel a domina sobre l’al·lel 0, l’al·lel b també domina sobre l’al·lel 0,

els al·lels a i b són codominants i la seva combinació dóna el fenotip –Grup AB-

Genotips possibles Fenotip (Grup sanguini)

(segons els al·lels)
aa Grup sanguini A
a0 Grup sanguini A
bb Grup sanguini B
b0 Grup sanguini B
ab Grup sanguini AB
00 Grup sanguini 0

Exercicis:

1.- Uns dels membres d’una parella és del grup sanguini B i l’altre, del grup sanguini 0. Tenen
dos fills, un del grup B i l’altre del grup 0.

a.) Omple el quadre següent:

Gen per al caràcter... Al·lels Relació entre els al·lels

b.) Fes l’encreuament i indica quin és el genotip dels dos progenitors i dels dos fills?

2.- Quin grup sanguini tindran els fills d’un home del grup A, heterozigot, i una dona del grup
AB? Dóna les proporcions genotípiques i fenotípiques de la descendència.

3.- Quin grup sanguini tindran els fills d’un home del grup O, homozigot, i una dona del grup B,
heterozigota?
Quina probabilitat existeix que un descendent d’ells sigui del grup O?

4.-Un home acusa la seva dona d'infidelitat doncs suposa que el tercer dels seus fills no és d'ell.
L'home és del grup 0 i la dona del grup AB. El primer fill és del grup A, el segon del grup 0 i el
tercer del grup AB. Demostra si són raonables les sospites de l'home.

5.-Una dona del grup sanguini A i un home del grup sanguini B, tenen un fill del grup 0. Quins
són els genotips dels tres individus? Quina és la probabilitat de que el següent fill sigui del grup
0 ?, i del grup AB ?

6.- Un home de grup sanguini 0 es casa amb una dona que no se sap quin grup sanguini té.
Tenen un fill del grup 0 i una filla del grup B .
Quin és el grup sanguini de la mare? Fes l’encreuament i indica els genotips i fenotips de tots els
integrants de la família.

7.-En un hospital va produir-se un tall de llum que va durar mitja hora en una fosca nit de
tempesta, just en el moment en que les senyores Peris i Ferràndis estaven infantant, ambdues
43
tenen el grup sanguini AB. Les dues tingueren un nen, l'un té el grup sanguini AB i l'altre el grup
A . El fet de trobar-se sense llum va produir una certa confusió en la maternitat, la qual cosa
provocà que no se sabés de cert a qui pertanyia cada nen. El problema va poder solucionar-se
en conèixer el grup sanguini del Sr. Peris era el 0 i el del Sr. Ferràndis l'A. Explica raonadament
la resposta i indica a qui pertanyia cada nen.

8.- a.) Pot ser que una mare amb grup sanguini B i un pare amb grup sanguini A tinguin un fill
amb grup sanguini 0? Explica-ho
b.) Pot ser que pares amb grup sanguini 0 tinguin fills amb grup sanguini A? Explica-ho.

9.-Una dona del grup sanguini AB es casa amb un home del grup sanguini 0.
a) Indica el genotip i els fenotips dels pares i dels possibles fills d’aquesta parella.
b) Quina probabilitat hi ha que tinguin un fill del mateix grup que la mare?
c) Quina és la probabilitat que tinguin un fill/a del mateix grup del pare )?

10.- Un home del grup sanguini A homozigot es casa amb una dona del grup sanguini AB.
Quines seran les proporcions dels grups sanguinis possibles en la descendència ?
Quina diferència hi hauria si l’home en comptes de ser homozigot, fos heterozigot, però també
del grup A ?

11.-Dos germans tenen grups sanguinis A i B . Si la mare té el grup sanguini AB, pot ser que el
pare tingui grup sanguini 0 ? Raona la resposta.

12.-Si una mare i el seu fill són del grup 0, de quin grup ( o grups) sanguinis no pot ser el pare?
És possible que els avis del fill (patern i matern) tinguessin grup 0,? Raona la respostes.

Problemes d’herència lligada al sexe. (L’al·lel que

determina el caràcter es troba al cromosoma X i no té
homòleg)
1.- L’hemofília és una malaltia hereditària provocada per un defecte en el mecanisme de
coagulació de la sang; els individus que tenen aquesta malaltia corren el risc de patir hemorràgies
persistents per aquesta causa. El gen que la determina es troba en el cromosoma X (i no té
homòleg al cromosoma Y). L’al·lel normal (X+) domina sobre l’al·lel que determina la malaltia
(Xh).

a.) Omple els quadres següents:

Gen Al·lels Relació entre els al·lels

Casos que es poden presentar entre les dones:

Genotip

Fenotip

Pel que fa als homes:

Genotip

Fenotip

44
En l’hemolfilia una dona heterozigota per aquest caràcter no manifesta la malaltia (ja que es
tracta d’un al·lel recessiu). Malgrat això, els homes al tenir únicament un cromosoma X,
manifesten la malaltia únicament amb un al·lel afectat.

b.) Com seran els fills d’una dona normal homozigota i d’un home hemofílic?
c.) Quina probabilitat hi ha que tinguin una filla portadora de l’hemofília?

2.- Un matrimoni consulta un expert en genètica i li exposa el cas següent:

-El meu pare era hemofílic –explica l’home-, però ni jo ni cap dels meus germans no ho
som. Ni a la família de la meva mare, ni a la de la meva esposa, no recordem que n’hi
hagi hagut cap cas. Tanmateix, hem sentit a dir que els caràcters dels avis reapareixen
en els néts i ara que volem tenir el primer fill ens interessa de saber quines possibilitats
hi ha que sigui hemofílic.

Dóna un consell genètic a aquesta parella.

3.- El daltonisme està determinat per un gen que es troba en el cromosoma X i que presenta
dos al·lels: X normal i Xd cec per als colors o daltònic. L’al·lel X és dominant respecte de
Xd.

Observa els casos que es poden presentar entre les dones:

Genotip XX X Xd Xd Xd
Fenotip Normals Normals Daltòniques

Pel que fa als homes:

Genotip XY Xd Y
Fenotip Normals Daltònics

Una dona daltònica es casa amb un home de visió normal i tenen dos fills: un nen i una nena.
Quin genotip i quin fenotip tindrà cadascun?

4.- L’hemofília és una malaltia lligada al sexe. Quina probabilitat tenen una dona portadora de la
malaltia i un home hemofílic de tenir un filla hemofílica? Escriu el genotips dels pares i fes
l’encreuament.

5.- Si una dona normal, el pare de la qual era hemofílic , es casa amb un noi normal. Quina
proporció de la descendència tindrà el gen per a la hemofília? Fes un arbre genealògic de la
situació familiar.

6.- Una parella en la qual la visió d’ambdós és normal, tenen quatre fills. En els seus descendents
s’aprecien les següents característiques: (El daltonisme és una afectació recessiva lligada al sexe)
 Una filla amb visió normal, que té un fill normal i un fill i una filla daltònica.
 Una filla amb visió normal, amb tres filles i dos fills normal.
 Un fill daltònic, amb dues filles normals.
 Un fill normal, amb dos fills i dues filles normals.
Construeix l’arbre genealògic d’aquesta família i indica en cada cas els genotips probables.

45
 7.- En el següent arbre genealògic, els quadres més
foscos representen a persones afectades de Distròfia
muscular de Duchenne .(Recessiva lligada al sexe)
a)Indica els possibles genotips de tots els individus.
I1 = I2= II1=

II2= II3= II4=

II5= III1=
Quina proporció genotípica cal esperar entre un home afectat per la malaltia i una dona
portadora?

46
 Activitat 11: ABP. GENÈTICA APLICADA

Per què no m’assemblo als

pares?
Com serà el nostre fill? Quin és el nostre fill?

En aquesta activitat utilitzarem el mètode d’Aprenentatge basat en problemes per a

la resolució, en grups, de casos concrets assignats pel professor/a. Cada grup, de 4-
5 persones haurà de resoldre un cas diferent i exposar-lo finalment a la classe

Objectius de l’activitat

1.) Acotar les variables que intervenen en el problema:

 Genotip dels pares i dels fills
 Funcionament de les lleis de l’herència (com s’hereten els
caràcters?).Especialment la 1a i 2a llei de Mendel aplicades a l’herència
del color dels ulls i dels grups sanguinis.
 Efecte de l’ambient
 La presa de decisions

2.) Plantejar hipòtesis relacionades amb les variables anteriors

3.) Investigar i ser capaços d’aplicar en la resolució del problema els conceptes i
continguts següents: gen, al·lel, lleis de l’herència (1a i 2a llei de Mendel),
dominància, recessivitat, codominància, fenotip, genotip, herència dels grups
sanguinis, herència del color dels ulls (de manera simplificada), herència de la
personalitat.

4.) Fer els encreuaments corresponents indicant fenotip i genotip de totes les persones
implicades per als caràcters en estudi.

Format en què es presentarà

Heu de presentar un informe escrit i realitzar una presentació oral en els que apareguin:

 -Títol , nom i cognom i secció dels integrants del grup.

 -El plantejament del problema.
 -Les variables que poden influir en el problema
 -La hipòtesi inicial
 -Els passos donats per arribar a la solució (encreuaments realitzats)
 -Conclusions

47
NOTA: És molt més important presentar clarament les hipòtesis de treball i la manera de
resoldre-les que no pas “encertar” el resultat.

Temps disponible

Disposeu de 4 hores de classe per treballar individualment o en grup, però la feina requereix
treball individual (de lectura, plantejament d’hipòtesis, resolució del problema... una bona part
del qual l’haureu de realitzar a casa)

CRONOGRAMA
DIA 1 DIA 2 DIA 3 DIA 4
-Presentació del problema. -Posada en comú dels continguts -Realitzar els encreuaments, -PRESENTACIÓ ORAL
-Lectura i/o visualització dels llegits. càlculs...per arribar a la solució
recursos. -Aclarir conceptes. del problema
FER ESQUEMA DELS CONCEPTES -DELIMITAR LES VARIABLES DEL -CONCLUSIONS
BÀSICS PROBLEMA. -Simultàniament realitzar el
-PLANTEJAMENT HIPÒTESI document per a la presentació.
-Simultàniament realitzar el
document per a la presentació.
DEURES: DEURES DEURES
-Finalitzar la lectura dels -Què hem de fer per solucionar -Realitzar els encreuaments,
recursos. el problema? Plantejar els càlculs...per arribar a la solució
FER ESQUEMA DELS CONCEPTES encreuaments a realitzar. del problema
BÀSICS -Simultàniament realitzar el
document per a la presentació.

48
 Activitat 12: EXERCICIS D’EVOLUCIÓ

1. Observa el dibuix següent i explica de quin mecanisme evolutiu es tracta.

2. La girafa és alta i té el coll llarg. Aquestes característiques són adaptatives: poden

veure els depredadors des de molt lluny i al mateix temps poden alimentar-se amb les
fulles dels arbres més alts.
a. Explica l’evolució de la girafa segons la teoria de Lamarck.

b. Explica l’evolució de les girafes segons la teoria de Darwin.

49
3. Digues si el text següent va ser escrit per Lamarck o per Darwin. Raona-ho.
“(...) l’ocell que viu a la vora dels cursos d’aigua, a qui no li agrada nedar, es troba en la
necessitat de ficar-se dins l’aigua per assegurar la presa, i per això s’ha d’enfonsar
contínuament dins el fang. Aquest ocell intenta actuar de manera que el seu cos no es
vegi submergit en l’aigua, per la qual cosa fa grans esforços per allargar i reforçar les
potes. L’hàbit adquirit per aquest ocell i tots els de la seva raça té com a conseqüència
que els individus d’aquesta espècie s’allarguin com si caminessin sobre xanques, i que
gradualment presentin potes cada vegada més llargues i nues, sense plomes fins a arribar
a les cuixes.”

4. Quines característiques ha de complir un grup d’individus per ésser considerats de la

mateixa espècie? Com s’originen les espècies noves?

5. Les mutacions són positives o negatives? Quina relació tenen les mutacions en
l’evolució?

50
 Activitat 13: La Biston betularia i la
revolució industrial
Llegeix el text següent i respon: Varietat clara

A l’Anglaterra victoriana era freqüent

col·leccionar papallones.
Un exemplar molt preuat, per la
dificultat de trobar-lo, era una
varietat negra de Biston betularia.

La Biston betularia o papallona del

bedoll és un lepidòpter nocturn del
que existeixen dues varietats: la
varietat més freqüent és color gris Varietat negra
clar i l’altre és de color fosc. Ambdues
formes són d’hàbits nocturns i passen
el dia immòbils sobre l’escorça del
tronc dels arbres (especialment
bedolls) on poden ser localitzades
pels ocells depredadors que se
n’alimenten.

Els bedolls es troben coberts de

líquens de color gris clar, on les papallones clares passen més desapercebudes.

A partir de mitjans del segle XIX, amb la revolució industrial, la utilització del carbó en processos
industrials va introduir modificacions en el medi ambient. Els edificis, les pedres i els troncs dels arbres
s’ennegriren per l’efecte del sutge. En la taula següent es veu la variació al llarg dels anys de les
proporcions de papallones tal i com mostren les captures dels col·leccionistes:

any Formes clares Formes fosques

1850 93,8% 6,2%
1900 6% 94%

Sembla ser que abans del procés d’industrialització ja existien formes fosques, tal i com es pot observar
a antigues col·leccions de papallones. Però els exemplars negres destacaven extraordinàriament sobre
el bedolls coberts de líquens de color clar.

a.) Creus que les papallones de color clar tenien algun avantatge abans de la revolució
industrial? Justifica la resposta.

b.) Per què eren tan poc abundants les varietats negres abans de la revolució industrial?

51
c.) Creus que l’aparició de papallones negres va ser deguda a una mutació causada
pel sutge (carbó) per la necessitat de camuflar-se en un ambient canviant?
Justifica la resposta.

d.) A la taula es mostra la modificació en les proporcions de les dues varietats des de
l’any 1850 fins al 1900. Representa aquestes dades en un gràfic.

NOTA: Utilitza el mateix gràfic i representa amb un color diferent cada varietat de
papallona.

e.) Quina explicació donaria Darwin a aquesta modificació en les proporcions. Descriu
el procés utilitzant la terminologia adient.

52
 ACTIVITAT 14: EVOLUCIÓ: MOSQUES I DDT

Fa pocs anys el DDT era un insecticida

habitual per combatre plagues d’insectes.
Actualment no s’utilitza. El gràfic mostra la
quantitat mitjana necessària per matar una
mosca en diferents períodes en què es va
aplicar l’insecticida.

a.) Descripció: Explica el que observes en el gràfic.

b.) Anàlisi: Explica en termes d’evolució el que ha succeït.

53
 Activitat 15: CONCEPTE D’ESPÈCIE

Comenteu la situació següent fent referència al concepte biològic d'espècie. Seria possible
obtenir descendència a partir dels espermatozous d'un mamut i dels òvuls d'una elefanta?
Justifiqueu la resposta.

54
 Activitat 16: ADAPTACIONS DELS HOMÍNIDS

Omple la taula següent sobre els canvis que s’han donat al llarg de l’hominització en els
aspectes següents, indicant si el canvi ha representat un avantatge o un desavantatge:

CARACTERÍSTICA CANVI AVANTATGE/

DESAVANTATGE
Capacitat cranial

Arc supraciliar

Cresta sagital

Arc dentari

Prognatisme

Canins

Foramen magnum

Malucs

Canal del part

55
CARACTERÍSTICA CANVI AVANTATGE/
DESAVANTATGE
Genolls

Peus

Polze oponible

Dieta

56
 Activitat 17: CADENES I XARXES TRÒFIQUES

Ja saps que els organismes vivim en una mena de sistemes

organitzats que reben el nom d’ecosistemes. Un riu, un
bosc, un prat, un llac, són ecosistemes on viuen animals i
plantes lligats entre si per estretes relacions. Entre elles tenen
espacial importància les connexions alimentàries o tròfiques.

Activitat 1: Una cadena fràgil Amb l’exemple que segueix

aprofundirem en algunes d’aquestes
relacions. Imagina que estem estudiant
un bosc, per exemple una roureda.
Sabem que hi ha hagut un incendi al
bosc del costat i molts ocells insectívors
han volat cap a la nostra roureda. Els
dibuixos de l’esquerra representen
alguns organismes del bosc abans de
l’incendi, els de la dreta representen
com queda el bosc després de
l’arribada dels ocells del bosc veí.

a.) Sabries identificar quins són els

organismes herbívors i els carnívors?
Digues de què es nodreix cada
organisme.
b.) Quines diferències trobes entre els
dibuixos de la dreta i els de l’esquerra?
c.) Creus que hi ha alguna relació entre
les diferències que has observat i
l’incendi que hi va haver al bosc veí?
d.) Compara els dibuixos dels
escarabats abans i després de
l’arribada dels ocells insectívors. Com
ho interpretes?
e.) Per què creus que s’afavoreix la
població dels mussols?

Fixa’t que els organismes de la roureda

estan lligats com si fos una cadena: els
canvis en algun punt de la cadena
poden repercutir en altres llocs.
T’adones que estan lligats per
l’aliment? Per això a aquesta cadena se
li diu cadena alimentària o cadena
tròfica.

57
Anomenem cadena tròfica el conjunt de relacions d’alimentació que hi ha entre els
diferents nivells tròfics.

Activitat 2: Cadenes tròfiques

A continuació tens un exemple d’una cadena tròfica

alga eriçó de mar foca tauró

a.) Observa la cadena tròfica i digues a quin nivell tròfic pertanyen les espècies
esmentades.
b.) Què et sembla que passaria si s’extingís l’herbívor de la cadena? Pensa tant
en els carnívors com en els productors.

A la pàgina 128 del llibre pots trobar altres exemples de cadenes tròfiques.

En un ecosistema poden haver-hi moltes cadenes. En realitat les relacions d’alimentació

als ecosistemes no funcionen com a cadenes independents. Com ara veuràs, és una mica
més complicat.

Les relacions alimentàries als ecosistemes són més complexes que simples cadenes. En
realitat hi ha xarxes tròfiques, de manera que s’estableixen moltes relacions
d’alimentació. Aquest fet fa difícil preveure els efectes provocats per canvis sobtats
(aparició o desaparició d’una població, augment d’una altra, etc).

58
Activitat 3: Xarxa tròfica

Fixa’t en l’esquema de sota. Si la fletxa va d’un organisme a un altre vol dir que
se’l menja (p.ex. conillguineu: la guineu es menja el conill). L’esquema representa
una roureda com la de l’activitat 1. En realitat poden haver-hi molts més animals i
plantes dels que estan representats a l’esquema, i per tant, moltes més fletxes
(relacions alimentàries).

a.) Fes una taula per

classificar els
organismes segons com
es nodreixen
(productors primaris,
herbívors, carnívors)
b.) Com creus que afectaria
l’entrada d’ocells
insectívors que arriben
fugint del foc bosc veí?
c.) Suposa que els conills
tenen una epidèmia i
desapareixen del bosc.
A quins organismes
penses que afectaria
aquest fet? Com els
afectaria?

Totes aquestes relacions fan que els ecosistemes siguin més resistents als canvis
sobtats, de manera que les xarxes no són tan fràgils com semblava al principi.

Per això és tan important que a la biosfera es mantingui la diversitat d’espècies

(biodiversitat), ja que els ecosistemes amb més biodiversitat tenen més capacitat de
control, perquè hi ha moltes interrelacions entre els organismes que els componen.

59
 Activitat 18: APROFITAMENT D’ENERGIA ALS
ECOSISTEMES
1.- L’augment del consum de carn s’incrementa a mesura que augmenta la riquesa del
país. A la gràfica s’ha representat el nombre de quilograms de farratge i de gra
necessaris per aconseguir un quilogram de diferents productes animals.

18
16
Quilograms de farratge i

14
12
10
8
6
de gra

4
2
0
vaca porc gall dindi pollastre

a.) Què és més rendible per a l’ecosistema que mengem carn de pollastre o de
vedella? Justifica la resposta

b.) Què és més rendible per a l’ecosistema que mengem carn o que ens alimentem
directament del gra i del farratge? Segons la resposta anterior, si un nàufrag
queda abandonat en una illa solament amb un pollastre i un sac de gra per
alimentar-lo durant una setmana. En quin ordre hauria de consumir aquests
aliments per poder sobreviure el màxim possible? Per què?

2.- Aquestes figures representen la comparació de la proporció d’energia perduda en forma de

calor, en la femta i en l’orina, per part de les daines i els lleons. En tots dos casos, la ingesta
d’aliments els ha proporcionat 3000 kJ
60
 1400 kJ energia gastada en 1900 kJ energa gastada en
respiració i en forma de calor respiració i en forma de calor

3000 kJ energia 3000 kJ energia

ingerida ingerida

1500 kJ energia 800 kJ energia

perduda en perduda en
orina i femta orina i femta

a.) Per cada 3000 kJ d’energia proporcionada per l’aliment, quina quantitat d’energia
es troba disponible perquè la daina pugui créixer i reparar els seus teixits? Quina
es troba disponible per ser consumida pel següent nivell tròfic? I en el cas del lleó?

b.) Per què creus que el lleó utilitza més energia per la respiració cel·lular que la
daina?

61
 FLUX D’ENERGIA ALS ECOSISTEMES

1. Biomassa, producció i temps de renovació

Els productors incorporen matèria i energia als ecosistemes gràcies a la fotosíntesi. Quan
els consumidors primaris mengen vegetals incorporen part d’aquesta matèria i energia
que flueix des d’un nivell tròfic al següent.

CO2
(RESPIRACIÓ)

VEGETALS HERBÍVORS CARNÍVORS 1 CARNÍVORS 2

NUTRIENTS
MINERALS DESCOMPONEDORS
TRANSFORMADORS

En aquest flux existeixen pèrdues importants. De tota la matèria i energia incorporada

en cada nivell tròfic només al voltant d’un 10% es troba disponible per a ser incorporada
en el nivell tròfic següent. Les pèrdues d’energia són degudes a:

a.) l’energia utilitzada en la respiració per desenvolupar les activitats vitals dels
organismes (70%) i
b.) a les parts no consumides: restes i excrements que seran utilitzats per
descomponedors i transformadors (20%).

La biomassa és la massa de tots els organismes que formen un nivell considerat,

representa l'energia i la matèria emmagatzemada. La biomassa s'expressa en unitats de
massa per superfície (g/m2) en els ecosistemes terrestres o en unitats de massa per
volum (g/m3) en els ecosistemes aquàtics.

62
Producció: és l'augment de biomassa per unitat de temps, ens dóna idea de la biomassa
disponible per unitat de temps que pot ser utilitzada pel nivell tròfic següent sense que
perilli l'estabilitat de l'ecosistema.

Producció = Augment de Biomassa S’expressa en: g/m2 ; Kg/m3 ; ...

Temps any dia

Temps de renovació: indica el temps que triga la biomassa a tornar-se a regenerar.

Temps de renovació = Biomassa original S’expressa en unitats de temps

Producció

EXEMPLE

Considerem una població de cianofícies de 100 g/m3 que al cap d’un dia passen a tenir
una biomassa de 150 g/cm3.

Biomassa inicial = 100 g/m3

Biomassa final = 150 g/m3
Augment de Biomassa = 50 g/m3

Producció = 50 g/m3 = 50 g/(m3 · dia)

1 dia

Temps renovació = 100 g/m3 = 2 dies

50 g/(m3 · dia)

63
 Activitat 19: CÀLCUL DE PRODUCCIÓ I TEMPS DE
RENOVACIÓ

La taula següent mostra els valors de la

biomassa inicial i final en un període de 6
mesos d’un ecosistema marí situat a les
Illes Medes

a.) Calcula la producció i el temps de

renovació de cada nivell tròfic i afegeix-los
a la taula. Indica les principals operacions
realitzades i les unitats a l’interior de cada
requadre.

Nivell tròfic Biomassa Biomassa Producció Temps renovació (anys)

inicial final (g/cm3 · any)
(g/cm )3 (g/cm3)
Productors (fitoplàncton)
9 1059

Consumidors primaris
(zooplàncton herbívor) 17 66

Consumidors secundaris
(zooplàncton carnívor) 6 12

Consumidors terciaris
(majoritàriament peixos) 2,1 2,7

64
b.) Ordena de menor a major temps de renovació i descriu el comportament d’aquesta
variable a l’ecosistema marí

65
 FLUX D’ENERGIA ALS ECOSISTEMES

2. Piràmides tròfiques

Una piràmide tròfica és una representació gràfica de les relacions tròfiques d’un
ecosistema.

a.) Piràmides de biomassa: Representen la biomassa dels diferents nivells tròfics

en forma de rectangles superposats.

Normalment els rectangles inferiors són majors que els superiors, però en alguns
casos un rectangle pot ser menor que un altre situat més amunt. Un exemple
d’això són els ecosistemes aquàtics, en aquests el plàncton pot tenir una elevada
taxa de renovació (temps de renovació). Això implica que, encara que sigui
consumit en gran part pels seus depredadors, el temps de renovació és tan curt
que quan els depredadors tornen a menjar, el plàncton ja ha assolit la seva
abundància inicial.

1,8 t/km3 peixos

0,01 g/m2 carnívors

5,4 t/km3 microcrustacis

0,45 g/m2 herbívors

18 t/km3 zooplàncton

Piràmide de biomassa en un prat (g/m2) Piràmide de biomassa en el mar

218 g/m2 plantes 10 t/km3 fitoplàncton
(t/km3)

b.) Piràmides de producció: Cada rectangle representa la producció d’un nivell

tròfic.

En aquest cas els rectangles inferiors són sempre més grans que els superiors.

0,9 t/km3/any peixos

11 t/km3/any microcrustacis

110 t/km3/any zooplàncton

1.825 t/km3/any fitoplàncton

66
 Activitat 20: REALITZACIÓ DE PIRÀMIDES
TRÒFIQUES
Per construir una piràmide es representen els valors sobre l’eix de les abscisses de manera
centrada. Així, per representar una quantitat de 1000 unitats, per exemple, la meitat
d’aquest valor es reprodueix a la dreta de l’eix d’ordenades, i l’altra meitat, a l’esquerra.
Amb aquestes indicacions i les piràmides anteriors com a model, construeix les piràmides
amb les dades de biomassa (biomassa inicial) i de producció de l’ecosistema de les Illes
Medes de l’activitat anterior (25).

Utilitza els intervals més adients en cada cas.

PIRÀMIDE DE BIOMASSA

PIRÀMIDE DE PRODUCCIÓ

67