El Dodo
El Dodo
El Dodo
Per la seua primerenca extinció, és difícil tindre una descripció precisa del dodo.
S'estima que era un ocell d'aproximadament un metre d'altura, de plomatge grisenc i
amb un pes que, d'acord amb anàlisi rondava els 10 kg. El seu pic era molt llarg,
aproximadament de 23 centímetres, i amb una punta en forma de garfi que
probablement li permetia trencar les escorces dels cocos. Les seues potes eren
grogues i robustes, amb unes quantes plomes arrissades en la seua part de darrere.
Tenia unes ales molt xicotetes, que unides al seu gran pes i un estèrnum insuficient
per a suportar-lo li feien incapaç de volar.
L'ésser humà va arribar al seu hàbitat en el segle XVI. Les primeres notícies que
es van tindre a Europa de l'ocell semblen datar de 1574. Els descobridors
portuguesos van cridar dodo «estúpid» (en la parla col·loquial portuguesa) a l'ocell
per la seua malaptesa i la facilitat amb què podia ser caçada (el *dodo va
evolucionar sense cap contacte amb éssers humans, per la qual cosa no els veia
com una amenaça).