OPCIN PRIMERA

Texto I
Pero lo que ms me satisfaca de este mtodo, era que, gracias a l, estaba seguro de servirme de mi razn en todo, si no perfectamente, al menos lo mejor que me fuera posible; adems senta, aplicndolo, que mi espritu se acostumbraba poco a poco a concebir ms clara y distintamente sus objetos, y que, no habindolo sujetado a ninguna materia particular, me prometa aplicarlo tan tilmente a las dificultades de otras ciencias, como lo haba hecho a las del lgebra. No por eso me atrev a emprender en un primer momento el examen de todas las que se presentaran; pues eso mismo habra sido contrario al orden que prescribaq. Pero habiendo advertido que sus principios deban todos estar tomados de la filosofa, en la que no encontraba an ninguno cierto, pens que era menester, ante todo, que intentara establecerlos; y que, siendo esto la cosa ms importante del mundo, y donde la precipitacin y la prevencin eran lo ms de temer, no deba emprender el llevarlo a cabo hasta no tener una edad mucho ms madura que la de veintitrs aos, que tena entonces, y hasta que no hubiese dedicado mucho tiempo a prepararme, tanto desarraigando de mi espritu todas las malas opiniones que haba admitido antes de aquel tiempo, como haciendo acopio de experiencias varias, para que fueran despus la materia de mis razonamientos, y ejercitndome continuamente en el mtodo que me haba prescrito, a fin de afirmarme en l cada vez ms. CUESTIONES: 1. Sintetiza las ideas del texto mostrando en tu resumen la estructura argumentativa o expositiva desarrollada por el autor. 2. Define el concepto mtodo, partiendo de la informacin que ofrece el texto y compltala con los conocimientos que tengas de la filosofa del autor. 3. Redaccin: El concepto de Dios y su papel en la ontologa de Descartes. 4. Comenta brevemente cualquier aspecto del pensamiento del autor del texto que juzgues importante en alguno de estos sentidos: por su relacin con otros filsofos, con hechos histricos relevantes (especialmente si son coetneos del autor o tienen relacin con su vida) o con rasgos significativos del mundo contemporneo.

RESPUESTAS

1. Descartes explica que una ventaja del mtode s que fa servir la ra per a extraure conclusions i s una propedutica per a la intuici, que gastant-lo sacostuma a adonar-se de quan les idees sn vertaderes, s a dir, evidents: clares (que el contrari no s possible) i distintes (ntides, que no es poden comfondre amb cap altra cosa). El mtode s dinspiraci matemtica o algebraica i vol donar els mateixos resultats a les altres matries, doncs s daplicaci universal, utilitzable a qualsevol camp del coneixement. Tot i que el mtode s matemtic, i la matemtica deriva de la filosofia per especialitzaci (rbre de la cincia), en filosofia no hi ha coneixements sense discrepncia i amb fonaments slids, aix que Descartes vol esbrinar-los, cuidant-se de no precipitar-se o previndres massa, (com diu la teoria de lerror), perqu evitar a s el que busca el mtode. Creu que deu esperar a estar ms preparat, allunyant-se dall empric i dubtant de tot all que li han ensenyat, i una vegada trobe idees que resisteixquen el dube, utilitzar el mtode i obtenir bons resultats. 2. Amb mtode es fa referncia en el text al conjunt de regles dinspiraci matemtica que Descartes aplica a la filosofia per a raonar i obtenir fonaments i idees tan fortes i indiscutibles com les de les matemtiques. Com es diu al text, s un mtode daplicaci universal, per Descartes t especial inters en utilitzar-lo per a obtenir coneixements vertaders en filosofia, dons s una matria on no hi ha ninguna opini comuna, ni fonaments slids en els raonaments de les seues bases. Aquest mtode s racional i pren de la matemtica la evidncia i la coherncia, el primer pas daquest s el dubte metdic, que s un moment sistemtic que t com a objectiu trobar una idea verdadera que resistixca tot dubte, i t tres fases: epistemolgica ( on es dubta del coneixement empric), ontolgica ( o impossibilitat de distinguir la vigilia del somni) i el dubte hiperblic o hiptesis del geni maligne (on es planteja la possibilitat de que Du ens fa errar en els nostres raonaments quan pensem que ho fem correctament). Aquest procediment s un moment inicial que cal passar per a no caure en lescepticisme i donar lloc a idees que superen totes les fases del dubte, com el cogito ergo sum. A partir de lobtenci duna idea de slids fonaments sapliquen les regles del mtode per a obtenir nous coneixements coherents amb ella. El primer precepte s levidncia, on sexamina la idea amb la intuici, la facultat de la ra que sadona de si una idea s clara ( la contraria s imposible) i distinata ( ntida, que no es pot comfondre amb cap altra). El segon s lanlisi, la divisi de la idea en tantes parts com siga possible, de manera que es simplifica i es fa tornar a passar pel precepte devidncia, perqu pot ser no era evident per la seua complexitat. A continuaci i de manera necessria, en el tercer precepte, la sntesi, es recomposen les parts de la idea i sobtenen nous coneixements que al principi no estaven clars. Aquests dos passos sn larrel matemtica del mtode, la part que fa referncia a la coherncia. I per ltim el quart precepte consisteix en revisar meticulosament si els passos i raonaments anteriors shan fet correctament, daci la importncia de no precipitar-se.

El mtode busca condur la ra humana, que en tothom s igual, de manera correcta, com diu la teoria de lerror, evitant ser massa precipitat o prevenir-se massa i quedar irresolut. I en conclussi el fi ltim del mtode s trobar veritats. 3. Du s un punt fonamental en la filosofia de Descartes, i molts dels seus raonaments estan dirigits a demostrar la seua existncia. En primer lloc, tot i que no va ser la primera en ordre de deducci, Descartes considera la res infinita la ms importatnt de les substncies, (subatncia: tot all que existeix), lnica que mereix realment el nom de res perqu no depen de cap altra per a existir, s causa sui. Descartes descriu a Du com a infinit, omnipresent, omnipotent, demiurg, i en definitiva li otorga la qualitat de la perfecci. Desprs de descobrir el cogito, el filsof va deduir coherentment lexistncia de Du mitjanant tres arguments. En primer lloc, Descartes obt del fet de dubtar el cogito, una idea verdadera, el coneixement fonamental, i pensa que hi ha ms perfecci en conixer que en dubtar, per ell fa les dos coses. A significa que no s perfecte, ja que si dubta comet errors, per sap de la perfecci de conixer, aleshores un sser igual o superior a la idea de perfecci ha dhaver posat aquesta idea en ell, i ixe sser no pot ser altre que Du. Aquest raonament sanomena argument de perfecci com a causa del meu ser. Consolida aquest argument amb la teoria de les idees. La idea de Du ha de tenir una causa, i al negar que Du s una idea factcia o adventcia, safirma que Du ha de ser una ideea innata, la nica classe didees de les que es t total seguretat de que son evidents, s a dir, vertaderes. Un altre argument s el de causalitat aplicat a la idea dinfinit. Descartes pensa que podem mesurar perqu pensem en coses finites, i que tenim el concepte de finit en contrapossici al dinfinit. Com que nosaltres no podem ser causa de la idea dinfinit perqu no tenim potncia suficient, ha de ser Du la causa daquesta idea. No coneguem ms que coses finites per sabem que existeix linfinit. Descartes empra aquest concepte matemtic per a justificar lexistncia de Du, cosa que no va agradar a lEsglsia de lpoca. Per ltim, Descartes justifica amb largument ontolgic, emprat ja en lEdat Mitjana per San Anselmo, que lexistncia s necessriament una qualitat de perfecci, aix doncs, una cosa s ms perfecta quan existeix, i com que la perfecci no t graus, Du existeix. Justifiacada ja lexistncia de Du, passem a explicar les funcions de capital importncia que t Du en altres aspectes de la filosofia cartesiana. Lexistncia divina t repercursions en fsica, es concep com la causa de moviment i de que aquest siga constant. Tamb justifica lexistncia del mn material, de les res finites que tenen dependncia della i de que fem raonaments correctament, doncs dona claretat i distinci. I per til t funci de demiurg, creador de lUnivers: lextensi, el moviment i les seues lleis. Tot i que Descartes fica molt dempeny en demostrar a Du en les seues teories, de vegades els seus propis descobriments linutilitzen i fan que Descartes tinga problemes morals, dons ells s un creient de deb.

Un exemple s la teoria mecanicista de lUnivers mquina i el Du rellotger, que descriu lUnivers com a una rellotge i a Du com al creador perfecte, per si s perfecte, crea tot el moviment i la matria necesaria dun cop i les lleis perfectes i inmutables, i aleshores resulta que Du t un paper nicament com a demiurg, no torna a intervindre en lUnivers perqu s prfecte i no degenera, i si ho fera, Du no seria perfecte i entrariem en una contradicci pel principi de claredat. A es va veure com a una porta oberta a lateisme, doncs aportant una teoria creadora nova, Du sinvalida. Descartes ho negar. Tot i a Descartes mai deixar de ser creient, i com hem vist, Du s una pea fonamental de la seua filosofia. 4. El Mecanicisme s una teoria filosfica i cientfica que explica el comportament de la matria basant-se en unes lleis matemtiques que determinen lefecte duna causa. Per a Descartes el Mecanicisme s determinista, a aplicat a la res extensa suposa un gran avan respecte a la concepci que hi havia a lpoca. No obstant, aplicat a la res cogitans planteja seriosos problemes morals, doncs significaria que les idees i el comportament estan predeterminats i a seria un atemptat contra la llibertat. Descartes sempre negar a argumentant que lnima no t extensi i per tant no es pot veure afectada per lleis mecniques i que la llibertat consisteix en moderar el cos amb una nima racional que tinga voluntad. Avui aquest dilema continua vigent al camp de la neurocincia, es planteja linterrogant de si el comportament hum s totalment lliure i voluntari, o si pel contrari, est determinat per reaccions bioqumiques i fisiolgiques. Duna banda estan els que com Descartes pensen que lsser hum s lliure i conscient quan pren decissions. A pren una denotaci tica, doncs significaria que els actes tenen valor moral, i ens diferenciariem en a de la resta dels animals. Daltra banda estan els que opinen, amb una visi ms cientfica, que el comportament t una base molecular i neurolgica. Si a es demostrar, implicaria un canvi vertigins en la societat: davant qualsevol acte es podria alegar inconcincia i tenir impunitat (com una mena de demncia), no seriem responsables del que fem i sentim, i significaria que la superioritat humana no s total, que no som inmunes al Determinisme. Cal no oblidar que a seria beneficis per a tractaments i diagnstics clnics, i per a entendre la base cognitiva del comportament des dun punt de vista cientfic, s a dir, descobrir que ens porta a actuar de maneres determinades.