Recomanacions per omplir d’art aquest estiu
Un gabinet de curiositats, una ronda pagada per Picasso, eròtica japonesa, artesania contemporània, l’enigmàtica Sarah Moon i... moltes altres coses que alimenten l’ànima.
Jeff Wall. Contes possibles
La Virreina Centre de la Imatge
El canadenc Jeff Wall (Vancouver, 1946) és un d’aquells fotògrafs que no deixen res a l’atzar. Ell no treballa amb l’èpica de l’instant decisiu sinó amb la disciplina de la composició, un dels trets fonamentals de la pintura clàssica. Per això les seves fotografies es presenten com a quadres fotogràfics, una pràctica que Wall porta executant minuciosament des de finals dels anys setanta. A Contes possibles se’n mostren 36, repartits per les majestuoses sales del Palau de la Virreina. I aquestes escenes realistes no només fascinen per la seva posada en escena sinó pel relat que evoquen. I és que Wall també és un mestre en plantejar una història i deixar que sigui l’espectador qui desfaci el nus narratiu i n’esculli el desenllaç. Per què imatges tan banals com una dona baixant unes escales o una carretera secundària deserta disparen la nostra imaginació? No tenim la resposta, potser per això és bona idea apuntar-se a alguna de les visites guiades de l’exposició d’aquest estiu (disponibles en català i castellà).
Mari Chordà i moltes altres coses...
Macba
A Mari Chordà (Amposta, 1942) l’etiqueta d’artista se li queda curta: ella també es pintora, escriptora, poetessa, defensora del català i un referent de l’activisme feminista. També mare i supervivent de violència domèstica. En la seva trajectòria, allò personal no pot deslligar-se d’allò polític. Tampoc en la seva manera d’entendre l’art. Als anys seixanta, Chordà va ser pionera en observar-se des d’un llenguatge que defineix com a “abstracte figuratiu” i que flirteja amb el pop art. L’exploració del seu cos i la seva sexualitat han estat el motor creatiu de la seva obra pictòrica i també de diversos poemaris que basculen entre el paisatge deltaic i l’amor lèsbic. Amb Mari Chordà... i moltes altres coses, el Macba reivindica la peculiar manera de veure i viure el món de l’artista ampostina, prenent el relleu -en versió expandida- de l’exposició que va inaugurar-se al febrer al MAMT de Tarragona.
Sarah Moon. El temps s’atura
Foto Colectania
Com es pot resumir una carrera que abraça més de quatre dècades en només vuitanta instantànies? Aquest ha estat el repte de la fotògrafa francesa Sarah Moon, quan va acceptar la invitació de Foto Colectania per a endinsar-nos en el seu univers particular -a vegades més lluminós, a vegades més obscur- sense cap ordre cronològic. De joveneta, Marielle Warin (Vichèi, 1941) es va dedicar a fer de model, però als anys setanta va canviar de bàndol i també de nom. D’allà emergeix la figura de Sarah Moon, un referent en la fotografia de moda gràcies a l’halo enigmàtic i poètic de les seves captures, molts cops obertes a diferents interpretacions. Més enllà de treballs per a Issey Miyake, Chanel i Dior, Moon també va practicar una fotografia íntima i introspectiva, un camp d’exploració que en aquesta exposició culmina amb la projecció de diversos curts. I és precisament aquí on la seva mirada t’acaba de seduir i el temps s’atura definitivament.
Geisha i samurai. Memòries del Japó
Palau Martorell
Hi ha alguna cosa més fascinant que l’alta cuina japonesa? Segurament, capbussar-se en una cultura tan elegant i refinada com la que proposa Geisha i Samurai. Memòries del Japó, un recorregut artístic que va més enllà del reclam comercial de les dones amb quimono i els guerrers amb armadura. Al Palau Martorell també hi trobareu un tastet sobre teatre clàssic (amb màscares del teatre Nō i Kabuki), tècniques de gravat (les ukiyo-e, amb una reproducció en gran format de La Gran Onada de Kaganawa i una selecció exquisida protagonitzada per les bijin, literalment dona bonica). També descobrireu altres costums típics com els netsuke, un petit accessori que es lligava per dins la roba i que funcionaven com un contrapès; i els kakemono, uns delicats panells decoratius amb representacions de la natura. Però segurament el més sorprenent és la saleta vermella del segon pis on hi ha una selecció d’imatges de la primavera (conegudes com shunga), on es representen escenes eròtiques explícites i que eren una font de consol tant pels soldats com per a dames avorrides.
Imperium. Històries romanes
Museu d’Arqueologia de Catalunya
Potser és un dels museus més desconeguts de la ciutat, però val un imperi. Ens referim al MAC, acrònim del Museu d’Arqueologia de Catalunya que just acaba d’estrenar una nova exposició permanent: es diu IMPERIVM. Històries romanes i vol acostar adults i infants a una de les cultures bressol de la civilització occidental a través de la seva estructura social, les seves creences, la seva concepció de l’oci i el treball... En aquest procés d’immersió a l’Antiga Roma, els recursos audiovisuals i interactius tenen un paper preponderant, però estan molt ben acompanyats per una selecció de més de 200 objectes arqueològics, la majoria provinents de Barcino, Tarraco i Emporion.
6 Soul + Matter
Centre d’Artesania de Catalunya
Situat al cor del barri Gòtic, el Centre Artesania Catalunya és un dels grans referents de l’artesania contemporània, aquella que fusiona la tècnica dels oficis tradicionals amb una visió més actualitzada. En aquesta disciplina dinàmica i excitant no hi ha ni renúncia estètica ni funcional, però sí moltes ganes d’experimentar amb la matèria: des del marbre, la fusta i el metall a la llana, el paper i la porcellana. Per això és un goig veure exposicions com Soul + Matter, que va tindre el seu origen a la Biennal d’Artesania de Cheongju 2023, a Corea del Sud. Després de passar per Madrid i València, ha arribat a Barcelona amb un centenar de peces de 27 artistes de tot l’Estat, entre ells un bon grapat de catalans: Roger Coll, Eva Fortuño, Eli Urpí, Mònica Guilera, Marc Monzó, Stella Rahola... Una selecció que connecta amb l’esperit de la Galeria Il·lacions, especialitzada en disseny contemporani i que acaba d’inaugurar una nova tanda d’exposicions que dona veu al treball de Joshua Linacisoro, Kutarq, Ricard Casabayó i Bussoga, relligats per una materialitat tan radical com única.
Picasso convida
Museu Picasso
En vida, Pablo Picasso tenia fama de generós. A la seva manera, però generós al cap i a la fi. Així que una iniciativa com Picasso convida no es pot deixar passar per alt i menys encara per aquells que passin l’estiu a Barcelona. I a què convida us preguntareu? Doncs tots els dijous, divendres i dissabtes, de 19 a 21 h, l’entrada al Museu Picasso és gratuïta amb la grata sorpresa que també s’ofereixen visites guiades en català. Ara mateix hi ha dues exposicions temporals: Fernande Olivier, Pablo Picasso i els seus amics, un homenatge al paper de la seva companya sentimental i testimoni clau del desenvolupament del cubisme, i Bernard Plossu. Paisatges catalans de Picasso, un recull d’imatges de Barcelona, Gósol, Horta de Sant Joan i Cadaqués del fotògraf francès.
Gabinet del col·leccionista
Museu Frederic Marés
Qui busqui un oasis de pau a Ciutat Vella sempre pot recalar al Museu Frederic Marés, en honor de l’escultor que el va fer possible gràcies a una generosa donació a l’Ajuntament de Barcelona. Entrar en aquest museu és com obrir la porta a una dimensió paral·lela i no ho diem només pel pati de tarongers. Els turistes s’esvaeixen i són substituïts per escultures que abracen diferents estils i èpoques, des del món antic fins al segle XIX. La passió-obsessió de Marés pel col·leccionisme arriba al seu punt àlgid amb el Gabinet del col·leccionista, un desplegament inaudit de tot tipus d’objectes quotidians -rellotges, pipes, banos, pots de farmàcia, fotografies, joguines...- que et fan reviure la societat del canvi de segle. L’obra escultòrica del propi Marés -que es va formar a l’Escola Llotja i va arribar a ser-ne professor- s’exposa a l’Estudi-biblioteca del museu.
Serge Attukwei Clottey. Més enllà de la pell
Museu Tàpies
Per gaudir de l’art ni tan sols cal creuar el llindar d’un museu o una galeria. És suficient aixecar el cap i observar la façana del Museu Tàpies. Hi trobareu una instal·lació de l’artista senegalès Serge Attukwei Clottey, que la cobreix com una segona pell. Una pell groga que no és més que la unió de milers de tessel·les fetes amb material de rebuig i cosides entre elles, en l’estela de les obres en gran format del seu compatriota El Autsuri, que també utilitza l’art per a denunciar l’emergència climàtica i el sotmetiment econòmic dels països africans.
I si sortim de Barcelona?
El Vendrell + Manresa + Mas de Barcerans + Amposta
Si sortiu de Barcelona fareu ben fet perquè més enllà de la capital catalana també existeix vida cultural. Al Museu Apel·les Fenosa del Vendrell podeu visitar Atmosferes futures, una exposició que posa en diàleg l’obra de l’escultor català -que va tindre una història d’amor amb Coco Chanel durant el seu temps a París- amb artistes contemporanis com Perejaume, Fabiana Barreda i Michael Najjar. I de la costa saltem a l’interior, a Manresa, on es troba el novíssim Museu del Barroc de Catalunya, que ocupa part de l’antic col·legi de Sant Ignasi. Un equipament amb peces fantàstiques i amb una sala d’audiovisuals encara més fantàstica sobre l’art barroc que tenim a Cervera, Lleida, Tarragona, Barcelona, Solsona, Girona i la pròpia Manresa. Per cert, no hi trobeu a faltar res en aquest llistat? Des d’aquí només suggerirem que Tortosa també existeix. I ja que hem acabat parlant de les terres més oblidades del país, aquí van dues recomanacions extra. D’una banda, la Fira Monogràfica de les Fibres Vegetals que organitza el Museu de la Pauma de Mas de Barberans (on encara podeu visitar l’exposició Spirales), i que se celebra el primer cap de setmana d’agost en aquest poble dels Ports. Una oportunitat única per a conèixer de primera mà el treball de la cistellera Mònica Guilera o el joier del bambú Joan Rovira, entre molts altres artistes convidats. I, d’altra banda, el centre d’art d’Amposta Lo Pati, tot un referent de l’escena cultural de les Terres de l’Ebre. Fins el 20 d’agost, en el cicle d’art digital Antroposcenes es projectarà a la façana la peça Ignis II de l’artista francesa Diane Drubay, un paisatge tan canviant com el del propi territori.
Tu suscripción se está usando en otro dispositivo
¿Quieres añadir otro usuario a tu suscripción?
Si continúas leyendo en este dispositivo, no se podrá leer en el otro.
FlechaTu suscripción se está usando en otro dispositivo y solo puedes acceder a EL PAÍS desde un dispositivo a la vez.
Si quieres compartir tu cuenta, cambia tu suscripción a la modalidad Premium, así podrás añadir otro usuario. Cada uno accederá con su propia cuenta de email, lo que os permitirá personalizar vuestra experiencia en EL PAÍS.
En el caso de no saber quién está usando tu cuenta, te recomendamos cambiar tu contraseña aquí.
Si decides continuar compartiendo tu cuenta, este mensaje se mostrará en tu dispositivo y en el de la otra persona que está usando tu cuenta de forma indefinida, afectando a tu experiencia de lectura. Puedes consultar aquí los términos y condiciones de la suscripción digital.