_
_
_
_

Arriben a Catalunya més de 20.000 ‘papers de Salamanca’ amb 10 anys de retard

Els documents del setè lliurament són relatius a particulars i entitats privades

José Ángel Montañés
Entrega de la documentació.
Entrega de la documentació. C.CASTRO

Particulars, associacions, sindicats, partits polítics, cooperatives agrícoles, entitats polítiques, religioses, familiars i assistencials. No hi va haver ningú que se salvés de la requisa de documents a Catalunya el 1939. Les tropes nacionals anaven guanyant terreny i tot el que servís per “obtenir antecedents sobre les actuacions dels enemics de l'Estat” era confiscat i enviat a la Delegació Especial per a la Recuperació de Documents creada el 1938. Entre juny de 1939 i febrer de 1940 es van enviar amb tren a Salamanca més de 150 tones de paper. Ahir, 82 anys més tard, més de 20.000 d'aquests documents van tornar a Catalunya des del Centre Documental de la Memòria Històrica de Salamanca.

A les 11 del matí van arribar unes 40 caixes en una furgoneta i ahir a la nit ja dormien a l'Arxiu Nacional de Catalunya (ANC). Ara els tècnics de l'arxiu els han de revisar i acarar per saber exactament què ha arribat. Després caldrà localitzar els amos, descendents i hereus per retornar-los, en compliment de la llei de restitució de novembre de 2005.

Com sempre que es produeix la devolució de documents –aquesta és la setena–, els papers són rebuts amb tots els honors. A l'ANC hi havia ahir la consellera de Cultura en funcions, Àngels Ponsa, el representant de la Comissió de la Dignitat, Pep Cruanyes, l'entitat que més ha treballat perquè aquesta tornada sigui possible, la directora general de Patrimoni, Elsa Ibar, i el director de l'ANC, Francesc Balada.

La documentació que ha arribat, tot d'entitats privades i particulars, no només són papers i llibres. “També hi ha sis banderes, com la del Socors Roig Internacional de Catalunya i la de l'Aliança de la Dona Jove, de la qual formava part Teresa Pàmies”, explica Cruanyes. “D'aquestes entitats ja va arribar la documentació en entregues anteriors; aquestes banderes s'incorporaran al fons que hi ha a l'arxiu”, prossegueix aquest advocat, que també ha pogut veure els fons recuperats d'entitats com el Centre Israelita Agudad Ahim de Barcelona i de l'Associació Obrera de Concerts, fundada el 1926 a iniciativa de Pau Casals, “uns treballadors que, per ser membres de l'associació, podien assistir als concerts de l'orquestra creada pel músic”, explica.

Altres de les entitats de les que estava previst que arribessin documents eren la CNT, l'UGT, l'Associació d'Amics de la Unió Soviètica de Catalunya (AUS), la Companyia de Jesús i particulars com el Antoni Aymat Mareca i del conseller de Salut de la Generalitat entre 1931 i 1932, Josep Jové i Saroca.

I malgrat la importància del moment, sabien que l'alegria no era completa. S'esperava l'arribada de 26 fons documentals (vuit d'entitats i associacions, nou de particulars i empreses i 10 de partits i sindicats) i 68 agrupacions de menor entitat; en total, un volum de 25.602 imatges digitals, però no va arribar tot. "Han retingut una part que encara hem de valorar”, explicava Cruanyes poc després de l'acte de rebuda.

“És incomprensible que no hagi arribat tot. Era una documentació ja aprovada en les comissions mixtes entre el Govern central i la Generalitat de l'època de Sabater i del Partit Popular i estaven paralitzades des d'aleshores. Vam presentar un recurs a l'Audiència Nacional que va establir que també s’havia d’entregar i va acabar al Suprem, que ens va donar la raó. En realitat, arriba amb deu anys de retard. El cas és que ara torna a passar el mateix i han tornat a retenir-ne una part. Presentarem un nou recurs demanant l'execució de la sentència. No s'entén que, si hi ha un acord, ara l'hagin tornat a incomplir”, prossegueix. "Arriba tard i falta camí per recórrer, però som més a prop de restituir la història civil i humana del nostre país. Hem de denunciar la lentitud d'aquesta restitució, que té com a destinataris titulars amb nom i cognoms”, va comentar, per la seva part, Ponsa.

Si hagués arribat tota la documentació prevista, prossegueix Cruanyes, “s'hauria completat la devolució als particulars de tota la documentació requisada a Catalunya que es conservava. I això seria molt important. Però no ha pogut ser”.

Molts dels documents tornats es quedaran a l'Arxiu Nacional perquè són part de fons que queden allà dipositats gràcies als titulars, que signen convenis amb el centre per donar-los l’autorització. La resta es lliurarà als descendents dels seus amos en compliment de la llei de restitució. Segons la Generalitat, ja s'han tornat el 95% dels papers dels sis anteriors lliuraments.

Tu suscripción se está usando en otro dispositivo

¿Quieres añadir otro usuario a tu suscripción?

Si continúas leyendo en este dispositivo, no se podrá leer en el otro.

¿Por qué estás viendo esto?

Flecha

Tu suscripción se está usando en otro dispositivo y solo puedes acceder a EL PAÍS desde un dispositivo a la vez.

Si quieres compartir tu cuenta, cambia tu suscripción a la modalidad Premium, así podrás añadir otro usuario. Cada uno accederá con su propia cuenta de email, lo que os permitirá personalizar vuestra experiencia en EL PAÍS.

En el caso de no saber quién está usando tu cuenta, te recomendamos cambiar tu contraseña aquí.

Si decides continuar compartiendo tu cuenta, este mensaje se mostrará en tu dispositivo y en el de la otra persona que está usando tu cuenta de forma indefinida, afectando a tu experiencia de lectura. Puedes consultar aquí los términos y condiciones de la suscripción digital.

Sobre la firma

José Ángel Montañés
Redactor de Cultura de EL PAÍS en Cataluña, donde hace el seguimiento de los temas de Arte y Patrimonio. Es licenciado en Prehistoria e Historia Antigua y diplomado en Restauración de Bienes Culturales y autor de libros como 'El niño secreto de los Dalí', publicado en 2020.

Arxivat A

Recomendaciones EL PAÍS
Recomendaciones EL PAÍS
Recomendaciones EL PAÍS
_
_