Albert Espinosa: “Els robots ens ajudaran a morir en cas de dolor extrem”

Creador de diversos fenòmens literaris traslladats a la pantalla, com la pel·lícula Planta 4ª i la sèrie Polseres vermelles —que Steven Spielberg va adaptar als EUA—, Albert Espinosa (Barcelona, 1973) torna una dècada després a la televisió amb Los espabilados, sobre un grup de nanos que s'escapa d'un centre psiquiàtric (des del 29 de gener a Movistar+). Al desembre va ser guardonat amb el premi FAAM Or de Cultura 2020 a la inclusió en la seva obra, editada en més de 40 països i sempre plena d'optimisme. Per a Espinosa, que va estar hospitalitzat durant una dècada lluitant contra un càncer, el temps ho és tot, especialment si parlem d'internet. “Com que tinc formació com a enginyer industrial tendeixo a assignar-me uns horaris.

"Un temps el dedico a YouTube, a WhatsApp i a les meves xarxes socials”, explica recordant el consell que li va donar un amic a l'hospital. “Em va dir que em mantingués informat sempre, però que li dediqués al dia només uns 15 minuts. No més. Si passes més temps et supura, hi ha un excés d'informació. Per això, no refresco les meves xarxes socials: hi entro una vegada, llegeixo les notícies, el que han fet els amics, i surto”.

La relació amb els seus seguidors, afirma, és, tot i això, molt estreta. I una altra vegada surt a la conversa el temps, perquè Espinosa no escriu, sinó que respon sempre amb missatges de veu. “M'agraden les xarxes perquè puc ser jo. Responc molts missatges directes, responc a gairebé tot. I ho faig amb notes de veu perquè és més ràpid i crec que als meus seguidors els sorprèn”, afirma.

Una altra part del temps la inverteix a la nit. “Acostumo a buscar pàgines web sobre un tema en concret i sempre intento llegir notícies molt científiques a internet. Ara amb la covid analitzo les dades i busco estadístiques per calcular la data en la qual acabarà aquesta crisi comparant-la amb altres pandèmies”, explica l'escriptor, que a més confessa que troba a faltar una afició precovid. “Quan hi havia vols seguia molt el web FlightRadar24. M'agradava estudiar l'estatus dels avions. M'alleujava pensar que jo no era en aquell avió que anava amb set hores de retard. Hi ha pàgines molt interessants en les quals pots veure tots els vols alhora al cel”, comenta. I confessa de passada una de les seves fantasies: “El meu somni seria viatjar a l'espai i poder veure la Terra des de lluny”.

Un altre desig és el de poder viatjar en el temps. Altre cop, el temps. “Em fascinen pel·lícules com Retorn al futur (1985). Crec que podrem viatjar a l'època que vulguem. Tot és qüestió d'arcs d'energia [com a L'experiment Filadèlfia (1984), film en el qual dos marines viatgen al futur per error, i que Espinosa posa d'exemple]. Trobaran aquestes energies que facilitaran el canvi espaciotemporal. M'agrada fer llistes i ja tinc la dels llocs on m'encantaria anar. I si la màquina del temps fos un Delorean [el vehicle de Retorn al futur]… ja firmaria”.

Però l'avanç tecnològic que més li interessa i que ha desenvolupat en el seu últim llibre, Si ens ensenyessin a perdre, guanyaríem sempre, és el de la intel·ligència artificial. “Hi ha quatre personatges enganxats a la tecnologia i també hi apareixen robots. Crec que els robots seran els que en el futur jutjaran si algú pot morir pel motiu que sigui. Seran els que ens estudiaran i ajudaran a marxar en cas de dolor extrem. Conciliaran aquests dubtes de l'ésser humà que no sabem jutjar, perquè crec que els robots seran més equànimes que no pas nosaltres”.