La defensa de la Manada: “No es veu fàstic, ni dolor, ni patiment”

La defensa de tres dels cinc integrants de la Manada ha insistit que en els vídeos presentats en el judici contra els presumptes autors d'una violació grupal als Sanfermines del 2016 en la víctima “no es veu fàstic, ni dolor, ni patiment”, per argumentar el suposat consentiment en què es basa la seva estratègia de defensa. En la presentació del seu informe de conclusions, Agustín Martínez Becerra, ha afegit que els seus representats "pot ser que siguin uns imbècils", però "són bons fills", i ha demanat que els posin immediatament en llibertat. José Ángel Prenda, Jesús Escudero i Ángel Boza s'han abraçat després d'escoltar l'al·legat final del seu advocat. Tots tres, a més dels altres dos acusats, Antonio Manuel Guerrero i Alfonso Cabezuelo, han utilitzat l'última paraula per dir que són innocents i que confien en la justícia. Guerrero, a més, ha demanat perdó per haver robat el mòbil a la jove i ha dit que se'n penedeix. El judici ha quedat vist per a sentència, que es preveu que es conegui al gener.

També forma part de l'estratègia de l'advocat defensor Martínez Becerra qüestionar el comportament de la víctima després de la violació, un moviment que ha generat una onada de protesta social. Sobre la declaració de la jove del 14 de novembre, l'advocat ha assenyalat que "s'ha de tenir en compte la seva peculiar manera d'asseure's, el seu posat jovial i la falta d'aflicció".

En aquesta mateixa línia, l'advocat ha qualificat de "curiós" el fet que la jove compartís una foto a Instagram un mes abans del judici –que incloïa l'informe dels detectius privats que van seguir la víctima– que fa referència a una frase associada a un programa de televisió. "Penseu el que volgueu de mi, però excedeix amb molt la vida normal i molt més en algú que ha patit una suposada agressió", ha dit l'advocat durant la sessió. La frase en qüestió, ha deixat anar el lletrat, "és d'una personatge famosa per trios de tot tipus, lesbianisme i fogositat".

La defensa, que ha insistit que la víctima no va oferir resistència, ha suggerit que el fet que tanqués els ulls es pot interpretar "tant com que estava sotmesa com que no". "Criden l'atenció sobre el fet que té els ulls tancats", qüestiona l'advocat en un altre moment, per assenyalar a continuació que "no es poden fer fel·lacions amb els ulls oberts". Sobre aquest tema ha parlat també Jesús Pérez, advocat d'un altre dels acusats: "Tenia els ulls prou tancats per no veure la càmera però per no agafar el penis?".

Martínez Becerra ha considerat que l'informe de la Policia Foral sobre els vídeos "és ple d'interpretacions subjectives". "Ahir va parlar l'advocat de l'Ajuntament de Pamplona de 'pel·lícula de ciència-ficció' en el relat dels meus clients, però el vídeo és una pel·lícula porno", ha afegit.

"Els meus representats no són model de res; potser fins i tot són uns imbècils, les seves converses privades són de carallots, però estan units a les seves famílies i amics, són bons fills i la seva imatge ha quedat destrossada", ha conclòs el lletrat. "No van agredir sexualment ningú i no han d'estar un dia més privats de llibertat", ha afegit.

Petició de la Fiscalia

Dos dels defensors dels cinc acusats demanen l'absolució per als seus clients, mentre que Jesús Pérez, advocat del guàrdia civil Antonio Manuel Guerrero, ha anunciat que sol·licitarà la nul·litat del procés per “vulneració de drets fonamentals”.

Ahir dilluns, la Fiscalia i les acusacions particular i populars van mantenir les seves peticions. La fiscal Elena Sarasate demana 22 anys i 10 mesos de presó per a cadascun d'ells i una indemnització de 100.000 euros. Els advocats de la víctima eleven la petició de presó a 24 anys i 9 mesos i 250.000 d'indemnització, i les acusacions populars, que exerceixen l'Ajuntament de Pamplona i el Govern de Navarra, 25 anys i sis mesos de presó per delictes continuats d'agressió sexual, contra la intimitat i robatori amb violència.

El judici ha quedat vist per a sentència avui mateix. Aquesta sessió i la de dilluns són les dues úniques que el tribunal de la secció segona de l'Audiència ha permès obrir al públic i als mitjans de comunicació.