_
_
_
_

El candidat de l'alcaldessa

El representant dels comuns intentarà trencar el frontisme amb un discurs d'equidistància

Miquel Noguer
Xavier Domènech i Pablo Iglesias a un acte a Madrid.
Xavier Domènech i Pablo Iglesias a un acte a Madrid.JUANJO MARTÍN (EFE)

Si en alguna cosa coincideixen els integrants de Catalunya en Comú, Podem, Iniciativa i les altres forces que aspiren a fusionar-se en un únic grup al Parlament de Catalunya després de les eleccions del 21-D és a considerar que el resultat final no pot ni ha de semblar-se al que, durant la legislatura ara conclosa, ha estat el grup de Catalunya Sí que és Pot.

La manca de lideratge, de consignes clares i d'ordre intern han afeblit extremadament un projecte fabricat a corre-cuita per participar a les eleccions de 2015 i que va naufragar gairebé immediatament. L'elecció de Xavier Domènech per liderar el nou projecte busca precisament donar la volta a aquest espai de la nova esquerra en un moment en el qual la política catalana està centrada exclusivament en el frontisme entre independentistes i constitucionalistes. Domènech aspira a encarnar la centralitat que va tenir a Catalunya el PSC fins fa deu anys però sense caure en els seus errors. “No volem ser el PSC 2.0”, va assegurar en una entrevista a aquest diari l'any passat.

Endurit als debats del Congrés, on és diputat, i avesat a navegar en les aigües turbulentes d'Units Podem, Domènech espera convertir-se en una mena de punt d'unió entre els independentistes i el PSC sense renunciar al “dret a decidir” ni al referèndum pactat per a Catalunya. El seu discurs és tan equidistant com el de la líder del partit que representa, l'alcaldessa de Barcelona, Ada Colau, que segueix jugant a l'ambigüitat més absoluta en la qüestió catalana per evitar l'ensopegada i protegir la seva coalició de govern amb els socialistes a l'Ajuntament.

Historiador de formació, Domènech va arribar a la vida institucional de la mà de Colau, que el va nomenar responsable de Programes de Memòria Històrica a Barcelona. Es va donar a conèixer retirant l'estàtua del rei Joan Carles del saló de plens. No se'n penedeix, però el perfil que intentarà conrear fins a les eleccions és el d'un líder centrat que fuig dels fronts.

Tu suscripción se está usando en otro dispositivo

¿Quieres añadir otro usuario a tu suscripción?

Si continúas leyendo en este dispositivo, no se podrá leer en el otro.

¿Por qué estás viendo esto?

Flecha

Tu suscripción se está usando en otro dispositivo y solo puedes acceder a EL PAÍS desde un dispositivo a la vez.

Si quieres compartir tu cuenta, cambia tu suscripción a la modalidad Premium, así podrás añadir otro usuario. Cada uno accederá con su propia cuenta de email, lo que os permitirá personalizar vuestra experiencia en EL PAÍS.

En el caso de no saber quién está usando tu cuenta, te recomendamos cambiar tu contraseña aquí.

Si decides continuar compartiendo tu cuenta, este mensaje se mostrará en tu dispositivo y en el de la otra persona que está usando tu cuenta de forma indefinida, afectando a tu experiencia de lectura. Puedes consultar aquí los términos y condiciones de la suscripción digital.

Sobre la firma

Miquel Noguer
Es director de la edición Cataluña de EL PAÍS, donde ha desarrollado la mayor parte de su carrera profesional. Licenciado en Periodismo por la Universidad Autónoma de Barcelona, ha trabajado en la redacción de Barcelona en Sociedad y Política, posición desde la que ha cubierto buena parte de los acontecimientos del proceso soberanista.

Arxivat A

Recomendaciones EL PAÍS
Recomendaciones EL PAÍS
Recomendaciones EL PAÍS
_
_